Tornar a l'atles

Roig (calle den)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 120–121

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Travessa del carrer del Carme al de l'Hospital.

Llegir l’original en castellà

Atraviesa de la del Carmen á la del Hospital.

En lo antic va ser coneguda per diversos noms. Es va dir primerament den Picalqués, que era també el d'un carrer veí; després den Piijal; després den Pascnal, i per fi va prendre el nom den Roig, que conserva encara. Recorden tots aquests noms tants de famílies catalanes, propietàries sens dubte de terrenys situats al carrer.

Llegir l’original en castellà

En lo antiguo fué conocida por varios nombres. Llamóse primeramente den Picalqués, que era también el de una calle vecina; después den Piijal; luego den Pascnal, y por fin tomó el nombre den Roig, que conserva aún. Recuerdan todos estos nombres otros tantos de familias catalanas, propietarias sin duda de terrenos sitos en la calle.

A la Rubrica de Bruniquer vam llegir un cop, i vam copiar, la següent nota relativa al carrer de què parlem:

Llegir l’original en castellà

En la Rúbrica de Bruniquer leímos una vez, y copiamos, la siguiente nota relativa á la calle de que hablamos:

El 25 de febrer de 1617, els obrers concediren llicència a Doña Margarida de Plassa, monja carmelita calçada, de poder tancar pels dos caps el carrer dit vulgarment d'en Picalqués, que és al Raval i travessa del carrer del Roig a la riera d'en Prim, a efecte de fer i construir en aquest lloc un col·legi o monestir de donzelles recollides.

Llegir l’original en castellà

i(A 25 de Febrer de 1617, losobrers concediren Ilicencia d Doña Margar ida de Plassa, monja carmelita calsada, de poder tancar a tots dos caps lo carrero dit vulgarment den PicalqiíéSf que es en lo Rabal qui travessa del carrer del Roig d la riera den Prim, d efecte de fer y construir en dit loch colegi ó monestir de doncellas recidlidas, »

Va viure per molt temps en aquest carrer, cantonada amb el de l'Hospital, D. Manuel Torrents i Serramalera, que fa pocs anys va morir a París durant un dels seus viatges.

Llegir l’original en castellà

Vivió por mucho tiempo en esta calle, esquina á la del Hospital, D. Manuel Torrents y Serramalera, que hace pocos años murió en París durante uno de sus viajes.

Va ser diputat provincial de Barcelona en diferents ocasions, i era persona molt coneguda i molt estimada en els cercles barcelonins.

Llegir l’original en castellà

Fué diputado provincial de Barcelona en distintas ocasiones, y era persona muy conocida y muy estimada en los círculos barceloneses.

Home de superior talent i de vasta erudició, no era conegut com a literat, tot i ser-ho i molt profund. Tenia escrites diverses obres que, si no menten les nostres notícies, va manar cremar abans de morir, i era autor d'una col·lecció notabilíssima de poesies que havia escrit en francès, idioma del qual era profund coneixedor. Aquestes poesies van ser també cremades o han desaparegut. Nosaltres recordem haver llegit algunes, i conservem especial memòria, en particular, d'una que va dirigir a la vila de Moya, la seva pàtria, notable pel seu sentiment, per la seva malenconia i per la valentia dels seus pensaments.

Llegir l’original en castellà

Hombre de superior talento y de vasta erudición, no era conocido como literato, sin embargo de serlo y muy profundo. Tenía escritas varias obras que, si no mienten nuestras noticias, mandó quemar antes de morir, y era autor de una colección notabilísima de poesías que había escrito en francés, idioma del cual era profundo conocedor. Estas poesías fueron también quemadas ó han desaparecido. Nosotros recordamos haber leído algunas, y conservamos especial memoria, en particular, de una que dirigió á la villa de Moya, su patria, notable por su sentimiento, por su melancolía y por la valentía de sus pensamientos.

En aquesta composició l'autor donava compte de les seves impressions en arribar a Moya per primera vegada després de trenta anys d'absència. La vila presentava una nova fesomia: els seus pares havien mort, mort també molts dels seus parents i amics, una sola germana que li quedava s'havia fet monja, no trobava els llocs on s'havia escolat la seva infància, no existia ja la llar paterna, i això donava assumpte al poeta per a una magnífica tirada de versos que acabaven amb el següent, que recordem per la impressió profunda que ens va fer la seva lectura:

Llegir l’original en castellà

En esta composición el autor daba cuenta de sus impresiones al llegar á Moya por primera vez después de treinta años de ausencia. La villa presentaba una nueva fisonomía: sus padres habían muerto, muerto también muchos de sus parientes y amigos, una sola hermana que le quedaba se había hecho monja, no encontraba los sitios donde se había deslizado su infancia, no existía ya el hogar paterno, y esto daba asunto al poeta para una magnífica tirada de versos que terminaban con el siguiente, que recordamos por la impresión profunda que nos hizo su lectura:

Moya »' est plus pour moi que un vaste cimetiere,

Llegir l’original en castellà

Moya »' est plus pour moi que un vaste cimetiere,

Fi de l’entrada original