Tornar a l'atles

Raurich (calle den)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 24–26

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Es titulava en un altre temps de Na Bordonera, nom de dona potser molt conegut algun dia entre els llibertins.

Llegir l’original en castellà

Se titulaba en otro tiempo de Na Bordonera, nombre de mujer acaso muy conocido algún día entre los libertinos.

El carrer anomenat de Na Bordonera i avui den Raurich està immediat al del Vidre o dels Vidriers, on antigament hi havia un bordell o lupanar públic, segons veurem en parlar-ne.

Llegir l’original en castellà

La calle llamada de Na Bordonera y boy dejí Raurich está inmediata á la del Vidrio ó deis Vidriers, donde antiguamente había un burdel 6 lupanar público, según veremos al hablar de ella.

En certa època aquests carrers i els antics eren un centre de dones de mala vida i les seves cases un focus d'escàndols. Existeix un curiós document, citat per Bofarull, segons el qual el rei D. Joan II dona facultat als habitants in vicis dels Vedriés e den Raurich et in illis etiam duobus vicis qui ingressum suum habent in vico predicto dels Vedriés et egressum ad vicum del Pont nou, confirmant-los cert privilegi mateix donat ja el 1390 pel rei D. Pere IV, perquè no permetin que hi hagi prostitutes al barri, podent en tal cas apoderar-se dels seus mobles i altres objectes i llançar-los al carrer; confirmació de privilegi que es fa per evitar de nou el mal que s'havia fet més gran, ja que aleshores les dones públiques habitaven no només en els lupanars públics, sinó en cases particulars: aliqui pauci ad honesta conditione difformes suum forentes inhibi interdum sive continue incolatum ad gulosa pabula in domos suas meretrices publicas invitant et receptant ac eis cedunt ut inhibi veneris scenosa solacia contractentur; alii vero habitaciones et hospitia propria aliis meretricibus non ita publicis licet earum fedi et continuati actus non multum distent a pretensis avidi vilis lucri sepe conducere non verentur, etc.

Llegir l’original en castellà

En cierta época estas calles y las antiguas eran un centro de mujeres de mal vivir y sus casas un foco de escándalos. Existe un curioso documento, citado por Bofarull, según el cual el rey D. Juan II da facultad á los habitantes in vicis deis Vedriés é den Raurich et in illis etíam duobus vicis qui ingvessum siiiim habent in vico predicto deis Vedriés et egressiim ad viciun del Pont non, confirmándoles cierto privilegio mismo dado ya en iSgo por el rey D. Pedro IV, para que no permitan que haya prostitutas en el barrio, pudiendo en tal caso apoderarse de sus muebles y demás objetos y arrojarlos á la calle; cuya confirmación de privilegio se hace para evitar de nuevo el mal que se había hecho mayor, pues entonces las mujeres públicas habitaban no sólo en los lupanares públicos, sino en casas particulares: aliqui paiici ad honesta conditione difformes simni forentes inhihi interdmn sive continué incolatnm ad gulosa pabula in domos suas meretrices publicas invitant et receptant ac eis cedtint ict inhibi veneris scenosa solada contractenturf alii vero habitaciones et hospitia propria aliis mereiricibiis .non ita publicis licet earnmfedi ei continiiati actus non nitdturn distent a pretensis avidi vilis lucri sepe condiicere non verentur, etc.

Per aquest document es prova també que ja en l'època del rei D. Joan II el carrer de Na Bordonera havia abandonat el seu nom per prendre el den Raurich, que sembla ser de família.

Llegir l’original en castellà

Por este documento se prueba también que ya en la época del rey D. Juan II la calle de Na Bordonera había abandonado su nombre para tomar el den Raurich, que parece ser de familia.

Aquest carrer és el que creua del de Ferran VII al d'Escudillers Blancs.

Llegir l’original en castellà

Esta calle es la que cruza de la de Fernando VII á la de Esciidillers blanchs.

Fi de l’entrada original