Tornar a l'atles

Malla (calle den)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 240–241

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Creua des de la Plateria a la plaça dels Argenters.

Llegir l’original en castellà

Cruza desde la Platería á la plaza deis Argenten.

Primerament va tenir el nom den Ferran i després el den Guillem Malla, famílies que van tenir-hi propietats.

Llegir l’original en castellà

Primeramente tuvo el nombre den Ferran y luego el den Guillan Malla, familias que tuvieron en ella propiedades.

L'últim devia ser sens dubte un acabalat propietari de Barcelona i dels seus voltants, ja que diversos carrers van tenir antigament el seu nom.

Llegir l’original en castellà

Debía el último ser sin duda un acaudalado propietario de Barcelona y de sus alrededores, pues varías calles tuvieron antiguamente su nombre.

En la república de les lletres catalanes figura amb glòria un Felip de Malla, que vivia al segle XV. Era canonge i ardiaca del Penedès a la catedral de Barcelona, baró no menys il·lustre per la seva pietat que per la seva erudició. Abans de complir els vint anys va estar a París, on, amb general admiració, va ser professor de les sagrades lletres, havent estat nomenat més tard mestre d'arts i catedràtic de teologia a la mateixa ciutat.

Llegir l’original en castellà

En la república de las letras catalanas figura con gloria un Felipe de Malla, que vivía en el siglo xv. Era canónigo y arcediano del Panadés en la catedral de Barcelona, varón no menos ilustre por su piedad que por su erudición. Antes de cumplir los veinte años de su edad estuvo en París, donde, con general admiración, fué profesor de sagradas letras, habiendo sido nombrado más tarde maestro de artes y catedrático de teología en la misma ciudad.

Quan va regressar a Barcelona es va ordenar de sacerdot, sent molt protegit pels reis Ferran d'Antequera i el seu fill Alfons el Savi, els dos regnats dels quals va il·lustrar.

Llegir l’original en castellà

Cuando regresó á Barcelona se ordenó de sacerdote, siendo muy protegido de los reyes Fernando el de Antequera y su hijo Alfonso el Sabio, cuyos dos reinados ilustró.

El primer d'aquells monarques el va enviar d'ambaixador a Anglaterra per tractar amb aquell rei els me- ELS CARRERS DE BARCELONA 24 I

Llegir l’original en castellà

El primero de aquellos monarcas le envió de embajador á Inglaterra para tratar con aquel rey de los me- LAS CALLES DE BARCELONA 24 I

mitjans d'extingir el cisma i també de diversos assumptes polítics. El segon el va nomenar predicador seu; el va enviar juntament amb altres homes eminents de Catalunya al concili de Constança, on es va distingir notablement, i també d'ambaixador a Nàpols.

Llegir l’original en castellà

dios de extinguir el cisma y también de varios asuntos políticos. El segundo lo nombró predicador suyo; le envió junto con otros varones eminentes de Cataluña al concilio de Constancia, donde se distinguió notablemente, y también de embajador á Ñapóles.

A l'hora de morir va deixar diverses obres, entre elles una notable col·lecció de sermons, ja que es diu que va ser el més destacat predicador d'aquells temps, després de Sant Vicent Ferrer.

Llegir l’original en castellà

Al morir dejó varias obras, entre ellas una notable colección de sermones, pues se cuenta que fué el más señalado predicador de aquellos tiempos, después de San Vicente Ferrer.

Fi de l’entrada original