Un altre dels que han de constituir la nova Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Otra de las que han de constituir la nueva Barcelona.
Travessarà tota la ciutat d'un extrem a l'altre, des del carrer de la Marina al del Llobregat.
Llegir l’original en castellà
Atravesará toda la ciudad de un extremo al otro, desde la calle de la Marina á la del Llobregat.
Qualsevol que estigui assabentat solament una mica de la història de Catalunya, comprendrà fàcilment la raó que vam tenir en aconsellar a l'Exc. Ajuntament que li donés aquest nom.
Llegir l’original en castellà
Cualquiera que esté enterado solamente un poco de la historia de Cataluña, comprenderá fácilmente la razón que tuvimos al aconsejar al Excmo. Ayuntamiento que le diese este nombre.
Segons se suposa, el comtat de Rosselló va ser instituït per Carlemany en l'època en què aquest príncep, volent oposar una barrera permanent a les invasions sempre amenaçadores dels moros, va dividir les marques d'Espanya en diferents comtats, sempre promptes a resistir les forces de l'islamisme i a oposar-se als seus progressos.
Llegir l’original en castellà
Según se supone, el condado de Rosellón fué instituido por Carlomagno en la época en que este príncipe, queriendo oponer una barrera permanente á las invasiones siempre amenazadoras de los moros, dividió las marcas de España en diferentes condados, siempre prontos á resistir las fuerzas del islamismo y á oponerse á sus progresos.
L'època dels comtes del Rosselló és aquella en què aquest país va ser més infeliç. D'una banda, les invasions dels sarraïns i dels normands passaven a sang i foc les seves viles i camps, convertint en ruïnes dues de les seves principals ciutats, Ruscino i Ilibens, tan notables per la seva antiguitat com pels seus records històrics; d'altra banda, les rivalitats dels petits caps feudals, posant incessantment les armes a les seves mans, feien que fossin tan grans els desordres i desolacions, que hi va haver necessitat d'una intervenció de nobles i eclesiàstics. Les primeres constitucions de pau i treva, designades sota el nom de Treiiga Dei, treva de Déu, van ser decretades en els dos concilis que es van celebrar a Toluges, prop de Perpinyà.
Llegir l’original en castellà
La época de los condes del Rosellón es la en que este país fué más desdichado. De una parte, las invasiones de los sarracenos y de los normandos pasaban á sangre y fuego sus villas y campos, convirtiendo en ruinas dos de sus principales ciudades, Ruscino é Ilibens, tan notables por su antigüedad como por sus recuerdos históricos; de otra parte, las rivalidades de los pequeños jefes feudales, poniendo incesantemente las armas en sus manos, hacían que fuesen tan grandes los desórdenes y desolaciones, que hubo necesidad de una intervención de nobles y eclesiásticos. Las primeras constituciones de paz y tregua, designadas bajo el nombre de Treiiga Dei, tregua de Dios, fueron decretadas en los dos concilios que se celebraron en Toluges, cerca de Perpiñán.
La població de Ruscino havia donat origen a un petit barri conegut amb el nom de Vila Perpiniani. Engrandint-se a poc a poc, aquesta localitat va rebre en el seu recinte una col·legiata fundada per un comte de Rosselló, un hospital erigit per un altre comte i els elements d'una ciutat destinada a ser cèlebre algun dia. El seu últim comte va confirmar a aquesta ciutat les lleis i costums basades sobre els drets que acordaven a les poblacions les institucions romanes, i Perpinyà, des d'aquell moment, va marxar a grans passos pel camí del progrés.
Llegir l’original en castellà
La población de Ruscino había dado origen á un pequeño barrio conocido con el nombre de Villa Perpiniani. Engrandeciéndose poco á poco, esta localidad recibió en su recinto una colegiata fundada por un conde de Rosellón, un hospital erigido por otro conde y los elementos de una ciudad destinada á ser célebre algún día. Su último conde confirmó á esta ciudad las leyes y costumbres basadas sobre los derechos que acordaban á las poblaciones las instituciones romanas, y Perpiñán, desde aquel momento, marchó á grandes pasos por el camino del progreso.
En morir sense posteritat l'últim comte, va llegar els seus dominis al rei d'Aragó, i el Rosselló va sentir ben aviat els efectes saludables de la poderosa mà que tenia les regnes d'aquell regne. Sota aquest nou règim, la província va arribar a un gran estat de prosperitat i riquesa pel comerç i la indústria manufacturera, tant com per les lletres. Familiaritzats els reis d' Aragó, comtes de Barcelona, amb la poesia, encoratjaven la ciència del Gay Saber, i el Rosselló va comptar entre els seus fills alguns trobadors, el nom dels quals ha romàs justament cèlebre.
Llegir l’original en castellà
Al morir sin posteridad el último conde, legó sus dominios al rey de Aragón, y el Rosellón sintió bien pronto los efectos saludables de la poderosa mano que tenía las riendas de aquel reino. Bajo este nuevo régimen, la provincia llegó á un gran estado de prosperidad y riqueza por el comercio y la industria manufacturera, tanto como por las letras. Familiarizados los reyes de Aragón, condes de Barcelona, con la poesía, alentaban la ciencia del Gay saber, y el Rosellón contó entre sus hijos algunos trovadores, cuyo nombre ha permanecido justamente célebre.
Però mentre que, gràcies a institucions lliures i benèfiques, els rossellonesos gaudien d'un estat de prosperitat, negres núvols precursors de borrasques començaven a condensar-se sobre el seu cap. Un rei conqueridor, un dels més grans prínceps que hagin il·lustrat la seva època, Jaume, el primer d'aquest nom, havia agregat a la seva corona d'Aragó el regne de València i les illes Balears, els territoris de les quals va arrencar espasa en mà del poder dels moros.
Llegir l’original en castellà
Pero en tanto que, gracias á instituciones libres y benéficas, los roselloneses gozaban de un estado de prosperidad, negros nubarrones precursores de borrascas comenzaban á condensarse sobre su cabeza. Un rey conquistador, uno de los más grandes principes que hayan ilustrado su época, Jaime, el primero de este nombre, había agregado á su corona de Aragón el reino de Valencia y las islas Baleares, cuyos territorios arrancara espada en mano del poder de los moros.
Pare d'una nombrosa família, Jaume va voler deixar una corona a cadascun dels seus fills, i aixecar en els seus estats quatre trons al mateix temps; però les desgràcies que va experimentar aquest príncep a la seva llar domèstica van reduir la seva família, i els quatre trons es van fondre en dos: Pere va tenir l'Aragó, València i Catalunya; Jaume les illes Balears, els comtats de Rosselló i Cerdanya i alguns dominis escampats pel Llenguadoc. El major d'aquests dos fills es va titular rei de la Corona d'Aragó; el menor rei de Mallorca.
Llegir l’original en castellà
Padre de una numerosa familia, Jaime quiso dejar una corona á cada uno de sus hijos, y levantar en sus estados cuatro tronos á un mismo tiempo ; pero las desgracias que experimentó este príncipe en su hogar doméstico redujeron su familia, y los cuatro tronos se fundieron en dos: Pedro tuvo el Aragón, Valencia y Cataluña ; Jaime las islas Baleares , los condados de Rosellón y Cerdaña y algunos dominios esparcidos por el Languedoc. El mayor de estos dos hijos se tituló rey de la Corona de Aragón; el menor rey de Mallorca.
Partida d'aquesta manera la unitat de la monarquia aragonesa, els dos germans van arribar a ser dos rivals i ben aviat dos enemics. Recolzat en raons polítiques, el rei d'Aragó va voler imposar el seu senyoriu feudal al posseïdor dels fragments desmembrats dels estats del seu pare, i Jaume, a qui el seu pare havia deixat una corona lliure i independent, s'hi oposava. Per a D. Pere, el Rosselló era el sentinella avançat de la Corona d'Aragó, que no podia tenir seguretat no tenint-la en la submissió d'aquell comtat, i per això mateix l'eterna màxima de salus populi suprema lex esto va tancar aquella vegada els ulls a la justícia, i la política va complir els seus designis.
Llegir l’original en castellà
Partida de esta manera la unidad de la monarquía aragonesa, los dos hermanos llegaron á serdos rivales y bien pronto dos enemigos. Apo3'ado en razones políticas, el rey de Aragón quiso imponer su señorío feudal al poseedor de los fragmentos desmembrados de los estados de su padre, y Jaime, á quien su padre había dejado una corona libre é independiente, se oponía á esto. Para D. Pedro, el Rosellón era el centinela avanzado de la Corona de Aragón, que no podía tener seguridad no teniéndola en la sumisión de aquel condado, y por lo mismo la eterna máxima de salus popiili suprema Icx e^to cerró aquella vez los ojos á la justicia, y la política cumplió sus designios.
La violència exercida amb el rei de Mallorca, obligant-lo a reconèixer-se súbdit del seu germà gran, va fer de D. Jaume un enemic del seu propi germà, disposat a venjar-se si se li oferia una ocasió propícia. L'ocasió no va tardar a presentar-se. Quan el rei d'Aragó va ser privat de la seva corona per una decisió pontifícia, i el rei de França Felip l'Atrevit encarregat d'arrancar-la-hi per col·locar-la sobre el cap del seu segon fill, D. Jaume de Mallorca, comte del Rosselló, va abraçar la causa del francès.
Llegir l’original en castellà
La violencia ejercida con el rey de Mallorca, obligándole á reconocerse subdito de su hermano mayor, hizo de D. Jaime un enemigo de su propio hermano, dispuesto á vengarse al ofrecérsele una ocasión propicia. La ocasión no tardó en presentarse. Cuando el rey de Aragón fué privado de su corona por una decisión pontificia, y el rey de Francia Felipe el Atrevido encargado de arrancársela para colocarla sobre la cabeza de su segundo hijo, D. Jaime de Mallorca, conde del Rosellón, abrazó la causa del francés.
Conegut és el resultat que va tenir la guerra que el rei de França va declarar al d'Aragó. Detingut als seus primers passos a l'Empordà, Felip, després d'haver perdut les tres quartes parts del seu immens exèrcit, devorat per un espantós tifus, i víctima ell mateix de l'epidèmia, va anar a morir a Perpinyà, devent només a la magnanimitat del monarca que volia despullar el trist consol de no morir en país estranger; però, abans de morir, el príncep francès va tenir el dolor de veure destrossar, al seu pas pels Pirineus, la resta dels soldats que l'epidèmia havia respectat al campament. Només un reduït nombre de combatents va poder escapar al ferro dels almogavers, agrupant-se sota l'oriflama que protegia la litera del monarca moribund, emparada per un salconduit del rei trobador, a qui la Santa Seu, amb superb menyspreu, havia qualificat de feble canya, sent així que va ser l'alzina corpulenta contra la qual van anar a estavellar-se tots els esforços de la croada llençada contra ell i.
Llegir l’original en castellà
Conocido es el resultado que tuvo la guerra que el rey de Francia declaró al de Aragón. Detenido á sus primeros pasos en el Ampurdán, Felipe, después de haber perdido las tres terceras partes de su inmenso ejército, devorado por un espantoso tifus, y víctima él mismo de la epidemia, fué á morir en Perpiñán, debiendo sólo á la magnanimidad del monarca que quería despojar el triste consuelo de no morir en país extranjero; pero, antes de morir, el príncipe francés tuvo el dolor de ver destrozar, á su paso por los Pirineos, el resto de los soldados que la epidemia había respetado en el campamento. Sólo un reducido número de combatientes pudo escapar al hierro de los almogávares, agrupándose bajo el oriflama que protegía la litera del moribundo monarca, amparada por un salvo-conducto del rey trovador, á quien la Santa Sede, con soberbio desdén, había calificado de débil caña, siendo asi que fué la encina corpulenta contra la cual fueron á estrellarse todos los esfuerzos de la cruzada arrojada contra él i.
D. Pere no va voler deixar impune la felonia del seu ger-
Llegir l’original en castellà
D. Pedro no quiso dejar impune la felonía de su her-
mà. D. Jaume fou desposseït de la diadema, que no se li va retornar fins més tard, gràcies a les perseverants instàncies del Papa i dels reis de França i de Sicília.
Llegir l’original en castellà
mano. D. Jaime fué despojado de la diadema, que no' se le devolvió hasta más tarde, gracias á las perseverantes instancias del Papa y de los reyes de Francia y de Sicilia.
Tres reis successivament van portar la corona de Mallorca i del comtat de Rosselló. L'últim, Jaume II, després d'haver intentat sostreure's al senyoriu del rei d'Aragó el seu cunyat, va perdre la seva corona després de cinc anys d'una guerra terrible i desastrosa per al Rosselló. Aquest comtat i les Balears van ser llavors units a la Corona d'Aragó per D. Pere anomenat el Cerimoniós i també el del Punyal.
Llegir l’original en castellà
Tres reyes sucesivamente llevaron la corona de Mallorca y del condado de Rosellón. El último, Jaime II, después de haber intentado sustraerse al señorío del rey de Aragón su cuñado, perdió su corona tras de cinco años de una guerra terrible y desastrosa para el Rosellón. Este condado y las Baleares fueron entonces unidos á la Corona de Aragón por D. Pedro llamado el Ceremonioso y también el del Puñal.
D. Pere, hàbil polític, va fer ploure els favors sobre els rossellonesos en general i sobre els de Perpinyà en particular, per captar-se la seva voluntat i simpaties. Els va associar a la legislació catalana, els va admetre a les Corts de Catalunya, va fundar a Perpinyà una universitat sota la planta de la de Tolosa, va afavorir en aquell país la navegació d'Ultramar, comprenent expressament el Rosselló en els seus dos cèlebres edictes relatius als vaixells que podien fer escala en terres del Soldà, i va fer reviure a Perpinyà el comerç i la indústria manufacturera, fatalment compromesos per les vicissituds de la guerra.
Llegir l’original en castellà
D. Pedro, hábil político, hizo llover los favores sobre los roselloneses en general y sobre los de Perpiñán en particular, para captarse su voluntad y simpatías. Les asoció á la legislación catalana, les admitió en las Cortes de Cataluña, fundó en Perpiñán una universidad bajo la planta de la de Tolosa, favoreció en aquel país la navegación de Ultramar, comprendiendo expresamente al Rosellón en sus dos célebres edictos relativos á los buques que podían hacer escala en tierras del Soldán, é hizo revivir en Perpiñán el comercio y la industria manufacturera, fatalmente comprometidos por los azares de la guerra.
Des de llavors el Rosselló va prosseguir formant part de la Corona d'Aragó, adherit particularment a Catalunya, la llengua mateixa de la qual tenia, i amb la qual formava cos de nació.
Llegir l’original en castellà
Desde entonces el Rosellón prosiguió formando parte de la Corona de Aragón, adherido particularmente á Cataluña, cuya lengua misma tenía, y con la cual formaba cuerpo de nación.
Quan D. Joan II, successor d'Alfons el Savi, va pujar al tron, a mitjans del segle xv, van tornar per al Rosselló els dies de calamitat i dol.
Llegir l’original en castellà
Cuando D. Juan II, sucesor de Alfonso el Sabio, subió al trono, á mediados del siglo xv, volvieron para el Rosellón los días de calamidad y duelo.
Ens són conegudes les causes per les quals Catalunya sencera es va aixecar contra D. Joan II. Aquest es va dirigir aleshores al rei de França Lluís XI per obtenir suport; però, abans de donar-li'l, el monarca francès va demanar ELS CARRERS DE BARCELONA 127
Llegir l’original en castellà
Conocidas nos son las causas por las cuales Cataluña entera se levantó contra D. Juan II. Este se dirigió entonces al rey de Francia Luis XI para obtener apoyo; pero, antes de dárselo, el monarca francés pidió LAS CALLES DE BARCELONA I27
garanties. D. Joan li va abandonar, per contracte sinal·lagmàtic, els dos comtats de Rosselló i de Cerdanya. Per una i altra part havia presidit la mala fe a la redacció del contracte, i el resultat va ser quedar els contractants mortalment enemistats. Reconciliat Don Joan amb Catalunya, va voler tornar a recobrar el Rosselló, que es va negar a cedir-li Lluís XI, i durant alguns anys va tenir lloc en aquella comarca una veritable guerra d'extermini. Finalment, el Rosselló va tornar a formar part de la monarquia aragonesa, que, amb el casament de Ferran el Catòlic i d'Isabel la Catòlica, es va unir a la Corona de Castella.
Llegir l’original en castellà
garantías. D. Juan le abandonó, por contrato synalagmático, los dos condados de Rosellón y de Cerdaña. Por una y otra parte había presidido la mala fe á la redacción del contrato, y el resultado fué quedar los contratantes mortalmente enemistados. Reconciliado Don Juan con Cataluña, quiso volver á recobrar el Rosellón, que se negó á cederle Luis XI, y durante algunos años tuvo lugar en aquella comarca una verdadera guerra de exterminio. Por fin, el Rosellón volvió á formar parte de la monarquía aragonesa, que, con el casamiento de Fernando el Católico y de Isabel la Católica, se unió á la Corona de Castilla. ,
Només en temps de Felip IV, després de la guerra d'aquest rei amb els catalans, el Rosselló va ser cedit a la França pel tractat del Bidasoa.
Llegir l’original en castellà
Sólo en tiempo de Felipe IV, después de la guerra de este rey con los catalanes, el Rosellón fué cedido á la Francia por el tratado del Bidasoa.
Tal és, en breu resum, la història d'una província que durant segles formà part de la nació catalana. No és, doncs, d'estranyar que, en record, s'hagi posat el seu nom a un carrer.
Llegir l’original en castellà
Tal es, en breve resumen, la historia de una provincia que durante siglos formó parte de la nación catalana. No es, pues, de admirar que, en recuerdo, se haya puesto su nombre á una calle.
Encara avui mateix el Rosselló tot conserva la seva fesomia catalana. Catalans són els records de la seva història, catalans els seus principals monuments, catalans els noms de les seves viles i ciutats, catalana és la llengua que parlen els seus habitants, catalanes són les danses a què el poble es lliura en els dies de festa. No sembla sinó que el francès és estrany al Rosselló.
Llegir l’original en castellà
Aun hoy mismo el Rosellón todo conserva su fisonomía catalana. Catalanes son los recuerdos de su historia, catalanes sus principales monumentos, catalanes los nombres de sus villas y ciudades, catalana es la lengua que hablan sus habitantes, catalanas son las danzas á que el pueblo se entrega en los días de fiesta. No parece sino que el francés es extranjero en el Rosellón.
Fi de l’entrada original