Tornar a l'atles

Jerusalen (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 144–145

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És un dels que creuen des del del Carme al de l'Hospital,

Llegir l’original en castellà

Es una de las que cruzan desde la del Carmen á la del Hospital,

Primerament es va dir d'en Porta, per ser de segur el cognom d'alguna família que en aquell lloc tindria propietats; però va canviar aquest nom pel que avui porta a causa d'haver-s'hi establert el convent de religioses de l'orde de Santa Clara, anomenat de Nostra Senyora de Jerusalem, que encara existeix.

Llegir l’original en castellà

Primeramente se llamó den Porta, por ser de seguro el apellido de alguna familia que en aquel sitio tendría propiedades; pero cambió este nombre en el que hoy lleva á causa de haberse establecido en ella el convento de religiosas de la orden de Santa Clara, llamado de Nuestra Señora de Jerusalén, que todavía existe.

Segons tradició històrica, pels volts de 1462 una dona anomenada Rafaela Pagés, natural de Sarrià, va anar en devota peregrinació a visitar el Sant Sepulcre del Senyor a Jerusalem, i al seu retorn va passar per Roma, on va obtenir del Summe Pontífex, que era aleshores Pius II, llicència i facultat per fundar a Barcelona un monestir de monges sota l'advocació de Santa Maria de Jerusalem. Havent arribat poc després a aquesta ciutat amb una companya seva, italiana, que es va associar a aquest pietós pensament, va aconseguir que se li cedís el terreny en què avui es troba edificat el convent, havent d'advertir que abans hi havia existit un altre de religioses dominiques en el mateix punt. i

Llegir l’original en castellà

Según tradición histórica, por los años de 1462 una mujer llamada Rafaela Pagés, natural de Sarria, fué en devota peregrinación á visitar el Santo Sepulcro del Señor á Jerusalén, y á su regreso pasó por Roma, donde obtuvo del Sumo Pontífice, que era á la sazón Pío II, licencia y facultad para fundar en Barcelona un monasterio de monjas bajo la advocación de Santa María de Jerusalén. Habiendo llegado poco después á esta ciudad con una compañera suya, italiana, que se asoció á este piadoso pensamiento, consiguió que se le cediese el terreno en que hoy se halla edificado el convento, debiendo advertir que antes había existido otro de religiosas dominicas en el mismo punto. i

Amb motiu dels esdeveniments de 1835, les monges van evacuar l'edifici, que durant aquell període va servir primer de caserna del batalló de milícia anomenat ELS CARRERS DE BARCELONA I 45

Llegir l’original en castellà

Con motivo de los acontecimientos de i835, las monjas evacuaron el edificio, que durante aquel período sirvió primero de cuartel del batallón de milicia llamado LAS CALLES DE BARCELONA I 45

de la blusa, després del d'artilleria, i, per últim, del de la guàrdia civil; però el 1846 van tornar les religioses a la seva antiga residència, on romanen encara.

Llegir l’original en castellà

de la blusa, después del de artillería, y, por último, del de la guardia civil; pero en 1846 volvieron las religiosas á su antigua residencia, donde permanecen todavía.

Fi de l’entrada original