Travessa des del carrer de Ripoll a la Riera de Sant Joan.
Llegir l’original en castellà
Atraviesa de la de Ripoll á la Riera de San Juan.
Primerament va tenir el de Borradonà, nom de família sens dubte.
Llegir l’original en castellà
Primeramente tuvo el den Borradoná, nombre de familia sin duda.
Després va prendre el de l'Ermita, a causa d'una capelleta, espècie d'eremitori, que la pietat particular va establir en un vast hort l'entrada del qual donava a aquest carrer.
Llegir l’original en castellà
Luego tomó el de la Ermita, á causa de una capillita especie de eremitorio que la piedad particular estableció en un vasto huerto cuya entrada daba á esta calle.
Va passar més tard a tenir el de la Murtra, l'origen del qual ens és desconegut.
Llegir l’original en castellà
Pasó más tarde á tener el de la Murtra, cuyo origen nos es desconocido.
El seu quart nom va ser el de les Penedides, és a dir, de les Penedides, i va provenir d'haver-se instituït al costat de l'esmentada capella una casa destinada al recolliment de les dones penedides.
Llegir l’original en castellà
Su cuarto nombre fué el de las Pcnedidas, es decir, de las Arrepentidas, y provino de haberse instituido junto á la citada capilla una casa destinada para el recogimiento de las mujeres arrepentidas.
Aviat es va manifestar la intenció de fundar en aquesta casa una orde de religioses, i el 1365 el Consell de Cent va acordar contribuir, per a aquest objecte, a la fàbrica d'un monestir. Consta que dita Corporació va donar, el 25 de novembre de 1365, 509 lliures catalanes per amor de Déu a l'esmentat efecte; però la fundació de l'orde no va tenir lloc fins al 1372, sent bisbe de Barcelona D. Pere de Planella. Els va donar a les noves religioses l'hàbit i regla de Sant Agustí el bisbe portuenc Guiu, cardenal legat de la Santa Seu, i el papa Climent VII va destinar a aquest convent unes monges canongesses de Sant Agustí, segons la regla i institució de Sant Rufus, que residien al terme de Terrassa i parròquia anomenada de Puig Barral, en una capella sota l'advocació de Santa Magdalena. Aquesta aplicació va ser confirmada el 1535 pel pontífex Pau III.
Llegir l’original en castellà
Pronto se manifestó la intención de fundar en esta casa una orden de religiosas, y en i365 el Consejo de Ciento acordó contribuir, para este objeto, á la fábrica de un monasterio. Consta que dicha Corporación dio, el 25 de Noviembre de i365, 5oq libras catalanas por amor de Dios al citado efecto; pero la fundación de la orden no tuvo lugar hasta 1372, siendo obispo de Barcelona D. Pedro de Planella. Les fué dado á las nuevas religiosas el hábito y regla de San Agustín por el obispo portuense Guido, cardenal legado de la Santa Sede, y el papa Clemente VII destinó á este convento unas monjas canonesas de San Agustín, según la regla é institución de San Rufo, que residían en el término de Tarrasa y parroquia llamada de Puig Barral, en una capilla bajo la advocación de Santa Magdalena. Esta aplicación fué confirmada en i535 por el pontífice Paulo III.
D'aquí va provenir el cinquè nom que va prendre aquest carrer i que definitivament va guardar, per haver començat el poble a anomenar el nou establiment convent de les Magdalenes.
Llegir l’original en castellà
De aquí provino el quinto nombre que tomó esta calle y que definitivamente guardó, por haber comenzado á llamar el vulgo al nuevo establecimiento convento de las Magdalenas.
L'edifici fa cantonada amb la Riera de Sant Joan, de la qual forma part; però l'església té la seva entrada principal al carrer que ens ocupa. Res de particular ofereix el temple. El convent té bons i espaiosos claustres, i es diu que guarda alguns quadres de mèrit.
Llegir l’original en castellà
El edificio hace esquina á la Riera de San Juan, de la cual forma parte; pero la iglesia tiene su entrada principal en la calle de que nos ocupamos. Nada de particular ofrece el templo. El convento tiene buenos y espaciosos claustros, y se dice que guarda algunos cuadros de mérito.
Durant l'època en què en van estar absents les monges, a causa dels referits successos de 1835, va servir per a les escoles gratuïtes que costeja la Junta de Dames, i també per a allotjament de famílies de militars pobres.
Llegir l’original en castellà
Durante la época en que de él estuvieron ausentes las monjas, á causa de los referidos sucesos de i835, sirvió para las escuelas gratuitas que costea la Junta de Damas, y también para alojamiento de familias de militares pobres.
Fi de l’entrada original