Segons sembla, s'anomenava antigament de Jaume Gerart, la qual cosa podria fer creure que s'hagués corromput el seu antic nom, mudant-se en el que avui porta, i que se li va posar sens dubte en memòria d'algun propietari de terrenys en aquell lloc.
Llegir l’original en castellà
Según parece, se llamaba antiguamente de Jaume Gerart, lo cual podría hacer creer que se hubiese corrompido su antiguo nombre, mudándose en el que hoy lleva, y que se le puso sin duda en memoria de algún propietario de terrenos en aquel sitio.
Creua des del carrer de Carders al carrer Baix de Sant Pere.
Llegir l’original en castellà
Cruza desde la calle de Carders á la baja de San Pedro.
En una casa d'aquest carrer va estar ocult el general D. Ignacio Gurrea, en certa ocasió en què se'l buscava amb gran afany, potser per afusellar-lo per les seves conegudes idees liberals. Gràcies a l'asil que se li va prestar en aquesta casa, i certament per una família que fins aquell dia li era desconeguda, el general va poder escapar als seus perseguidors i sortir embarcat al cap de pocs dies en un vaixell estranger, ancorat aleshores al nostre port.
Llegir l’original en castellà
En una casa de esta calle estuvo oculto el general D. Ignacio Gurrea, en cierta ocasión en que se le buscaba con gran empeño, acaso para fusilarle por sus conocidas ideas liberales. Gracias al asilo que se le prestó en dicha casa, y ciertamente por una familia que hasta aquel día le fuera desconocida, pudo el general escapar á sus perseguidores y salir embarcado á los pocos días en un buque extranjero, surto á la sazón en nuestro puerto.
Per una estranya coincidència, la mateixa casa que va prestar asil al general Gurrea l'havia prestat tam-bé al general Torrijos, quan encara no havia assolit aquest grau superior, en una certa difícil situació de la seva agitada vida. No farem menció d'aquesta circumstància; però aprofitarem la que se'ns ofereix per donar uns lleugers apunts biogràfics d'aquest il·lustre cabdill de la llibertat, víctima desgraciada de les seves nobles aspiracions i arriscat valor.
Llegir l’original en castellà
Por una extraña coincidencia, la misma casa que prestó asilo al general Gurrea lo había prestado tambien al general Torrijos, cuando aún no había alcanzado este grado superior, en cierta difícil situación de su agitada vida. No haremos mención de esta circunstancia; pero aprovecharemos la que se nos ofrece para dar unos ligeros apuntes biográficos de este ilustre caudillo de la libertad, víctima desgraciada de sus nobles aspiraciones y arrojado valor.
Va ser el general D. José María de Torrijos home d'heroic temple, ànima resolta i generosa, d'aquestes que no passen sobre la terra sense deixar rastre de grandesa o de llàgrimes. Va néixer a la vila de Madrid el 20 de març de 1791. Protegit per Carles IV i ajudat grandement pel seu coratge, pels seus instints i per l'avantatge que portava als més dels seus companys en els estudis militars, va pujar i va brillar d'una manera extraordinària en la carrera de les armes. Va ser nomenat capità del regiment d'Ultonia a una edat molt primerenca, i d'allà endavant la seva vida va caminar enllaçada amb les atzaroses vicissituds de la seva època.
Llegir l’original en castellà
Fué el general D. José María de Torrijos hombre de heroico temple, alma resuelta y generosa, de esas que no pasan sobre la tierra sin dejar rastro de grandeza ó de lágrimas. Nació en la villa de Madrid el 20 de Marzo de 179 1. Protegido por Carlos IV y ayudado grandemente por s*u arrojo, por sus instintos y por la ventaja que llevaba á los más de sus compañeros en los estudios militares, subió y brilló de un modo extraordinario en la carrera de las armas. Fué nombrado capitán del regimiento de Ultonia en edad muy temprana, y de allí en adelante su vida caminó enlazada con las azarosas vicisitudes de su época.
El memorable dia Dos de Maig de 1808 va prendre part activa en la resistència: va ser fet presoner i anava a ser afusellat. Li va salvar la vida un ajudant del duc de Berg, Borrelli, a qui ell mateix havia alliberat aquell matí del furor popular. No seguirem pas a pas la gloriosa carrera dels seus fets militars. N'hi ha prou de dir que en les innumerables accions de guerra en què va prendre part, va donar eminents proves d'intrepidesa i encert; que va ser ferit greument en dues d'aquelles, i que, sense més protecció que els seus alts i continus mereixements, va arribar al grau de coronel als vint-i-dos anys d'edat, al de brigadier als vint-i-quatre, i vuit anys més tard al de mariscal de camp, després d'haver donat, en la persecució de les faccions que es van alçar de 1820 a 1822, nous i assenyalats testimonis del seu valor i la seva perícia. Tal va arribar a ser en aquell període la seva ELS CARRERS DE BARCELONA 143
Llegir l’original en castellà
El memorable día Dos de Mayo de 1808 tomó parte activa en la resistencia: fué hecho prisionero é iba á ser fusilado. Salvó su vida un edecán del duque de Berg, Borrelli, á quien él mismo había libertado aquella mañana del furor popular. No seguiremos paso á paso la gloriosa carrera de sus hechos militares. Baste decir que en las innumerables acciones de guerra en que tomó parte, dio eminentes pruebas de intrepidez y acierto; que fué herido gravemente en dos de aquéllas, y que, sin más protección que sus altos y continuos merecimientos, llegó al grado de coronel á los veintidós años de edad, al de brigadier á los veinticuatro, y ocho años más tarde al de mariscal de campo, después de haber dado, en la persecución de las facciones que se alzaron de 1820 á 1822, nuevos y señalados testimonios de su valor y su pericia. Tal llegó á ser en aquel período su I.AS CALLES DE BARCELONA 143
activitat, que en menys de quatre mesos va assetjar i va prendre Cervera i va sostenir contra les faccions trenta-nou accions de guerra.
Llegir l’original en castellà
actividad, que en menos de cuatro meses sitió y tomó Cervera y sostuvo contra las facciones treinta y nueve acciones de guerra.
El 1823 va ser nomenat ministre de la Guerra; però els desastrosos vaivens polítics d'aquella època li van impedir prendre possessió del seu càrrec. Derrocat el govern constitucional, es va refugiar Torrijos a França. D'allà es va traslladar en breu a Anglaterra, on va passar molts anys d'emigració. El sossec de la seva nova vida va portar naturalment el seu ànim actiu i laboriós al cultiu de les lletres. Va escriure i traduir alguns llibres militars i històrics, i no poques vegades va buscar en la poesia solàs i esbarjo, com ja anteriorment ho havia fet, quan pels seus principis liberals va estar pres en els calabossos de la Inquisició de Múrcia. Però la poesia era per a ell mer lleure, i no vocació veritable. Els seus versos pateixen de manca d'inspiració i d'espontaneïtat; són generalment laboriosos i poc eufònics.
Llegir l’original en castellà
En 1823 fué nombrado ministro de la Guerra; pero los desastrosos vaivenes políticos de aquella época le impidieron tomar posesión de su cargo. Derrocado el gobierno constitucional, se refugió Torrijos en Francia. De allí se trasladó en breve á Inglaterra, donde pasó muchos años de emigración. El sosiego de su nueva vida llevó naturalmente su ánimo activo y laborioso al cultivo de las letras. Escribió y tradujo algunos libros militares é históricos, y no pocas veces buscó en la poesía solaz y esparcimiento, como ya anteriormente lo había hecho, cuando por sus principios liberales estuvo preso en los calabozos de la Inquisición de Murcia. Pero la poesía era para él mero recreo, y no vocación verdadera. Sus versos adolecen de falta de estro y de espontaneidad; son por lo común laboriosos y poco eufónicos.
Vivint forçosament en terra estrangera, el seu pensament i el seu cor es giraven sense parar cap a la seva pàtria estimada i als seus somnis de llibertat. La revolució de 1830 va venir a engrandir el seu ànim i les seves esperances, fent-li jutjar proper el moment oportú per entrar al territori espanyol i posar en armes la nació contra el govern absolut del rei. Després d'una curta residència a Gibraltar, va acometre la seva temerària empresa, amb un grapat de gent valerosa, a les costes de Màlaga. Tots coneixen el desenllaç, sagnant i dolorós (1831).
Llegir l’original en castellà
Viviendo forzosamente en tierra extranjera, su pensamiento y su corazón se volvieron sin cesar á su patria amada y á sus sueños de libertad. La revolución de i83o vino á engrandecer su ánimo y sus esperanzas, haciéndole juzgar cercano el momento oportuno para entrar en el territorio español y poner en armas á la nación contra el gobierno absoluto del rey. Después de una corta residencia en Gibraltar, acometió su temeraria empresa, con un puñado de gente denodada, en las costas de Málaga. Todos conocen el éxito, sangriento y doloroso (i83i).
Torrijos, al·lucinat per la seva sana intenció i pel fervor dels seus propòsits, no va tenir en compte potestats constituïdes, i va ser víctima de la seva inconsiderada confiança. Afusellat pocs dies després del seu desembarcament, va rebre la mort Amb imponent calma,
Llegir l’original en castellà
Torrijos, alucinado por su sana intención y por el fervor de su^propósitos, no tuvo en cuenta potestades constituidas, y fué víctima de su inconsiderada confianza. Fusilado pocos días después de su desembarco, recibió la muerte Con imponente calma,
La seva augusta sien immarcesible palma;
Llegir l’original en castellà
Su augusta sien inmarcesible palma;
és a dir, amb la serenitat pròpia del seu alt temple, i amb l'energia que infonen en tals ànimes les passions polítiques. Els poetes van cantar el seu lamentable final, i va ser considerat, segons el llenguatge d'aquell temps, com un màrtir de la llibertat.
Llegir l’original en castellà
esto es, con la serenidad propia de su alto temple, y con la energía que infunden en tales almas las pasiones políticas. Los poetas cantaron su lamentable fin, y fué considerado, según el lenguaje de aquel tiempo, como un mártir de la libertad.
Fi de l’entrada original