Es anomenada així per estar enfront de la porta major de l'església de Nostra Senyora del Pi.
Llegir l’original en castellà
Es llamada así por estar en frente de la puerta mayor de la iglesia de Nuestra Señora del Pino.
Van a acabar en ella els carrers de Petritxol, Riera del Pi i plaça del Beat Oriol.
Llegir l’original en castellà
Van á terminar en ella las calles de Petritxol, Riera del Pino y plaza del Beato Oriol.
Existia antigament en meitat d'aquesta plaça un pi, del que deriva el seu nom, com també el de l'església de Nostra Senyora que allí es troba. El cronista Pujades ens dóna notícia d'això en cert passatge de la seva crònica, on al mateix temps impugna la idea que en temps remots hi hagués en aquest lloc un viver d'aquells arbres, segons se suposava.
Llegir l’original en castellà
Existía antiguamente en mitad de esta plaza un pino, del que deriva su nombre, como también el de la iglesia de Nuestra Señora que allí se halla. El cronista Pujades nos da noticia de ello en cierto pasaje de su crónica, donde al mismo tiempo impugna la idea de que en tiempos remotos hubiese en este sitio un vivero de aquellos árboles, según se suponía.
«Si al costat de l'església hi hagué algun temps més d'un pi, la qualitat i temperament de la terra deuen haver canviat tant, que puc afirmar que en l'espai de setanta-sis anys de la meva edat he vist que encara que hagin posat per allà al voltant del pi gran alguns pinets o planter d'ells, o sembrat pinyons com se sol, i diligenciat per altres mitjans segons art d'agricultura que hi hagués altres pins en aquell curt espai de terra, mai ha pogut créixer ni viure altre que aquell que té tants i més anys que jo, ELS CARRERS DE BARCELONA 441
Llegir l’original en castellà
«Si junto á la iglesia hubo algún tiempo más de un pino, la calidad y temperamento de la tierra deben haber mudado tanto, que puedo afirmar que en el espacio de setenta y seis años de mi edad he visto que aunque hayan puesto por allí al derredor del pino grande algunos pinicos ó plantel de ellos, ó sembrado piñones como se suele, y diligenciado por otros medios según arte de agricultura que hubiese otros pinos en aquel corto espacio de tierra, jamás ha podido medrar ni vivir otro que aquél que tiene tantos y más años que yo, LAS CALLES DE BARCELONA 44 I
\ està plantat davant la porta major de dita església. »>
Llegir l’original en castellà
\ está plantado delante de la puerta mayor de dicha iglesia. »>
Hi ha en aquesta plaça dues cases, de les quals és precís prendre nota.
Llegir l’original en castellà
Hay en esta plaza dos casas, de las cuales es preciso tomar nota.
Una d'elles és la de la confraria o gremi dels revenedors, a la sala gremial de la qual es guarden, a més del bonic misteri o pas de la confraria, obra en gran part de Campeny, els quadres gòtics que formaven l'antic retaule de Sant Miquel, que la confraria té encara a l'església del Pi.
Llegir l’original en castellà
Una de ellas es la de la cofradía ó gremio de los revendedores, en cuya sala gremial se guardan, además del hermoso misterio ó paso de la cofradía, obra en gran parte de Campeny, los cuadros góticos que formaban el antiguo retablo de San Miguel, que la cofradía tiene aún en la iglesia del Pino.
Un dels dits quadres, que és de mèrit, representa a Jesucrist al Calvari entre els dos lladres i en l'acte de tornar la vista a aquests. Els altres tenen els assumptes següents: Sant Miquel humiliant al dimoni; Sant Miquel destronant a Nabuco; Sant Miquel apareixent-se al castell de Sant'Angelo.
Llegir l’original en castellà
Uno de dichos cuadros, que es de mérito, representa á Jesucristo en el Calvario entre los dos ladrones y en el acto de volver la vista á éstos. Los demás tienen los asuntos siguientes: San Miguel humillando al demonio; San Miguel destronando á Nabuco; San Miguel apareciéndose en el castillo de Sant-Angelo.
Hi ha també a la sala alguns altres quadres representant assumptes religiosos.
Llegir l’original en castellà
Hay también en la sala algunos otros cuadros representando asuntos religiosos.
L'altra casa de què hem parlat és la de la Congregació de la sang, i també en el seu saló es conserven alguns quadres de mèrit, encara que no tan antics com els que acaben de citar-se.
Llegir l’original en castellà
La otra casa de que hemos hablado es la de la Congregación de la sangre, y también en su salón se conservan algunos cuadros de mérito, aunque no tan antiguos como los que acaban de citarse.
Dit queda ja que en aquesta plaça té la seva porta principal l'església de Nostra Senyora del Pi.
Llegir l’original en castellà
Dicho queda ya que en esta plaza tiene su puerta principal la iglesia de Nuestra Señora del Pino.
La data de la fundació d'aquest temple es perd en la foscor dels temps.
Llegir l’original en castellà
La fecha de la fundación de este templo se pierde en la oscuridad de los tiempos.
Segons sembla, a finals del segle x existia ja en el mateix lloc de l'actual una església, que després devia ser enderrocada per erigir en el seu lloc la que avui s'aixeca. L'obra d'aquesta, que per falta de recursos o altres causes va durar llargs anys, només va quedar acabada el 1453, i en aquella època, el 17 de juny, consta la cerimònia de la seva consagració.
Llegir l’original en castellà
Según parece, á últimos del siglo x existía ya en el mismo sitio de la actual una iglesia, que luego debió ser derribada para erigir en su lugar la que hoy se levanta. La obra de ésta, que por falta de recursos ú otras causas duró largos años, sólo quedó terminada en 1453, en cuya época y á 17 de Junio consta la ceremonia de su consagración.
L'església del Pi es compta com una de les belleses gòtiques que posseeix Barcelona, encara que no de primer ordre.
Llegir l’original en castellà
La iglesia del Pino se cuenta como una de las bellezas góticas que posee Barcelona, aunque no de primer orden.
La seva façana principal no correspon per cert a la resta de la fàbrica. És gran, però tosca, pesada, monòtona i incompleta, encara que té unió en el conjunt. Participa una mica del caràcter de la de Santa Maria: ogiva en degradació a la porta, nínxols, alguna escultura, agulles, una torre a cada costat i un bonic rosetó amb calats.
Llegir l’original en castellà
Su fachada principal no corresponde por cierto á lo restante de la fábrica. Es grande, pero tosca, pesada, monótona é incompleta, aun cuando tiene unión en el conjunto. Participa algo del carácter de la de Santa María: ojiva en degradación en la puerta, nichos, alguna escultura, agujas, una torre á cada lado y un hermoso rosetón con calados.
El santuari és d'una sola nau, molt ampla, enlairada i desimbolta, com diu Piferrer. És, en efecte, majestuosa per la seva grandiositat, elegància i harmonia de les parts, i en ella es veu una obra sòlida sense ser pesada. Té finestres en ogiva, amb l'escultura que es veu en els altres temples de la seva classe.
Llegir l’original en castellà
El santuario es de una sola nave, muy ancha, encumbrada y desenfadada, como dice Piferrer. Es, en efecto, majestuosa por su grandiosidad, elegancia y armonía de las partes, y en ella se ve una obra sólida sin ser pesada. Tiene ventanas en ojiva, con la escultura que se echa de ver en los otros templos de su clase.
Aquesta església ha estat restaurada en l'any corrent de 1866, havent-se dut a terme la seva restauració amb general aplaudiment dels amants de les belles arts. Les vidrieres de colors que en ella s'han col·locat són les primeres, segons sembla, que s'han construït a Espanya per artistes espanyols. Han estat ideades pel Sr. Tenas; els personatges, dibuixats pel Sr. Padró, i els vidres, construïts pel Sr. Amigó.
Llegir l’original en castellà
Esta iglesia ha sido restaurada en el corriente año de 1866, habiéndose llevado á cabo su restauración con general aplauso de los amantes de las bellas artes. Las vidrieras de colores que en ella se han colocado son las primeras, según parece, que se han construido en Es • paña por artistas españoles. Han sido ideadas por el Sr. Tenas; los personajes, dibujados por el Sr. Padró, y los vidrios, construidos por el Sr. Amigó.
Per dos diversos noms és conegut el temple que ens ocupa, ja que si bé generalment se l'anomena Nostra Senyora del Pi, molts el coneixen per Nostra Senyora o Santa Maria dels Reis.
Llegir l’original en castellà
Por dos diversos nombres es conocido el templo que nos ocupa, pues si bien generalmente se le llama Nuestra Señora del Pino, muchos le conocen por Nuestra Señora ó Santa María de los Reyes.
Segons sembla, prové aquesta última denominació de l'assumpte de l'Adoració dels Reis, que representava el seu primer retaule, sota el qual símbol s'assegura haver-se fet la invocació. Entre les pintures que guarda el temple, és notable un bonic quadre figurant aquest assumpte, el qual sol col·locar-se a l'entrada de l'església quan se celebren les Quaranta Hores de fundació.
Llegir l’original en castellà
Según parece, proviene esta última denominación del asunto de la Adoración de los Reyes, que representaba su primer retablo, bajo cuyo símbolo se asegura haberse hecho la invocación. Entre las pinturas que guarda el templo, es notable un hermoso cuadro figurando este asunto, el cual suele colocarse á la entrada de la iglesia cuando se celebran las Cuarenta horas de fundación.
Pel que fa al nom de Nostra Senyora del Pi, que se li dóna comunament, és nascut de suposar la tradició que la Verge que s'ha venerat en aquesta església es va trobar en el tronc o cor d'un pi, per la qual cosa va ser plantat un d'aquests arbres davant la porta principal.
Llegir l’original en castellà
Por lo que toca al nombre de Nuestra Señora del Pino, que se le da comunmente, es nacido de suponer la tradición que la Virgen que se ha venerado en esta iglesia se halló en el tronco ó corazón de un pino, por lo cual fué plantado uno de estos árboles frente la puerta principal.
Altres suposen que el pi no es va plantar allà perquè signifiqués el record indicat, sinó per simbolitzar la puresa de Maria, sempre constant com el verdor del pi, o com a exemple a l'enteniment humà, que ha d'elevar-se contínuament al cel.
Llegir l’original en castellà
Otros suponen que el pino no se plantó allí porque significara el recuerdo indicado, sino para simbolizar la pureza de María, siempre constante como el verdor del pino, ó como ejemplo al entendimiento humano, que debe continuamente elevarse al cielo.
Bofarull (Antonio), en el seu Cicerone, diu haver pogut esbrinar que, en memòria d'aquesta tradició, es va plantar el 1568 un pi davant la porta de l'església, el qual es conservava encara el 1800, i era tan alt com els edificis; però va morir el 1802, diu, a conseqüència d'haver-li clavat una baioneta al tronc cert soldat d'un retén que es col·locava allà cada nit, aixoplugant-se sota l'arbre.
Llegir l’original en castellà
Bofarull (Antonio), en su Cicerone, dice haber podido averiguar que, en memoria de esta tradición, se plantó en i568 un pino frente á la puerta de la iglesia, el cual se conservaba aún en 1800, y era tan alto como los edificios; pero murió en 1802, dice, á consecuencia de haberle clavado una bayoneta en el tronco cierto soldado de un retén que se colocaba allí cada noche, guareciéndose debajo del árbol.
En una capella d'aquesta església està enterrat el cèlebre pintor barceloní D. Antoni Viladomat.
Llegir l’original en castellà
En una capilla de esta iglesia está enterrado el célebre pintor barcelonés D. Antonio Viladomat.
La porta posterior dóna sortida a una plaça, que es diu placeta del Pi, per distingir-la de l'altra, en la qual acaben els carrers d'Ahina i Llebre.
Llegir l’original en castellà
La puerta posterior da salida á una plaza, que se llama plazuela del Pino, para distinguirla de la otra, en la cual terminan las calles de Ahina y Liebre.
Fi de l’entrada original