Tornar a l'atles

Rambla de Santa Mónica

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 7–18

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Així fou anomenat el primer tros de la Rambla, que ocupa des de les Drassanes fins a la plaça del Teatre, a causa d'aixecar-se en aquell punt el convent de pares agustins descalços, fundat per la religió el 1618. Els agustins ocuparen primerament l'ermita de Sant Bertran, on s'establiren el citat any; però havent-los concedit els consellers el permís per fundar un convent més còmode i més capaç, posaren el 16 de juny de 1626 la primera pedra de l'actual església, que fou dedicada a Santa Mònica. El 6 d'agost de 1634, encara que l'obra no estava conclosa encara, se celebrà la primera missa a la capella de Nostra Senyora de la Novena, la qual, diuen, no fou fes-tiva com sembla natural i coherent, sinó de difunts, en sufragi de l'ànima de Maria Riquelusa, cèlebre actriu que, segons indicis, havia costejat la construcció d'aquesta capella.

Llegir l’original en castellà

Así fué llamado el primer trozo de la Rambla, que ocupa desde Atarazanas hasta la plaza del Teatro, á causa de levantarse en aquel punto el convento de padres agustinos descalzos, fundado por la. religión en 1618. Los agustinos ocuparon primeramente la ermita de San Beltrán, donde se establecieron el citado año; pero habiéndoles concedido los concelleres el permiso para fundar un convento más cómodo y más capaz, pusieron el 16 de Junio de 1626 la primera piedra de la actual iglesia, que fué dedicada á Santa Mónica. En 6 de Agosto de 1634, aunque la obra no estaba concluida todavía, se celebró la primera misa en la capilla de Nuestra Señora de la Novena, la cual, dicen, no fué festiva como parece natural y consecuente, sino de difuntos, en sufragio del alma de María Riquelusa, célebre actriz que, según indicios, había costeado la construcción de dicha capilla.

Hi ha qui atribueix a aquesta circumstància el fet que els actors semblen haver escollit sempre aquest temple per celebrar les seves funcions religioses; però és de creure que això rau en ser l'església més propera al Teatre Principal i el trobar-se aquest edifici comprès en la seva parròquia.

Llegir l’original en castellà

Hay quien atribuye á esta circunstancia la de que los actores parecen haber elegido siempre este templo para celebrar sus funciones religiosas; pero es de creer que esto estribe en ser la iglesia más cercana al Teatro Principal y el hallarse este edificio comprendido en su parroquia.

Es guarden en aquesta església algunes bones relíquies. Les pintures de la seva capella major són obra de J. Juncosa, així com el quadre de Santa Mònica ho és de Francesc Guirro de Barcelona. La Santa Mònica que hi ha sobre la portada és obra de l'escultor Sala.

Llegir l’original en castellà

Guárdanse en esta iglesia algunas buenas reliquias. Las pinturas de su capilla mayor son obra de J. Juncosa, así como el cuadro de Santa Mónica lo es de Francisco Guirro de Barcelona. La Santa Mónica que hay sobre la portada es obra del escultor Sala.

L'arranjament del 25 de Setembre de 1835 constituí aquesta església en parroquial de Sant Josep. En la resta del convent hi resideixen avui les oficines de l'Administració militar.

Llegir l’original en castellà

El arreglo del 25 de Setiembre de i835 constituyó esta iglesia en parroquial de San José. En el resto del convento residen hoy las oficinas de la Administración mihtar.

L'edifici que més crida l'atenció en aquest tros de Rambla és el de les Drassanes o de la Drassana.

Llegir l’original en castellà

El edificio que más llama la atención en este trozo de Rambla es el de Atarazanas ó de la Atarazana.

Per parlar-ne cedirem la paraula al cronista Pi, que ha fet la següent descripció:

Llegir l’original en castellà

Para hablar de él cederemos la palabra al cronista Pi, que ha hecho la siguiente descripción:

«Pels noms d'Aradgana, Aragana, Darsanale, Draciana o JCergana, derivats de dàrsena, veu alterada de la llengua àrab, que significa la part d'un port disposada artificialment per a la conservació de les embarcacions desarmades, la seva carena i habilitació, fou conegut en diverses èpoques, des del temps de Jaume I d'Aragó fins al segle passat, l'arsenal o principal drassana de la reial marina, situat al lloc on avui es troben el fort i casernes compresos sota la denominació de Drassanes, al SO. de Barcelona. Entengui's, doncs, que en parlar d'aquest arsenal o drassana, no ens referim als edificis actuals, ja que es calcula que d'aquests els més antics compten tot just quatre segles i mig d'existència.

Llegir l’original en castellà

«Por los nombres de Aradgana, Aragana, Darsanale, Draciana ó JCergana, derivados de dársena, voz alterada de la lengua árabe, que significa la parte de un puerto dispuesta artificialmente para la conservación de las embarcaciones desarmadas, su carena y habilitación, fué conocido en varias épocas, desde el tiempo de Don Jaime I de Aragón hasta el siglo pasado, el arsenal ó principal astillero de la real marina, sito en el lugar donde hoy se hallan el fuerte y cuarteles comprendidos debajo de la denominación de Atarazanas, al SO. de Barcelona. Entiéndase, pues, que al hablar de dicho arsenal ó astillero, no nos referimos á los edificios actuales, por cuanto se calcula que de éstos los más antiguos cuentan apenas cuatro siglos y medio de existencia.

» Difícil, si no impossible, seria determinar qui va posar els fonaments del primitiu edifici de l'Atarassana, ja que cap instrument ens ho declara d'una manera decisiva, i només pot treure's per conjectura més o menys probable. Prou fonamentada ens sembla la de Capmany, qui sobre aquest punt escriu el següent: «Pel que sembla, segons s'ha pogut rastrejar, la primitiva fundació de les Drassanes de Barcelona s'ha de fixar cap als primers anys del regnat de Jaume I, en el qual temps començà a fomentar-se la marina reial d'Aragó i la construcció d'embarcacions de rems a la referida ciutat, on ha continuat fins a principis d'aquest segle (el xviii), així per l'abundància i qualitat de les fustes i proporció de tots els altres aprests navals que oferia Catalunya, com per la comoditat dels obrers de què abundava la capital: així que, per aquestes circumstàncies, fou sempre la principal drassana de les galeres de la reial armada 1.»

Llegir l’original en castellà

» Difícil, si no imposible, fuera determinar quién echó los cimientos del primitivo edificio de la Atarazana, pues ningún instrumento nos lo declara de un modo decisivo, y sólo puede sacarse por conjetura más ó menos probable. Bastante fundada nos parece la de Capmany, quien acerca de este punto escribe lo siguiente: «Por lo que parece, según se ha podido ras- «trear, que la primitiva fundación de las Atarazanas de • Barcelona se debe fijar hacia los primeros años del rei - »nado de Jaime I, en cuyo tiempo empezó á fomentarse ola marina real de Aragón y la construcción de embar- «caciones de remos en la referida ciudad, en donde ha «continuado hasta principios de este siglo (el xviii), así «por la abundancia y calidad de las maderas y propor- •)ción de todos los demás aprestos navales que ofrecía «Cataluña, como por la comodidad de los obreros de »que abundaba la capital: así que, por estas circunstan- ))cias, fué siempre el principal astillero de las galeras «de la real armada i.»

«Sigui com sigui, un document fefaent ens testifica l'existència de l'arsenal abans de 1243, i és la reial cèdula de l'anomenat D. Jaume I expedida en aquest any, en què es va arreglar la demarcació de la platja o ribera del mar de Barcelona, assenyalant els paratges destinats per a la drassana i per a l'extensió dels edificis que d'ara endavant es fabriquessin, i es va prefixar per límit a la banda d'Occident l'Atarassana en el mateix lloc que avui ocupa 2. També se la menciona, amb el nom

Llegir l’original en castellà

«Como quiera, un documento fehaciente nos atestigua la existencia del arsenal antes de 1243, y es la real cédula del nombrado D. Jaime I expedida en este año, en que se arregló la demarcación de la playa ó ribera del mar de Barcelona, señalando los parajes destinados para el astillero y para la extensión de los edificios que en adelante se fabricasen, y se prefijó por límite á la banda de Occidente la Atarazana en el mismo sitio que hoy ocupa 2. También se la menciona, con el nombre

1 A. de Capmany i de Mompalau, Memoria histórica sobre la marina y comercio de la antigua ciudad de Barcelona: Madrid, 1779, tom I, pàg. 29.

Llegir l’original en castellà

1 A. de Capmany y de Mompalau, Memoria histórica sobre la marina y comercio de la antigua ciudad de Barcelona: Madrid, i779, tomo I, pág. 29.

2 ne de caítero ab «Arazana,» quaí est versus occasum I o VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

2 ne de caítero ab «Arazana,» quaí est versus occasum I o VÍCTOR BALAGUER

de Daraciana, en la mateixa situació, en el decret expedit el 1255 pel batlle reial de Barcelona a instància del magistrat municipal, assenyalant lloc convenient als qui exercien l'ofici de batidors i tintorers de fustanies o cotònies per causa de la molèstia que donaven als veïns. Ramon Muntaner, cronista dels reis d'Aragó, escriu que D. Pere III, en els preparatius del formidable armament que pels anys de 1281 prevenia per a la invasió del regne de Sicília, va recórrer a les Drassanes de Barcelona, Tortosa i València, com als tres departaments que havien de subministrar la gent, els bucs i els aprestos.

Llegir l’original en castellà

de Daraciana^ en la misma situación, en el decreto expedido en 1255 por el bayle real de Barcelona á instancia del magistrado municipal, señalando lugar conveniente á los que ejercían el oficio de batidores y tintoreros de fustanías ó cotonías por causa de la molestia que daban á los vecinos. Ramón Montaner, cronista de los reyes de Aragón, escribe que D. Pedro III) en los preparativos del formidable armamento que por los años de 1281 prevenía para la invasión del reino de Sicilia, recurrió á las Atarazanas de Barcelona, Tortosa y Valencia, como á los tres departamentos que debían suministrar la gente, los buques y los aprestos.

))Encara que no ens hagi arribat la notícia de la primitiva forma i disposició d'aquest arsenal, el cert és que està ben esbrinada la seva existència al segle XIII. Ignorem, és veritat, el temps precís del seu establiment; però sempre ens queda un punt fix d'on fer partir la seva història. És així mateix indubtable que al segle XIV es va efectuar en ell una renovació o ampliació, conforme ho acredita una concòrdia ajustada el 9 de juny de 1378 entre D. Pere IV i Barcelona sobre aquella obra, que es va prestar a costejar i dirigir el magistrat municipal en virtut de diverses gràcies i privilegis que el rei li dispensava. Entre els deu capítols de què consta la concòrdia, s'expressa: que la ciutat ofereix per mera liberalitat, en benefici de la causa pública i utilitat comuna del sobirà i dels seus regnes, 10.000 florins d'or d'Aragó 1, amb la condició que per part del rei s'hi afegeixin almenys 7.000 2, suma total que s'havia considerat ne-

Llegir l’original en castellà

))Por más que no haya llegado á nuestra noticia la primitiva forma y disposición de este arsenal, ello es cierto que está bien averiguada su existencia en el siglo XIII. Ignoramos, es verdad, el tiempo preciso de su establecimiento; pero siempre nos queda un punto fijo de donde hacer partir su historia. Es asimismo indudable que en el siglo xiv se efectuó en él una renovación ó ampliación, conforme lo acredita una concordia ajustada en 9 de Junio de 1378 entre D. Pedro IV y Barcelona sobre aquella obra, que se prestó á costear y dirigir el magistrado municipal en virtud de varias gracias y privilegios que el rey le dispensaba. Entre los diez capítulos de que consta la concordia, se expresa: que la ciudad ofrece por mera liberalidad, en beneficio de la causa pública y utilidad común del soberano y de sus reinos, 10.000 florines de oro de Aragón 1, con la condición de que por parte del rey se añadan á lo menos 7.000 2, cuya suma total se había considerado ne-

1 Vos, vehent en aqüestes coses gran profit á vos, Senyor, é á tota la cosa pública, vos otorga en ajuda de la dita obra graciosament é no per deute, decem mil le ílorins d' or d' Aragó.

Llegir l’original en castellà

1 Vos, vehent en aqüestes coses gran profit á vos, Senyor, é á tota la cosa pública, vos otorga en ajuda de la dita obra graciosament é no per deute, decem mil le ílorins d' or d' Aragó.

2 Axí pero é no en altre manera, que vos, Senyor, de present atorguéts á la dita obra de la vostra Dara^ana almenys set milla florins d' or.

Llegir l’original en castellà

2 Axí pero é no en altre manera, que vos, Senyor, de present atorguéts á la dita obra de la vostra Dara^ana almenys set milla florins d' or.

ELS CARRERS DE BARCELONA II

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA II

cessària per emmurallar, fortificar i defensar amb el seu fossat les Drassanes per la banda que mira a Montjuïc, conforme a l'obra que ja es trobava començada. A més, per a resguard i conservació de les galeres que estaven aleshores exposades a la inclemència del temporal, i per al corresponent aixopluc de la drassana i dels treballadors, la ciutat va atorgar teular la fàbrica i cobrir-la d'estany, sostenint-la amb pilars i arcs de carreuat, a la manera que s'havia començat en temps de Pere III (abans de l'any 1284); i per a la conservació d'aquesta coberta es van assignar 1.000 sous anuals de dotació a l'alcaid de les Drassanes: 600 que li lliurava la ciutat i 400 que va resoldre afegir el sobirà. Es va tractar així mateix, com a cosa precisa, de la construcció de magatzems per a guardar les armes, aparells i altres pertrets de les esquadres subtils, i de la fàbrica d'oficines per a les tasques dels remolars, cuirassers i altres artífexs de l'arsenal. I encara que aquest establiment era per al servei de la reial marina, la ciutat va ajustar aleshores el permís de construir i guardar-hi les galeres i altres bastiments de guerra. » Per una altra concòrdia sobre diferents punts ajustada el 14 de març de 1390 entre Joan I i Barcelona, venim a col·legir que cap a aquella època l'obra de les Drassanes no estava encara conclosa. En el primer article d'aquella es tracta de l'ampliació i augment de l'indicat edifici, de manera que s'hi poguessin guardar i aixoplugar almenys fins a 30 galeres amb tots els seus pertrets; com igualment de construir en el seu àmbit, a més dels edificis i oficines necessàries, un palau per a habitació del rei i la seva família. En recompensa d'això el monarca va fer per la seva part cessió perpètua a la ciutat de tot el que li pertanyia per drets de llicències de les naus que es despatxaven en el seu port per a Síria i Egipte, i de les que arriba-ban a ell de retorn d'aquell viatge, conforme a un altre conveni ajustat el 1378 entre el seu magistrat i Don Pere IV. En virtut d'aquesta concessió, Barcelona havia de recaptar aquests emoluments i invertir-los en les obres de la memorada Drassana, tant per als repars i conservació de la seva fàbrica, com de les galeres reials, els seus aparells i altres pertrets. Es creu que després de la citada concòrdia quedaria acabada l'obra, mas no s'han trobat vestigis d'haver-se edificat el palau que en ella s'esmenta: tal vegada no va poder tenir efecte per causes que al present no ens és donat aclarir. )) Emperò abans de procedir endavant en la història que ens ocupa, entenem que serà ben rebuda del lector, pel seu enllaç amb aquest assumpte, una senzilla relació inèdita 1 de cert cerimonial que en aquells dies s'usava en els casos de construcció d'una esquadra, no menys curiosa per la seva matèria que per la seva antiguitat, el context de la qual l'erudit Capmany tradueix literalment en castellà d'aquesta manera: «El rei Alfons arribà de Nàpols a Barcelona; i d'allí a poc temps, el 21 de desembre de 1423, el dit alt senyor rei i els consellers Felip Perrera, Galceran Carbó, Bernat Serra, Guillem de Soler i Baltasar de Gualbes posaren i fixaren a la Drassana del mar quilles per a 12 galeres, això és, el senyor rei per a sis i els consellers per a unes altres sis; però només es prosseguí aleshores la construcció de dues d'elles, que quedaren acabades a finals de juliol de 1424. Els mestres constructors d'aquelles dues foren Arnau Romeu i Bernat de Lloberas, i els dos mestres cala-

Llegir l’original en castellà

cesaría para murallar, fortificar y defender con su foso la Atarazana por la banda que mira á Montjuich, conforme á la obra que se hallaba ya principiada. Además, para resguardo y conservación de las galeras que estaban entonces expuestas á la inclemencia del temporal, y para el correspondiente abrigo del astillero y de los trabajadores, otorgó la ciudad techar la fábrica y cubrirla de estaño, sosteniéndola con pilares y arcos de sillería, al modo que se había empezado en tiempo de Don Pedro III (antes del año 1284); y para la conservación de esta cubierta se asignaron i.ooo sueldos anuales de dotación al alcaide de las Atarazanas: 600 que le entregaba la ciudad y 400 que resolvió añadir el soberano. Tratóse asimismo, como cosa precisa, de la construcción de almacenes para guardar las armas, aparejos y demás pertrechos de las escuadras sutiles, y de la fábrica de oficinas para las labores de los remolares, coraceros y otros artífices del arsenal. Y aunque este establecimiento era para el servicio de la real marina, la ciudad ajustó á la sazón el permiso de construir y guardar en él las galeras y otros bastimentos de guerra. » Por otra concordia sobre distintos puntos ajustada en 14 de Marzo de i3go entre D. Juan I y Barcelona, venimos á colegir que hacia aquella época la obra de la Atarazana no estaba todavía concluida. En el primer artículo de aquélla trátase de la ampliación.y aumento del indicado edificio, de manera que se pudiesen guardar y abrigar en él á lo menos hasta 3o galeras con todos sus pertrechos; como igualmente de construir en su ámbito, ámás de los edificios y oficinas necesarias, un palacio para habitación del rey y su familia. En recompensa de esto hizo el monarca por su parte cesión perpetua á la ciudad de todo lo que le pertenecía por derechos de licencias de las naves que se despachaban en su puerto para Siria y Egipto, y de las que arribaban á él de retorno de aquel viaje, conforme á otro convenio ajustado en 1378 entre su magistrado y Don Pedro IV. En virtud de esta concesión, Barcelona debía recaudar estos emolumentos é invertirlos en las obras de la memorada Atarazana, así para los reparos y conservación de su fábrica, como de las galeras reales, sus aparejos y demás pertrechos. Créese que después de la citada concordia quedaría terminada la obra, mas no se han hallado vestigios de haberse edificado el palacio que en ella se menciona: tal vez no pudo tener efecto por causas que al presente no nos es dado aclarar. )) Empero antes de proceder adelante en la historia que nos ocupa, entendemos que será bien recibida del lector, por su enlace con este asunto, una sencilla relación inédita i de cierto ceremonial que en aquellos días se usaba en los casos de construcción de una escuadra, no menos curiosa por su materia que por su antigüedad, cuyo contexto el erudito Capmany traduce literalmente en castellano de este modo: «El rey Alfonso » arribó de Ñapóles á Barcelona; y de allí á poco tiem- ))po, á los 21 de Diciembre de 1423, dicho alto señor »rey y los concelleres Felipe Perrera, Galcerán Carbó, «Bernardo Serra, Guillermo de Soler y Baltasar de i)Gualbes, pusieron y fijaron en la Atarazana del mar » quillas para 12 galeras, esto es, el señor rey para ))seis y los concelleres para otras seis; mas sólo se pro- » siguió entonces la construcción de dos de ellas, que «quedaron acabadas á fines de Julio de 1424. Los maes- » tros constructores de aquellas dos fueron Arnaldo Ro- »meu y Bernardo de Lloberas, y los dos maestros cala-

I S'extreu d'un llibre manuscrit estès per Francesc Vilar, secretari del Racional de l'Ajuntament de Barcelona des de l'any 1585, que es conserva a l'arxiu de dita ciutat amb aquest títol: Llibre de coses memorables y assenyalades succehides en Barcelona y altres parís, etc. — (Nota de Capmany.)

Llegir l’original en castellà

I Sácase de un libro manuscrito extendido por Francisco Vilar, secretario del Racional del Ayuntamiento de Barcelona desde el año 1585, que se conserva en el archivo de dicha ciudad con este titulo: Llibre de coses memorables y assenyalades succehides en Barcelona y altres parís, etc. — (Nota de Capmany.)

ELS CARRERS DE BARCELONA 13

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA I3

iates Bernardo Muy i Pere Massanet. El diumenge 13 d'agost d'aquest any foren beneïdes, i en aquesta funció hi va ser present el dit senyor rei D. Alfons amb els consellers, i el senyor bisbe de Girona, qui va celebrar la missa i va beneir les referides galeres; i Pere Parrí, mariner, va cridar la bona paraula: Déu les mantingui per lluitar contra turcs i francesos, i van respondre tots els circumstants: Així sigui. El manuscrit que conté el relat d'aquest fet, refereix alhora la circumstància d'haver els consellers donat en l'acte de fixar les indicades quilles cadascú el primer cop de martell a la seva galera. Amb aquest motiu observa l'escriptor abans citat que aquests actes bé podien ser cerimònies en la seva execució; però el seu esperit, dirigit tot a honorar i animar la marina, havia de produir els saludables efectes de la seva lloable institució; no sent altre el mitjà que a la Xina practica tots els anys l'emperador en l'obertura de les terres, guiant amb la seva pròpia mà l'arada, per donar foment i apreci a l'agricultura, la qual alta estimació és segurament en aquell imperi l'efecte d'una pura cerimònia.

Llegir l’original en castellà

ifates Bernardo Muy y Pedro Massanet. El domingo »i3 de Agosto de dicho año fueron benditas, y en esta «función estuvo presente el dicho señor rey D. Alfonso ))Con los concelleres, y el señor obispo de Gerona, » quien celebró la misa y bendijo las referidas galeras; ))y Pedro Parrí, marinero, voceó la buena palabra: Dio^ nías mantenga para pelear contra turcos y franceses, y reswpondieron todos los circunstantes: Asi sea.» El manuscrito que contiene el relato de este hecho, refiere á la par la circunstancia de haber los concelleres dado en el acto de fijar las indicadas quillas cada cual el primer martillazo á su galera. Con cuyo motivo observa el escritor arriba citado que estos actos bien podían ser ceremonias en su ejecución; mas su espíritu, dirigido todo á honrar y animar la marina, debía producir los saludables efectos de su loable institución; no siendo otro el medio que en la China practica todos los años el emperador en la abertura de las tierras, guiando con su propia mano el arado, para dar fomento y aprecio á la agricultura, cuya alta estimación es seguramente en aquel imperio el efecto de una. pura ceremonia.

» Reprenguem però el fil del nostre discurs, i diguem que han arribat fins a nosaltres algunes obres de l'Atarassana, fabricades en aquells dies de prosperitat per a la marina de la nostra pàtria. Són sens dubte les més notables en la seva classe per la seva antiga, però vasta, elegant i sòlida construcció, els varadors que es veuen perfectament per la part de mar. Consisteixen en uns arcs elevats sobre pilastres, de bella proporció, que formen nou naus, els vessants dels sostres de les quals són guiats amb molt d'encert fora de l'edifici. Per haver-se donat posteriorment a aquest aplicació diversa, es van tapiar dits arcs; però en el de centre, que és molt més alt que els altres, es va col·locar un gran escut de les armes reials. Sota del mateix se con-serven encara les parets del bon dic que tenia l'arsenal.

Llegir l’original en castellà

» Anudemos empero el hilo de nuestro discurso, y digamos que han llegado hasta nosotros algunas obras de la Atarazana, fabricadas en aquellos días de prosperidad para la marina de nuestra patria. Son á no dudarlo las más notables en su clase por su antigua, pero vasta, elegante y sólida construcción, los astilleros que se ven perfectamente por la parte de mar. Consisten en unos arcos elevados sobre pilastras, de bella proporción, que forman nueve naves, las vertientes de cuyos techos son guiadas con mucho acierto afuera del edificio. Por haberse dado posteriormente á éste aplicación diversa, se tapiaron dichos arcos; pero en el del centro, que es mucho más alto que los otros, colocóse un gran escudo de las armas reales. Debajo del mismo se conservan aún las paredes del buen dique que tenía el arsenal.

«A més de l'establiment de l'Atarassana, hi havia un altre paratge destinat per a la construcció naval o varador comú en el punt on avui es troba la plaça anomenada de Sant Sebastià, o dels Encants, dins l'àrea que descriuen el costat esquerre de l'edifici que fou convent de Sant Sebastià, el front dels arcs dels Encants, els carrers de la Fusteria i Hostal del Sol, la plaça del Correu Vell al peu del mur del primer recinte, la placeta i carrer del Regomir travessant el carrer Ample, i arribant pel de Marquet fins al lloc que avui ocupa la muralla de Mar. Va subsistir dit varador fins a l'any 1553, en què va començar a tancar-se amb aquella la part de la platja d'aquesta ciutat.

Llegir l’original en castellà

«Demás del establecimiento de la Atarazana, había otro paraje destinado para la construcción naval ó astillero común en el punto donde hoy se encuentra la plaza llam-ada de San Sebastián, ó de los Encantes, dentro del área que describen el lado izquierdo del edificio que fué convento de San Sebastián, el frente de los arcos de los Encantes, las calles de la Fustería y Hostal del Sol, la plaza del Correo viejo al pie del muro del primer recinto, la plazuela y calle del Regomir atravesando la calle Ancha, y llegando por la de Marquet hasta el sitio que hoy ocupa la muralla de Mar. Subsistió dicho astillero hasta el año i553, en que empezó á cerrarse con aquélla la parte de la playa de esta ciudad.

» En destinar-se els arsenals de Cartagena, de la Carraca i del Ferrol per construir els bucs de guerra de la nació, es va donar un nou ús a les Drassanes de Barcelona. Es van habilitar els seus edificis per al servei de la Maestrança d'artilleria, que segueix actualment en possessió d'ells, i van quedar dividits en sis parts els arcs del varador, aplicades a les dependències i treballs del ram. La primera divisió serveix per a les oficines de compte i raó del departament i direcció de la Maestranza, arxiu i biblioteca del cos. La segona per al forn i tallers de fosa de canons, en què actualment no es treballa, i un laboratori de mixtos. La tercera és un espaiós magatzem de fustes, en els seus intercolumnis hi cap un recanvi de materials de construcció per a molt llarg període. La quarta és un taller general de fustes capaç per contenir 30 tallers particulars de fusteria, 40 de carreteria, i en aquesta proporció dels altres oficis de l'arma, a saber: torner, tonellers, serradors, caixers i guarnicioners. La cinquena ELS CARRERS DE BARCELONA I5

Llegir l’original en castellà

»A1 destinarse los arsenales de Cartagena, de la Carraca y del Ferrol para construir los buques de guerra de la nación, dióse un nuevo empleo á las Atarazanas de Barcelona. Habilitáronse sus edificios para el servicio de la Maestranza de artillería, que sigue actualmente en posesión de ellos, y quedaron divididos en seis partes los arcos del astillero, aplicadas á las dependencias y trabajos del ramo. La primera división sirve para las oficinas de cuenta y razón del departamento y dirección de la Maestranza, archivo y biblioteca del cuerpo. La segunda para el horno y talleres de fundición de cañones, en que actualmente no se trabaja, y un laboratorio de mixtos. La tercera es un espacioso almacén de maderas, en cuyos intercolumnios cabe un repuesto de materiales de construcción para muy largo período. La cuarta es un taller general de maderas capaz para contener 3o talleres particulares de carpintería, 40 de carretería, y en esta proporción de los demás oficios del arma, á saber: torneros, toneleros, aserradores, cajeros y guarnicioneros. La quinta LAS CALLES DE BARCELONA I5

és el taller general del ferro: comprèn 31 forges fixes i un taller de llanterner. La sisena consta de dos pisos: en el primer o baix hi ha diferents magatzems d'efectes de fusta i ferro usat; en l'alt es troben una sala d'armes amb armaris correguts, ben tancats i condicionats, que poden contenir 30.000 fusells, i una altra de menor contigua, disposada pel mateix estil, destinada per guardar pistoles, armes blanques, etc. Arrambades a la Maestranza hi ha les oficines de la comandància del cos d'enginyers.

Llegir l’original en castellà

es el taller general del hierro: comprende 3i fraguas fijas y un taller de linternero. La sexta consta de dos pisos: en el primero ó bajo hay diferentes almacenes de efectos de madera y hierro usado; en el alto se hallan una sala de armas con armarios corridos, bien cerrados y acondicionados, que pueden contener 3o.ooo fusiles, y otra menor contigua, dispuesta por el mismo estilo, destinada para guardar pistolas, armas blancas, etc. Arrimadas á la Maestranza están las oficinas de la comandancia del cuerpo de ingenieros.

» A principis del segle passat es va erigir una capella dins del recinte de Drassanes, sota el terraplè de la bateria de les salves. Estava principalment dedicada al servei religiós de l'establiment; i encara es veu a la paret del seu costat esquerre una làpida que expressa que la sagrada congregació d'immunitats, amb consentiment de Sa Santedat, per decret donat a Roma el 27 de gener de 1731, va declarar que dita capella no gaudís d'immunitat, sense perjudici de les persones que en ella s'haguessin refugiat fins a l'1 de maig de l'indicat any, en què es va posar la primera declaració. Avui dia està convertida en pavelló d'un porter.

Llegir l’original en castellà

»Á principios del siglo pasado erigióse una capilla dentro del recinto de Atarazanas, debajo del terraplén de la batería de las salvas. Estaba principalmente dedicada al servicio religioso del establecimiento; y todavía se ve en la pared de su lado izquierdo una lápida que expresa que la sagrada congregación de inmunidades, con consentimiento de Su Santidad, por decreto dado en Roma á 27 de Enero de lySi, declaró que dicha capilla no gozase inmunidad, sin perjuicio de las personas que en ella se hubiesen retraído hasta i.^ de Mayo del indicado año, en que se puso la primera declaración. Hoy día está convertida en pabellón de un portero.

» A finals del mateix segle es van edificar en l'espaiós àmbit de Drassanes dos magnífics quarters d'infanteria i cavalleria, enmig dels quals es va formar una plaça rectangular de 110 vares castellanes de llarg i 50 d'ample, on en època més recent es van construir una font i abeurador proveïts de l'aigua que va cedir aleshores l'Ajuntament de Barcelona. En la línia de la indicada capella, prop de la porta d'ingrés, es va construir no fa molt una casa per a l'habitació del governador, i a l'esquena d'aquesta una altra per al seu ajudant. A l'angle oriental de Drassanes, entre la seva estacada i la rampa de la muralla del Mar, es 16 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

»A fines del mismo siglo edificáronse en el espacioso ámbito de Atarazanas dos magníficos cuarteles de infantería y caballería, en medio de los cuales se formó una plaza rectangular de iio varas castellanas de largo y 5o de ancho, donde en época más reciente se construyeron una fuente y abrevadero abastecidos del agua que cedió entonces el Ayuntamiento de Barcelona. En la línea de la indicada capilla, cerca de la puerta de ingreso, se construyó no há mucho lina casa para la habitación del gobernador, y á espaldas de ésta otra para su ayudante. En el ángulo oriental de Atarazanas, entre su estacada y la rampa de la muralla del Mar, se l6 VÍCTOR BALAGUER

va obrir el 1849 la Porta de la Pau, que condueix a l'embarcador que acaba de construir-se en aquell lloc.»

Llegir l’original en castellà

abrió en 1849 la Puerta de la Paz, que conduce al embarcadero que acaba de construirse en aquel sitio.»

Veiem, doncs, per aquest relat, que les Drassanes de Barcelona, destinades en el seu principi per a varador de la marina reial, van passar després a servir de quarter, sota el qual únic aspecte les han considerat quants han escrit d'elles en els temps moderns. No era, en efecte, sinó un recinte militar aïllat i ben flanquejat per baluards i emplaçaments de la muralla de la plaça, tancat cap a aquesta per un mur que només el posava a l'abric d'un cop de mà, i amb algunes peces d'artilleria per defensar el port, a semblança de les col·locades a la bateria de l'extrem del moll del mateix a la Llanterna. Però no fa molt de temps que les Drassanes han vingut a constituir un altre dels forts de la plaça de Barcelona. Quan a conseqüència dels últims disturbis polítics de què fatalment ha estat teatre aquesta ciutat, es va estimar necessari posar tota la línia de la muralla en peu de defensa, es va fortificar, sent capità general el baró de Meer, la plataforma de l'antiga torre de les Pussas amb una bateria coberta dirigida a la població. Així que els edificis militars que avui componen les Drassanes, estan units per dos mitjans baluards amb el recinte exterior, un dels quals enfoca la Rambla i l'altre l'avinguda d'aquesta a la porta de Santa Madrona. A la part de la muralla del Mar hi ha una bateria a barbeta i un sortint unit amb el mig baluard d'aquest costat. Es van disposar a més les ales dels edificis que enfoquen l'esmentat passeig i muralla per rebre l'artilleria, reemplaçant les finestres amb troneres tancades per pals. De manera que en cert mode es pot dir que en els nostres dies s'ha posat en planta el projecte que a principis del segle anterior concebés Felip V.

Llegir l’original en castellà

Vemos, pues, por este relato, que las Atarazanas de Barcelona, destinadas en su principio para astillero de la marina real, pasaron después á servir de cuartel, bajo cuyo único aspecto las han considerado cuantos han escrito de ellas en los tiempos modernos. No era, en efecto, sino un recinto militar aislado y bien flanqueado por baluartes y emplazamientos de la muralla de la plaza, cerrado hacia ésta por un muro que sólo lo ponía al abrigo de un golpe de mano, y con algunas piezas de artillería para defender el puerto, á semejanza de las colocadas en la batería del extremo del andén del mismo en la Linterna. Mas no hace mucho tiempo que las Atarazanas han venido á constituir otro de los fuertes de la plaza de Barcelona. Cuando á consecuencia de los últimos disturbios políticos de que fatalmente ha sido teatro esta ciudad, estimóse necesario poner toda la línea de la muralla en pie de defensa, fortificóse, siendo capitán general el barón de Meer, la plataforma de la antigua torre de las Pussas con una batería cubierta dirigida á la población. Asi que los edificios militares que hoy componen las Atarazanas, están unidos por dos medios baluartes con el recinto exterior^ uno de los cuales enfila la Rambla y el otro la avenida de ésta á la puerta de Santa Madrona. A la parte de la muralla del Mar hay una batería á barbeta y un saliente unido con el medio baluarte de este lado. Dispusiéronse además las alas de los edificios que enfilan el mencionado paseo y muralla para recibir la artillería, reemplazando las ventanas con cañoneras cerradas por postes. De manera que en cierto modo puede decirse que en nuestros días se ha puesto en planta el pro3^ecto que á principios del siglo anterior concibiera Felipe V.

Quatre batallons, quan més, és la força que es LES CARRERS DE BARCELONA I 7

Llegir l’original en castellà

Cuatro batallones, cuando más, es la fuerza que se LAS CALLES DE BARCELONA I 7

quartera a Drassanes. Sol haver-hi també un esquadró; i en el quarter anomenat de Santa Madrona, a la part superior d'aquest fort, s'allotja el regiment d'artilleria del primer departament i.

Llegir l’original en castellà

acuartela en Atarazanas. Suele haber también un escuadrón; y en el cuartel llamado de Santa Madrona, en la parte superior de este fuerte, se aloja el regimiento de artillería del primer departamento i .

Davant del fort de Drassanes s'aixeca l'edifici del Banc de Barcelona^ el qual ocupa provisionalment la meitat del solar que pertanyia a la fàbrica on el cos d'artilleria fonia els canons valent-se del personal de la Maestranza.

Llegir l’original en castellà

Frente al fuerte de Atarazanas se levanta el edificio del Banco de Barcelona^ el cual ocupa provisionalmente la mitad del solar que pertenecía á la fábrica en donde el cuerpo de artillería fundía los cañones valiéndose del personal de la Maestranza.

L'establiment de la fosa va ser creat per Felip V el 1715, i els canons que es van fabricar aquell any portaven el següent rètol: Violati fulmina Regís Philippiis Qiiintus Hispaniancm Rex Pius et Clemens. Barchinone 171 5.

Llegir l’original en castellà

El establecimiento de la fundición fué creado por Felipe V en 1715, y los cañones que se fabricaron aquel año llevaban el siguiente rótulo: Violati fulmina Regís Philippiis Qiiintus Hispaniancm Rex Pius et Clemens. Barchinone 171 5.

En l'any 1858 es va aixecar la part de l'edifici que constitueix el Banc, conservant poc menys que intact el cos baix, que no deixava de ser un peu molt forçat per a l'arquitecte, a qui es va encarregar l'estudi i direcció de les obres. Les dues façanes que presenta* aquest edifici estan molt ben caracteritzades i conserven el tipus grecoromà dels bons temps. Enmig de la seva senzillesa estan cridant l'atenció dels intel·ligents per la bona disposició de les seves parts, hàbil motllura i marcades proporcions pel que fa a allò que podia permetre l'observança del programa. Aquest edifici és un altre dels que fan honor a l'arquitecte acadèmic D. José Oriol Mestres.

Llegir l’original en castellà

En el año i858 levantóse la parte del edificio que constituye el Banco, conservando poco menos que intacto el cuerpo bajo, que no dejaba de ser un pie muy forzado para el arquitecto, á quien se encargó el estudio y dirección de las obras. Las dos fachadas que presenta* este edificio están muy bien caracterizadas y conservan el tipo greco-romano de los buenos tiempos. En medio de su sencillez están llamando la atención de los inteligentes por la buena disposición de sus partes, entendida molduración y marcadas proporciones en cuanto podía permitirlo la observancia del programa. Este edificio es otro de los que hacen honor al arquitecto académico D. José Oriol Mestres.

Les figures i altres objectes que formen el grup en marbre i en bronze daurat, sobre la porta principal, són obra dels coneguts i intel·ligents escultors catalans D. Venancio i D. Agapito Vallmitjana, que han

Llegir l’original en castellà

Las figuras y demás objetos que forman el grupo en mármol y en bronce dorado, sobre la puerta principal, son obra de los conocidos é inteligentes escultores catalanes D. Venancio y D. Agapito Vallmitjana, que han

1 Avui ja no existeixen les Drassanes. Es va començar a enderrocar aquesta fortalesa quan la revolució de 1868, havent signat l'autor d'aquest llibre l'ordre del seu enderroc com a president que era aleshores de la Diputació de Barcelona i vicepresident de la Junta Suprema. TOMO xxn 2 sabut crear-se amb aquestes i altres notables obres una envejable reputació.

Llegir l’original en castellà

1 Hoy no existen ya las Atarazanas. Se comenzó á derribar esta fortaleza cuando la revolución de 1868, habiendo firmado el autor de este libro la orden de su derribo como presidente que era entonces de la Diputación de Barcelona y vicepresidente de la Junta Suprema. TOMO xxn 2 sabido crearse con éstas y otras notables obras una envidiable reputación.

De l'edifici antic hi ha un record que no s'ha d'oblidar. L'any 1758 es va fondre en ell la campana major de la Catedral d'aquesta ciutat anomenada Tomasa, el pes de la qual és de 80 quintars, sortint perfecta en la primera fosa.

Llegir l’original en castellà

Del edificio antiguo hay un recuerdo que no debe echarse en olvido. En el año 1758 fundióse en él la campana mayor de la Catedral de esta ciudad llamada Tomasa, cuyo peso es de 80 quintales, saliendo perfecta en la primera fundición.

Fi de l’entrada original