Tornar a l'atles

Puerta ferrisa (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 465–467

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Va des de la Rambla a la plaça de la Cucurulla.

Llegir l’original en castellà

Va desde la Rambla á la plaza de la Cuciirulla.

Dit queda ja que la Rambla marca part de la muralla del segon recinte de Barcelona, la qual arrencava de l'actual bocacarrer de Santa Anna, on, fins fa pocs anys, es conservaven les dues torres de la porta. S'estenia el mur per tot el llarg de la Rambla fins a arribar a l'actual fort d'Atarazanes, obrint-se una altra porta en el que és avui carrer d'Escudelles, anomenada de Trentaclaus; una altra a la Boqueria, anomenada de Santa Eulàlia, i una altra que es denominava la Porta ferrissa, en el que avui és carrer d'aquest nom.

Llegir l’original en castellà

Dicho queda ya que la Rambla marca parte de la muralla del segundo recinto de Barcelona, la cual arrancaba de la actual bocacalle de Santa Ana, donde, hasta hace pocos años, se conservaron las dos torres de la puerta. Se extendía el muro por todo lo largo de la Rambla hasta llegar al actual fuerte de Atarazanas, abriéndose otra puerta en lo que es hoy calle de Escudillas, llamada de Trentaclans; otra en la Boquería, llamada de Santa Eulalia, y otra que se denominaba la Puerta ferrisa, en lo que hoy es calle de este nombre.

Suposen alguns que en aquest portal es conservaven les portes aquelles de la ciutat d'Almeria, portades pel comte D. Ramon Berenguer com a símbol tom xxi 30 de victòria, mentre que una altra opinió les col·loca a la porta de la Boqueria, conforme s'ha dit en parlar d'aquest carrer. De totes maneres, les portes que hi havia al lloc de què parlem, clavetejades de ferro o bronze, és el que va fer donar al portal la denominació de Porta ferrissa, que després es va estendre al carrer, ja que aquest es deia abans de la Cucurella o Cucurulla.

Llegir l’original en castellà

Suponen algunos que en este portal se conservaban las puertas aquellas de la ciudad de Almería, traídas por el conde D. Ramón Berenguer como símbolo tomo xxi 30 de victoria, mientras que otra opinión las coloca en la puerta de la Boqucría, conforme se ha dicho al hablar de esta calle. De todos modos, las puertas que había en el sitio de que hablamos, claveteadas de hierro ó bronce, es lo que hizo dar al portal la denominación de Puerta ferrisa, que luego se extendió á la calle, ya que ésta se llamaba antes de la Cucurella ó Cncurulla.

Una senzilla façana en la qual es veu un relleu amb les muntanyes de Montserrat, sobre les roques de les quals està asseguda la Verge sostenint el nen Jesús, en un gest d'aquest de serrar els pics de la muntanya, indica el lloc que en aquest carrer ocupa la capella anomenada de Montserrat. Aquesta capella és propietat de la casa Magarola, el blasó de la qual es veu sota l'esmentat relleu, formant part d'ella.

Llegir l’original en castellà

Una sencilla fachada en la cual se ve un relieve con las montañas de Montserrat, en cuyas rocas está sentada la Virgen sosteniendo al niño Jesús, en ademán éste de aserrar los picos de la montaña, indica el sitio que en esta calle ocupa la capilla llamada de Montserrat. Esta capilla es propiedad de la casa Magarola, cuyo escudo se ve debajo del citado relieve, formando parte de ella.

El seu interior no presenta res notable. La van erigir en 1459 els monjos del monestir de Montserrat, en virtut del privilegi que els va concedir D. Joan II permetent-los tenir jutge competent a Barcelona per administrar justícia en les causes dels seus vassalls, i assenyalant-los per territori les cases que el monestir posseïa al carrer de la Porta ferrissa. Després va passar aquesta capella a ser propietat dels pares Carmelites; després de D. Joan de Cardona, preceptor de Felip II, i per fi de la casa de Magarola, que encara la posseeix.

Llegir l’original en castellà

Su interior no presenta nada notable. Erigiéronla en 1459 los monjes del monasterio de Montserrat, en virtud del privilegio que les concedió D. Juan TI permitiéndoles tener juez competente en Barcelona para administrar justicia en las causas de sus vasallos, y señalándoles por territorio las casas que el monasterio poseía en la calle de la Puerta ferrisa. Después pasó esta capilla á ser propiedad de los padres Carmelitas; luego de D. Juan de Cardona, ayo de Felipe II, 3^ por fin de la casa de Magarola, que todavía la posee.

En aquest carrer, davant del del Pi, i en el lloc que ocupa avui el del Duc de la Victòria i una bonica illa de cases, s'elevava el palau anomenat del marquès d'Aytona, antiga casa de Gralla i Desplà.

Llegir l’original en castellà

En esta calle, frente á la del Pino, y en el lugar que ocupa hoy la del Duque de la Victoria y una hermosa manzana de casas, se elevaba el palacio llamado del marqués de Aytona, antigua casa de Gralla y Desplá.

Moltes descripcions s'han fet d'aquesta casa, que era realment magnífica, i que ha desaparegut fa pocs anys, desapareixent amb ella un dels més bells i més sumptuosos monuments de la Barcelona de l'Edat Mitjana.

Llegir l’original en castellà

Muchas descripciones se han hecho de esta casa, que era realmente magnífica, y que ha desaparecido hace pocos años, desapareciendo con ella uno de los más bellos y más suntuosos monumentos de la Barcelona de la Edad Media.

La família Gralla, propietària d'aquesta casa, era una família de comerciants que va arribar a ser opulenta i a adquirir, segons sembla, títol de noblesa. L'any 1518, un mossèn Miquel Joan Gralla era mestre racioner de la cort del rei, i una filla seva, anomenada Lucrecia, la seva hereva, es va casar amb D. Francesc de Moncada, primer marquès d'Aytona, portant en dot, amb altres béns, la casa del carrer que ens ocupa.

Llegir l’original en castellà

La familia Gralla, dueña y propietaria de esta casa, era una familia de comerciantes que llegó á ser opulenta y á adquirir, según parece, título de nobleza. En i5iS, un mosén Miguel Juan Gralla era maestro racionero de la corte del rey, y una hija suya, llamada Lucrecia, su heredera, casó con D. Francisco de Moneada, primer marqués de Aytona, llevando en dote, con otros bienes, la casa de la calle que nos ocupa.

Fi de l’entrada original