Tornar a l'atles

Santo Cristo (calle del Arco del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 138–139

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Està en el de la Platería i no té sortida.

Llegir l’original en castellà

Está en la de la Platería y no tiene salida.

Existeix relativament a aquest carrer una tradició, que s'assembla en alguna cosa a la del Crist de la Vega, tan meravellosament contada pel nostre gran poeta Zorrilla.

Llegir l’original en castellà

Existe relativamente á esta calle una tradición, que se parece en algo á la del Cristo de la Vega, tan maravillosamente contada por nuestro gran poeta Zorrilla.

En una època, que la tradició no assenyala sinó com a molt antiga, existia en aquest carrer una capelleta amb un Sant Crist, que és sens dubte el que li va donar el nom que porta encara.

Llegir l’original en castellà

En 'una época, que la tradición no señala sino como muy antigua, existía en esta calle una capillita con un Santo Cristo, que es sin duda lo que le dio el nombre que lleva aún.

Un dia cert personatge, que tampoc anomena la tradició, anava a embarcar-se per passar a l'estranger fugint de la persecució de la justícia, ja que havia estat condemnat a mort. Anava a posar el peu a la llanxa que l'havia de conduir al vaixell salvador, quan va ser descobert pels agutzils que anaven a la seva recerca i trepitjant-li els talons.

Llegir l’original en castellà

Un día cierto personaje, que tampoco nombra la tradición, iba á embarcarse para pasar al extranjero huyendo la persecución de la justicia, pues había sido condenado á muerte. Iba 3'a á poner el pie en la lancha que debía conducirle al buque salvador, cuando fué descubierto por los ministriles que andaban á su alcance y tras sus huellas.

El reu, veient-se perdut, va començar a córrer ficant- ELS CARRERS DE BARCELONA I 39

Llegir l’original en castellà

El reo, viéndose perdido, echó á correr introducién- LAS CALLES DE BARCELONA I 39

se altra vegada a la ciutat i dirigint-se cap al carrer de la Plateria, amb la intenció sens dubte de refugiar-se en alguna casa amiga o en algun temple. Però, en arribar prop de l'arc de què parlem, els seus perseguidors ja el tenien tan a l'abast, que gairebé no havien de fer altra cosa sinó allargar el braç per agafar-lo.

Llegir l’original en castellà

dose otra vez en la ciudad y dirigiéndose hacia la calle de la Platería, con la intención sin duda de refugiarse en alguna casa amiga ó en algún templo. Pero, al llegar cerca del arco de que hablamos, sus perseguidores le iban ya de tal modo al alcance, que casi no tenían que hacer otra cosa sino alargar el brazo para prenderle.

Llavors el perseguit es va tirar als peus del Sant Crist que hi havia a la capelleta de l'arc, cridant amb angoixós accent:

Llegir l’original en castellà

Entonces el perseguido se arrojó á los pies del Santo Cristo que había en la capillita del arco, gritando con angustioso acento:

— Jesús, Déu meu, emparau-me!

Llegir l’original en castellà

— ¡Jesús, Dios mío, amparadme!

Apenes acabava de pronunciar aquestes paraules, quan la imatge, com si tingués vida, va desprendre un dels seus braços de la creu i el va estendre en direcció dels perseguidors, els quals, malgrat ser dia clar, es van trobar de cop submergits enmig de les més profundes tenebres, sense poder avançar un pas, i estenent les mans i braços al buit per orientar-se i no ensopegar amb algun objecte.

Llegir l’original en castellà

Acababa apenas de pronunciar estas palabras, cuando la imagen, como si tuviese vida, desprendió uno de sus brazos de la cruz y lo extendió en dirección de los perseguidores, quienes, á pesar de ser día claro, se hallaron de pronto sumergidos en medio de las más profundas tinieblas, sin poder adelantar un paso, y tendiendo las manos y brazos en el vacío para orientarse y no tropezar con algún objeto.

Aquesta profunda foscor només va durar l'espai de dos o tres minuts per als agutzils. Van tornar els seus ulls a veure la llum del dia, es van dissipar sobtadament les ombres; però ja el braç de la imatge havia recobrat la seva anterior posició i el reu havia desaparegut, com si la terra se l'hagués empassat.

Llegir l’original en castellà

Esta profunda oscuridad sólo duró el espacio de dos ó tres minutos para los ministriles. Volvieron sus ojos á ver la luz del día, disipáronse repentinamente las sombras; pero ya el brazo de la imagen había recobrado su anterior posición y el reo había desaparecido, como si la tierra se lo hubiese tragado.

La tradició explica que mai es va saber què havia estat del personatge, salvat així miraculosament de mans dels seus perseguidors.

Llegir l’original en castellà

La tradición cuenta que jamás se supo lo que había sido del personaje, salvado así milagrosamente de manos de sus perseguidores.

El conte podrà no ser cert, però és bell.

Llegir l’original en castellà

El cuento podrá no ser cierto, pero es bello.

Fi de l’entrada original