És aquella que a la Barceloneta forma el front del moll i es troba al costat del port.
Llegir l’original en castellà
Es aquélla que en la Barceloneta forma el frente del andén y se halla junto al puerto.
No obstant haver estat Barcelona per espai de molts segles l'escala principal de les navegacions dels regnes d'Aragó i el primer departament de la marina reial, el port romania sense moll. Pels anys de 1438, arribant-se a conèixer la necessitat de fabricar un bon moll, Barcelona va enviar ambaixadors al rei Alfons V, que en aquell moment es trobava a Nàpols, per demanar-li permís per començar la fabricació d'un moll i port, tal com ho reclamava ja la florent indústria i comerç a Barcelona. Va atorgar permís el monarca, qui, per dur a terme l'empresa, va concedir al magistrat municipal la facultat d'imposar drets d'ancoratge així a les embarcacions nacionals com a les estrangeres.
Llegir l’original en castellà
No obstante haber sido Barcelona por espacio de muchos siglos la escala principal de las navegaciones de los reinos de Aragón y el primer departamento de la marina real, el puerto permanecía sin muelle. Por los años de 1438, llegándose á conocer la necesidad de fabricar un buen muelle, Barcelona envió embajadores al rey D. Alfonso V, que á la sazón se hallaba en Ñapóles, para pedirle permiso á fin de comenzar la fabricación de un muelle y puerto, tal como lo reclamaba ya lo floreciente de la industria y del comercio en Barcelona. Otorgó permiso el monarca, quien, para llevar á cabo la empresa, concedió al magistrado municipal la facultad de imponer derechos de ancoraje así á las embarcaciones nacionales como á las extranjeras.
L'obra es va començar en aquell any mateix de 1438; però sens dubte va haver de suspendre's o abandonar-se, ja que veiem que definitivament es va tornar a començar, potser amb nou pla, pels anys de 1474, conforme ho testificava la làpida que fins avui s'havia conservat a la façana de l'antiga casa de Gralla. D'aquesta làpida hem parlat en fer-ho del carrer de Baix Muralla; però hem d'aprofitar aquesta ocasió per dir que ja no existeix en el lloc on fins ara ha-havia romàs. Ha desaparegut recentment en ser renovada la dita casa.
Llegir l’original en castellà
La obra se comenzó en aquel año mismo de 1438; pero sin duda hubo de suspenderse ó abandonarse, pues vemos que definitivamente volvió á comenzarse, tal vez con nuevo plan, por los años de 1474, conforme lo atestiguaba la lápida que hasta hoy se había conservado en la fachada de la antigua casa de Gralla. De esta lápida hemos hablado al hacerlo de la calle de Bajo Muralla; pero debemos aprovechar esta ocasión para decir que ya no existe en el sitio donde hasta ahora había permanecido. Ha desaparecido recientemente al ser renovada dicha casa.
Tampoc aquella segona vegada es va arribar a rematar l'obra del port; ja que consta que, a finals del segle XVI, Barcelona no tenia encara port tancat amb moll, sinó platja, la cala de la qual gaudia d'un ancoratge bastant profund. Diu un cronista que es reconeixia, no obstant, una espècie de moll anomenat nou a la part de Llevant, i diversos pontons que donaven el seu servei; però el moll projectat, a mesura que aquest es va deteriorar, no es va dur a terme fins al 1696, per a la construcció del qual, afegeix el citat cronista, la ciutat va gastar la suma de 300.000 ducats en l'espai de quaranta anys. En aquesta data, segons es diu, tenia més de 600 peus de llarg i 40 d'ample, i el 1743 es va procedir a la seva prolongació, el treball de la qual va durar fins al 1754.
Llegir l’original en castellà
Tampoco aquella segunda vez llegó á rematarse la obra del puerto; pues consta que, á últimos del siglo xvi, Barcelona no tenía aún puerto cerrado con muelle, sino playa, cuya ensenada gozaba de un anclaje bastante profundo. Dice un cronista que se reconocía, no obstante, una especie de muelle llamado nuevo en la parte de Levante, y varios pontones que daban su servicio; pero el muelle proyectado, á medida que éste se deterioró, no se \Iq\o á cabo hasta 1696, para cuya construcción, añade el citado cronista, gastó la ciudad la suma de 300.000 ducados en el espacio de cuarenta años. En esta fecha, según se dice, tenía más de 600 pies de largo y 40 de ancho, y en 1743 procedióse á su prolongación, cuyo trabajo duró hasta 1754.
El 1802 es va aprovar per reial ordre una altra prolongació, que havia de ser de 500 vares al Sud i 200 de martell a l'Oest-sud-oest; però descuidada l'obra durant la permanència dels francesos a Barcelona, no es va emprendre el veritable treball amb activitat fins al 1821, època en què es va aconseguir que el moll tingués 483 vares de prolongació sobre 40 d'amplada, entre les altures de 20 a 37 peus, inclosos els nou que té d'elevació sobre el nivell del mar i tres embarcadors.
Llegir l’original en castellà
En 1802 se aprobó por real orden otra prolongación, que debía ser de 5oo varas al S. y 200 de martillo al O. S. O.; pero descuidada la obra durante la permanencia de los franceses en Barcelona, no se emprendió el verdadero trabajo con actividad hasta 182 1, en cuya época se consiguió que el muelle tuviese 483 varas de prolongación sobre 40 de anchura, entre las alturas de 20 á 37 pies, inclusos los nueve que tiene de elevación sobre el nivel del mar y tres desembarcaderos.
Reconeguda pel comerç la insuficiència d'aquest port, s'han començat nous treballs sota un pla més grandiós per construir un port millor i digne de la comercial Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Reconocida por el comercio la insuficiencia de este puerto, se han comenzado nuevos trabajos bajo un plan más grandioso para construir un puerto mejor y digno de la comercial Barcelona.
Fi de l’entrada original