Tornar a l'atles

Trafalgar (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 239–244

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És un altre dels oberts recentment amb motiu de l'eixample de la ciutat.

Llegir l’original en castellà

Es otra de las abiertas recientemente con motivo del ensanche de la ciudad.

Conduirà de la de Fontanellas a la de Junquera',

Llegir l’original en castellà

Conducirá de la de Fontanellas á la de Junquera'^,

El Municipi barceloní va voler donar a aquest carrer el nom d'aquell cèlebre combat naval, que va ser en veritat una derrota, però una derrota gloriosíssima per a les armes i la marina espanyoles.

Llegir l’original en castellà

El Municipio barcelonés quiso dar á esta calle el nombre de aquel célebre combate naval, que fué en verdad una derrota, pero una derrota gloriosísima para las armas y la marina españolas.

En recordar aquella famosa batalla, la victòria de la qual van haver de comprar els anglesos amb la sang del seu renombrat almirall Nelson, ens ve naturalment a la memòria la popular oda amb què Quintana, el modern príncep dels lírics castellans, ha recordat aquell fet en versos que seran immortals. No podem resistir el desig de copiar aquí aquesta oda, tan plena de patriòtics arravataments i de líriques belleses:

Llegir l’original en castellà

Al recordar aquella famosa batalla, cuya victoria hubieron de comprar los ingleses con la sangre de su renombrado almirante Nelson, ocurre naturalmente á nuestra memoria la popular oda con que Quintana, el moderno príncipe de los líricos castellanos, ha recordado aquel hecho en versos que serán inmortales. No podemos resistir al deseo de copiar aquí esta oda, tan llena de patrióticos arranques y de líricas bellezas:

AL COMBAT DE TRAFALGAR.

Llegir l’original en castellà

AL COMBATE DE TRAFALGAR.

No dóna amb fàcil mà El destí als herois i nacions Glòria i poder: la triomfadora Roma, Aquella a l'imperi de la qual Es va rendir en silenciosa servitud Obedient i postrat un hemisferi, Quantes vegades va gemegar trencada i vençuda Abans d'alçar-se a tan excelsa cimera! Mireu-la davant Aníbal sostenir-se a penes: Sang itàlica inunda les arenes Del Ticino, Trèbia i Trasimè undós; I les mares romanes, 240 VÍCTOR HALAGÜliR

Llegir l’original en castellà

No da con fácil mano El destino á los héroes y naciones Gloria y poder: la triunfadora Roma, Aquélla á cuyo imperio Se rindió en silenciosa servidumbre Obediente y postrado un hemisferio, ¡Cuántas veces gimió rota y vencida Antes de alzarse á tan excelsa cumbre! Vtdla ante Aníbal sostenerse apenas: Sangre itálica inunda las arenas Del Tresin, Trebia y Trasimeno undoso; Y las madres rom^inas, 240 VÍCTOR HALAGÜliR

Com infaust estel i espantós,

Llegir l’original en castellà

Como infausto cometa y espantoso,

Veuen acostar-se el vencedor de Canes.

Llegir l’original en castellà

Ven acercarse al vencedor de Canas.

Qui el va fer fora d'allà? Qui cap al soli

Llegir l’original en castellà

¿Quién le arrojó de allí? ¿Quién hacia el solio

Que Dido va fundar un temps, sacsejava

Llegir l’original en castellà

Que Dido fundó un tiempo, sacudía

El núvol que amenaçava al Capitoli?

Llegir l’original en castellà

La nube que amagaba al Capitolio?

Qui amb funest estrall

Llegir l’original en castellà

¿Quién con funesto estrago

Als camps de Zama el ceptre trenca

Llegir l’original en castellà

En los campos de Zama el cetro rompe

Amb quines lleis va donar al mar la gran Cartago?

Llegir l’original en castellà

Con que leyes dio al mar la gran Cartago?

La constància: ella sola és l'escut On el ganivet agut L'adversitat esmussa; ella converteix En delit el dolor, la ruïna en glòria; Ella fixa el dubtós remolí De la fortuna, i mana la victòria: Per al poble magnànim no hi ha sort. Oh Espanya! Oh pàtria! El dol que et cobreix Mostri en tan greu afany la teva amarga pena; Però espera també, i amb sublime Front, de vil abatiment aliena, L'alta Gades contempla i els seus murs Besats per les onades, Que espantades encara i enrogides S'estenen allà per les sonores platges, Cantant les gestes espanyoles.

Llegir l’original en castellà

La constancia: ella sola es el escudo Donde el cuchillo agudo La adversidad embota; ella convierte En deleite el dolor, la ruina en gloria; Ella fija el dudoso torbellino De la fortuna, y manda la victoria: Para el pueblo magnánimo no hay suerte. ¡Oh España! ¡Oh patria! El luto que te cubre Muestre en tan grave afárftu amarga pena; Pero espera también, y con sublime Frente, de vil abatimiento ajena, La alta Gades contempla y sus murallas Besadas por las olas, Que asombradas aún y enrojecidas Tiéndense allí por las sonantes playas, Cantando las hazañas españolas.

Es va alçar el bretó en el superb alcàsser Que corona el seu indòmit navili, I ufà amb la seva glòria i poder, «Són allà, va exclamar; gireu els ulls. Companys, allà: nous botins Ja la vostra invicta mà Aconseguirà en els febles pins Que Espanya apresta a la seva defensa en va. Lliure d'esclavitud no sigui ningú; Fills som nosaltres de Neptú, I ells gosen solcar l'Oceà? Recordeu Abukir: només un moment Arribar, vèncer i devorar-lo sigui! Doneu-me aquest triomf, i de llorer cenyit Que l'opulent Tàmesi em vegi.^)

Llegir l’original en castellà

Se alzó el bretón en el soberbio alcázar Que corona su indómito navio, Y ufano con su gloria y poderío, «Allí están, exclamó; volved los ojos. Compañeros, allí: nuevos despojos Ya vuestra invicta mano Va á conseguir en los endebles pinos Que España apresta á su defensa en vano. Libre de esclavitud no sea ninguno; Hijos somos nosotros de Neptuno, ¿Y ellos osan surcar el Océano? Acordaos de Abukir: ¡solo un momento Llegar, vencer y devorarlo sea! Dadme este triunfo, y de laurel ceñido Que el opulento Támesis me vea.^)

Va dir; i estén la vela: ells el segueixen ELS CARRERS DE BARCELONA 24I

Llegir l’original en castellà

Dijo; y tiende la vela: ellos le siguen LAS CALLES DE BARCELONA 24I

Obrint el mar amb les seves nadants proes Del vent i de les onades vencedores; Mentre que ferm l'espanyol els mira, I menyspreant la seva arrogància fiera, El noble pit palpitant d'ira, Amb impàvid front els espera. Ira justa! Ardor sant! Aquests cruels, Sota les ales de la pau segurs. Són els que la nostra sang van vessar Per vil cobdícia, a l'amistat perjurs; Aquests són els que a perpètua tirania Van condemnar el mar, els que van agermanar Del poder la insolència i la supèrbia Amb la rapacitat i la traïdoria;

Llegir l’original en castellà

Abriendo el mar con sus nadantes proras Del viento y de las ondas vencedoras; Mientras que íirme el español los mira, Y despreciando su arrogancia ñera, El noble pecho palpitando en ira, Con impávida frente los espera. ¡Ira justa! jArdor santo! Esos crueles, Bajo las alas de la paz seguros. Son los que nuestra sangre derramaron Por vil codicia, á la amistad perjuros; Esos los que á perpetua tiranía Condenaron el mar, los que hermanaron Del poder la insolencia y la soberbia Con la rapacidad y alevosía;

Aquests La nit amb el seu negre mantell

Llegir l’original en castellà

Esos La noche con su negro manto

Embolcalla el món, ombres espantoses Al voltant dels pals vagant. Estralls, mort anuncien, i acreixen La pavorosa expectació; el dia Obre el camp al furor, i l'horrend Mart Amb clamors de guerra omple l'esfera

Llegir l’original en castellà

Envuelve el mundo, sombras espantosas En torno de los mástiles vagando. Estragos, muerte anuncian, y acrecientan La pavorosa expectación; el día Abre el campo al furor, y horrendo Marte Con clamores de guerra hinche la esfera

I aixeca en els aires el seu estendard.

Llegir l’original en castellà

Y levanta en los aires su estandarte.

Respon a aquest senyal el buit bronze, Amb mortal estampida l'eco trona,

Llegir l’original en castellà

Responde á esta señal el hueco bronce, Con mortal estampido el eco truena,

I pel mar, bramant, s'ho enduu, fins a les costes d'Àfrica ressona. Volen, mogudes de rancor, les naus a trobar-se amb naus; menys violentes el pol austral desprèn serres de gel, que amb la seva mola immensa i ressonant per les fàcils ones llisquen,

Llegir l’original en castellà

Y por el mar llevándose bramando, Hasta en las costas de África resuena. Vuelan, movidas de rencor, las naves Con naves á encontrar; menos violentas Despide el polo austral .sierras de hielo, Que con su mole inmensa y resonante Por las fáciles ondas se deslizan,

I a l'audaç navegant espanten:

Llegir l’original en castellà

Y al audaz navegante atemorizan:

Ni amb estrèpit igual torben el cel Les negres tempestes. Quan per Bòreas i Euro embravides, A la seva furiosa guerra i dur encontre Fan de l'orbe estremir-se el centre.

Llegir l’original en castellà

Ni con estruendo igual turban el cielo Las negras tempestades. Cuando por Bóreas y Euro embravecidas, A su furiosa guerra y duro encuentro Hacen del orbe estremecerse el centro.

Tres vegades ferotge l'insular s'avança, Creient en la seva puixança Rompre de la nostra esquadra el fort mur; TOM XXII 16 Tres vegades rebutjat

Llegir l’original en castellà

Tres veces fiero el insular se avanza, Creyendo en su pujanza Romper de nuestra escuadra el fuerte muro; TOMO XXII 16 Tres veces rechazado

Per l'hispà esforç, ja dubtosa

Llegir l’original en castellà

Por el hispano esfuerzo, ya dudosa

Ve la victòria que esperà segur.

Llegir l’original en castellà

Ve la victoria que esperó seguro.

Qui pintarà el seu despit i la seva ràbia

Llegir l’original en castellà

¿Quién su despecho pintará y su saña

Quan aquell pavelló, abans tan ferotge,

Llegir l’original en castellà

Cuando aquel pabellón, antes tan fiero,

Mirà invencible el pavelló d'Espanya?

Llegir l’original en castellà

Miró invencible al pabellón de España?

No hi ha saber, no hi ha valor; només ja es fia

Llegir l’original en castellà

No hay saber, no hay valor; sólo ya fía

La seva fortuna al poder: dobla les seves naus

Llegir l’original en castellà

Su fortuna'al poder: dobla sus naves

I les redobla, en desigual baralla,

Llegir l’original en castellà

Y las redobla, en desigual pelea,

De popa a proa: en un costat i l'altre

Llegir l’original en castellà

De popa á proa: en uno y otro lado

Cada navili espanyol

Llegir l’original en castellà

Cada español navio

De mil llamps i mil és combatut;

Llegir l’original en castellà

De mil rayos y mil es contrastado;

I ell, amb igual alè

Llegir l’original en castellà

Y'él, con igual aliento

Que rep la mort, així l'envia.

Llegir l’original en castellà

Que recibe la muerte, así la envía.

No; si cent veus jo, si llengües cent

Llegir l’original en castellà

No; si cien voces yo, si lenguas ciento

Em donés el cel, a numerar bastaria

Llegir l’original en castellà

Me diese el cielo, á numerar bastara

Les ínclites gestes d'aquell dia:

Llegir l’original en castellà

Las ínclitas hazañas de aquel día:

El fum al sol les hi robava aleshores;

Llegir l’original en castellà

El humo al sol se las robaba entonces;

Però la fama les dirà en la seva trompa.

Llegir l’original en castellà

Pero la fama las dirá en su trompa.

Les arts en els seus marbres i bronzes.

Llegir l’original en castellà

Las artes en sus mármoles y bronces.

Arriba el moment, en fi; la mort estén La seva mà horrible i pàl·lida, i assenyala Grans víctimes: el valent Alcedo, Castaños, Moyua, intrèpids pereixen: Vosaltres dos també, honor etern

Llegir l’original en castellà

Llega el momento, en fin; tiende la muerte Su mano horrible y pálida, y señala Víctimas grandes: el valiente Alcedo, Castaños, Moyua, intrépidos perecen: Vosotros dos también, honor eterno

De Bètica i Guipúscoa! Ah, si el destí

Llegir l’original en castellà

De Bética y Guipúzcoa i ¡Ah, si el destino

Sabés perdonar! Com aplacar-lo L'olivera no va bastar que va unir Minerva Als llorers de Mart al vostre front? Què a la vostra il·lustre indagadora ment Va poder ocultar el món o els estels? De les vostres sàvies petjades Plens estan d'Amèrica els mars. Les Cíclades ho estan; vídua la pàtria De tants herois que enlutada plora. Demana al seu cor llàgrimes noves Que pel vostre acerb final vessi ara. Ah! Visquéssiu tots dos! I en lloc de plor, del dolorós cant

Llegir l’original en castellà

Supiese perdonar! ¿Cómo á aplacarle La oliva no bastó que unió Minerva A los lauros de Marte en vuestra frente? ¿Qué á vuestra ilustre indagadora mente Pudo ocultar el mundo ó las estrellas? De vuestras sabias huellas Llenos están de América los mares. Las Cicladas lo están; viuda la patria De tantos héroes que enlutada llora. Pide á su corazón lágrimas nuevas Que á vuestro acerbo fin derrame ahora. ¡Ah! ¡Vivierais los dos! Y en vez de llanto, Del dolorido canto

1 D. Dionisio Alcalá Galiano i D. Cosme Churruca.

Llegir l’original en castellà

1 D. Dionisio Alcalá Galiano y D. Cosme Churruca.

Que el meu fúnebre accent avui us consagra. Podria jo contraposar el pit Al cop atroç i rebre la ferida: Donaria a la pàtria així la meva inútil vida, I visquéssiu tots dos! I ella orgullosa Amb la vostra llum i esperit valent, A l'ardu futur faria front, De llamps coronada i victoriosa.

Llegir l’original en castellà

Que mi fúnebre acento hoy os consagra. Pudiera yo contraponer el pecho Al golpe atroz y recibir la herida: Diera á la patria así mi inútil vida, jY vivierais los dos! Y ella orguliosa Con vuestra luz y espíritu valiente, Al arduo porvenir hiciera frente, De rayos coronada y victoriosa.

No, però, sense venjança i sense estrall, Generós esquadró, allí caigueres; També brollant a rius La sang anglesa inunda els seus navilis; També Albión espantada Els monts de cadàvers contempla. Horrible pes a la seva armada supèrbia;

Llegir l’original en castellà

No, empero, sin venganza y sin estrago, Generoso escuadrón, allí caíste; También brotando á ríos La sangre inglesa inunda sus navios; También Albión pasmada Los montes de cadáveres contempla. Horrendo peso a su soberbia armada;

També Nelson allà Terrible ombra.

Llegir l’original en castellà

También Nelson allí Terrible sombra.

No esperis, no, quan la meva veu et nomena

Llegir l’original en castellà

No espei*es, no, cuando mi voz te nombra

Que vil insulti el teu darrer sospir;

Llegir l’original en castellà

Que vil insulte á tu postrer suspiro;

Anglès t'avorrí, i heroi t'admiro.

Llegir l’original en castellà

Inglés te aborrecí, y héroe te admiro.

Oh cop! Oh sort! El Tàmesi espera

Llegir l’original en castellà

¡Oh golpe! ¡Oh suerte! El Támesis aguarda

De les naus captives

Llegir l’original en castellà

De las naves cautivas

El confús tropell, i ja en idea

Llegir l’original en castellà

El confuso tropel, y ya en idea

Gaudeix l'aplaudiment i els sonors visques

Llegir l’original en castellà

Goza el aplauso y los sonoros vivas

Que al vencedor se li donen. Oh sort! El port

Llegir l’original en castellà

Que al vencedor se dan. ¡Oh suerte! El puerto

Només el veurà entrar pàl·lid i inert;

Llegir l’original en castellà

Sólo le verá entrar pálido y yerto;

Exemple gran a l'arrogància humana.

Llegir l’original en castellà

Ejemplo grande á la arrogancia humana.

Digne holocaust a l'aflicció hispana.

Llegir l’original en castellà

Digno holocausto á la atiicción hispana.

Així el furor de Mart impulsa el braç de la parca, i sega vides sense fi: llançat per la ràbia S'escampa el foc voraç, les taules cremen, Un volcà encès és cada vaixell; per l'aire vague S'alça i retomba l'horrible esclat,

Llegir l’original en castellà

Así el furor de Marte Impele el brazo de la parca, y siega Vidas sin ñn: lanzado por la rabia Cunde el fuego voraz, las tablas arden, Un volcán encendido Es cada buque; por los aires vagos Se alza y retumba el hórrido estallido,

I els sepulta al mar. Hi ha més estralls? Sí; que el cel, ominós a tal tossudesa, Mana als aquilons inclements Separar els ferotges combatents

Llegir l’original en castellà

Y los sepulta al mar. ¿Hay más estragos? Sí; que el cielo, ominoso á tal porfía, Manda á los aquilones inclementes Separar los feroces combatientes

I en borrascosa nit enfonsar el dia. Ho mana: ells cruels, Assotant les ones amb les seves ales,

Llegir l’original en castellà

Y en borrascosa noche hundir el día. Lo manda: ellos crueles, Azotando las ondas con sus alas,

S'aboquen als miserables navilis.

Llegir l’original en castellà

Se arrojan á los míseros bajeles.

Al nou assalt, al sense igual combat

Llegir l’original en castellà

Al nuevo asalto, al sin igual combate

Defalleix el pal tremolós i s'abat;

Llegir l’original en castellà

Fallece el árbol trémulo y se abate;

Es trenca l'armadura, l'Oceà

Llegir l’original en castellà

Hiéndese la armazón, el Océano

Pel trencat entrepont entra bramant,

Llegir l’original en castellà

Por el roto entrepuente entra bramando,

I moribund l'espanyol exclama: «Ah! Pereixeria jo, però lluitant.»

Llegir l’original en castellà

Y moribundo el español exclama: «¡Ah! Pereciese yo, pero lidiando.»

En tan atroç conflicte, Allà en els núvols el gloriós front Treien els forts campions, Que armats del trident i de l'acer Al pavelló iber Van fer humiliar-se les nacions. Lauria i Tovar es veien. Avilés i Bazán, que, saludant Als herois d'Hespèria que morien, «Veniu entre nosaltres, els deien; Veniu entre els braus que vau imitar. Ja el premi formós del valor vau guanyar; Ja al vostre exemple de constància armada, Espanya, concitant els seus guerrers. Magnànima s'apresta a noves lides; Torneu la vista a la ciutat d'Alcides: Gravina, Escaño, i Álava, i Cisneros,

Llegir l’original en castellà

En tan atroz conflicto, Allá en las nubes la gloriosa frente Asomaban los fuertes campeones, Que armados del tridente y del acero Al pabellón ibero Hicieron humillarse las naciones. Lauria y Tovar se vían. Aviles y Bazán, que, saludando A los héroes de Hesperia que morían, «Venid entre no?otros, les decían; Venid entre los bravos que imitasteis. Ya el premio hermoso del valor ganasteis; Ya á vuestro ejemplo de constancia armada, España, concitando sus guerreros. Magnánima se apresta á nuevas lides; Volved la vista á la ciudad de Alcides: Gravina, Escaño, y Álava, y Cisneros,

I cent més allà hi són, ferma columna, Dolça esperança al nostre solar: Veniu, voleu al cel,

Llegir l’original en castellà

Y otros ciento allí están, firme coluna, Dulce esperanza á nuestro patrio suelo: Venid, volad al cielo,

I sigueu astres d'esforç i de fortuna.»

Llegir l’original en castellà

Y sed astros de esfuerzo y de fortuna.»

(1805.)

Llegir l’original en castellà

(1805.)

Fi de l’entrada original