LA HISTÒRIA DEL NOM414 / 528
Rambla de Santa Mònica
Al llibre: Rambla de Santa Mónica
ABANS I ARAEl mapa destaca el tram sud de la Rambla, des de la zona de les Drassanes fins a la plaça del Teatre.
Drassanes, canons i una campana de catedral
Un convent dona nom a aquesta Rambla, però la seva història s'expandeix a drassanes, foneria de canons i una campana de catedral. Balaguer converteix la façana marítima en un taller.
SEGONS BALAGUER
Comença amb els agustins de Santa Mònica i després cita una llarga història de les Drassanes. La inversió reial i municipal va construir i mantenir els arsenals; usos militars posteriors van canviar el complex. A l'altra banda, l'antiga foneria de canons allotjava el Banc de Barcelona. Allà, recorda, s'havia fos Tomasa. Tomasa era la gran campana de la catedral, fosa el 1758. El detall enllaça el treball del metall amb els sons familiars de la ciutat, a més de la fabricació d’armes.
EL VINCLE AMB BARCELONA
El passatge de la campana citada uneix la metal·lúrgia de la façana marítima amb la catedral. El relat també porta diferents capes històriques: una nota a peu de pàgina de 1888 registra el desmantellament de la fortalesa després de 1868. Aquesta demolició militar no s'ha de llegir com la desaparició de cada edifici de drassana.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“De l'edifici antic hi ha un record que no s'ha d'oblidar. L'any 1758 es va fondre en ell la campana major de la Catedral d'aquesta ciutat anomenada Tomasa, el pes de la qual és de 80 quintars, sortint perfecta en la primera fosa.
De «Rambla de Santa Mónica» · tom 3, pàg. 18 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Institucions: El tram va rebre el nom del convent de Santa Mònica, no directament de la santa. Per això figura a Institucions.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts