Tornar a l'atles

Xuclá (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 298–301

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Condueix del del Bon Succés al del Carme.

Llegir l’original en castellà

Conduce de la del Biíen Suceso á la del Carmen.

Sembla que primitivament es va anomenar del Ginjoler, passant després a prendre la denominació que avui porta.

Llegir l’original en castellà

Parece que primitivamente se llamó del Ginjoler, pasando después á tomar la denominación que hoy lleva.

S'ha cregut per alguns que el nom d'aquest carrer al·ludia al joglar Mossèn Borra, el sepulcre del qual es troba al claustre de la nostra catedral.

Llegir l’original en castellà

Se ha creído por algunos que el nombre de esta calle aludía al juglar Mosén Borra, cuyo sepulcro se halla en el claustro de nuestra catedral.

Que el nom de Xuclà, amb què avui es titula, és una corrupció de Juglar o Jutglar, no hi ha cap dubte, ja que amb ambdues denominacions l'hem trobat escrita en documents antics; però que pugui al·ludir al joglar Mossèn Borra, hem de posar-ho en dubte, ja que ja es deia així abans de l'època del citat Borra.

Llegir l’original en castellà

Que el nombre de Xuclá, con que hoy se la titula, es una corrupción de Juglar ó Jiitglar, no cabe ninguna duda, pues con ambas denominaciones la hemos hallado escrita en documentos antiguos; pero que pueda aludir al juglar Mosén Borra, debemos ponerlo en duda, pues ya se llamaba así antes de la época del citado Borra.

En efecte, Bofarull a la seva Guia Cicerone ens diu que a 16 d'octubre de 1387, molts anys abans de néixer el Mossèn Borra, va fer donació el rei D. Joan I al cambrer reial Joan de Pla o Dezplà, en recompensa dels seus serveis, d'unes cases que van ser de certa dona anomenada Na Bujetas, segona esposa del carnisser Pons Aranyó, al carrer del Juglar, in vico vocato den Juglar.

Llegir l’original en castellà

En efecto, Bofarull en su Guía Cicerone nos dice que á 16 de Octubre de 1387, muchos años antes de nacer el Mosén Borra, hizo donación el rey D. Juan I al camarero real Juan de Plá ó Dezplá, en recompensa de sus servicios, de unas casas que fueron de cierta mujer llamada Na Bujetas, segunda esposa del carnicero Pons Aranyó, en la calle del Juglar, in vico vocato den Juglar.

Aquesta dada, que demostra com no pot al·ludir a Mossèn Borra, prova l'antiguitat que té respecte a aquest carrer el nom de Juglar, corromput avui en el de Xuclà.

Llegir l’original en castellà

Este dato, que demuestra cómo no puede aludir á Mosén Borra, prueba la antigüedad que tiene con respecto á esta calle el nombre de Juglar, corrompido hoy en el de X ice Id.

Altres dades podem afegir-hi nosaltres en corroboració del mateix.

Llegir l’original en castellà

Otros datos podemos añadir nosotros en corroboración de lo mismo.

En els dietaris de la Casa de la ciutat es llegeixen aquestes línies:

Llegir l’original en castellà

En los dietarios de la Casa de la ciudad se leen estas líneas:

«A 15 de Març 1442, Narcís Spania feu venda als consellers a obs del carrer novament fet vers la Rambla i comença al carrer on és la torre de Mossèn Borra i del carrer den Juglar i dret ix a la Rambla vers lo portal de Santa Anna. Ven una part de sa casa per preu de II lliures.»

Llegir l’original en castellà

«Á 1 5 de Mars 1442, Narcís Spania feu venda ais concellers á obs del carrer novament fet vers la Rambla y comensa al carrer hont es la torre de Mosén Borra y del carrer den Juglar y dret ix á la Rambla vers lo portal de Santa Ana. Ven una part de sa casa per preu de II lliuras.»

També en els acords de l'Ajuntament del 14 de juliol de 1746, fol. 130, consta que foren cedides al pare rector i col·legi de Betlem 130 llambordes per a l'empedrat del conducte del veí carrer d'en Jutglar.

Llegir l’original en castellà

También en los acuerdos del Ayuntamiento de 14 de Julio de 1746, fol. i3o, consta que fueron cedidas al padre rector y colegio de Belén i3o lambordas para el empedrado del conducto de la vecina calle den Jictglar.

Ens inclinem a creure que aquest nom recorda el d'alguna família catalana d'aquest cognom.

Llegir l’original en castellà

Nos inclinamos á creer que este nombre recuerda el de alguna familia catalana de este apellido.

Existeix avui en aquest carrer un convent o casa de retir, fundat per la Congregació de Nostra Senyora de l'Esperança el 1710. Primerament va estar situada aquesta casa al carrer den Robador; però el 1770 es va traslladar a la que avui ocupa en aquest carrer, que era un edifici construït per a noviciat de jesuïtes.

Llegir l’original en castellà

Existe hoy en esta calle un convento ó casa de retiro, fundado por la Congregación de Nuestra Señora de la Esperanza en 1710. Primeramente estuvo situada esta casa en la calle den Robador; pero en 1770 se trasladó á la que hoy ocupa en esta calle, que era un edificio construido para noviciado de jesuítas.

L'objecte de la seva fundació és donar acollida a les dones de vida llicenciosa que desitgen apartar-se del mal camí emprès i expiar les seves culpes per mitjà de la penitència. L'escassetat de rendes no permet sostenir més que a 23 acollides, les quals es dediquen a rentar, cosir i planxar, amb el qual treball, amb les almoines que recull la Congregació en les funcions que celebra i amb el producte líquid que rendeix el Montepío de Nostra Senyora de l'Esperança, unit tot a les curtes rendes de la casa, es mantenen les acollides. Aquestes no professen vot algun, i per això mateix queden lliures per contraure matrimoni o per vestir l'hàbit en el convent de Penedides.

Llegir l’original en castellà

El objeto de su fundación es dar acogida á las mujeres de vida licenciosa que desean apartarse del mal camino emprendido y expiar sus culpas por medio de la penitencia. La escasez de rentas no permite sostener más que á 23 acogidas, las cuales se dedican á lavar, coser y planchar, con cuyo trabajo, con las limosnas que recoge la Congregación en las funciones que celebra y con el producto liquido que reditúa el Montepío de Nuestra Señora de la Esperanza, unido todo á las cortas rentas de la casa, se mantienen las recogidas. Estas no profesan voto alguno, y por lo mismo quedan libres para contraer matrimonio ó para vestir el hábito en el convento de Arrepentidas.

A l'interior d'aquest edifici hi ha una capella dedicada a Santa Maria Magdalena.

Llegir l’original en castellà

En el interior de este edificio hay una capilla dedicada á Santa María Magdalena.

Viu en aquest mateix carrer el conegut propietari D. Sebastià Antón Pascual, que ha estat diputat a Corts en diverses legislatures, el qual posseeix un magnífic museu de pintures, compost de 300 o més quadres. Va tenir el Sr. Pascual la bona idea i el bon gust de fer construir expressament per al museu una espaiosa sala de forma rectangular de 70 peus de llarg per 15 d'ample i 16 d'alt, amb les seves corresponents claraboies perquè puguin tenir la seva llum corresponent els quadres. Tots els més cèlebres pintors de l'escola espanyola hi són representats, així com molts de les escoles italiana, flamenca, holandesa, alemanya i francesa.

Llegir l’original en castellà

Vive en esta misma calle el conocido propietario D. Sebastián Antón Pascual, que ha sido diputado á Cortes en varias legislaturas, el cual posee un magnifico museo de pinturas, compuesto de 3oo ó más cuadros. Tuvo el Sr. Pascual la buena idea y el buen gusto de hacer construir expresamente para el museo una espaciosa sala de forma rectangular de 70 pies de largo por 1 5 de ancho y 16 de alto, con sus correspondientes claraboyas para que puedan tener su luz correspondiente los cuadros. Todos los más célebres pintores de la escuela española están allí representados, así como muchos de las escuelas italiana, flamenca, holandesa, alemana y francesa.

ELS CARRERS DE BARCELONA 301

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA 3OI

Fi de l’entrada original