Condueix de l'Ample al de Baix Muralla.
Llegir l’original en castellà
Conduce de la Ancha á la de Bajo Muralla.
Es va anomenar primitivament de la Carnisseria den Sorts, segons es veu per la següent nota que copiem de la Rubrica de Bruniquer:
Llegir l’original en castellà
Llamóse primitivamente de la Carnicería den Sorts, según se ve por la siguiente nota que copiamos de la Riibrica de Bruniquer:
«A 25 de jfaner fou comensat á clóiirer ab parets de través lo carrer nomenat sota las torras, perqué lo rey compra mollas casas de dit carrer y las casas que obrian al carrer den Simón Oller per ajustarías d la casa que lo rey había comprada d Bonanat de Coll. Lo dit carrer sota las torras se deya lo carrer de Viladalls, y lo de Simón Oller era lo de la Carnicería den Sorts. »
Llegir l’original en castellà
«A 25 de jfaner fou comensat á clóiirer ab parets de través lo carrer nomenat sota las torras, perqué lo rey compra mollas casas de dit carrer y las casas que obrian al carrer den Simón Oller per ajustarías d la casa que lo rey había comprada d Bonanat de Coll. Lo dit carrer sota las torras se deya lo carrer de Viladalls, y lo de Simón Oller era lo de la Carnicería den Sorts. »
Per què va prendre aquest carrer el nom de Simón Oller i qui era aquest personatge, no hem pogut esbrinar-ho.
Llegir l’original en castellà
Por qué tomó esta calle el nombre de Simón Oller y quién era este personaje, no hemos podido averiguarlo.
En un dietari vam llegir cert cop les següents línies:
Llegir l’original en castellà
En un dietario leímos cierta vez las siguientes líneas:
«A 21 de juny de 1358 va ser ofegat a la mar, per sentència del rei, Ramon Marquet; i segons es deia va ser per la mort de Ramon de Sant Vicens, assassinat a la casa de March Castanyer, al carrer de Simón Oller, del qual assassinat era còmplice dit Ramon Marquet. »
Llegir l’original en castellà
«A 21 de Junio de i358 fué ahogado en la mar, por sentencia del rey, Ramón Marquet; y según se decía fué por la muerte de Ramón de Sant Vicens, asesinado en la casa de March Castanyer, en la calle de Simón Oller, de cuyo asesinato era cómplice dicho Ramón Marquet. »
No sabem en aquest assumpte més que el que acaba de llegir-se, i ens falten dades per poder apreciar els successos. Només farem notar als lectors que aquest sagnant drama, contat breument i en dues línies pel dietari, passava en temps de D. Pere IV, el dels ELS CARRERS DE BARCELONA I55
Llegir l’original en castellà
No sabemos en este asunto más que lo que acaba de leerse, y nos faltan datos para poder apreciar los sucesos. Sólo haremos notar á los lectores que este sangriento drama, contado brevemente y en dos líneas por el dietario, pasaba en tiempo de D. Pedro IV, el de las LAS CALLES DE BARCELONA I55
terribles i misterioses justícies; el del Punyal, com l'anomenaven els catalans.
Llegir l’original en castellà
terribles y misteriosas justicias; el del Puñal, como le llamaban los catalanes.
Però si res no sabem del fet, alguna cosa podem dir del March Castanyer que se cita, o d'un dels seus ascendents almenys. I val la pena que diguem alguna cosa, ja que es tracta d'un noble cor sortit de les classes servils, i que al segle xiii, en un racó dels Pirineus orientals, va fundar una mena de lloc d'asil, on, per espai de més de deu anys, centenars de proscrits van poder refugiar-se, fugint les tiranies feudals del regne de la Corona d'Aragó i del comtat de Tolosa.
Llegir l’original en castellà
Pero si nada sabemos del hecho, algo podemos decir del March Castanyer que se cita, ó de uno de sus ascendientes al menos. Y vale la pena que digamos algo, pues se trata de un noble corazón salido de las clases serviles, y que en el siglo xiii, en un rincón de los Pirineos orientales, fundó una especie de lugar de asilo, donde, por espacio de más de diez años, centenares de proscritos pudieron refugiarse, huyendo las tiranías feudales del reino de la Corona de Aragón y del condado de Tolosa.
Fins a quin punt és exacte el que anem a narrar no ho garantim sinó sota la fe de Joan Michel, que ho explica a la seva crònica, i de C. Leynadier, que ho va aprofitar per fer una novel·la. Nosaltres explicarem els successos despullant-los de tot el que ens sembla tenir caràcter novel·lesc.
Llegir l’original en castellà
Hasta qué punto sea exacto lo que vamos á narrar no lo garantizamos sino bajo la fe de Juan Michel, que lo cuenta en su crónica, y de C. Leynadier, que lo aprovechó para hacer una novela. Nosotros contaremos los sucesos despojándolos de todo lo que nos parece tener carácter novelesco.
Sense drets civils de cap classe, tenint a penes la qualitat d'homes, robats, saquejats, torturats, oprimits per les tiranies locals, tal era, poc més o menys, l'estat normal dels serfs sota el règim feudal. En aquesta completa manca del que, així per al físic com per al moral, constitueix l'home social, no els quedava a aquells desgraciats més que llàgrimes als ulls i odi al cor. A poc a poc aquest odi i aquestes llàgrimes, barrejats a una mica d'aquesta energia feroç que sembla apoderar-se dels cors ulcerats, es van convertir en un desig insaciable de venjança. Aquesta venjança va esclatar i va ser terrible. Cada si-gle, cada país van tenir la seva, i totes tenen el mateix caràcter.
Llegir l’original en castellà
Sin derechos civiles de ninguna clase, teniendo apenas la cualidad de hombres, robados, saqueados, torturados, oprimidos por las tiranías locales, tal era, poco más ó menos, el estado normal de los siervos bajo el régimen feudal. En esta completa carencia de lo que, así para lo físico como para lo moral, constituye el hombre social, no les quedaba á aquellos desgraciados más que lágrimas en los ojos y odio en el corazón. Poco á poco ese odio y esas lágrimas, mezclados á un poco de esa energía feroz que parece apoderarse de los corazones ulcerados, se convirtieron en un deseo insaciable de venganza. Esta venganza estalló y fué terrible. Cada siglo, cada país tuvieron la suya, y todas tienen el mismo carácter.
A les valls del nostre Canigó existeix memòria d'una llegenda tradicional, que potser s'ha anat desnaturalitzant en passar de segle en segle i de boca en boca, però que recorda les peripècies terribles d'un d'aquests drames populars.
Llegir l’original en castellà
En los valles de nuestro Canigó existe memoria de una leyenda tradicional, que acaso ha ido desnaturalizándose al pasar de siglo en siglo y de boca en boca, pero que recuerda las peripecias terribles de uno de dichos dramas populares.
Entre Molitj i Vinçà, llocs que avui formen part del Rosselló i per tant de França, s'alçava el castell de Folch o Fulco de Graves, posat com un niu d'àguila sobre una roca altíssima, i que només a penes per un dels seus costats era accessible.
Llegir l’original en castellà
Entre Molitj y Vinzá, lugares que hoy forman parte del Rosellón y por consiguiente de Francia, se alzaba el castillo de Folch ó Fulco de Graves, posado como un nido de águila sobre una roca altísima, y que sólo apenas por uno de sus lados era accesible.
Com totes les habitacions d'aquest gènere al segle XIII, que és al qual ens remuntem, era una pesada massa de pedra, on tot s'havia sacrificat a la defensa i res a la comoditat. Torre de l'homenatge, torrelles a les cantonades, pont llevadís amb cadenes de ferro, muralles, fossats, sageteres, merlets, subterranis, res faltava del que caracteritzava aquestes ombrívoles morades feudals.
Llegir l’original en castellà
Como todas las habitaciones de este género en el siglo XIII, que es al que nos remontamos, era una pesada masa de piedra, donde todo se había sacrificado á la defensa y nada á la comodidad. Torre del homenaje, torreones en los ángulos, puente levadizo con cadenas de hierro, murallas, fosos, saeteras, almenas, subterráneos, nada faltaba de lo que caracterizaba esas sombrías moradas feudales.
Tenia el senyor de Graves una filla anomenada Faneta, educada amb cert caràcter d'independència i donada a jocs virils. Era d'ardent imaginació i li agradava muntar a cavall, anar de caça, manejar les armes com els homes. Amb aquest gust exclusiu pels exercicis violents, Faneta era superbiosa, altiva, inflexible, irascible. Tenia a més en el seu caràcter alguna cosa d'indisciplinable i de salvatge, reunint tots els instints vehements d'una naturalesa inculta i totes les nobles qualitats d'un cor generós.
Llegir l’original en castellà
Tenía el señor de Graves una hija llamada Faneta, educada con cierto carácter de independencia y dada á juegos varoniles. Era de ardiente imaginación y gustaba de montar á caballo, de ir á la caza, de manejar las armas como los hombres. Con ese gusto exclusivo para los ejercicios violentos, Faneta era soberbia, altanera, inflexible, irascible. Tenía además en su carácter algo de indisciplinable y de salvaje, reuniendo todos los instintos vehementes de una naturaleza inculta y todas las nobles cualidades de un corazón generoso.
Al mateix temps, en una cabana veïna al castell vivia un jove serf, fill de serfs, anomenat March.
Llegir l’original en castellà
Al propio tiempo, en una cabana vecina al castillo vivía un joven siervo, hijo de siervos, llamado March.
March havia estat el company d'infància de Faneta, de la qual la mare de March havia estat dida.
Llegir l’original en castellà
March había sido el compañero de infancia de Faneta, de la cual la madre de March fuera nodriza.
Els dos joves havien crescut i s'havien educat junts, ELS CARRERS DE BARCELONA I57
Llegir l’original en castellà
Los dos jóvenes habían crecido y educádose juntos, LAS CALLES DE BARCELONA I57
permanecent d'aquesta manera l'estopa al costat del foc, fins a arribar el dia en què el foc va agafar l'estopa.
Llegir l’original en castellà
permaneciendo de este modo la estopa junto al fuego, hasta llegar el día en que el fuego prendió á la estopa.
Un dia, en un d'aquests moments d'expansió que tenen tots els cors en instants donats i en circumstàncies especials, Faneta havia dit ingenuament a March:
Llegir l’original en castellà
Un día, en uno de esos momentos de expansión que tienen todos los corazones en instantes dados y en circunstancias especiales, Paneta había dicho ingenuamente á March:
— I també jo crec estimar-vos, — havia contestat sense vacil·lar el jove serf.
Llegir l’original en castellà
— Y también yo creo amaros, — había contestado sin vacilar el joven siervo.
Però, al mateix temps, March es va quedar silenciós. Li va semblar que en el fons del seu cor sentia encendre's una altra passió, que no era l'amor, però de la qual l'amor era el mòbil. Va recordar que alguns dies abans, havent trencat una tassa al castell, la castellana l'havia brutalment amenaçat amb l'enuig del senyor de Graves, que, segons ella va dir, podia exercir sobre ell tota l'extensió dels seus drets. Era recordar-li que el seu senyor i amo podia disposar de la seva vida, segons el seu lliure arbitri.
Llegir l’original en castellà
Pero, al mismo tiempo, March se quedó silencioso. Parecióle que en el fondo de su corazón sentía encenderse otra pasión, que no era el amor, pero de la cual el amor era el móvil. Recordó que algunos días antes, habiendo roto una taza en el castillo, la castellana le había brutalmente amenazado con el enojo del señor de Graves, que, según ella dijo, podía ejercer sobre él toda la extensión de sus derechos. Era recordarle que su señor y dueño podía disponer de su vida, según su libre arbitrio.
Aquesta amenaça havia exasperat l'ànima de March, que semblava no esperar més que l'ocasió d'un ultraig per desplegar la terrible energia de què el dotava la naturalesa.
Llegir l’original en castellà
Esta amenaza había exasperado el alma de March, que parecía no esperar más que la ocasión de un ultraje para desplegar la terrible energía de que le dotara la naturaleza.
El pobre jove, entregat a aquestes reflexions, es deia a si mateix:
Llegir l’original en castellà
El pobre joven, entregado á esas reflexiones, se decía á sí mismo:
«Jo no sóc res a la terra. Estimo aquesta dona, i el seu pare pot fer-me matar com a un vil animal, valent-se per a això del pretext d'aquest mateix amor. Tanmateix, sento bategar en aquest pit de serf un cor que no estaria mal col·locat en el d'un noble. La meva naturalesa és la mateixa que la d'aquests nobles orgullosos que em menyspreen. Pel dret de la naturalesa s' arroguen el d'oprimir altres homes els seus iguals
Llegir l’original en castellà
«Yo no soy nada en la tierra. Amo á esa mujer, y su padre puede hacerme matar como á un vil animal, valiéndose para ello del pretexto de ese mismo amor. Sin embargo, siento latir en este pecho de siervo un corazón que no estaría mal colocado en el de un noble. Mi naturaleza es la misma que la de esos nobles orgullosos que me desprecian. Por el derecho de la naturaleza se arrogan el de oprimir á otros hombres sus iguales
Però, ¿d'on i de qui tenen aquest espantós privilegi? Jo concebo que un lleó esquinci i destrossi un tímid cérvol, perquè el lleó té urpes; però cap home ve al món millor armat que un altre, i la força i el valor són igualment propietat de tothom. ¿Qui, doncs, ha pogut dictar un contracte tan horrible? ¿Què pot tenir de sant un pacte en què l'un és no més que el tamboret i l'altre el peu que el tira? Només per una cosa poden romandre els serfs
Llegir l’original en castellà
Pero, ¿de dónde y de quién tienen ese espantoso privilegio? Yo concibo que un león desgarre y destroce un tímido ciervo, porque el león tiene garras; pero ningún hombre viene al mundo mejor armado que otro, y la fuerza y el valor son igualmente propiedad de todo el mundo. ¿Quién, pues, ha podido dictar un contrato tan horrible? ¿Qué puede tener de santo un pacto en que el uno es no más que el taburete y el otro el pie que lo tira? Sólo por una cosa pueden permanecer los siervos
subjectes als senyors per la covardia. Ah, si
Llegir l’original en castellà
sujetos á los señores por la cobardía ¡Ah, si
tots se m'assemblessin! Trencant els nostres ferros sobre els cranis dels nostres senyors o aprenent a morir, seríem ben aviat el que no som: homes, tenint una família nostra, fills nostres, casa nostra; i quan estiméssim una dona no tindríem por de la vergonya si es dignava abaixar-se fins a nosaltres, ni de la forca si gosàvem nosaltres elevar-nos fins a ella.»
Llegir l’original en castellà
todos se me pareciesen! Rompiendo nuestros hierros sobre los cráneos de nuestros señores ó aprendiendo á morir, seríamos bien pronto lo que no somos: hombres, teniendo una familia nuestra, hijos nuestros, casa nuestra; y cuando amásemos á una mujer no tendríamos que temer la vergüenza si se dignaba bajarse hasta nosotros, ni la horca si osábamos nosotros elevarnos hasta ella.»
Aquestes i altres semblants eren les reflexions que es feia March; i quan d'elles va donar part a Faneta, parlant-li amb tot l'enèrgic sentiment d'una ànima ulcerada i amb el veritable accent del cor. Faneta, que ja s'havia acostumat a pensar com March, sense considerar ni tan sols que la diferència de condicions feia en ella estranys semblants pensaments, li va tendir la mà i li va dir:
Llegir l’original en castellà
Estas y otras parecidas eran las reflexiones que se hacía March; y cuando de ellas dio parte á Paneta, hablándole con todo el enérgico sentimiento de un alma ulcerada y con el verdadero acento del corazón. Paneta, que se había ya acostumbrado á pensar como March, sin considerar siquiera que la diferencia de condiciones hacía en ella extraños semejantes pensamientos, le tendió la mano y le dijo:
— Tenen raó, March. Si fos jo serf, em rebel·laria.
Llegir l’original en castellà
— Tienen razón, March. Si fuese yo siervo, me rebelaría.
Aquestes poques paraules, dites amb l'expressió generosa de l'ànima independent i altiva de la jove, van ser un nou fibló per a March. Molt sovint fins aquell moment s'havia sentit impressionat per la iniquitat que pesava sobre la gent de la seva casta, però mai no havia pensat a venjar-les. Calia per a això una de ELS CARRERS DE BARCELONA I 59
Llegir l’original en castellà
Estas pocas palabras, dichas con la expresión generosa del alma independiente y altiva de la joven, fueron un nuevo aguijón para March. Muy á menudo hasta aquel momento se había sentido impresionado por la iniquidad que pesaba sobre las gentes de su casta, pero jamás había pensado en vengarlas. Era preciso para esto una de LAS CALLES DE BARCELONA I 59
aquestes paraules que obren al pensament una via nova en un d'aquests moments d'exaltació en què està disposat a rebre la impressió de les passions bones o dolentes. La reflexió de Faneta i la confessió que havia produït aquella escena, eren suficients per posar a March en aquesta disposició d'esperit: així és que, apoderant-se amb frenesí de la mà que Faneta li tendia,
Llegir l’original en castellà
esas palabras que abren al pensamiento una vía nueva en uno de esos momentos de exaltación en que está dispuesto á recibir la impresión de las pasiones buenas 6 malas. La reflexión de Paneta }' la confesión que había producido aquella escena, eran suficientes para poner á March en esta disposición de espíritu: así es que, apoderándose con frenesí de la mano que Paneta le tendiera,
— Faneta — li va dir, — acabeu de disposar de la meva vida. Vull, tinc el dret, i tindré el valor de trencar el jou de la servitud, de ser l'igual i l'enemic de tot aquell que pretengui subjugar-me. El nostre Déu, el meu senyor Jesucrist, que ha estat el venjador del dèbil i de l'oprimit, beneirà de segur els esforços que faci qualsevol home per recobrar la seva independència.
Llegir l’original en castellà
— Paneta — le dijo, — acabáis de disponer de mi vida. Quiero, tengo el derecho, y tendré el valor de romper el yugo de la servidumbre, de ser el igual y el enemigo de todo aquél que pretenda subyugarme. Nuestro Dios, mi señor Jesucristo, que ha sido el vengador del débil y del oprimido, bendecirá de seguro los esfuerzos que haga cualquier hombre para recobrar su independencia.
I agenollant-se als peus de Faneta, va afegir amb accent inspirat:
Llegir l’original en castellà
Y echándose de rodillas á los pies de Paneta, añadió con acento inspirado:
— Faneta, i vós, senyor meu Jesucrist, sigueu testimoni que sacsejo per sempre la pols de la servitud. Davant d'Aquell que va baixar al món per ensenyar als homes que hi ha un Déu i un pare per a tots; davant d'aquella que, per la confessió del seu amor, acaba d'engrandir-me als meus propis ulls provant-me que un serf pot ser un home, davant dels dos juro que viuré lliure o sabré morir.
Llegir l’original en castellà
— Paneta, y vos, señor mío Jesucristo, sed testigo de que sacudo para siempre el polvo de la servidumbre. Delante de Aquél que bajó al mundo para enseñar á los hombres que hay un Dios y un padre para todos; delante de aquélla que, por la confesión de su amor, acaba de engrandecerme á mis propios ojos probándome que un siervo puede ser un hombre, delante de los dos juro que viviré libre ó sabré morir.
Aquest és l'origen que la novel·la dóna a la rebel·lió de March, i així explica la manera com es va decidir a posar-se al capdavant dels Blancs. La crònica no esbrina l'origen de la rebel·lió, i ens el presenta ja rebel i cap temible de l'associació.
Llegir l’original en castellà
Este es el origen que la novela da á la rebelión de March, y así cuenta la manera como se decidió á ponerse al frente de los Blancos. La crónica no averigua el origen de la rebelión, y nos lo presenta ya rebelde y jefe temible de la asociación.
A la vessant septentrional dels Pirineus orientals existien llavors unes bandes de pagesos armats 1 6o VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
En la vertiente septentrional de los Pirineos orientales existían entonces unas bandas de paisanos armados 1 6o VÍCTOR BALAGUER
que havia aixecat l'opressió dels nobles i que devien succeir-se, durant segles, sota diverses denominacions. Es designava als de què ara parlem amb el nom de Blancs, perquè anaven tots uniformement vestits, per sobre dels seus vestits, amb una camisa que servia per fer-los reconèixer entre ells, impedint que se'ls confongués amb altres.
Llegir l’original en castellà
que había levantado la opresión de los nobles y que debían sucederse, durante siglos, bajo diversas denominaciones. Se designaba á los de que ahora hablamos con el nombre de Blancos, porque iban todos uniformemente vestidos, por encima de sus trajes, con una camisa que servía para hacerles reconocer entre ellos, impidiendo que se les confundiese con otros.
Els Blancs eren associacions de pagesos o serfs, que en aparença res tenien de fix ni de permanent, però que en realitat sempre subsistien en el cor d'una província o d'una comarca. Només apareixien de nit. De dia, cada associat tornava a la seva feina, arrossegant amb aparença de resignació la cadena que la força havia lligat al seu coll, sense que ningú pogués sospitar que en aquell cos encorbat sobre la terra bategués un cor sempre en rebel·lió oberta contra l'estat social d'aleshores. A un senyal donat, cadascú deixava els instruments de la seva feina, i empunyant la destral d'armes o la torxa incendiària, es reunia a altres grups, formaven junts bandes, i es llançaven sobre les terres o els castells dels nobles, portant per tot arreu la devastació, l'incendi i la mort.
Llegir l’original en castellà
Los Blancos eran asociaciones de paisanos ó siervos, que en apariencia nada tenían de fijo ni de permanente, pero que en reahdad siempre subsistían en el corazón de una provincia ó de una comarca. Sólo aparecían de noche. De día, cada asociado volvía á su trabajo, arrastrando con aparente resignación la cadena que la fuerza había atado á su cuello, sin que nadie pudiera sospechar que en aquel cuerpo encorvado sobre la tierra latiese un corazón siempre en rebelión abierta contra el estado social de entonces. A una señal dada, cada uno dejaba los instrumentos de su trabajo, y empuñando el hacha de armas ó la tea incendiaria, se reunía á otros grupos, formaban juntos bandas, y se arrojaban sobre las tierras ó los castillos de los nobles, llevando por do quiera la devastación, el incendio y la muerte.
Al sortir el dia, no quedaven d'aquestes terribles excursions nocturnes més empremtes que les cendres o els enderrocs. Era com un furios huracà que, desencadenat durant la nit, es desvaneix amb l'aurora matinal.
Llegir l’original en castellà
Al lucir el día, no quedaban de esas terribles excursiones nocturnas más huellas que las cenizas ó los escombros. Era como un furioso huracán que, desencadenado durante la noche, se desvanece con la aurora matinal.
March es va afiliar a una d'aquestes bandes. El seu cor estava tan ple d'odi i de venjança; la seva boca expressava amb tanta energia els sentiments dominants en el seu cor, que en pocs dies va adquirir una influència notable. Va ser nomenat per unanimitat cap de la més formidable d'aquelles bandes.
Llegir l’original en castellà
March se afilió á una de esas bandas. Su corazón estaba tan lleno de odio y de venganza; su boca expresaba con tanta energía los sentimientos dominantes en su corazón, que en pocos días adquirió una influencia notable. Fué nombrado por unanimidad jefe de la más formidable de aquellas bandas.
Acostumava aquesta banda a reunir-se al peu d'un castanyer. Allà arengava March als seus, d'allà partien ELS CARRERS DE BARCELONA 161
Llegir l’original en castellà
Acostumbraba esa banda á reunirse al pie de un castaño. Allí arengaba March á los suyos, de allí partían LAS CALLKS DE BARCHLONA l6l
per les seves expedicions nocturnes, allà repartien el botí, allà celebraven els seus consells i assemblees. D'això va provenir que se l'anomenés March del Castanyer, nom que després havia de conservar la seva posteritat com a cognom. Ben aviat es va fer temible el nom de March del Castanyer. Mai, en cap ocasió, un altre cap de bandolers ha obtingut més celebritat ni ha causat amb el seu sol nom més espant. Era l'esglai i el terror de valls i muntanyes.
Llegir l’original en castellà
para sus expediciones nocturnas, allí repartían el botín, allí celebraban sus consejos y asambleas. De esto provino que se le llamase March del Castanyer, nombre que después había de conservar su posteridad como apellido. Bien pronto se hizo temible el nombre de March del Castanyer. Nunca, en ninguna ocasión, otro jefe de bandoleros ha obtenido más celebridad ni causado con su solo nombre más espanto. Era el asombro y el terror de valles y montañas.
La part novel·lesca de la llegenda refereix amb ombrívols colors una visita que, al principi del seu mandat, va fer March a una bruixa molt anomenada al país.
Llegir l’original en castellà
La parte novelesca de la leyenda refiere con sombríos colores una visita que, al principio de su mando, hizo March á una hechicera muy nombrada en el país.
Cal tenir en compte que March, temerari i temible en els combats com ningú ho havia estat abans que ell, acabava de ser nomenat cap de diverses bandes de Blancs, voluntàriament reunides sota les seves ordres. Tenia ja gairebé a la seva disposició un exèrcit.
Llegir l’original en castellà
Es preciso tener en cuenta que March, temerario y temible en los combates como nadie lo había sido antes que él, acababa de ser nombrado jefe de varias bandas de Blancos, voluntariamente reunidas bajo sus órdenes. Tenía ya casi á su disposición un ejército.
Certa nit, segons expliquen, va somiar que una serp s'havia enroscat al seu cap. En aquella època els somnis representaven un gran paper en la vida, i per poc que oferissin alguna particularitat extraordinària, s'afanyaven a anar a consultar i a demanar l'explicació a algun endeví.
Llegir l’original en castellà
Cierta noche, según cuentan, soñó que una serpiente se había enroscado á su cabeza. En aquella época los sueños representaban gran papel en la vida, y por poco que ofreciesen alguna particularidad extraordinaria, se apresuraban á ir á consultar y á pedir la explicación á algún adivino.
March, l'endemà d'haver tingut aquest somni, va reunir els seus companys sota el castanyer tradicional, i després d'haver-los explicat el seu somni, els va parlar d'aquesta o semblant manera:
Llegir l’original en castellà
March, al día siguiente de haber tenido este sueño, reunió á sus compañeros bajo el castaño tradicional, y después de haberles explicado su sueño, les habló de ésta ó parecida manera:
— Germans i companys, ja heu trencat els vostres grillons; però això no n'hi ha prou: falta ara que conquesteu els drets a la llibertat. Passeu la vista al vostre voltant: la natura és apacible, les flors són boniques, l'aire és pur, el cel brillant, els ocells ha-
Llegir l’original en castellà
— Hermanos y compañeros, habéis ya roto vuestros hierros; pero esto no basta: falta ahora que conquistéis los derechos á la libertad. Pasead la vista en torno vuestro: la naturaleza es apacible, las flores son hermosas, el aire es puro, el cielo brillante, los pájaros ha-
TOM XXII II Troben la tranquil·litat i la calma en els seus nius entre les branques, els peixos mateixos al fons de les aigües tenen llibertat i descans: tot és lliure a la natura. Per què, doncs, no ho ha de ser també l'home? Tots teniu dret a ser lliures, i al vostre braç i al vostre valor cal confiar la conquesta d'aquest dret. El meu somni d'aquesta nit ha d'indicar-nos alguna cosa d'això. Anem, doncs, a consultar la bruixa de la muntanya, i ella ens ho explicarà.
Llegir l’original en castellà
TOMO XXII II Han la tranquilidad y la calma en sus nidos entre las ramas, los peces mismos en el fondo de las aguas tienen libertad y descanso: todo es libre en la naturaleza. ¿Por qué, pues, no lo ha de ser también el hombre? Todos tenéis derecho á ser libres, y á vuestro brazo y á vuestro valor hay que confiar la conquista de este derecho. Mi sueño de esta noche debe indicarnos algo de esto. Vamos, pues, á consultar á la hechicera de la montaña, y ella nos lo explicará.
La proposta de March havia estat un tribut a l'espècie de culte que els Blancs tenien per la bruixa, i, acceptada amb entusiasme, el cap i sis dels seus van partir en direcció a la cova on aquesta vivia, oculta entre els barrancs i fragositats de la muntanya.
Llegir l’original en castellà
La propuesta de March había sido un tributo á la especie de culto que los Blancos tenían por la hechicera, y, aceptada con entusiasmo, el jefe y seis de los suyos partieron en dirección á la cueva donde aquélla vivía, oculta entre los barrancos y fragosidades de la montaña.
Oiguem com el llegendista refereix la visita dels Blancs a la cova de la bruixa.
Llegir l’original en castellà
Oigamos cómo el leyendista refiere la visita de los Blancos á la cueva de la hechicera.
Es trobava aquesta, diu, en l'acte de procedir a les seves evocacions, quan es van presentar March i els seus companys a la porta de la gruta. Tot just els va divisar la bruixa, va exclamar amb veu terrible:
Llegir l’original en castellà
Hallábase ésta, dice, en el acto de proceder á sus evocaciones, cuando se presentaron March y sus compañeros á la puerta de la gruta. Apenas los divisó la hechicera, exclamó con voz terrible:
— Potències infernals, i vosaltres, espectres errants entre les tenebres de la nit eterna, acudiu, i que pereixin aquests estrangers si aquí els porta una intenció culpable!
Llegir l’original en castellà
— ¡Potencias infernales, y vosotros, espectros errantes entre las tinieblas de la noche eterna, acudid, y perezcan esos extranjeros si aquí les trae una intención culpable!
Així va dir, i dibuixant ràpidament tres cercles a l'aire amb la seva vareta màgica, va proferir paraules inintel·ligibles. A l'acte es va sentir un soroll sord, i la terra va semblar tremolar i estremir-se sota les plantes dels nouvinguts, com si es disposés a obrir-se per a engolir-los. Però March, sense immutar-se, va avançar alguns passos, i dipositant als peus de la bruixa diversos presents que havia portat expressament, li va dir:
Llegir l’original en castellà
Así dijo, y dibujando rápidamente tres círculos en el aire con su varita mágica, profirió palabras ininteligibles. En el acto se oyó un ruido sordo, y la tierra pareció temblar y estremecerse bajo las plantas de los recién llegados, como si se dispusiese á abrirse para tragárselos. Pero March, sin turbarse, avanzó algunos pasos, y deponiendo á los pies de la hechicera varios presentes que de intento trajera, le dijo:
— Venim només per consultar-vos, oh temible maga! i res no teniu a témer de nosaltres. Som fills del poble rebel·lats contra els seus senyors, que venim a preguntar-vos si coronarà la victòria els nostres esforços.
Llegir l’original en castellà
— Venimos sólo para consultaros ¡oh temible maga! y nada tenéis que temer de nosotros. Somos hijos del pueblo rebelados contra sus señores, que vienen á preguntaros si coronará la victoria sus esfuerzos.
Tot seguit va passar a explicar-li breument el somni que havia tingut la nit anterior.
Llegir l’original en castellà
En seguida pasó á explicarle brevemente el sueño que había tenido la noche anterior.
La bruixa va romandre uns moments silenciosa i com absorta en les seves meditacions; però de sobte, i per un canvi ràpid, va passar sobtadament del silenci al deliri. Els seus cabells flotant en desordre sobre les seves espatlles nues i sobre el seu front, la seva capa negra tirada cap enrere, els seus grans ulls rodant dins les seves òrbites amb increïble volubilitat, donaven a la seva fesomia, jove encara i bella, cert caràcter sobrehumà. Amb mà febril va empunyar la seva vareta màgica, i després d'haver-la fet girar per damunt del seu cap amb la rapidesa del llamp, va traçar amb ella un cercle a terra, i amb veu sombria va murmurar algunes paraules en sons i accents desconeguts. A l'acte va tornar a estremir-se la terra, va xiular el vent d'una manera lúgubre, el foc de la llar que estava apagat es va encendre per si sol, i núvols de flames i de dens fum es van llançar a l'espai. Li va semblar a March que entre aquells dens núvols de fum passaven ombres fantàstiques, visions rares, i començava a fixar-s'hi per assabentar-se, quan, sobtadament com havia aparegut, tot va desaparèixer. Va cessar el vent de xiular, la terra d'estremir-se, es va apagar el foc, i la bruixa embolicant-se el cap amb la seva capa, va obrir un llibre misteriós on es trobaven traçats caràcters màgics, va alçar la seva vareta amb la qual va assotar l'aire, la terra i el llibre, i amb veu inspirada va deixar sentir una mena d'oracle, que pot traduir-se d'aquesta manera:
Llegir l’original en castellà
La hechicera permaneció unos momentos silenciosa y como absorta en sus meditaciones; pero de pronto, y por un cambio rápido, pasó repentinamente del silencio al delirio. Sus cabellos flotando en desorden sobre sus hombros desnudos y sobre su ñente, su capa negra echada hacia atrás, sus grandes ojos rodando dentro de sus órbitas con increíble volubilidad, daban á su fisonomía, joven aún y bella, cierto carácter sobrehumano. Con mano febril empuñó su varita mágica, y después de haberla hecho girar por encima de su cabeza con la rapidez del rayo, trazó con ella un círculo en el suelo, y con voz sombría murmuró algunas palabras en sonidos y acentos desconocidos. En el acto volvió á estremecerse la tierra, silbó el viento de una manera lúgubre, el fuego del hogar que estaba apagado se encendió por sí propio, y nubes de llamas y de espeso humo se lanzaron al espacio. Parecióle á March que entre aquellas densas nubes de humo pasaban sombras fantásticas, visiones raras, y comenzaba á fijarse en ello para enterarse, cuando, repentinamente como había aparecido, todo desapareció. Cesó el viento de silbar, la tierra de estremecerse, apagóse el fuego, y la hechicera envolviéndose la cabeza con su capa, abrió un libro misterioso donde se hallaban trazados caracteres mágicos, alzó su varita con la cual azotó el aire, la tierra y el libro, y con voz inspirada dejó oir una especie de oráculo, que puede traducirse de este modo:
La serp que al front s'enroscarà La força del guerrer indicarà. Sota la planta dels guerrers la terra tremolarà; El fum dels castells la llum apagarà; A rius i a torrents la sang correrà; De bell mig de les ruïnes la llibertat naixerà.
Llegir l’original en castellà
La sierpe que á la frente se enroscará La fuerza del guerrero indicará. Bajo la planta de los guerreros la tierra temblará; El humo de los castillos la luz apagará; A ríos y á torrentes la san^^re correrá; De en medio las ruinas la libertad nacerá.
De sobte la Sibil·la es va interrompre, com si un poder superior li hagués segellat els llavis. Va afegir pocs moments després amb veu misteriosa:
Llegir l’original en castellà
De repente la Sibila se interrumpió, como si un poder superior hubiese sellado sus labios. Añadió pocos momentos después con voz misteriosa:
— Res més em és permès de revelar-vos. Sortiu, sortiu d'aquí! Ni heu de interrogar-me més, ni heu de tornar a visitar-me.
Llegir l’original en castellà
— Nada más me es permitido revelaros. ¡Salid, salid de aquí! Ni debéis interrogarme más, ni debéis volver á visitarme.
I en dir aquestes paraules, va desaparèixer.
Llegir l’original en castellà
Y al decir estas palabras^ desapareció.
Per fosc que semblés l'oracle, March i els seus van semblar quedar satisfets.
Llegir l’original en castellà
Por oscuro que pareciese el oráculo, March y los suyos parecieron quedar satisfechos.
Des d'aquell dia, el prestigi de March va augmentar entre la seva gent, i va arribar amb el temps a ser tan gran i extraordinari, que amb una paraula, amb una ordre, amb un senyal podia reunir sota el seu comandament totes les bandes de Blancs que aleshores assolaven el principat de Catalunya i el comtat de Tolosa.
Llegir l’original en castellà
Desde aquel día, el prestigio de March aumentó entre su gente, y llegó con el tiempo á ser tan grande y extraordinario, que con una palabra, con una orden, con una señal podía reunir bajo su mando todas las bandas de Blancos que entonces asolaban el principado de Cataluña y el condado de Tolosa.
March no havia deixat mai de estar en intel·ligència amb Faneta, i es conta que més d'una vegada s'havien vist i parlat de nit en el mateix castell de Graves, on tenia el mitjà d'introduir-se quan volia el terrible cap dels Blancs.
Llegir l’original en castellà
March no había dejado nunca de estar en inteligencia con Faneta, y cuéntase que más de una vez se habían visto y hablado de noche en el mismo castillo de Graves, donde tenía el medio de introducirse cuando quería el terrible jefe de los Blancos.
Llavors, aquell home davant del qual tremolaven tots els qui l'envoltaven, al sol nom del qual s'estremien de terror els habitants de llunyanes comarques, queia als peus de la seva adorada implorant submís una paraula d'amor i tremolant de tots els seus membres en veure dibuixar-se un núvol de dolor o d'ira en el semblant de la volguda del seu cor.
Llegir l’original en castellà
Entonces, aquel hombre ante quien temblaban todos cuantos le rodeaban, á cuyo sólo nombre se estremecían de terror los habitantes de lejanas comarcas, caía á los pies de su adorada implorando sumiso una palabra de amor y temblando de todos sus miembros al ver dibujarse una nube de dolor ó de ira en el semblante de lá amada de su corazón.
Una nit, Faneta va revelar al seu estimat que el seu pare havia disposat de la seva mà, demanada pel senyor d'un castell veí. L'enllaç s'havia de fer abans d'un mes.
Llegir l’original en castellà
Una noche, Faneta reveló á su amado que su padre había dispuesto de su mano, pedida por el señor de un castillo vecino. El enlace debía efectuarse antes de un mes.
March va jurar que això no succeiria i que a la terra no hi havia poder suficient per arrencar Faneta dels seus braços.
Llegir l’original en castellà
March juró que no sucedería esto y que en la tierra no había poder bastante para arrancar á Paneta de sus brazos.
Va decidir, doncs, d'acord amb ella, apel·lar a un rapte, i heus aquí com aquest va tenir lloc.
Llegir l’original en castellà
Decidió, pues, de acuerdo con ella, apelar á un rapto, y he aquí cómo éste tuvo lugar.
A la petita vila d'Auleta s'havia de celebrar amb gran solemnitat una festa, a la qual havien estat convidades la castellana de Graves i la seva filla. No van deixar ambdues d'assistir.
Llegir l’original en castellà
En la pequeña villa de Auleta debía celebrarse con grande solemnidad una fiesta, á la cual habían sido invitadas la castellana de Graves y su hija. No dejaron ambas de asistir.
Celebrada la funció religiosa al temple, la gent es va agrupar a la plaça per presenciar les danses. La plaça estava vistosament decorada amb garlandes, flors, arbusts i domassos, i sota una mena de dosser s'havia reservat el lloc d'honor per a la castellana de Graves i per a Faneta.
Llegir l’original en castellà
Celebrada la función religiosa en el templo, la gente se agrupó en la plaza para presenciar las danzas. La plaza estaba vistosamente decorada con guirnaldas, flores, arbustos y colgaduras, y bajo una especie de dosel se había reservado el puesto de honor para la castellana de Graves y para Paneta.
El ball estava en la seva major animació, i Faneta havia pres també part en ell, quan la gent que era a la plaça va començar a mirar-se i agrupar-se amb terror, mentre que de boca en boca circulava la frase:
Llegir l’original en castellà
El baile estaba en su mayor animación, y Paneta había también tomado parte en él, cuando la gente que estaba en la plaza comenzó á mirarse y agruparse con terror, mientras que de boca en boca circulaba la frase:
— Els Blancs! Aquí hi són els Blancs!
Llegir l’original en castellà
— ¡Los Blancos! ¡Aquí están los Blancos!
Efectivament, una banda de Blancs tenia envoltat el poble, del qual ningú no podia escapar-se.
Llegir l’original en castellà
Efectivamente, una banda de Blancos tenía cercado el pueblo, del cual nadie podía escaparse.
La consternació, la confusió, la por es van apoderar de tots, i mentre alguns corrien a buscar les seves armes per defensar-se, les dones fugien d'un costat a l'altre. Enmig d'aquesta confusió, una partida de Blancs es va presentar a la plaça, manada per un cap que muntava un fogós cavall. Era March. En veure'l, Faneta va aparentar desmaiar-se, i llavors March, apoderant-se d'ella i aixecant-la en els seus braços com si fos una ploma, la va muntar a la gropa del seu cavall, que va sortir disparat amb la seva doble càrrega.
Llegir l’original en castellà
La consternación, la confusión, el miedo se apoderaron de todos, y mientras algunos corrían á buscar sus armas para defenderse, las mujeres huían de un lado para otfo. En medio de esta confusión, una partida de Blancos se presentó en la plaza, mandada por un jefe que montaba un fogoso caballo. Era March. Al verle, Paneta aparentó desmayarse, y entonces March, apoderándose de ella y levantándola en sus brazos como si fuera una pluma, la montó en la grupa de su caballo, que salió disparado con su doble carga.
Els Blancs van desaparèixer darrere del seu cap, sense que I 66 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Los Blancos desaparecieron tras de su jefe, sin que I 66 VÍCTOR BALAGUER
res hagués de patir de la seva visita el poble d'Auleta. Més tard es va saber que March del Castany havia fet de Faneta la seva esposa, i que amb ella vivia feliç i content a la seva república de Loch-Franch.
Llegir l’original en castellà
nada tuviese que sufrir de su visita el pueblo de Auleta. Más tarde se supo que March del Castany había hecho de Paneta su esposa, y que con ella vivía feliz y contento en su república de Loch-Franch.
En efecte: feia ja alguns mesos que March, cada vegada més temut i cada vegada també més poderós, havia aconseguit formar-se una mena de petita sobirania en un radi de diverses llegües, comprenent la part mitjana dels Pirineus Orientals. La dificultat d'expulsar-lo d'aquelles muntanyes, juntament amb la seva bravura i la seva intrepidesa, havia en certa manera donat consistència a la seva usurpació, i els seus dos poderosos veïns, els comtes de Barcelona i de Tolosa, satisfets en el fons de veure aquesta gran onada de rebel·lió confinada en la part més aspra dels Pirineus, no pensaven per el moment en intentar res contra ell. Veient, a més, que les bandes del terrible March cessaven en les seves devastacions començant un període de repòs, després d'haver-se partit les terres dels nobles que havien exterminat, s'havien tàcitament resignat a una mena de pau.
Llegir l’original en castellà
En efecto: hacía ya algunos meses que March, cada vez más temido y cada vez también más poderoso, había conseguido formarse una especie de pequeña soberanía en un radio de varias leguas, comprendiendo la parte media de los Pirineos Orientales. La dificultad de arrojarlo de aquellas montañas, junto con su bravura y su intrepidez, había en cierto modo dado consistencia á su usurpación, y sus dos poderosos vecinos, los con-, des de Barcelona y de Tolosa, satisfechos en el fondo de ver esa grande oleada de rebelión confinada en la parte más áspera de los Pirineos, no pensaban por el momento en intentar nada contra él. Viendo, á más, que las bandas del terrible March cesaban en sus devastaciones comenzando un período de reposo, después de haberse partido las tierras de los nobles que habían exterminado, se habían tácitamente resignado á una especie de paz.
No era més que una pau fictícia, és veritat; però, en fi, era una pau.
Llegir l’original en castellà
No era más que una paz ficticia, es verdad; pero, en fin, era una paz.
Corrien aleshores els primers anys del segle xiii. March s'havia casat amb Faneta, i la seva primera cura, quan per aquest enllaç va arribar a ser senyor del domini on havia nascut serf, va ser reedificar el castell, convertint-lo en una veritable fortalesa, i fent-lo la seu d'una mena de regne en benefici dels qui havien seguit la seva sort i també de tots aquells que volien refugiar-se allí per viure a l'abric de les exaccions feudals.
Llegir l’original en castellà
Corrían entonces los primeros años del siglo xiii. March se había casado con Paneta, y su primer cuidado, cuando por este enlace llegó á ser señor del dominio en que había nacido siervo, fué reedificar el castillo, convirtiéndolo en una verdadera fortaleza, y haciéndolo la sede de una especie de reino en beneficio de los que habían seguido su suerte y también de todos aquéllos que querían refugiarse allí para vivir al abrigo de las exacciones feudales.
Sota la denominació d'un home que tan bé sabia defensar els seus, i al voltant d'un castell que era inexpugnable per la seva posició, no va trigar a elevar-se un poble bastant important, que va arribar a ser la capital de la petita sobirania que el serf rebel havia aconseguit crear. La població va anar augmentant amb tanta més rapidesa quant els seus habitants gaudien allí de garanties i privilegis que no trobaven en cap altre lloc.
Llegir l’original en castellà
Bajo la denominación de un hombre que tan bien sabía defender á los suyos, y en torno de un castillo que era inexpugnable por su posición, no tardó en elevarse un pueblo bastante importante, que llegó á ser la capital de la pequeña soberanía que el siervo rebelde había conseguido crear. La población fué aumentando con tanta más rapidez en cuanto sus habitantes disfrutaban allí garantías y privilegios que no hallaban en otra parte.
En efecte, el primer acte de March va ser proclamar una mena de constitució, per la qual abolia l'esclavitud en el seu domini, constituint a manera d'una organització lliure que va fer donar al poble el nom de Loch-Franch (lloc franc). Encara es veuen les restes en un punt dels Pirineus Orientals que porta el nom corromput de Ginclá (lloc de franquícia).
Llegir l’original en castellà
En efecto, el primer acto de March había sido proclamar una especie de constitución, por la cual abolía la esclavitud en su dominio, constituyendo á manera de una organización libre que hizo dar al pueblo el nombre de Loch'Fyanch (lugar franco). Aún se ven los restos en un punto de los Pirineos Orientales que lleva el nombre corrompido de Ginclá (lugar de franquicia).
Heus aquí, d'altra banda, el pacte o la carta per la qual es regia la nova república, i el text de la qual ens ha estat conservat pel savi comanador de la Història del Llenguadoc,
Llegir l’original en castellà
He aquí, por lo demás, el pacto ó la carta por que se regía la nueva república, y cuyo texto nos ha sido conservado por el sabio comendador de la Historia del Languedoc,
És tant més interessant aquest document des del punt de vista històric, quant, per primera vegada, el principi democràtic es col·loca en situació ofensiva i defensiva cara a cara amb el principi opressor. I és tant més curiós, quant és un dels esglaons d'aquells moviments ofensius que van esclatar en els segles següents contra aquell últim principi i d'on segles més tard havien de sortir l'emancipació del món i la llibertat moderna.
Llegir l’original en castellà
Es tanto más interesante este documento bajo el punto de vista histórico, en cuanto, por vez primera, el principio democrático se coloca en situación ofensiva y defensiva frente á frente del principio opresor. Y es tanto más curioso, en cuanto es uno de los escalones de esos movimientos ofensivos que estallaron en los siglos siguientes contra aquel último principio y de donde siglos más tarde debían salir la emancipación del mundo y la libertad moderna.
Heus aquí aquest pacte, que porta en el text el títol de Soladitium (solidaritat).
Llegir l’original en castellà
He aquí este pacto, que lleva en el texto el título de Soladitium (solidaridad).
«Els associats, després d'haver jurat sobre les santes relíquies observar la seva confederació i guardar-se una fidelitat recíproca, han convingut el següent;
Llegir l’original en castellà
«Los asociados, después de haber jurado sobre las santas reliquias observar su confederación y guardarse una fidelidad recíproca, han convenido lo siguiente;
» Primerament prometen fer en el lloc que estarà designat a l'efecte, la inhumació d'aquell dels seus l68 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
» Primera rrí'ente prometen hacer en el lugar que estará designado al efecto, la inhumación de aquél de sus l68 VÍCTOR BALAGUER
associats que arribi a morir, contribuir a les despeses dels funerals i seguir el seu comboi.
Llegir l’original en castellà
asociados que llegue á morir, contribuir á los gastos de los funerales y seguir su convoy.
))Tothom que falti a aquest deure queda condemnat a pagar una mesura de mel.
Llegir l’original en castellà
))Todo aquél que falte á este deber queda condenado á pagar una medida de miel.
))Es comprometen tot seguit a socórrer-se i protegir-se mútuament. Si el perill és molt fort, haurà de ser previngut el magistrat; i si descuida la protecció de la persona en perill, serà condemnat a pagar una lliura.
Llegir l’original en castellà
))Se comprometen en seguida á socorrerse y protegerse mutuamente. Si el peligro es muy fuerte, deberá ser prevenido el magistrado; y si descuida la protección de la persona en peligro, será condenado á pagar una libra.
))Si un confederat és mort, el seu assassí pagarà una lliura. Si es nega, i es troba en situació de pagar, serà processat, però si és pobre, la societat contribuirà a pagar, en la proporció convinguda, la multa a què hagi estat condemnat.
Llegir l’original en castellà
))Si un confederado es muerto, su asesino pagará una libra. Si se niega, y se halla en situación de pagar, será procesado, pero si es pobre, la sociedad contribuirá á pagar, en la proporción convenida, la multa á que haya sido condenado.
»Si un associat cometés un crim voluntari i sense haver estat ofès, serà condemnat a la multa en el cas que la víctima no formés part de l'associació; però si la víctima fos membre d'aquesta i el crim hagués estat comès injustament, pagarà llavors una doble multa, una als parents del difunt, una altra a la societat, de la qual perdrà els avantatges. En aquest cas, tots els associats es comprometen, sota pena de la multa d'una lliura, a mai beure ni menjar amb el culpable, excepte en presència del magistrat o del bisbe »
Llegir l’original en castellà
»Si un asociado cometiere un crimen voluntario y sin haber sido ofendido, será condenado á la multa en el caso en que la víctima no formare parte de la asociación; pero si la víctima fuere miembro de ésta y el crimen hubiese sido cometido injustamente, pagará entonces una doble multa, una á los parientes del difunto, otra á la sociedad, de la cual perderá las ventajas. En este caso, todos los asociados se comprometen, bajo pena de la multa de una libra, á jamás beber ni comer con el culpable, excepto en presencia del magistrado ó del obispo »
Seguien a continuació altres reglaments per protegir els contractants contra tota violència o per venjar-los de les que es cometessin, i, en fi, els reglaments dels drets dels associats, no dels drets polítics — ja que a això no s'havia arribat encara, — sinó dels simples drets de l'aire, de l'aigua, del que la naturalesa dóna gratuïtament a tots els animals i que els opressors de llavors refusaven als serfs.
Llegir l’original en castellà
Seguían á continuación otros reglamentos para proteger á los contratantes contra toda violencia ó para vengarles de las que se cometieran, y en fin, los reglamentos de los derechos de los asociados, no de los derechos políticos — pues á esto no se había llegado aún, — sino de los simples derechos del aire, del agua, de lo que la naturaleza da gratuitamente á todos los animales y que los opresores de entonces rehusaban á los siervos.
Per insuficient que pugui semblar en els nostres dies semblant confederació, omplia fins a cert punt el buit de la unió civil que existia poc o que no exis- ELS CARRERS DE BARCELONA I 69
Llegir l’original en castellà
Por insuficiente que pueda parecer en nuestros días semejante confederación, llenaba hasta cierto punto el vacío de la unión civil que existía poco 6 que no exis- LAS CALLES DE BARCELONA I 69
tia, particularment en certs punts. Procurava almenys als individus quelcom d'aquesta seguretat que el seu aïllament, la seva debilitat, la seva innocència i les lleis no estaven en situació de garantir-los.
Llegir l’original en castellà
tía, particularmente en ciertos puntos. Procuraba por lo menos á los individuos algo de esa seguridad que su aislamiento, su debilidad, su inocencia y las leyes no estaban en situación de garantirles.
Tot això podia ser just, però era de molt mal exemple als ulls dels nobles i del clergat, constituint per això mateix un gran crim per a March del Castanyer. Els nobles li retreien no només el seu naixement servil, sinó també l'haver-se elevat al seu nivell i l'haver assegurat als fugitius un racó de terra on estaven lliures de les seves tiranies; i pel que fa al clergat, no podia perdonar-li el que en el territori de Loch-Franch trobessin acollida i seguretat tots els que eren perseguits com a heretges.
Llegir l’original en castellà
Todo esto podía ser justo, pero era de muy mal ejemplo á los ojos de los nobles y del clero, constituyendo por lo mismo un gran crimen para March del Castanyer. Los nobles le reprochaban no sólo su nacimiento servil, sino también el haberse elevado á su nivel y el haber asegurado á los fugitivos un rincón de tierra donde estaban libres de sus tiranías; y en cuanto al clero, no podía perdonarle el que en el territorio de Loch-Franch hallasen acogida y seguridad todos los que eran perseguidos como herejes.
Ja es comprendrà el difícil que devia ser per a March escapar a aquesta doble animositat del clergat i de la noblesa. Per espai de molts anys es va lliurar de les seves insídies, però al capdavall va haver de sucumbir. Ja veurem com.
Llegir l’original en castellà
Ya se comprenderá lo difícil que debía ser para March escapar á esa doble animosidad del clero y de la nobleza. Por espacio de muchos años se libró de sus asechanzas, pero al fin hubo de sucumbir. Ya veremos cómo.
Va tenir March ocasió de prestar un servei al comte de Tolosa, llançant dels seus dominis una banda de merodejadors que els devastava. El comte, reconegut, el va convidar a passar a la seva cort per donar-li personalment les gràcies. La invitació estava concebuda en els termes més satisfactoris per a March. El comte de Tolosa, aquell alt i poderós senyor sobirà de tot el migdia de França, des del Roine als Pirineus, tractava ja el serf d'igual a igual, i res pot donar una idea més alta del terror que havia arribat a inspirar March i del prestigi adquirit pel seu nom, que veure una potència de gran raça estendre així la mà al que abans era un serf i que devia la seva elevació a un cop de fortuna.
Llegir l’original en castellà
Tuvo March ocasión de prestar un servicio al conde de Tolosa, arrojando de sus dominios una banda de merodeadores que los devastaba. El conde, reconocido, le invitó á pasar á su corte para darle personalmente las gracias. La invitación estaba concebida en los términos más satisfactorios para March. El conde de Tolosa, aquel alto y poderoso señor soberano de todo el mediodía de la Francia, desde el Ródano á los Pirineos, trataba ya al siervo de igual á igual, y nada puede dar una idea más alta del terror que había llegado á inspirar March y del prestigio adquirido por su nombre, que el ver á una potencia de grande raza tender asi la mano al que antes era un siervo y que debía su elevación á un golpe de fortuna.
March no va vacil·lar a acceptar una invitació feta de tan galant manera, i amb tota confiança es va dirigir a Tolosa.
Llegir l’original en castellà
March no vaciló en aceptar una invitación hecha de tan galante manera, y con toda confianza se dirigió á Tolosa.
Per aquella vegada no es va haver de penedir. El comte el va rebre amb marcada distinció, i li va fer un dinar d'aparat que amb tota minúcia descriu Leynadier.
Llegir l’original en castellà
Por aquella vez no hubo de arrepentirse. El conde le recibió con marcada distinción, y le dio una comida de aparato que con toda minuciosidad describe Leynadier.
Diu que al voltant de la gran sala en la qual s'havia posat la taula, es veien 100 joves de condició servil, alineades com les columnes d'un temple, immòbils com elles. Cadascuna portava sobre el cap un got de matèria preciosa, del qual s'escapava una flama vermella o groga o blava, o d'un altre color. Aquesta forma d'il·luminació, que els croats havien portat d'Orient, estava aleshores molt de moda..
Llegir l’original en castellà
Dice que en torno de la gran sala en la cual se había puesto la mesa, se veían loo jóvenes de condición servil, alineadas como las columnas de un templo, inmóviles como ellas. Cada una llevaba sobre su cabeza un vaso de materia preciosa, del cual se escapaba una llama roja ó amarilla ó azul, ó de otro color. Esta forma de iluminación, que los cruzados habían traído de Oriente, estaba entonces muy en moda..
Al centre de la taula s'alçava una torre amb els seus murs i merlets, en forma de colosal ramell.
Llegir l’original en castellà
En el centro de la mesa se alzaba una torre con sus muros y almenas, en forma de colosal ramillete.
Pronunciat el Benedicite pel capellà del comte, va començar el dinar, servint-se'n una infinitat de plats, fins a arribar el moment en què la taula va gemegar sota el pes dels senglars rostits, de les llebres i dels cérvols, que la servitud va col·locar simètricament sobre ella en profusió extraordinària.
Llegir l’original en castellà
Pronunciado el Benedicite por el capellán del conde, empezó la comida, sirviéndose infinidad de platos, hasta llegar el momento en que la mesa gimió bajo el peso de los jabalíes asados, de las liebres y de los venados, que la servidumbre colocó simétricamente sobre ella en profusión extraordinaria.
Es disposaven els convidats a fer honor als plats, quan en el cim de la torre que estava damunt de la taula va aparèixer un nan que, agitant una bandera i fent sonar un corn per reclamar l'atenció, va declamar amb veu forta i sonora els següents versos:
Llegir l’original en castellà
Disponíanse los convidados á hacer honor á los platos, cuando en lo alto de la torre que estaba encima de la mesa apareció un enano que, agitando una bandera y sonando un cuerno para reclamar la atención, declamó con voz fuerte y sonora los siguientes versos:
Picatz sobre rot De tal é d'estot, É se mai y a Retournatz pica. E envoutatge formel Di sennor di castel i.
Llegir l’original en castellà
Picatz sobre rot De tal é d'estot, É se mai y a Retournatz pica. E envoutatge formel Di sennor di castel i.
Entreu al rostit de punta i de tall, i si en queda més torneu a la càrrega. És el desig formal del senyor del castell.
Llegir l’original en castellà
1 Entrad al asado de punta y de corte, y si queda más volved á la carga. Es el deseo formal del señor del castillo.
Dit això, va saludar respectuosament i va desaparèixer.
Llegir l’original en castellà
Dicho esto, saludó respetuosamente y desapareció.
Abans de terminar el dinar, quan es va arribar a les postres, un trobador, acompanyant-se amb la seva cítara va cantar el sirventès següent:
Llegir l’original en castellà
Antes de terminar la comida, cuando se llegó á los postres, un trovador, acompañándose con su cítara cantó el sirventesio siguiente:
Be mi play lo doux tcms de pascor Qui fai fuelhos e Hors venir, E play mi quan aug la bandor Deis auzels que fon relentir Lor chant per lo boscatge, E play mi cuant vey sus etz pratz Tendos ¿ pavellós fermatz, E play m'en mon coratge Quan vey per campanhas rengatz Cavaliers ah caváis armatz.
Llegir l’original en castellà
Be mi play lo doux tcms de pascor Qui fai fuelhos e Hors venir, E play mi quan aug la bandor Deis auzels que fon relentir Lor chant per lo boscatge, E play mi cuant vey sus etz pratz Tendos ¿ pavellós fermatz, E play m'en mon coratge Quan vey per campanhas rengatz Cavaliers ah caváis armatz.
Atropi mi play un bon senhor Quan es primiers á Tenvazir Ah caval armat, ses temoc,' C'aissi fai los siens enhardits, Ah valent vassallatge, E quan el es el camp intratz Quascus deu esser assermatz E segr'e d'agradatge, Car nulus hum non es ren prezats So que á manhs colps pris á donnatz l'.
Llegir l’original en castellà
Atropi mi play un bon senhor Quan es primiers á Tenvazir Ah caval armat, ses temoc,' C'aissi fai los siens enhardits, Ah valent vassallatge, E quan el es el camp intratz Quascus deu esser assermatz E segr'e d'agradatge, Car nulus hum non es ren prezats So que á manhs colps pris á donnatz l.
Amb gran aplaudiment i entusiasme va ser rebut el cant del trobador, i així va acabar el convit.
Llegir l’original en castellà
Con grande aplauso y entusiasmo fué recibido el canto del trovador, y asi terminó el convite.
Em plau el dolç temps de primavera que fa néixer les fulles i les flors; em plau sentir com s'agita el brancatge amb els ocells que fan ressonar els seus cants pel bosc; em plau quan veig estesos pels camps les tendes i pavellons; però el que fa bategar el meu cor és veure estendre's en línia de batalla els cavallers armats a cavall.
Llegir l’original en castellà
1 Me place el dulce tiempo de primavera que hace nacer las hojas y las flores; me place oir cómo se agita el ramaje con los pájaros que hacen resonar sus cantos por el bosque; me place cuando veo extendidos por los campos las tiendas y pabellones; pero lo que hace latir mi corazón es ver extenderse en línea de batalla los caballeros armados á caballo.
El que també em plau és un valent senyor quan és el primer en l'atac, llançant-se amb el seu cavall enmig del perill; és el mitjà d'encoratjar els seus cap a les valeroses proeses. Quan ell entra en campanya, tots han d'afanyar-se a seguir-lo de bon grat, perquè cap home és com ha de ser si no ha donat i ha rebut estocades.
Llegir l’original en castellà
Lo que también me place es un valiente señor cuando es el primero en el ataque, lanzándose con su caballo en medio del peligro; es el medio de alentar á los suyos hacia las valerosas proezas. Cuando él entra en campaña, todos deben apresurarse á seguirle de buen grado, porque ningún hombre es como debe ser si no ha dado y h.' recibido estocadas.
Mentrestant que March, una mica estrany a aquell luxe regi, s'atordia més que els altres amb l'embriaguesa d'aquella desordenada alegria, els seus enemics s'aprofitaven de la seva absència de Graves per perdre'l.
Llegir l’original en castellà
En tanto que March, algo extranjero á aquel lujo regio, se aturdía más que los otros con la embriaguez de aquella desordenada alegría, sus enemigos se aprovechaban de su ausencia de Graves para perderle.
A més de les revoltes dels serfs contra els senyors, de les quals March era en aquest país la més brillant expressió, les municipalitats del Migdia havien, un temps abans, lluitat contra la feudalitat del Nord. La lluita, política al principi, havia acabat per prendre un caràcter religiós, i es va predicar una croada contra els albigesos, als quals es va perseguir d'una manera implacable.
Llegir l’original en castellà
A más de las revueltas de los siervos contra los señores, de las que March era en este país la más brillante expresión, las municipalidades del Mediodía habían, algún tiempo antes, luchado contra la feudalidad del Norte. La lucha, política al principio, había acabado por tomar un carácter religioso, y se predicó una cruzada contra los albigenses, á quienes se persiguió de una manera implacable.
Alguns dels ardents apòstols d'aquella doctrina reapareixien tan aviat en un punt, tan aviat en un altre, i, recentment, un havia predicat en els dominis de March, havent ressonat a la llunyania el seu sermó com una campana d'alarma. Un legat del Papa es va aprofitar d'aquella circumstància i va manar fixar un decret pel qual els dominis de March eren posats en entredit fins que fossin purificats d'heretges. El decret es va publicar durant l'absència de March, i durant la mateixa també una banda de merodejadors, que es deien croats i que eren protegits pel clergat, va entrar a sang i foc la república de Loch-Franch. Van fer precisament el que anys abans havien fet els croats a Besiers, on, en nom de la religió i en nom de Déu, es va degollar sense pietat a tots els habitants.
Llegir l’original en castellà
Algunos de los ardientes apóstoles de aquella doctrina reaparecían tan pronto en un punto, tan pronto en otro, y, recientemente, uno había predicado en los dominios de March, habiendo resonado á lo lejos su sermón como una campana de alarma. Un legado del Papa se aprovechó de aquella circunstancia y mandó fijar un decreto por el cual los dominios de March eran puestos en entredicho hasta tanto que fuesen purgados de herejes. El decreto se publicó durante la ausencia de March, y durante la misma también una banda de merodeadores, que se llamaban cruzados y que eran protegidos por el clero, entró á sangre y fuego la república de Loch-Franch. Hicieron precisamente lo que años antes habían hecho los cruzados en Beziers, donde, en nombre de la religión y en nombre de Dios, se degolló sin piedad á todos los habitantes.
Grans van ser la còlera i el disgust de March del Castanyer. Arribat gairebé al resultat a què aspirava per una increïble sèrie de triomfs, s'havia vist arran- ELS CARRERS DE BARCELONA I 73
Llegir l’original en castellà
Grandes fueron la cólera y el disgusto de March del Castanyer. Llegado casi al resultado á que aspiraba por una increíble serie de triunfos, se había visto arran- LAS CALLES DE BARCELONA I 73
car en un dia, per una infame maquinació, el fruit de deu anys de treballs, de lluites i de combats.
Llegir l’original en castellà
car en un día, poruña infame maquinación, el fruto de diez años de trabajos, de luchas y de combates.
Va tornar, doncs, a empunyar l'espasa i va començar una nova campanya; però, malauradament, va trobar un país esgotat. A més la guerra que se li feia era en nom de la religió, i se'l perseguia com un dia als albigesos. Des de dalt dels púlpits els sacerdots predicaven contra ell i contra els seus; des de dalt de les seves seus els legats del Papa i els bisbes llançaven contra ell les terribles excomunions i els airats anatemes de l'Església.
Llegir l’original en castellà
Volvió, pues, á empuñar la espada y comenzó una nueva campaña; pero, desgraciadamente, halló un país agotado. A más la guerra que se le hacía era en nombre de la religión, y se le perseguía como un día á los albigenses. De lo alto de los pulpitos los sacerdotes predicaban contra él y contra los suyos; de lo alto de sus sedes los legados del Papa y los obispos lanzaban contra él las terribles excomuniones y los airados anatemas de la Iglesia.
March no tenia prou tropes per fer front a totes les forces contra ell desencadenades; però es trobava al mig d'un triple recinte de muntanyes, habitades per un poble valent, al qual, amb una paraula, podia retornar tota la ferotge energia de què ja abans havia donat prova.
Llegir l’original en castellà
March no tenía bastantes tropas para hacer frente á todas las fuerzas contra él desencadenadas; pero se hallaba en medio de un triple recinto de montañas, habitadas por un pueblo valeroso, al cual, con una palabra, podía devolver toda la feroz energía de que ya antes había dado prueba.
El crit de llibertat va ressonar per primera vegada aleshores, a principis del segle xiii, a les gorges dels Pirineus.
Llegir l’original en castellà
El grito de libertad resonó por vez primera entonces, á principios del siglo xiii, en las gargantas de los Pirineos.
Cridant de totes bandes els serfs a les armes, els va anomenar homens de la deslliurança, és a dir, com avui es podria dir, soldats de la llibertat.
Llegir l’original en castellà
Llamando de todas partes á los siervos á las armas, les apellidó homens de la deslliiívanza, es decir, como hoy podría decirse, soldados de la libertad.
La guerra va recrudir, més forta i més terrible que mai, però va començar amb mal èxit per a March. Els seus tres principals lloctinents havien rebut d'ell el comandament de tres castells, el setge dels quals només hauria bastat per esgotar la paciència de l'enemic. Però amb prou feines aquests capitans van veure des de dalt dels seus murs la butlla d'excomunió, portada al front de l'exèrcit enemic sobre una creu, amb el seu Crist cobert amb un vel negre, es van afanyar a capitular, temorosos del càstig amb què en nom de Déu se'ls amenaçava.ba, i van obrir així amb l'entrega dels castells els camins que conduïen al castell on es mantenia fort el defensor dels drets i de les llibertats de tots.
Llegir l’original en castellà
La guerra recrudeció, más fuerte y más terrible que nunca, pero comenzó con mal éxito para March. Sus tres principales lugartenientes habían recibido de él el mando de tres castillos, cuyo sitio sólo hubiera bastado á apurar la paciencia del enemigo. Empero apenas estos capitanes vieron de lo alto de sus muros la bula de excomunión, llevada al frente del ejército enemigo sobre lo alto de una cruz, con su Cristo cubierto con un velo negro, se apresuraron á capitular, temerosos del castigo con que en nombre de Dios se les amenazaba, y abrieron así con la entrega de los castillos los caminos que conducían al castillo donde se mantenía fuerte el defensor de los derechos y de las libertades de todos.
Després de diversos combats i de moltes traïcions, tot just li va quedar a March un grapat d'homes.
Llegir l’original en castellà
Después de varios combates y de muchas traiciones, apenas le quedó á March un puñado de hombres.
Es va defensar com un lleó acorralat, però va acabar per sucumbir. En un terrible i últim combat, defensant-se sol contra una porció d'enemics, va caure a terra travessat de mortals ferides.
Llegir l’original en castellà
Defendióse como un león acorralado, pero acabó por sucumbir. En un terrible y último combate, defendiéndose solo contra una porción de enemigos, cayó al suelo atravesado de mortales heridas.
Així va morir March del Castanyer, cabdill de la llibertat al segle xiii.
Llegir l’original en castellà
Así murió March del Castanyer, caudillo de la libertad en el siglo xiii.
Desnaturalitzant el fet, la tradició l'ha perpetuat per mitjà d'una llegenda i d'una festa que, segons sembla, se celebra encara en aquelles muntanyes.
Llegir l’original en castellà
Desnaturalizando el hecho, la tradición lo ha perpetuado por medio de una leyenda y de una fiesta que, según parece, se celebra aún en aquellas montañas.
Als Pirineus orientals, entre Molitj i el pont Nantilia, hi ha un torrent sec la major part de l'any. A les seves ribes, d'una ariditat desconsoladora, la mirada amb prou feines hi troba algunes plantes o alguns arbustos en què fixar-se. Al costat d'aquest torrent, a l'abric d'una immensa roca nua de tota vegetació, s'eleva una petita capelleta, coronada per una creu, resguardada per una reixa de ferro.
Llegir l’original en castellà
En los Pirineos orientales, entre Molitj y el puente Nantilia, hay un torrente seco la mayor parte del año. En sus orillas, de una aridez desconsoladora, la mirada apenas halla algunas plantas ó algunos arbustos en que fijarse. Junto á este torrente, al abrigo de una inmensa roca desnuda de toda vegetación, se eleva una pequeña capillita, coronada por una cruz, resguardada por una reja de hierro.
Un dia, un sol dia a l'any, aquest lloc tan desert i tan salvatge es veu poblat per una multitud alegre i animada. Des del primer raig de sol acudeixen allí joves, vells, dones i nens, venint dels pobles veïns, proveïts tots de les seves corresponents provisions per passar el dia. El salvatge so de la cornamusa, tan en harmonia amb aquella naturalesa aspra, ressona aleshores en aquelles boques, els ecos de les quals torba només de tant en tant el crit de l'àguila perduda en l'espai.
Llegir l’original en castellà
Un día, un solo día al año, este lugar tan desierto y tan salvaje se ve poblado por una muchedumbre alegre y animada. Desde el rayar del alba acuden allí jóvenes, viejos, mujeres y niños, viniendo de los pueblos vecinos, provistos todos de sus correspondientes provisiones para pasar el día. El salvaje sonido de la cornamusa, tan en armonía con aquella naturaleza áspera, resuena entonces en aquellas bocas, cuyos ecos turba sólo de vez en cuando el grito del águila perdida en el espacio.
Els joves i les donzelles es disposen a ballar el que en tot aquell país s'anomena les danses catalanes. Mentre comença a deixar sentir els seus estranys, però superbs sons, l'instrument tradicional que coneixem amb el nom de gralla, dones i homes canten un cor que, pròpiament, hauria de ser cantat només per dones, dividides en dues seccions i cantant cada secció en tocar-li el torn.
Llegir l’original en castellà
Los jóvenes y las doncellas se disponen á bailar lo que en todo aquel país se llama las danzas catalanas. Mientras comienza á dejar oir sus extraños, pero soberbios sonidos, el instrumento tradicional que conocemos con el nombre de "^nz//^, .mujeres y hombres cantan un coro que, propiamente, debiera ser cantado sólo por mujeres, divididas en dos secciones y cantando cada sección al tocarle el turno.
Heus aquí aquest cor, que no és sinó una altra de tantes cançons populars del nostre país, que és veritablement ric en cançons d'aquesta classe. Gran servei ha de prestar a les lletres catalanes el que algun dia publiqui l'abundant i selecta col·lecció de les nostres cançons i romanços populars. Per fortuna, ja hi ha qui va recollint aquests cants i disposant-los per a la seva publicació.
Llegir l’original en castellà
He aquí este coro, que no es sino otra de tantas canciones populares de nuestro país, que es verdaderamente rico en canciones de esta clase. Gran servicio ha de prestar á las letras catalanas el que algún día publique la abundante y selecta colección de nuestras canciones y romances populares. Por fortuna, existe ya quien va recogiendo estos cantos y disponiéndolos para su publicación.
Diu així la cançó o el cor de què parlem:
Llegir l’original en castellà
Dice así la canción ó el coro de que hablamos:
A la plassa hi ha bailadas, Mare, déixami ana, Que jo que son boniqueta Bailador ne tiovarai.
Llegir l’original en castellà
A la plassa hi ha bailadas, Mare, déixami ana, Que jo que son boniqueta Bailador ne tiovarai.
Per fer com la Pepa, Que son bel galán, Mentres que dansava La monta á caball. La sella n'es verda, Lo caball n'es blanch. Pels carrers d'Auleta Se'n va tot ploran. — ¿De qué ploras, Pepa, De qué ploras tant? — Mon pare y ma mare, ¡Cuánt ells ho sabrán!
Llegir l’original en castellà
Per fer com la Pepa, Que son bel galán, Mentres que dansava La monta á caball. La sella n'es verda, Lo caball n'es blanch. Pels carrers d'Auleta Se'n va tot ploran. — ¿De qué ploras, Pepa, De qué ploras tant? — Mon pare y ma mare, ¡Cuánt ells ho sabrán!
Després d'aquestes últimes paraules d'homenatge al màrtir de la llibertat, la història del qual s'acaba de relatar, tot canvia d'aspecte. La gralla toca un aire més alegre, més embriagador. Es forma el rotllo, i la dansa, començada amb monotonia, acaba amb gran animació.
Llegir l’original en castellà
Después de estas últimas palabras de homenaje al mártir de la libertad, cuya historia se acaba de relatar, todo cambia de aspecto. La gralla toca un aire más alegre, más embriagador. Se forma el ruedo, y la danza, comenzada con monotonía, acaba con grande animación.
La tradició vol que aquesta festa, espècie de romeria,
Llegir l’original en castellà
La tradición quiere que esta fiesta, especie de rome-
1 Les donzelles. — A la plaça hi ha danses. Mare, deixeu-me anar, que jo, que sóc bonica, trobaré ballador.
Llegir l’original en castellà
1 Las doncellas. — En la plaza hay danzas. Madre, dejadme ir, que yo, que soy linda, hallaré bailador.
Les Mares. — Per fer com la Pepa, a qui el seu gentil galant, mentre que ballava, la va muntar a cavall. La sella era verda i el cavall blanc. Pels carrers d'Auleta se'n va plorant. — Per què plores, Pepa? per què plores tant? — Quan el meu pare i la meva mare ho sàpiguen, cridaran la Pepa i no la trobaran. Són gent tan sensible, que d'això moriran.
Llegir l’original en castellà
Las MaüRKS. — Para hacer como la Pepa, á quien su gentil galán, mientras que bailaba, la montó á caballo. La silla era verde y el caballo blanco. Por las calles de Auleta se va llorando. — ¿Por qué lloras, Ptpa? ¿por qué lloras tanto? — Cuando mi padre y mi madre lo sepan, llama'án á la Pepa y no la hallarán. Son gente tan sensible, que de eso moiirán.
Les donzelles. — Si moren, que es morin! Ja els enterraran. Les campanes grans per ells tocaran, i també les petites repicaran. Les tombes són noves, les estrenaran. Fa més de cent anys que un lleó airat aquí va quedar. Ens va alliberar, i els nostres cors guarden la seva memòria.
Llegir l’original en castellà
Las doncellas. — iSi mueren, que se mueran! Ya los enterrarán. Las campanas grandes por ellos tocnián, y también las pequeñas repicarán. I>as tumbas son nuevas, las estrenarán. Há más de cien años que un león añado aquí quedó. Nos dio libertad, y nuestros corazones guardan su memoria.
ria a la capelleta indicada, tingui lloc al lloc on aquella suposa que va morir un lleó que havia estat enviat per Déu per exterminar les bandades d'animals ferotges que desolaven el país; però, prossegueix dient la tradició, un dia totes les feres es van unir caient sobre el lleó, al qual van devorar.
Llegir l’original en castellà
ría á la capilla indicada, tenga lugar en el sitio donde aquélla supone que murió un león que había sido enviado por Dios para exterrninar las bandadas de animales feroces que desolaban el país; pero, prosigue diciendo la tradición, un día todas las fieras se unieron cayendo sobre el león, al cual devoraron.
Si cal donar algun crèdit, despullant-la de certs detalls purament novel·lescos, a la història de March del Castanyer, el lleó de la tradició no és altre que el cabdill de Lloch-Franch.
Llegir l’original en castellà
Si hay que dar algún crédito, despojándola de ciertos detalles puramente novelescos, á la historia de March del Castanyer, el león de la tradición no es otro que el caudillo de Lloch-Franch.
Fi de l’entrada original