Tornar a l'atles

Trentaclaus (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 244–246

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

S'obre al costat del Teatre Principal, i de la Rambla condueix a l'eixample.

Llegir l’original en castellà

Se abre al lado del Teatro Principal, y de la Rambla conduce al ensanche.

Primerament es va titular aquest carrer de Gaspar, perquè un propietari d'aquest cognom va ser qui va edificar-hi les primeres cases; però amb el temps, ignorant nosaltres per quina circumstància, si no és la que més així com s'indica a continuació, va canviar el seu nom pel de o den Trentaclaus, que així pot ser cognom de família com significar el que expressa aquest nom partit en dos, és a dir, trenta claus (trenta claus de clavar i també trenta claus de pany).

Llegir l’original en castellà

Primeramente se tituló esta calle den Gaspar, porque un propietario de este apellido fué el que edificó en ella las primeras casas; pero con el tiempo, ignorando nosotros por qué circcunstancia, como no sea la que más abajo se indica, mudó su nombre en el de ó den TrentaclaiiSy que asi puede ser apellido de familia como signiíicar lo que expresa este nombre partido en dos, es decir, iroita ciaiís (treinta clavos y también treinta llaves).

Mala reputació ha tingut, i segueix tenint aquest carrer, des de temps immemorial, perquè és sabut que en ell — i principalment en altres temps més que ara, — acostumaven a viure les dones mundanes. Va arribar a fer-se tristament cèlebre aquest carrer per aquesta circumstància, fins a passar a proverbi, de manera que es deia, i encara es diu, quan es vol rebaixar una dona posant-la entre la xusma de les dones dissoltes: És una donzella del carrer de Trentaclaus.

Llegir l’original en castellà

Mala reputación ha tenido, y sigue teniendo esta calle, desde tiempo inmemorial, porque es sabido que en ella— y principalmente en otros tiempos más que ahora, — acostumbraban á vivir las mujeres mundanas. Llegó á hacerse tristemente célebre esta calle por esta circunstancia, hasta pasar á proverbio, de modo que se decía, y aun se dice, cuando se desea deprimir á una mujer poniéndola entre la chusma de las mujeres disolutas: Es una doncella de la calle de Trentaclaus.

Per treure-li aquesta trista celebritat, i a instàncies de molts honrats veïns d'ell, l'Ajuntament va canviar el seu nom pel de carrer de l'Arc del Teatre i per l'arc contigu al Teatre Principal que es troba a la seva entrada. Però el nou nom no ha fet fortuna. El públic, obstinat sempre en aquesta classe de coses, s'ha entestat a no conèixer-lo més que pel seu nom anterior. Ningú a penes coneix a Barcelona el carrer de l'Arc del Teatre, mentre que el de Trentaclaus és ben conegut i anomenat.

Llegir l’original en castellà

Para quitarle esta triste celebridad, y á instancias de muchos honrados vecinos de ella, el Ayuntamiento mudó su nombre en el de calle del Arco del Teatro y por el arco contiguo al Teatro Principal que se halla en su entrada. Pero el nuevo nombre no ha hecho fortuna. El público, obstinado siempre en esta clase de cosas, se ha empeñado en no conocerla más que por su nombre anterior. Nadie apenas conoce en Barcelona la calle del Arco del Teatro^ mientras que la de Trentaclaus es bien conocida y nombrada.

En parlar del d'Escudellers, hem indicat que antigament es va anomenar de Trentaclaus a conseqüència de trobar-se en ell una altra de les portes de la muralla del segon recinte, denominada d'aquella manera. Provindria el nom d'estar clavat i adornat el portal amb grans claus.

Llegir l’original en castellà

Al hablar de la de Escndülers, hemos indicado qué antiguamente se llamó de Trentaclaus á consecuencia de hallarse en ella otra de las puertas de la muralla del segundo recinto, denominada de aquella manera. Provendría 'el nombre de estar claveteada y adornada la puerta con grandes clavos.

Podria ser molt bé que el carrer del qual ara ens ocupem, per trobar-se davant del d'Escudillers i per consegüent de l'antiga porta o portal, prengués el nom que aquella va abandonar. Ens sembla que és l'origen més versemblant que es pot donar al seu nom.

Llegir l’original en castellà

Pudiera ser muy bien que la calle de que ahora nos ocupamos, por hallarse frente de la de Escudillers y por consiguiente de la antigua puerta ó portal, tomase el nombre que aquélla abandonó. Nos parece que es el origen más verosímil que puede darse á su nombre.

Fi de l’entrada original