Tornar a l'atles

Paradis (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 416–419

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Del Paraíso en castellà.

Llegir l’original en castellà

Del Paraíso en castellano.

Des de la plaça de la Constitució va a la de la Pietat.

Llegir l’original en castellà

Desde la plaza de la Constitución va á la de la Piedad.

Les cases d'aquest carrer són habitades pels canonges de la Catedral.

Llegir l’original en castellà

Son habitadas las casas de esta calle por los canónigos de la 'Catedral.

Al peu d'una casa que forma el revolt on aquest carrer gira, hi ha al terra una roda de molí que, segons tradició, va ser col·locada allà per assenyalar que era el punt més elevat de la ciutat, com així és en efecte.

Llegir l’original en castellà

Al pie de una casa que forma el recodo donde esta calle tuerce, hay en el suelo una rueda de molino que, según tradición, fué allí colocada para señalar que era el punto más elevado de la ciudad, como así es en efecto.

Aquesta casa tanca el primer monument romà que té Barcelona, ja que s'amaguen entre els soterranis, escales, golfes i altres peces de l'obra moderna sis colossals columnes, que devien haver format part d'algun grandiós edifici.

Llegir l’original en castellà

Dicha casa encierra el primer monumento romano que tiene Barcelona, pues se ocultan entre los sótanos, escaleras, desvanes y demás piezas de la obra moderna seis colosales columnas, que debían haber formado parte de algún grandioso edificio.

Però, abans de parlar particularment d'elles, diguem alguna cosa que toca més al carrer en general.

Llegir l’original en castellà

Pero, antes de hablar particularmente de ellas, digamos algo que toca más á la calle en general.

Pere Miquel Carbonell, recolzat en alguns antics documents, opina que en el lloc de què parlem hi va haver un verger o deliciós hort, alçat de terra, sobre les columnes que encara existeixen, per a regal i divertiment dels presidents o governadors de la ciutat, i que, per ser lloc de molta recreació i alegria, s'anomenava el Paradís, quedant-li així aquest nom al carrer.

Llegir l’original en castellà

Pedro Miguel Carbonell, apoyado en algunos antiguos documentos, opina que en el sitio de que hablamos hubo un verjel ó delicioso huerto, alzado de tierra, sobre las columnas que todavía existen, para regalo y divertimiento de los presidentes ó gobernadores de la ciudad, y que, por ser sitio de mucha recreación y alegría, se nombraba el Paraíso, quedándole así este nombre á la calle.

Pujades no pot acabar de persuadir-se que sobre l'edifici a què les dites columnes pertanyien, hi hagués jardí ni hort algun.

Llegir l’original en castellà

Pujades no puede acabar de persuadirse que sobre el edificio á que las dichas columnas pertenecían, hubiese jardín ni huerto alguno.

D. Pròsper de Bofarull, el cronista dels nostres temps, diu que podrà ser que aquest carrer hagi pres el seu nom dels jardins que se suposa hi va haver; però, afegeix, «l'expressió deis Percys que es llegeix en totes les escriptures antigues fa veure seria el nom d'un cert ofici, que potser fossin els pelaires.»

Llegir l’original en castellà

D. Próspero de Bofarull, el cronista de nuestros tiempos, dice que podrá ser que esta calle haya tomado su nombre de los jardines que se supone hubo allí; pero, añade, «la expresión deis Percys que se lee en todas las escrituras antiguas hace ver sería el nombre de cierto oficio, que acaso fuesen los pelaires.»

Resulta, doncs, que el lloc de què parlem, abans de portar el seu actual nom, es va anomenar deis Pereys, segons Bofarull.

Llegir l’original en castellà

Resulta, pues, que el sitio de que hablamos, antes de llevar su actual nombre, se llamó deis Pereys, según Bofarull.

Pí y Arimón, en dir que també es va denominar antigament de Percahis, diu, inclinant-se a l'opinió de Bofarull: «Es concep fàcilment el trànsit de Pereys a Paradis per la corrupció dels vocables a què és tan inclinada la gent; amb tot, queden dempeus dues preguntes força difícils de satisfer. Van viure efectivament en aquest carrer els esmentats artesans, com se sospita? És una mera corrupció de Paradis el nom Percahis, que també va portar aquest carrer, o va tenir llavors una significació que ignorem?»

Llegir l’original en castellà

Pí y Arimón, al decir que también se denominó antiguamente de Percahis, dice, inclinándose á la opinión de Bofarull: «Concíbese fácilmente el tránsito de Pereys á Paradis por la corrupción de los vocablos á que es tan inclinado el vulgo; con todo, quedan en pie dos dudas harto difíciles de satisfacer. ¿Moraron efectivamente en esta calle los mencionados artesanos, como se sospecha? ¿Es una mera corrupción de Paradis el nombre Percahis, que también llevó esta calle, ó tuvo entonces una significación que ignoramos?»

Per a nosaltres, per respectable que sigui l'opinió de D. Pròsper de Bofarull, el nom de Pereys no és el de paraire ni el de cap ofici semblant. Pereys, és a dir, pe-re-ys o pe-re-his, és el Paradis (Paraíso) del català modern. L'opinió del cronista Carbonell és la que, per consegüent, ens sembla més fonamentada.

Llegir l’original en castellà

Para nosotros, por respetable que sea la opinión de D. Próspero de Bofarull, el nombre de Pereys no es el de pelaire ni el de ningún oficio parecido. Pereys, es decir, pe-re-ys ó pe-re-his, es el Paradis (Paraíso) del catalán moderno. La opinión del cronista Carbonell es la que, por consiguiente, nos parece más fundada.

Anem ara a les columnes.

Llegir l’original en castellà

Vamos ahora á las columnas.

Que formaren part d'un magnífic edifici, és cosa que no admet dubte. Tant a la casa on es troben, com a les del carrer oposat de la Llibreteria, treuen trossos de fusts, ocults en armaris i aposents humits; els capitells que no han estat fracturats donen, per sota de capes de calç, mostra de la seva existència; i per soterranis i per golfes, enfilant-se per escales de difícil accés i travessant corredors, es podien veure, abans de la reedificació d'una casa de la

Llegir l’original en castellà

Que formaron parte de un magnífico edificio, es cosa que no admite duda. Tanto en la casa donde se hallan, como en las de la calle opuesta de la Libretería, asoman trozos de fustes, ocultos en armarios y aposentos húmedos; los capiteles que no han sido fracturados dan, por debajo de capas de cal, muestra de su existencia; y por sótanos y por desvanes, trepando por escaleras de difícil acceso y atravesando corredores, se podían ver, antes de la reedificación de una casa de la

TOM XXI 27 418

Llegir l’original en castellà

TOMO XXI 27 418

Llibreteria, trossos que explicaven la forma i l'extensió de l'edifici.

Llegir l’original en castellà

Libretería, trozos que explicaban la forma y la extensión del edificio.

Les columnes que queden a la casa del carrer del Paradís sostenien, segons sembla, un colossal arquitrau, formant angle recte a l'est. Les dites columnes són estriades i de treball rústic. El basament, format de grans carreus, presenta semblança amb la primitiva muralla de Barcelona. Les columnes es componen de 16 peces, d'un peu, set polzades i sis línies cadascuna, unides sense argamassa. La base venia a ser àtica. Els capitells tenen de tres a quatre peus, la base és d'un i l'arquitrau de dos. El color ombrívol, el gust i les proporcions i ornaments de les columnes demostren que són d'ordre dòric, els temples del qual diuen els antiquaris que eren els que solien dedicar-se a Hèrcules, malgrat que en els capitells es descobreix alguna cosa que pertany a corinti. Segons defineix Vitruvi, tals monuments eren dels anomenats Perípters hexàstils, i es podia deduir, en conseqüència, que l'edifici de què formaven part constaria de 23 columnes d'iguals proporcions.

Llegir l’original en castellà

Las columnas que quedan en la casa de la calle del Paraíso sostenían, según parece, un colosal arquitrabe, formando ángulo recto al Este. Dichas columnas son estriadas y de trabajo rústico. El basamento, formado de grandes sillares, presenta semejanza con la primitiva muralla de Barcelona. Las columnas se componen de 1 6 piezas, de un pie, siete pulgadas y seis líneas cada una, unidas sin argamasa. La base venía á ser ática. Los capiteles tienen de tres á cuatro pies, la base es de uno y el arquitrabe de dos. El color sombrío, el gusto y las proporciones y ornatos de las columnas demuestran que son de orden dórico, cuyos templos dicen los anticuarios que eran los que solían dedicarse á Hércules, sin embargo de que en los capiteles se descubre algo que pertenece á corintio. Según define Vitrubio, tales monumentos eran de los llamados Perípteros hexastiloSy pudiéndose deducir, en consecuencia, que el edificio de que formaban parte constaría de 23 columnas de iguales proporciones.

Són diverses les opinions que existeixen sobre l'origen o objecte d'aquest antic monument. Suposen uns que el va aixecar Hispan; altres diuen que va ser panteó d'Ataülf; hi ha qui el suposa alcàsser, i qui temple erigit en honor d'Hèrcules. En opinió d'uns, va ser un temple dedicat a Júpiter; en la d'altres, va ser suport d'un aqüeducte o decoració urbana; altres atribueixen la fabricació a Amílcar Barca o Barcino, que va fortificar el mont Tàber (lloc al cim del qual hi ha el carrer del Paradís), i fins i tot hi ha hagut, en fi, qui creu aixecades les columnes per Pere IV d'Aragó al segle XIV.

Llegir l’original en castellà

Son diversas las opiniones que existen acerca del origen ú objeto de este antiguo monumento. Supónenle unos levantado por Hispan; otros dicen que fué panteón de Ataúlfo; hay quien le supone alcázar, y quién templo erigido en honor de Hércules. En opinión de unos, fué un templo dedicado á Júpiter; en la de otros, fué sostén de un acueducto ó decoración urbana; otros atribuyen la fabricación á Amílcar Barca ó Barcino, que fortificó el monte Taber (sitio en la cima del cual está la calle del Paraíso), y hasta ha habido, en fin, quien cree levantadas las columnas por Redro IV de Aragón en el siglo xiv.

Les opinions que apareixen més fundades són les d'aquells que suposen ser aquest monument pòrtic de un temple dedicat a Hèrcules, i una de les raons que més indueixen a afirmar aquesta opinió és la de trobar-se aquest edifici al cim de la muntanya anomenada Taba-, el cim de la qual (que avui dia és també el punt més elevat de la ciutat) marca la roda de molí de què hem parlat abans.

Llegir l’original en castellà

Las opiniones que aparecen más fundadas son las de aquéllos que suponen ser este monumento pórtico de un templo dedicado á Hércules, y una de las razones que más inducen á afirmar esta opinión es la de hallarse este edificio en la cumbre del monte llamado Taba-, cuya cima (que en el día es también el punto más elevado de la ciudad) marca la rueda de molino de que hemos hablado antes.

Els qui suposen aquest monument temple elevat a Júpiter, ignoraven, sens dubte, que el que hi havia a Barcelona elevat a aquella divinitat estava, segons tradició, al cim del Montjuïc (Mons Jovis).

Llegir l’original en castellà

Los que suponen este monumento templo elevado á Júpiter, ignoraban, sin duda, que el que había en Barcelona elevado á aquella divinidad estaba, según tradición, en la cumbre del Montjuich (Mons Jovis).

Fi de l’entrada original