Tornar a l'atles

Llobregat (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 232–233

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Pertanyerà a l'eixample, i començarà a la de Còrsega per anar a concloure a la de Corts. Es trobarà en un extrem de la nova Barcelona, i d'ella partiran les de Rosselló, Provença, Mallorca, València, Aragó, Consell de Cent i Diputació:

Llegir l’original en castellà

Pertenecerá al ensanche, y comenzará en la de Cor - cega para ir á concluir en la de Cortes. Se hallará en un extremo de la nueva Barcelona, y de ella partirán las de Rosellón, Provenza, Mallorca, Valencia, Aragón, Consejo de Ciento y Diputación:

Es va donar a aquest carrer el nom del riu català que té més anomenada.

Llegir l’original en castellà

Dióse á esta calle el nombre del río catalán que tiene más nombradla.

Heus aquí el que, amb referència a aquest riu, dèiem en una obreta que fa anys vam publicar per a guia de ferrocarrils:

Llegir l’original en castellà

He aquí lo que, con referencia á este río, decíamos en una obrita que hace años publicamos para guía de ferrocarriles:

«Heus aquí, aquest Llobregat tan famós en les nostres cròniques, citat per la història, cantat per la poesia, i que més d'una vegada ha anat rodant cap a la Mediterrània onades de sang d'herois. Vegeu creuar ràpides i veloces les seves aigües, com si tinguessin pressa d'arribar al mar, cansades ja de donar vida a tantes indústries i moviment a tantes màquines com al seu pas troben.

Llegir l’original en castellà

«Hele aquí, ese Llobregat tan famoso en nuestras crónicas, citado por la historia, cantado por la poesía, y que más de una vez ha ido rodando hacia el Mediterráneo olas de sangre de héroes. Ved cruzar rápidas y veloces sus aguas, cual si tuviesen prisa de llegar al mar, cansadas ya de dar vidaá tantas industrias y movimiento á tantas máquinas como á su paso encuentran.

» Llobregat, riu estimat de la meva pàtria, grat és el teu nom al cor del català entusiasta, com grates són al trobador les obagues de les teves ribes amenes. Després d'haver treballat per donar vida a la indústria i a l'agricultura, com nosaltres treballem per donar pa a la nostra família; després d'una vida passada gemegant de dolor, destrossades les teves aigües per les puntes de les roques o pels ferros de les màquines, et dirigeixes al mar, que és l'eternitat on acaba el curs dels rius, com nosaltres, després de patiments i penes i angoixes, ens dirigim a l'eternitat, que és el mar on acaben les seves tasques els mortals.

Llegir l’original en castellà

» Llobregat, río querido de mi patria, grato es tu nombre al corazón del catalán entusiasta, como gratas son al trovador las umbrías de tus márgenes amenas. Después de haber trabajado para dar vida á la industria y á la agricultura, como nosotros trabajamos para dar pan á nuestra familia; después de una vida pasada en gemir de dolor, destrozadas tus aguas por las puntas de las rocas ó por los hierros de las máquinas, te diriges al mar, que es la eternidad en donde acaba el curso de los ríos, como nosotros, después de sufrimientos y penas y angustias, nos dirigimos á la eternidad, que es el mar donde concluyen sus tareas los mortales.

»Els antics donaven a aquest riu el nom de Rubriís, per la molta terra vermella que arrossegava, devent-se a aquesta circumstància el fet que els poetes diguessin que portava arenes d'or. Després se'l va anomenar Llobregat a causa dels molts punts ombrívols i veritablement lúgubres de les seves ribes, ja que és fama que antigament creuava gran extensió de territori ple de malesa, fullatge i arbreda. La veritat és que a les seves ribes hi ha paisatges tan afalagadors com seductors, tan plens de poesia com de màgia i d'encant.

Llegir l’original en castellà

»Los antiguos daban á este río el nombre de Rubriís, por la mucha tierra roja que arrastraba, debiéndose á esta circunstancia el que los poetas dijesen que llevaba arenas de oro. Después se le llamó Llobregat á causa de los muchos puntos sombríos y verdaderamente lóbregos de sus márgenes, pues es fama que antiguamente cruzaba gran extensión de territorio lleno de maleza, follaje \- arboleda. Lo cierto es que en sus orillas hay paisajes tan halagüeños como seductores, tan llenos de poesía como de magia y de encanto.

Aquest riu neix a l'extrem N.E. del partit de Berga, brollant les seves nombroses fonts en una masia o granja anomenada Hospitalet, una mica més avall de la població de Castellar de Nuch. Es dirigeix al principi a l'O. i després baixa en direcció N.S. cap a Montserrat, al costat del qual famós mont passa. El seu curs és només de 39 llegües, i durant ell rep en el seu si 27, entre rius, rierols i rieres. Els dos rius més importants que se li uneixen són el Cardener, a Manresa, i el Noya, a Martorell. Passa per sota de 18 ponts, alguns dels quals són magnífics, com el de Monistrol, el de Molins de Rei i, sobretot, el famós pont del Diable, a Martorell.

Llegir l’original en castellà

'.Nace este río en el extremo N.E. del partido de Berga, brotando sus numerosas fuentes en una masía ó granja llamada Hospitalet, un poco más abajo de la población de Castellar de Nuch. Se dirige al principio al O. y después baja en dirección N.S. hacia Montserrat, junto á cuyo famoso monte pasa. Su curso es sólo de 39 leguas, y durante él recibe en su seno 27, entre ríos, arroyos y rieras. Los dos ríos más importantes que se le unen son el Cardener, en Manresa, y el Noya, en Martorell. Pasa por debajo de 18 puentes, algunos de los cuales son magníficos, como el de Monistrol, el de Molíns de Rey y, sobre todo, el famoso puente del Diablo, en Martorell.»

Fi de l’entrada original