Tornar a l'atles

Juan (paseo de San)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 146–201

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

El 1799, amb motiu de la guerra marítima que tenia lloc aleshores amb Anglaterra, es van paralitzar de tal manera el comerç i la indústria, que Barcelona va haver de presenciar l'aflictiu espectacle d'un sense fi de famílies reduïdes a la indigència per efecte d'aquella completa paralització. Aquesta calamitat, tanmateix, va donar motiu que s'exercissin molts actes benèfics, i que autoritats, corporacions i particulars, s'afanyessin tots a unir els seus esforços per combatre el mal. Es va crear aleshores una Junta de caritat sota la presidència del duc D. Agustí de Lancaster, capità general del Principat, i entre els arbitris que va excogitar aquesta Junta per socórrer les classes necessitades, en va ser un el de proporcionar-los feina, transformant en un amè passeig el terreny erm, i generalment fangós, que s'estenia des de l'esplanada de la Ciutadella fins a les cases del carrer anomenat de la Bora del Rec. Aquesta filantròpica mira va fer que es portés a terme una obra de gran importància i millora per a Barcelona.

Llegir l’original en castellà

En 1799, con motivo de la guerra marítima que tenía lugar entonces con Inglaterra, paralizáronse de tal manera el comercio y la industria, que Barcelona hubo de presenciar el aflictivo espectáculo de un sinnúmero de familias reducidas á la indigencia por efecto de aquella completa paralización. Esta calamidad, sin embargo, dio motivo á que se ejercieran muchos actos benéficos, y á que autoridades, corporaciones y particulares, se apresurasen todos á aunar sus esfuerzos para combatir el mal. Creóse entonces una Junta de caridad bajo la presidencia del duque D. Agustín de Lancáster, capitán general del Principado, y entre los arbitrios que excogitó esta Junta para socorrer á las clases menesterosas, fué uno el de proporcionarles trabajo, transformando en un ameno paseo el terreno baldío, y por lo común cenagoso, que se extendía desde la explanada de la Ciudadela hasta las casas de la calle llamada de la Bora del Rech. Esta filantrópica mira hizo que se llevase á cabo una obra de gran importancia y mejora para Barcelona.

El passeig de Sant Joan, al qual el poble s'ha entestat a anomenar Passeig Nou, comença a l'extrem oriental de la plaça de la Duana, davant del Jardí del General; té 700 vares de llarg per 60 d'ample, i va a acabar al punt on abans s'alçava la cortina de muralla en què s'obria la Porta Nova. Són bells els seus carrers d'arbres, i en la central, que és la més espaiosa, s'alcen dos dolls a intervals equidistants dels extrems, representant un a un Tritó en actitud de domar un cavall marí, i un altre una Nereida cavalcant en un dofí. Als extrems del passeig hi ha altres dos dolls a manera d'obelis-cs rústics, un amb un Hèrcules i l'altre amb la deessa Aretusa. En el de l'Hèrcules ressalta un medalló de marbre blanc amb els busts en baix relleu dels re-

Llegir l’original en castellà

El paseo de San Juan, al cual el vulgo se ha empeñado en llamar Paseo Nuevo, comienza en el extremo oriental de la plaza de la Aduana, frente al Jardín del General; tiene 700 varas de largo por 60 de ancho, y va á terminar en el punto donde antes se alzaba la cortina de muralla en que se abría la Puerta Nueva. Son hermosas sus calles de árboles, y en la central, que es la más espaciosa, se alzan dos surtidores á trechos equidistantes de los extremos, representando uno á un Tritón en actitud de domar un caballo marino, y otro una Nereida cabalgando en un delfín. En los extremos del paseo hay otros dos surtidores á manera de obeliseos rústicos, uno con un Hércules y otro con la diosa Aretusa. En el del Hércules resalta un medallón de mármol blanco con los bustos en bajo relieve de los re-

s Carles IV i la seva esposa Maria Lluïsa, en el temps dels quals es va construir, i sota del medalló es veu una làpida també de marbre amb aquesta inscripció commemorativa:

Llegir l’original en castellà

s D. Carlos IV y su esposa Doña María Luisa, en cuyo tiempo se construyó, y debajo del medallón se ve una lápida también de mármol con esta inscripción conmemorativa:

«El duc de Lancaster, capità general de Catalunya, zelós de la subsistència dels seus compatricis i súbdits necessitats, als quals va deixar sense feina la guerra marítima de l'any 1796, va aconseguir, no sense fatiga, que no els faltés el jornal, ocupant-los en les obres d'aquest passeig, fruit de la beneficència dels benestants naturals. Els caps successors van continuar tan benèfica idea. I conclòs al Setembre de 1802, va ser honrat amb la freqüent concurrència dels reis i prínceps, nostres senyors, i de la seva família reial, que van trobar delícia en aquest monument de la beneficència. El capità general comte de Santa Clara va manar escriure aquesta digna memòria, perquè sigui perpètua a la seva pàtria.»

Llegir l’original en castellà

«El duque de Lancáster, capitán general de Cataluña, celoso de la subsistencia de sus compatricios y subditos necesitados, á quienes dejó sin labores la guerra marítima del año' 1796, consiguió, no sin fatiga, que no les faltase el jornal, ocupándolos en las obras de este paseo, fruto de la beneficencia de los pudientes naturales. Los jefes sucesores continuaron tan benéfica idea. Y concluido en Setiembre de 1802, fué honrado con la frecuente concurrencia de los reyes y príncipes, nuestros señores, y de su familia real, que hallaron delicia en este monumento de la beneficencia. El capitán general conde de Santa Clara mandó escribir esta digna memoria, para que sea perpetua en su patria.»

Està destinat aquest passeig a tenir gran importància si es realitza l'eixample de Barcelona, tal com està projectat, i, si per consegüent, s'enderroca la Ciutadella, conforme amb insistència demana l'opinió pública. Aleshores el passeig de Sant Joan, partint del peu de la Barceloneta, travessarà en tota la seva extensió la vella i la nova Barcelona, anant a parar als límits de la mateixa, i veient-se creuat pels carrers de Villena, Gualdràs, Manso, Llull, Pujades, Pallars, Glòries, Vilanova, Alí-Bei, Ausiàs March, Casp, Corts, Diputació, Consell de Cent, Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló i Còrsega.

Llegir l’original en castellà

Está llamado este paseo á tener gran importancia si se realiza el ensanche de Barcelona, tal como está proyectado, y, si por consiguiente, se derriba la Ciudadela, conforme con insistencia pide la opinión pública. Entonces el paseo de San Juan, partiendo del pie de la Barceloneta, cruzará en toda su extensión la vieja y la nueva Barcelona, yendo á parar en los límites de la misma, y viéndose cruzado por las calles de V Hiena 9 Gualdrás, Manso, Lnll, Pujades, Pallas, Glorias, Vilanova, Alí-Bcy, Ansias March, Caspe, Cortes, Diputación, Consejo de Ciento, Aragón, Valencia, Mallorca, Provenga, Rosellón y Córcega.

En el lloc que avui ocupen la Ciutadella, l'Esplanada i el passeig de Sant Joan, s'aixecava un dia, i dóna 148 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

En el lugar que hoy ocupan la Ciudadela, la Explanada y el paseo de San Juan, se levantaba un día, y da I48 VÍCTOR BALAGUER

pena recordar-ho, un espaiós barri anomenat de la Ribera, que era gairebé el més bonic, poblat i concorregut de la ciutat.

Llegir l’original en castellà

pena recordarlo, un espacioso barrio llamado de la Ribera, que era casi el más hermoso, poblado y concurrido de la ciudad.

Segons les memòries que ens queden, constava de més de 2.500 cases, 50 carrers, 5 places, 2 hospitals, 3 convents i 2 parròquies, i hi vivien còmodament de 8 a 10.000 ànimes.

Llegir l’original en castellà

Según las memorias que nos quedan, constaba de más de 2.500 casas, 5o calles, 5 plazas, 2 hospitales, 3 conventos y 2 parroquias, y vivían cómodamente en él de 8 á 10.000 almas.

Entre els carrers hi havia alguns d'espaiosos i notables per la bellesa dels seus edificis, com l'anomenat dels Horts o dels Huertos, per existir-hi diverses cases amb amens jardins poblats d'arbres fruiters i de delicioses florestes, i com l'anomenat del Cònsol, perquè hi tenia un palau el cònsol d'Holanda amb vastos parcs i jardins, molt reputats a causa dels capritxosos jocs d'aigua artificials i les precioses estàtues que els adornaven.

Llegir l’original en castellà

Entre las calles había algunas espaciosas y notables por la hermosura de sus edificios, como la llamada deis Horts ó de los Huertos, por existir en ella varias casas con amenos jardines poblados de árboles frutales y de deliciosas florestas, y como la llamada del Cónsul, porque en ella tenía un palacio el cónsul de Holanda con vastos parques y jardines, muy renombrados á causa de los caprichosos juegos de agua artificiales y las preciosas estatuas que los adornaban.

Entre les places era famosa l'anomenada del Pla den Lluy, que era de grans dimensions, la més gran potser de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Entre las plazas era famosa la llamada del Pía den Lluy, que era de grandes dimensiones, la mayor tal vez de Barcelona.

Els hospitals eren el de Sant Esperit, de pobres cecs i mutilats, amb la seva capella oberta al culte, i el de Santa Marta, amb una bona església.

Llegir l’original en castellà

Los hospitales eran el de Espíritu Santo, de pobres ciegos y mutilados, con su capilla abierta al culto, y el de Santa Marta, con una buena iglesia.

Quant als convents, eren: el grandiós de Sant Agustí, de religiosos calçats, del qual ja hem parlat, i part dels claustres del qual ja hem dit que existeixen encara en l'edifici que avui serveix per a caserna d'artilleria; el de pares clergues regulars menors, que estava al costat de la plaça del Born, plaça de la qual queden encara dos terços, segons hem fet constar en parlar d'ella, i, per fi, el monestir de monges de Santa Clara, del qual diu l'analista Diago que els seus claustres eren els més grans i millors, la nau de la seva església alta i espaiosa, i que dels seus elevats miradors es gaudia d'una extensa i bellíssima vista sobre el mar i la campinya. Se suposa per alguns que ELS CARRERS DE BARCELONA 149

Llegir l’original en castellà

En cuanto á los conventos, eran: el grandioso de San Agustín, de religiosos calzados, del cual hemos ya hablado, y parte de cuyos claustros ya hemos dicho que existen todavía en el edificio que hoy sirve para cuartel de artillería; el de padres clérigos regulares menores, que estaba junto á la plaza del Born, plaza de la cual quedan todavía dos tercios, según hemos hecho constar al hablar de ella, y, por fin, el monasterio de monjas de Santa Clara, del cual dice el analista Diago que sus claustros eran los más grandes y mejores, la nave de su iglesia alta y anchurosa, y que de sus elevados miradores gozábase de una extensa y bellísima vista sobre el mar y la campiña. Se supone por algunos que LAS CALLES DE BARCELONA I49

l'elevada i superba torre de la Ciutadella és la mateixa que tenia aquest monestir de Santa Clara per a campanar.

Llegir l’original en castellà

la elevada y soberbia torre de la Cindadela es la misma que tenía este monasterio de Santa Clara para campanario.

Finalment, les dues parròquies de què s'ha parlat eren la de Santa Maria del Mar, encara existent avui dia, i la desapareguda de Santa Eulàlia de Mèrida o del Camp, l'església de la qual existia pels voltants de la Porta Nova i pel mateix lloc aproximadament on avui acaba el passeig de Sant Joan.

Llegir l’original en castellà

ritimamente, las dos parroquias de que se ha hablado eran la de Santa María del Mar, aún existente hoy día, y la desaparecida de Santa Eulalia de Mérida ó del Campo, cuya iglesia existía por los alrededores de la Puerta Nueva y por el mismo sitio aproximadamente donde hoy termina el paseo de San Juan.

En la molta escassetat de notícies que es tenen pel que fa al desaparegut barri de la Ribera, són importants quantes dades es puguin aportar, i precisament l'autor d'aquestes línies es troba en situació de poder donar-ne algunes de noves i molt curioses. Deu això a la casualitat, o millor encara als llaços de bona amistat que l'uneixen avui a certa distingida família. El Sr. D. Joaquim Manuel de Moner, descendent d'una família il·lustre, alguns membres de la qual han figurat amb glòria a Catalunya, posseeix i custodia a la seva casa de Fonz, poble de la província d'Osca, un important arxiu de família, entre els papers del qual hem trobat no pocs, molt curiosos i fins avui desconeguts, que es refereixen a la desaparició del barri de la Ribera i edificació de la Ciutadella. La condescendència del senyor de Moner i la seva il·lustració ens han permès que registréssim el seu arxiu, i gràcies a aquesta circumstància, ens trobem afortunadament en el cas de poder donar les noves i curioses notícies a què ens hem referit.

Llegir l’original en castellà

En la mucha escasez de noticias que se tienen tocante al desaparecido barrio de la Ribera, son importantes cuantos datos pueden allegarse, y precisamente el autor de estas líneas se halla en situación de poder dar algunos nuevos y muy curiosos. Debe esto á la casualidad, ó mejor aún á los lazos de buena amistad que le unen hoy á cierta distinguida familia. El Sr. D. Joaquín Manuel de Moner, descendiente de una familia esclarecida, algunos de cuyos miembros han figurado con gloria en Cataluña, posee y custodia en su casa de Fonz, pueblo de la provincia de Huesca, un importante archivo de familia, entre cuyos papeles hemos hallado no pocos, muy curiosos y hasta hoy desconocidos, que se refieren á la desaparición del barrio de la Ribera y edificación de la Ciudadela. La condescendencia del señor de Moner y su ilustración nos ha permitido que registrásemos su archivo, y gracias á esta circunstancia, nos hallamos afortunadamente en el caso de poder dar las nuevas y curiosas noticias á que nos hemos referido.

Diversos són els documents que trobem en aquest arxiu particular, relatius a l'assumpte de què aquí es tracta, i entre ells els següents:

Llegir l’original en castellà

Varios son los documentos que hallamos en este archivo particular, relativos al asunto de que aquí se trata, y entre ellos los siguientes:

1.° Un estat de les cases que, d'ordre de l'Excel·lentíssim senyor tinent general D. Pròsper de Verboom, enginyer general d'Espanya, van taxar i valorar 150 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

i.° Un estado de las casas que, de orden del Excelentísimo señor teniente general D. Próspero de Verboon, ingeniero general de España, tasaron y valuaron I50 VÍCTOR BALAGUER

els pèrits per a això nomenats, a saber: Manuel de Sanclemente, mestre major de les obres del rei en aquesta plaça; Jaume Millas, mestre paleta, i Josep Puch, mestre fuster, per part de S. M.; i Domingo Gras, mestre fuster, i Joseph Jalí, mestre paleta, per la dels administradors de la ciutat de Barcelona, des del dia 29 de juliol de 1715 fins al 15 d'agost del dit any, ambdós dies inclosos.

Llegir l’original en castellà

los peritos para ello nombrados, á saber: Manuel de Sanclemente, maestro mayor de las obras del rey en esta plaza; Jaime Millas, maestro albañil, y José Puch, maestro carpintero, por parte de S. M.; y Domingo Gras, maestro carpintero, y Joseph Jalí, maestro albañil, por la de los administradores de la ciudad de Barcelona, desde el día 29 de Julio de 171.5 hasta el i5 de Agosto de dicho año, ambos días inclusive.

S'avaluen en aquest estat 30 cases del carrer de la Llarda, 23 del de Santa Marta, 21 del de Santa Clara, 9 del de la Fusina, 19 del de l'Esperit Sant, 3 del Pla de Lluy, 8 del carrer dels Horts, 23 del de Camaroca, altres 13 del Pla de Lluy, 7 del carrer del Donaire, 7 de la Ribera enfront del mar, 21 del de Jolivert i 7 del de Bell-lloch.

Llegir l’original en castellà

Se valúan en este estado 3o casas de la calle de la Llarda, 23 de la de Santa Marta, 21 de la de Santa Clara, 9 de la de la F usina, 19 de la del Espíritu Santo, 3 del Pía de Lluy, 8 de la calle de los Huertos, 23 de la de Camaroca, otras 1 3 del Pía de Lluy, 7 .de la calle del Donaire, 7 de la Ribera frente al mar, 21 de la de Jolivert y 7 de la de Bell-lloch.

Importa el tot de l'estat 1.882 canes de longitud, 915 de latitud, 3.049 de parets de cases inhabitables, que no es van valorar, i 105.865 lliures d'Ardits, moneda de Catalunya, líquid valor de només els edificis de les cases habitables, per quedar ja descomptat el despullament que se'ls permetia aprofitar als seus amos i no haver-se estimat el terreny o terra d'elles, com apareix de les individuals partides que el componen.

Llegir l’original en castellà

Importa el todo del estado 1.882 canas de longitud, 915 de latitud, 3.049 de paredes de casas inhabitables, que no se evaluaron, y 105.865 libras de ardites, moneda de Cataluña, líquido valor de sólo los edificios de las casas habitables, por quedar ya descontado el despojo que se les permitía aprovechar á sus dueños y no haberse estimado el terreno ó suelo de ellas, como aparece de las individuales partidas que lo componen.

2.° Un estat de les hortes que, d'ordre de l'Excel·lentíssim Sr. D. Josep Pròsper de Verboom, enginyer general d'Espanya, van valorar i taxar els pèrits per a això nomenats, a saber: Pau Garau i Cristòfol Seguí, hortolans de la ciutat de Barcelona, el primer destinat per part de S. M., i el segon per la dels administradors de dita ciutat, des del dia 16 fins al 29 d'agost de 1715, ambdós dies inclosos.

Llegir l’original en castellà

2.0 Un estado de las huertas que, de orden del Excelentísimo Sr. D. José Próspero de Verboon, ingeniero general de España, evaluaron y tasaron los peritos para ello nombrados, á saber: Pablo Garau y Cristóbal Seguí, hortelanos de la ciudad de Barcelona, el primero destinado por parte de S. M., y el segundo por la de los administradores de dicha ciudad, desde el día 16 hasta el 29 de Agosto de 1715, ambos días inclusive.

S'avaluen en aquest estat 29 hortes, important el tot 51.710 canes quadrades i 41 pams, que fan 25 mujades de terra, 2 quartes, i 3 canes i 9 pams, a les quals corresponen 1.532 lliures, 2 sous i 5 diners ELS CARRERS DE BARCELONA 151

Llegir l’original en castellà

Se evalúan en este estado 29 huertas, importando el todo 51.710 canas cuadradas y 41 palmos, que hacen 25 mojadas de tierra, 2 cuartas, y3 canas y 9 palmos, á quienes corresponden 1.532 libras, 2 sueldos y 5 diñe- LAS CALLES DE LAKCELONA 151

d'arrendament, al respecte de 60 lliures que es consideren pel d'una mujada, i pel mateix a raó de 4 lliures d'arrendament per 100 de principalitat. Valen les referides hortes 38.303 lliures i 5 diners d'ardits, moneda d'aquest Principat, com individualment apareix de les partides expressades.

Llegir l’original en castellà

ros de arrendamiento, al respecto de 6o libras que se consideran por el de una mojada, y por el mismo á razón de 4 libras de arrendamiento por 100 de principalidad. Valen las referidas huertas 38.3o3 libras y 5 dineros de ardites, moneda de este Principado, como inlividualmente aparece de las partidas expresadas.

3.0 Un altre estat de les cases que, d'ordre de l'Excel·lentíssim Sr. D. Jorge Próspero de Verboon, enginyer general d'Espanya, van taxar i valorar els perits nomenats per a això, a saber: Manuel Sant Clemente, mestre major de les obres del rei en aquesta plaça, i José Puch, mestre fuster, per part de S. M.; i per la dels administradors de la ciutat de Barcelona, José Jalí, mestre d'obres, i Domingo Gras, mestre fuster, des del dia 20 d'abril de 1716, fins al 24 de juliol del mateix any.

Llegir l’original en castellà

3.0 Otro estado de las casas que, de orden del Excelentísimo Sr. D. Jorge Próspero de Verboon, ingeniero general de España, tasaron y valuaron los peritos para ello nombrados, á saber: Manuel Sant Clemente, maestro mayor de las obras del rey en esta plaza, y José Puch, maestro carpintero, por parte de S. M.; y por la le los administradores de la ciudad de Barcelona, José Jalí, maestro de obras, y Domingo Gras, maestro carpintero, desde el día 20 de Abril de 1716, hasta 24 de Julio del mismo año.

En aquest estat s'avaluen 5 cases de la part de la Ribera davant del mar, 8 del carrer de Bell-lloch, 13 del d'en Roldó, 5 del Pla d'en Lluy, 30 del carrer de Bonayre, 15 del del Joch de la pilota, una del dels Dies feiners, altres 9 del Pla d'en Lluy, 5 del carrer d'Arboleda, 20 del d'en Xucles, 5 del d'en Mico, 19 del de la Bella, 16 del d'en Camaroca, 8 del de les Triperies, 14 del de Juan Grech, altres 4 del Pla d'en Lluy, 26 del d'en Oliver, 24 del de Na Rodés, 14 del dels Jutges, 23 del de Jaume Negre, 36 del de Canals, 7 del de Corredors, 6 del de Tiradors, 56 del de Llansana, 21 del de Corretger, 19 d'un carrer sense nom que anava del Pla d'en Lluy al Born, 16 de la plaça del Born, 29 del carrer de la Vidrieria, 17 del de la Peixateria, 13 del d'en Palet, 15 del de les Mal-lligades, 13 del d'en Gruanyes, 18 del del Pou, 26 del d'en Caldés, 14 del de Sant Antoni, 8 del d'en Lladó, 11 del de Montserrat, 2 del d'en Dusay, 17 del de Flassaders, 3 del del Sabateret i 13 del de Tantarantán.

Llegir l’original en castellà

En este estado se evalúan 5 casas de la parte de la Ribera frente al mar, 8 de la calle de Bell-lloch, i3 de la den Roldó, 5 del Pía de Lluy, 3o de la calle de Bonayre, i5 de la del Joch de la pilota, una de la deis Días /cines, otras 9 del Pía den Lluy, 5 de la calle de Arboleda, 20 de la den Xucles, 5 de la den Mico, 19 de la de la Bella, 16 de la den Camaroca, 8 de la de las Triperías, 14 de la de Juan Grech, otras 4 del Pía den Lluy, 26 de la den Oliver, 24 de la de Na Rodés, 14 de la deis ¡'cutres, 23 de la de Janmc Negre, 36 de la de Cañáis, 7 de la de Corredores, 6 de la de Tiradores, 56 de la de Llansana, 21 de la de Corretjer, 19 de una calle sin nombre que iba del Pía den Lluy al Bom, 16 de la plaza del Bom, 29 de la calle de la Vidriería, 17 de la de la Pescadería, i3 de la den Palet, 1 5 de la de las Mal-lligadas, 1 3 de la den C manyes, 18 de la del Pou, 26 de la den Caldés, 14 de la de San Antonio, 8 de la den Liado, 11 de la de Montserrat, 2 de la den Dusay, 17 de la de Flassaders, 3 de la del Sabateret y i3 de la de Tantarantán.

152

Llegir l’original en castellà

152

Importa el tot de l'estat un milió 235.141 lliures d'ardits, moneda de Catalunya, líquid valor de només els edificis de les cases habitables, per quedar ja descomptat el despull que se'ls permet aprofitar als seus amos i no haver-se estimat el terreny o sòl d'elles, com apareix de les individuals partides que el componen.

Llegir l’original en castellà

Importa el todo del estado un cuento y 235.141 libras de ardites, moneda de Cataluña, líquido valor de sólo los edificios de las casas habitables, por quedar ya desmontado el despojo que se les permite aprovechar á sus dueños y no haberse estimado el terreno ó suelo de ellas, como aparece de las individuales partidas que lo componen.

Cal advertir que en aquests estats consten els noms i cognoms dels amos a qui pertanyien les cases que es van demolir per a la construcció de la Ciutadella, amb distinció dels carrers on estaven situades; i de bon grat continuaríem aquí aquests noms i cognoms pel que a molts podria interessar, si no teméssim omplir massa espai i distreure'ns de l'objecte principal.

Llegir l’original en castellà

Es de advertir que en dichos estados constan los nombres y apellidos de los dueños á quienes pertenecían las casas que se demolieron para la construcción de la Ciudadela, con distinción de las calles donde estaban situadas; y de buen grado continuaríamos aquí dichos nombres y apellidos por lo que á muchos podría interesar, si no temiésemos llenar demasiado espacio y distraernos del objeto principal.

D'aquests papers i documents consta també que els carrers i places del barri de la Ribera eren els següents:

Llegir l’original en castellà

De estos papeles y documentos consta también que las calles y plazas del barrio de la Ribera eran las siguientes:

Carrers.

Llegir l’original en castellà

Calles.

Arboleda (de la). Antoni (de Sant). Benlloch (den). Bon Aire (de). Bella (de la). Cama Roca (den). Cañáis (de les). Corredors (deis). Corretger (den). Gruanyes (den). Calders (den). Clara (de Santa). Capella (de la). Dies feiners (deis). Esperit Sant (del). Esparteria (de la). Flassaders (deis), i- usina (de la).

Llegir l’original en castellà

Arboleda (de la). Antonio (de San). Benlloch (den). Bon Aire (de). Bella (de la). Cama Roca (den). Cañáis (de las). Corredors (deis). Corretger (den). Gruanyes (den). Calders (den). Clara (de Santa). Capella (de la). Días feiners (deis). Esperit Sant (del). Espartería (de la). Flassaders (deis), i- usina (de la).

Guixer (den). Hort del cònsol (del). Horts (deis). Joan Grec (den). Jaume Negre (den). Joc de la pilota (del), Julibert (del). Jutges (deis). Llansana (de). Liado (den). Llarda (de la). Marta (de Santa). Mico (den). Mal -Hígadas (de les). Montserrat (de). Muset (den). Na Rodés (de). Nederó (den).

Llegir l’original en castellà

Guixer (den). Hort del cónsul (del). Horts (deis). Joan Grec (den). Jaume Negre (den). Joch de la pilota (del), Julibert (del). Jutges (deis). Llansana (de). Liado (den). Llarda (de la). Marta (de Santa). Mico (den). Mal -Hígadas (de las). Montserrat (de). Muset (den). Na Rodés (de). Nederó (den).

Oliver [den). Triperies (de les).

Llegir l’original en castellà

Oliver [den). Triperías (de las).

Pallent (den). Tripó (den).

Llegir l’original en castellà

Pallent (den). Tripó (den).

Pescateria (de la). Veatres (dels).

Llegir l’original en castellà

Pescadería [de la). Veatres (deis).

Poli (del). Vidrieria (de la).

Llegir l’original en castellà

Poli (del). Vidriería (de la).

Rahims (deis). Vilarasa [den).

Llegir l’original en castellà

Rahims (deis). Vilarasa [den).

Roldó 'Jen . Vermell.

Llegir l’original en castellà

Roldó 'Jen . Vermell.

Sabateret (den). Xucles (den).

Llegir l’original en castellà

Sabateret (den). Xucles (den).

Tatarantán (de). Xich. Tiradors deis).

Llegir l’original en castellà

Tatarantán (de). Xich. Tiradors deis).

Places.

Llegir l’original en castellà

Plazas.

Agustí (de Sant). Clara (de Santa).

Llegir l’original en castellà

Agustín (de San). Clara (de Santa).

Born (part de l'actual). Lluy (Pia de).

Llegir l’original en castellà

Born (parte de la actual). Lluy (Pía de).

Blanquería (de la). Vilano va (den).

Llegir l’original en castellà

Blanquería (de la). Vilano va (den).

Tota aquesta bellíssima part de Barcelona és la que va manar demolir Felip V per elevar en el seu lloc l'odiada Ciutadella. Sempre Barcelona recordarà això amb dolor; sempre amb horror ho consignarà la història.

Llegir l’original en castellà

Toda esta bellísima parte de Barcelona es la que mandó demoler Felipe V para elevar en su sitio la odiosa Ciudadela. Siempre Barcelona recordará esto con dolor; siempre con horror lo consignará la historia.

La capital del Principat s'havia alçat en massa, moguda com per un ressort, en favor de les seves llibertats desateses i dels drets de la casa d'Àustria, contra el que els catalans anomenaven duc d'Anjou i que es va asseure al tron d'Espanya amb el nom de Felip V. Barcelona va caure el setembre de 1714, després d'una heroica i desesperada resistència, després d'haver-la hagut de guanyar el vencedor carrer a carrer, casa a casa, pam a pam. La primera idea que va tenir Felip V en veure's amo de la ciutat i, per consegüent, en sentir-se ferm al tron, va ser la d'arrasar Barcelona i sembrar de sal el seu recinte; però els seus consellers li van fer comprendre que no hi havia necessitat de destruir una població tan rica i poderosa, ja que n'hi hauria prou per al seu objectiu deixar-hi un monument que, alhora que un record de la seva reial indignació, fos un mitjà preventiu de destrucció contra la ciutat el dia que tornés a agitar-se turbulenta. Felip V, net de Lluís XIV, va recordar llavors que a París hi havia la Bastilla, i va decidir que Barcelona tingués també la seva Bastilla.

Llegir l’original en castellà

La capital del Principado se había alzado en masa, movida como por un resorte, en favor de sus libertades desatendidas y de los derechos de la casa de Austria, contra el que los catalanes llamaban duque de Anjou y que se sentó en el trono de España con el nombre de Felipe V. Barcelona cayó en Setiembre de 1714, después de una heroica y desesperada resistencia, después de haber tenido que ganarla el vencedor calle á calle, casa á casa, palmo á palmo. La primera idea que tuvo Felipe V al verse dueño de la ciudad y, por consiguiente, al sentirse firme en el trono, fué la de arrasar á Barcelona y sembrar de sal su recinto; pero hiciéronle comprender sus consejeros que no había necesidad de destruir tan rica y poderosa población, pues bastaría á su objeto dejar en ella un monumento que, al par que un recuerdo de su real indignación, fuese un medio preventivo de destrucción contra la ciudad el día que tornase á agitarse turbulenta. Felipe V, nieto de Luis XIV, recordó entonces que en París había la Bastilla, y decidió que Barcelona tuviese también su Bastilla.

La idea dels consellers del rei no era nova. Ja el comte-duc d'Olivares, privat de Felip IV, havia tingut la mateixa quan la revolució de Barcelona el 1640. S'havia pensat llavors en elevar en el centre mateix de la ciutat una fortalesa inexpugnable per al virrei; però els catalans, encara que vençuts, van ser vencedors en aquella memorable guerra, ja que van salvar incòlumes les seves llibertats, una de les quals era no tenir fortaleses a Barcelona, ni més gent armada en ella que la milícia ciutadana, quan convenia a la salut de la pàtria.

Llegir l’original en castellà

La idea de los consejeros del rey no era nueva. Ya el conde-duque de Olivares, valido de Felipe IV, había tenido la misma cuando la revolución de Barcelona en 1640. Se había pensado entonces en elevar en el centro mismo de la ciudad una fortaleza inexpugnable para el virrey; pero los catalanes, aunque vencidos, fueron vencedores en aquella memorable guerra, pues salvaron incólumes sus libertades, una de las cuales era no tener fortalezas en Barcelona, ni más gente armada en ella que la milicia ciudadana, cuando convenía á la salud de la patria.

El que no va poder Felip IV, ho va poder Felip V. Amo aquest de Barcelona, va voler tractar-la com a ciutat conquerida, va voler tenir-la sota la boca dels seus canons, va voler tenir a la mà el mitjà de fer ploure sobre ella el ferro, el plom i el foc sempre que novament intentés moure's. A aquest efecte, va idear per una banda deixar ben fortificat el castell de Montjuïc, que va trobar ja en disposició de ser bona bateria contra Barcelona, i va concebre la idea de formar-ne dues més en altres punts, una a la Ribera i una altra a prop de les Drassanes, per d'aquesta manera tenir la població tancada entre tres formidables fortaleses, que poguessin arrasar-la, combinant els seus focs a un senyal donat. El que de moment va quedar decretat va ser l'erecció de la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

Lo que no pudo Felipe IV, lo pudo Felipe V. Dueño éste de Barcelona, quiso tratarla como ciudad conquistada, quiso tenerla bajo la boca de sus cañones, quiso tener en su mano el medio de hacer llover sobre ella el hierro, el plomo y el fuego siempre que nuevamente intentase moverse. A este efecto, ideó por una parte dejar bien fortificado el castillo de Montjuich, al cual halló ya en disposición de ser buena batería contra Barcelona, y concibió la idea de formar dos más en otros puntos, una en la Ribera y otra cerca de Atarazanas, para de este modo tener la población encerrada entre tres formidables fortalezas, que pudiesen arrasarla, combinando sus fuegos á una señal dada. Lo que por de pronto quedó decretado fué la erección de la Ciudadela.

Aquesta s'havia de construir, segons una Reial ordre de l'1 de juny de 1715, al baluard anomenat de Llevant, des del qual, avançant-se fins a la Porta Nova, comprendria tot el terreny on es trobava el Pla d'en Lluy; el convent de Santa Clara, des del carrer de Fusina fins al de Jansana, i des del dels Molins de vent fins a la plaça de Leucata. Tal va ser la demarcació que va assenyalar el general enginyer flamenc, al servei d'Espanya, D. Próspero de Verboon, autor del pla. Llavors els propietaris de les cases destinades a desaparèixer, les corporacions, molts particulars influents, tots els habitants de Barcelona, en una paraula, van acudir al rei elevant-li vives i sentides representacions perquè no es destruís aquell barri, gala de la ciutat comtal, en el qual moltíssimes famílies tenien les seves propietats, mirant en el gaudi legítim de les mateixes assegurada la seva subsistència i el futur dels seus fills. Tot va ser inútil. A principis de setembre de l'any citat, el governador i capità general de Catalunya, marquès de Castel-Rodrigo, va manar a tots els habitants d'aquella part de la ciutat que desocupessin les seves cases, i va ordenar el derrocament d'aquestes fins al carrer de Caldos i fins a Sant Agustí, al costat del Rec, permetent, tanmateix, que els amos s'aprofitessin de les despulles, que cadascú feia avaluar abans de destruir, i cedint terreny en les anomenades hortes de Sant Pau, a l'altre extrem de la ciutat, perquè allí poguessin edificar de nou sota el canó de Montjuïc.

Llegir l’original en castellà

Debía construirse ésta, según una Real orden de l.° de Junio de 171 5, en el baluarte llamado de Levante, desde el cual, adelantándose hasta la Puerta Nueva, comprendería todo el terreno en que se hallaba el Pía den Lluy; el convento de Santa Clara, desde la calle de F usina hasta la de Jansana, y desde la de los Molinos de viento hasta la plaza de Leucata. Tal fué la demarcación que señaló el general ingeniero flamenco, al servicio de España, D. Próspero de Verboon, autor del plan. Entonces los propietarios de las casas destinadas á desaparecer, las corporaciones, muchos particulares influyentes, todos los habitantes de Barcelona, en una palabra, acudieron al rey elevándole vivas y sentidas representaciones para que no se destruyese aquel barrio, gala de la ciudad condal, en el que muchísimas familias tenían sus propiedades, mirando en el goce legítimo de las mismas asegurada su subsistencia y el porvenir de sus hijos. Todo fué inútil. A principios de Setiembre del año citado, el gobernador y capitán general de Cataluña, marqués de Castel-Rodrigo, mandó á todos los habitantes de aquella parte de la ciudad que desocuparan sus casas, y ordenó el derribo de éstas hasta la calle de Caldos y hasta San Agustín, junto al Rcchy permitiendo, sin embargo, que los dueños se aprovecharan de los despojos, que cada cual hacía evalorar antes de destruir, y cediendo terreno en las llamadas huertas de San Pablo, al otro extremo de la ciudad, para que allí pudiesen edificar de nuevo bajo el cañón de Montjuich.

Així va començar el derrocament per fer la plaça i les altres fortificacions de la Ciutadella, sense que poguessin impedir-ho el plor de tantes famílies com llavors van quedar sense allotjament, ni el clamor de la ciutat sencera, molts dels habitants de la qual, rics pocs dies abans, quedaven per aquest acte reduïts a trista mendicitat. «De tot se'ls va despullar en un dia», ha dit un escriptor, «i aquest acte pinta amb els colors més vius i veraços la dura llei de conquesta que pesava llavors sobre Barcelona.»

Llegir l’original en castellà

Así comenzó el derribo para hacer la plaza y demás fortificaciones de la Ciudadela, sin que pudieran impedirlo el llanto de tantas familias como entonces quedaron sin albergue, ni el clamor de la ciudad entera, muchos de cuyos habitantes, ricos pocos días antes, quedaban por este acto reducidos á triste mendicidad. «De todo se les despojó en un día, ha dicho un escritor, y este acto pinta con los colores más vivos y veraces la dura ley de conquista que pesaba entonces sobre Barcelona.»

Però encara no va parar en això. No n'hi havia prou certament d'haver destruït el barri més bonic de la ciutat, ni I56 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Pero aún no paró en esto. No bastaba ciertamente haber destruido el más hermoso barrio de la ciudad, ni I56 VÍCTOR BALAGUER

tampoc n'hi havia prou d'elevar la dominant fortalesa sobre les ruïnes de tants béns particulars. Calia més luxe de crueltat encara, més ostentació de despotisme, i es va forçar els habitants de Barcelona a anar a ocupar-se en els treballs de construcció de la Ciutadella, obligant-los a abandonar les tasques amb què guanyaven el seu diari sustent i el de les seves famílies. Es va obligar aquells homes, pel crim inaudit d'haver defensat les seves llibertats, a forjar les seves cadenes d'opressió amb les mans mateixes que havien sostingut fins a l'últim moment l'acer salvador dels lliures.

Llegir l’original en castellà

tampoco bastaba el levantar la dominadora fortaleza sobre las ruinas de tantos bienes particulares. Era necesario más lujo de crueldad todavía, más ostentación de despotismo, y se forzó á los habitantes de Barcelona á ir á ocuparse en los trabajos de construcción de la Ciudadela, obligándoles á abandonar las tareas con que ganaban su cotidiano sustento y el de sus familias. Obligóse á aquellos hombres, por el crimen inaudito de haber defendido sus libertades, á forjar sus cadenas de opresión con las manos mismas que habían sostenido hasta el último trance el acero salvador de los libres.

A finals del mateix setembre, D. Próspero de Verboon va publicar un ban pel qual, sota pena de mort, es prohibia als fusters i paletes dedicar-se a les seves diàries tasques a la ciutat, obligant-los a allistar-se en les brigades que es formaven per a les obres de la Ciutadella, on només eren retribuïts amb un escàs i insuficient jornal. Donat aquest ban, van començar a obrir-se els fonaments, a fer-se les parets de l'esplanada i de l'estrada coberta i a elevar-se els baluards de terra que miraven a la ciutat.

Llegir l’original en castellà

Á últimos del mismo Setiembre, D. Próspero de Verboon publicó un bando por el que, bajo pena de la vida, se prohibía á los carpinteros y albañiles dedicarse á sus cotidianas tareas en la ciudad, obligándoles á alistarse en las brigadas que se formaban para las obras de la Ciudadela, donde sólo eran retribuidos con un escaso é insuficiente jornal. Dado este bando, comenzaron á abrirse los cimientos, á hacerse las paredes de la explanada y de la estrada cubierta y á levantarse los baluartes de tierra que daban frente la ciudad.

I no va parar aquí tampoc. El 3 d'octubre es va fixar un altre ban pel qual es manava, sota penes severíssimes, a tots els habitants de Barcelona que concorreguessin amb les seves cavalleries, carros, etc., a treballar en les obres de la Ciutadella; i poc després una altra ordre del capità general feia extensiu aquest mandat a totes les poblacions de Catalunya, a les quals s'ordenava enviar treballadors a Barcelona per donar major impuls a l'obra. Era tant més exigent i tirànic el mandat pel fet que a cada població se li fixava el nombre de treballadors que havia de procurar, amb les circumstàncies següents: 1a Era incumbència dels operaris portar amb si i del seu compte atzembles, aixades, pics, espor- ELS CARRERS DE BARCELONA I 57

Llegir l’original en castellà

Y no paró aquí tampoco. En 3 de Octubre se fijó otro bando por el cual se mandaba, bajo penas severísimas, á todos los habitantes de Barcelona que concurriesen con sus caballerías, carros, etc., á trabajar en las obras de la Ciudadela; y poco después otra orden del capitán general hacía extensivo este mandato á todas las poblaciones de Cataluña, á las cuales se ordenaba enviar trabajadores á Barcelona para dar mayor impulso á la obra. Era tanto más exigente y tiránico el mandato, cuanto que á cada población se le fijaba el número de trabajadores que debía procurar, con las circunstancias siguientes: 1.a Era incumbencia de los operarios traer consigo y de su cuenta acémilas, azadas, picos, espuer- LAS CALLES DE BARCELONA I 57

tes, serons i altres estris i eines. 2a Només s'assignava a cadascun el míser jornal de cinc sous catalans (una mica més de dos rals), amb la precisió d'haver de fer les cavalleries 40 viatges diaris de transport. 3a El que no fes amb la seva cavalleria els 40 viatges d'ordenança, perdia el seu jornal per complet.

Llegir l’original en castellà

tas, serones y demás útiles y herramientas. 2.a Sólo se asignaba á cada uno el mísero jornal de cinco sueldos catalanes (algo más de dos reales), con la precisión de tener que hacer las cabalgaduras 40 viajes diarios de transporte. 3.a El que no hiciese con su cabalgadura los 40 viajes de ordenanza, perdía su jornal por entero.

A finals de desembre estava ja bastant avançada l'obra; però suposant necessària la destrucció d'altres edificis per a l'esplanada i perquè aquests no dominessin els baluards que miraven a la ciutat, es va dur immediatament a terme aquella nova destrucció, que va consistir a enderrocar 200 cases més del barri de la Ribera; i com que hi va haver necessitat d'anar fent successivament altres enderrocaments d'edificis per causes semblants, va acabar per desaparèixer tot aquell magnífic barri, sent llavors quan es va destruir gran part de la plaça del Born, la qual va quedar reduïda a les dimensions que avui té, i part també d'altres carrers veïns que es perllongaven per l'interior del barri destruït, tot amb l'objecte que l'esplanada arribés fins a les immediacions del lloc ocupat avui pel Palau Reial 1.

Llegir l’original en castellà

A últimos de Diciembre estaba ya bastante avanzada la obra; pero suponiendo necesaria la destrucción de otros edificios para la explanada y para que éstos no dominaran los baluartes que miraban á la ciudad, llevóse inmediatamente á cabo aquella nueva destrucción, que consistió en derrocar 200 casas más del barrio de la Ribera; y como hubo necesidad de ir haciendo sucesivamente otros derribos de edificios por causas parecidas, acabó por desaparecer toda aquella magnífica barriada, siendo entonces cuando se destruyó gran parte de la plaza del Born, la cual quedó reducida á las dimensiones que hoy tiene, y parte también de otras calles vecinas que se prolongaban por el interior del barrio destruido, todo con el objeto de que la explanada llegase hasta las inmediaciones del lugar ocupado hoy por el Palacio Real 1.

1 El Sr Pí i Alimón diu que «la indemnització per l'enderrocament de les cases, efectuat per a l'aixecament de la Ciutadella, va determinar-se que es fes cedint terreny del que avui ocupa la Barceloneta, la qual cosa no va tenir efecte fins a l'any 1753, en què es va procedir a la formació d'aquest nou barri. Es van adjudicar aleshores a alguna gent de mar fins a 321 solars, i les cases que en ells havien de construir-se quedaven per reial concessió perpètuament exemptes de censos i laudemis i enterament en lliure i franc alou, i lliures també del pagament de la contribució del reial cadastre. Als propietaris d'algunes cases de més estima se'ls va indemnitzar amb els terrenys lliures de les hortes del Monestir de Sant Pau, del que va resultar la terminació del carrer d'aquest nom. Altres van ser indemnitzats amb l'admissió del valor de les seves propietats destruïdes en pagament de llances i mitjanes anates; algun I58 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

1 El Sr Pí y Alimón dice que «la indemnización por el derribo de las casas, efectuado para el levantamiento de la Ciudadela, determinóse que se hiciese cediendo terreno del que hoy ocupa la Barceloneta, lo cual no tuvo efecto hasta el año 1 753, en que se procedió á la formación de este nuevo barrio. Adjudicáronse entonces á alguna gente de mar hasta 321 solares, y las casas que en ellos debían construirse quedaban por real concesión perpetuamente exentas de censos y laudemios y enteramente en libre y franco alodio, y libres también del pago de la contribución del real catastro. A los dueños de algunas casas de mayor estima se les indemnizó con los terrenos libres de las huertas del Monasterio de San Pablo, de lo que resultó la terminación de la calle de este nombre. Otros fueron indemnizados con la admisión del valor de sus propiedades destruidas en pago de lanzas y medias anatas; alguno I58 VÍCTOR BALAGUER

L'1 de març de 1716 es va poder ja fer, amb gran solemnitat i concurrència de les autoritats, la cerimònia de col·locar la primera pedra del Bastió del Rei, que mira i amenaça la ciutat, i l'1 de maig de 1718, aixecats ja els altres bastions de la nova fortalesa, va ser nomenat governador de la Ciutadella qui havia estat el seu director D. Pròsper de Verboon. Pel que fa als treballs que faltaven, se'ls va donar amb premura l'última mà, quedant per fi acabat tot al novembre del mateix 1718.

Llegir l’original en castellà

En i.° de Marzo de 1716 se pudo ya hacer, con gran solemnidad y concurrencia de las autoridades, la ceremonia de colocar la primera piedra del Baluarte del Rey, que mira y amenaza á la ciudad, y el i.° de Mayo de 17 18, levantados ya los demás baluartes de la nueva fortaleza, fué nombrado gobernador de la Ciudadela el que había sido su director D. Próspero de Verboon. Por lo que toca á los trabajos que faltaban, dióseles con apremio la última mano, quedando por fin terminado todo en Noviembre del mismo 1718.

Per aquells mateixos temps s'havia delineat, tractant d'aixecar-la simultàniament, una altra nova Ciutadella als voltants de les Drassanes. La nova fortalesa havia d'ocupar l'espai del convent de Santa Mònica; part de la muralla vella o del segon recinte de Barcelona, que existia encara a la Rambla, davant d'aquell, i gairebé tota la vasta horta de l'avui derruït convent de Sant Francesc d'Assís. Aquesta obra va quedar per aleshores en projecte; però ja s'ha encarregat de dur-la a terme en la nostra època el militarisme modern, convertint en una veritable fortalesa el local de les Drassanes.

Llegir l’original en castellà

Por aquellos mismos tiempos se había delineado, tratando de levantarla simultáneamente, otra nueva Ciudadela en los alrededores de Atarazanas. La nueva fortaleza debía ocupar el espacio del convento de Santa Ménica; parte de la muralla vieja ó del segundo recinto de Barcelona, que existía aún en la Rambla, delante de aquél, y casi toda la vasta huerta del hoy derruido convento de San Francisco de Asís. Esta obra quedó por entonces en proyecto; pero ya se ha encargado de llevarla á cabo en nuestra época el moderno militarismo, convirtiendo en una verdadera fortaleza el local de las Atarazanas.

amb la gràcia d'una regidoria perpètua de la ciutat, i els convents amb la cessió d'algun edifici de la Corona o la promesa d'una renda anual per construir-ne un de nou.»

Llegir l’original en castellà

con la gracia de un regidorato perpetuo de la ciudad, y los conventos con la cesión de algún edificio de la Corona ó la promesa de una renta anual para construir otro nuevo.»

Cal afegir al que diu el Sr. Pí, que nosaltres hem tingut ocasió de veure una relació individual, feta ja el 30 de setembre de 1735, de les barraques i altres habitacions existents a la marina, situades i compreses entre el moll d'aquesta plaça i la casa de la Quarantena, en què es distingeixen els gèneres de materials de què es trobaven construïdes, amb declaració dels seus propietaris que tenien llicència per haver-les fabricat en els expressats paratges.

Llegir l’original en castellà

Debe añadirse á lo que dice el Sr. Pí, que nosotros hemos tenido ocasión de ver una relación individual, hecha ya en 30 de Setiembre de 1735, de las barracas y demás habitaciones existentes en la marina, situadas y comprendidas entre el muelle de esta plaza y la casa de la Ouarentena, en que se distinguen los géneros de materiales de que se hallaban construidas, con declaración de los dueños de ellos que tenían licencia para haberlas fabricado en los expresados parajes.

El número de barraques que constaven en aquesta relació entre les de palla, pedres, fusta, etc., era el de 715, i sent la data de la relació del 1735, demostra que abans del 1753 ja estava ocupat el terreny en què en aquest any va començar a aixecar-se la Barceloneta.

Llegir l’original en castellà

El número de barracas que constaban en dicha relación entre las de paja, piedras, madera, etc., era el de 715, y siendo la fecha de la relación del i7;r>, demuestra que antes del i 753 estaba ya ocupado el terreno en que en este año comenzó á levantarse la Barccloneta.

Ja hem vist quin va ser l'origen de la Ciutadella. Si haguéssim de fer ara la història d'aquesta fortalesa en el segle i mig que porta tot just d'estar aixecada, necessitaríem un volum. Però, encara que sigui molt a la lleugera i de pressa, no es pot prescindir de relatar en una obra d'aquesta classe alguns dels seus més culminants episodis. Això és, doncs, el que anem a fer, havent de consignar per de moment i d'antemà que no sembla sinó que l'obra de ruïna, a la qual deu aquesta Ciutadella el seu ésser, li hagi imposat la funesta missió de continuar sent fidel al seu origen per produir obres de ruïnes tan sols. Si són memòries de dol i sang les que pel seu origen recorda, de memòries de sang i dol es forma per desgràcia la seva història.

Llegir l’original en castellà

Ya hemos visto cuál fué el origen de la Ciudadela. Si hubiésemos de hacer ahora la historia de esta fortaleza en el siglo y medio que lleva apenas de estar levantada, necesitaríamos un volumen. Pero, aunque sea muy á la ligera y de corrida, no puede prescindirse de relatar en una obra de esta clase algunos de sus más culminantes episodios. Esto es, pues, lo que vamos á hacer, debiendo consignar por el pronto y de antemano que no parece sino que la obra de ruina, á la cual debe esta Ciudadela su ser, le haya impuesto la funesta misión de continuar siendo fiel á su origen para producir obras de ruinas tan sólo. Si son memorias de luto y sangre las que por su origen recuerda, de memorias de sangre y luto se forma por desgracia su historia.

Durant l'època en què van estar apoderats de Barcelona els francesos, a principis d'aquest segle, va ser la Ciutadella la seva veritable Bastilla. Van gemir als calabossos de la seva torre moltes víctimes, que no havien comès altre delicte que el de treballar per la llibertat de Barcelona i la independència de la pàtria, i ja hem vist com un dia es van obrir les seves portes per donar pas a Gallifa, Pou, Massana, Aulet i Navarro, que van ser portats al suplici per haver pres part en una conspiració per arrencar la ciutat de mans dels estrangers.

Llegir l’original en castellà

Durante la época en que estuvieron apoderados de Barcelona los franceses, á principios de este siglo, fué la Ciudadela su verdadera Bastilla. Gimieron en los calabozos de su torre muchas víctimas, que no habían cometido otro delito que el de trabajar por la libertad de Barcelona y de la independencia de la patria, y ya hemos visto cómo un día se abrieron sus puertas para dar paso á Gallifa, Pou, Massana, Aulet y Navarro, que fueron llevados al suplicio por haber tomado parte en una conspiración para arrancar á la ciudad de manos de los extranjeros.

Pels anys de 1817, conforme en un altre lloc veurem, va estar pres en aquesta fortalesa el tinent general D. Lluís Lacy. Heroic cabdill de la guerra de la Independència, va ser dels primers a protestar contra l'absolutisme, que, faltant als seus juraments i pactes, va voler entronitzar l'ingrat Ferran VII al seu retorn. En companyia de Milans del Bosch, Lacy va fer una temptativa a Catalunya per bolcar el sistema absolutista; però va caure en poder d'alguns destacaments enviats en la seva persecució, i va ser conduït a la Ciutadella de

Llegir l’original en castellà

Por los años de 1817, conforme en otro lugar veremos, estuvo preso en esta fortaleza el teniente general D. Luis Lacy. Heroico caudillo de la guerra de la Independencia, fué de los primeros en protestar contra el absolutismo, que, faltando á sus juramentos y pactos, quiso entronizar el ingrato Fernando VII á su regreso. En compañía de Milans del Bosch, Lacy hizo una tentativa en Cataluña para volcar el sistema absolutista; pero cayó en poder de algunos destacamentos enviados en su persecución, y fué conducido á la Ciudadela de

I ÓO VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

I ÓO VÍCTOR BALAGUER

aquesta ciutat, enviant-lo després a Mallorca, on va ser afusellat. (V. carrer de Lacy.)

Llegir l’original en castellà

esta ciudad, enviándole luego á Mallorca, donde fué fusilado. (V. calle de Lacy.)

La causa liberal va triomfar per fi el 1820, però va ser per poc temps, i a la tornada del sistema absolutista van començar de nou les més cruels persecucions contra els liberals. Els calabossos de la Ciutadella van acollir aleshores il·lustres víctimes. Un dels que allà van estar empresonats el 1824 va ser el general Messina. Anava a ser condemnat a mort, i proper estava a ser ficat en capella, quan va tenir ocasió d'apel·lar a la fuga, tirant-se per una finestra de la torre en què jeia presoner. En caure a terra l'atrevit oficial es va dislocar un peu; però fent-se superior al patiment, va poder arrossegar-se fins a la muralla, despenjar-se per ella i quedar amagat aquell mateix dia en una casa de la ciutat, d'on ja no va sortir sinó per embarcar-se amb direcció a l'estranger.

Llegir l’original en castellà

La causa liberal triunfó por fin en 1820, pero fué por poco tiempo, y á la vuelta del sistema absolutista comenzaron de nuevo las más crueles persecuciones contra los liberales. Los calabozos de la Ciudadela hospedaron entonces á ilustres víctimas. Uno de los que allí estuvieron encarcelados en 1824 m^ e^ general Messina. Iba á ser condenado á muerte, y próximo estaba á ser metido en capilla, cuando tuvo ocasión de apelar á la fuga, arrojándose por una ventana de la torre en que yacía prisionero. Al caer en tierra el arrojado oficial se dislocó un pie; pero haciéndose superior al sufrimiento, pudo arrastrarse hasta la muralla, descolgarse por ella y quedar escondido aquel mismo día en una casa de la ciudad, de donde ya no salió sino para embarcarse con dirección al extranjero.

El 1828 va ser nomenat capità general de Catalunya el tristament cèlebre comte d'Espanya. Funesta època a Barcelona la del comandament d'aquell home, a qui uns han anomenat el boig, altres el bàrbar, altres l'assassí, i tots amb veritat! Ja en altres obres ho hem dit: la ploma cau de la mà en tractar d'escriure el desgraciat període en què la infeliç Barcelona va estar sota el comandament de Carles d'Espanya. No es passava dia sense que les portes de la Ciutadella s'obrissin per rebre nous presos; sovint la veu fúnebre del canó anunciava al veïnat que noves víctimes penjaven de l'infame forca de l'Esplanada. El comte d'Espanya, obrant com a dèspota, i millor encara com a monstre, trobava gust en donar al poble espectacles freqüents d'aquesta classe, i semblava haver-se proposat exterminar fins a la llavor de la raça liberal, secundant-lo amb veritable fruïció en aquest punt la policia secreta, composta de pillos i gent facinerosa, a les ELS CARRERS DE BARCELONA l6l

Llegir l’original en castellà

En 1828 fué nombrado capitán general de Cataluña el tristemente célebre conde de España. ¡Funesta época en Barcelona la del mando de aquel hombre, á quien unos han llamado el loco, otros el bárbaro, otros el asesino, y todos con verdad! Ya en otras obras lo hemos dicho: la pluma se cae de la mano al tratar de escribir el desgraciado período en que la infeliz Barcelona estuvo bajo el mando de Carlos de España. No se pasaba día sin que las puertas de la Ciudadela se abriesen para recibir nuevos presos; á menudo la voz fúnebre del cañón anunciaba al vecindario que nuevas víctimas colgaban de la infame horca de la Explanada. El conde de España, obrando como déspota, y mejor aún como monstruo, hallaba gusto en dar al pueblo espectáculos frecuentes de esta clase, y parecía haberse propuesto exterminar hasta la semilla de la raza liberal, secundándole con verdadera fruición en este punto la policía secreta, compuesta de pillos y gente facinerosa, á las LAS CALLES DE BARCELONA l6l

ordres del subdelegat D. José Víctor de Oñate i del fiscal D. Francisco de Paula Cantillón.

Llegir l’original en castellà

órdenes del subdelegado D. José Víctor de Oñate y del íiscal D. Francisco de Paula Cantillón.

Els primers que van morir víctimes d'aquests tres exterminadors van ser els tinents coronels D. José Ortega i D. Juan Antonio Caballero, amb altres 11 subjectes més, acusats de conspiradors liberals. Trets dels calabossos de la Ciutadella, on havien romàs presos i on el primer havia fet una temptativa per suïcidar-se, van ser afusellats el 19 de novembre de 1828, a les sis del matí. Els seus cadàvers van ser de seguida conduïts pels presidiats a l'Esplanada, per ser penjats de la forca i exposats al públic.

Llegir l’original en castellà

Los primeros que perecieron víctimas de estos tres exterminadores fueron los tenientes coroneles D. José Ortega y D. Juan Antonio Caballero, con otros n sujetos más, acusados de conspiradores liberales. Sacados de los calabozos de la Ciudadela, donde habían permanecido presos y donde el primero había hecho una tentativa para suicidarse, fueron fusilados el 19 de Noviembre de 1828, á las seis de la mañana. Sus cadáveres fueron en seguida conducidos por los presidiarios á la Explanada, para ser colgados de la horca y expuestos al público.

Van seguir a aquesta altres execucions. Mentre va estar Carles d'Espanya al capdavant del Principat, el botxí va tenir constantment feina del seu ofici. La forca estava sempre dreta a l'Esplanada.

Llegir l’original en castellà

Siguieron á ésta otras ejecuciones. Mientras estuvo Carlos de España al frente del Principado, el verdugo tuvo constantemente faena de su oficio. La horca estaba siempre de pie en la Explanada.

Durant els anys 1829 i 1830, la consternació, el dol i el dolor van venir a allotjar-se a Barcelona. Rara era la família que no tingués un parent entre els presos de la Ciutadella, entre els deportats a l'Àfrica o entre les víctimes de l'Esplanada. Es complaïa Carles d'Espanya en dominar amb el terror, i a les pàgines de la seva història de Catalunya el seu nom viu envoltat d'una aurèola de sang. A centenars entraven els presos a la Ciutadella, a centenars eren deportats a les costes i presidis d'Àfrica, a dotzenes eren llançats a l'eternitat, segons expressió favorita del capità general. Bastava una sospita, una delació qualsevol, una simple enemistat per enviar un home a la Ciutadella, i feliç ell si d'ella sortia per anar a un presidi.

Llegir l’original en castellà

Durante los años 1829 Y i83o, la consternación, el luto y el dolor vinieron á hospedarse en Barcelona. Rara era la familia que no tuviera un deudo entre los presos de la Ciudadela, entre los deportados al África ó entre las víctimas de la Explanada. Complacíase Carlos de España en dominar con el terror, y en las páginas de su historia de Cataluña su nombre vive rodeado de una aureola de sangre. A centenares entraban los presos en la Ciudadela, á centenares eran deportados á las costas y presidios de África, á docenas eran lanzados d la eternidad, según expresión favorita del capitán general. Bastaba una sospecha,' una delación cualquiera, una simple enemistad para enviar á un hombre á la Ciudadela, y feliz él si de ella salía para ir á un presidio.

El destí d'aquesta fortalesa en totes les èpoques ha estat el

Llegir l’original en castellà

Destino ha sido de esta fortaleza en todas épocas el

de ser consagrada a presó de les persones acusades

Llegir l’original en castellà

de ser consagrada á prisión de las personas acusadas

de delictes purament polítics. Això ha fet que les

Llegir l’original en castellà

de delitos puramente políticos. Esto ha hecho que las

masses populars de Barcelona la miressin amb horror.

Llegir l’original en castellà

masas populares de Barcelona la miraran con horror.

tomo xxi 11 l62 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

tomo xxi 11 l62 VÍCTOR BALAGUER

El 1836, cremant la guerra civil entre els partidaris de Doña Isabel II i de D. Carles, va tenir lloc a Barcelona una terrible escena de represàlies de què va ser teatre la Ciutadella. Era el 4 de gener. L'exèrcit constitucional estava assetjant el fort que tenien els carlistes al santuari anomenat de Santa Maria del Hort, quan per un part oficial del general Mina es va saber que aquells, atropellant les lleis de la guerra, havien afusellat 33 presoners que tenien en el seu poder, anunciant que continuarien afusellant un presoner per cada bomba que es llancés contra el fort del Hort. Aquestes funestes notícies, unides a altres no menys desagradables, ja que mai no arriba sol un missatge de desgràcia, de tal manera van commoure i sobreexcitar el poble barceloní, que ben aviat es va veure que la seva indignació acabaria per demanar sagnants represàlies. Així va ser, en efecte. Poc abans de pondre's el sol es va poder ja conèixer que el moviment començava a prendre un caràcter alarmant, i es va començar a témer per la vida dels infeliços presoners carlistes, que estaven a les presons militars.

Llegir l’original en castellà

En 1 836, ardiendo la guerra civil entre los partidarios de Doña Isabel II y de D. Carlos, tuvo lugar en Barcelona una terrible escena de represalias de que fué teatro la Ciudadela. Era el 4 de Enero. El ejército constitucional estaba sitiando el fuerte que tenían los carlistas en el santuario llamado de Santa María del Hort, cuando por un parte oficial del general Mina se supo que aquéllos, atropellando las leyes de la guerra, habían fusilado á 33 prisioneros que tenían en su poder, anunciando que continuarían fusilando un prisionero por cada bomba que se arrojara contra el fuerte del Hort. Estas funestas nuevas, unidas á otras no menos desagradables, pues nunca llega sólo un mensaje de desgracia, de tal manera conmovieron y sobrexcitaron al pueblo barcelonés, que bien pronto se echó de ver que su indignación acabaría por demandar sangrientas represalias. Así fué, en efecto. Poco antes de anochecer pudo ya conocerse que el movimiento comenzaba á tomar un carácter alarmante, y se empezó á temer por la vida de los infelices prisioneros carlistas, que estaban en las cárceles militares.

Acabaven de tancar les ombres de la nit, quan van començar a recórrer els carrers grans masses de paisanatge marxant a tambor batent, dirigint-se cap a la Ciutadella als crits repetits de Visca la llibertat! Visca Isabel II! Volem els presos! Volem O'Donnell! Morin els facciosos! L'O'Donnell que demanava el poble era un cap superior carlí, que, fet presoner pels constitucionals prop d'Olot, havia estat portat a la Ciutadella de Barcelona. Era germà d'un cabdill de les tropes constitucionals, el que avui és capità general D. Leopoldo O'Donnell, duc de Tetuan.

Llegir l’original en castellà

Acababan de cerrar las sombras de la noche, cuando empezaron á recorrer las calles grandes masas de paisanaje marchando á tambor batiente, dirigiéndose hacia la Ciudadela á los gritos repetidos de ¡Viva la libertad! ¡Viva Isabel II! ¡Queremos los presos! ¡Queremos d O'Donnell! ¡Mueran los facciosos! El O'Donnell que pedía el pueblo era un jefe superior carlista, que, hecho prisionero por los constitucionales cerca de Olot, había sido traído á la Ciudadela de Barcelona. Era hermano de un caudillo de las tropas constitucionales, el que hoy es capitán general D. Leopoldo (TDonnell, duque de Tetuán.

La torba va arribar a les portes de la Ciutadella, i arrambant escales als seus murs, va pujar sense gran dificultat i va penetrar al recinte de la fortalesa, havent oposat ELS CARRERS DE BARCELONA I 63

Llegir l’original en castellà

La turba llegó á las puertas de la Ciudadela, y arrimando escalas á sus muros, subió sin gran dificultad y penetró en el recinto de la fortaleza, habiendo opuesto LAS CALLKS DE BARCELONA I 63

feble resistència a aquella escalada les tropes que guarnien la Ciutadella, afavoridores potser en el seu interior del projecte dels insurrectes. Es va precipitar el populatxo per les places i carrers de la Ciutadella, i a trets va trencar la turba la porta de la torre, obrint del mateix mode les dels calabossos on jeien els infeliços carlistes. Ningú va ser perdonat. Van morir els uns a trets, altres a baionetades, i tot seguit, amuntegant-se els cadàvers, els van tirar a una foguera formada amb la palla dels matalassos. O'Donnell va ser, segons sembla, l'únic presoner que, encara que sense armes, va tractar de resistir-se, abalançant-se contra els seus assassins tan bon punt aquests van posar el peu al seu calabós; però va caure amb el cos destrossat per diversos trets, i el seu cadàver, tirat per la muralla al fossat, va ser arrossegat amb una soga per diversos carrers de Barcelona, a la llum de les torxes i enmig de crits desordenats d'una turba ferotge i salvatge. En arribar a la Rambla la turba va encendre una foguera, i les restes d'aquell infeliç i valent militar van ser consumides per les flames i donades les cendres al vent. Tristíssim i horrible quadre de les nostres terribles lluites civils!

Llegir l’original en castellà

débil resistencia á aquella escalada las tropas que guarnecían la Cindadela, favorecedoras quizá en su interior del proyecto de los insurrectos. Precipitóse el populacho por las plazas y calles de la Ciudadela, y á balazos rompió la turba la puerta de la torre, abriendo del mismo modo las de los calabozos en donde yacían los infelices carlistas. Ninguno fué perdonado. Murieron los unos á tiros, otros á bayonetazos, y en seguida, hacinándose los cadáveres, los arrojaron á una hoguera formada con la paja de los jergones. CTDonnell fué, según parece, el único preso que, aunque sin armas, trató de resistirse, abalanzándose contra sus asesinos en cuanto éstos pusieron el pie en su calabozo; pero cayó con el cuerpo destrozado por varios balazos, y su cadáver, arrojado por la muralla al foso, fué arrastrado de una soga por varias calles de Barcelona, á la luz de las antorchas y en medio de gritos desordenados de una turba feroz y salvaje. Al llegar á la Rambla la turba encendió una hoguera, y los restos de aquel infeliz y valiente militar fueron consumidos por las llamas y dadas las cenizas al viento. ¡Tristísimo y horrible cuadro de nuestras terribles luchas civiles!

Passem ara a una altra escena diferent.

Llegir l’original en castellà

Pasemos ahora á otra escena distinta.

Estem a 1841. Ja havia acabat la guerra civil; la reina Cristina havia renunciat a la regència, absentant-se del regne; les Corts acabaven de nomenar regent, durant la minoria d'edat de Doña Isabel II, el duc de la Victòria D. Baldomero Espartero, i en començar el mes d'octubre de l'any citat s'aixecava contra el regent el general O'Donnell, apoderant-se de la Ciutadella de Pamplona, al mateix temps que era secundat aquest moviment en diversos punts de la Península per alguns generals addictes al partit moderat. Es tractava de fer pujar a aquest, derrocant el partit progressista.

Llegir l’original en castellà

Estamos en 1841. Había ya terminado la guerra civil; había la reina Cristina hecho renuncia de la regencia, ausentándose del reino; las Cortes acababan de nombrar regente, durante la menor edad de Doña Isabel II, al duque de la Victoria D. Baldomero Espartero, y al comenzar el mes de Octubre del año citado se levantaba contra el regente el general O'Donnell, apoderándose de la Ciudadela de Pamplona, al propio tiempo que era secundado este movimiento en varios puntos de la Península por algunos generales adictos al partido moderado. Se trataba de hacer subir á éste, derrocando al partido progresista.

Alarmats els afectes a la situació, es van afanyar a constituir arreu les anomenades Juntes de vigilància, amb l'objecte de prevenir o desbaratar per tots els mitjans possibles l'execució dels plans que es projectava posar en obra. A Catalunya va fracassar el pla, ja que no hi ha cap dubte que també existia. L'autor d'aquestes línies té dades fonamentades per creure que havia de pronunciar-se la Ciutadella de Barcelona, en la guarnició de la qual els conjurats tenien intel·ligències, donant el mateix crit i alçant la mateixa bandera que O'Donnell a la Ciutadella de Pamplona. No obstant això, incidents encara avui desconeguts i successos particulars que no poden encara publicar-se, però dels quals sens dubte s'ocuparà algun dia la història, van fer avortar el projecte. Havia de posar-se al capdavant de la sublevació de Catalunya el general D. Manuel Pavía, que, amb excusa de prendre banys, es trobava a Caldes de Montbuy, d'on va desaparèixer sobtadament per anar a amagar-se, segons tenim motiu per creure, en una casa immediata al poble d'Esplugues, veí a Barcelona, punt en el qual va haver de passar algunes mortals hores d'agonia esperant l'instant de posar-se al capdavant del moviment. No són per ser comptades, ni de bon tros per ser publicades encara, les coses secretes que aleshores van succeir, i que per una rara casualitat van poder arribar a notícia de l'autor d'aquestes línies, que era en aquella època poc menys que un nen. Prou dir de moment que, si les notícies que l'autor té són verídiques, com fins al present no s'ha de dubtar, no va ser culpa del cabdill que havia de posar-se al capdavant de la sublevació que aquesta deixés d'esclatar. Potser no tots van estar com ell al seu lloc.

Llegir l’original en castellà

Alarmados los afectos á la situación, se apresuraron á constituir en todas partes las llamadas Juntas de vigilancia, con el objeto de prevenir ó desbaratar por todos los medios posibles la ejecución de los planes que se proyectaba poner en obra. En Cataluña fracasó el plan, pues no hay ninguna duda que existía también. El autor de estas líneas tiene fundados datos para creer que debía pronunciarse la Ciudadela de Barcelona, en cuya guarnición los conjurados tenían inteligencias, dando el mismo grito y alzando la misma bandera que O'Donnell en la Ciudadela de Pamplona. Sin embargo, incidentes aún hoy desconocidos y sucesos particulares que no pueden todavía publicarse, pero de los que sin disputa se ocupará algún día la historia, hicieron abortar el proyecto. Debía ponerse al frente de la sublevación de Cataluña el general D. Manuel Pavía, que, con excusa de tomar baños, se hallaba en Caldas de Montbuy, de donde desapareció repentinamente para ir á esconderse, según tenemos motivo para creer, en una casa inmediata al pueblo de Esplugas, vecino á Barcelona, punto en el cual hubo de pasar algunas mortales horas de agonía esperando el instante de ponerse al frente del movimiento. No son para contadas, ni mucho menos para publicadas aún, las cosas secretas que entonces sucedieron, y que por una rara casualidad pudieron llegar á noticia del autor de estas líneas, que era en aquella sazón poco menos que un niño. Baste decir por de pronto que, si las noticias que el autor tiene son verídicas, como hasta el presente no debe poner en duda, no fué culpa del caudillo que debía ponerse al frente de la sublevación el que ésta dejase de estallar. Quizá no todos estuvieron como él en su puesto.

El resultat fou que la Ciutadella de Barcelona no es va pronunciar, i molt va contribuir també a sufocar el moviment projectat l'enèrgica actitud que es van apres-sar a prendre a la capital els progressistes. Tot i que aparentment no es va arribar a notar a Catalunya el menor indici de trastorn, es va creure necessari a Barcelona, a instància de la Diputació, l'Ajuntament i la Milícia Nacional, una Junta de vigilància amb el caràcter d'auxiliar de les autoritats, la qual no va deixar de prestar serveis molt útils a la causa del progrés en aquelles crítiques circumstàncies. Aquesta Junta va prendre el títol de Suprema, algun temps després d'haver marxat el que era aleshores capità general del Principat, D. Antonio Van-Halen, a Navarra, amb una força respectable per combatre els sublevats, deixant gairebé sense guarnició la ciutat.

Llegir l’original en castellà

El resultado fué que la Ciudadela de Barcelona no se pronunció, y mucho contribuyó también á sofocar el movimiento proyectado la enérgica actitud que se apresuraron á tomar en la capital los progresistas. Sin embargo de que aparentemente no se llegó á notar en Cataluña el menor indicio de trastorno, se creyó necesario en Barcelona, á instancia de la Diputación, Ayuntamiento y Milicia nacional, una Junta de vigilancia con el carácter de auxiliar de las autoridades, la cual no dejó de prestar muy útiles servicios á la causa del prooso en aquellas críticas circunstancias. Esta Junta tomó el título de Suprema, algún tiempo después de haber marchado el que era entonces capitán general del Principado, D. Antonio Van-Halen, á Navarra, con una fuerza respetable para combatir á los sublevados, dejando casi sin guarnición la ciudad.

havia deixat de circular alguna cosa per Barcelona, relativament al pla que els moderats havien concebut, i alguna notícia hi va haver de tenir-se d'haver estat a punt de pronunciar-se la guarnició de la Ciutadella o part d'ella. Amb aquest motiu, a tothom se li va representar la idea del que hagués succeït si aquella fortalesa, després de pronunciada, hagués començat a llançar una pluja de foc i de metralla sobre la ciutat, per obligar-la a secundar el moviment. Temps feia que l'opinió pública estava declarada a Barcelona contra la Ciutadella, que només tristes records oferia a la memòria dels catalans, i amb motiu dels successos a què fem referència, va haver d'augmentar més i més l'expressió d'aquell sentiment. Per carrers i per places, en cafès i en cercles, va començar a fer-se pressió i atmosfera, i va anar prenent cos la idea del derrocament d'aquella ominosa fortalesa, padró d'ignomínia que el poble desitjava veure desaparèixer per glòria mateixa del regnat de Doña Isabel II, constitucional. Ja que el primer Borbó absolutista la va manar aixecar, just era que es derroqués en els primers anys del primer Borbó constitucional.

Llegir l’original en castellà

había dejado de cundir algo por Barcelona, relativamente al plan que los moderados concibieran, y alguna noticia hubo de tenerse de haber estado á punto de pronunciarse la guarnición de la Ciudadela ó parte de ella. Con este motivo, á todo el mundo se le representó la idea de lo que hubiera sucedido si aquella fortaleza, después de pronunciada, hubiese comenzado á arrojar una lluvia de fuego y de metralla sobre la ciudad, para obligarla á secundar el movimiento. Tiempo hacía que la opinión pública estaba declarada en Barcelona contra la Ciudadela, que sólo tristes recuerdos ofrecía á la memoria de los catalanes, y con motivo de los sucesos á que hacemos referencia, hubo de aumentarse más y más la expresión de aquel sentimiento. Por calles y por plazas, en cafés y en círculos, comenzó á hacerse presión y atmósfera, y fué tomando cuerpo la idea del derribo de aquella ominosa fortaleza, padrón de ignominia que el pueblo deseaba ver desaparecer para gloria misma del reinado de Doña Isabel II, constitucional. Ya que el primer Borbón absolutista la mandara levantar, justo era que se derribase en los primeros años del primer Borbón constitucional.

I 66 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

I 66 VÍCTOR BALAGUER

En aquelles circumstàncies li va ser precís al mariscal de camp Sr. Zabala, que s'havia encarregat de la capitania general durant l'absència de Van-Halen, enviar-li la resta de la guarnició; però abans de fer-ho li va semblar convenient convocar els comandants de la Milícia nacional per encarregar-los la custòdia de la ciutat i els seus forts, apel·lant als sentiments de lleialtat i cavallerositat que tal confiança demanava; i recelós que la Milícia volgués potser aprofitar aquella conjuntura per al derrocament de la Ciutadella, els va manifestar que aquest negoci estava sotmès a la resolució de les Corts, les quals el van acollir d'una manera que donava fundades esperances de bon èxit. Van prometre els comandants cooperar a les seves finalitats amb tota la força del seu ascendent i zel; però es van afanyar al mateix temps a manifestar-li la seva desconfiança de sortir bé amb això, en veure la sorprenent rapidesa amb què s'anava propagant la idea del derrocament.

Llegir l’original en castellà

En aquellas circunstancias fuele preciso al mariscal de campo Sr. Zabala, que se había encargado de la capitanía general durante la ausencia de Van- Halen, enviar á éste el resto de la guarnición; pero antes de ha - cerlo le pareció conveniente convocar á los comandantes de la Milicia nacional para encargarles la custodia de la ciudad y sus fuertes, apelando á los sentimientos de lealtad y caballerosidad que tal confianza demandaba; y receloso de que la Milicia quisiera acaso aprovechar aquella coyuntura para el derribo de la Ciudadela, manifestóles que este negocio estaba sometido á la resolución de las Cortes, las cuales lo acogieron de un modo que daba fundadas esperanzas de buen éxito. Prometieron los comandantes cooperar á sus miras con toda la fuerza de su ascendiente y celo; pero se apresuraron al mismo tiempo á manifestarle su desconfianza de salir bien con ello, al ver la asombrosa rapidez con que se iba propagando la idea del derribo.

En efecte; mai cap idea va assolir en menys temps una popularitat més ràpida i immediata. La premsa liberal va començar a agitar aquella qüestió, declarant-se obertament partidària de l'enderroc; les corporacions populars van manifestar estar d'acord amb aquest pensament; les columnes del diari El Constitucional van publicar una valenta poesia de D. Antonio Ribot, poeta molt popular aleshores, favorable a la idea que estava en la ment de tots; van aparèixer en grans lletres llegendes de Abaix la Ciutadella! per cantonades, places i carrers, i molts patriotes ardents van començar a usar en els seus barrets i moltes dames a posar-se en els seus vestits unes cintes de colors nacionals amb la inscripció de Ciutadella o mort! El desig no podia ser més general ni més universalment expressat.

Llegir l’original en castellà

En efecto; jamás alcanzó ninguna idea en menos tiempo más pronta y rápida popularidad. Comenzó á agitar aquella cuestión la prensa liberal, declarándose abiertamente partidaria del derribo; manifestaron las corporaciones populares estar de acuerdo con este pensamiento; las columnas del periódico El Constitucional publicaron una valiente poesía de D. Antonio Ribot, poeta muy popular entonces, favorable á la idea que estaba en la mente de todos; aparecieron en grandes letras leyendas de ¡Abajo la Cindadela! por esquinas, plazas y calles, y muchos patriotas ardientes comenzaron á usar en sus sombreros y muchas damas á prenderse en sus vestidos unas cintas de colores nacionales con la inscripción de ¡Cindadela ó muerte! El deseo no podía ser más general ni más umversalmente expresado.

Per a major conflicte de les autoritats, la Milícia nacional, que havia passat a guarnir aquella fortalesa ELS CARRERS DE BARCELONA 167

Llegir l’original en castellà

Para mayor conflicto de las autoridades, la Milicia nacional, que había pasado á guarnecer aquella fortaleza LAS CALLES HE BARCELONA 167

en absència de la tropa, va alçar, en posar-hi el peu, el crit unànime de 'Abaix la Ciutadella!' i aquest crit va ser repetit amb entusiasme per una gran multitud de jornalers que precisament acabaven de quedar sense feina. Es va declarar en sessió permanent la Junta de vigilància; es van reunir les autoritats i els comandants de Milícia, i va començar una discussió borrascosa, que de cap manera va poder calmar ni conduir per la senda que volia el cap superior polític Sr. Valdés. Mentrestant, els batallons cívics reclamaven, la multitud es presentava amenaçadora, i la guarnició de la Ciutadella declarava resoltament que no es deixaria rellevar fins a veure començat el derrocament, i que si aquest no era decretat aviat, ella mateixa hi donaria principi l'endemà, encara que les autoritats acordessin el contrari. En tal conflicte, la Junta de vigilància va donar a les dotze i mitja de la nit del 25 al 26 d'octubre de 1841 un decret, per mitjà del qual manifestava que, en la seva reunió amb la Diputació provincial, l'Ajuntament i els comandants de Milícia, s'havia resolt començar el derrocament de la Ciutadella per la demolició de la seva cortina interior, acte que s'efectuaria amb tota solemnitat a les nou del matí del dia següent. Només el capità general interí i el cap polític es van oposar a això, protestant de deixar d'assistir a l'acte, que va tenir lloc a l'hora anunciada.

Llegir l’original en castellà

en ausencia de la tropa, levantó, al poner en ella la planta, el grito unánime de ¡Abajo la Cindadela! y este grito fué repetido con entusiasmo por una grande multitud de jornaleros que precisamente acababan de quedar sin trabajo. Declaróse en sesión permanente la Junta de vigilancia; reuniéronse las autoridades y los comandantes de Milicia, y comenzóse una discusión borrascosa, que en manera alguna pudo calmar ni conducir por la senda que quería el jefe superior político Sr. Valdés. Entre tanto, los batallones cívicos reclamaban, la muchedumbre se presentaba amenazadora, y la guarnición de la Ciudadela declaraba resueltamente que no se dejaría relevar hasta ver comenzado el derribo, y que si éste no era decretado pronto, ella misma daría principio á el al día siguiente, aun cuando lo contrario acordasen las autoridades. En tal conflicto, la Junta de vigilancia dio á las doce y media de la noche del 25 al 26 de Octubre de 1841 un decreto, por medio del cual manifestaba que, en su reunión con la Diputación provincial, el Ayuntamiento y los comandantes de Milicia, se había resuelto comenzar el derribo de la Ciudadela por la demolición de su cortina interior, cuyo acto se efectuaría con toda solemnidad á las nueve de la mañana del siguiente día. Sólo el capitán general interino y el jefe político se opusieron á esto, protestando con dejar de asistir al acto, que tuvo lugar á la hora anunciada.

Efectivament, el 26 d'octubre a les nou del matí va sortir la comitiva de les Cases consistorials, dirigint-se a la Ciutadella com en cívica funció, presidint l'Ajuntament i la Junta, davant de la qual anava un batalló de la Milícia nacional i de les companyies de sapadors de la mateixa, i darrere un piquet de l'esquadró d'hússars i una extraordinària multitud. Al glacis es trobava formada la resta de la força urbana. Van pujar tot seguit les corporacions al ba- 168 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Efectivamente, el 26 de Octubre á las nueve de la mañana salió la comitiva de las Casas consistoriales, dirigiéndose á la Ciudadela como en cívica función, presidiendo el Ayuntamiento y la Junta, delante de la cual iba un batallón de la Milicia nacional y de las compañías de zapadores de la misma, y detrás un piquete del escuadrón de húsares y una extraordinaria muchedumbre. En el glacis se hallaba formada la restante fuerza urbana. Subieron en seguida las corporaciones al ba- I 68 VÍCTOR BALAGUER

luart del Rei, que és el que mira a la plaça, i el coronel D. Juan Antonio de Llinás, degà de la Junta i diputat provincial, va dirigir al poble el discurs següent:

Llegir l’original en castellà

luarte del Rey, que es el que mira á la plaza, y el coronel D. Juan Antonio de Llinás, decano de la Junta y diputado provincial, dirigió al pueblo el discurso siguiente:

«Ciutadans, amics, companys, conciutadans!»

Llegir l’original en castellà

«¡Ciudadanos, amigos, compañeros, compatricios!

»Aquest fort, que es troba sota els nostres peus i que sota els mateixos s'enfonsarà, va ser construït per domar el noble i alçat clatell dels nostres valerosos avis. També ells, com nosaltres, sabien defensar les llibertats públiques. En aquest dia eternament memorable s'alcen els seus manes, juntament amb els de Lacy, d'Ortega, de cent patriotes catalans i d'altres cent que en aquesta Ciutadella van ser màrtirs; baten les seves ales; miren al firmament, i tornen contents i satisfets al sepulcre.

Llegir l’original en castellà

»Este fuerte, que se halla debajo de nuestros pies y que debajo de los mismos va á hundirse, fué construido para domeñar la noble y erguida cerviz de nuestros valerosos abuelos. También ellos, cual nosotros, sabían defender las libertades públicas. En este día eternamente memorable se alzan sus manes, junto con los de Lacy, de Ortega, de cien patriotas catalanes y de otros ciento que en esta Ciudadela fueron mártires; baten sus alas; miran al firmamento, y tornan se gozosos y satisfechos al sepulcro.

«Ciutadans, jo tenia la noble ambició de veure un dia premiats els meus serveis i patiments per la santa causa de la llibertat; però la satisfacció que en aquest instant em correspon en dirigir-vos la paraula i en tocar-me derrocar la primera pedra de la Ciutadella de Barcelona, colma la meva ambició i excedeix les meves esperances. Ja em moriré content. Ciutadans, aquest triomf és una veritable conquesta. Victòria, doncs, per Catalunya! Victòria pels catalans! Victòria per Barcelona! »

Llegir l’original en castellà

«Ciudadanos, yo tenía la noble ambición de ver un día premiados mis servicios y padecimientos por la santa causa de la libertad; pero la satisfacción que en este instante me cabe al dirigiros la palabra y al tocarme derribar la primera piedra de la Ciudadela de Barcelona, colma mi ambición y excede mis esperanzas. Ya moriré contento. Ciudadanos, este triunfo es una verdadera conquista. ¡Victoria, pues, por Cataluña! ¡Victoria por los catalanes! ¡Victoria por Barcelona! »

Tot seguit, agafant la bandera del primer batalló de Milícia nacional i agitant-la en l'aire, va prosseguir:

Llegir l’original en castellà

En seguida, empuñando la bandera del primer batallón de Milicia nacional y agitándola en el aire, prosiguió:

«No descuidem però els objectes grats al nostre cor. Ciutadans: Visca la llibertat! Visca el poble sobirà! Visca la reina constitucional! Visca el duc de la Victòria, regent!»

Llegir l’original en castellà

«No descuidemos empero los objetos gratos á nuestro corazón. Ciudadanos: ¡Viva la libertad! ¡Viva el pueblo soberano! ¡Viva la reina constitucional! ¡Viva el duque de la Victoria, regente!»

I immediatament va afegir, prenent un pic: «Ciutadans, en ocasions com la present, els nostres liberalíssims avis, els nostres venerables consellers, no deien més que: Comencem!» I va fer saltar al fossat la primera pedra, començant a l'acte la seva obra de demolició les brigades d'operaris prèviament disposades.

Llegir l’original en castellà

E inmediatamente añadió, tomando un pico: «Ciudadanos, en ocasiones como la presente, nuestros liberalísimos abuelos, nuestros venerables concelleres, no decían más que: ¡Comeasen! /» É hizo saltar al foso la primera piedra, comenzando en el acto su obra de demolición las brigadas de operarios de antemano dispuestas.

En tornar la comitiva a les Cases consistorials, tots els seus individus portaven a la mà, com a gloriós trofeu, una pedra arrencada de la fortalesa, en la qual va quedar el batalló de sapadors de Milícia amb el seu comandant D. Vicente Zulueta per prosseguir el derrocament, que va continuar amb activitat i perseverança durant aquells dies.

Llegir l’original en castellà

Al regresar la comitiva á las Casas consistoriales, todos sus individuos llevaban en la mano, como glorioso trofeo, una piedra arrancada de la fortaleza, en la cual quedó el batallón de zapadores de Milicia con su comandante D. Vicente Zulueta para proseguir el derribo, que continuó con actividad y perseverancia durante aquellos días.

El regent del regne i el ministeri van rebre amb profund disgust la notícia de l'esdevingut a Barcelona, i va haver de prendre's com un acte d'hostilitat al govern el que no s'havia fet per la Junta i corporacions populars més que en desgreuge dels principis constitucionals, cedint a un desig enèrgic i universalment expressat per l'opinió pública. El poder centralitzador no obrava aquesta vegada d'acord amb la província, i com que ja la intel·ligència que havia de regnar s'havia trencat per malaventura, va resultar d'aquest fatal desacord que, en retornar Van-Halen amb les tropes de la seva excursió a les províncies navarreses, la Junta li va impedir l'entrada a Barcelona, mitjançant comunicacions agres i fortes. Van-Halen va establir el seu quarter general a Martorell, d'on després va passar a Sarrià, i allí va rebre una comunicació per mitjà de la qual les corporacions populars de la capital li deien que estaven decidides a rebre'l com es presentés, pacífica o hostilment. Va contestar Van-Halen atribuint als promotors d'aquells esdeveniments la culpa que un exèrcit francès s'apropés a les fronteres, i que a Toló s'hagués fet a la vela una esquadra amb direcció a les costes de Catalunya. En això, un individu de la Junta va cridar el poble a les armes per mitjà d'una proclama, al crit I7O VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

El regente del reino y el ministerio recibieron con profundo disgusto la noticia de lo acaecido en Barcelona, y hubo de tomarse como un acto de hostilidad al bieroo lo que no se había hecho por la Junta y corporaciones populares más que en desagravio délos principios constitucionales, cediendo á un deseo enérgico y umversalmente expresado por la opinión pública. El poder centralizador no obraba esta vez de acuerdo con la provincia, y como ya la inteligencia que debía reinar se había roto por malaventura, resultó de este fatal desacuerdo que, al regresar Van- Halen con las tropas de su excursión á las provincias navarras, la Junta le impidió la entrada en Barcelona, mediando comunicaciones agrias y fuertes. Van-Halen asentó su cuartel general en Martorell, de donde luego pasó á Sarria, y allí recibió una comunicación por medio de la cual las corporaciones populares de la capital le decían que estaban decididas á recibirle como se presentase, pacífica ú hostilmente. Contestó Van-Halen achacando á los promovedores de aquellos acontecimientos la culpa de que un ejército francés se aproximara á las fronteras, y deque en Tolón se hubiese hecho á la vela una escuadra con dirección á las costas de Cataluña. En esto, un individuo de la Junta llamó al pueblo á las armas por medio de una proclama, al grito I7O VÍCTOR BALAGUER

màgic de «Abaix la Ciutadella o la mort!» i per contenir els seus efectes Van-Halen va publicar des del seu quarter general una altra al·locució, condemnant els que anomenava extraviaments de la Junta i abusos de la llibertat. El regent, duc de la Victòria, que a la saó es trobava a Saragossa, va aprovar la conducta del capità general de Catalunya i va desaprovar la de la Junta, publicant una Reial ordre de dissolució d'aquesta, sota les penes consegüents al delicte de rebel·lió.

Llegir l’original en castellà

mágico de ¡Abajo la Cindadela ó la muerte! y para contener sus efectos Van-Halen publicó desde su cuartel general otra alocución, condenando los que llamaba extravíos de la Junta y abusos de la libertad. El regente, duque de la Victoria, que á la sazón se hallaba en Zaragoza, aprobó la conducta del capitán general de Cataluña y desaprobó la de la Junta, publicando una Real orden de disolución de ésta, bajo las penas consiguientes al delito de rebelión.

El conflicte va acabar amb una reunió general d'autoritats a Barcelona, davant la qual la Junta va dimitir el seu comandament, demanant els seus vocals passaport per a Anglaterra i entrant Van-Halen a Barcelona com en una ciutat enemiga, amb gran desplegament d'aparell militar, posant-se la plaça en estat de setge, i ordenant-se que la Ciutadella fos retornada al seu estat primitiu a costa dels mateixos que havien ordenat el seu enderrocament. També van ser dissolts l'Ajuntament i la Diputació provincial, desarmats tres batallons de Milícia i creat un consell de guerra per jutjar els autors d'aquells successos; i si bé, després de pocs dies de trobar-se la ciutat en estat excepcional, es pot dir que tot va ser reposat en l'anterior, també és cert que va tornar a aixecar-se la demolida cortina de la Ciutadella a costa de la població, i que els individus de la Junta i altres persones més o menys compromeses en aquells successos van haver d'emigrar a l'estranger, on va morir al cap de pocs anys el patriota Llinás.

Llegir l’original en castellà

El conflicto terminó por una reunión general de autoridades en Barcelona, ante la cual resignó la Junta su mando, pidiendo sus vocales pasaporte para Inglaterra y entrando Van-Halen en Barcelona como en una ciudad enemiga, con gran despliegue de aparato militar, poniéndose la plaza en estado de sitio, y ordenándose que la Ciudadela fuese devuelta á su estado primitivo á costa de los mismos que habían ordenado su derribo. También fueron disueltos el Ayuntamiento y la Diputación provincial, desarmados tres batallones de Milicia y creado un consejo de guerra para juzgar á los autores de aquellos sucesos; y si bien, después de pocos días de hallarse la ciudad en estado excepcional, puede decirse que todo fué repuesto en el anterior, también es cierto que volvió á levantarse la demolida cortina de la Ciudadela á costa de la población, y que los individuos de la Junta y otras personas más ó menos comprometidas en aquellos sucesos hubieron de emigrar al extranjero, donde murió á los pocos años el patriota Llinás.

El 1843, Barcelona estava pronunciada a favor de la Junta central.

Llegir l’original en castellà

En 1843, Barcelona estaba pronunciada en favor de la Junta central.

Després dels successos que acabem de referir, seguí una sèrie d'esdeveniments polítics, el desenllaç dels quals fou l'aixecament contra el regent, duc de la Victòria. La Junta nomenada a Barcelona demanà la convocatòria d'una Central en el seu programa, i el general Serrano, com a ministre universal, es comprometé a complir aquest programa. No obstant això, el ministeri López-Serrano, fill d'aquell pronunciament, no atengué al compromís contret per un dels seus individus, i tot seguit establert a Madrid, lluny d'obrar com a govern provisional amb l'encàrrec de consultar al país, començà a dictar mesures i lleis com a suprem, arrogant-se facultats que no tenia. En tal estat, Barcelona es pronuncià obertament a favor d'una Junta central, i la seva Junta prengué el títol de Suprema, retirant-se a la Ciutadella les poques tropes que hi havia a la ciutat, i creant-se en aquesta una situació veritablement revolucionària.

Llegir l’original en castellà

Después de los sucesos que de referir acabamos, siguióse una serie de acontecimientos políticos, cuyo desenlace fué el alzamiento contra el regente, duque de la Victoria. La Junta nombrada en Barcelona pidió la convocación de una Central en su programa, y el general Serrano, como ministro universal, se comprometió á cumplir este programa. Sin embargo, el ministerio López-Serrano, hijo de aquel pronunciamiento, no atendió al compromiso contraído por uno de sus individuos, y luego de establecido en Madrid, lejos de obrar como gobierno provisional con encargo de consultar al país, comenzó á dictar medidas y leyes como supremo, arrogándose facultades que no tenía. En tal estado, Barcelona se pronunció abiertamente en favor de una Junta central, y su Junta tomó el título de Suprema, retirándose á la Ciudadela las pocas tropas que había en la ciudad, y creándose en ésta una situación verdaderamente revolucionaria.

Immediatament decidí el govern procedir contra Barcelona, i aquesta, invocant els seus antics i gloriosos records, es disposà a la defensa, preparant-se a sostenir fins a l'últim moment la bandera que havia hissat. No són per referir en aquest lloc els successos que seguiren, ja que únicament hem d'ocupar-nos ara d'un brillant alhora que sagnant episodi dels mateixos relatiu a la Ciutadella: només una cosa direm, i és que en aquella ocasió amics i enemics hagueren d'admirar l'entusiasme heroic amb què a Barcelona fou sostinguda la causa de la Junta central. Els centralistes barcelonins donaren notòries mostres que per les seves venes corria la sang il·lustre d'aquells seus gloriosos avantpassats, que tantes vegades, per oposar-se a les exigències centralitzadores de Madrid, havien sostingut fins a l'últim instant, amb les armes a la mà, els seus furs i llibertats.

Llegir l’original en castellà

Inmediatamente decidió el gobierno proceder contra 1 Jarcelona, y ésta, invocando sus antiguos y gloriosos recuerdos, se dispuso á la defensa, preparándose á sostener hasta el último trance la bandera que había enarbolado. No son para referidos en este lugar los sucesos que se siguieron, pues únicamente debemos ocuparnos ahora de un brillante al par que sangriento episodio de los mismos relativo á la Ciudadela: sólo una cosa diremos, y es que en aquella ocasión amigos y enemigos hubieron de admirar el entusiasmo heroico con que en Barcelona fué sostenida la causa de la Junta central. Los centralistas barceloneses dieron notorias muestras de que por sus venas corría la sangre ilustre de aquellos sus gloriosos antepasados, que tantas veces, para oponerse á las exigencias centralizadoras de Madrid, habían sostenido hasta el último instante, con las armas en la mano, sus fueros y libertades.

Des del dia 1 de setembre de 1843, Barcelona estava pronunciada, tenint per enemics els forts de Montjuïc i de la Ciutadella, disposats a aterrir-la amb 172 VÍCTOR CAI.AGUER

Llegir l’original en castellà

Desde el día i.° de Setiembre de 1843, Barcelona estaba pronunciada, teniendo por enemigos los fuertes de Montjuich y de la Ciudadela, dispuestos á aterrarla con I72 VÍCTOR CAI.AGUER

el foc de les seves bateries, i només estava en poder dels pronunciats la fortalesa de les Drassanes. Cada dia anaven arribant noves tropes al camp davant de Barcelona, la qual fou bloquejada i després assetjada pel general D. Laureano Sanz, qui el dia 1 d'octubre començà a tractar amb tot rigor la ciutat pronunciada, manant que Montjuïc, la Ciutadella, el fort Pius i el de D. Carlos obrissin un viu foc de canó contra les Drassanes, el baluard de Migdia, el de Sant Pere, el de Sant Antoni, les altres bateries de la muralla i tots els punts que tenien fortificats els centralistes. Aquests al seu torn contestaren amb un horrorós foc d'artilleria, sostenint-se bravament, sols contra tota Espanya, fins a finals de novembre, en què capitularen amb honra i glòria.

Llegir l’original en castellà

el fuego de sus baterías, y sólo estaba en poder de los pronunciados la fortaleza de Atarazanas. Cada día iban llegando nuevas tropas al campo delante de Barcelona, la cual fué bloqueada y luego sitiada por el general D. Laureano Sanz, quien el día i.° de Octubre comenzó á tratar con todo rigor la ciudad pronunciada, mandando que Montjuich, la Ciudadela, el fuerte Pío y el de D. Carlos rompieran un vivo fuego de cañón contra Atarazanas, el baluarte de Mediodía, el de San Pedro, el de San Antonio, las demás baterías de la muralla y todos los puntos que tenían fortificados los centralistas. Éstos á su vez contestaron con un horroroso fuego de artillería, sosteniéndose bizarramente, solos contra toda España, hasta últimos de Noviembre, en que capitularon con honra y gloria.

Però entre tots els episodis que durant aquella lluita memorable tingueren lloc, cap com el de l'assalt de la Ciutadella; empresa heroica, per ser gairebé impossible, que els arriscats centralistes dugueren a terme durant la nit del 6 al 7 d'octubre. Fou aquell un esdeveniment inesperat, imprevist, que se sabé portar a terme amb gran sigil i reserva, i que, de ser coronat d'un èxit feliç, hagués posat, de segur, en els majors conflictes a l'exèrcit bloquejador, i prolongat extraordinàriament la lluita amb immens avantatge per als centralistes. Arriscat era el projecte, temerari per ser inaudit, i en poc estigué que no triomfés per complet. L'havia concebut i el dirigí principalment el Sr. Bosch i Patzi, vicepresident que era de la Junta barcelonina, el qual havia de ser, per desgràcia, una de les víctimes en aquella nit terrible, però gloriosa, per als esforçats centralistes.

Llegir l’original en castellà

Pero entre todos los episodios que durante aquella lucha memorable tuvieron lugar, ninguno como el del asalto de la Ciudadela; empresa heroica, por lo casi imposible, que los arrojados centralistas llevaron á cabo durante la noche del 6 al 7 de Octubre. Fué aquél un acontecimiento inesperado, imprevisto, que se supo llevar á término con grande sigilo y reserva, y que, á ser coronado de un éxito feliz, hubiera puesto, de seguro, en los mayores conflictos al ejército bloqueador, y prolongado extraordinariamente la lucha con inmensa ventaja para los centralistas. Arrojado era el proyecto, temerario por lo inaudito, y en poco estuvo que no triunfase por completo. Lo había concebido y lo dirigió principalmente el Sr. Bosch y Patzi, vicepresidente que era de la Junta barcelonesa, el cual debía ser, por desgracia, una de las víctimas en aquella noche terrible, pero gloriosa, para los esforzados centralistas.

El cos d'atac es componia de 400 a 500 homes, i el formaven la companyia solta de Milícia nacional voluntària d'operacions, al comandament del seu capi- ELS CARRERS DE BARCELONA I 73

Llegir l’original en castellà

El cuerpo de ataque se componía de 400 á 5oo hombres, y lo formaban la compañía suelta de Milicia nacional voluntaria de operaciones, al mando de su capi- LAS CALLES DE BARCELONA I 73

tà D. Juan Muns i; l'anomenada de Salvaguardes de la Llibertat, i la del veí poble de Sant Martí de Provençals. Es disposà al mateix temps que un cos de 1.000 homes formés a la plaça de Palau, i que els terrats de les cases més immediates a la Ciutadella es coronessin de nacionals, mentre es posaven sobre les armes les altres forces de la guarnició de la plaça. Només alguns caps superiors sabien el motiu d'aquell desusat moviment i bèl·lic aparell. Els altres, particularment la tropa, estaven ignorants de tot i s'atribuïa a diferents causals.

Llegir l’original en castellà

tan D. Juan Muns i; la llamada de salvaguardias de la libertad, y la del vecino pueblo de San Martín de Provensals. Se dispuso al mismo tiempo que un cuerpo de 1. 000 hombres formase en la plaza de Palacio, y que las azoteas de las casas más inmediatas á la Ciudadela se coronasen de nacionales, ínterin se ponían sobre las armas las demás fuerzas de la guarnición de la plaza. Sólo algunos jefes superiores sabían el motivo de aquel desusado movimiento y bélico aparato. Los demás, particularmente los individuos, estaban ignorantes de todo y se atribuía á diferentes causales.

El pla atrevidíssim que es tractava de dur a terme era el següent: El cos d'atac, recolzat per un altre de reserva que se situaria a la Porta Nova, havia de sortir per aquesta, avançar fins al peu de les muralles de la Ciutadella en el major silenci, i protegit per les ombres de la nit, escalar-les pel costat que mirava cap a aquella Porta; precipitar-se dins la fortalesa, caure de sobte sobre la guàrdia d'aquell punt i dividir-se en dues parts, corrent una d'elles a apoderar-se de les guàrdies dels llocs circumveïns, i volant l'altra cap a la porta principal per tirar el pont llevadís i facilitar l'entrada als nacionals que esperaven a la plaça de Palau. De la celeritat en executar aquestes operacions; del sigil amb què s'havien de dur a terme; de

Llegir l’original en castellà

El plan atrevidísimo que se trataba de llevar á cabo era el siguiente: El cuerpo de ataque, apoyado por otro de reserva que se situaría en la Puerta Nueva, debía salir por ésta, avanzar hasta el pie de las murallas de la Ciudadela en el mayor silencio, y protegido por las sombras de la noche, escalarlas por el lado que miraba hacia aquella Puerta; precipitarse dentro de la fortaleza, caer de improviso sobre la guardia de aquel punto y dividirse en dos partes, corriendo una de ellas á apoderarse de las guardias de los puestos circunvecinos, y volando la otra hacia la puerta principal para echar el puente levadizo y facilitar la entrada á los nacionales que esperaban en la plaza de Palacio. De la celeridad en ejecutar estas operaciones; del sigilo con que se habían de llevar á cabo; de

1 Aquesta companyia s'havia ofert voluntàriament a ser la primera en l'assalt, conforme es pot veure pel següent ofici enviat a la Junta: — ('Companyia solta de milicians nacionals veterans d'operacions. — Excm. Sr. — Ja que la pàtria necessita prendre per assalt l'ominós fort de la Ciutadella, la companyia que tenim l'honor de manar s'ofereix voluntàriament a ser la primera que es destini per a l'assalt del referit fort. Si la companyia obté aquesta honorífica distinció de la Junta suprema, res més plausible per a tots els seus individus.— Barcelona 6 d'octubre de 1843. — El capità, Juan Muns. — El tinent, Juan Miralles. — Els subtinents, Juan Verius, Gaspar Coll, José Climent.»

Llegir l’original en castellà

1 Esta compañía se había ofrecido voluntariamente á ser la primera en el asalto, conforme se puede ver por el siguiente oficio enviado á la Junta: — ('Compañía suelta de milicianos nacionales veteranos de operaciones. — Excmo. Sr. — Ya que la patria necesita tomar por asalto el ominoso fuerte de la Ciudadela, la compañía que tenemos el honor de mandar se ofrece voluntariamente á ser la primera que se destine para el asalto del refer'do fuerte. Si la compañía obtiene esta honorífica distinción de la Junta suprema, nada más plausible para todos sus individuos.— Barcelona 6 de Octubre de 1843. — El capitán, Juan Muns. — El teniente, Juan Miralles. — Los subtenientes, Juan Verius, Gaspar Coll, José Climent.»

l'imprevist i temerari de l'atac; del terror, confusió i sorpresa que no podrien sinó sobrecollir la descuidada i adormida guarnició de la Ciutadella, i, per fi, de l'atzar providencial que de vegades protegeix les grans i arriscades empreses, esperaven els centralistes el bon èxit de la seva temptativa. A diverses circumstàncies es degué el fracàs d'aquesta, entrant per molt en el fatal desenllaç que tingué el no haver estat possible reunir les forces fins a hora molt avançada de la nit del 6, en lloc d'haver-se efectuat a primera hora per a millor organització del pla i més oportuna comoditat per a donar i fer entendre les diverses ordres que havien de transmetre's als caps.

Llegir l’original en castellà

lo imprevisto y temerario del ataque; del terror, confusión y sorpresa que no podrían menos de sobrecoger á la descuidada y dormida guarnición de la Ciudadela, y, por fin, del acaso providencial que á veces protege las grandes y arrojadas empresas, esperaban los centralistas el buen éxito de su tentativa. A varias circunstancias se debió el malogro de ésta, entrando por mucbo en el fatal desenlace que tuvo el no haber sido posible reunir las fuerzas hasta hora muy avanzada de la noche del 6, en vez de haberse efectuado á primera hora para mejor organización del plan y más oportuna comodidad para dar y hacer entender las diversas órdenes que debían transmitirse á los jefes.

Formades les dues divisions referides, i estant sobre les armes tota la guarnició, Bosch i Patzi es posà al capdavant de la columna d'atac, acompanyant-lo un altre vocal de la Junta suprema i un de la d'armament i defensa, i era prop de la una de la matinada quan s'obria sigil·losament la Porta Nova per donar pas a aquesta aguerrida divisió, que amb valerosa serenitat caminava a tan agosarada empresa. Al capdavant del cos de reserva, que estava a la plaça de Palau, havien quedat els vocals de la Junta Srs. D. Vicente Soler, D. Tomás Fábregas, D. Agustín Reverter, D. Vicente Zulueta i D. Antonio Rius i Rosell, mentre que el president, D. Rafael Degollada, i els altres vocals, D. Tomás María de Quintana, D. Miguel Tort, D. Antonio Benavent i D. José de Queralt s'havien constituït en sessió permanent, amb l'objecte de dictar les disposicions que podia reclamar el cas. Tots estigueren en els seus llocs durant aquella nit memorable, així el primer dels vocals de la Junta com l'últim dels individus de la Milícia, i tots llestos, amb abnegació admirable, a donar la seva vida per la pàtria.

Llegir l’original en castellà

Formadas las dos divisiones referidas, y estando sobre las armas toda la guarnición, Bosch y Patzi se puso al frente de la columna de ataque, acompañándole otro vocal de la Junta suprema y uno de la de armamento y defensa, y era cerca de la una de la madrugada cuando se abría sigilosamente la Puerta Nueva para dar paso á esta aguerrida división, que con valerosa serenidad caminaba á tan osada empresa. Al frente del cuerpo de reserva, que estaba en la plaza de Palacio, habían quedado los vocales de la Junta Sres. D. Vicente Soler, D. Tomás Fábregas, D. Agustín Reverter, D. Vicente Zulueta y D. Antonio Rius y Rosell, mientras que el presidente, D. Rafael Degollada, y los demás vocales, D. Tomás María de Quintana, D. Miguel Tort, D. Antonio Benavent y D. José de Queralt se habían constituido en sesión permanente, con el objeto de dictar las disposiciones que podía reclamar el caso. Todos estuvieron en sus puestos durante aquella noche memorable, así el primero de los vocales de la Junta como el último de los individuos de la Milicia, y todos prontos, con abnegación admirable, á dar su vida por la patria.

Prop de tres hores feia ja que havia marxat el cos d'atac manat per Bosch i Patzi, i res se sabia d'ell. El senyal convingut per en cas d'èxit, que era el tret d'un coet, no es deixava veure, i el silenci més profund, interromput només de tant en tant pels alertes dels sentinelles, regnava als voltants de la Ciutadella i de la plaça. Tres hores de mortal angoixa foren aquelles per a la guarnició de Barcelona, que esperava, immòbils tots en els seus llocs, sense gosar a penes respirar perquè ni l'aire pogués portar als bloquejadors el sol eco d'un sospir. De sobte, les quatre de la matinada serien, sonaren diversos trets aïllats als quals seguí una confusa cridòria, començant gairebé a l'acte un viu foc de canó i fusilleria. Els braus centralistes acabaven de ser descoberts.

Llegir l’original en castellà

Cerca de tres horas hacía ya que había marchado el cuerpo de ataque mandado por Bosch y Patzi, y nada se sabía de él. La señal convenida para en caso de éxito, que era el disparo de un cohete, no se dejaba ver, y el silencio más profundo, interrumpido sólo de vez en cuando por los alertas de los centinelas, reinaba en los alrededores de la Cindadela y de la plaza. Tres horas de mortal angustia fueron aquéllas para la guarnición de Harcelona, que esperaba, inmóviles todos en sus puestos, sin atreverse apenas á respirar para que ni el aire pudiese llevar á los bloqueadores el solo eco de un suspiro. De repente, las cuatro de la madrugada serían, sonaron varios tiros aislados á los que siguió una confusa gritería, comenzando casi en el acto un vivo fuego de cañón y fusilería. Los bravos centralistas acababan de ser descubiertos.

Heus aquí el que havia passat. Bosch amb la seva columna havia salvat, enmig del major silenci i també de la major foscor, el tram que mediava entre la Porta Nova i la Ciutadella, arribant fins al glacis d'aquesta i saltant al fossat, sense que ningú se n'adonés. En estar els expedicionaris al peu dels murs, hi aplicaren les escales que prevenides portaven; però per desgràcia les trobaren curtes. Tractaren llavors d'aplicar-les a altres punts, i anant i venint a la recerca d'un lloc on la muralla tingués menys alçada, passaren al fossat les tres hores o bé prop d'elles, executant aquestes operacions i moviments amb el major silenci, sota els peus mateixos dels centinelles enemics, que res sentiren. Per fi determinaren donar l'assalt per la mitja lluna de la corderia en la primera poterna del fort, punt que trobaren més accessible; però sense veure entre les ombres de la nit que cometien l'error capital d'assaltar una fortificació aïllada que de poc podia servir-los després de guanyada, ja que, co- I76 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

He aquí lo que había pasado. Bosch con su columna había salvado, en medio del mayor silencio y también de la mayor oscuridad, el trecho que mediaba entre la Puerta Nueva y la Ciudadela, llegando hasta el glacis de ésta y saltando al foso, sin que nadie se apercibiese. Al estar los expedicionarios al pie de los muros, aplicaron á ellos las escalas que prevenidas traían; pero por desgracia las hallaron cortas. Trataron entonces de aplicarlas á otros puntos, y yendo y viniendo en busca de un sitio donde la muralla tuviese menos altura, pasaron en el foso las tres horas ó bien cerca de ellas, ejecutando estas operaciones y movimientos con el mayor silencio, bajo los pies mismos de los centinelas enemigos, que nada oyeron. Por fin determinaron dar el asalto por la media luna de la cordelería en la primera poterna del fuerte, punto que hallaron más accesible; pero sin ver entre las sombras de la noche que cometían el error capital de asaltar una fortificación aislada que de poco podía servirles luego de ganada, pues, co- I76 VÍCTOR BALAGUER

locats allí, quedaven exposats al foc enemic, sense resguard de cap classe, i es veien precisats a descendir una vegada més al fossat per escalar el recinte principal de la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

locados allí, quedaban expuestos al fuego enemigo, sin resguardo de ninguna clase, y se veían precisados á descender otra vez al foso para escalar el recinto principal de la Ciudadela.

Res d'això van veure o van conèixer, i aplicant les escales van enfilar-se a la muralla els més atrevits, trencant-se en això una escala, que va caure al fossat amb els qui l'ocupaven, del que va resultar quedar tots molt malparats i tres amb les cames trencades. Ni un gemec de dolor es va sentir. Tots van saber contenir els seus dolors i patiments. Més imprudents van ser els primers que van posar el peu a la muralla del revellí, que creien que era la de la Ciutadella, ja que considerant-se amos d'aquesta van començar a donar grans crits de "Visca la Junta central!" "Ja els tenim!" "Ja són nostres!" "Ànim, minyons!" ( "Ja els tenim!" "Ja són nostres!" "Ànim, nois!") Aquests crits van posar al descobert els centralistes, contribuint també a això l'alba que començava a esquinçar-se, i que va haver de presentar-se aquell dia per presenciar els horrors que van seguir.

Llegir l’original en castellà

Nada de esto vieron ó conocieron, y aplicando las escalas treparon á la muralla los más atrevidos, quebrándose en esto una escala, que vino al foso con cuantos la ocupaban, de lo cual resultó quedar todos muy mal parados y tres con las piernas rotas. Ni un gemido de dolor se oyó. Todos supieron contener sus dolores y sufrimientos. Más imprudentes fueron los primeros que pusieron su planta en la muralla del rebellín, que creían ser la de la Ciudadela, pues considerándose dueños de ésta comenzaron á dar grandes gritos de ¡Viva la Jimta central! ¡Ja Istenim! ¡Ja son nostres! ¡Animo, minyons! ( ¡Ya los tenemos! ¡Ya son nuestros! ¡Animo, muchachos!) Estos gritos pusieron en descubierto á los centralistas, contribuyendo también á ello el alba que comenzaba á rasguear, y que hubo de presentarse aquel día para presenciar los horrores que se siguieron.

Un crit aterridor d'alarma va córrer per la muralla de la Ciutadella, i despertant sobresaltada la guarnició es va llançar a les armes, acudint veloçment al punt amenaçat el retén de la fortalesa i el batalló d'Amèrica, les forces dels quals van començar a fer un vivíssim foc de fusilleria contra els centralistes, mentre carregaven i apuntaven els artillers els seus canons. Es va entaular la lluita entre els agressors i les citades forces, el foc es va fer general i les bateries del Príncep i de D. Ferran van començar a escombrar els fossats, vomitant un huracà de metralla sobre els centralistes, que, impàvids i a pit descobert, esperaven la mort. Veient que eren inútils tots els esforços, els agressors es van retirar a la ciutat amb tot l'ordre possible, deixant els fossats plens de cadàvers i porta-nt-se els ferits que els va ser possible, entre ells el seu cap Bosch i Patzi, que ho estava mortalment d'una bala de metralla, al costat. Mentrestant, els que es trobaven atrinxerats als terrats i darrere de les barricades, feien per la seva part un foc tan sostingut contra els de la Ciutadella, que els privaven d'obrar com ho haguessin fet en altre cas, protegint d'aquesta manera la retirada dels seus companys, que d'altra manera haguessin estat víctimes tots de la seva temerària audàcia.

Llegir l’original en castellà

Un grito aterrador de alarma corrió por la muralla de la Ciudadela, y despertando sobresaltada la guarnición se arrojó á las armas, acudiendo velozmente al punto amenazado el retén de la fortaleza y el batallón de América, cuyas fuerzas comenzaron á hacer un vivísimo fuego de fusilería contra los centralistas, ínterin cargaban y apuntaban los artilleros sus cañones. Empeñóse la lucha entre los agresores y las citadas fuerzas, el fuego se hizo general y las baterías del Príncipe y de D. Fernando comenzaron á barrer los fosos, vomitando un huracán de metralla sobre los centralistas, que, impávidos y á pecho descubierto, aguardaban la muerte. Viendo que eran inútiles todos los esfuerzos, los agresores se retiraron á la ciudad con todo el orden posible, dejando los fosos llenos de cadáveres y llevandose cuantos heridos les fué posible, entre ellos su jefe Bosch y Patzi, que lo estaba mortal mente de una bala de metralla, en el costado. Mientras tanto, los que se hallaban atrincherados en las azoteas y detrás de las barricadas, hacían por su parte un fuego tan sostenido contra los de la Ciudadela, que les privaban de obrar como lo hubieran hecho en otrox:aso, protegiendo de esta suerte la retirada de sus compañeros, que de otro modo hubieran sido víctimas todos de su temeridad y arrojo.

Tal va ser el resultat d'aquella aventurada empresa. Hi va haver valor i heroïsme només en intentar-la. La Junta va publicar el dia 7 una al·locució, donant, en nom de la pàtria, les gràcies a tots els que havien pres part en l'assalt de la Ciutadella. El 8 va morir Bosch i Patzi a conseqüència de la ferida rebuda en l'assalt, i el 10 es van celebrar amb tota solemnitat i pompa els seus funerals de cos present, sent després enterrat al so horríson dels canons de Montjuïc i de la Ciutadella, que aquell dia, més que cap altre, vomitaven torrents de foc i de metralla sobre la forta Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Tal fué el resultado de aquella aventurada empresa. Hubo valor y heroísmo sólo en intentarla. La Junta publicó el día 7 una alocución, dando, en nombre de la patria, las gracias á todos los que habían tomado parte en el asalto de la Ciudadela. El 8 murió Bosch y Patzi á consecuencia de la herida recibida en el asalto, y el 10 se celebraron con toda solemnidad y pompa sus funerales de cuerpo presente, siendo luego enterrado al son horrísono de los cañones de Montjuich y de la Ciudadela, que aquel día, más que otro alguno, vomitaban torrentes de fuego y de metralla sobre la fuerte Barcelona.

No es cregui que només en moments de revolució i de populars commocions s'ha pensat en l'enderroc de la Ciutadella. Amb grans instàncies se li ha demanat al govern en èpoques de completa pau i total tranquil·litat.

Llegir l’original en castellà

Xo se crea que sólo en momentos de revolución y de populares conmociones se ha pensado en el derribo de la Ciudadela. Con grandes instancias se le ha pedido al gobierno en épocas de completa paz y total tranquilidad.

Després que el 1854 van caure les muralles, cinturó de pedra que oprimia Barcelona, no permetent-li la respiració ni el desahog; després que es va haver concedit l'eixample d'aquesta capital, conforme s'està efectuant en el dia, van començar els barcelonins de totes classes, de totes condicions i categories a fixar les seves mirades en la Ciutadella, expressant el desig que desaparegués aquest ominós fort, trist panteó de records de sang i dol.

Llegir l’original en castellà

Después que en 1854 cayeron las murallas, cinturón de piedra que oprimía á Barcelona, no permitiéndole la respiración ni el desahogo; después que se hubo concedido el ensanche de esta capital, conforme se está efectuando en el día, comenzaron los barceloneses de todas clases, de todas condiciones y categorías á fijar sus miradas en la Ciudadela, expresando el deseo de que desapareciese este ominoso fuerte, triste panteón de recuerdos de sangre y luto.

tomo xxi 12 I~S VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

tomo xxi 12 I~S VÍCTOR BALAGUER

El 1862 es va crear una Junta de ciutadans, propietaris molts d'ells de terrenys immediats a la Ciutadella, amb l'únic i exclusiu objecte de gestionar activament a fi d'obtenir del govern, amb avantatges per a tots, l'immediat enderroc d'aquella fortalesa, per deixar expedit el terreny que ocupa i entregar-lo a la indústria privada, que el convertiria immediatament en un dels millors barris de Barcelona, com ho va ser ja en un altre temps, satisfent alhora les mil necessitats d'una població marítima i comercial, que van creixent i creixeran cada dia, i que difícilment poden satisfer-se amb tan avantatjoses condicions en cap altre punt de la ciutat, fins i tot eixamplada. Mentre aquesta Junta enviava comissionats a Madrid per gestionar prop del govern, la premsa barcelonina de totes opinions publicava notables articles, deguts a les plomes dels seus més principals redactors, tractant de provar els grans beneficis que reportaria Barcelona amb la desaparició de la Ciutadella, i fent observar que el mateix govern havia reconegut la seva conveniència en aprovar el pla d'eixample de l'enginyer Sr. D. Ildefons Cerdà, en el qual desapareixia aquella fortalesa.

Llegir l’original en castellà

En 1862 se creó una Junta de ciudadanos, propietarios muchos de ellos de terrenos inmediatos á la Ciudadela, con el único y exclusivo objeto de gestionar activamente á fin de obtener del gobierno, con ventajas para todos, el inmediato derribo de aquella fortaleza, para dejar expedito el terreno que ocupa y entregarlo á la industria privada, que lo convertiría inmediatamente en uno de los mejores barrios de Barcelona, como lo fué ya en otro tiempo, satisfaciendo á la vez las mil necesidades de una población marítima y comercial, que van creciendo y crecerán cada día, y que difícilmente pueden satisfacerse con tan ventajosas condiciones en ningún otro punto de la ciudad, siquiera ensanchada. Mientras esta Junta enviaba comisionados á Madrid para gestionar cerca del gobierno, la prensa barcelonesa de todas opiniones publicaba notables artículos, debidos á las plumas de sus más principales redactores, tratando de probar los grandes beneficios que reportaría Barcelona con la desaparición de la Ciudadela, y haciendo observar que el mismo gobierno había reconocido su conveniencia al aprobar el plano de ensanche del ingeniero Sr. D. Ildefonso Cerda, en el cual desaparecía aquella fortaleza.

La premsa barcelonina es va esforçar aquells dies a demostrar:

Llegir l’original en castellà

La prensa barcelonesa se esforzó aquellos días en demostrar:

Que, considerada militarment, la Ciutadella no tenia ja raó de ser, ni com a fortalesa per innecessària, ni com a caserna de tropes per incapaç, ni com a dipòsit de pertrets de guerra per inútil.

Llegir l’original en castellà

Que, considerada militarmente, la Ciudadela no tenía ya razón de ser, ni como fortaleza por innecesaria, ni como cuartel de tropas por incapaz, ni como depósito de pertrechos de guerra por inútil.

Que, en canvi, amb la seva desaparició, el govern, al pas que prestaria un gran servei a Barcelona, podria acudir folgadament a les despeses de casernes construïdes segons els avenços moderns, ja que la Ciutadella, amb els seus fossats i glacis, mesura més de 500.000 metres quadrats, que, estimats modestament, podrien produir amb excés 200.000.000 de reals.

Llegir l’original en castellà

Que, en cambio, con su desaparición, el gobierno, al paso que prestaría un gran servicio á Barcelona, podría acudir desahogadamente á los gastos de cuarteles construidos según los adelantos modernos, ya que la Ciudadela, con sus fosos y glacis, mide más de 5oo.ooo metros cuadrados, que, estimados módicamente, pudieran producir con exceso 200.000.000 de reales.

Que la importància de l'antic barri de la Ribera, destruït per edificar la Ciutadella, indicava l'estima que haurien de tenir aquells terrenys, donada la seva proximitat al port.

Llegir l’original en castellà

Que la importancia del antiguo barrio de la Ribera, destruido para edificar la Ciudadela, indicaba la estima que habrían de tener aquellos terrenos, dada su proximidad al puerto.

Que la falta cada dia major de magatzems per al comerç, i la situació d'aquells terrenys immediata a la Duana, a la Borsa i entre les tres estacions dels nostres principals ferrocarrils, atraurien allí un centre de població, com a centre de gran moviment comercial.

Llegir l’original en castellà

Que la falta cada día mayor de almacenes para el comercio, y la situación de aquellos terrenos inmediata á la Aduana, á la Bolsa y entre las tres estaciones de nuestros principales ferrocarriles, atraerían allí un centro de población, como centro de gran movimiento comercial.

Que, amb la demolició d'aquella fortalesa, es trauria de la vista de Barcelona un record que pesa dolorosament sobre el seu cor.

Llegir l’original en castellà

Que, con la demolición de aquella fortaleza, se quitaría de la vista de Barcelona un recuerdo que pesa dolorosamente sobre su corazón.

Que se li facilitaria espai per edificar en el punt que més necessari li és, donades les seves condicions actuals. Que se sanejaria una zona que avui no reuneix condicions higièniques molt favorables.

Llegir l’original en castellà

Que se le facilitaría espacio para edificar en el punto que más necesario le es, dadas sus condiciones actuales. Que se salubrificaría una zona que hoy no reúne condiciones higiénicas muy favorables.

I, per fi, que s'obririen treballs on emprar bon nombre de jornalers durant les circumstàncies crítiques per les quals estava a la saó passant la indústria.

Llegir l’original en castellà

Y, por fin, que se abrirían trabajos donde emplear buen número de jornaleros durante las circunstancias críticas por las cuales estaba á la sazón pasando la industria.

Mentre repetidament s'ocupava la premsa d'aquest important assumpte i gestionava la comissió que havia passat a Madrid, la societat Orfeó barcelonès convidava al públic a una solemne funció disposada per commemorar el 26 d'octubre de 1862, dia en què es complien vint-i-un anys de l'ordre donada per la junta de vigilància de 1841 per a l'enderroc de la Ciutadella. En aquesta funció, a la qual van concórrer les autoritats, representacions de corporacions populars i un selecte concurs, els cors orfeònics van cantar el següent himne català, expressament escrit per a aquell acte per l'autor d'aquesta obra, i posat en música pel director de l'Orfeó Sr. Tolosa:

Llegir l’original en castellà

Mientras repetidamente se ocupaba la prensa de este importante asunto y gestionaba la comisión que había pasado á Madrid, la sociedad Orfeón barcelonés invitaba al público á una solemne función dispuesta para conmemorar el 26 de Octubre de 1862, día en que se cumplían veintiún años de la orden dada por la junta de vigilancia de 1 84 1 para el derribo de la Ciudadela. En esta función, á la cual concurrieron las autoridades, representaciones de corporaciones populares y un selecto concurso, los coros orfeónicos cantaron el siguiente himno catalán, expresamente escrito para aquel acto por el autor de esta obra, y puesto en música por el director del Orfeón Sr. Tolosa:

I 8o VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

I 8o VÍCTOR BALAGUER

ABAIX LA CIUTADELA.

Llegir l’original en castellà

ABAIX LA CIUTADELA.

Quin serà, oh Déu, aquell dia, De ventura sens igual, D'altres dies rica estela, En què al fi la Ciutadella La veurem arruïnar?

Llegir l’original en castellà

¿Quín será, ó Deu, aquell día, De ventura sens igual, D'altres dias rica estela, En que al fi la Ciutadela La veurem arruinar?

¡Abaix la Ciutadella!

Llegir l’original en castellà

¡Abaix la Ciutadela!

¡Abaix, abaix, abaix!

Llegir l’original en castellà

¡Abaix, abaix, abaix!

És un padró que n'alçaren per càstig dels catalans, quan en justa, santa guerra, les llibertats de la terra ne volgueren defensar.

Llegir l’original en castellà

Es un padró que n'alsaren Per cástich deis catalans, Cuant en justa, santa guerra, Las llibertats de la térra Ne volgueren defensar.

¡Abaix la Ciutadella!

Llegir l’original en castellà

¡Abaix la Ciutadela!

¡Abaix, abaix, abaix!

Llegir l’original en castellà

¡Abaix, abaix, abaix!

És un monument d'oprobi, Que aixecaren els tirans Per exemple de victòria: Sos records no són de glòria, Sos records no són de sang. ¡Abaix la Ciutadella! ¡Abaix, abaix, abaix!

Llegir l’original en castellà

Es un monumcnt d'oprobi, Que axecaren los tirans Per exemple de victoria: Sos recorts no son de gloria, Sos recorts nó son de sanch. ¡Abaix la Ciutadela! ¡Abaix, abaix, abaix!

De nit, a voltes, — quan ja la fosca Sobre la terra — lliscant-ne cau, Quan la tempesta — brama furiosa, I els vents xiulen — i brunz el llam, Sobre ses torres — la Ciutadella Gemecs escolta — i escolta planys.

Llegir l’original en castellà

De nit, á voltas, — cuant ja la fosca Sobre la térra — lliscantne cau, Cuant la tempesta — brama furiosa, Y los vents xiulan — y brunz lo llam, Sobre sas torres— la Ciutadela Gemechs escolta — y escolta planys.

Són els ays de pobres mares, i els gemecs desconhortats de les víctimes sagnants que entre els llamps i les tempestes rodolen pels espais.

Llegir l’original en castellà

Son los ays de pobres mares, Y'ls gemechs desconhortats De las víctimas sangrentas Que entre 'ls llams y las tormentas Ne rodolan pels espays.

¡Abaix la Ciutadella!

Llegir l’original en castellà

¡Abaix la Ciutadela!

¡Abaix, abaix, abaix!

Llegir l’original en castellà

¡Abaix, abaix, abaix!

No hi ha castell a la terra Que ésser pugui més odiat, ELS CARRERS DE BARCELONA 181

Llegir l’original en castellà

No hi ha castell en la térra Que esser puga mes odiat, LAS CALLES DE BARCELONA l8l

Ni de més horrible glòria, Ni de més sagnant història. Ni més ignoble passat. ¡Abaix la Ciutadella!

Llegir l’original en castellà

Ni de mes horrible gloria, Ni de mes sangrenta historia. Ni mes ignoble passat. ¡Abaix la Ciutadela!

jAbaix, abaix, abaix!

Llegir l’original en castellà

jAbaix, abaix, abaix!

Quan arribi de sa ruïna Lo dia tan desitjat, I era prova manifesta Barcelona farà festa, Farà festa nacional.

Llegir l’original en castellà

Cuant arribe de sa ruina Lo día tan desitjat, I 'era proba manifesta Barcelona fará festa, Fará festa nacional.

Senyors de la justícia. Lo poble català fa temps que us ho demana amb llàgrimes de sang: ¡Abaix la Ciutadella! ¡Abaix, abaix, abaix!

Llegir l’original en castellà

Senyors de la justicia. Lo poblé cátala la tems que 'us ho demana Ab Uágrimas de sanch: ¡Abaix la Ciutadela! ¡Abaix ¡ abaix, abaix! 1,

Promptament es cantava aquest cor per les altres societats

Llegir l’original en castellà

Pronto se cantaba este coro por las demás sociedades

Quin serà, oh Déu, aquell dia de ventura sense igual, en què al fi veurem demolida la Ciutadella? Abaix la Ciutadella! Abaix, abaix, abaix!

Llegir l’original en castellà

1 ¿Cuál será, oh Dios, aquel día de sin igual ventura, en que al fin veremos demolida la Ciudadela? ¡Abajo la CiudadelaJ ¡Abajo, abajo, abajo!

És un padró que van alçar per càstig dels catalans, quan en justa, santa guerra van voler defensar les llibertats de la pàtria. ¡Abaix la Ciutadella! etc.

Llegir l’original en castellà

Es un padrón que levantaron para castigo de los catalanes, cuando en guerra justa y santa quisieron ellos defender las patrias libertades. ¡Abajo la Ciudadela! etc.

És un monument d'oprobi que van alçar els tirans com a exemple de victòria. No són de glòria els seus records, sinó de sang. ¡Abaix! etc.

Llegir l’original en castellà

Es un monumento de oprobio que, para ejemplo de victoria, levantaron los tiranos. No son de gloria sus recuerdos, sino de sangre. ¡Abajo! etc.

A vegades, de nit, quan les tenebres cauen lliscant sobre la terra; quan brama furiosa la tempesta, i xiulen els vents, i brilla el llamp, la Ciutadella sent sobre les seves torres gemecs i planys.

Llegir l’original en castellà

A veces, de noche, cuando las tinieblas caen deslizándose sobre la tierra; cuando ruge furiosa la tempestad, y silban los vientos, y brilla el rayo, la Ciudadela oye sonar sobre sus torres gemidos y sollozos.

Són els ais de pobres mares i els desconsoladors sanglots de víctimes sagnants, que roden pels espais entre llamps i huracans. Abaix! etc.

Llegir l’original en castellà

Son los ayes de pobres madres y los desconsoladores sollozos de sanntas víctimas, que ruedan por los espacios entre rayos y huracanes. ¡Abajo! etc.

No hi ha a la terra cap castell que més odiat sigui, ni de més horrible glòria, ni d'història més sagnant, ni de passat més innoble. Abaix la Ciutadella! etc.

Llegir l’original en castellà

No hay en la tierra ningún castillo que más odiado sea, ni de más horrible gloria, ni de historia más sangrienta, ni de pasado más innoble. ¡Abajo la Ciudadela! etc.

Quan arribi el tan desitjat dia de la seva ruïna, en prova de goig, Barcelona farà festa nacional. Senyors de la justícia, fa temps que amb llàgrimes de sang el poble català us diu: Abaix la Ciutadella! Abaix, abaix, abaix!

Llegir l’original en castellà

Cuando llegue el tan deseado día de su ruina, en prueba de regocijo, Barcelona hará fiesta nacional. Señores de la justicia, hace tiempo que con lágrimas de sangre el pueblo catalán os dice: ¡Abajo la Ciudadela! ¡Abajo, abajo, abajo!

I 82 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

I 82 VÍCTOR BALAGUER

corals de Catalunya, i aviat es popularitzava, cantant-lo, per carrers i places, grups de joves treballadors en retirar-se de les seves quotidianes tasques.

Llegir l’original en castellà

corales de Cataluña, y pronto se popularizaba, cantándolo, por calles y plazas, grupos de jóvenes trabajadores al retirarse de sus cotidianas tareas.

Pocs dies després, l'Ajuntament constitucional de Barcelona, fent-se ressò de l'opinió pública, i desitjant ser veritable intèrpret de desitjos tan unànimement expressats, celebrava una solemne sessió, en la qual s'acordava dirigir a S. M. la reina una sol·licitud en demanda de l'enderroc de la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

Pocos días después, el Ayuntamiento constitucional de Barcelona, haciéndose eco de la opinión pública, y deseando ser verdadero intérprete de deseos tan unánimemente expresados, celebraba una solemne sesión, en la cual se acordaba dirigir á S. M. la reina una solicitud en demanda del derribo de la Ciudadela.

Heus aquí aquest document, del qual, com dels altres que li segueixen, hem pogut per fortuna adquirir còpia:

Llegir l’original en castellà

He aquí este documento, del cual, como de los otros que le siguen, hemos podido por fortuna adquirir copia:

«Senyora: L'Ajuntament constitucional de Barcelona, a impulsos d'una necessitat imperiosa, ressò de la pública opinió i del comú desig, ve avui, com sempre respectuós, a exposar a V. M., en nom de tots els seus administrats, la més legítima i sentida de les seves constants aspiracions: l'enderroc de la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

«Señora: El Ayuntamiento constitucional de Barcelona, á impulsos de una necesidad imperiosa, eco de la pública opinión y del común deseo, viene hoy, como siempre respetuoso, á exponer á V. M., en nombre de todos sus administrados, la más legítima y sentida de sus constantes aspiraciones: el derribo de la Ciudadela.

»No és aquesta ocasió oportuna de fer la història de l'aixecament d'aquest baluard, ni serà la Municipalitat qui, evocant records d'èpoques que van passar per no tornar, emeti reflexions en últim resultat conduents a demostrar la inutilitat i ineficàcia de la fortalesa sota l'aspecte polític, principal origen de la mateixa en els nostres temps, en què, consolidada feliçment la unió de totes les parts de la monarquia espanyola, no han estat els catalans, i assenyaladament els barcelonins, els que menys proves han donat de la seva sincera adhesió a la pàtria comuna, segellant amb els seus béns i amb la sang dels seus fills, en mil ocasions, la seva lleialtat al tron de Castella i a la gloriosa dinastia simbolitzada en l'augusta persona de V. M.

Llegir l’original en castellà

»No es ésta ocasión oportuna de hacer la historia del levantamiento de ese baluarte, ni será la Municipalidad quien, evocando recuerdos de épocas que pasaron para no volver, emita reflexiones en último resultado conducentes á demostrar la inutilidad é ineficacia de la fortaleza bajo el aspecto político, principal origen de la misma en nuestros tiempos, en que, consolidada felizmente la unión de todas las partes de la monarquía española, no han sido los catalanes, y señaladamente los barceloneses, los que menos pruebas han dado de su sincera adhesión á la patria común, sellando con sus bienes y con la sangre de sus hijos, en mil ocasiones, su lealtad al trono de Castilla y á la gloriosa dinastía simbolizada en la augusta persona de V. M.

»Quedant això així ben consignat, Senyora, i en la íntima persuasió que V. M. participarà de les seves conviccions pels repetits exemples que d'això té, l'Ajuntament encaminarà el seu propòsit a la de-mostració així de la inutilitat de l'esmentat fort sota qualsevol aspecte que se'l consideri, ja amb relació a la defensa de la plaça i el seu port, ja, prescindint d'aquests objectes tan principals, si se'l vol conservar tan sols per a casernes i serveis inherents, atesa la manca que d'ells s'experimenta en aquesta població. »Si un dia, en l'endarreriment de les ciències militars, quan els coneixements en aquest com en els altres rams del saber humà no havien adquirit el desenvolupament degut a la civilització, i a l'impuls que no en va comunica a tot l'empremta del temps, va poder Barcelona ser considerada com a plaça forta i un altre dels baluards per a la defensa del país; i si a això tal vegada i a la necessitat sobretot de fer-la inaccessible a l'enemic per la part del mar, es degué, entre altres motius, l'erecció de la Ciutadella, avui que entre els enginyers i militars distingits es professen principis diametralment oposats, avui que en tesi general és gairebé axioma d'estratègia que no hi ha plaça inexpugnable, i en concret al cas present, que Barcelona, com a ciutat populosa, no reuneix tan sols cap condició per a la seva defensa, la Ciutadella, Senyora, no té raó de ser.

Llegir l’original en castellà

» Quedando esto así bien consignado, Señora, y en la íntima persuasión de que V. M. participará de sus convicciones por los repetidos ejemplos que de ello tiene, el Ayuntamiento encaminará su propósito á la demostración así de la inutilidad de dicho fuerte bajo cualquier aspecto que se le considere, ora con relación á la defensa de la plaza y su puerto, ora, prescindiéndose de estos objetos tan principales, si se le quiere conservar tan sólo para cuarteles y servicios inherentes, atendida la falta que de ellos se experimenta en esta población. »Si un día, en el atraso de las ciencias militares, cuando los conocimientos en éste como en los demás ramos del humano saber no habían adquirido el desarrollo debido á la civilización, y al impulso que no en vano comunica á todo la huella del tiempo, pudo Barcelona ser considerada como plaza fuerte y otro de los baluartes para la defensa del país; y si á esto tal vez y á la necesidad sobre todo de hacerla inaccesible al enemigo por la parte del mar, debióse, entre otros motivos, la erección de la Ciudadela, hoy que entre los ingenieros y militares distinguidos se profesan principios diametralmente opuestos, hoy que en tesis general es casi axioma de estrategia que no hay plaza inexpugnable, y en concreto al caso presente, que Barcelona, como ciudad populosa, no reúne siquiera condición alguna para su defensa, la Ciudadela, Señora, no tiene razón de ser.

•I no la té, perquè a això s'oposen de comú mil causes diferents.

Llegir l’original en castellà

•Y no la tiene, porque á ello se oponen de consuno mil causas distintas.

Per poc que es fixi l'atenció en el punt que ocupa aquella fortalesa, es veu de seguida el seu aïllament enmig d'un caseriu extern i pobladíssim, que envaeix per tots costats la seva zona militar, a impulsos d'una necessitat vehement que l'empeny cap a aquell costat com el més propi i natural per a l'assentament d'un gran poble alhora fabril i mercantil. Aquell fort, sol enmig de tants interessos el foment dels quals entorpeix i dificulta; privat del suport que abans li prestaven les ara enderrocades muralles, amb les quals enllaçava les seves cortines exteriors, formant part de tot un sistema de defensa; tancat també el seu costat Sud pel barri de la Barceloneta, les edificacions del qual han assolit en els nostres dies extens desenvolupament, ni pot protegir la ciutat ni resguardar el port d'un atac estranger, venint, per consegüent, a ser innecessari i fins perjudicial als seus mateixos defensors, tota vegada que tancat en un cercle, la circumferència del qual fossin els edificis d'una gran població; podent albergar lliurement un exèrcit nombrós, apte per hostigar, però a l'abric i distància dels focs de la plaça, no reuneix ni tan sols una sola de les condicions necessàries en els bons principis de la ciència militar per les quals es pugui cohonestar d'alguna manera la seva conservació.

Llegir l’original en castellà

»Por poco que se fije la atención en el punto que ocupa aquella fortaleza, échase de ver desde luego su aislamiento en medio de un caserío externo y pobladísimo, que invade por todos lados su zona militar, á impulsos de una necesidad vehemente que le empuja hacia aquel lado como el más propio y natural para el asiento de un gran pueblo ala vez fabril y mercantil. Solo aquel fuerte en medio de tantos intereses cuyo fomento estorba y dificulta; privado del apoyo que antes le prestaran las ahora derribadas murallas, con las cuales enlazaba sus cortinas exteriores, formando parte de todo un sistema de defensa; cerrado también su lado Sur por el barrio de la Barceloneta, cuyas edificaciones han alcanzado en nuestros días extenso desarrollo, ni puede proteger la ciudad ni resguardar el puerto de un ataque extranjero, viniendo, por consiguiente, á ser innecesario y hasta perjudicial á sus mismos defensores, toda vez que encerrado en un círculo, cuya circunferencia fueran los edificios de una gran población; pudiendo albergar libremente un ejército numeroso, apto para hostigar, pero al abrigo y distancia de los fuegos de la plaza, no reúne siquiera una sola de las condiciones necesarias en los buenos principios de la ciencia militar por las cuales quepa cohonestar en algún modo su conservación.

«Servirà si més no per a allotjament de les tropes que en la nostra població, tot i ser tan gran, no tenen casernes, i per a dipòsit de pertrets? Vana il·lusió, Senyora, dels qui així pensen. Encara que es prescindeixi de l'escàs nombre de soldats que còmodament hi troben cabuda, cosa que fa que la guarnició d'aquesta ciutat hagi de disseminar-se pels pobles del pla i altres més distants, mereix cridar l'atenció del Cos de Sanitat castrense la crescuda xifra de malalts que figura en l'estadística d'aquella guarnició comparada amb la dels altres quarters, i que sense pecar d'exagerats dona una quarta part més; alteració indubtablement deguda a les males condicions higièniques del fort, insalubre a totes llums a causa de la seva situació, si per un costat assotat pels vents dels seus quatre angles, per un altre envoltat de fossos, receptacle d'aigües estancades i fangoses, els fètids miasmes de les quals corrompen l'ambient. I així s'explica també, Senyora, com Barcelona, dotada d'excel·lent i envejable clima, bé que escombrada amb freqüència pel vent de Llevant, pateixi més que altres poblacions de febres intermitents i disenteries malignes, per efecte de les emanacions del costat de la Ciutadella, que difonent-se per la ciutat contribueixen no poc al deteriorament de la salut pública. Sota el concepte sanitari, doncs, la Ciutadella tampoc mereix ser conservada.

Llegir l’original en castellà

«¿Servirá á lo menos para alojamiento de las tropas que en nuestra población, con ser tan grande, no tienen cuarteles, y para depósito de pertrechos? Vana ilusión, Señora, de los que así piensan. Aun cuando se prescinda del escaso número de soldados que cómodamente hallan allí cabida, lo cual hace que la guarnición de esta ciudad haya de diseminarse por los pueblos del llano y otros más distantes, merece llamar la atención del Cuerpo de Sanidad castrense la crecida cifra de enfermos que figura en la estadística de aquella guarnición comparada con la de los demás cuarteles, y que sin pecar de exagerados arroja una cuarta parte más; alteración indudablemente debida á las malas condiciones higiénicas del fuerte, insalubre á todas luces á causa de su situación, si por un lado azotado por los vientos de sus cuatro ángulos, por otro rodeado de fosos, receptáculo de aguas encharcadas y cenagosas, cuyos fétidos miasmas corrompen el ambiente. Y así se explica también, Señora, cómo Barcelona, dotada de excelente y envidiable clima, bien que barrida con frecuencia por el viento de Levante, adolezca más que otras poblaciones de calenturas intermitentes y disenterias malignas, por efecto de las emanaciones del lado de la Ciudadela, que difundiéndose por la ciudad contribuyen no poco al deterioro de la salud pública. Bajo el concepto sanitario, pues, la Ciudadela tampoco merece ser conservada.

»Què s'oposa ja, Senyora, a la desaparició d'aquell fort, inútil per a la defensa, perjudicial a la guarnició i causa perenne de tants quebrants? Com s'explica que, enmig de la convicció unànime de la seva ineficàcia, romangui encara dempeus sense haver-se pensat encara seriosament en la manera de suplir-lo? Convenim, per descomptat, que caldrà pensar, que cal veure com podrà proporcionar-se allotjament al soldat, a la no escassa guarnició que necessita Barcelona, segons la seva importància i nombrosa població. En aquest punt comprenem i estem completament d'acord amb les poderoses consideracions d'ordre públic que militen perquè Barcelona tingui una guarnició adequada als alts interessos que ha d'escudar; però encara així és evident que la Ciutadella dista molt de complir aquest objecte. En l'estat actual de coses, prescindint del que s'ha manifestat abans, amb el canvi que ha experimentat la població una vegada sortida de l'antic recinte per escampar-se per la planúria primer i condensar-se després, gràcies a l'anhelat i decretat eixample; variades d'una manera tan radical la topografia de la ciutat i les seves circumstàncies estratègiques, cal, és indispensable posar en harmonia totes aquestes transformacions, i el sensefi d'interessos que elles han creat, construint grans quarters on més necessaris siguin, tant en benefici de la comoditat i higiene del soldat en temps de pau, com perquè serveixin de defensa i base d'operacions en èpoques de disturbis. Aquesta necessitat, ja avui sensible i cada dia més apressant, farà de tot punt innecessària la conservació de la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

»¿Qué se opone ya, Señora, á la desaparición de aquel fuerte, inútil para la defensa, perjudicial á la guarnición y causa perenne de tantos quebrantos? ¿Cómo se explica que, en medio de la convicción unánime de su ineficacia, permanezca todavía en pie sin haberse pensado aún seriamente en la manera de suplirlo? Convenimos desde luego en que ha de discurrirse, en que es preciso ver cómo podrá proporcionarse albergue al soldado, á la no escasa guarnición que necesita Barcelona, según su importancia y numerosa población. En este punto comprendemos y estamos completamente de acuerdo con las poderosas consideraciones de orden público que militan para que Barcelona tenga una guarnición adecuada á los altos intereses que debe escudar; pero aun así es evidente que la Ciudadela no llena con mucho tal objeto. En el estado actual de cosas, prescindiendo de lo antes manifestado, con el cambio que ha experimentado la población una vez salida del antiguo recinto para esparcirse por la llanura primero y condensarse después, merced al anhelado y decretado ensanche; variadas de una manera tan radical la topografía de la ciudad y sus circunstancias estratégicas, es preciso, es indispensable poner en armonía todas esas transformaciones, y el sinnúmero de intereses que ellas han creado, construyendo grandes cuarteles allí donde más necesarios sean, tanto en beneficio de la comodidad é higiene del soldado en tiempo de paz, como para que sirvan de defensa y base de operaciones en épocas de disturbios. Esta necesidad, ya hoy sensible y cada día más apremiante, hará de todo punto innecesaria la conservación de la Ciudadela.

l86 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

l86 VÍCTOR BALAGUER

»Els obstacles econòmics que a aquesta ardent aspiració potser s'hi oposessin i al·leguessin, queden esvaïts fàcilment en reflexionar el benefici immens que reportaria a l'Estat la desaparició de la fàbrica i consegüent venda del dilatat terreny que ocupa. Segons dades exactes, mesura la superfície 563.707,375 metres quadrats, inclòs el glacis que envolta els fossos, muralles i baluards, els quals, avaluats al mòdic preu promig de 520 reals de billó per metre quadrat, donen un total de 293.127.835 reals de billó, conforme es desprèn dels plànols, estat de mesurament i memòria adjunts; i havent-se calculat que bastaria extreure de tan respectable suma la de 90.000.000 per a l'erecció de còmodes quarters i magnífics hospitals, que ja són una necessitat per al degut, folgat i salubre allotjament de la guarnició, i per a moltes altres atencions d'anàloga o semblant índole, com són l'establiment de parcs i altres dependències a l'alçada dels avenços de l'art de la guerra, com són coneguts a l'estranger, que col·locats a la línia del boulevard servirien a més d'alicient per impulsar les edificacions particulars, augmentant de retruc el valor dels locals en profit del ram d'Hisenda, que té allà magnífics terrenys, deixaria l'alienació de la Ciutadella i annexos un residu de més de 200 milions en benefici del tresor públic, per invertir-los de la manera que el govern mirés més avantatjosa al país o en utilitat exclusiva de les atencions del ministeri de la Guerra.

Llegir l’original en castellà

»Los obstáculos económicos que á esa ardiente aspiración tal vez se opusieran y alegaran, quedan desvanecidos fácilmente al reflexionar el beneficio inmenso que reportaría al Estado la desaparición de la fábrica y consiguiente venta del dilatado terreno que ocupa. Según datos exactos, mide la superficie 563.707.375 metros, incluso el glacis que cincunvala los fosos, murallas y baluartes, los cuales, avaluados al módico precio promedio de 520 reales vellón por metro cuadrado, arrojan un total de 293.127.835 reales vellón, conforme sedesprende de los planos, estado de medición y memoria adjuntos; y habiéndose calculado que bastaría extraer de tan respetable suma la de 90.000.000 para la erección de cómodos cuarteles y magníficos hospitales, que son ya una necesidad para el debido, holgado y salubre alojamiento de la guarnición, y para otras muchas atenciones de análoga ó parecida índole, tales como el establecimiento de parques y otras dependencias á la altura de los adelantos del arte de la guerra, como son conocidos en el extranjero, que colocados en la línea del boulevard servirían además de aliciente para impulsar las edificaciones particulares, acreciendo de rechazo el valor de los locales en provecho del ramo de Hacienda, que tiene allí magníficos terrenos, dejaría la enajenación de la Ciudadela y anexos un residuo de más de 200 millones en beneficio del tesoro público, para invertirlos de la manera que el gobierno mirase más ventajosa al país ó en utilidad exclusiva de las atenciones del ministerio de la Guerra.

» I si a tan concloents observacions afegim encara, Senyora, els molt rellevants avantatges que en concret a Barcelona produiria l'enderroc de la Ciutadella, la resolució d'aquest assumpte en el sentit que reclamen interessos de tanta importància no semblarà dubtosa. Abans de la seva erecció componien aquell espai i el poblaven els barris més rics i florents, on es concentrava tota la vida artística i mercantil d'aquesta industriosa i animada capital. Allà tenien seu el comerç i la fabricació; allà aquestes branques, germanades amb la propietat i amb les classes més benestants que viuen de grans rendes, formaven un magnífic conjunt per l'excel·lent situació que ocupaven, causant l'admiració de propis i estranys. I és que allà, més que en cap altra part, està indicat per la mateixa naturalesa el desenvolupament dels elements que li va plaure donar al nostre sòl, i allà i només allà poden prosperar i florir, adquirint l'increment i puixança a què són cridats. Els envolta per una part rica i dilatada campinya, i besa el mar per una altra aquelles extenses i accessibles platges; a un costat d'elles s'ostenta el nostre port amb les condicions apetibles per oferir segur abric i ample recinte a tota classe d'embarcacions, tan bon punt rebi l'impuls de les millores de què és susceptible; i si avui Marsella amb menys avantatges i a costa de grans sacrificis, vencent obstacles naturals, ens disputa la primacia, gràcies a la decidida protecció i suport que li presta el govern del veí imperi, cobdiciós de fer-ne l'empori del poder mercantil de la França, i obre allà amplis mercats al comerç del món i crida a si els productes de les regions més apartades, el dia que desaparegui la Ciutadella, Barcelona amb majors títols li disputarà el seu poder, i digna émula i rival vencerà en tan noble i interessant lluita, perquè estan de la seva part tots els elements que la naturalesa va voler prodigar a un sòl per fer-lo pròsper i feliç.

Llegir l’original en castellà

» Y si á tan concluyentes observaciones añadimos todavía, Señora, las muy relevantes ventajas que en concreto á Barcelona produjera el derribo de la Ciudadela, la resolución de este asunto en el sentido que reclaman intereses de tanta monta no parecerá dudosa. Antes de su erección componían aquel espacio y lo poblaban los barrios más ricos y florecientes, donde se concentraba toda la vida artística y mercantil de esta industriosa y animada capital. Allí tenían asiento el comercio y la fabricación; allí estos ramos, hermanados con la propiedad y con las clases más acomodadas que viven de grandes rentas, formaban un magnífico conjunto por la excelente situación que ocupaban, causando la admiración de propios y extraños. Y es que allí, más que en otra parte, está indicado por la misma naturaleza el desarrollo de los elementos que le plugo dar á nuestro suelo, y allí y sólo allí pueden prosperar y florecer, adquiriendo el incremento y pujanza á que son llamados. Los rodea por una parte rica y dilatada campiña, y besa el mar por otra aquellas extensas y accesibles playas; á un lado de ellas se ostenta nuestro puerto con las condiciones apetecibles para ofrecer seguro abrigo y ancho recinto á toda clase de embarcaciones, luego que reciba el impulso de las mejoras de que es susceptible; y si hoy Marsella con menos ventajas y á costa de grandes sacrificios, venciendo obstáculos naturales, nos disputa la primacía, gracias á la decidida protección y apoyo que le presta el gobierno del vecino imperio, ganoso de hacer de ella el emporio del poder mercantil de la Francia, y abre allí anchos mercados al comercio del mundo y llama á sí los productos de las regiones más apartadas, el día en que desaparezca la Ciudadela, Barcelona con mayores títulos le disputará su poderío, y digna émula y rival vencerá en tan noble é interesante lucha, porque están de su parte todos los elementos que naturaleza quiso prodigar á un suelo para hacerlo próspero y feliz.

» Ignorar tals efectes seria tancar els ulls a la raó i a l'evidència. Marsella deu el seu increment als vastos ports que en menys de cinc anys hem vist en ella projectats i construïts, amb magnífiques I 88 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

» Desconocer tales efectos fuera cerrar los ojos á la razón y á la evidencia. Marsella debe su incremento á los vastos puertos que en menos de cinco años hemos visto en ella proyectados y construidos, con magníficas I 88 VÍCTOR BALAGUER

dàrsenes esglaonades al seu litoral. El mateix tard o d'hora succeirà amb la Barceloneta, la qual anirà dilatant-se a l'Est, tan bon punt l'obertura de l'istme de Suez faci sentir la seva gran influència sobre el món marítim i comercial, a la crida del qual no ha de respondre de les últimes Barcelona. I com serà possible que, quan el nostre port rebi el complement de les seves millores, ens disputi aquell la primacia, ni tan sols es presenti com el seu igual? Podrà el de Marsella tancar les seves boques al Nord i descartar-se del seu molest veí el golf de Lió? La nostra situació geogràfica ens permet la construcció de dàrsenes amb entrada al Sud, abrigades per les illes Balears, que tenim al front, i en un mar de condicions infinitament més pacífiques.

Llegir l’original en castellà

dársenas escalonadas en su litoral. Lo mismo tarde 6 temprano sucederá con la Barceloneta, la cual irá dilatándose al Este, tan luego como la abertura del istmo de Suez deje sentir su grande influencia sobre el mundo marítimo y comercial, á cuyo llamamiento no ha de responder de los últimos Barcelona. ¿Y cómo será posible que, cuando nuestro puerto reciba el complemento de sus mejoras, nos dispute aquél la primacía, ni siquiera se presente como su igual? ¿Podrá el de Marsella cerrar sus bocas al Norte y descartarse de su molesto vecino el golfo de Lyón? Nuestra situación geográfica nos permite la construcción de dársenas con entrada al Sur, abrigadas por las islas Baleares, que tenemos al frente, y en un mar de condiciones infinitamente más pacíficas.

»Tot, doncs, s'uneix, Senyora, i contribueix a fer que Barcelona adquireixi pel costat de la Ciutadella el desenvolupament i extensió que necessita per viure la vida mercantil, fabril i comercial amb què la Providència va dotar els seus habitants, afavorint-los amb un caràcter actiu, emprenedor i laboriós per excel·lència. Si abans del desitjat eixample, que la munificència de V. M. va atorgar a Barcelona, era cap al costat de l'Est, on la fabricació i la indústria en les seves diverses branques anaven a buscar la seva seu i l'espai on aixecar els seus vastos edificis, amb més raó ara, en què implícitament reconeguda pel govern de V. M. la conveniència de la desaparició de la Ciutadella, havent aprovat el pla d'eixample, on ve indicat i destinat a població l'extens espai de terreny que l'expressat fort abasta, si definitivament es decretava, es poblaria amb assombrosa rapidesa aquella zona, tornant a ser llavors el que abans havia estat, l'habitual residència de comerciants i naviers i de tots els industrials que a la seva ombra viuen; però amb més increment, amb més amples mires, amb totes les condicions que en si porten els temps presents, i que els passats, amb iguals elements naturals, no podien donar, per mancar-los els descobriments moderns que han produït una revolució completa en la nostra manera de ser i d'obrar. Qui llavors seria capaç de predir el nostre destí?

Llegir l’original en castellà

»Todo, pues, se auna, Señora, y contribuye á que Barcelona adquiera por el lado de la Ciudadela el desenvolvimiento y extensión que há menester para vivir la vida mercantil, fabril y comercial con que la Providencia dotó á sus moradores, favoreciéndoles con un carácter activo, emprendedor y laborioso por excelencia. Si antes del deseado ensanche, que la munificencia de V. M. otorgó á Barcelona, era hacia el lado del Este, donde la fabricación y la industria en sus varios ramos iban á buscar su asiento y el espacio donde levantar sus vastos edificios, con mayor razón ahora, en que implícitamente reconocida por el gobierno de V. M. la conveniencia de la desaparición de la Ciudadela, con haber aprobado el plano de ensanche, donde viene indicado y destinado á población el extenso espacio de terreno que el expresado fuerte abarca, si definitivamente se decretaba, poblaríase con asombrosa rapidez aquella zona, volviendo á ser luego lo que antes fuera, la habitual residencia de comerciantes y navieros y de todos los industriales que á su sombra viven; pero con mayor incremento, con más anchas miras, con todas las condiciones que en sí traen los tiempos presentes, y que los pasados, con iguales elementos naturales, no podían dar, por faltarles los descubrimientos modernos que han producido una revolución completa en nuestra manera de ser y de obrar. ¿Quién entonces fuera capaz de predecir nuestro destino?

•>A assolir-lo, doncs; a refermar-lo després sota bases sòlides i estables es dirigeix aquest Cos municipal. Aculli V. M. amb la seva natural sol·licitud els fervents precs dels lleials barcelonins, dignant-se decretar la desaparició de la Ciutadella, i guardaran aquests entranyable reconeixement, etern i profund record del memorable regnat de la il·lustrada, de la bondadosa, de la magnànima donya Isabel II.

Llegir l’original en castellà

•>Á alcanzarlo, pues; á afianzarlo luego bajo bases sólidas y estables se dirige este Cuerpo municipal. Acoja V. M. con su natural solicitud los fervientes ruegos de los leales barceloneses, dignándose decretar la desaparición de la Ciudadela, y guardarán éstos entrañalile reconocimiento, eterno y profundo recuerdo del memorable reinado de la ilustrada, de la bondadosa, de la magnánima Doña Isabel II.

«Barcelona 26 de Novembre de 1862. — Senyora: A L. R. P. de V. M.— Baltasar Fiol.— Clemente López.— Pedro Collaso. — Ildefonso Par. — Gil Bech. — Federico Ricart. — Luciano Parcet. — Miguel Safont. — Federico Maresch. — Severo Modolell. — Jorge Miralles. — Rafael Sabadell. — Narciso Ramírez. — Ignacio de Puig. — Jaime Serratacó. — Miguel Cornelias. — José Dulcet. — Antonio Michel. — Miguel Abelló. — José Matheu. — Benito Jordi. — Pascual Maymí. — Esteban Castell de Pons. — Joaquín Fontrodona. — Francisco Vilumara. — Gaudencio Masó. — Francisco de Asís Manent. — Ramón Damón. — Ramón Llosellas. — José Miguel. — Jaime Codina. — José María Ferrés, secretari.»

Llegir l’original en castellà

«Barcelona 26 de Noviembre de 1862. — Señora: A L. R. P. de V. M.— Baltasar Fiol.— Clemente López.— Pedro Collaso. — Ildefonso Par. — Gil Bech. — Federico Ricart. — Luciano Parcet. — Miguel Safont. — Federico Maresch. — Severo Modolell. — Jorge Miralles. — Rafael Sabadell. — Narciso Ramírez. — Ignacio de Puig. — Jaime Serratacó. — Miguel Cornelias. — José Dulcet. — Antonio Michel. — Miguel Abelló. — José Matheu. — Benito Jordi. — Pascual Maymí. — Esteban Castell de Pons. — Joaquín Fontrodona. — Francisco Vilumara. — Gaudencio Masó. — Francisco de Asís Manent. — Ramón Damón. — Ramón Llosellas. — José Miguel. — Jaime Codina. — José María Ferrés, secretario.»

Al rebre aquesta exposició, el govern l'envià a informe del Consell suprem de Guerra i Marina; però com que passava molt de temps sense que es rebés contestació, el juliol de 1863 el nou Ajuntament constitucional de Barcelona tornà a reproduir la petició d'enderrocament per mitjà d'aquesta altra instància:

Llegir l’original en castellà

Al recibir esta exposición, el gobierno la envió á informe del Consejo supremo de Guerra y Marina; pero como se pasara mucho tiempo sin recibirse contestación, en Julio de i863 el nuevo Ayuntamiento constitucional de Barcelona volvió á reproducir la petición de derribo por medio de esta otra instancia:

«Senyora: Aquest Ajuntament, que el 26 de Novem-Igo VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

«Señora: Este Ayuntamiento, que en 26 de Noviemigo VÍCTOR BALAGUER

bre de l'any últim tingué l'honor d'elevar a V. M. la reverent súplica que es digni decretar la desaparició de la Ciutadella d'aquesta plaça, s'atreveix avui a acudir de nou a les escales del vostre tron reproduint aquella petició, filla d'una necessitat cada dia més apressant i de les aspiracions legítimes i constants, alhora que justes, de tots els habitants de la populosa capital que representa.

Llegir l’original en castellà

bre del año último tuvo la honra de elevar á V. M. la reverente súplica de que se digne decretar la desaparición de la Ciudadela de esta plaza, se atreve hoy á acudir de nuevo á las gradas de vuestro trono reproduciendo aquella petición, hija de una necesidad cada día más apremiante y de las aspiraciones legítimas'y constantes, al par que justas, de todos los moradores de la populosa capital que representa.

»En la referida exposició, aquest Cos municipal explica les poderoses raons que reclamen l'enderrocament d'una fortalesa que avui dia no té raó de ser, sigui quin sigui l'aspecte sota el qual se la consideri; posa de relleu els avantatges d'aquesta mesura per la gran influència que exerciria en el ràpid desenvolupament dels interessos materials d'aquesta ciutat eminentment industrial i mercantil, permetent la lliure edificació en l'extens espai que abasta aquest fort; evidencia també la necessitat que, variades radicalment, gràcies a l'eixample —en el qual es destina a població el citat espai de terreny—, la topografia de la ciutat i les seves circumstàncies estratègiques, es posin en harmonia totes les transformacions consegüents i el sens fi d'interessos creats per elles, amb la construcció de grans casernes per a allotjament de la tropa; esvaeix al mateix temps els obstacles econòmics que tal vegada poguessin oposar-se, pel benefici immens que l'Estat obtindria amb la venda del terreny que ocupa la fortalesa expressada, i addueix igualment extenses consideracions demostrant que la realització de l'esmentat projecte farà alhora de Barcelona un centre al qual aflueixin les riques artèries que formen la nostra florent agricultura, indústria i comerç, donant a aquest port la primacia entre els del Mediterrani quan rebi el complement de les seves millores.

Llegir l’original en castellà

»En la referida exposición explana este Cuepo municipal las poderosas razones que reclaman el derribo de una fortaleza que no tiene en el día razón de ser, sea cual fuere el aspecto bajo el cual se la considere; pone de relieve las ventajas de dicha medida por la gran influencia que ejercería en el rápido desarrollo de los intereses materiales de esta ciudad eminentemente industrial y mercantil , permitiendo la libre edificación en el extenso espacio que abarca dicho fuerte; evidencia también la necesidad de que variadas radicalmente, merced al ensanche — en el cual se destina á población el citado espacio de terreno, — la topografía de la ciudad y sus circunstancias estratégicas, se pongan en armonía todas las transformaciones consiguientes y el sinnúmero de intereses por ellas creados, con la construcción de grandes cuarteles para alojamiento de la tropa; desvanece al propio tiempo los obstáculos económicos que tal vez pudieran oponerse, por el beneficio inmenso que el Estado reportaría con la venta del terreno que ocupa la fortaleza expresada, y aduce igualmente extensas consideraciones demostrando que la realización del mencionado proyecto hará á la vez de Barcelona un centro al cual afluyan las ricas arterias que forman nuestra floreciente agricultura, industria y comercio, dando á este puerto la primacía entre los del Mediterráneo cuando reciba el complemento de sus mejoras.

ELS CARRERS DE BARCELONA IQI

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA IQI

•Inútil, doncs, fóra molestar la preciosa atenció de V. M. esforçant els motius d'indubtable conveniència general per al país i la localitat que fan precís l'enderrocament indicat, i els grans beneficis que d'ell han de reportar-se. Reconeguts són a més, per ser obvis, tant per la Direcció general d'enginyers com per les autoritats militars d'aquest districte. A l'alta saviesa de V. M. no s'ocultaran tampoc; i l'Ajuntament que subscriu, deutor ja a la inesgotable bondat de la seva magnànima Sobirana d'un homenatge de sincer i profund reconeixement pels repetits testimonis que ha rebut de la seva sol·licitud per tot allò que interessa a la prosperitat d'aquesta capital, abriga la grata esperança que es dignarà acollir benèvola els precs d'aquests habitants, exposats en l'anterior sol·licitud per l'òrgan de la Corporació signant, i ordenar en conseqüència la ràpida realització de tan importantíssima millora, amb la qual, a més dels rellevants avantatges que en concret produiria a Barcelona, podran cobrir-se totes les necessitats militars i fins i tot polítiques que avui imperfectíssimament satisfà la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

•Inútil, pues, fuera molestar la preciosa atención de V. M. esforzando los motivos de indudable conveniencia general para el país y la localidad que hacen preciso el derribo indicado, y los grandes beneficios que de él han de reportarse. Reconocidos son además, por ser obvios, así por la Dirección general de ingenieros como por las autoridades militares de este distrito. A la alta sabiduría de V. M. no se ocultarán tampoco; y el Ayuntamiento que suscribe, deudor ya á la inagotable bondad de su magnánima Soberana de un homenaje de sincero y profundo reconocimiento por los repetidos testimonios que ha recibido de su solicitud por cuanto interesa á la prosperidad de esta capital, abriga la grata esperanza de que se dignará acoger benévola los ruegos de estos habitantes, expuestos en la anterior solicitud por el órgano de la Corporación firmante, y ordenar en consecuencia la pronta realización de tan importantísima mejora, con la cual, además de las relevantes ventajas que en concreto produjera á Barcelona, podrán cubrirse todas las necesidades militares y aun políticas que hoy imperfectísimamente satisface la Ciudadela.

«Barcelona 6 de Juliol de 1863. — Senyora: A L. R. P. de V. M. — Juan Madramany. — Baltasar Fiol. — Ildefonso Par. — Ignacio Girona. — Ramón Feixó. — Juan Calvell. — Jaime Serratacó. — Miguel Cornelias. — José Dulcet. — Miguel Abelló. — Antonio Michel. — José Matheu. — Benito Jordi. — Pascual Maymí.— Juan Gelabert. — Valentín Marín. —Francisco Vilumara. — Gaudencio Masó y Espejo. — José Miguel. — Jaime Codina. — Jaime Reventós. — José Montéis. — Fernando Puig. — Ambrosio Oliveras. — José Mestres y Abella. — Severo Modolell. — Juan Jaumandreu. — Juan Pía y Broquetas. — Ildefonso Cerda. — Vicente Genovart. — Francisco Barret. — José María Ferrés, secretari.»'

Llegir l’original en castellà

«Barcelona 6 de Julio de i863. — Señora: Á L. R. P. de V. M. — Juan Madramany. — Baltasar Fiol. — Ildefonso Par. — Ignacio Girona. — Ramón Feixó. — Juan Calvell. — Jaime Serratacó. — Miguel Cornelias. — José Dulcet. — Miguel Abelló. — Antonio Michel. — José Matheu. — Benito Jordi. — Pascual Maymí.— Juan Gelabert. — Valentín Marín. —Francisco Vilumara. — Gaudencio Masó y Espejo. — José Miguel. — Jaime Codina. — Jaime Reventós. — José Montéis. — Fernando Puig. — Ambrosio Oliveras. — José Mestres y Abella. — Severo Modolell. — Juan Jaumandreu. — Juan Pía y Broquetas. — Ildefonso Cerda. — Vicente Genovart. — Francisco Barret. — José María Ferrés, secretario.»'

ig2 VÍCTOR BALAGUEK

Llegir l’original en castellà

ig2 VÍCTOR BALAGUEK

Promptament acudí la Diputació provincial a prendre part en l'assumpte. En la sessió que celebrà aquell Cos el 7 de Juliol del mateix any, l'autor d'aquestes línies, aleshores diputat provincial, signà, juntament amb un dels seus digníssims companys de Corporació, la proposta següent:

Llegir l’original en castellà

Pronto acudió la Diputación provincial á tomar parte en el asunto. En la sesión que celebró aquel Cuerpo el 7 de Julio del mismo año, el autor de estas líneas, á la sazón diputado provincial, firmó, junto con uno de sus dignísimos compañeros de Corporación, la propuesta siguiente:

«Proposició. — Excmo. Sr. — Per notícies particulars rebudes de Madrid, han sabut els diputats que subscriuen l'empat esdevingut en la votació de l'enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, per absència de tres generals, els Srs. Serrano, Infante i Makenna, que no pogueren assistir el dia de la junta, i que es creu eren favorables al desig dels catalans. Les mateixes notícies manifesten que la qüestió dista molt d'estar perduda, perquè els mateixos que votaren en contra convenen en la idea de l'enderrocament, si bé difereixen en l'època i en el mètode de verificar-lo; ja que uns creuen que s'ha d'enderrocar immediatament i construir casernes i casamates que amb avantatge la substitueixin, i altres volen primer l'edificació del que ha de substituir l'existència d'aquell fort.

Llegir l’original en castellà

«Proposición. — Excmo. Sr. — Por noticias particulares recibidas de Madrid, han sabido los diputados que suscriben el empate acaecido en la votación del derribo de la Ciudadela de Barcelona, por ausencia de tres generales, los Sres. Serrano, Infante y Makenna, que no pudieron asistir el día de la junta, y que se cree eran favorables al deseo de los catalanes. Las mismas noticias manifiestan que la cuestión dista mucho de estar perdida, porque los mismos que votaron en contra convienen en la idea del derribo, si bien difieren en la época y en el método de verificarlo; pues unos creen que se debe derribar inmediatamente y construir cuarteles y casamatas que con ventaja la sustituyan, y otros quieren primero la edificación de lo que ha de sustituir la existencia de aquel fuerte.

»Els diputats signants, sabedors que ambdós dictàmens aniran al ministeri de la Guerra, creuen que la Diputació no ha de mostrar-se impassible davant la notícia de l'empat, perquè el silenci seria funestament interpretat, no sols ara, sinó en temps venidors.

Llegir l’original en castellà

»Los diputados firmantes, sabedores de que ambos dictámenes irán al ministerio de la Guerra, creen que la Diputación no debe mostrarse impasible ante la noticia del empate, porque el silencio sería funestamente interpretado, no sólo ahora, sino en tiempos venideros.

» L'enderrocament de la Ciutadella ha arribat a ser una necessitat a Barcelona. L'opinió pública ho reclama.

Llegir l’original en castellà

» El derribo de la Ciudadela ha llegado á ser una necesidad en Barcelona. La opinión pública lo reclama.

• Militarment, no té avui raó de ser, ja que està provat que avui dia i amb els avenços de guerra de poc o res podria servir: la desaparició de la Ciutadella contribuiria en gran part a la vida i esdevenidor de Barcelona, que s'estendria per aquell costat. Promptament veuríem alçar-se de nou aquell bell i deliciós barri anomenat de la Ribera, que les històries ens diuen ELS CARRERS DE BARCELONA I93

Llegir l’original en castellà

• Militarmente, no tiene hoy razón de ser, pues está probado que en el día y con los adelantos de guerra de poco ó nada pudiera servir: la desaparición de la Ciudadela contribuiría en gran parte á la vida y porvenir de Barcelona, que se extendería por aquel lado. Pronto veríamos levantarse de nuevo aquel bello y delicioso barrio llamado de la Ribera, que las historias nos dicen LAS CALLES DE BARCELONA I93

haver-hi existit, i del qual ens parlen com d'un lloc d'admiració i encant per als infinits estrangers a qui les relacions comercials portaven al nostre port.

Llegir l’original en castellà

haber allí existido, y del cual nos hablan como de un lugar de admiración y encanto para los infinitos extranjeros á quienes las relaciones comerciales traían á nuestro puerto.

»>L'opinió pública, la vertadera opinió pública, s'ha declarat en distintes ocasions contra la Ciutadella, i avui la premsa catalana, sense distinció de matisos ni de colors, s'ha pronunciat a favor de l'enderrocament. La Diputació provincial podria influir molt si es decidís a ser en aquest cas intèrpret de l'opinió pública, i de segur que serviria la seva autoritzada veu per inclinar la voluntat del govern, que és, d'altra banda, prou favorable, segons informes fidedignes.

Llegir l’original en castellà

»>La opinión pública, la verdadera opinión pública, se ha declarado en distintas ocasiones contra la Ciudadela, y hoy la prensa catalana, sin distinción de matices ni de colores, se ha pronunciado en favor del derribo. La Diputación provincial podría influir por mucho si se decidiese á ser en este caso intérprete de la opinión pública, y de seguro que serviría su autorizada voz para inclinar la voluntad del gobierno, que es, por otra parte, bastante favorable, según informes fidedignos.

»Per tant, els diputats que subscriuen preguen a V. E. es digni elevar una sentida exposició a S. M. la reina perquè tingui a bé ordenar l'enderrocament de la Ciutadella, amb què de segur mereixeria l'aplaudiment dels catalans tots.

Llegir l’original en castellà

»Por tanto, los diputados que suscriben ruegan á V. E. se digne elevar una sentida exposición á S. M. la reina para que tenga á bien ordenar el derribo de la Ciudadela, con que de seguro merecería el aplauso de los catalanes todos.

«Barcelona 7 de Juliol de 1863. — Tomás María de Quintana. — Víctor Balaguer. »

Llegir l’original en castellà

«Barcelona 7 de Julio de 1863. — Tomás María de Quintana. — Víctor Balaguer. »

La proposició fou aprovada per unanimitat, i en la seva conseqüència el Cos provincial dirigí a la reina la següent exposició, en sol·licitud del mateix que amb insistència demanava l'Ajuntament:

Llegir l’original en castellà

La proposición fué aprobada por unanimidad, y en su consecuencia el Cuerpo provincial dirigió á la reina la siguiente exposición, en solicitud de lo mismo que con insistencia pedía el Ayuntamiento:

«Senyora: Persuadida aquesta Diputació provincial que una cosa tan summament útil com és l'enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, així que fos sol·licitada seria concedida, sense que pogués trobar ni tan sols ombra d'oposició en l'esfera governativa, no havia considerat necessari acudir a V. M. unint la seva veu a les moltes que estan clamant per l'enderrocament d'aquella.— Amb sorpresa, però, ha sabut aquest Cos provincial que sobre l'adopció de tan innegable millora hi ha alguna vacil·lació o dubte, i des de llavors la seva consciència, que sempre l'impulsa al compliment tom xxi 13 ig4 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

«Señora: Persuadida esta Diputación provincial de que una cosa tan sumamente útil como es el derribo de la Ciudadela de Barcelona, así que fuese solicitada sería concedida, sin que pudiese hallar ni sombra siquiera de oposición en la esfera gubernativa, no había considerado necesario acudir á V. M. uniendo su voz á las muchas que están clamando por el derribo de aquélla.— Con sorpresa, empero, ha sabido este Cuerpo provincial que acerca de la adopción de tan innegable mejora hay alguna vacilación ó duda, y desde entonces su conciencia, que siempre le impulsa al cumplimiento tomo xxi 13 ig4 VÍCTOR BALAGUER

del deure, li prescriu figurar entre el nombre dels sol·licitants. — En efecte, considerada la desaparició de la Ciutadella com a mesura de foment i desenvolupament per al veïnat i com una qüestió d'alt interès per a Barcelona i la província (perquè no admet dubte que el que robustix i enriquix les parts dona vida i benestar al tot que d'elles es compon), la Diputació obra en el cercle de les atribucions que li assenyala l'art. 55 de la llei orgànica de 8 de gener de 1845, particularment en el paràgraf 5è, dirigint la present exposició, encaminada a aconseguir de la saviesa del govern de V. M. una disposició que directament ha d'influir sobre l'administració econòmica de la província. — La Diputació no recordarà, perquè és massa vulgar i notori, com d'impotent és el referit fort per a la defensa d'aquesta plaça, des que la ciència de la guerra tant ha avançat en els atacs, i particularment des que es veu envoltat de tan crescut nombre d'edificis que s'aixequen en el terreny de l'eixample: només per a inclinar l'ànim de V. M. cap a una millora que per si sola faria memorable el més fecund regnat, oferix a l'augusta consideració de la reina, que justament es glorifica de protectora de tot allò gran i bell, l'atractiu quadre que presentaria la nova població amb els seus hàbits, activitat i tendències mercantils, industrials i marineres, i que portaria imprès el tipus i caràcter dels habitants del barri anomenat de la Ribera, el qual havia existit en el lloc que avui ocupa la Ciutadella, i per la seva bellesa era l'admiració i encant dels infinits estrangers a qui les relacions comercials portaven al port de Barcelona. — Prega, doncs, la Diputació a V. M. es digni acordar l'enderrocament de la Ciutadella, per ser una mesura reclamada per la utilitat general de la província i particular d'aquesta capital. — El cel guardi, Se- ELS CARRERS DE BARCELONA I95

Llegir l’original en castellà

del deber, le prescribe figurar entre el número de los solicitantes. — En efecto, considerada la desaparición de la Ciudadela como medida de fomento y desarrollo para el vecindario y como una cuestión de alto interés para Barcelona y la provincia (porque no admite duda que lo que robustece y enriquece las partes da vida y bienestar al todo que de ellas se compone), la Diputación obra en el círculo de las atribuciones que le señala el art. 55 de la ley orgánica de 8 de Enero de 1845, particularmente en el párrafo 5.°, dirigiendo la presente exposición, encaminada á conseguir de la sabiduría del gobierno de V. M. una disposición que directamente debe influir sobre la administración económica de la provincia. — La Diputación no recordará, porque es demasiado vulgar y notorio, lo impotente que es el referido fuerte para la defensa de esta plaza, desde que la ciencia de la guerra tanto ha adelantado en los ataques, y particularmente desde que se ve rodeado de tan crecido número de edificios que se levantan en el terreno del ensanche: sólo para inclinar el ánimo de V. M. hacia una mejora que por sí sola haría memorable el más fecundo reinado, ofrece á la augusta consideración de la reina, que justamente se gloría de protectora de todo lo grande y bello, el atractivo cuadro que presentaría la nueva población con sus hábitos, actividad y tendencias mercantiles, industriales y marineras, y que llevaría impreso el tipo y carácter de los moradores del barrio llamado de la Ribera, el cual había existido en el sitio que hoy ocupa la Ciudadela, y por su belleza era la admiración y encanto de los infinitos extranjeros á quienes las relaciones comerciales traían al puerto de Barcelona. — Ruega, pues, la Diputación á V. M. se digne acordar el derribo de la Ciudadela, por ser una medida reclamada por la utilidad general de la provincia y particular de esta capital.— El cielo guarde, Se- LAS CALLES DE BARCELONA I95

senyora, per dilatats anys la vida de V. M. — Barcelona 14 de Juliol de 1863.— Senyora: A L. R. P. de V. M.— Segueixen Les firmes.

Llegir l’original en castellà

ñora, por dilatados años la vida de V. M. — Barcelona 14 de Julio de i863.— Señora: Á L. R. P. de V. M.— Siguen Lis firmas.»

Va acabar l'any 1863 sense que aquest negoci avancés; i per Març de 1864 tornà a insistir l'Ajuntament, enviant a Madrid aquesta nova exposició:

Llegir l’original en castellà

Terminó el año i863 sin que este negocio adelantara; y por Marzo de 1S64 volvió á insistir el Ayuntamiento, enviando á Madrid esta nueva exposición:

«Senyora: L'Ajuntament constitucional de Barcelona, complint un dels més importants deures de la seva missió tutelar, representant els legítims interessos dels seus administrats, emparant-los i dirigint les seves constants i nobles aspiracions, es troba una altra vegada en el cas d'exposar-les respectuosament a V. M. recordant l'atent recurs que va tenir l'alta honra d'elevar-li el 26 de novembre de 1862 per a l'anhelat i ràpid enderrocament de la Ciutadella. — Aleshores com ara era fervent el desig dels lleials barcelonins per la desaparició d'aquest baluard, l'existència del qual, si algun dia fou cohonestada per consideracions polítiques i estratègiques més o menys fundades i valedores, avui manca d'explicació satisfactòria, havent-se aquelles enfonsat en el descrèdit que el temps i l'experiència porten sempre a les males causes. Ara, com aleshores, sentits i unànimes clamors s'aixequen de totes bandes i es dirigeixen al Cos municipal per a l'enderrocament d'aquest fort, que al seu ominós record afegeix grans perjudicis materials per a la ciutat comtal; i és impossible, Senyora, oblidar o romandre indiferent a les contínues reclamacions dels particulars, a les gestions d'altres corporacions respectables, a les repetides excitacions de la premsa, units tots i posseïts d'una sola tendència, que, essent tan legítima, atrau totes les simpaties i no es pot abandonar, sobretot sent l'iniciador el Cos que té l'honor de representar, i quan la bondat de la causa és tal que ha arrossegat sense esforç les convic- I96 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

«Señora: El Ayuntamiento constitucional de Barcelona, llenando uno de los más importantes deberes de su misión tutelar, representando los legítimos intereses de sus administrados, amparándolos y dirigiendo sus constantes y nobles aspiraciones, hállase otra vez en el caso de exponerlas respetuosamente á V. M. recordando el atento recurso que tuvo la alta honra de elevarle en 26 de Noviembre de 18Ó2 para el anhelado y pronto derribo de la Ciudadela. — Entonces como ahora era ferviente el deseo de los leales barceloneses por la desaparición de ese baluarte, cuya existencia, si alq día fué cohonestada por consideraciones políticas y estratégicas más ó menos fundadas y valederas, hoy carece de explicación satisfactoria, habiéndose aquéllas hundido en el descrédito que el tiempo y la experiencia traen siempre á las malas causas. Ahora, como entonces, sentidos y unánimes clamores se levantan de todas partes y se dirigen al Cuerpo municipal para el derribo de ese fuerte, que á su ominoso recuerdo allega grandes perjuicios materiales para la ciudad condal; y es imposible, Señora, echar en olvido ó permanecer indiferente á las continuas reclamaciones de los particulares, á las gestiones de otras corporaciones respetables, á las repetidas excitaciones de la prensa, aunados todos y poseídos de una sola tendencia, que, con ser tan legítima, atrae todas las simpatías y no procede abandonar, sobre todo siendo el iniciador el Cuerpo que tiene el honor de representar, y cuando la bondad de la causa es tal que ha arrastrado sin esfuerzo las convic- I96 VÍCTOR BALAGUER

cions generals, i ha trobat en les esferes governatives i en els alts Cossos facultatius el suport i la protecció que no en va eren d'esperar de la il·lustrada vàlua dels seus dignes membres. — En tal estat l'assumpte, la seva resolució en el sentit reclamat, pels diversos interessos que afecta, no pot ser dubtós. Convenen en la nul·litat del fort sota el punt de vista estratègic la primera autoritat militar del Principat, la Direcció general d'enginyers, la Junta consultiva de guerra i totes les persones més o menys autoritzades que han hagut d'informar sobre aquest punt important; i són, d'altra banda, tan poderoses les altres consideracions invocades en suport de la millora proposada, que tampoc sobre les mateixes s'ha ofert divergència alguna. — Conformes, doncs, i units tants parers, una fundada i afalagadora esperança encoratja l'Ajuntament exponent per prometre's el més complet èxit de la demanda. La reclamen conjuntament els més raonats principis de conveniència local: sent tan evident la necessitat de donar expansió i desfogament als múltiples interessos en la mesura implicats, que qualsevol demora, la més lleu dilació a resoldre l'assumpte, és causa de grans perjudicis i entorpeix i dificulta l'engrandiment d'aquesta capital, comprometent una de les més transcendentals i glorioses mesures del savi regnat de V. M. — L'Ajuntament, en la seva recordada exposició, va presentar sota tots els seus prismes a l'il·lustrat criteri de V. M. els beneficiosos resultats de la gràcia que amb el major afany havia impetrat. En ella va demostrar, amb l'evidència que ofereixen els fets, amb el convenciment dimanat de la justícia, de la pretensió, la inutilitat de la fortalesa sota l'aspecte polític i d'ordre públic, la seva ineficàcia per tots els conceptes estratègics, la necessitat del seu enderrocament per donar expansió per aquella banda, la més indicada per la naturalesa i el més adequat, donada la manera de ser i d'existir en aquest poble essencialment fabril i mercantil, als elements de la seva indústria i del seu comerç, aixecant-hi diversos edificis industrials, còmodes i sanejades vivendes, i desenvolupant, si és possible, una platja extensa, desfogada i segura per a la navegació i el tràfic marítim.— Serà possible, Senyora, que segueixi per més temps l'actual estat de coses, i que la segona capital de la monarquia, tot i tenir vida pròpia, no pugui utilitzar-la, i hagi de resignar-se a veure languir el seu comerç, empetitir-se i desaparèixer la seva indústria, romandre inactiva i sense vol la seva marina? I tanmateix, tal és el futur que espera a Barcelona, si amb urgència no es resol aquesta qüestió en el sentit reclamat, ja que no és possible desconèixer que, si bé s'ha atorgat l'eixample per satisfer la imperiosa necessitat de donar sortida a una població exuberant, continguda en un estret recinte el seu assentament interior, donades les seves especials condicions, estava i segueix naturalment indicat cap al costat de l'Est, com ho demostra d'una manera ostensible el pausat increment del caseriu exterior pels altres punts. — A aquestes consideracions, de per si rellevants, afegirà sens dubte l'alta penetració de V. M. altres d'índole diferent, però no menys atendibles, producte d'una experiència altament dolorosa per al maternal cor de V. M., i que, fins i tot a risc de contristar el seu reial ànim, l'Ajuntament ha de tornar a posar en relleu, perquè el mal augmenta i no són els habitants d'aquesta ciutat els que menys senten els seus perniciosos efectes. És que la Ciutadella, Senyora, no té condicions higièniques, i la xifra de la mortalitat de les tropes que la guarneixen augmenta en una proporció espantosa. La situació del fort és deplorable, ja que si bé els vents el fuetegen en els seus quatre angles, per un altre el rodegen profunds fossats, receptacle d'aigües estancades— Ig8 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

ciones generales, y ha encontrado en las esferas gubernativas y en los altos Cuerpos facultativos el apoyo y la protección que no en vano eran de esperar de la ilustrada valía de sus dignos miembros. — En tal estado el asunto, su resolución en el sentido reclamado, por los diversos intereses que afecta, no puede ser dudoso. Convienen en la nulidad del fuerte bajo el punto de vista estratégico la primera autoridad militar del Principado, la Dirección general de ingenieros, la Junta consultiva de guerra y cuantas personas más ó menos autorizadas han debido informar acerca de este punto importante; y son, por otra parte, tan poderosas las demás consideraciones invocadas en apoyo de la mejora propuesta, que tampoco sobre las mismas se ha ofrecido divergencia alguna. — Conformes, pues, y aunados tantos pareceres, una fundada y lisonjera esperanza alienta al Ayuntamiento exponente para prometerse el más completo éxito de la demanda. La reclaman de consuno los más razonados principios de conveniencia local: siendo tan evidente la necesidad de dar expansión y desahogo á los múltiples intereses en la medida envueltos, que cualquiera demora, la más leve dilación en resolver el asunto, es causa de grandes quebrantos y entorpece y dificulta el engrandecimiento de esta capital, comprometiendo una de las más transcendentales y gloriosas medidas del sabio reinado de V. M. — El Ayuntamiento, en su recordada exposición, presentó bajo todos sus prismas al ilustrado criterio de V. M. los beneficiosos resultados de la gracia que con el mayor afán impetrara. En ella demostró, con la evidencia que ofrecen los hechos, con el convencimiento dimanado de la justicia, de la pretensión, la inutilidad de la fortaleza bajo el aspecto político y de orden público, su ineficacia por todos los conceptos estratégicos, la necesidad de su derribo para dar expansión por aquel lado, el más indicado por la naturaleza y el más adecuado, dada la manera de ser y de existir en este pueblo esencialmente fabril y mercantil, á los elementos de su industria y de su comercio, levantando allí varios edificios industriales, cómodas y saneadas viviendas, y desarrollando, si cabe, una playa extensa, desahogada y segura para la navegación y el tráfico marítimo.— ¿Será posible, Señora, que siga por más tiempo el actual estado de cosas, y que la segunda capital de la monarquía, con tener vida propia, no pueda utilizarla, y deba resignarse á ver languidecer su comercio, empequeñecerse y desaparecer su industria, permanecer inactiva y sin vuelo su marina? Y sin embargo, tal es el porvenir que espera á Barcelona, si con urgencia no se resuelve esa cuestión en el sentido reclamado, por cuanto no es dable desconocer que, siquiera se haya otorgado el ensanche para satisfacer la imperiosa necesidad de dar salida á una población exuberante, contenida en angosto recinto su asiento interior, dadas sus especiales condiciones, estaba y sigue naturalmente indicado hacia el lado del Este, como lo demuestra de un modo ostensible el pausado incremento del caserío exterior por los otros puntos. — A estas consideraciones, de suyo relevantes, agregará sin duda la alta penetración de V. M. otras de índole diferente, pero no menos atendibles, producto de una experiencia altamente dolorosa para el maternal corazón de V. M., y que, aun á riesgo de contristar su real ánimo, debe el Ayuntamiento otra vez poner en relieve, porque el mal aumenta y no son los moradores de esta ciudad los que menos sienten sus perniciosos efectos. Es que la Ciudadela, Señora, no tiene condiciones higiénicas, y la cifra de la mortalidad de las tropas que la guarnecen aumenta en una proporción espantosa. La situación del fuerte es deplorable, pues si bien los vientos le azotan en sus cuatro ángulos, por otro lo rodean profundos fosos, receptáculo de aguas enchar- Ig8 VÍCTOR BALAGUER

i fangoses, els fètids miasmes de les quals corrompen l'ambient. I així s'explica també com Barcelona, dotada d'excel·lent i envejable clima, bé que escombrada amb freqüència pel vent de Llevant, pateixi, més que altres poblacions, de febres intermitents i disenteries malignes, per efecte de les emanacions del costat de la Ciutadella, que, difonent-se per la ciutat, contribueixen no poc al deteriorament de la salut pública.— Aquesta exposició, record, com s'ha dit, de l'elevada el 26 de novembre de 1862 amb el mateix objecte, per efecte de la necessitat cada vegada més imperiosa que el motiva, relleva l'Ajuntament d'entrar en ulteriors consideracions sobre els avantatges materials i els pingües productes per al Tresor, que proporcionaria l'alienació del terreny que avui ocupa el combatut baluard. En aquell escrit es va demostrar amb abundant còpia de dades, amb la lògica irresistible dels guarismes, les crescudes utilitats que sota l'aspecte financer reportaria la Hisenda nacional, convertint en solars la vasta superfície avui inútilment i amb tant de dany ocupada; i per això mateix, per no molestar més la preciosa atenció de V. M., el Cos municipal reprodueix en aquest com en els altres punts aquell escrit, persuadit que per la seva importància i transcendència no haurà passat desapercebut al govern de V. M., que sabrà utilitzar sens dubte els immensos recursos que donaria a l'Erari públic la transformació d'aquell espai edificant-lo. — Fundat, doncs, en les rellevants observacions que precedeixen, l'Ajuntament de Barcelona a V. M. reverentment i sentidament suplica es digni resoldre, amb la urgència que tants interessos i necessitats demanden, el recurs que va tenir l'honor d'elevar-li en la data citada per a l'enderrocament de la Ciutadella. Gràcia que es promet aconseguir de la inesgotable munificència de V. M. — Barcelona 15 de Mar- ELS CARRERS DE BARCELONA I 99

Llegir l’original en castellà

cadas y cenagosas, cuyos fétidos miasmas corrompen el ambiente. Y así se explica también cómo Barcelona, dotada de excelente y envidiable clima, bien que barrida con frecuencia por el viento de Levante, adolezca, más que otras poblaciones, de calenturas intermitentes y disenterias malignas, por efecto de las emanaciones del lado de la Ciudadela, que, difundiéndose por la ciudad, contribuyen no poco al deterioro de la salud pública.— Recuerdo esta exposición, como se ha dicho, de la elevada en 26 de Noviembre de 1862 con el propio objeto, por efecto de la necesidad cada vez más imperiosa que lo motiva, releva al Ayuntamiento de entrar en ulteriores consideraciones acerca de las ventajas materiales y de los pingües productos para el Tesoro, que proporcionaría la enajenación del terreno que hoy ocupa el combatido baluarte. En aquel escrito se demostró con abundante copia de datos, con la lógica irresistible de los guarismos, las crecidas utilidades que bajo el aspecto financiero reportaría la Hacienda nacional, convirtiendo en solares la vasta superficie hoy inútilmente y con tanto daño ocupada; y por lo mismo, para no molestar más la preciosa atención de V. M. , el Cuerpo municipal reproduce en éste como en los demás puntos aquel escrito, persuadido de que por su importancia y transcendencia no habrá pasado desapercibido al gobierno de V. M., que sabrá utilizar sin duda los inmensos recursos que daría al Erario público la transformación de aquel espacio edificándolo. — Fundado, pues, en las relevantes observaciones que preceden, el Ayuntamiento de Barcelona á V. M. reverente y sentidamente suplica se digne resolver, con la urgencia que tantos intereses y necesidades demandan, el recurso que tuvo la honra de elevarle en la fecha citada para el derribo de la Ciudadela. Gracia que se promete alcanzar de la inagotable munificencia de V. M. — Barcelona i5 de Mar- LAS CALLES DE BARCELONA I 99

ç de 1864.— Senyora: A L. R. P. de V. M.— Valentín Cabello.— Baltasar Fiol.— Miguel Abelló.— Jaime Serratacó.— Juan Calvell.— Francisco Gelabert.— Miguel Cornelias.— José Dulcet. — Antonio Michel. — Benito Jordi. —Joaquín Fontrodona. — Gaudencio Masó y Espejo.— Francisco Vilumara. — Ramón Damón. — Ramón Llosellas.— José Miquel.— José Montéis. — Jaime Revenios.— Ambrosio Oliveras. — Severo Modolell. — José Mestre y Abella. — Juan Pía y Broquetas.— Juan Jaumandreu. — Vicente Genovart. — José Matheu. — Jerónimo Torrabadella, secretari.»

Llegir l’original en castellà

zo de 1864.— Señora: Á L. R. P. de V. M.— Valentín Cabello.— Baltasar Fiol.— Miguel Abelló.— Jaime Serratacó.— Juan Calvell.— Francisco Gelabert.— Miguel Cornelias.— José Dulcet. — Antonio Michel. — Benito jordi. —Joaquín Fontrodona. — Gaudencio Masó y Espejo.— Francisco Vilumara. — Ramón Damón. — Ramón Llosellas.— José Miquel.— José Montéis. — Jaime Revenios.— Ambrosio Oliveras. — Severo Modolell. — José Mestre y Abella. — Juan Pía y Broquetas.— Juan Jaumandreu. — Vicente Genovart. — José Matheu. — Jerónimo Torrabadella, secretario.»

Per aquella mateixa època, la Diputació provincial es va veure precisada a enviar a Madrid una Comissió del seu si per gestionar diversos assumptes, tots d'alt interès per a la província, i li va ser principalment encarregat el de l'enderrocament de la Ciutadella. La Comissió, composta de tres diputats, un d'ells l'autor d'aquesta obra, va fer diversos passos amb aquest objectiu i va celebrar algunes conferències amb el ministre de la Guerra, que ho era aleshores el general Marchesi, i amb el president del Consell de ministres, D. Alejandro Mon, en mans del qual, per a record, va deixar la següent nota, en celebrar la seva última conferència:

Llegir l’original en castellà

Por aquella misma época, la Diputación provincial se vio precisada á enviar á Madrid á una Comisión de su seno para gestionar varios asuntos, todos de alto interés para la provincia, y le fué principalmente encargado el del derribo de la Ciudadela. La Comisión, compuesta de tres diputados, uno de ellos el autor de esta obra, dio varios pasos con este objeto y celebró algunas conferencias con el ministro de la Guerra, que lo era á la sazón el general Marchesi, y con el presidente del Consejo de ministros, D. Alejandro Mon, en cuyas manos para recuerdo dejó la siguiente nota, al celebrar su última conferencia:

«Excm. Sr. President del Consell de ministres. — Els sotasignats, diputats provincials de Barcelona, com a representants i delegats d'aquella Diputació, tenen l'honor de manifestar a V. E. que una de les comissions que els ha confiat la Corporació popular de què formen part, ha estat la de recordar al govern de S. M. la utilitat i conveniència de l'enderrocament de la Ciutadella de Barcelona. — En sol·licitud d'això, la Diputació provincial va elevar una exposició a S. M. amb data 14 de juliol de 1863, recolzant la que poc abans havia enviat amb el mateix objecte el Municipi barceloní. — La conveniència de l'enderrocament de la Ciutadella és universalment reconeguda, ja sigui que es consideri la seva desaparició com a mesura de foment i desenvolupament per al veïnat, ja com a qüestió d'alt interès per a Barcelona i la seva província. Sota el punt de vista històric, res més gloriós per al regnat de la reina constitucional Isabel II que la desaparició d'un fort aixecat en càstig dels catalans, per haver defensat fins a l'últim moment la seva llibertat constitucional; sota el punt de vista militar, res més inútil que aquest fort, des del moment que han caigut les muralles que oprimien Barcelona i s'ha permès afortunadament el seu eixample; sota el punt de vista higiènic, Barcelona guanyaria en embelliment, en salubritat i en grandesa, tornant a aixecar-se en el lloc ocupat avui per la Ciutadella aquell preciós barri anomenat de la Ribera, de què parlen els historiadors com d'un centre ple d'animació industrial, mercantil i marinera. — Els diputats que subscriuen tenen l'honor de suplicar a V. E. que es digni inclinar l'ànim del govern de S. M. a establir com a principi el de l'enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, podent-se nomenar, acceptat aquest principi, una Comissió en el si de la qual estiguin representades les autoritats i corporacions barcelonines, a fi que, sense aixecar mà, s'ocupi immediatament a formular un pla per proposar al govern de S. M. la manera de conciliar els desitjos i interessos del mateix govern i de la població, efectuant-se l'enderrocament al mateix temps que s'aixequin les casernes i forts que s'estimessin convenients per a seguretat i defensa de la plaça i allotjament de les tropes.

Llegir l’original en castellà

«Excmo. Sr. Presidente del Consejo de ministros. — Los abajo firmados, diputados provinciales de Barcelona, como representantes y delegados de aquella Diputación, tienen la honra de manifestar á V. E. que una de las comisiones que les ha confiado la Corporación popular de que forman parte, ha sido la de recordar al gobierno de S. M. la utilidad y conveniencia del derribo de la Ciudadela de Barcelona. — En solicitud de esto elevó la Diputación provincial una exposición á vS. M. con fecha 14 de Julio de i863, apoyando la que poco antes había enviado con el mismo objeto el Municipio barcelonés. — La conveniencia del derribo de la Ciudadela es umversalmente reconocida, ya sea que se considere su desaparición como medida de fomento y desarrollo para el vecindario, ya como cuestión de alto interés para Barcelona y su provincia. Bajo el punto de vista histórico, nada más glorioso para el reinado de la reina constitucional Doña Isabel II que la desaparición de un fuerte levantado en castigo de los catalanes, por haber defendido hasta el último momento su libertad constitucional; bajo el punto de vista militar, nada más inútil que este fuerte, desde el momento que. han caído las murallas que oprimían á Barcelona y se ha permitido afortunadamente su ensanche; bajo el punto de vista higiénico, Barcelona ganaría en hermoseo, en salubridad y en grandeza, volviendo á levantarse en el sitio ocupado hoy por la Ciudadela aquel precioso barrio llamado de la Ribera, de que hablan los historiadores como de un centro lleno de animación industrial, mercantil y marinera. — Los diputados que suscriben tienen la honra de suplicar á V. E. que se digne inclinar el ánimo del gobierno de S. M. á sentar como principio el del derribo de la Ciudadela de Barcelona, pudiéndose nombrar, aceptado este principio, una Comisión en cuyo seno estén representadas las autoridades y corporaciones barcelonesas, á fin de que, sin levantar mano, se ocupe inmediatamente en formular un plan para proponer al gobierno de S. M. la manera de conciliar los deseos é intereses del mismo gobierno y de la población, efectuándose el derribo al propio tiempo que se levanten los cuarteles y fuertes que se estimasen convenientes para seguridad y defensa de la plaza y alojamiento de las tropas.

Madrid 20 de març de 1864. — Víctor Balaguer, diputat per Barcelona. — Fernando Puig, diputat per Barcelona. — Francisco Romani i Puigdengolas, diputat per Igualada.

Llegir l’original en castellà

«Madrid 20 de Marzo de 1864. — Víctor Balaguer, diputado por Barcelona. — -Femando Puig, diputado por Barcelona. — Francisco Romani y Puigdengolas, diputado por Igualada.»

Pocs dies després d'haver tornat aquesta Comissió a Barcelona, es publicava una Reial ordre que establia com a principi el de l'enderrocament de la Ciutadella, conforme havien demanat els diputats representants del Cos provincial, i acceptant la idea també per ells proposada de formar-se una Junta; però manifestant que no s'havia de procedir a l'enderrocament fins que no estiguessin aixecats els quarters i forts per a defensa de la plaça i allotjament de la tropa. Per aquesta Reial ordre es manava als enginyers que immediatament passessin a aixecar els plànols d'aquests quarters.

Llegir l’original en castellà

Pocos días después de haber regresado esta Comisión á Barcelona, se publicaba una Real orden sentando como principio el del derribo de la Ciudadela, conforme pidieran los diputados representantes del Cuerpo provincial, y aceptando la idea también por ellos propuesta de formarse una Junta; pero manifestando que no debía procederse al derribo hasta hallarse levantados los cuarteles y fuertes para defensa de la plaza y alojamiento de la tropa. Por esta Real orden se mandaba á los ingenieros que inmediatamente pasasen á levantar los planos de dichos cuarteles.

En tal estat es troba aquest negoci en el moment d'escriure aquestes línies. Ens trobem el 1866, i la fortalesa de Felip V s'alça encara, més dreta que mai, amb tot l'espantall dels seus baluards i troneres, ja que no dels seus canons i calabossos 1.

Llegir l’original en castellà

En tal estado se halla este negocio en el momento de escribir estas líneas. Nos hallamos en 1866, y la fortaleza de Felipe V se levanta aún, más erguida que nunca, con todo el espantajo de sus baluartes y troneras, ya que no de sus cañones y calabozos 1.

Fi de l’entrada original