Tornar a l'atles

Sadurní (calle den)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 134–135

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Creua del del Beat Oriol al de Sant Rafael,

Llegir l’original en castellà

Cruza de la del Beato Oriol á la de San Rafael,

Porta aquest carrer el nom d'una família catalana.

Llegir l’original en castellà

Lleva esta calle el nombre de una familia catalana.

Molts, vulgarment, l'anomenen de Sant Sadurní, confonent-la amb una altra així titulada que estava situada entre el cementiri de la parròquia de Sant Pere i les cases situades davant d'aquesta església, però que va desaparèixer en verificar-se l'enderroc de l'esmentat cementiri per donar major extensió a l'actual plaça de Sant Pere.

Llegir l’original en castellà

Muchos, vulgarmente, la llaman de San Sadurní, confundiéndola con otra asi titulada que estaba situada entre el cementerio de la parroquia de San Pedro y las casas sitas delante de esta iglesia, pero que desapareció al verificarse el derribo de dicho cementerio para dar mayor extensión á la actual plaza de San Pedro.

El desaparegut carrer de Sant Sadurní era un record consagrat al sant a qui en aquells voltants mateixos va manar aixecar una capella Lluís el Piadós, quan s'havia apoderat de Barcelona, segons ja hem vist en parlar de Sant Pere de les Puelles,

Llegir l’original en castellà

La desaparecida calle de San Sadurní era un recuerdo consagrado al santo á quien en aquellos alrededores mismos mandó levantar una capilla Ludovico Pío, cuando se hubo apoderado de Barcelona, según ya hemos visto al hablar de San Pedro de las Puellas,

Sant Sadurní és el Sant Saturnino dels castellans, el Sant Saturnin dels francesos i Sant Sernin dels tolosans.

Llegir l’original en castellà

San Sadurní es el San Saturnino de los castellanos, el San Saturnín de los franceses y San Sernín de los tolosanos.

Cap a l'any 250 de la nostra era, set bisbes van anar a predicar el cristianisme a les províncies meridionals de França. Un dels més cèlebres va ser Sant Saturní, anomenat pels de Tolosa Sant Sernin, el qual va patir el martiri en aquesta última ciutat. El van lligar pels peus a un brau salvatge, que ben aviat l'havia fet a trossos i que no es va aturar sinó en arribar als sepulcres aixecats al llarg del carrer d'Aginnum. L'endemà a la nit, dues donzelles cristianes van amortallar ELS CARRERS DE BARCELONA 135

Llegir l’original en castellà

Hacia el año 25o de nuestra era, siete obispos fueron á predicar el cristianismo en las provincias meridionales de la Francia. Uno de los más célebres fué San Saturnino, llamado por los de Tolosa San Sernín, el cual sufrió el martirio en esta última ciudad. Le ataron por los pies á un toro salvaje, que bien pronto le hubo hecho pedazos y que no se detuvo sino al llegar á los sepulcros levantados á lo largo de la calle de Aginnum. A la noche siguiente, dos doncellas cristianas amorta- LAS CALLES DE BARCELONA I35

i van enterrar, en el lloc mateix on va ser trobat, el mutilat cadàver del cristià apòstol.

Llegir l’original en castellà

jaron y sepultaron, en el sitio mismo donde fué hallado, el mutilado cadáver del cristiano apóstol.

Avui s'eleva la sumptuosa església de Sant Sernin de Tolosa sobre aquella tomba, acuradament oculta al principi, però freqüentada en secret pels fidels, fins al dia en què el cristianisme triomfant hi va construir un oratori, transformat més tard en l'opulent i magnífica basílica que amb admiració van a visitar avui els estrangers.

Llegir l’original en castellà

Hoy se eleva la suntuosa iglesia de San Sernín de Tolosa sobre aquella tumba, cuidadosamente oculta al principio, pero frecuentada en secreto por los fieles, hasta el día en que el cristianismo triunfante construyó allí un oratorio, transformado más tarde en la opulenta y magnífica basílica que con admiración van á visitar en el día los extranjeros.

Fi de l’entrada original