Tornar a l'atles

Puerta del Angel (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 467–470

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Aquest carrer, que avui va de la plaça de Santa Anna a la de Catalunya, conduïa abans a una de les portes o portals de Barcelona anomenat de l'Àngel.

Llegir l’original en castellà

Esta calle, que hoy va de la plaza de Santa Ana á la de Cataluña, conducía antes á una de las puertas ó portales de Barcelona llamado del Ángel.

Aquesta porta, la darrera renovació o reconstrucció de la qual datava del temps de Carles II, segons constava en una llegenda que es llegia a sobre, havia tingut abans altres noms.

Llegir l’original en castellà

Esta puerta, cuya última renovación ó reconstrucción databa del tiempo de Carlos II, según constaba en una leyenda que se leía encima de la misma, había tenido antes otros nombres.

Primerament es va denominar dels Orbs, és a dir, dels Cecs, sense que sapiguem el per què de tal denominació. Després sembla que es va titular dels Orfes, i després, segons un autor, hi ha fundats motius per creure que es va anomenar de Santa Anna.

Llegir l’original en castellà

Primeramente se denominó deis Orbs, es decir, de los Ciegos, sin que sepamos el por qué de tal denominación. Después parece que se tituló de los Huérfanos, y luego., según un autor, hay fundados motivos para creer que se llamó de Santa Ana.

El com i per què va prendre nom de l'Àngel ens ho explica una llegenda.

Llegir l’original en castellà

El cómo y por qué tomó nombre del Ángel nos lo cuenta una leyenda.

El dia 5 d'abril de 1419 es dirigia cap a aquesta porta Vicent Ferrer, el famós predicador, venerat avui com a sant als altars. El seguia una immensa multitud, a la qual acabava de dirigir un d'aquells seus sermons que, segons es diu, tenien el privilegi d'entusiasmar el poble. És reputat, en efecte, Vicent Ferrer com el primer orador de la seva època, i coneguda és la seva gran influència i la seva gran oratòria, ja que a elles es van deure principalment l'acord i la sentència del Parlament de Casp.

Llegir l’original en castellà

El día 5 de Abril de 1419 se dirigía hacia esta puerta Vicente Ferrer, el famoso predicador, venerado hoy como santo en los altares. Le seguía una inmensa muchedumbre, á la cual acababa de dirigir uno de aquéllos sus sermones que, según se cuenta, tenían el privilegio de entusiasmar al pueblo. Es reputado, en efecto, Vicente Ferrer como el primer orador de su época, y conocida es su gran influencia y su gran oratoria, ya que á ellas se debieron principalmente el acuerdo y el fallo del Parlamento de Caspe.

Si cal donar crèdit a la tradició, el dia de què parlem acabava el sant de fer un discurs demostrant que Barcelona era la ciutat que tenia millors costums i la millor regida, i assegurant que tals avantatges es devien a una secreta influència divina que vetllava sobre ella.

Llegir l’original en castellà

Si hay que dar crédito á la tradición, el día de que hablamos acababa el santo de hacer un discurso demostrando que Barcelona era la ciudad que tenía mejores costumbres y la mejor regida, y asegurando que tales ventajas se debían á una secreta influencia divina que velaba sobre ella.

Acabat el seu sermó, tornava a Barcelona acompanyat de gran gentiu, i anava a penetrar per la porta anomenada llavors dels Orfes o de Santa Anna, quan va veure sobre el portal la figura d'un jove bell vestit d'un metall resplendent i amb l'espasa a la mà, que, pel que sembla, estava de sentinella. Es conta piadosament que ho va veure també tot el concurs que seguia Vicent Ferrer, qui, dirigint-se al jove armat, li va preguntar qui era i què feia allà.

Llegir l’original en castellà

Terminado su sermón, regresaba á Barcelona acompañado de gran gentío, é iba á penetrar por la puerta llamada entonces de los Huérfanos ó de Sania Ana, cuando vio sobre el portal la figura de un hermoso joven vestido de un metal resplandeciente y con la espada en la mano, que, al parecer, estaba de centinela. Se cuenta piadosamente que lo vio también todo el concurso que seguía á Vicente Ferrer, quien, dirigiéndose al joven armado, le preguntó quién era y qué hacía allí.

— Sóc l'Àngel Custodi — va contestar el desconegut, — i guardo Barcelona per ordre del Senyor.

Llegir l’original en castellà

— Soy el Ángel custodio — contestó el desconocido, — y guardo á Barcelona por orden del Señor.

L'Àngel va desaparèixer dit això, i llavors Vicent Ferrer es va dirigir al poble, fent-li veure que aquell miracle era la demostració del que ell havia dit en el seu discurs relativament a la influència divina que vetllava sobre Barcelona.

Llegir l’original en castellà

El Ángel desapareció dicho esto, y entonces Vicente Ferrer se dirigió al pueblo, haciéndole ver que aquel milagro era la demostración de lo que él dijera en su discurso relativamente á la influencia divina que velaba sobre Barcelona.

Ja des de llavors, i en memòria d'aquell fet, es va començar a anomenar aquella porta de l'Àngel, prenent oficialment aquest nom des que el 1466 el Consell de Cent va manar col·locar a sobre una imatge de l'Àngel Custodi. Va ser erigida després una capelleta sobre el mateix portal, en la qual es celebraven els divins oficis i a més una certa festa anual, i es va pintar posteriorment a la paret que hi havia entre la porta i la contra-muralla un quadre en el qual figurava l'entrada del sant, l'aparició de l'àngel i l'astorament del concurs.

Llegir l’original en castellà

Ya desde entonces, y en memoria de aquel hecho, comenzó á llamarse aquella puerta del Ángel, tomando oficialmente este nombre desde que en 1466 el Consejo de Ciento mandó colocar encima de ella una imagen del Ángel custodio. Fué erigida luego una capillita sobre el mismo portal, en la que se celebraban los divinos oficios y además cierta fiesta anual, y se pintó posteriormente en la pared que mediaba entre la puerta y la contra-muralla un cuadro en el que figuraba la entrada del santo, la aparición del ángel y el asombro del concurso.

La porta de l'Àngel va ser construïda o renovada en temps de Carles II, segons hem dit, conforme ho manifestava la inscripció següent, posada a sobre, al peu de tres escuts, dels quals el del centre era el de les armes generals d'Espanya:

Llegir l’original en castellà

La puerta del Ángel fué construida ó renovada en tiempo de Carlos II, según hemos dicho, conforme lo manifestaba la siguiente inscripción, puesta sobre ella, ai pie de tres escudos, de los cuales el del centro era el de las armas generales de España:

D. O. M.

Llegir l’original en castellà

D. O. M.

Regnant el Senyor Don

Llegir l’original en castellà

Reinando el Señor Don

Carles II, rei de les

Llegir l’original en castellà

Carlos II, rey de las

Espanyes,

Llegir l’original en castellà

Españas,

Es va començar aquest baluard, sent virrei i capità general del Principat l'Excmo. Sr. Duc de Sessa. Es va acabar sent virrei i capità general d'aquest Principat i capità general d'aquest exèrcit l'Excm. Sr. Duc de Sant Germà, senyor de la vila de Lamedilla, comanador d'Ozenda, de l'Orde de Santiago, dels consells suprems de guerra d'Itàlia i del col·lateral del regne de Nàpols, governant aquesta ciutat el general d'artilleria D. Pere Esteve

Llegir l’original en castellà

Se empezó este baluarte, siendo virrey y capitán general del Principado el Excmo. Sr. Duque de Sessa. Acabóse siendo virrey y capitán general de este Principado y capitán general de este ejercito el Exento. Sr. Duque de San Germán, señor de la villa de Lamedilla, comendador de Ozenda, de la Orden de Santiago, de los consejos de guerra supremo de Italia y del colateral del reino de Ñapóles, gobernando esta ciudad el general de artillería D . Pedro Esteban

Castelló.

Llegir l’original en castellà

Castellón.

Ara ja la porta de l'Àngel ha desaparegut, quedant-li només el nom al carrer.

Llegir l’original en castellà

Ahora ya la puerta del Ángel ha desaparecido, quedándole sólo el nombre á la calle.

Aquest, amb l'enderrocament de l'antiga casa de Rocabruna que avui precisament s'està efectuant, rebrà l'amplada necessària acordada per l'Exc. Ajuntament. La línia de façana de la nova casa ha d'estar alguns metres més enrere que l'actual.

Llegir l’original en castellà

Ésta, con el derribo de la antigua casa de Rocabruna que hoy precisamente se está efectuando, recibirá la anchura necesaria acordada por el Excmo. Ayuntamiento. La línea de frontis de la nueva casa debe estar algunos metros más atrás que la actual.

Si la casa que també s'està avui enderrocant a la plaça de Santa Anna, davant del carrer dels Arcs, pren la línia de l'edifici modern que té al costat, guanyarà molt aquell concorregut lloc. Únicament faltarà que desaparegui el colze de l'esmentat carrer dels Arcs, i el que hi ha en entrar al de Cucurulla, perquè millori aquell lloc d'una manera molt notable i.

Llegir l’original en castellà

Si la casa que también se está hoy derribando en la plaza de Santa Ana, frente á la calle deis Archs, toma la línea del edificio moderno que tiene contiguo, ganará mucho aquel concurrido sitio. Únicamente faltará que desaparezca el recodo de la citada calle deis Archs, y el que hay al entrar en la de Cucurulla, para que mejore aquel sitio de una manera muy notable i.

Fi de l’entrada original