Tornar a l'atles

Nueva de San Francisco (calle)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 380–381

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Té la seva entrada al Dormitori de Sant Francesc i va a concloure a la d'Escudellers.

Llegir l’original en castellà

Tiene su entrada en el Dormitorio de San Francisco y va á concluir en la de Escudillen.

Es deia d'en Tripó quan la componien algunes cases de propietat particular de la persona que tenia aquell cognom, i que devia ser sens dubte un opulent propietari a la nostra ciutat. (V. carrer d'en Tripó.) A mitjans del segle XVII es construïren novament gairebé totes aquelles cases alhora, i potser es va canviar el nom antic d'aquest carrer per aquesta circumstància, o potser per distingir-lo millor del seu immediat, el del Dormitori de Sant Francesc.

Llegir l’original en castellà

Llamábase den Tripó cuando la componían algunas casas de propiedad particular de la persona que tenía aquel apellido, y que debía ser sin duda un opulento propietario en nuestra ciudad. (V. calle den Tripó.) A mediados del siglo xvn construyéronse nuevamente casi todas aquellas casas á la vez, y quizá se cambió el nombre antiguo de esta calle por dicha circunstancia, ó acaso para distinguirla mejor de su inmediata la del Dormitorio de San Francisco.

Existeix en aquest carrer una petita església que es diu de l'Esperit Sant, i l'interior de la qual, molt reduït, no ofereix res de particular. Es troba establerta en ella una confraria, que existia ja el 1433, per a socors dels pobres cecs i tullits impossibilitats per treballar.

Llegir l’original en castellà

Existe en esta calle una pequeña iglesia que se llama del Espíritu Santo, y cuyo interior, muy reducido, no ofrece nada de particular. Se halla establecida en ella una cofradía, que existía ya en 1433, para socorro de los pobres ciegos y tullidos imposibilitados para trabajar.

S'aixecava antigament aquesta capella al barri de la Ribera, que va ser demolit per aixecar l'actual Ciutadella. En substitució d'aquella es va erigir el 1735 la que ens ocupa, segons així ho dóna a entendre la xifra d'aquell any esculpida sobre la porta, enmig d'un escut esculpit en pedra, que figura una cistella amb tres sardines. Es diu ser aquest l'escut d'Antoni de Sartine, intendent que va ser de Barcelona, el qual va contribuir molt a l'erecció del santuari.

Llegir l’original en castellà

Se levantaba antiguamente esta capilla en el barrio de la Ribera, que fué demolido para levantar la actual Ciudadela. En sustitución de aquélla erigióse en 1735 la que nos ocupa, según así lo da á entender la cifra de dicho año esculpida sobre la puerta, en medio de un escudo labrado en piedra, que figura una cesta con tres sardinas. Se dice ser éste el escudo de D. Antonio de Sartine, intendente que fué de Barcelona, el cual contribuyó mucho á la erección del santuario.

La capella de l'Esperit Sant va servir durant algun temps de parròquia per als francesos residents en aquesta ciutat, fins que se'ls va cedir per al mateix efecte l'església de Sant Felip Neri.

Llegir l’original en castellà

La capilla del Espíritu Santo sirvió durante algún tiempo de parroquia para los franceses residentes en esta ciudad, hasta que se les cedió para el mismo efecto la iglesia de San Felipe Neri.

ELS CARRERS DE BARCELONA 381

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BAPCELONA 381

O

Llegir l’original en castellà

O

Fi de l’entrada original