Està a la Barceloneta i, partint del carrer del Cementiri, es dirigeix a sortir a la platja.
Llegir l’original en castellà
Está en la Barceloneta y, partiendo de la del Cementerio, se dirige á salir á la playa.
Oportunament aplicat està el nom d'aquesta ca-rrer. És un record de glòria. Ho és per a tots els espanyols en general, i molt especialment per als catalans, conforme direm.
Llegir l’original en castellà
Oportunamente aplicado está el nombre de esta calie. Es un recuerdo de gloria. Lo es para todos los españoles en general, y muy especialmente para los catalanes, conforme vamos á decir.
La famosa batalla naval de Lepanto va ser guanyada a l'octubre de 1571 per D. Joan d'Àustria, qui amb aquella victòria va contenir la invasió musulmana, va fer perdre a la marina turca tota la seva influència, i va assegurar definitivament el triomf de la creu sobre la mitja lluna. Els catalans van prendre una part molt principal en aquella jornada de glòria, i herois van ser en ella el general D. Lluís de Requesens, segon de D. Joan d'Àustria: D. Joan de Cardona, D. Miquel de Montcada, D. Pere Sagarriga i molts altres de la nostra terra, oficials com soldats. Se sap que només de la vila Sant Feliu de Guíxols, pàtria de braus mariners, van estar a Lepanto 80 oficials majors.
Llegir l’original en castellà
La famosa batalla naval de Lepanto fué ganada en Octubre de 1571 por D. Juan de Austria, quien con aquella victoria contuvo la invasión musulmana, hizo perder á la marina turca toda su influencia, y aseguró definitivamente el triunfo de la cruz sobre la media luna. Los catalanes tomaron una parte muy principal en aquella jornada de gloria, y héroes fueron en ella el general D. Luis de Requesens, segundo de D. Juan de Austria: D. Juan de Cardona, D. Miguel de Moneada, i). Pedro Zagarriga y otros muchos de nuestra tierra, i oficiales como soldados. Sábese que sólo de la villa San Feliu de Guixols, patria de bravos marinos, estuvieron en Lepanto 80 oficiales mayores.
Tant D. Joan d'Àustria com D. Lluís de Requesens van enviar a Barcelona alguns objectes, com a trofeus d'aquella memorable victòria, entre altres coses, diverses banderoles i flàmules turques. Es diu també que el Sant Crist que es venera a l'església Catedral, darrere del presbiteri, és el que portava el príncep a la proa de la seva galera capitana el dia de la batalla. Al monestir de Montserrat es conservaven així mateix, com a records de Lepanto enviats per Don Joan, el fanal de la galera capitana dels turcs i algunes banderoles.
Llegir l’original en castellà
Tanto D. Juan de Austria como D. Luis de Requerís enviaron á Barcelona algunos objetos, como trofeos de aquella memorable victoria, entre otras cosas, varias banderolas y flámulas turcas. Se dice también que el Santo Cristo que se venera en la iglesia Catedral, detrás del presbiterio, es el que llevaba el príncipe en la proa de su galera capitana el día de la batalla. En el monasterio de Montserrat se conservaban asimismo, como recuerdos de Lepanto enviados por Don Juan, el farol de la galera capitana de los turcos y algunas banderolas.
Part tan cabdal van prendre en aquell cèlebre combat naval els catalans, que el renombrat poeta Alonso d'Ercilla, en descriure'l en el cant XXIV del seu poema La Araucana, consagra aquesta octava al record de la nostra nació:
Llegir l’original en castellà
Parte tan capital tomaron en aquel célebre combate naval los catalanes, que el renombrado poeta Alonso de Ercilla, al describirlo en el canto XXIV de su poema La Araucana, consagra esta octava al recuerdo de nuestra nación:
I D. Joan, de la sang de Cardona, Exercint allí el seu vell ofici, Ofereix als perills la persona Donant del seu valor notable indici; I la fiera nació de Barcelona Fa en els enemics sacrifici, Portant fins als punys les espases Totes en sang bàrbara banyades.»
Llegir l’original en castellà
Y D. Juan, de la sangre de Cardona, Ejercitando allí su viejo oficio, Ofrece á los peligros la persona Dando de su valor notable indicio; Y la fiera nación de Barcelona Hace en los enemigos sacrificio, Trayendo hasta los puños las espadas Todas en sangre bárbara bañadas.»
Sabut és també que en aquesta batalla servia com a soldat el cèlebre Cervantes, a qui s'ha anomenat el manco de Lepanto, a conseqüència de la ferida que va rebre en el combat. També hi va ser el poeta valencià Cristóbal de Virués, autor del poema titulat Història de Montserrate. Virués era capità, havia servit de soldat a Itàlia i principalment al Milanesat. Se sap d'ell que va arribar a capità en premi de les seves gestes, i que va lluitar amb gran coratge a la batalla de Lepanto.
Llegir l’original en castellà
Sabido es también que en esta batalla servía como soldado el célebre Cervantes, á quien se ha llamado el manco de Lepanto, á consecuencia de la herida que recibió en el combate. También estuvo el poeta valenciano Cristóbal de Virués, autor del poema titulado Historia de Montserrate. Virués era capitán, había servido de soldado en Italia y principalmente en el Milanesado. Se sabe de él que llegó á capitán en premio de sus hazañas, y que peleó con gran denuedo en la batalla de Lepanto.
Fi de l’entrada original