Tornar a l'atles

Montanyans (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 364–373

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Creua des de la de Carden a la del Pont de la Figuereta.

Llegir l’original en castellà

Cruza desde la de Carden á la del Pon de la Figuereta.

Va tenir primerament el nom den Llobet, que és de família, i després el den Campderà, que reconeix el mateix origen. S'ignora quan i per quin motiu va prendre el que avui porta. Sens dubte va ser en record de la família catalana Montanyà.

Llegir l’original en castellà

Tuvo primeramente el nombre den Llobet, que es de familia, y luego el den Campderá, que reconoce el mismo origen. Se ignora cuándo y por qué motivo tomó el que hoy lleva. Sin duda fué en recuerdo de la familia catalana Montanyá.

És fama que pels anys de 1379 una bella dama catalana, anomenada Margarida de Montanyà, va anar a parar als estats del comte de Foix, sobirà del Bearn. La peregrina bellesa d'aquella dama la va fer la reina d'una cort de galants cavallers, entre els quals es comptava el mateix Gastó Febo, comte de Foix. Es diu que la dama va acollir favorablement les galanteries del sobirà, i ben aviat va deixar de ser secreta la intimitat que unia el comte amb la bella Margarida.

Llegir l’original en castellà

Es fama que por los años de 1379 una hermosa dama catalana, llamada Margarita de Montanyá, fué á parar á los estados del conde de Foix, soberano del Bearn. La peregrina belleza de aquella dama la hizo la reina de una corte de galanes caballeros, entre los cuales se contaba el mismo Gastón Febo, conde de Foix. Se cuenta que la dama acogió favorablemente las galanterías del soberano, y bien pronto dejó de ser secreta la intimidad que unía al conde con la bella Margarita.

És molt possible que aquesta dama catalana fos la mateixa que una certa Margarida de la qual es parla en antigues cròniques com a estimada de Gastó Febo.

Llegir l’original en castellà

Es muy posible que esta dama catalana fuese la misma que una cierta Margarita de la cual se habla en antiguas crónicas como querida de Gastón Febo.

De totes maneres, quan nosaltres, fa tot just un any,vam anar a fer un viatge pel Bearn, en visitar la torre anomenada de Montcada, a Orthez, prop de Pau, vam recollir una dramàtica alhora que trista tradició, en la qual figura una dama Margarida, si bé no gaire avantatjosament per cert. Era aquesta la mateixa Margarida de Montanyà que de Catalunya va passar al Bearn per regnar en el cor i en la voluntat d'aquell comte sobirà? És de creure que sí.

Llegir l’original en castellà

De todos modos, cuando nosotros, hace un año apeñas, fuimos á hacer un viaje por el Bearn, al visitarla torre llamada de Moneada, en Orthez, cerca de Pau, recogimos una dramática al par que triste tradición, en la cual figura una dama Margarita, si bien no muy ventajosamente por cierto. ¿Era ésta la misma Margarita de Montanyá que de Cataluña pasó al Bearn para reinar en el corazón y en la voluntad de aquel conde soberano? Es de creer así.

Heus aquí, per altra banda, la tradició, tal com la vam escriure aleshores en el nostre llibre de viatge:

Llegir l’original en castellà

He aquí, por lo demás, la tradición, tal cual la escribimos entonces en nuestro libro de viaje:

LA TORRE DE MONCADA. I.

Llegir l’original en castellà

LA TORRE DE MONCADA. I.

Si algun dia us porta la casualitat a Orthez, l'antiga capital del Bearn, no deixareu segurament de visitar les ruïnes del seu cèlebre castell, el castell aquell que van manar edificar els vescomtes de la família de Moncada, quan, cridats per la revolució triomfant, van passar a fundar una nova dinastia a la comarca bearnesa.

Llegir l’original en castellà

Si algún día os lleva la casualidad á Orthez, la antigua capital del Bearn, no dejaréis seguramente de visitar las ruinas de su célebre castillo, el castillo aquél que mandaron edificar los vizcondes de la familia de Moneada, cuando, llamados por la revolución triunfante, pasaron á fundar una nueva dinastía en la comarca bearnesa.

Allí veureu elevar-se, solitària i trista, única resta que de l'antic castell ha quedat dempeus, la torre encara anomenada de Moncada, en memòria d'aquella il·lustre família catalana. Deteniu-vos aleshores un moment al peu de la torre, i allí, en els mateixos llocs que van presenciar les escenes, demaneu a algun complaent narrador que us expliqui els terribles drames dels quals en diferents èpoques va ser teatre la torre de Moncada.

Llegir l’original en castellà

Allí veréis elevarse, solitaria y triste, único resto que del antiguo castillo ha quedado en pie, la torre todavía llamada de Moneada, en memoria de aquella ilustre familia catalana. Deteneos entonces un momento al pie de la torre, y allí, en los mismos lugares que presenciaron las escenas, pedidle á algún complaciente leyendista que os cuente los terribles dramas de que en distintas épocas fué teatro la torre de Moneada.

De segur que el narrador, si està ben assabentat, us referirà el fet que anem també avui a explicar-vos.

Llegir l’original en castellà

De seguro el leyendista, si está bien enterado,, os referirá el hecho que vamos también hoy á contaros.

Pels anys de 1379 foren pactades paus, després d'una llarga i sagnant guerra entre el comte d'Armanyac i Gastó Febus, comte de Foix i sobirà del Bearn. Es va decidir per aquestes paus, entre altres coses, que Gastó, fill del monarca bearnès, es casaria amb la filla del comte d'Armanyac, coneguda per la seva bellesa i gràcia amb el renom de «la gaya Armagnagaise.»

Llegir l’original en castellà

Por los años de 1379 fueron pactadas paces, después de una larga y sangrienta guerra entre el conde de Armagnac y Gastón Febo, conde de Foix y soberano del Bearn. Decidióse por estas paces, entre otras cosas, que Gastón, hijo del monarca bearnés, se casaría con la hija del conde de Armagnac, conocida por su belleza y gracia con el renombre de «la gaya Armagnagaise.»

Les esposalles del jove Gastó i de la bella Beatriu es van efectuar el 4 d'abril d'aquell any 1379 al castell de Manciet; però el casament no s'havia d'efectuar mai. Una sagnant tomba seria el tàlem nupcial del bell donzell.

Llegir l’original en castellà

Los desposorios del joven Gastón y de la bella Beatriz se efectuaron el 4 de Abril de aquel año 1379 en el castillo de Manciet; pero la boda no debía efectuarse jamás. Una sangrienta tumba iba á ser el tálamo nupcial del apuesto doncel.

Es va decidir que, abans de consumar-se el matrimoni, el jove Gastó aniria a visitar la seva mare Agnès de Navarra, la qual, separada del seu espòs Gastó Febus per coses que no són d'aquest lloc, habitava temps feia en els estats del seu germà el rei de Navarra, conegut per Carles el Dolent.

Llegir l’original en castellà

Decidióse que, antes de consumarse el matrimonio, el joven Gastón iría á visitar á su madre Inés de Navarra, la cual, separada de su esposo Gastón Febo por cosas que no son de este lugar, habitaba tiempo hacía en los estados de su hermano el rey de Navarra, conocido por Carlos el Malo.

El jove, que era un gallard jove de quinze a setze anys, va partir en efecte per Navarra. En mala hora va ser per a ell i per al país de Bearn. Se'l va acollir amb veritable afecte a la residència reial d'Olite, i allí va romandre alguns dies amb la seva mare, sense que les seves pregàries i instàncies poguessin aconseguir d'ella que tornés amb ell al Bearn. Agnès li va preguntar si el comte de Foix el seu pare li havia donat l'encàrrec de portar-la amb ell; però com que el jove va contestar que res li havia dit en aquest punt, Agnès no es va decidir a seguir-lo i va romandre a Olite.

Llegir l’original en castellà

El mancebo, que era un gallardo joven de quince á diez y seis años, partió en efecto para Navarra. En mala hora fué para él y para el país de Bearn. Acogiósele con verdadero cariño en la residencia real de Olite, y allí permaneció algunos días con su madre, sin que sus ruegos é instancias pudiesen alcanzar de ella que regresara con él al Bearn. Inés le preguntó si el conde de Foix su padre le había dado el encargo de llevársela consigo; pero como el mancebo contestó que nada le había dicho en este punto, Inés no se decidió á seguirle y permaneció en Olite.

Tot seguit que la seva mare s'hagué acomiadat, el donzell va passar a Pamplona per saludar el seu oncle el rei de Navarra, qui el va acollir molt bé, el va fer romandre deu dies en la seva companyia, i després el va acomiadar omplint-lo de regals. Un dels regals que li va fer va ser la mort.

Llegir l’original en castellà

Luego que su madre se hubo despedido, el doncel pasó á Pamplona para saludar á su tío el rey de Navarra, quien le acogió muy bien, le hizo permanecer diez días en su compañía, y después le despidió colmándole de regalos. Uno de los regalos que le hizo fué la muerte.

En l'acte en què l'hereu del Bearn es disposava a posar-se en camí, Carles el Dolent el va cridar a part i, fent-lo entrar a la seva cambra, li va presentar una bossa plena de certes pólvores.

Llegir l’original en castellà

En el acto en que el heredero del Bearn se disponía á ponerse en camino, Carlos el Malo le llamó aparte y, haciéndole entrar en su cámara, le presentó una bolsa llena de ciertos polvos.

— Gastó, nebot meu — li va dir el rei —, fareu el que us diré, i per Déu viu us suplico que no us aparteu de les meves instruccions. Ja sabeu el gran i injust ressentiment que el vostre pare el comte de Foix guarda contra la vostra mare la meva germana, la qual cosa em desplau en gran manera i molt us ha de desplàure a vós també. Tanmateix, per posar les coses en bon punt i a fi que la vostra mare recobri l'afecte del seu espòs, prendreu un grapat d'aquestes pólvores i les posareu en un dels aliments que hagi de menjar el vostre pare. Tan aviat com els hagi provat, no pensarà en altra cosa més que a tornar a veure la seva esposa la vostra mare i a tenir-la al seu costat. Des d'aquell instant tornaran a estimar-se més que mai, no voldran separar-se mai, i això és precisament el que jo desitjo i desitgeu vós mateix de segur. Però una advertència he de fer-vos. Ningú al món ha de saber la virtut meravellosa d'aquestes pólvores i la seva existència en el vostre poder. Com algú us les vegi o sàpiga que les teniu, les pólvores perdran la seva virtut i grans i terribles mals cauran sobre vós. Guardeu sobre això un secret profund, i seguiu al peu de la lletra les meves instruccions.

Llegir l’original en castellà

— Gastón, sobrino mío — le dijo el rey, — vais á hacer lo que os diré, y por Dios vivo os suplico que no os apartéis de mis instrucciones. Ya sabéis el grande é injusto resentimiento que vuestro padre el conde de Foix guarda contra vuestra madre mi hermana, lo cual me . lace en gran manera y mucho debe desplaceros á vos también. Sin embargo, para poner las cosas en buen punto y á fin de que vuestra madre recobre el cariño de su esposo, tomaréis un puñado de estos polvos y los pondréis en uno de los alimentos que haya de comer vuestro padre. Tan pronto como lo haya probado, no pensará en otra cosa más que en volver á ver á su esposa vuestra madre y en tenerla á su lado. Desde aquel instante volverán á amarse más que nunca, no querrán separarse jamás, y esto es precisamente lo que yo deseo y deseáis vos mismo de seguro. Pero una advertencia he de haceros. Nadie en el mundo debe saber la virtud maravillosa de estos polvos y su existencia en vuestro poder. Como alguien haya que os los vea ó sepa que los tenéis, perderán los polvos su virtud y grandes y terribles males caerán sobre vos. Guardad sobre esto secreto profundo, y seguid al pie de la letra mis instrucciones.

L'innocent jove, prenent per cert tot el que el seu oncle el rei de Navarra li va dir, va prometre fer el que se li demanava, i va tornar al castell d'Orthez, on va ensenyar al seu pare tots els regals que li havien fet, excepte la bossa de les pólvores meravelloses, sobre la qual es va guardar bé de dir la menor paraula.

Llegir l’original en castellà

El inocente mancebo, tomando por cierto todo cuanto su tío el rey de Navarra le dijo, prometió hacer lo que se le pedía, y regresó al castillo de Orthez, donde enseñó á su padre todos los regalos que le habían hecho, excepto la bolsa de los polvos maravillosos, sobre lo cual se guardó bien de decir la menor palabra.

El jove príncep tenia per companys de joc Ivain i Gracià, dos fills bastards de Gastó Febus. Dormien junts a la mateixa cambra, s'estimaven com a germans i es vestien amb les mateixes robes. Gastó i Ivain eren tots dos de la mateixa edat i de la mateixa estatura. Un dia que estaven jugant i barallant-se des-dels seus llits, com joves, van canviar els seus gipons, de manera que el de Gastó, del qual penjava interiorment la bossa de les pólvores meravelloses, va anar a parar damunt el llit d'Ivain. Aquest va descobrir la bossa i va dir al seu germà:

Llegir l’original en castellà

Tenía el joven príncipe por compañeros de juego á Ivain y Graciano, dos hijos bastardos de Gastón Febo. Dormían juntos en la misma cámara, se amaban como hermanos y se vestían con las mismas ropas. Gastón é Ivain eran los dos de una misma edad y de una misma estatura. Un día que estaban jugando y peleándose desde sus camas, como jóvenes, cambiaron sus jubones, de manera que el de Gastón, del cual colgaba interiormente la bolsa de los polvos maravillosos, fué á parar encima la cama de Ivain. Descubrió éste la bolsa y dijo á su hermano:

— Gastó, quina bossa és aquesta que porteu amagada al gipó sobre el vostre pit?

Llegir l’original en castellà

— Gastón, ¿qué bolsa es ésta que lleváis escondida en el jubón sobre vuestro pecho?

La pregunta va disgustar sobremanera a Gastó, que va contestar a l'acte amb un gest brusc:

Llegir l’original en castellà

La pregunta disgustó sobremanera á Gastón, que contestó en el acto con ademán brusco:

— Res us importa a vós, Ivain; retorneu-me el meu gipó.

Llegir l’original en castellà

— Nada os importa á vos, Ivain; devolvedme mi jubón.

Ivain l'hi va llançar i Gastó se'l va posar, el qual tot aquell dia el va passar pensatiu i cabisbaix.

Llegir l’original en castellà

Ivain se lo arrojó y vistióselo Gastón, el cual todo aquel día lo pasó pensativo y cabizbajo.

L'endemà Gastó es va incomodar amb el seu germà Ivain jugant a la pilota, i li va donar una bufetada. El jove es va irritar i va entrar plorant a la cambra del seu pare, a l'hora en què Gastó Febus acabava d'assistir al sacrifici de la missa.

Llegir l’original en castellà

Al siguiente día Gastón se incomodó con su hermano Ivain jugando á la pelota, y le dio un cachete. El joven se irritó y entró llorando en la cámara de su padre, á hora en que Gastón Febo acababa de asistir al sacrificio de la misa.

— Ivain, què és això? — li va preguntar el comte en veure el seu rostre plorós.

Llegir l’original en castellà

— Ivain, ¿qué es eso? — le preguntó el conde al ver su semblante lloroso.

— Mon senyor, Gastó m'ha pegat, i en veritat que més motius hi ha per pegar-li a ell que a mi.

Llegir l’original en castellà

— Monseñor, Gastón me ha pegado, y en verdad que más motivos hay para pegarle á él que á mí.

— Per què? — va preguntar el recelós comte.

Llegir l’original en castellà

— ¿Por qué? — preguntó el receloso conde.

— Per la meva fe us asseguro, mon senyor, que des que ha tornat de Navarra porta sobre el seu pit una bossa plena de pólvores. No sé per a què serveix ni què vol fer amb elles; però ja m'ha dit una o dues vegades que abans de poc la seva mare haurà fet amb vós les paus i viureu més units que mai.

Llegir l’original en castellà

— Por mi fe os aseguro, monseñor, que desde que ha regresado de Navarra lleva sobre su pecho una bolsa llena de polvos. No sé para qué sirve ni qué quiere hacer con ellos; pero ya me ha dicho una ó dos veces que antes de poco su madre habrá hecho con vos las paces y viviréis más unidos que nunca.

— Oh! — va dir el comte; — calla, i que ningú sàpiga el que m'acabes de dir.

Llegir l’original en castellà

— ¡Oh! — dijo el conde; — cállate, y que nadie sepa lo que me acabas de decir.

— Així ho faré, — va contestar el jove.

Llegir l’original en castellà

— Así lo haré, — contestó el joven.

Des d'aquell moment, diu el cronista Froissart, que és qui va relatant el fet conforme nosaltres l'expliquem, des d'aquell moment el comte de Foix es sentí inquiet i desassossegat; però dissimulà fins a trobar ocasió oportuna, que no tardà per cert a presentar-se-li.

Llegir l’original en castellà

Desde aquel momento, dice el cronista Froissart, que es quien va relatando el hecho conforme nosotros lo contamos, desde aquel momento el conde de Foix se sintió inquieto y desasosegado; pero disimuló hasta hallar ocasión oportuna, que no tardó por cierto en presentársele.

II.

Llegir l’original en castellà

II.

En arribar l'hora del dinar, el comte es va rentar les mans, com tenia per costum, i va entrar al menjador, asseient-se a la taula. El seu fill Gastó tenia l'encàrrec de presentar-li els plats; i així com es va acostar per posar-li davant el primer, el comte li va llançar una mirada i va veure com s'escapaven d'entre el seu gipó els penjolls de la bossa. La sang li va pujar al rostre.

Llegir l’original en castellà

Al llegar la hora de la comida, el conde se lavó las manos, como tenía de costumbre, y entró en el comedor, sentándose á la mesa. Su hijo Gastón tenía el encargo de presentarle los platos; y en cuanto se acercó para ponerle delante el primero, arrojóle el conde una mirada y vio cómo se escapaban de entre su jubón los colgantes de la bolsa. La sangre se le agolpó al rostro.

— Acosta't, Gastó — li va dir. — Vull dir-te alguna cosa a l'orella.

Llegir l’original en castellà

— Acércate, Gastón — le dijo. — Quiero decirte algo al oído.

Es va acostar al moment, i a l'acte Gastó Febus va agafar el seu gipó, que va descordar, tallant amb un ganivet els cordons de la bossa, la qual li va quedar a la mà. Tot seguit va dir:

Llegir l’original en castellà

Acercóse al momento, y en el acto Gastón Febo echó mano á su jubón, que desabrochó, cortando con un cuchillo los cordones de la bolsa, la cual le quedó en la mano. En seguida dijo:

— Què hi ha en aquesta bossa?

Llegir l’original en castellà

— ¿Qué hay en esta bolsa?

Sorprès el jove príncep i espantat, no va dir una paraula. Va posar-se pàl·lid i va començar a tremolar de tots els seus membres com un delinqüent.

Llegir l’original en castellà

Sorprendido el joven príncipe y asustado, no dijo una palabra. Púsose pálido y comenzó á temblar de todos sus miembros como un delincuente.

El comte de Foix va obrir la bossa, i estenent part d'aquelles pólvores sobre un tros de pa, el va donar a menjar a un dels seus llebrers, que allí es trobava estès als seus peus. Tan aviat com el gos va haver empassat el tros de pa, va fer alguns bots i va caure mort. En veure això el comte de Foix, no es va poder contenir: es va aixecar de la taula, i agafant la daga que penjava del seu cinturó, va fer el gest de llançar-la al seu fill, a qui hagués mort sense remei, si els cavallers i escuders que es trobaven presents no s'haguessin interposat, exclamant:

Llegir l’original en castellà

El conde de Foix abrió la bolsa, y extendiendo parte de aquellos polvos sobre un pedazo de pan, se lo dio á comer á uno de sus lebreles, que allí se hallaba tendido á sus pies. Tan pronto como el perro hubo tragado el pedazo de pan, dio algunos botes y cayó muerto. Al ver esto el conde de Foix, no pudo contenerse: se levantó de la mesa, y echando mano á la daga que pendía de su cinto, hizo ademán de arrojársela á su hijo, á quien hubiera muerto sin remedio, si los caballeros y escuderos que se hallaban presentes no se hubiesen interpuesto, exclamando:

— Gràcia per Déu, mon senyor! Informeu-vos abans de procedir contra el vostre fill.

Llegir l’original en castellà

— ¡Gracia por Dios, monseñor! Informaos antes de proceder contra vuestro hijo.

tomo xxi 24 Les primeres paraules que el comte va dir, quan la seva còlera li va permetre parlar, van ser:

Llegir l’original en castellà

tomo xxi 24 Las primeras palabras que el conde dijo, cuando su cólera le permitió hablar, fueron:

— Oh traïdor Gastó! per tu i perquè fos major l'herència que devies recollir, he tingut guerra amb el rei de França, amb el d'Anglaterra, amb el d'Espanya, amb el de Navarra i amb el d'Aragó, i contra tots ells m'he defensat com a cavaller i com a bo. I ara tu em vols matar! Doncs bé, jo t'asseguro, fill desnaturalitzat, que moriràs a les meves mans.

Llegir l’original en castellà

— ¡Oh traidor Gastón! por tí y para que fuese mayor la herencia que debías recoger, he tenido guerra con el rey de Francia, con el de Inglaterra, con el de España, con el de Navarra y con el de Aragón, y contra todos ellos me he defendido como caballero y como bueno. ¡Y ahora tú me quieres matar! Pues bien, yo te aseguro, hijo desnaturalizado, que vas á morir á mis manos.

I dites aquestes paraules, es va llançar una altra vegada sobre el seu fill; però de nou es van interposar els presents, els quals, llançant-se als seus peus, exclamaven:

Llegir l’original en castellà

Y dichas estas palabras, se arrojó otra vez sobre su hijo; pero de nuevo se interpusieron los presentes, quienes, arrojándose á sus plantas, exclamaban:

— Oh mon senyor! Gràcia, gràcia per Déu! No mateu Gastó, ja que no teniu altre fill. Tanqueu-lo, informeu-vos abans de tot, ja que de segur que l'infeliç no sabria que les pólvores fossin enverinades.

Llegir l’original en castellà

— ¡Oh monseñor! ¡Gracia, gracia por Dios! No matéis á Gastón, pues que no tenéis otro hijo. Encerradle, informaos antes de todo, pues de seguro el infeliz no sabría que los polvos fuesen envenenados.

— Doncs bé — va dir el comte assossegant-se; — tanqueu-me'l en una torre, i amb la vostra vida em respondreu de la seva persona.

Llegir l’original en castellà

— Pues bien — dijo el conde sosegándose; — encerrádmele en una torre, y con vuestra vida me responderéis de su persona.

Així es va fer, en efecte, i el desgraciat príncep va ser portat a la torre de Moncada.

Llegir l’original en castellà

Así se hizo, en efecto, y el desgraciado príncipe fué llevado á la torre de Moneada.

No es va limitar a aquesta mesura Gastó Febus. Va manar detenir tots els que servien al seu fill; però alguns es van salvar, sent d'entre aquests el bisbe de Lescar. Quinze dels presos van ser ajusticiats perquè no van voler revelar el complot que, segons el comte, devia existir.

Llegir l’original en castellà

No se limitó á esta medida Gastón Febo. Mandó prender á todos los que servían á su hijo; pero algunos se pusieron en salvo, siendo de este número el obispo de Lesear. Quince de los presos fueron ajusticiados porque no quisieron revelar el complot que, según el conde, debía existir.

En seguida Gastó Febus va convocar els estats per fer pronunciar la sentència de mort del seu fill. Els diputats, atordits per aquesta horrible proposició, més clements que el pare, van acordar que no havia de morir el jove que, segons diu Froissart, era «l'esperança i el cor del país.» Davant la noble actitud del seu poble, el comte va haver de calmar una mica la seva còlera, i va resoldre llavors castigar el seu fill amb la presó per espai de dos o tres mesos, enviant-lo tot seguit a viatjar dos o tres anys a fi que amb l'edat es corregís la que ell creia la seva mala índole.

Llegir l’original en castellà

En seguida Gastón Febo convocó los estados para hacer pronunciar la sentencia de muerte de su hijo. Los diputados, aturdidos por esta horrible proposición, más clementes que el padre, acordaron que no debía morir el joven que, según dice Froissart, era «la esperanza y el corazón del país.» Ante la noble actitud de su pueblo, hubo de calmar un poco el conde su cólera, y resolvió entonces castigar á su hijo con la cárcel por espacio de dos ó tres meses, enviándole en seguida á viajar dos ó tres años á fin de que con la edad se corrigiese la que él creía su mala índole.

Va donar ordre, doncs, per retenir-lo presoner en una fosca habitació de la torre de Moncada. Deu dies va romandre allí el jove príncep bevent i menjant molt poc, malgrat que li portessin menjar abundant cada dia; però el jove el rebutjava, com si fos la seva intenció deixar-se morir de fam. El carceller es va presentar un dia al comte i li va dir:

Llegir l’original en castellà

Dio orden, pues, para retenerle prisionero en una oscura habitación de la torre de Moneada. Diez días permaneció allí el joven príncipe bebiendo y comiendo muy poco, sin embargo de llevársele comida abundante cada día; pero el mancebo la rechazaba, como si fuese su intención dejarse morir de hambre. El carcelero se presentó un día al conde y le dijo:

— Mon senyor, vinc a advertir-vos que el vostre fill es deixa morir de fam a la presó en què jeu. A penes ha menjat des que en ella ha entrat; passa tot el dia estès al llit, i he trobat intactes en un racó els menjars que li he portat aquests últims dies. En sentir això el comte es va encolerir, i sense dir res es va dirigir a la torre. Per desgràcia portava a la mà la daga que penjava sempre del seu cinturó. Es va manar obrir la porta de la presó, i acostant-se al seu fill, que continuava estès al llit, li va dir:

Llegir l’original en castellà

— Monseñor, vengo á advertiros que vuestro hijo se deja morir de hambre en la cárcel en que yace. Apenas ha comido desde que en ella ha entrado; pasa todo el día tendido en la cama, y he hallado intactos en un rincón los manjares que le he llevado estos últimos días. Al oir esto el conde se encolerizó, y sin decir nada se dirigió á la torre. Por desgracia llevaba en la mano la daga que pendía siempre de su cintura. Mandóse abrir la puerta de la cárcel, y acercándose á su hijo, que continuaba tendido en la cama, le dijo:

— Ah, traïdor! Així que no vols menjar? Ja et faré jo que mengis a la força.

Llegir l’original en castellà

— jAh, traidor! ¿Con que no quieres comer? Ya te haré yo que comas á la fuerza.

I donant-li un cop al coll amb la mà en què portava la daga, li va girar l'esquena i va sortir de l'estança.

Llegir l’original en castellà

Y dándole un golpe en el cuello con la mano en que llevaba la daga, le volvió las espaldas y se salió de la estancia.

Pocs moments després el jove Gastó era mort. En donar-li el seu pare el cop, l'havia ferit en una vena amb la punta de la seva daga.

Llegir l’original en castellà

Pocos momentos después el joven Gastón estaba muerto. Al darle su padre el golpe, le había herido en una vena con la punta de su daga.

Quan Gastó Febus va saber que havia donat mort al seu fill, va començar a plorar i a desesperar-se. Aquell accident fatal sepultava en la tomba tota la seva raça, ja que ja no li quedaven sinó dos bastards, Ivain i Gracià, els quals no podien succeir-lo. Tot seguit va enviar a buscar el seu barber i es va fer afaitar, vestint-se de negre i enlutant el seu palau. El cadàver del jove príncep va ser portat, enmig de plors i sanglots, al convent dels frares menors d'Orthez, on va ser sepultat.

Llegir l’original en castellà

Cuando Gastón Febo supo que había dado muerte á su hijo, empezó á llorar y á desesperarse. Aquel accidente fatal sepultaba en la tumba á toda su raza, pues ya no le quedaban sino dos bastardos, Ivain y Graciano, los cuales no podían sucederle. En seguida envió por su barbero y se hizo rasurar, vistiéndose de negro y enlutando su palacio. El cadáver del joven príncipe fué llevado, en medio de llantos y sollozos, al convento de los frailes menores de Orthez, donde fué sepultado.

Així expliquen el fet Froissart i gairebé tots els historiadors francesos; així resulta de les cròniques i tradicions del Bearn; però és just, no obstant això, advertir que Moret i altres historiadors navarresos neguen allò del verí atribuït a Carles el Dolent, el qual rei s'esforcen a rehabilitar.

Llegir l’original en castellà

Así cuentan el hecho Froissart y casi todos los historiadores franceses; así resulta de las crónicas y tradiciones del Bearn; pero es justo, sin embargo, advertir que Moret y otros historiadores navarros niegan lo del veneno atribuido á Carlos el Malo, cuyo rey se esfuerzan en rehabilitar.

El que és cert en aquest punt és la mort del fill portada a terme pel pare. Els cronistes parlen molt de la desesperació de Gastó Febus i del seu penediment. Diuen que va creure veure la mà de Déu en aquesta desgràcia terrible, i que, quan més tard volia recordar aquells temps, deia: «Quan el Senyor estava irritat contra mi.»

Llegir l’original en castellà

Lo positivo en este punto es la muerte del hijo llevada á cabo por el padre. Los cronistas hablan mucho de la desesperación de Gastón Febo y de su arrepentimiento. Dicen que creyó ver la mano de Dios en esta desgracia terrible, y que, cuando más tarde quería recordar aquellos tiempos, decía: «Cuando el Señor estaba irritado contra mí.»

Un altre esdeveniment va contribuir també a martiritzar el cor del comte de Foix.

Llegir l’original en castellà

Otro acontecimiento contribuyó también á martirizar el corazón del conde de Foix.

Una dama de la cort, molt íntima amiga seva, Margarida, la conducta de la qual no tenia res d'irreprotxable, la qual vivia al mateix castell d'Orthez, va quedar extremadament afectada per la mort del pobre hereu dels estats de Bearn. Potser la terrible veu de la consciència acusava aquella dama de no ser del tot estranya a tan funest esdeveniment i a la conducta del pare amb el fill.

Llegir l’original en castellà

Una dama de la corte, muy íntima amiga suya, Margarita, cuya conducta nada tenía de irreprochable, la cual vivía en el mismo castillo de Orthez, se hubo de afectar extremadamente con la muerte del pobre heredero de los estados de Bearn. Acaso la terrible voz de la conciencia acusaba á aquella dama de no ser del todo extraña á tan funesto acontecimiento y á la conducta del padre con el hijo.

Un dia, o per millor dir una nit, pocs dies després de la mort del jove Gastó, Margarida, que estava agenollada en el seu oratori, va creure sentir prop d'ella tres gemecs profunds i dolorosos, capaços d'esquinçar el cor més empedreït. De tal manera això va aterrir Margarida, que les seves dames la van trobar desmaiada al peu del reclinatori. Quan va tornar en si, va exclamar:

Llegir l’original en castellà

Un día, ó por mejor decir una noche, pocos días después de la muerte del joven Gastón, Margarita, que estaba arrodillada en su oratorio, creyó oir cerca de ella tres gemidos profundos y dolorosos, capaces de desgarrar el corazón más empedernido. De tal manera aterró esto á Margarita, que sus damas la encontraron desmayada al pie del reclinatorio. Cuando volvió en sí, exclamó:

— El fill del comte se m'ha presentat aquesta nit, l'he vist i l'he sentit; però en nom de Déu no digueu res a mon senyor Gastó.

Llegir l’original en castellà

— El hijo del conde se me ha presentado esta noche, le he visto y le he oído; pero en nombre de Dios no digáis nada á monseñor Gastón.

A causa d'aquest esdeveniment, Margarida, sense voler veure ja més el comte de Foix, es va llançar als braços de la religió per demanar-li consol; però la seva impressió dolorosa no es va poder dissipar, i al poc temps lliurava la seva ànima al Creador.

Llegir l’original en castellà

A causa de este acontecimiento, Margarita, sin querer ver ya más al conde de Foix, se arrojó en brazos de la religión para pedirle consuelos; pero su impresión dolorosa no se pudo disipar, y al poco tiempo entregaba su alma al Criador.

Aquesta és una de les diverses llegendes dramàtiques que s'expliquen a Orthez al viatger quan se li ensenyen les ruïnes del castell i la torre de Moncada.

Llegir l’original en castellà

Ésta es una de las varias dramáticas leyendas que se cuentan en Orthez al viajero cuando se le enseñan las ruinas del castillo y la torre de Moneada.

Fi de l’entrada original