Uneix el de Ferran VII amb el de la Boqueria.
Llegir l’original en castellà
Une la de Femando VII con la de la Boquería.
Sembla que antigament es deia den Viladalls, nom de família catalana, prenent amb el temps el que avui porta, que és així mateix de família del país.
Llegir l’original en castellà
Parece que antiguamente se llamaba den Viladalls, nombre de familia catalana, tomando con el tiempo el que hoy lleva, que es asimismo de familia del país.
Són diversos els Quintana que han figurat gloriosament en la nostra història, distingint-se per les lletres o per les armes.
Llegir l’original en castellà
Son varios los Quintana que han figurado gloriosamente en nuestra historia, distinguiéndose por las letras ó por las armas.
Entre els primers recordem els següents:
Llegir l’original en castellà
Entre los primeros recordamos los siguientes:
Joan Quintana, jurisconsult barceloní, de l'època del rei Jaume el Conqueridor, home molt savi i molt entès en lleis, autor d'alguna obra de dret.
Llegir l’original en castellà
Juan Quintana, jurisconsulto barcelonés, de la época del rey D. Jaime el Conquistador, hombre muy sabio y muy entendido en leyes, autor de alguna obra de de - recho.
Jeroni Quintana, d'època més moderna, traductor d'algunes obres religioses llatines.
Llegir l’original en castellà
Jerónimo Quintana, de época más moderna, traductor de algunas obras religiosas latinas.
Pau Quintana, conegut com a autor d'una oració llatina De laudibus justitiae,
Llegir l’original en castellà
Pablo Quintana, conocido como autor de una oración latina De laudibus justiticz,
Fra Miquel Quintana, de l'orde de servites, doctor teòleg de la universitat de Barcelona i prior del seu convent de Santa Madrona. Segons sembla, era un cèlebre predicador que vivia a principis del segle xvii.
Llegir l’original en castellà
Fr. Miguel Quintana, del orden de servitas, doctor teólogo de la universidad de Barcelona y prior de su convento de Santa Madrona. Según parece, era un célebre predicador que vivía á principios del siglo xvn.
Fr. Agustí Quintana, de l'orde dels predicadors, autor d'obres religioses. Vivia a principis del segle passat.
Llegir l’original en castellà
Fr. Agustín Quintana, del orden de predicadores, autor de obras religiosas. Vivía á principios del pasado siglo.
Durant l'època de les turbulències de Catalunya el 1640, va figurar molt un Quintana, diputat del Braç reial, home de gran enteresa i valor cívic, i entusiasta sostenidor de les llibertats catalanes.
Llegir l’original en castellà
Durante la época de las turbaciones de Cataluña en 1640, figuró mucho un Quintana, diputado del Brazo real, hombre de grande entereza y valor cívico, y entu-* siasta sostenedor de las libertades catalanas.
En una casa d'aquest carrer vivia el conseller de Barcelona Nicolau de Sant Joan, que ocupava aquell càrrec en l'època en què Barcelona i Catalunya tota es va declarar a favor de l'arxiduc d'Àustria contra Felip V. Era conseller l'any 1705.
Llegir l’original en castellà
En una casa de esta calle vivía el conceller de Barcelona Nicolás de San Juan, que ocupaba aquel cargo en la época en que Barcelona y Cataluña toda se declaró á favor del archiduque de Austria contra Felipe V. Era conceller el año 1705.
El va fer tristament cèlebre la seva tràgica mort, que en una altra de les nostres obres hem contat amb certs detalls, motiu pel qual no farem aquí més que citar el fet.
Llegir l’original en castellà
Hízole tristemente célebre su trágica muerte, que en otra de nuestras obras hemos contado con ciertos detalles, motivo por el cual no haremos aquí más que citar el hecho.
En un d'aquells dies de freqüents turbulències que aleshores tenien lloc a Barcelona, com a pròpies d'èpoques febrils i agitades, una turba va pujar al campanar de la Catedral per tocar a sometent i alarmar el veïnat. El conseller en cap Francesc Nicolau de Sant Joan va volar en persona a la Seu i va pujar al campanar per reprendre els turbulents; però un d'ells el va abatre mort d'un tret de pistola.
Llegir l’original en castellà
En uno de aquellos días de frecuentes turbaciones que entonces tenían lugar en Barcelona, como propias de épocas febriles y agitadas, una turba subió al campanario de la Catedral para tocar á somatén y alarmar al vecindario. El conceller en cap Francisco Nicolás de San Juan voló en persona á la Seo y subió al campanario para reprender á los turbulentos; pero uno de ellos le tendió muerto de un pistoletazo.
Molt sentida fou la mort del conseller, i amb ell va perdre un dels seus més decidits adalils la causa de l'arxiduc.
Llegir l’original en castellà
Muy sentida fué la muerte del conceller, y con él perdió uno de sus más decididos adalides la causa del archiduque.
Fi de l’entrada original