Travessa del carrer de Graciamat al de Mercaders.
Llegir l’original en castellà
Atraviesa de la de Graciamat á la de Mercaders.
Primitivament es va dir d'en Roca i després d'en Mèlicol, noms de família ambdós, prenent per fi amb el temps el que avui conserva.
Llegir l’original en castellà
Primitivamente se llamó den Roca y después den Me- ¡icol, nombres de familia ambos, tomando por fin con el tiempo el que hoy conserva.
Més aviat creiem que pugui provenir de tarasca o recordar la llegenda que va donar nom a la vila provençal de Tarascon (en català Tarascó).
Llegir l’original en castellà
Más bien creemos que pueda provenir de tarasca ó recordar la leyenda que dio nombre á la villa provenzal de Tarascón (en catalán Tarascó).
Segons una pietosa tradició, Santa Marta, germana de Maria Magdalena, va anar a fixar-se amb la seva criada Marcel·la a les ribes del Roine, donant a conèixer a aquells habitants la religió cristiana.
Llegir l’original en castellà
Según una piadosa tradición, Santa Marta, hermana de María Magdalena, fué á fijarse con su criada Marcela á orillas del Ródano, dando á conocer á aquellos habitantes la religión cristiana.
«Ara bé, diu el llegendista, hi havia aleshores a la vora del Roine un drac furiós, gruixut com un toro, amb el cap com un lleó, les crineres com un ase, les dents com espases, l'esquena tallant com una falç, la cua del color de la víbora. Caminava amb sis peus, de forma humana, i estava cobert d'una escata com una tortuga, sent tan fastigós- ELS CARRERS DE BARCELONA 207
Llegir l’original en castellà
«Ahora bien, dice el leyendista, había entonces en la orilla del Ródano un dragón furioso, grueso como un toro, con la cabeza como un león, las crines como un jumento, los dientes como espadas, la espalda cortante como una hoz, la cola del color de la víbora. Andaba con seis pies, de forma humana, y estaba cubierto de una escama como una tortuga, siendo tan asquero- LAS CALLES DE BARCELONA 2O7
que li deien ordinàriament Tarasca, la qual cosa vol dir lleig i deforme.»
Llegir l’original en castellà
SO que le llamaban ordinariamente Tarasca, lo cual quiere decir feo y deforme.»
Aquest monstre antediluvià, sempre segons la llegenda, devorava les bèsties, els animals salvatges i amb preferència els éssers humans. El poble va demanar amb gran instància a Santa Marta que els lliurés d'aquell monstre, i, moguda dels seus precs, Santa Marta es va dirigir a un bosc que es deia Nerloc, és a dir, Bosc Negre, cau del monstre, i el va ruixar amb aigua beneita. A la primera gota, el monstre va començar a estremir-se en violentes convulsions i a fer esgarrifosos rugits; a la segona, va caure a terra; a la tercera, Santa Marta el va lligar amb un cinturó, o, segons altres, amb la seva lliga, i el va lliurar al poble, que de seguida el va matar.
Llegir l’original en castellà
Este monstruo antidiluviano, siempre según la leyenda, devoraba las bestias, los animales salvajes y con preferencia los seres humanos. El pueblo pidió con grande instancia á Santa Marta que le librase de aquel monstruo, y, movida de sus ruegos, Santa Marta se dirigió á un bosque que se llamaba Nerloc, es decir, Bosque Negro, asiento del monstruo, y le roció con agua bendita. xV la primera gota, el monstruo comenzó á estremecerse en violentas convulsiones y á dar espantosos rugidos; á la segunda, cayó al suelo; á la tercera, Santa Marta le ató con un cinturón, ó, según otros, con su liga, y lo entregó al pueblo, que en seguida le dio muerte.
Tal és la llegenda cristiana que es refereix, i que, com tantes altres d'un gènere igual, no és sinó l'al·legoria del cristianisme domant el monstre de la idolatria i de la barbàrie. Tal és també l'origen del nom donat a la bella vila de Tarascó, que està situada a Provença, a les ribes del Roine, lloc deliciós i pintoresc que l'autor d'aquestes línies ha tingut ocasió de visitar molt sovint, i on precisament escriu avui aquestes línies.
Llegir l’original en castellà
Tal es la leyenda cristiana que se refiere, y que, como tantas otras de un género igual, no es sino la alegoría del cristianismo domando el monstruo de la idolatría y de la barbarie. Tal es también el origen del nombre dado á la hermosa villa de Tarascón, que está situada en Provenza, á orillas del Ródano, sitio delicioso y pintoresco que el autor de estas líneas ha tenido ocasión de visitar muy á menudo, y donde precisamente escribe hoy estas líneas.
Tarascó té, entre altres coses notables, el castell del rei Rene o Renat i l'església de Santa Marta.
Llegir l’original en castellà
Tarascón tiene, entre otras cosas notables, el castillo del rey Rene ó Renato y la iglesia de Santa Marta.
Avui dia les sumptuoses galeries d'aquell castell-palau i les seves espaioses sales, que tantes corts d'amor van presenciar i tants certàmens del gai saber presidits pel bon rei, serveixen de presó i de caserna per a la tropa.
Llegir l’original en castellà
Hoy día las suntuosas galerías de aquel castillo-palacio y sus espaciosas salas, que tantas cortes de amor presenciaron y tantos certámenes del gay saber presididos por el buen rey, sirven de cárcel y de cuartel para la tropa.
L'església va ser construïda a finals del segle xii sobre les ruïnes d'un temple romà. És creença general, entre els habitants de Tarascó, que Santa Marta va morir en aquella vila, i que les seves restes van ser depo- 208 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
La iglesia fué construida á últimos del siglo xii sobre las ruinas de un templo romano. Es creencia general, entre los habitantes de Tarascón, que Santa Marta murió en aquella villa, y que sus restos fueron depo- 2oS VÍCTOR BALAGUER
sitades en una gruta que va ser convertida en capella. Aquesta capella subterrània, incrustada de marbre negre, existeix encara a l'església, i en ella hi ha la tomba de la santa.
Llegir l’original en castellà
sitados en una gruta que fué convertida en capilla. Esta capilla subterránea, incrustrada de mármol negro, existe aún en la iglesia, y en ella está la tumba de la santa.
Tarascó, en memòria de la seva llibertat per Santa Marta, celebra cada any la que es diu festa de la tarasca. Consisteix aquesta festa, una de les més populars de Provença, en dues processons solemnes que tenen lloc la primera el segon diumenge després de la Pasqua de Pentecosta, i l'altra el dia de la festa de Santa Marta. En la primera, la tarasca està representada d'una manera furiosa i fent caure amb la seva enorme cua a tots aquells a qui una indiscreta curiositat impel·leix a acostar-se; en la segona està, per contra, tranquil·la, conduïda per una donzella vestida de blanc, que la porta lligada i la fa seguir.
Llegir l’original en castellà
Tarascón, en memoria de su libertad por Santa Marta, celebra cada año la que se llama fiesta de la tarasca. Consiste esta fiesta, una de las más populares de Provenza, en dos procesiones solemnes que tienen lugar la primera el segundo domingo después de la Pascua de Pentecostés, y la otra el día de la fiesta de Santa Marta. En la primera, la tarasca está representada de un modo furioso y derribando con su enorme cola á todos aquéllos á quienes una indiscreta curiosidad impele á acercarse; en la segunda está, por el contrario, tranquila, conducida por una doncella vestida de blanco, que la lleva atada y la hace seguir.
Aquesta festa va ser arranjada pel mateix rei Rene, que la va dirigir i presidir el 1469.
Llegir l’original en castellà
Esta fiesta fué arreglada por el mismo rey Rene, que la dirigió y presidió en 1469.
La primera jornada és la més curiosa.
Llegir l’original en castellà
La primera jornada es la más curiosa.
Al sortir de l'església de Santa Marta, la processó es posa en marxa.
Llegir l’original en castellà
AI salir de la iglesia de Santa Marta, la procesión se pone en marcha.
Primerament avancen, en dos files, els tarascaires o cavallers de la Tarasca: són 30 poc més o menys i van precedits del seu cap, que porta el bastó de comandament, i seguits de la seva bandera, en el llenç de la qual està representada la tarasca: llueixen en els seus vestits la seda i el brodat; en la seva banda porten la imatge de la tarasca: els seus colors són vermell i blanc.
Llegir l’original en castellà
Primeramente avanzan, en dos filas, los tarascaires ó caballeros de la Tarasca: son 3o poco más ó menos y van precedidos de su jefe, que lleva el bastón de mando, y seguidos de su bandera, en cuyo lienzo está representada la tarasca: lucen en sus trajes la seda y el bordado; en su banda llevan la imagen de la tarasca: sus colores son rojo y blanco.
A continuació dels cavallers de la Tarasca va la música, composta de tamborils i flabiols, pertanyent a la confraria dels vinaters o viticultors, que van tots amb els seus estris de treball o portant ceps, carbasses, barrils, etc. Van seguits de quatre homes, dos dels quals porten el barril, o millor la bota coneguda amb el nom de Bouto-embriagou (bota de l'embriaguesa).
Llegir l’original en castellà
En pos de los caballeros de la Tarasca va la música, compuesta de tamboriles y pífanos, perteneciente á la cofradía de los viñeros ó viñadores, que van todos con sus utensilios de trabajo ó llevando cepas, calabacines, barrilitos, etc. Van seguidos de cuatro hombres, dos de los cuales llevan el barril, ó mejor la bota conocida con el nombre de Bouto-embriagou (bota de la embriaguez).
mentre que els altres dos porten grans barres sobre les espatlles.
Llegir l’original en castellà
mientras que los otros dos llevan grandes barras sobre los hombros.
Després d'ells marxa una altra bandera, i segueixen els jardiners i hortolans, portant tota mena de plantes i verdures, un amb una col monstruosa, un altre amb carxofes, aquell amb un gran ram de flors, aquest amb una cistella plena de verdures diverses. Alguns porten a la mà regadores i els instruments propis per al cultiu, i els que marxen darrere sostenen una gegantesca garlanda de branques de boix.
Llegir l’original en castellà
Después de ellos marcha otra bandera, y siguen los jardineros y hortelanos, llevando toda especie de plantas y verduras, uno con una col monstruosa, otro con alcachofas, aquél con un gran ramillete de flores, éste con una cesta llena de verduras diversas. Algunos llevan en la mano regaderas y los instrumentos propios para el cultivo, y los que marchan detrás sostienen una gigantesca guirnalda de ramas de boj.
n. continuació dels hortolans van els pastors, amb el bordó a la mà; els pagesos, els carreters, etc. un segon grup de tambors i flabiols tanca la marxa del seguici.
Llegir l’original en castellà
n. continuación de los hortelanos van los pastores, con el cayado en la mano; los labradores, los carreteros, etc. ün segundo grupo de tambores y pífanos cierra la marcha del cortejo.
Ben aviat el crit tradicional de ¡La gadotí! ¡la tarascón! anuncia la proximitat de la tarasca, que no triga a entrar a la plaça de la Magdalena, on la bulliciosa multitud la crida a grans veus. Al seu aspecte redoblen les aclamacions i la cridòria. Les mares mostren als seus fills aquell animal extraordinari, massa informe, abrigada per una espècie de corassa, de sota la qual surt un cap de drac que llença foc pel nas. Alguns tarascaires, ocults a les entranyes de la tarasca, tenen cura d'anar alimentant aquella bufada infernal amb els seus coets; altres, empenyent el monstre, li donen una agilitat extraordinària; però cal guardar-se de la seva formidable cua, espècie de llarga biga que es mou en tots sentits, i que més d'una vegada ha trencat cames i braços.
Llegir l’original en castellà
Bien pronto el grito tradicional de ¡La gadotí! ¡la tarascón! anuncia la proximidad de la tarasca, que no tarda en entrar en la plaza de la Magdalena, donde la bulliciosa muchedumbre la llama á grandes voces. A su aspecto redoblan las aclamaciones y la gritería. Las madres muestran á sus hijos aquel animal extraordinario, masa informe, abrigada por una especie de coraza, de debajo la cual sale una cabeza de dragón que arroja fuego por las narices. Algunos tarascaires, ocultos en las entrañas de la tarasca, tienen buen cuidado de ir alimentando aquel resoplido infernal con sus cohetes; otros, empujando al monstruo, le dan una agilidad extraordinaria; pero es preciso guardarse de su formidable cola, especie de larga viga que se mueve en todos sentidos, y que más de una vez ha quebrado piernas y brazos.
Mentre que la tarasca descansa de la seva primera sortida, els individus del seguici executen diversos jocs a la plaça, i creixen el tumult, les rialles, la confusió, el desordre, la cridòria. És una espècie d'embriaguesa de tot el poble.
Llegir l’original en castellà
Mientras que la tarasca descansa de su primera salida, los individuos del cortejo ejecutan varios juegos en la plaza, y crecen el tumulto, las risas, la confusión, el desorden, la gritería. Es una especie de embriaguez de todo el pueblo.
Un episodi rar ve de sobte a canviar la faç de la festa. Nostra Senyora dels Pastors es presenta sobtadament per assistir a la festa, acompanyada de la confraria de pastors. Nostra Senyora cavalca sobre l'animal que va tenir l'honor de servir de cavalcadura a la Santa Família en la seva fugida a Egipte. És una jove donzella, amb el rostre ple de candor i de noblesa, la que representa Nostra Senyora. Seguint la Verge va el nen Jesús, amb la diadema al front i la creu a la mà, portat a coll d'un robust personatge que representa Sant Cristòfol, patró dels mossos de corda. El nen, diu un cronista, se serveix de la creu per beneir els fidels; però Sant Cristòfol es comporta com un veritable sant d'avantsala: armat d'una escombra, que acaba amb un gran manyoc d'ortigues, i, amb el pretext de netejar el carrer per a la seva divina càrrega, l'emprèn amb les cames dels transeünts. Les queixes i lamentacions dels pacients, així com les riallades dels espectadors, es perden entre la música sorollosa dels tamborins i pífans que precedeixen el nen del somriure celestial i el sant del mal humor.
Llegir l’original en castellà
Un episodio raro viene de pronto á cambiar la faz de la fiesta. Nuestra Señora de los Pastores se presenta súbitamente para asistir á la fiesta, acompañada de la cofradía de pastores. Nuestra Señora cabalga sobre el animal que tuvo el honor de servir de cabalgadura á la Santa Familia en su fuga á Egipto. Es una joven doncella, con el rostro lleno de candor y de nobleza, la que representa á Nuestra Señora. Siguiendo á la Virgen va el niño Jesús, con la diadema en la frente y la cruz en la mano, llevado en hombros de un robusto personaje que representa á San Cristóbal, patrón de los mozos de cordel. El niño, dice un cronista, se sirve de la cruz para bendecir á los fieles; pero San Cristóbal se porta como un verdadero santo de antesala: armado de una escoba, que termina con un gran manojo de ortigas, y, con el pretexto de limpiar la calle para su divina carga, la emprende con las piernas de los transeúntes. Las quejas y lamentaciones de los pacientes, así como las carcajadas de los espectadores, se pierden entre la música ruidosa de los tamboriles y pífanos que preceden al niño de la celeste sonrisa 3^ al santo del mal humor.
Al nen Jesús succeeix un carro triomfal, tirat per mules. És el carro dels jardiners. De sobte les mules parteixen al galop. Pobres d'aquells que es troben al pas! No és que només corrin el perill de ser atropellats, sinó que els jardiners, que porten amb si les seves bombes i regadores, fan caure per tot arreu una espècie de pluja d'huracà.
Llegir l’original en castellà
Al niño Jesús sucede un carro triunfal, tirado por muías. Es el carro de los jardineros. De repente las muías parten al galope. ¡Pobres de aquéllos que se hallan al paso! No es que corran sólo el peligro de ser atropellados, sino que los jardineros, que llevan consigo sus bombas y regaderas, hacen caer por todas partes una especie de lluvia de huracán.
Ben aviat un altre carro en forma de barca, conegut amb el nom de L'esturgeon, assenyala la presència dels mariners del Roine a la festa. Llança un diluvi d'aigua. Després de l'huracà terrestre, la tromba marítima.
Llegir l’original en castellà
Bien pronto otro carro en forma de barca, conocido con el nombre de L'esturgeon, señala la presencia de los marineros del Ródano en la fiesta. Arroja un diluvio de agua. Después del huracán terrestre, la tromba marítima.
La festa acaba amb jocs, amb danses, amb repartiment de pans i de flors.
Llegir l’original en castellà
La fiesta termina con juegos, con danzas, con repartición de panes y de flores.
Fi de l’entrada original