Tornar a l'atles

Riereta (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 65–78

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Creua de la de la Cera a la de Sant Pau.

Llegir l’original en castellà

Cruza de la de la Cera á la de San Pablo.

Antigament es deia Carrera de la Cadena.

Llegir l’original en castellà

Antiguamente se llamaba Carrera de la Cadena.

Consta en documents particulars que un dia vam tenir ocasió de fullejar, que a principis del segle xvii, posseïa en aquest carrer una casa i una horta cert cavaller francès anomenat Nicolau de Renault. Dels citats documents resulta que allà pels anys 1616 va deixar de saber-se notícies del propietari, havent vingut a Barcelona tres anys més tard per vendre la casa uns parents seus, per qui es va saber que aquell havia mort a Itàlia.

Llegir l’original en castellà

Consta en documentos particulares que un día tuvimos ocasión de hojear, que á principios del siglo xvii, poseía en esta calle una casa y una huerta cierto caballero francés llamado Nicolás de Renault. De los citados documentos resulta que allá por los años 1616 dejó de saberse noticias del propietario, habiendo venido á Barcelona tres años más tarde para vender la casa unos parientes suyos, por quienes se supo que aquél había muerto en Italia.

Ara bé, hi ha precisament un Nicolau de Renault

Llegir l’original en castellà

Ahora bien, hay precisamente un Nicolás de Renault

TOM XXII 5 que figura en primera línia en una certa conjuració espanyola contra la república de Venècia precisament en aquella mateixa època. Era aquest el mateix propietari d'una casa del carrer de la Riereta? Tot indueix a creure-ho així, ja que concorden amb això nom, cognom i data de la seva desaparició.

Llegir l’original en castellà

TOMO XXII 5 que figura en primera línea en cierta conjuración española contra la república de Venecia precisamente en aquella misma época. ¿Era éste el mismo propietario de una casa de la calle de la Riereta? Todo induce á creerlo así, pues concuerdan con ello nombre, apellido y fecha de su desaparición.

De tota manera, això ens proporciona ocasió de relatar uns successos tan curiosos com importants, que no són certament molt coneguts, i sobre els quals hem trobat interessants detalls en una obreta que va escriure sobre aquest assumpte Cèsar Vichard, abat de Saint-Real.

Llegir l’original en castellà

De todos modos, esto nos proporciona ocasión de relatar unos sucesos tan curiosos como importantes^ que no son ciertamente muy conocidos, y acerca de los cuales hemos hallado interesantes pormenores en una obrita que escribió sobre este asunto César Vichard, abad de Saint-Real.

CONJURACIÓ DELS ESPANYOLS CONTRA LA REPÚBLICA DE VENÈCIA EN 1618.

Llegir l’original en castellà

CONJURACIÓN DE LOS ESPAÑOLES CONTRA LA REPÚBLICA DE VENECIA EN 1618.

Les diferències que existien entre el papa Pau V i la república de Venècia, havien acabat per mediació de França, amb gran ressentiment de part d'Espanya. Aquesta nació, que s'havia declarat a favor del Papa, i que li havia ofert sotmetre els venecians amb les armes a la mà, es va ressentir que s'hagués fet el tractat sense la seva participació, i més gran va ser encara el seu enuig quan va poder convèncer-se que era la república la que no havia volgut la seva mediació. El Senat venecià no va voler entrar en tractes més que amb l'expressa condició que els espanyols no havien de mediar per a res en l'assumpte, pretenent que no podien ser àrbitres després d'haver demostrat tanta parcialitat.

Llegir l’original en castellà

Las diferencias que existían entre el papa Paulo V y la república de Venecia, habían terminado por mediación de Francia, con gran resentimiento de parte de España. Esta nación, que se había declarado en favor del Papa, y que le había ofrecido someter á los venecianos con las armas en la mano, se resintió de que se hubiese hecho el tratado sin su participación, y mayor fué todavía su enojo cuando pudo convencerse de que era la república la que no había querido su mediación. El Senado veneciano no quiso entrar en tratos más que con la expresa condición de que los españoles no habían de mediar para nada en el asunto, pretendiendo que no podían ser arbitros después de haber demostrado tanta parcialidad.

A aquest motiu d'enuig contra Venècia es van unir altres, i així Felip III com el seu favorit el duc de Lerma desitjaven venjar-se dels venecians i buscaven un mitjà hàbil per a això, quan un ambaixador que tenien a Itàlia es va encarregar de l'empresa.

Llegir l’original en castellà

A este motivo de encono contra Venecia se unieron otros, y así Felipe III como su favorito el duque de Lerma deseaban vengarse de los venecianos y buscaban medio hábil para ello, cuando un embajador que tenían en Italia se encargó de la empresa.

ELS CARRERS DE BARCELONA ^"J

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA ^"J

Era D. Alfonso de la Cueva, marquès de Bedmar, ambaixador d'Espanya a Venècia, «un dels més poderosos genis, diu Saint-Real, i un dels més perillosos esperits que hagi mai produït Espanya.»

Llegir l’original en castellà

Era D. Alfonso de la Cueva, marqués de Bedmar, embajador de España en Venecia, «uno de los más poderosos genios, dice Saint-Real, y uno de los más peligrosos espíritus que haya jamás producido España.»

Era, en efecte, el marquès de Bedmar home de gran talent, de gran intrepidesa, i als seus coneixements profunds reunia una gran facilitat de parlar i escriure d'una manera summament agradable, un instint meravellós per conèixer els homes, uns modals d'alta societat que sabien atraure's les voluntats més rebels, i admirables dots i qualitats d'home estudiós i pràctic.

Llegir l’original en castellà

Era, en efecto, el marqués de Bedmar hombre de gran talento, de gran intrepidez, y á sus conocimientos profundos reunía una gran facilidad de hablar y escribir de una manera sumamente agradable, un instinto maravilloso para conocer á los hombres, unos modales de alta sociedad que sabían atraerse las voluntades más rebeldes, y admirables dotes y cualidades de hombre estudioso y práctico.

Els ambaixadors d'Espanya estaven aleshores en possessió de governar les corts a què eren enviats, i el marquès de Bedmar havia estat escollit per a Venècia, ja des de l'any 1607, com per al més difícil dels càrrecs a l'estranger. El govern espanyol estava tan content d'ell, que encara que l'hagués volgut tenir a Madrid, no es resolia a cridar-lo després de sis anys.

Llegir l’original en castellà

Los embajadores de España estaban entonces en posesión de gobernar las cortes á que eran enviados, y el marqués de Bedmar había sido escogido para Venecia, ya desde el año 1607, como para el más difícil de los cargos en el extranjero. El gobierno español estaba tan contento de él, que aun cuando lo hubiera querido tener en Madrid, no se resolvía á llamarle después de seis años.

Aquesta llarga permanència a Venècia li va donar temps per estudiar a fons la república, descobrir els seus més secrets ressorts, trobar el seu costat fort i el seu costat feble, els seus avantatges i els seus defectes.

Llegir l’original en castellà

Esta larga permanencia en Venecia diole tiempo para estudiar á fondo la república, descubrir sus más secretos resortes, hallar su lado fuerte y su lado débil, sus ventajas y sus defectos.

Va calcular, doncs, que, en l'estat en què es trobava Venècia, en guerra aleshores amb la casa d'Àustria, no seria impossible fer-se'n amo per un cop de mà. La seva campanya havia esgotat les seves armes, i més encara el nombre d'homes capaços de portar-les; però com que mai les seves esquadres havien estat tan puixants, mai tampoc el Senat s'havia cregut més fort i més temible. No obstant això, aquesta flota temible no podia allunyar-se de la costa d'Ístria, que era el teatre de la guerra. L'exèrcit de terra no estava més pròxi-m, i res hi havia a Venècia que pogués oposar-se a un desembarcament sobtat d'espanyols. Perquè aquest desembarcament pogués fer-se amb tota seguretat, el marquès de Bedmar va idear apoderar-se dels llocs principals, com la plaça de Sant Marc i l'arsenal; i com que això hagués estat molt difícil d'executar estant la ciutat tranquil·la, va jutjar apropiat encendre foc, arribat el moment, a certs punts, a fi d'introduir el desordre i facilitar el seu pla.

Llegir l’original en castellà

Calculó, pues, que, en el estado en que se hallaba Venecia, en guerra á la sazón con la casa de Austria, no sería imposible hacerse dueño de ella por un golpe de mano. Su campaña había agotado sus armas, y más aún el número de hombres capaces de llevarlas; pero como nunca sus escuadras habían estado tan pujantes, nunca tampoco el Senado se había creído más fuerte y más temible. Sin embargo, esta flota temible no podía alejarse de la costa de Istria, que era el teatro de la guerra. El ejército de tierra no estaba más próximo, y nada había en Venecia que pudiese oponerse á un desembarco súbito de españoles. Para que este desembarco pudiese hacerse con toda seguridad, el marqués de Bedmar ideó apoderarse de los puestos principales, como la plaza de San Marcos y el arsenal; y como esto hubiera sido muy difícil de ejecutar estando la ciudad tranquila, juzgó á propósito prender fuego, llegado el momento, á ciertos puntos, á fin de introducir el desorden y facilitar su plan.

Per portar endavant la seva idea, el marquès de Bedmar va trobar mitjà d'atraure's alguns senadors tan pobres de béns de fortuna com d'enginy, a alguns descontents, a alguns nobles, a diverses persones, en fi, a qui no escassejava els regals, els diners i les atencions. Des d'aquell moment no hi va haver deliberació al Senat que fos secreta per a l'ambaixador d'Espanya; estava advertit de totes les resolucions i acords que es prenien, i els generals de l'arxiduc d'Àustria, amb qui estava d'acord, sabien pel seu conducte totes les notícies referents a la guerra abans que els de la república rebessin les seves instruccions.

Llegir l’original en castellà

Para llevar adelante su idea, el marqués de Bedmar halló medio de atraerse algunos senadores tan pobres de bienes de fortuna como de ingenio, á algunos descontentos, á algunos nobles, á varias personas, en fin, á quienes no escaseaba los regalos, el dinero y las atenciones. Desde aquel momento no hubo deliberación en el Senado que fuese secreta para el embajador de España; estaba advertido de todas las resoluciones y acuerdos que se tomaban, y los generales del archiduque de Austria, con quien estaba de acuerdo, sabían por su conducto todas las noticias referentes á la guerra antes que los de la república recibiesen sus instrucciones.

Amb aquestes intel·ligències, li calia a l'ambaixador un nombre considerable d'homes d'armes per a triomfar en la seva empresa; però, com que hi havia un fort exèrcit espanyol a Llombardia, estava segur de no mancar d'homes, mentre hi hagués a Milà un governador capaç de comprendre el seu pla. Amb aquest objecte va escriure a Madrid perquè fos nomenat governador de Milà el seu particular amic D. Pedro de Toledo, marquès de Villafranca, i així es va fer, accedint als desitjos del marquès de Bedmar. Aquest, quan D. Pedro va prendre possessió del seu càrrec a Milà, li va comunicar el projecte per conducte d'un emissari segur, preguntant-li si podia comptar amb 1.500 homes escollits quan fos el moment. Encantat D. Pedro de la grandiosi-de la empresa, va resoldre secundar-la amb totes les seves forces, i va assegurar la seva cooperació i auxili a l'ambaixador espanyol.

Llegir l’original en castellà

Con estas inteligencias, le era preciso al embajador un número considerable de hombres de armas para triunfar en su empresa; pero, como había un fuerte ejército español en Lombardía, seguro estaba de no carecer de hombres, mientras hubiese en Milán un gobernador capaz de comprender su plan. Á este objeto escribió á Madrid para que fuese nombrado gobernador de Milán su particular amigo D. Pedro de Toledo, marqués de Villafranca, y así se hizo, accediendo á los deseos del marqués de Bedmar. Este, cuando D. Pedro hubo tomado posesión de su empleo en Milán, le comunicó el proyecto por conducto de un emisario seguro^ preguntándole si podía contar con i.5oo hombres escogidos cuando fuese tiempo. Encantado D. Pedro de la grandiosidad de la empresa, resolvió secundarla con todas sus fuerzas, y aseguró su cooperación y auxilio al embajador español.

El marquès necessitava tenir a prop seu un home amb qui pogués comptar del tot, a qui pogués encarregar comissions perilloses, a qui, finalment, arribat el cas, pogués posar al capdavant d'una força d'homes decidits i arriscats. La casualitat li va servir admirablement en això, ja que li va proporcionar ocasió de conèixer a casa de l'ambaixador de França un cavaller francès anomenat Nicolau de Renault, home de valor i de talent, que s'havia refugiat a Venècia per motius que mai no s'han pogut saber. Renault va entrar de ple en els plans del marquès, i es va disposar a auxiliar-lo.

Llegir l’original en castellà

El marqués necesitaba tener cerca de sí á un hombre con quien pudiese contar por completo, á quien pudiese encargar comisiones peligrosas, á quien, finalmente, llegado el caso, pudiese poner al frente de una fuerza de hombres decididos y arrojados. La casualidad le sirvió admirablemente en esto, pues le proporcionó ocasión de conocer en casa del embajador de Francia á un caballero francés llamado Nicolás de Renault, hombre de valor y de talento, que se había refugiado en Venecia por motivos que jamás se han podido saber. Renault entró de lleno en los planes del marqués, y se dispuso á auxiliarle.

També es va guanyar l'ambaixador un capità corsari, normand de nació, anomenat Santiago, i pel seu conducte a altres diversos homes en qui podia confiar.

Llegir l’original en castellà

También se atrajo el embajador á un capitán corsario, normando de nación, llamado Santiago, y por su conducto á otros varios hombres en quienes podía confiar.

El duc d'Osuna, virrei de Nàpols, estava així mateix en el secret, i d'acord per a tot amb el marquès de Bedmar.

Llegir l’original en castellà

El duque de Osuna, virrey de Ñapóles, estaba asimismo en el secreto, y de acuerdo para todo con el marqués de Bedmar.

Per espai de sis mesos es van anar avançant els treballs, guanyant voluntats, organitzant companyies de gent d'armes, i convertint-se la casa de l'ambaixador d'Espanya en un veritable arsenal, ja que allà es guardaven les armes que havien de repartir-se als conjurats en arribar el dia.

Llegir l’original en castellà

Por espacio de seis meses se fueron adelantando los trabajos, ganándose voluntades, organizando compañías de gentes de armas, y convirtiéndose la casa del embajador de España en un verdadero arsenal, pues allí se guardaban las armas que debían repartirse á los conjurados al llegar el día.

Va arribar en això el moment que el marquès va jutjar oportú per realitzar el pla. El dux Donato acabava de morir, i es va nomenar en el seu lloc a Antoni Priuli, que en aquell moment es trobava a Friül per al servei de la república. El general de mar va rebre ordre d'anar a buscar-lo amb l'esquadra. El gran canceller i els secretaris d'Estat havien de partir per portar-li la diadema ducal acompanyats de dotze dels principals senadors que.

Llegir l’original en castellà

Llegó en esto el momento que el marqués juzgó oportuno para realizar el plan. El dux Donato acababa de morir, y se nombró en su lugar á Antonio Priuli, que á la sazón se hallaba en Frioul para el servicio de la república. El general de mar recibió orden de ir á buscarle con la escuadra. El gran canciller y los secretarios de Estado debían partir para llevarle la diadema ducal acompañados de doce de los principales senadores que.

70 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

yo VÍCTOR BALAGUER

com a ambaixadors de la república, havien de fer-se a la mar, cadascun en un bergantí armat i adornat magníficament, amb un seguici superb. El mateix Senat, en cos, havia de sortir a rebre el nou dux mar endins, en el Bucentauro, per acompanyar-lo a la ciutat amb gran cerimònia.

Llegir l’original en castellà

como embajadores de la república, debían hacerse á la mar, cada uno en un bergantín armado y adornado magníficamente, con un tren soberbio. El mismo Senado, en cuerpo, debía salir á recibir al nuevo dux mar adentro, en el Bucentauro, para acompañarle á la ciudad con gran ceremonia.

Com que rarament succeïa que es trobessin fora aquells que eren elegits dux de Venècia, aquesta circumstància feia que per aquella vegada molta gent es disposés a abandonar la ciutat per anar a veure les cerimònies. Així, doncs, el marquès de Bedmar va creure aquell el moment oportú per a l'execució del seu pla, i, donant disposicions a Renault i al corsari Santiago perquè tinguessin a punt la gent d'antemà alistada, va enviar a dir al duc d'Osuna i al duc de Milà que embarquessin els seus homes i es dirigissin a Venècia.

Llegir l’original en castellà

Como rara vez sucedía que se encontrasen fuera aquéllos que eran elegidos duxs de Venecia, esta circunstancia hacía que por aquella vez mucha gente se dispusiese á abandonar la ciudad para ir á ver las ceremonias. Así, pues, el marqués de Bedmar creyó aquél el momento oportuno para la ejecución de su plan, y, dando disposiciones á Renault y al corsario Santiago para que tuviesen dispuesta la gente de antemano alistada, envió á decir al duque de Osuna y al duque de Milán que embarcasen sus hombres y se dirigiesen á Venecia.

Tot seguit, no quedant més per arreglar que l'ordre d'execució, el marquès de Bedmar, Renault i el capità corsari van convenir de comú acord en el pla següent:

Llegir l’original en castellà

En seguida, no quedando más para arreglar que el orden de ejecución, el marqués de Bedmar, Renault y el capitán corsario convinieron de común acuerdo en el plan siguiente:

«En arribar la nit del dia designat, tots aquells que formaven part dels 1.000 homes que es tenien alistats i estaven sense armes, anirien a armar-se amb les que l'ambaixador tenia a casa seva. Cinc-cents s'havien de situar a la plaça de Sant Marc amb el capità Santiago. La major part dels altres 500 havia d'anar amb Renault a apoderar-se de l'Arsenal; als restants se'ls donava l'encàrrec d'embargar quantes barques i góndoles trobessin al pont de Rialto per anar amb elles a buscar altres 1.000 homes previnguts al lazaret.

Llegir l’original en castellà

«Al llegar la noche del día designado, todos aquéllos que formaban parte de los i.ooo hombres que se tenían alistados y estaban sin armas, irían á armarse con las que el embajador tenía en su casa. Quinientos debían situarse en la plaza de San Marcos con el capitán Santiago. La mayor parte de los otros 5oo debía ir con Renault á apoderarse del Arsenal; á los restantes se les daba el encargo de embargar cuantas barcas y góndolas hallasen en el puente de Rialto para ir con ellas á buscar otros 1. 000 hombres prevenidos en el lazareto.

«Si alguna cosa arribava a descobrir-se i no arribaven a temps aquests 1.000 homes, el capità s'havia de fortificar a la plaça de Sant Marc, Renault apoderar-se com pogués de l'Arsenal, i tot seguit disparar dos canons que havien de servir de senyal a les naus del duc d'Osu-na, a punt per entrar a Venècia. Els espanyols que arribarien amb elles suplirien la falta dels 1.000 homes del lazaret.

Llegir l’original en castellà

«Si algo llegaba á descubrirse y no llegaban á tiempo esos 1. 000 hombres, el capitán debía fortificarse en la plaza de San Marcos, Renault apoderarse como pudiera del Arsenal, y en seguida disparar dos cañonazos que debían servir de señal á las naves del duque de Osuna, prontas á entrar en Venecia. Los españoles que llegarían con ellas suplirían la falta de los i.ooo hombres del lazareto.

«Si les góndoles podien efectuar tranquil·lament el seu viatge sense ser descobertes, portant els 1.000 homes que eren de les tropes de Lievestein, les quals encara estaven al lazaret, aleshores el capità corsari havia de prendre 500 amb els altres 500 que ja tenia, i formar-los en batalla a la plaça. Tot seguit, deixant-los sota el comandament d'un segon, havia de dirigir-se amb 200 al palau ducal per a apoderar-se'n, i sobretot de la sala d'armes, a fi de proveir-ne aquells dels seus que no les tinguessin i impedir als enemics que en fessin ús.

Llegir l’original en castellà

«Si las góndolas podían efectuar tranquilamente su viaje sin ser descubiertas, trayendo los i.ooo hombres que eran de las tropas de Lievestein, las cuales aún estaban en el lazareto, entonces el capitán corsario debía tomar 5oo con los otros 5oo que tenía ya, y formarlos en batalla en la plaza. En seguida, dejándolos bajo el mando de un segundo, debía dirigirse con 200 al palacio ducal para apoderarse de él, y sobre todo de la sala de armas, á fin de proveer de ellas á aquéllos de los suyos que no las tuviesen é impedir á los enemigos que hiciesen uso.

»L'altra gent estava destinada a apoderar-se de certs punts i de les esglésies per impedir que es toqués a sometent.

Llegir l’original en castellà

»La otra gente estaba destinada á apoderarse de ciertos puntos y de las iglesias para impedir que se tocase á rebato.

» S'havien d'ocupar totes les boques de carrer que conduïen a la plaça amb fortes guàrdies, posant peces d'artilleria en cadascuna d'elles; sent necessari per a això que, mentre no arribessin els canons de l'Arsenal, s'apoderessin dels de la casa del Consell dels Deu, que estava propera.

Llegir l’original en castellà

» Debían ocuparse todas las boca-calles que conducían á la plaza con fuertes guardias, poniendo piezas de artillería en cada una de ellas; siendo preciso para esto que, ínterin no llegasen los cañones del Arsenal, se apoderasen de los de la casa del Consejo de los Diez, que estaba próxima.

))En tots els punts de què s'apoderessin s'havia de passar a degolla a tots els que es trobessin allà, i durant aquestes diferents execucions al voltant de la plaça, el segon del capità romandria sempre en batalla al mig d'ella amb la resta de les tropes. Totes aquestes coses havien de fer-se amb el menor rumor possible.

Llegir l’original en castellà

))En todos los puntos de que se apoderasen se debía pasar á degüello á cuantos se hallasen allí, y durante estas diferentes ejecuciones alrededor de la plaza, el segundo del capitán permanecería siempre en batalla en medio de ella con el resto de las tropas. Todas estas cosas habían de hacerce con el menor rumor posible.

))Tot seguit s'havia de començar a batre la porta de l'Arsenal, i al primer rumor, vuit conjurats que estaven dins havien de calar foc a l'edifici per quatre angles, llançant-se sobre els caps principals i matant-los a punyalades. Immediatament volarien a reunir-se amb Renault; acabarien de degollar la guarnició, i els soldats, amos ja de l'Arsenal, conduirien l'artilleria a tots els llocs on fos necessària, com Arena de Mari, el Fontengo de Tedeschi, els magatzems de sal, el pont del Rialto i altres llocs eminents, des dels quals es pogués destruir la ciutat en cas de resistència.

Llegir l’original en castellà

))En seguida debía comenzarse á batir la puerta del Arsenal, y al primer rumor, ocho conjurados que estaban dentro debían prender fuego al edificio por cuatro ángulos, arrojándose sobre los jefes principales y matándolos á puñaladas. Inmediatamente volarían á reunirse con Renault; acabarían de degollará la guarnición, y los soldados, dueños ya del Arsenal, conducirían la artillería á todos los sitios donde fuese necesaria, como Arena de^ Mari, el Fontengo de Tedeschi, los almacenes de sal, el puente del Rialto y otros puestos eminentes, desde los cuales se pudiese destruir la ciudad en caso de resistencia.

))Al mateix temps que Renault s'apoderés de l'Arsenal, el capità forçaria la presó de Sant Marc i armaria els presos. S'havia d'assassinar els principals senadors, i gent apostada aniria a calar foc en més de quaranta punts de la ciutat, els més allunyats que fos possible un de l'altre, a fi que fos major la confusió.

Llegir l’original en castellà

))A1 propio tiempo que Renault se apoderase del Arsenal, el capitán forzaría la prisión de San Marcos y armaría á los presos. Debía asesinarse á los principales senadores, y gentes apostadas irían á prender fuego en más de cuarenta puntos de la ciudad, los más alejados que fuese posible uno de otro, á fin de que fuese mayor la confusión.

»Quant als espanyols del duc d'Osuna, ja estava convingut que, al senyal donat, anirien a desembarcar a la plaça de Sant Marc, repartint-se tot seguit pels barris de la ciutat sota el comandament de vuit dels conjurats, als quals es donarien instruccions per separat.

Llegir l’original en castellà

»En cuanto á los españoles del duque de Osuna, estaba ya convenido que, á la señal dada, irían á desembarcar en la plaza de San Marcos, repartiéndose en seguida por los barrios de la ciudad bajo el mando de ocho de los conjurados, á quienes se darían instrucciones por separado.

))No s'havia de donar més crit que el de Llibertat, i després d'executat tot això, es permetria el saqueig.»

Llegir l’original en castellà

))No debía darse más grito que el de Libertad, y después de ejecutado todo esto, se permitiría el saqueo.»

Tal era el pla traçat per l'ambaixador d'Espanya, d'acord amb Renault i el capità, segons explica Saint-Real.

Llegir l’original en castellà

Tal era el plan trazado por el embajador de España, de acuerdo con Renault y el capitán, según cuenta Saint-Real.

Segons sembla, la flota enviada pel duc d'Osuna va trobar dificultats per arribar al punt que se li havia designat, i va ser necessari que tornés al port. El marquès de Bedmar va ser advertit a temps, i veient que no podia pertorbar la festa que es preparava a Venècia, hi va assistir desplegant gran luxe i magnificència, i saludant, en nom d'Espanya, el nou dux.

Llegir l’original en castellà

Según parece, la flota enviada por el duque de Osuna encontró dificultades para llegar al punto que se le había designado, y fué' preciso que volviera al puerto. El marqués de Bedmar fué advertido á tiempo, y viendo que no podía turbar la fiesta que se preparaba en Venecia, asistió á ella desplegando grande lujo y magnificencia, y saludando, en nombre de España, al nuevo dux.

Al sortir de l'Audiència amb aquest, va enviar a buscar Renault i el capità, començant per sotmetre'ls la qüestió de si s'havia d'abandonar tot, ja que no havia pogut arribar a temps la flota de desembarcament. Els dos conjurats van respondre que, no solament eren de contrari avís, sinó que els seus mateixos companys estaven tots disposats a dur a terme l'empresa, quan s'oferís una nova ocasió. L'ambaixador, que només tremolant els havia fet la pregunta, els va abraçar llavors amb llàgrimes de goig, i els va dir, amb una vehemència que hagués tranquil·litzat els cors més febles i inspirat la intrepidesa i l'audàcia als esperits més atordits, que els grans revessos eren accidents naturals en les grans empreses, i que hi havia tanta més glòria en prosseguir una obra quantes més contrarietats trobava en la seva execució.

Llegir l’original en castellà

Al salir de la Audiencia con éste, envió á buscar á Renault y al capitán, comenzando por someterles la cuestión de si se había de abandonar todo, ya que no había podido llegar á tiempo la flota de desembarco. Los dos conjurados respondieron que, no solamente eran de contrario aviso, sino que sus mismos compañeros estaban todos dispuestos á llevar á cabo la empresa, cuando se ofreciera una nueva ocasión. El embajador, que sólo temblando les había hecho la pregunta, les abrazó entonces con lágrimas de regocijo, y les dijo, con una vehemencia que hubiera tranquilizado á los más débiles corazones é inspirado la intrepidez y la audacia á los espíritus más aturdidos, que los grandes reveses eran accidentes naturales en las grandes empresas, y que había tanta más gloria en proseguir una obra cuantas mas contrariedades hallaba en su ejecución.

Tot seguit va ser resolt entre el marquès i els seus dos confidents que s'ajornaria l'execució del pla fins a la festa de l'Ascensió, que no estava llunyana i era la major solemnitat de Venècia.

Llegir l’original en castellà

En seguida fué resuelto entre el marqués y sus dos confidentes que se prolongaría la ejecución del plan hasta la fiesta de la Ascensión, que no estaba lejana 3^ era la mayor solemnidad de Venecia.

Així es va convenir, i va arribar per fi el dia designat.

Llegir l’original en castellà

Así se convino, y llegó por fin el día designado.

Des del diumenge que precedeix l'Ascensió fins a la Pasqua de Pentecosta hi havia a Venècia aleshores una de les fires més cèlebres del món. La gran afluència de negociants encara facilitava la sorpresa de la ciutat, ja que això va donar peu als 1.000 soldats per penetrar-hi entre els mercaders, allotjant-se sense ser notats.

Llegir l’original en castellà

Desde el domingo que precede á la Ascensión hasta la Pascua de Pentecostés^ había en Venecia entonces una de las más célebres ferias del mundo. La grande afluencia de negociantes aun facilitaba la sorpresa de la ciudad, pues esto dio medio á los i.ooo soldados para penetrar en ella entre los mercaderes, alojándose sin ser notados.

La flota del duc d'Osuna, advertida d'antemà, va arribar sense cap accident a sis milles de Venècia. Anava dividida en dues, que marxaven una mica allunyades l'una de l'altra per no inspirar sospites. La major estava composta de barques com les dels pescadors, i la resta consistia en bergantins semblants als dels corsaris.

Llegir l’original en castellà

La flota del duque de Osuna, advertida de antemano, llegó sin ningún accidente á seis millas de Venecia. Iba dividida en dos, que marchaban un poco alejadas la una de la otra para no inspirar sospechas. La mayor estaba compuesta de barcas como las de los pescadores, y el resto consistía en bergantines parecidos á los de los corsarios.

La vigília del dia en la nit del qual havia d'esclatar el moviment, del qual no havien arribat a tenir ni tansols el menor indici les autoritats venecianes, Renault i el capità van creure convenient reunir els altres caps del complot per última vegada, a fi de donar a cadascun les instruccions.

Llegir l’original en castellà

La víspera del día en cuya noche debía estallar el movimiento, del cual no habían llegado á tener ni siquiera el menor indicio las autoridades venecianas, Renault y el capitán creyeron conveniente reunir á los demás jefes del complot por última vez, á fin de dar á cada uno las instrucciones.

L'assemblea dels conjurats va tenir lloc a casa d'una cortesana grega, dona de peregrina bellesa i de singular talent, en la qual el capità i Renault tenien completa confiança.

Llegir l’original en castellà

La asamblea de los conjurados tuvo lugar en casa de una cortesana griega, mujer de peregrina hermosura y de singular talento, en la cual el capitán y Renault tenían completa confianza.

Renault va fer un discurs als seus companys, posant-los de manifest l'estat de les coses, les forces de la república, les seves pròpies, la disposició de la ciutat i de la flota, els preparatius del governador de Milà i del virrei de Nàpols, les armes i les provisions de guerra que hi havia al palau de l'ambaixador d'Espanya, les intel·ligències que tenia entre el Senat i entre els nobles, i, en fi, el coneixement exacte que s'havia pres de tot el que podia ser necessari saber.

Llegir l’original en castellà

Renault hizo un discurso á sus compañeros, poniéndoles de manifiesto el estado de las cosas, las fuerzas de la república, las suyas propias, la disposición de la ciudad y de la flota, los preparativos del gobernador de Milán y del virrey de Ñapóles, las armas y las provisiones de guerra que había en el palacio del embajador de España, las inteligencias que tenía entre el Senado y entre los nobles, y, en fin, el conocimiento exacto que se había tomado de todo lo que podía ser necesario saber.

Renault va acabar de parlar, sent aplaudit per tots. No obstant això, com que mentre parlava havia observat les fesomies de tots els qui l'escoltaven, va creure notar que un dels conjurats anomenat Jaffier, gran amic del capità, havia passat de cop d'una atenció extrema a una inquietud que s'esforçava en va per ocultar. Jaffier havia experimentat aquest canvi en parlar Renault del saqueig a què seria lliurada Venècia.

Llegir l’original en castellà

Renault acabó de hablar, siendo aplaudido por todos. Sin embargo, como mientras peroraba había observado las fisonomías de cuantos le escuchaban, creyó notar que uno de los conjurados llamado Jaffier, gran amigo del capitán , había pasado de pronto de una atención extrema á una inquietud que se esforzaba en vano por ocultar. Había Jaffier experimentado este cambio al hablar Renault del saqueo á que sería entregada Venecia.

Va donar Renault part de la seva observació al capità, que es va riure a primera vista, però que després, havent observat atentament Jaffier, va estar gairebé d'acord amb ell. Renault, que coneixia perfectament les relacions i els enllaços necessaris que hi ha entre els moviments més secrets de l'ànima i les demostracions exteriors més lleugeres, impossibles d'ocultar quan es té l'esperit agitat, havent examinat detinguda-ment Jaffier, va creure que havia de declarar al capità que no creia que fos un home segur.

Llegir l’original en castellà

Dio Renault parte de su observación al capitán, que se burló á primera vista, pero que luego, habiendo observado atentamente á Jaffier, estuvo casi de acuerdo con él. Renault, que conocía perfectamente las relaciones y los enlaces necesarios que hay entre los más secretos movimientos del alma y las más ligeras demostraciones exteriores, imposibles de ocultar cuando se tiene el espíritu agitado, habiendo examinado detenidamente á Jaffier, creyó deber declarar al capitán que no creía fuese un hombre seguro.

El capità, que coneixia Jaffier per un dels homes més valerosos del món, va acusar aquest judici d'aventurat; però Renault, obstinat a justificar la seva sospita, va explicar tan durament les raons que tenia, que si el capità no va participar-ne, almenys va haver de confessar que Jaffier mereixia ser observat. Va manifestar, no obstant això, a Renault que, encara que Jaffier dubtés, cosa que no podia creure, no li quedava temps suficient fins a la nit del dia següent per deliberar amb si mateix si havia de vendre'ls i resoldre's a fer-ho, i que per això mateix era un perill que s'havia de córrer de grat o per força. A això va replicar Renault que hi havia un mitjà segur de no exposar-se, i era aquest mitjà el de punyalar Jaffier; però el capità no es va decidir a matar per una simple sospita un dels seus millors amics.

Llegir l’original en castellà

El capitán, que conocía á Jaffier por uno de los hombres más valerosos del mundo, acusó este juicio de aventurado; pero Renault, obstinado en justificar su sospecha, explicó tan duramente las razones que tenía, que si el capitán no participó de ellas, al menos hubo de confesar que Jaffier merecía ser observado. Manifestó, sin embargo, á Renault que, aun cuando Jaffier vacilara, lo cual no podía creer, no le quedaba tiempo suficiente hasta la noche del día siguiente para deliberar consigo mismo si debía venderles y resolverse á ello, y que por lo mismo era un peligro que debía correrse de grado ó por fuerza. A esto replicó Renault que había un medio seguro de no exponerse^ y era este medio el dar de puñaladas á Jaffier; pero el capitán no se decidió á matar por una simple sospecha á uno de sus mejores amigos.

Renault havia encertat. Jaffier no era el mateix home. La descripció que aquell havia fet en la seva arenga de la nit del saqueig, el va omplir d'horror; la seva ànima es va commoure a l'espectacle que es va oferir a la seva imaginació, de palaus derruïts, esglésies incendiades, dones deshonrades, nens i vells assassinats sense pietat, i en arribar el matí del dia destinat a esclatar la conjuració, es va presentar a Bartolomé Comino, secretari del Consell dels Deu, dient-li que tenia alguna cosa molt urgent a revelar i molt important per a la salut de l'Estat, però que abans volia que el dux i el Consell li concedissin una gràcia, comprometent-se pels juraments més sagrats a complir-la; que aquesta gràcia era la vida de 22 persones que ell anomenaria, fos quin fos el crim per elles comès; però que no es cregués arrencar-li el seu secret pels turments, sense atorgar-la, perquè no existien turments prou ho-rribles per fer-li desplegar els llavis. Els Deu foren congregats al moment, i enviaren a demanar al dux la paraula que Jaffier demanava. No va vacil·lar a donar-la, igual que ells, i llavors Jaffier va descobrir tota la vasta trama.

Llegir l’original en castellà

Renault había acertado. Jaffier no era el mismo hombre. La descripción que aquél había hecho en su arenga de la noche del saqueo, le llenó de horror; su alma se conmovió al espectáculo que se ofreció á su imaginación, de palacios derruidos, iglesias incendiadas, mujeres deshonradas, niños y viejos asesinados sin piedad, y al llegar la mañana del día destinado para estallar la conjuración, se presentó á Bartolomé Comino, secretario del Consejo de los Diez, diciéndole que tenía algo muy urgente que revelar y muy importante á la salud del Estado, pero que antes quería que el dux y el Consejo le concediesen una gracia, comprometiéndose por los más sagrados juramentos á cumplirla; que esta gracia era la vida de 22 personas que él nombraría, fuese cual fuere el crimen por ellas cometido; pero que no se creyese arrancarle su secreto por los tormentos, sin acordársela, porque no existían tormentos bastante horribles para hacerle desplegar los labios. Los Diez fueron congregados al momento, y enviaron á pedir al dux la palabra que Jaffier pedía. No vaciló en darla, lo propio que ellos, y entonces Jaffier descubrió toda la vasta trama.

Tan horrible i tan meravellosa els va semblar la cosa, que vacil·laven a donar-li crèdit. No obstant això, van anar a assegurar-se d'algunes proves que els donés Jaffier, i es van convèncer que havia dit la veritat. El primer de tot, van prendre l'acord de registrar la casa de la cortesana grega on hi havia amagats vuit dels conjurats; però aquests, advertits a temps, es van escapar amb la cortesana. Tot seguit es va donar ordre de visitar la casa dels ambaixadors de França i d'Espanya. El francès hi va accedir, i es van detenir al seu palau Nicolau de Renault i dos conjurats més. L'espanyol es va negar que la seva casa fos registrada; va al·legar els privilegis del seu càrrec, i va protestar amb fúria contra la violència que se li feia, quan va veure que s'entrava a la força. A l'ambaixada espanyola es van trobar més de 500 armes, 60 petards i una quantitat increïble de pólvora, de focs d'artifici i altres coses semblants. Es va fer de tot un inventari exacte, i el marquès va assistir a l'acte burlant-se.

Llegir l’original en castellà

Tan horrible y tan maravillosa les pareció la cosa, que vacilaban en darle crédito. Sin embargo, fueron á asegurarse de algunas pruebas que les diera Jaffier, y se convencieron de que había dicho la verdad. Lo primero de todo, tomaron el acuerdo de registrar la casa de la cortesana griega donde había escondidos ocho de los conjurados; pero éstos, advertidos á tiempo, se escaparon con la cortesana. En seguida se dio orden de visitar la casa de los embajadores de Francia y de España. El francés accedió á ello, y prendióse en su palacio á Nicolás de Renault y á otros dos conjurados. El español se negó á que su casa fuese registrada; alegó los privilegios de su cargo, y protestó con furor contra la violencia que se le hacia, cuando vio que se entraba á la fuerza. En la embajada española se hallaron más de 5oo armas, 6o petardos y una cantidad increíble de pólvora, de fuegos de artificio y otras cosas parecidas. Rizóse de todo un inventario exacto, y el marqués asistió al acto burlándose.

Durant tot aquell dia i nit, que havia de ser la del moviment, van continuar detenint-se les persones compromeses, i a la matinada següent es va reunir el Senat per jutjar.

Llegir l’original en castellà

Durante todo aquel día 3^ noche, que debía ser la del movimiento, continuaron prendiéndose las personas comprometidas, y á la mañana siguiente se reunió el Senado para juzgar.

El marquès de Bedmar va demanar audiència, i se li va concedir només per curiositat. El rumor de la conspiració ja s'havia escampat per la ciutat, produint un espant i una alarma inexplicables. El poble, en saber que principalment era cosa de l'ambaixador d'Espanya, s'havia amotinat al voltant del palau del marquès de Bedmar, al qual es disposava a calar foc, quan arri-baren els comissionats encarregats de conduir el ministre a l'Audiència. El poble es va afalagar amb l'esperança que el Senat faria un càstig exemplar, i per això mateix el va deixar sortir acompanyant-lo només amb crits, xiulets i injúries.

Llegir l’original en castellà

El marqués de Bedmar pidió audiencia, y se le concedió por curiosidad solamente. El rumor de la conspiración se había ya esparcido por la ciudad, produciendo un espanto y una alarma inexplicables. El pueblo, al saber que principalmente era cosa del embajador de España, se había amotinado en torno del palacio del marqués de Bedmar, al cual se disponía á prender fuego, cuando liegaron los comisionados encargados de conducir al ministro á la Audiencia. El pueblo se lisonjeó con la esperanza de que el Senado haría un castigo ejemplar, y por lo mismo le dejó salir acompañándole sólo con gritos, silbidos é injurias.

Havent entrat l'ambaixador a la sala del Senat, va començar a queixar-se amargament de la violència comesa a casa seva contra el dret de gents, i va acompanyar les seves queixes amb amenaces tan terribles i tan cruels de venjança, que la major part dels senadors van quedar consternats, tement que aquell home no tingués encara algun recurs ignorat per dur a bon terme la seva empresa. El dux li va contestar que se li donaria satisfacció de l'ultratge quan ell l'hagués donat dels preparatius de guerra que a casa seva s'havien trobat. A això va replicar l'ambaixador que totes les armes i provisions que tenia a casa seva no estaven sinó en dipòsit, ja que les havia d'enviar a Nàpols i al Tirol, com havia fet altres vegades.

Llegir l’original en castellà

Habiendo entrado el embajador en la sala del Senado, comenzó á quejarse amargamente de la violencia cometida en su casa contra el derecho de gentes,- y acompañó sus quejas con amenazas tan terribles y tan crueles de venganza, que la mayor parte de los senadores quedaron consternados, temiendo que aquel hombre no tuviese aún algún recurso ignorado para llevar á buen término su empresa. El dux le contestó que se le daría satisfacción del ultraje cuando él la hubiese dado de los preparativos de guerra que en su casa se habían hallado. A esto replicó el embajador que todas las armas y provisiones que tenía en su casa no estaban sino en depósito, pues debía enviarlas á Ñapóles y al Tirol, como había hecho otras veces.

Les paraules que van intercanviar el dux i l'ambaixador es van anar agrejant per moments, i el ministre espanyol va acabar per sortir de la sala fent responsables el dux i el Senat de Venècia de les conseqüències a què la seva conducta donaria lloc.

Llegir l’original en castellà

Las palabras que mediaron entre el dux y el embajador fueron agriándose por momentos, y el ministro español acabó por salir de la sala haciendo responsables al dux y al Senado de Venecia de las consecuencias á que su conducta daría lugar.

Mentrestant, el poble omplia la plaça, disposat a llançar-se sobre l'ambaixador tan bon punt aparegués; però se'l va fer sortir per una porta excusada i va ser conduït, amb bona escorta, a un vaixell disposat a fer-se a la vela.

Llegir l’original en castellà

Entre tanto el pueblo llenaba la plaza, dispuesto á arrojarse sobre el embajador en cuanto apareciese; pero se le hizo salir por una puerta excusada y fué conducido, con buena escolta, á un buque dispuesto á hacerse á la vela.

El Senat, a pesar de la promesa feta a Jaffier, no va tenir consideracions, i la seva justícia va ser ràpida i terrible.

Llegir l’original en castellà

El Senado, á pesar de la promesa hecha á Jaffier, no anduvo en consideraciones, y su justicia fué pronta y terrible.

Nicolau de Renault, que s'entestava a negar-ho tot i que deia no conèixer ni tan sols l'ambaixador espanyol, fou aplicat al turment; però els més atroços dolors no van poder fer desplegar els seus llavis. Va romandre ferm en el turment, com ferm havia romàs en el seu primer interrogatori. Se li va prometre perdonar-li la vida i fins i tot recompensar-lo si confessava, però inútilment; i després d'haver estat turmentat de totes maneres, va ser mort a l'interior de la seva presó i penjat dels peus en públic, com a traïdor.

Llegir l’original en castellà

Nicolás de Renault, que se empeñaba en negarlo todo y que decía no conocer siquiera al embajador español, fué aplicado al tormento; pero los más atroces dolores no pudieron hacer desplegar sus labios. Permaneció firme en el tormento, como firme había permanecido en su primer interrogatorio. Se le prometió perdonarle la vida y hasta recompensarle si confesaba, pero inútilmente; y después de haber sido atormentado de todas maneras, fué muerto en el interior de su cárcel y colgado de los pies en público, como traidor.

El capità corsari Santiago i fins a 300 persones més van ser també condemnades a mort.

Llegir l’original en castellà

El capitán corsario Santiago y hasta 3oo personas más fueron también condenadas á muerte.

Jaffier, desesperat, es va queixar amargament que no se li hagués complert la paraula que se li havia donat; però es va intentar calmar-lo, oferint-li diners i una feina. Es va negar a acceptar ni l'un ni l'altre; es va obstinar a demanar inútilment la vida dels seus compatriotes, i va sortir, en fi, de Venècia inconsolable i desesperat.

Llegir l’original en castellà

Jaffier, desesperado, se quejó amargamente de que no se le hubiese cumplido la palabra que se le diera; pero trató de calmársele, ofreciéndole dinero y un empleo. Se negó á aceptar uno y otro; se obstinó en pedir inútilmente la vida de sus compatriotas, y salió, en fin, de Venecia inconsolable y desesperado.

Tanmateix, desitjós de venjar-se dels venecians, va prendre part en una nova conspiració; però descobert, va ser dut a Venècia i condemnat a mort.

Llegir l’original en castellà

Sin embargo, deseoso de vengarse de los venecianos, tomó parte en una nueva conspiración; pero descubierto, fué llevado á Venecia y condenado á muerte.

Pel que fa al marquès de Bedmar, fou enviat per Espanya de primer ministre a Flandes, i, alguns anys més tard, Roma li envià el capel de cardenal.

Llegir l’original en castellà

En cuanto al marqués de Bedmar, fué enviado por España de primer ministro á Flandes, y, algunos años más tarde, Roma le envió el capelo de cardenal.

Fi de l’entrada original