Tornar a l'atles

Rosario (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 121–122

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Creua del carrer Ample als Encants, Segons sembla, el veritable nom d'aquest carrer és el de la taverna del Rosari.

Llegir l’original en castellà

Cruza de la calle Ancha á los Encantes, Según parece, el verdadero nombre de esta calle es el de la taberna del Rosario.

Li donà aquest nom una antiga i famosa taverna que hi havia, on es veia un petit oratori amb la imatge de Nostra Senyora del Roser, envoltada de gerres de flors.

Llegir l’original en castellà

Dióle este nombre una antigua y famosa taberna que había en ella, donde se veía una capillita con la imagen de Nuestra Señora del Rosario, rodeada de jarros de flores.

El costum de tenir una capella amb la imatge de la Verge o d'un sant, existia antigament en quasi totes les cases de Barcelona, molt especial i assenyaladament a les botigues dels menestrals. Potser no hi havia una sola, per reduïda que fos, on no hi figurés en el lloc més visible de la botiga una capelleta de més o menys luxe, segons les possibilitats del propietari, amb la imatge del sant sota la protecció del qual estava la casa. En els dies de la festa del sant i en els que ho eren de festa per a la família, s'encenien llums a la capella, es renovaven les flors dels seus gerros i es resava devotament el rosari en caure la tarda.

Llegir l’original en castellà

La costumbre de tener una capilla con la imagen de la Virgen ó de un santo, existía antiguamente en casi todas las casas de Barcelona, muy especial y señaladamente en las tiendas de los menestrales. Quizá no había una sola, por reducida que fuese, donde no figurase en el sitio más visible de la tienda una capillita de más ó menos lujo, según los alcances del propietario, con la imagen del santo bajo cuya protección estaba la casa. En los días de la fiesta del santo y en los que lo eran de fiesta para la familia, se encendían luces en la capilla, se renovaban las flores de sus jarros y se rezaba devotamente el rosario al caer de la tarde.

Encara queden a Barcelona, encara que rares, algunes antigues botigues on es veu la capelleta amb el sant patró de la casa.

Llegir l’original en castellà

Todavía quedan en Barcelona, aunque raras, algunas antiguas tiendas donde se ve la capillita con el santo patrono de la casa.

Fi de l’entrada original