Tornar a l'atles

Severo (calle de San)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 150–152

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És la que es dirigeix de la del Bisbe a la baixada de Santa Eulàlia,

Llegir l’original en castellà

Es la que se dirige de la del Obispo á la bajada de Santa Eidalia,

Barcelona té la glòria de ser pàtria de diversos adalils de la religió cristiana, entre els quals cal recordar, ja que és impossible anomenar-los a tots, als san-

Llegir l’original en castellà

Tiene Barcelona la gloria de ser patria de varios adalides de la religión cristiana, entre quienes hay que recordar, pues es imposible nombrarlos á todos, á los san-

( ELS CARRERS DE BARCELONA I5I

Llegir l’original en castellà

( LAS CALLES DE BARCELONA I5I

ts Simplici, els dos Severos, Pacià, Aeci, Ramon de Penyafort, Sabí, Olegari, Teodosi, Luci, Ramon Abad, el beat Josep Oriol, i les santes Leda, Semproniana, Eulàlia, Juliana i Maria de Cervelló, anomenada vulgarment del Socors.

Llegir l’original en castellà

tos Simplicio, los dos Severos, Paciano, Aecio, Raimundo de Penyafort, Sabino, Olegario, Teodosio, Lucio, Ramón Abad, el beato José Oriol, y las santas Leda, Semproniana, Eulalia, Juliana y María de Cervelló, llamada vulgarmente del Socos.

Sant Sever i Santa Eulàlia són els dos patrons d'aquesta ciutat, les imatges de les quals va manar el Cos municipal col·locar a la primitiva façana del Consistori.

Llegir l’original en castellà

San Severo y Santa Eulalia son los dos patrones de esta ciudad, cuyas imágenes mandó el Cuerpo municipal colocar en la primitiva fachada del Consistorio.

Sever va néixer de família il·lustre, havent-li dedicat els seus pares a l'estudi de les lletres. Des de jove va abraçar l'estat eclesiàstic, distingint-se molt per la seva doctrina i el candor dels seus costums. Quan va vacar la seu episcopal de Barcelona, va ser elevat a ella per elecció del clero i del poble. En aquest elevat ministeri va revelar grans dots, i les seves predicacions eren incessants per induir el poble a conservar la fe, com el millor escut per als temps difícils que podien sobrevenir.

Llegir l’original en castellà

Severo nació de familia ilustre, habiéndole dedicado sus padres al estudio de las letras. Desde joven abrazó el estado eclesiástico, distinguiéndose mucho por su doctrina y el candor de sus costumbres. Cuando vacó la sede episcopal de Barcelona, fué elevado á ella por elección del clero y del pueblo. En este elevado ministerio reveló grandes dotes, y sus predicaciones eran incesantes para inducir al pueblo á conservar la fe, como el mejor escudo para los tiempos difíciles que podían sobrevenir.

Efectivament, poc va trigar a aparèixer a Barcelona el procònsol Dacià, a qui estava destinat vessar a torrents la sang dels fidels cristians. Sever va ser una de les víctimes per Dacià assenyalades al martiri i a la mort, i, perseguit, va sortir de Barcelona dirigint-se al Vallès i al lloc anomenat llavors Castrum o castell Octavià, avui Sant Cugat. Es conta que a meitat de camí va trobar un pagès anomenat Hemeteri, que estava treballant al camp, i explicant-li el que li succeïa, li va advertir que si per allà encertaven a passar els ministres del procònsol en la seva cerca, els digués que en aquell poble el trobarien, ja que resolt estava a vessar la seva sang per Jesucrist.

Llegir l’original en castellà

Efectivamente, poco tardó en aparecer en Barcelona el procónsul Daciano, á quien estaba destinado el verter á torrentes la sangre de los fieles cristianos. Severo fué una de las víctimas por Daciano señaladas al martirio y á la muerte, y, perseguido, se salió de Barcelona dirigiéndose al Valles y al lugar llamado entonces Castnim ó castillo Octaviano, hoy San Cucufate. Se cuenta que á mitad de camino halló á un labrador llamado Hemeterio, que estaba trabajando en el campo, y contándole lo que le sucedía, le advirtió que si por allí acertaban á pasar los ministros del procónsul en su busca, les dijese que en aquel pueblo le hallarían, pues resuelto estaba á derramar su sangre por Jesucristo.

No van trigar realment a arribar els perseguidors del bisbe, i Hemeteri, segons les instruccions rebudes, els va referir que per allà havia passat el que buscaven, explicant-los la meravella d'haver ja crescut les faves que estava precisament sembrant en el moment de passar el fugitiu. Com Hemeteri va declarar que també era cristià, se l'emportaren amb ells els soldats, i en arribar al castell Octavià se'ls va presentar Sever amb quatre sacerdots que l'acompanyaven.

Llegir l’original en castellà

No tardaron realmente en llegar los perseguidores del obispo, y Hemeterio, según las instrucciones recibidas, les refirió que por allí había pasado el que buscaban, contándoles la maravilla de haber ya crecido las habas que estaba precisamente sembrando en el momento de pasar el fugitivo. Como Hemeterio declaró que también era cristiano, lleváronsele consigo los soldados, y al llegar al castillo Octaviano se les presentó Severo con cuatro sacerdotes que le acompañaban.

Conduïts tots junts a Barcelona, van ser els sis fuetejats públicament, i després degollats els sacerdots i Hemeteri en presència del bisbe, per tal d'obligar-lo amb semblant espectacle a reconèixer els déus falsos. No van poder trencar la seva fe, i llavors, veient que no aconseguien res, li van clavar al cap, segons alguns, un clau; segons altres, tres i fins a divuit, en el qual martiri va lliurar la seva ànima al Creador.

Llegir l’original en castellà

Conducidos todos juntos á Barcelona, fueron los seis azotados públicamente, y luego degollados los sacerdotes y Hemeterio en presencia del obispo, á fin de obligar á éste con semejante espectáculo á reconocer los dioses falsos. No pudieron quebrantar su fe, y entonces, viendo que nada lograban, claváronle en la cabeza, según algunos, un clavo; según otros, tres y hasta diez y ocho, en cuyo martirio entregó su alma al Criador.

El nom d'aquest venerable màrtir és el que recorda el carrer de què parlem.

Llegir l’original en castellà

El nombre de este venerable mártir es el que recuerda la calle de que hablamos.

Davant d'aquest carrer hi ha una porta de la catedral que es titula de Sant Sever.

Llegir l’original en castellà

En frente de esta calle hay una puerta de la catedral que se titula de San Severo.

En aquesta porta, penjant d'un robust clau, al costat de l'arc que dóna entrada al claustre, es veu una corda de cànem que, segons es diu, formava part del dogal d'un ajusticiat. Havent-se trencat en l'acte de l'execució, i havent estat perdonat el reu, aquest va presentar com a record d'agraïment dita corda, que va ser penjada en aquell lloc per no haver estat admesa a l'interior del temple.

Llegir l’original en castellà

En esta puerta, colgando de un robusto clavo, en el lado del arco que da entrada al claustro, se ve una soga de cáñamo que, según se dice, formaba parte del dogal de un ajusticiado. Habiéndose quebrado en el acto de la ejecución, y habiendo sido perdonado el reo, éste presentó como recuerdo de agradecimiento dicha cuerda, que fué colgada en aquel lugar por no haber sido admitida en el interior del templo.

A la Barceloneta hi ha un carrer que es titula també de Sant Sever.

Llegir l’original en castellà

En la Barceloneta hay una calle que se titula también de San Severo.

Des del del Cementiri condueix a la platja.

Llegir l’original en castellà

Desde la del Cementerio conduce á la playa.

Fi de l’entrada original