Hi desembocan els carrers de la Palma de Santa Catalina, Sant Silvestre, Semoleres, Flor de lliri, Sant Jacint, Giralt Pellicer, Gombau, Tragí i Freixures.
Llegir l’original en castellà
Desembocan en ella las calles de la Palma de Santa Catalina, San Silvestre, Semolevas, Flor de lliri, San Jacinto, Giralt Pellicer, Gombau, Tragíy Freixuvas.
És coneguda aquesta plaça entre el poble per mercat de Santa Caterina, a conseqüència del fet que en ella s'aixecava el fastuós convent de religiosos de l'orde de predicadors, primera de les mendicants, conegut per convent de Santa Caterina, enderrocat el qual es va obrir la plaça que avui existeix dedicant-la a mercat, conforme veurem.
Llegir l’original en castellà
Es conocida esta plaza entre el vulgo por mercado de Santa Catalina, á consecuencia de que en ella se levantaba el grandioso convento de religiosos de la orden de predicadores, primera de las mendicantes, conocido por convento de Santa Catalina, derribado el cual se abrió la plaza que hoy existe dedicándola á mercado, conforme veremos.
Diguem alguna cosa primer del que era el convent.
Llegir l’original en castellà
Digamos algo primero de lo que era el convento.
Es pot dir que el va fundar el cèlebre bisbe Berenguer de Palou, de qui ja s'ha parlat diverses vegades en aquesta obra. Sacerdot i soldat alhora, els pobles no tenien cap més dolç ni més benèfic pastor; els moros no tenien cap més terrible ni més decidit enemic. Al seu pas per Bolonya de retorn de la cort pontifícia, a on l'havien cridat importants assumptes, es va apassionar pel zel apostòlic dels germans predicadors, i simpatitzant amb la noble idea de Sant Domènec, va voler que la seva pàtria fos una de les primeres a adoptar-la. Així, doncs, va aconseguir que alguns religiosos el seguissin, i, arribats a Barcelona, el prelat els va proporcionar per establir el seu convent una certa extensió de terreny propi de Pere Gruny i unes vuit o deu casetes al costat del Call dels jueus, en la que avui és carrer de Sant Domènec.^
Llegir l’original en castellà
Puede decirse que lo fundó el célebre obispo Berenguer de Palou, de quien ya se ha hablado distintas veces en esta obra. Sacerdote y soldado á un mismo tiempo, los pueblos no tenían más dulce ni más benéfico pastor; los moros no tenían más terrible ni más decidido enemigo. A su paso por Bolonia de regreso de la corte pontificia, á donde le habían llamado importantes asuntos, prendóse del celo apostólico de los hermanos predicadores, y simpatizando con la noble idea de Santo Domingo, quiso que su patria fuese una de las primeras en adoptarla. Así, pues, consiguió que algunos religiosos le siguieran, y, llegados á Barcelona, el prelado les proporcionó para establecer su convento cierta extensión de terreno propio de Pedro Gruny y unas ocho ó diez casitas junto al Cali de los judíos, en la que es hoy calle de Santo Domingo.^
És tradició que al mateix carrer i a les mateixes cases va estar Sant Domènec al seu pas per Barcelona de retorn a Itàlia. (V. carrer de Marlet.)
Llegir l’original en castellà
Es tradición que en la misma calle y en las mismas casas estuvo Santo Domingo á su paso por Barcelona de regreso á Italia. (V. calle de Marlet.)
Feia tot just tres anys que els pares dominics s'havien establert a la cort dels comtes, quan el que havia de ser més tard Sant Ramon de Penyafort, natural del castell d'aquest nom a Catalunya prop de Vilafranca, canonge i ardiaca fins aleshores de la Catedral, va prendre l'hàbit de la religió de Sant Domènec a la indicada residència a tocar del Call, el dia de Divendres Sant de 1122 [sic: 1222].
Llegir l’original en castellà
Tres años hacía apenas que se habían establecido los padres dominicos en la corte de los condes, cuando el que debía ser más tarde San Raimundo de Peñafort, natural del castillo de este nombre en Cataluña cerca de Villafranca, canónigo y arcediano hasta entonces de la Catedral, tomó el hábito de la religión de Santo Domingo en la indicada residencia junto al Cali, el día de Viernes Santo de 1122.
Poc després de la presa d'hàbit d'aquest il·lustre català, honra i glòria de la religió dominica, els monjos, veient-se molt estrets en el seu monestir i bastant amb prou feines la seva estretor per als individus de l'ordre, impedint-los admetre altres membres, van aconseguir que la Municipalitat els cedís unes cases per construir nou convent en el lloc on s'elevava una capella consagrada a Santa Caterina, verge i màrtir.
Llegir l’original en castellà
Poco después de la toma de hábito de este ilustre catalán, honra y prez de la religión dominica, los monjes, viéndose muy reducidos en su monasterio y bastando apenas su estrechez para los individuos de la orden, impidiéndoles admitir á otros miembros, consiguieron que la Municipalidad les cediese unas casas para construir nuevo convento en el lugar donde se elevaba una capilla consagrada á Santa Catalina, virgen y mártir.
El 1252 el temple ja estava gairebé conclòs; però mancats els religiosos de diners per acabar l'obra amb tanta sumptuositat començada, van recórrer al rei En Jaume el Conqueridor, que es va obligar a donar-li fi pel que fa a les parets, sostre, finestres, vitralls i tot el que faltava, obligant-se a donar el necessari dels primers diners que li arribarien de Tunis o de Sicília o de qualsevol altra part. A més, va concedir per a remat de la fàbrica un dret imposat sobre les mercaderies que es descarregaven al port de Barcelona. Ja també el 1223 el mateix rei havia atorgat a l'orde el privilegi d'extreure de la séquia comtal tota l'aigua necessària per al consum de la casa i el reg de l'hort veí, i per fi, per demostrar l'afecte amb què mirava l'orde, va donar prematurament el títol de reial al convent que s'elevava i que havia de ser el primer de dominics de la província.
Llegir l’original en castellà
En 1252 el templo estaba ya casi concluido; pero faltos los religiosos de dinero para terminar la obra con tanta suntuosidad empezada, recurrieron al rey Don Jaime el Conquistador, que se obligó á darla fin en lo tocante á las paredes, techo, ventanas, vidrieras y demás que faltaba, obligándose á dar lo necesario del primer dinero que le llegaría de Túnez ó de Sicilia ó de otra cualquier parte. A más, concedió para remate de la fábrica un derecho impuesto sobre las mercancías que se descargaban en el puerto de Barcelona. Ya también en 1223 el mismo rey había otorgado á la orden el privilegio de extraer de la acequia condal toda el agua necesaria para el consumo de la casa y el riego de la huerta vecina, y por fin, para demostrar el cariño con que miraba á la orden, dio prematuramente el título de real al convento que se levantaba y que ser debía el primero de dominicos de la provincia.
L'obra ja estava conclosa el 1262.
Llegir l’original en castellà
La obra estaba ya concluida en 1262.
I si tant va deure el convent de Santa Caterina al bisbe Palou i al rei D. Jaume, no degué menys a Don Berenguer de Moncada, ciutadà de Barcelona, el qual, per la gran afició que tenia als religiosos, els va construir el dormitori i les cel·les, i quan va morir va deixar per acabar la fàbrica tan gran quantitat de diners, que amb ella es va fer el claustre, refectori, infermeria, hospici i cuina. Més encara: va manar que a la seva costa es fes a l'església del convent la capella de Santa Maria Magdalena, i en ella un sepulcre on se'l va traslladar des de Sevilla, punt en què va morir el 13 de novembre de 1628.
Llegir l’original en castellà
Y si tanto debió el convento de Santa Catalina al obispo Palouy al rey D. Jaime, no debió menos á Don Berenguer de Moneada, ciudadano de Barcelona, el cual, por la grande afición que tenía á los religiosos, les labró el dormitorio y las celdas, y cuando murió dejó para dar fin á la fábrica tan gran cantidad de dinero, que con ella se hizo el claustro, refectorio, enfermería, hospicio y cocina. Más aún: mandó que á su costa se hiciese en la iglesia del convento la capilla de Santa María Magdalena, y en ella un sepulcro donde se le trasladó desde Sevilla, punto en que murió el i3 de Noviembre de 1628.
Descansava a l'església de Santa Caterina, juntament amb la seva esposa Dna. Blanca de Moncada.
Llegir l’original en castellà
Descansaba en la iglesia de Santa Catalina, junto con su esposa Doña Blanca de Moneada.
En honor i memòria seva, els religiosos deien una missa tots els divendres de l'any.
Llegir l’original en castellà
En honra y memoria suya, los religiosos decían una misa todos los viernes del año.
Homes cèlebres compta en els seus annals aquest convent. Els anirem citant per l'ordre que ho fa Diago, un dels seus cronistes.
Llegir l’original en castellà
Varones célebres cuenta en sus anales este convento. Los iremos citando por el orden que lo hace Diago, uno de sus cronistas.
En primer lloc el beat Fra Pere Cendra, conseller de D. Jaume el Conqueridor i prior de Santa Caterina. Es compten diversos miracles que s'atribueixen a aquest servent de Déu. Havent el 1598 obert la seva tomba i tret els seus ossos, van acudir a adorar-los a l'església del convent el rei d'Espanya D. Felip III, la seva esposa Dna. Margarida d'Àustria, la seva germana la infanta Dna. Isabel Clara Eugènia d'Àustria i l'arxiduc d'Àustria Albert, tots en aquell moment a Barcelona.
Llegir l’original en castellà
En primer lugar el bienaventurado Fr. Pedro Cendra, consejero de D. Jaime el Conquistador y prior de Santa Catalina. Cuéntanse varios milagros que se atribuyen á este siervo de Dios. Habiendo en i5g8 abierto su tumba y sacado sus huesos, acudieron á adorarlos en la iglesia del convento el rey de España D. Felipe III, su esposa Doña Margarita de Austria, su hermana la infanta Doña Isabel Clara Eugenia de Austria y el archiduque de Austria Alberto, todos á la sazón en Barcelona.
Figura entre els religiosos notables d'aquest convent Fra Pere de Centelles, qui va prendre l'hàbit de Sant Domènec sent bisbe de Barcelona pels anys de 1244.
Llegir l’original en castellà
Figura entre los religiosos notables de este convento Fr. Pedro de Centellas, quien tomó el hábito de Santo Domingo siendo obispo de Barcelona por los años de 1244.
Digne és també d'honrosa memòria Fra Berenguer de Castellbisbal, prior un dia del mateix convent i que passà a l'illa de Mallorca quan el rei D. Jaumeva partir amb el seu exèrcit a conquerir-la. Al retorn de l'illa fou elegit bisbe de Girona i fundà en aquella ciutat el convent de dominics.
Llegir l’original en castellà
Digno es también de honrosa memoria Fr. Berenguer de Castellbisbal, prior un día del mismo convento y que pasó á la isla de Mallorca cuando el rey D. Jaime partió con su ejército á conquistarla. Al regreso de la isla fué electo obispo de Gerona y fundó en aquella ciudad el convento de dominicos.
Fill va ser també de Santa Caterina, ja que en aquest convent va prendre l'hàbit, Fra Bernat de Muro, bisbe de Vic. A la seva mort va ser enterrat a l'església i a la capella de Santa Anna. Va morir el 1264.
Llegir l’original en castellà
Hijo fué también de Santa Catalina, pues que en este convento tomó el hábito, Fr. Bernardo de Muro, obispo de Vich. A su muerte fué enterrado en la iglesia y en la capilla de Santa Ana. Murió en 1264.
Per aquesta època vivia encara Fra Arnau de Sagarra, natural del territori de Barcelona, home notable, il·lustre en opinió i fama, que havia après teologia de qui l'havia après Sant Tomàs d'Aquino, és a dir, d'Albert el Gran. Era Fra Arnau provincial de tota Espanya i confessor de D. Jaume I, el qual se'l va emportar amb ell a la conquesta del regne de Múrcia.
Llegir l’original en castellà
Por este tiempo vivía aún Fr. Arnaldo de Sagarra, natural del territorio de Barcelona, varón notable, esclarecido en opinión y fama, que había aprendido teología de quien la aprendiera Santo Tomás de Aquino, es decir, de Alberto Magno. Era Fr. Arnaldo provincial de toda España y confesor de D. Jaime I, el cual se lo llevó consigo á la conquista del reino de Murcia.
Un cas refereixen les cròniques, al qual hem de donar lloc en aquest lloc per curiós, deixant-les a elles mateixes que ens el relatin amb la seva característica senzillesa.
Llegir l’original en castellà
Un caso refieren las crónicas, al que hemos de dar lugar en este sitio por lo curioso, dejándolas á ellas mismas que nos lo relaten con su característica sencillez.
«Ja essent el rei a Oriola, van arribar dos almogavers de Lorca a mitjanit i li van donar avís que els moros enviaven auxili a la ciutat de Múrcia, i que anaven 800 genets que portaven 2.000 bèsties de càrrega carregades, i 2.000 peons ben armats que els seguien i que havien passat per Lorca a la posta de sol. Va partir de seguida el rei, i passat ja el riu Segura va arribar a l'alba a una alqueria que està al camí per on els moros havien de passar, entre la ciutat de Múrcia i la muntanya, al camí de Cartagena al costat d'un turó, on solien enterrar els reis moros de Múrcia. En aquest lloc va manar ordenar les seves hosts de manera que els infants els seus fills estiguessin a l'avantguarda i ell a la rereguarda, amb ànim que aquell dia no només s'havia de lluitar amb els genets i gent que anava al socors, sinó també amb els que estaven en defensa de la ciutat, que era molta i molt escollida gent.»
Llegir l’original en castellà
«Estando ya el rey en Orihuela, llegaron dos almogávares de Lorca á media noche y diéronle aviso que los moros enviaban socorro á la ciudad de Murcia, y que iban 800 jinetes que llevaban 2.000 acémilas cargadas, y 2.000 peones bien armados que las seguían y que habían pasado por Lorca á puesta de sol. Partió desde luego el rey, y pasado ya el río Segura llegó al amanecer á una alquería que está en el camino por donde los moros habían de pasar, entre la ciudad de Murcia y la montaña, en el camino de Cartagena junto á un cerro, donde solían enterrar los reyes moros de Murcia. En este puesto mandó ordener sus haces de manera que los infantes sus hijos estuviesen en la vanguardia y él en la retaguardia, con ánimo que aquel día no sólo se había de pelear con los jinetes y gente que iba al socorro, pero aun con los que estaban en defensa de la ciudad, que era mucha y muy escogida gente.»
Advertir això i el risc que en tot s'oferia va ser part perquè el rei sortís de la rereguarda per animar els infants i dir-los que s'acordessin de qui eren fills, i que com a tals fessin el que devien. Perquè al qui allí no ho mostrés amb esforç i valentia, mai el tindria per tal. Aquesta pròpia consideració del risc de la batalla va fer també que abans de presentar-la cridés Fra Arnau per confessar-se amb ell.
Llegir l’original en castellà
Advertir eso y el riesgo que en todo se ofrecía fué parte para que el rey saliese de la retaguardia para animar á los infantes y decirles que se acordasen cuyos hijos eran, y que como tales hiciesen lo que debían. Porque al que allí no lo mostrase con esfuerzo y valentía, jamás lo tendría por tal. Esta propia consideración del riesgo de la batalla hizo también que antes de presentarla llamase á Fr. Arnaldo para confesarse con él.
Estava aleshores el rei mal ferit dels amors tan sabuts de Dna. Berenguera Alfonso, que era filla de l'infant D. Alfons, senyor de Molina i Mesa, oncle del rei de Castella. Posat, doncs, de genolls als peus de Fra Arnau, li va dir les següents paraules, segons el mateix rei les va revelar després a alguns:
Llegir l’original en castellà
Andaba entonces el rey mal herido de los amores tan sabidos de Doña Berenguela Alfonso, que era hija del infante D. Alfonso, señor de Molina y Mesa, tío del rey de Castilla. Puesto, pues, de rodillas á los pies de Fr. Arnaldo, díjole las siguientes palabras, según el mismo'rey las reveló después á algunos:
— Ningú està net de pecat. El tinc jo també, i és el del fet de Dna. Berenguera, encara que confio que per ell no donaré en la venjança de l'Omnipotent ni periré en la batalla, ja que des d'ara proposo d'estar amb ella sense pecat com el marit habita amb la seva dona. El misericordiós Déu sap que el meu propòsit en la conquesta d'aquest regne de Múrcia és reduir-lo a Crist i fer que aquí sigui conegut i reverenciat, i que el risc en què em poso és per engrandir el seu sant nom. I així per aquesta vegada aixecarà la mà de prendre venjança del meu pecat.
Llegir l’original en castellà
— Ninguno está limpio de pecado. Téngolo yo también, y es el del hecho de Doña Berenguela, aunque confío que por él no daré en la venganza del Omnipotente ni pereceré en la batalla, pues desde ahora propongo de estar con ella sin pecado como el marido habita con su mujer. El misericordioso Dios sabe que mi propósito en la conquista de este reino de Murcia es reducirlo á Cristo y hacer que aquí sea conocido y reverenciado, y que el riesgo en que me pongo es por engrandecer su santo nombre. Y así por esta vez levantará la mano de tomar venganza de mi pecado.
Va demanar dit això l'absolució, i no volent-la donar el prudent confessor sense que tingués propòsit d'apartar-se de la dama, va dir el rei:
Llegir l’original en castellà
Pidió dicho esto la absolución, y no queriéndosela dar el prudente confesor sin que tuviese propósito de apartarse de la dama, dijo el rey:
— Jo entro a la batalla amb propòsit de viure sense pecat mortal i de servir a Déu per un camí o per un altre.
Llegir l’original en castellà
— Yo entro en la batalla con propósito de vivir sin pecado mortal y de servir á Dios por un camino ó por otro.
No va voler Fra Arnau absoldre'l per semblar-li que no tenia el que es requeria. Es va afligir el rei per això, i afligit li va dir:
Llegir l’original en castellà
No quiso Fr. Arnaldo absolverlo por parecerle que no tenía lo que se requería. Afligióse el rey por ello, y afligido le dijo:
— Doneu-me si més no la vostra benedicció, ja que no m'absoleu.
Llegir l’original en castellà
— Dadme á lo menos vuestra bendición, ya que no me absolvéis.
La hi va donar Fra Arnau, trencant-se-li les entranyes de compassió, i pregant a grans crits per ell al Senyor que en tan diversos encontres de guerra el guardés. I Déu va voler que, manant després el rei tocar les trompetes, i desplegar les banderes, i sortir ordenades les files, i atacar els enemics, ells es van posar en fugida al primer encontre, desfent el camí fet i tornant al lloc d'on havien sortit.
Llegir l’original en castellà
Diósela Fr. Arnaldo rompiéndosele las entrañas de compasión, y rogando á voz en grito por él al Señor que en tan varios encuentros de guerra lo guardase. Y Dios fué servido que mandando luego el rey sonar las trompetas, y desplegar las banderas, y salir ordenadas las haces, y acometer á los enemigos, se pusieron ellos en huida al primer encuentro, desandando lo andado y volviéndose al puesto de donde habían salido.
Hem volgut explicar aquest cas per fer veure l'influx i la superioritat de què gaudien els frares respecte als reis i sobirans de la terra.
Llegir l’original en castellà
Hemos querido contar este caso para hacer ver el influjo y la superioridad de que gozaban los frailes con respecto á los reyes y soberanos de la tierra.
Fra Arnau va morir el 2 de Novembre de 1269.
Llegir l’original en castellà
Fr. Arnaldo murió en 2 de Noviembre de 1269.
Un dels més preclars fills d'aquest convent, i potser el millor, va ser sens discussió el justament famós Ramon de Penyafort. Descendent d'una noble família catalana, va ser catedràtic de lògica a Barcelona als vint anys i va passar tot seguit a Bolonya amb objecte de dedicar-se a l'estudi de la teologia. Allí el va trobar el bisbe D. Berenguer de Palou i el va instar perquè tornés a Barcelona, on se'l va nomenar immediatament canonge i paborde de la Catedral, funcions que va exercir fins al dia de prendre l'hàbit de Sant Domènec, segons hem vist ja.
Llegir l’original en castellà
Uno de los más preclaros hijos de este convento, y acaso el mejor, fué sin disputa el justamente famoso Raimundo de Peñafort. Descendiente de una noble familia catalana, fué catedrático de lógica en Barcelona á los veinte años y pasó en seguida á Bolonia con objeto de dedicarse al estudio de la teología. Allí le encontró el obispo D. Berenguer de Palou y le instó para que volviese á Barcelona, donde se le nombró inmediatamente canónigo y pavorde de la Catedral, cuyas funciones llenó hasta el día de tomar el hábito de Santo Domingo, según hemos ya visto.
No referirem tots els esdeveniments de la seva vida, rica en virtuts i en miracles; només citarem de passada alguns fets que ens serviran per delinear la fesomia d'aquest sant home, una de les glòries i celebritats catalanes.
Llegir l’original en castellà
No referiremos todos los acontecimientos de su vida, rica en virtudes y en milagros; sólo citaremos de paso algunos hechos que nos servirán para delinear la fisonomía de este santo varón, una de las glorias y celebridades catalanas.
L'1 d'agost de 1223 se li apareixia la Verge i li deia com era la voluntat de Déu que s'instituís un orde per a redempció de captius. La mateixa visió tenien D. Jaume I i Sant Pere Nolasc. Juntament aleshores amb ells Sant Ramon, va apressar la forma- ELS CARRERS DE BARCELONA 129,
Llegir l’original en castellà
En i.° de Agosto de 1223 se le aparecía la Virgen y le decía cómo era la voluntad de Dios que se instituyese una orden para redención de cautivos. La misma visión tenían D. Jaime I y San Pedro Nolasco. Junto entonces con ellos San Raimundo, apresuró la forma- LAS CALLES DE BARCELONA I2Q,
ció del cèlebre orde de la Mercè, i ell mateix va vestir l'hàbit a Pere Nolasc.
Llegir l’original en castellà
ción de la célebre orden de la Merced, y él mismo vistió el hábito á Pedro Nolasco.
Pels anys 1233 renunciava Sant Ramon l'arquebisbat de Tarragona, i també el de Braga, que amb afany volia que acceptés el papa Gregori IX. No desitjava el nostre sant càrrecs ni distincions. Li bastava la seva vida tranquil·la i retirada al claustre del seu convent de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Por los años 1233 renunciaba San Raimundo el arzobispado de Tarragona, y también el de Braga, que con empeño quería que aceptase el papa Gregorio IX. No deseaba nuestro santo empleos ni distinciones. Bastábale su vida tranquila y retirada en el claustro de su convento de Barcelona.
No obstant això, va ser nomenat general de l'orde, càrrec que va haver d'admetre malgrat les seves reiterades negatives; però no va trigar a dimitir-lo per tornar al seu retir i solitud.
Llegir l’original en castellà
Sin embargo, fué nombrado general de la orden, empleo que tuvo que admitir á pesar de sus reiteradas negativas; pero no tardó en dimitirlo para volver á su retiro y soledad.
Reis i papes es van esmerar a afavorir Ramon, a demanar els seus consells al sant català, la fama del qual de saber i de virtut omplia tot el món. Cosa sabuda és també el zel que va demostrar durant tota la seva vida per la conversió dels infidels a la fe de Crist, i de com va procurar que hi hagués estudis d'hebreu i àrab a Tunis i a Múrcia, perquè, aprenent aquestes llengües les missions, poguessin més fàcilment els religiosos predicar als infidels. A ell es deu així mateix que Sant Tomàs d'Aquino compongués el seu llibre contra els gentils, refutant i destruint els seus principals errors.
Llegir l’original en castellà
Reyes y papas se esmeraron en favorecerá Raimundo, en pedir sus consejos al santo catalán, cuya fama de saber y de virtud llenaba todo el mundo. Sabida cosa es también el celo que demostró durante toda su vida por la conversión de los infieles á la fe de Cristo, y de cómo procuró que hubiese estudios de hebreo y árabe en Túnez y en Murcia, para que, aprendiendo estas lenguas las misiones, pudiesen más fácilmente los religiosos predicar á los infieles. A él se debe asimismo que Santo Tomás de Aquino compusiese su libro contra los gentiles, refutando y destruyendo sus principales errores.
Deixem de contar, per sabut de tots, el conte meravellós del seu viatge de Mallorca a Barcelona sobre la capa negra de l'orde que estesa sobre l'aigua li va servir de vaixell, i passem també altres miracles que es refereixen i se li atribueixen, tot per provar la santedat de la seva vida sota tots punts exemplar.
Llegir l’original en castellà
Dejamos de contar, por sabido de todos, el cuento peregrino de su viaje de Mallorca á Barcelona sobre la capa negra de la orden que extendida sobre el agua le sirvió de buque, y pasamos también otros milagros que se refieren y se le achacan, todo para probar la santidad de su vida bajo todos puntos ejemplar.
Va morir el 1275 a una edat molt avançada, i va ser canonitzat per Climent VIII el 1601.
Llegir l’original en castellà
Murió en 1275 á una edad muy avanzada, y fué canonizado por Clemente VIII en 1601.
El seu túmul era a la capella del seu nom a l'església del convent de Barcelona i eren innombrables els miracles que es contaven crèdulament esdevinguts tom XXI g I3O VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Su túmulo estaba en la capilla de su nombre en la iglesia del convento de Barcelona y eran innumerables los milagros que se contaban crédulamente acaecidos tomo" XXI g I3O VÍCTOR BALAGUER
per intercessió de Sant Ramon després de mort. La terra que hi havia al costat del sepulcre creia el poble que tenia particular virtut per obrar miracles, curar malalties, remeiar mals i assolir beneficis; així és que molts en portaven contínuament amb si, altres la menjaven, altres se la bevien barrejada amb aigua. Un autor religiós diu que en tres-cents anys s'havia tret d'aquell petit lloc una quantitat tan gran de terra o pols per curar diferents malalties, que si s'ajuntava no cabria en grans profunditats i abismes 1.
Llegir l’original en castellà
por intercesión de San Raimundo después de muerto. La tierra que había junto al sepulcro creía el vulgo que tenía particular virtud para obrar milagros, curar enfermedades, remediar males y alcanzar beneficios; así es que muchos llevaban de ella continuamente consigo, otros la comían, otros se la bebían mezclada con agua. Un autor religioso dice que en trescientos años se había sacado de aquel pequeño lugar tan gran cantidad de tierra ó polvo para curar distintas enfermedades, que si se juntaba no cabría en grandes profundidades y abismos 1.
D'aquesta terra meravellosa i en la virtut de la qual es creia cegament, va dir Leonardo:
Llegir l’original en castellà
De esta tierra maravillosa y en cuya virtud ciegamente se creía, dijo Leonardo:
Hi ha en aquest penyal fort Altra virtut amagada, Que a la pols estèril converteix En instrument de vida De despulles de la mort.
Llegir l’original en castellà
Hay en esta peña fuerte Otra virtud escondida, Que al polvo estéril convierte En instrumento de vida De despojos de la muerte.
Veniu a veure una mina, L'espantosa virtut de la qual Del que a la mort inclina Produeix vida i salut Amb medicina general.
Llegir l’original en castellà
Venid á ver una mina, Cuya espantosa virtud De lo que á la muerte inclina Produce vida y salud Con general medicina.
Tot ho canvia i converteix Sense que l'instruesqui aquesta sort Cap de les estrelles; Que més virtut que hi ha en elles Hi ha en aquest penyal fort.
Llegir l’original en castellà
Todo lo trueca y convierte Sin que le instruya esa suerte Ninguna de las estrellas; Que más virtud que hay en ellas Hay en esta peña fuerte.
Quan la canonització de Sant Ramon o Sant Raimon de Penyafort el 1601, hi hagué tan grans i solemnes festes a Barcelona, que encara d'elles viu memòria tradicional, i amb la seva relació va omplir el P. Rebullosa un volum de 500 pàgines. En descriure dit
Llegir l’original en castellà
Cuando la canonización de San Ramón ó San Raimundo de Peñafort en 1601, huto tan grandes y solemnes fiestas en Barcelona, que aún de ellas vive tradicional memoria, y con su relación llenó el P. Rebullosa un volumen de 5oo páginas. Al describir dicho
1 El sepulcre de què aquí es parla, força deteriorat, es troba avui al Museu de l'Acadèmia de Bones Lletres en els claustres de Sant Joan.
Llegir l’original en castellà
1 El sepulcro de que aquí se habla, bastante deteriorado, se halla hoy en el Museo de la Academia de Buenas Letras en los claustros de San Juan.
autor la famosa processó que tingué lloc amb aquest motiu, fa una detallada pintura del luxe i riquesa dels tabernacles en què eren portades les imatges de Sant Ramon i de Santa Caterina, pintura que per la curiositat transcrivim a continuació. Diu així:
Llegir l’original en castellà
autor la famosa procesión que tuvo lugar con este motivo, hace una detallada pintura del lujo y riqueza de los tabernáculos en que eran llevadas las imágenes de San Ramón y de Santa Catalina, pintura que por lo curiosa trasladamos á continuación. Dice así:
El tabernacle en què anava el gloriós Sant Ramon era de factura quadrada i de meravellosa arquitectura, amb quatre belles columnes rodones posades a les quatre cantonades i amb les estriadures de molts llistons. D'aquestes columnes partien quatre arcs sobre els quals s'assentaven les cornises, de les quals partien sis arcs que al mig feien un graciós cimbori. Estava tot aquest tabernacle vestit de tafetà blau i teleta de blau i plata, amb les bases i capitells de les columnes de teleta d'or encarnat i blau, entorxades amb unes cintes blaves i de color de palla amb passamans d'or, a més que en l'entorxat de les bases hi havia unes perles de cristall, i entre perla i perla un gra d'or de la mateixa mida, i en el dels capitells unes cintes de plata amb cadenes d'or. Les columnes estaven cobertes d'ullets d'or, de cristall, d'ambre i de camafeus guarnits d'or i entorxades amb cadenes de plata, i els llistons de les seves estriadures coberts de teleta verda i or, entorxats amb cintes de plata. A les pestanyes de la cornisa i arquitrau feia una bella perspectiva un gran i ric passamans d'or, i pel fris feien gracioses ones unes cadenes d'or i plata amb molts botons d'or i ambre esmaltats, amb moltes flors de teles d'or i sedes de colors en els espais; una rica venera d'or a cada cantonada, i al mig d'ella un gran fermall amb molts diamants, robins i perles; i damunt de la cornisa al front del tabernacle hi havia una creu de Sant Jaume de més de mig pam, feta de do- I32 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
cEl tabernáculo en que iba el glorioso San Ramón era de hechura cuadrada y de maravillosa arquitectura, con cuatro hermosas columnas redondas puestas á las cuatro esquinas y con las estriaduras de muchos listones. De estas columnas partían cuatro arcos sobre lo cual asentaban las cornisas, de las cuales partían seis arcos que en el medio hacían un agraciado cimborio. Estaba todo este tabernáculo vestido de tafetán azul y telilla de azul y plata, con las basas y chapiteles de las columnas de telilla de oro encarnada y azul, entorchadas con unas colonias azules y pajizos con pasamanos de oro, allende de que en el entorchado de las basas había unas cuentas de cristal, y entre cuenta y cuenta un grano de oro del mismo tamaño, y en el de los chapiteles unas cintas de plata con cadenas de oro. Las columnas estaban cubiertas de ojales de oro, de cristal, de ámbar y de camafeos guarnecidos de oro y entorchadas con cadenas de plata, y los listones de sus estriaduras cubiertos de telilla verde y oro, entorchados con cintas de plata. En las pestañas de la cornisa y arquitrabe hacía hermosa perspectiva un grande y rico pasamano de oro, y por el friso hacían graciosas ondas unas cadenas de oro y plata con muchos botones de oro y ámbar esmaltados, con muchas flores de telas de oro y sedas de colores en los espacios; una rica venera de oro á cada esquina, y en medio de ella una grande brocha con muchos diamantes, rubíes y perlas; y encima de la cornisa á la frente del tabernáculo había una cruz de Santiago de más de medio palmo, hecha de do- I32 VÍCTOR BALAGUER
bletes i guarnida d'or. Sobre cada una de les quatre portes hi havia un gran i bell ram de les flors que ara deia amb molts joiels i penjolls d'or, i en particular uns dracs amb molts diamants i robins que sembla que pujaven pel ram, posat tot amb tal concert que feien estranyes labors. Els arcs del cimbori estaven vestits de tafetans de color de palla, verds i blaus, entorxats amb sartes de molt gruixudes boles de plata i puntes d'or, amb cintes de blau, plata i or per aquest ordre, que enmig de dos entorxats de boles de plata, n'hi havia un de puntes d'or amb un ramet de curioses flors de seda entre punta i punta, i en el més alt es rematava el cimbori amb un curiós ram de les mateixes flors. Per la part de dins estava en cada capitell de les columnes un Agnus Dei riquíssimament brodat; i sobre el cap del sant penjava del cimbori, agafada d'unes cadenes d'or molt gruixudes, una corona de cristall riquíssimament guarnida de moltes peces d'or: el gruix dels quatre arcs de les portes estava cobert d'unes cintes d'or de martell, que baixaven cenyint el tabernacle, i corresponent als passamans d'or que estaven en les pestanyes de la cornisa i arquitrau; i finalment, la peanya del tabernacle estava guarnida de vellut verd, riquíssimament brodat. Anava el gloriós Sant Ramon dins d'aquest tabernacle amb els seus hàbits de tafetà, amb la vora de l'escapulari coberta d'una cadena d'ambre, riquíssimament guarnida d'or. La capa de tafetà negre estava sembrada i gairebé coberta d'unes flors com triangles, i altres com estrelles i d'altra forma, les quals totes eren de puntes i traus d'or, amb moltes i molt gruixudes perles; i davant, per tota la vora d'ella, una guarnició ampla com la mà, feta de dos ordres de molt riques perles, omplint el buit del mig unes puntes de or que feien unes com ones i l'espai d'elles cinc dotzenes d'uns molt rics ullets i puntes d'or, que feien la mateixa labor que a la capa, i al voltant d'ella una cinta i un collaret d'or de gran preu i valor, fets cinta i collaret d'unes peces molt riques de diamants interpolades amb altres de molt gruixudes perles amb un fermall molt gran i amb molts diamants de gran preu; i la guarnició de la capa feta de dos dobles d'una cadena d'ambre guarnida d'or. Portava una diadema al cap molt rica feta d'unes esses d'ullets d'or amb tres perles grosses cadascuna; fent bells i resplendents raigs en ella uns riquíssims ullets d'or amb maragdes, i repartint aquests raigs dues veneres de vidre guarnides d'or, i dos penjolls d'or. A la punta del raig que venia a donar sobre el cap del sant hi havia una molt rica creu de diamants, i una mica sota d'ella una peça d'inestimable preu, que és una Santa Helena de més de mig pam d'alçada d'or massís, tota sembrada de molt rics diamants, amb la seva creu a la mà més alta que ella, i feta de diamants molt més rics que els altres. A la mà dreta portava el sant la seva clau lligada a una rica cadena d'or de més de 400 escuts de preu, i el llibre de la mà esquerra cobert d'ullets d'or i de maragdes; els cordons per registres eren d'or de martell, i la rosa d'ells feta de set molt belles maragdes.
Llegir l’original en castellà
bletas y guarnecida de oro. Sobre cada una de las cuatro puertas había un grande y hermoso ramo de las flores que agora decía con muchos joyeles y brincos de oro, y en particular unos dragones con muchos diamantes y rubíes que parece se subían por el ramo, puesto todo con tal concierto que hacían extraños labores. Los arcos del cimborio estaban vestidos de tafetanes pajizos, verdes y azules, entorchados con sartas de muy gruesas cuentas de plata y puntas de oro, con cintas de azul, plata y oro por este orden, que en medio de dos entorchados de cuentas de plata, estaba uno de puntas de oro con un ramito de curiosas flores de seda entre punta y punta, y en lo más alto se remataba el cimborio con un curioso ramo de la mismas flores. Por la parte de dentro estaba en cada chapitel de las columnas un A gnus Dei riquísimamente bordado; y sobre la cabeza del santo colgaba del cimborio, asida de unas cadenas de oro muy -gruesas, una corona de cristal riquísimamente guarnecida de muchas piezas de oro: el grueso de los cuatro arcos de las puertas estaba cubierto de unas cintas de oro de martillo, que bajaban ciñendo el tabernáculo, y correspondiendo á los pasamanos de oro que estaban en las pestañas de la cornisa y arquitrabe; y finalmente, la peana del tabernáculo estaba guarnecida de terciopelo verde, riquísimamente bordado. Iba el glorioso San Ramón dentro de este tabernáculo con sus hábitos de tafetán, con el orillo del escapulario cubierto de una cadena de ámbar, riquísimamente guarnecida de oro. La capa de tafetán negro estaba sembrada y casi cubierta de unas flores como triángulos, y otras como estrellas y de otra forma, las cuales todas eran de puntas y ojales de oro, con muchas y muy gruesas perlas; y delante, por toda la orilla de ella, una guarnición ancha como la mano, hecha de dos órdenes de muy ricas perlas, hinchiendo el vacío de en medio unas puntas de oro que hacían unas como ondas y el espacio de ellas cinco docenas de unos muy ricos ojales y puntas de oro, que hacían la misma labor que en la capa, y alrededor de ella una cinta y un collar de oro de grande precio y valor, hechos cinta y collar de unas piezas muy ricas de diamantes interpoladas con otras de muy gruesas perlas con una broncha muy grande y con muchos diamantes de grande precio; y la cortapisa de la capa hecha de dos dobles de una cadena de ámbar guarnecida de oro. Llevaba una diadema en la cabeza muy rica hecha de unas eses de ojales de oro con tres perlas gruesas cada uno; haciendo hermosos y resplandecientes rayos en ella unos riquísimos ojales de oro con esmeraldas, y repartiendo estos rayos dos veneras de cristal guarnecido de oro, y dos brincos de oro. En la punta del rayo que venía á dar sobre la cabeza del santo iba una muy rica cruz de diamantes, y algo bajo de ella una pieza de inestimable precio, que es una Santa Elena de más de medio palmo de alto de oro macizo, toda sembrada de muy ricos diamantes, con su cruz en la mano más alta que ella, y hecha de diamantes mucho más ricos que los demás. En la mano derecha llevaba el santo su llave atada á una rica cadena de oro de más de 400 escudos de precio, y el libro de la mano izquierda cubierto de ojales de oro y de esmeraldas; los cordones para registros eran de oro de martillo, y la rosa de ellos hecha de siete muy hermosas esmeraldas.
» Entre els altres tabernacles era el primer el de Santa Caterina, màrtir, que venia molt bonica sobre una peanya amb insígnies reials, corona reial al cap, una palma amb la seva roda de navalles a la mà esquerra, i a la dreta una espasa desembeinada, amb la punta sobre la boca de l'emperador Maxenci, que estava sota els seus peus; portava un tocat ric a la moda, com a dama, amb la seva arandela i ric coll, i sobre el tocat la corona reial feta de peces i penjolls d'or amb molts diamants, maragdes i robins; una ploma amb un topazi fi de molt valor, i al voltant de la corona sembrades moltes perles gruixudes com cigrons, fent gracioses ones. La saia de vellut lleonat clar, fons d'or, brodada de canutell, i sembrada per tot de joies i puntes molt riques, a més de moltes dotzenes d'ullets, cadascun amb tres perles, que juntament amb moltes altres, i molt gruixudes, i unes sartes de comptes de grans d'or i granats, feien gracioses ones per tota ella. Portava un collaret tirat a l'esquena, que venia a fer una punta triangular fins a prop de la cintura, fet de riquíssimes peces d'or, i en elles molts diamants, robins i maragdes i perles de gran valor; una cadena entorxada, que li queia del coll als pits, amb moltes i molt gruixudes perles, i la cinta de peces molt riques. Les mànigues i el gipó eren de tela rica amb moltes pedres fines i perles sembrades, i unes puntes molt riques, i sobre cadascuna, assentada amb artifici, una peça d'or, i un ullet de cristall guarnit d'or, que feia molt bonic. Als canells, els seus braçalets d'ambre guarnits d'or; els dits amb moltes anelles de riquíssims diamants. A la mà esquerra portava una riquíssima roda feta de braçalets de diamants, maragdes i perles, amb molts penjolls d'or en el seu contorn, posats a manera de navalles, i amb ella una palma de molt valor, entorxada amb gruixudes cadenes d'or, fetes les fulles de molt rics ullets amb perles; i a la dreta una espasa desembeinada, el pom de la qual era tot d'or i cobert de diamants i altres pedres fines, i la corona imperial de Maxenci composta de riques cadenes d'or.
Llegir l’original en castellà
» Entre los demás tabernáculos era el primero el de Santa Catalina, mártir, que venía muy hermosa sobre una peana con insignias reales, corona real en la cabeza, una palma con su rueda de navajas en la mano izquierda, y en la derecha una espada desenvainada, con la punta sobre la boca del emperador Maxencio, que estaba bajo de sus pies; llevaba un tocado rico al uso, como dama, con su arandela y rico cuello, y sobre el tocado la corona real hecha de piezas y brinquiños de oro con muchos diamantes, esmeraldas y rubíes; una pluma con un topacio fino de mucho valor, y alrededor de la corona sembradas muchas perlas gruesas como garbanzos, haciendo graciosas ondas. La saya de terciopelo leonado claro, fondo de oro, bordada de cañutillo, y sembrada por todo de joyas y puntas muy ricas, allende de muchas docenas de ojales, cada uno con tres perlas, que juntamente con otras muchas, y muy gruesas, y unas sartas de cuentas de granos de oro y granates, hacían graciosas ondas por toda ella. Traia un collar echado á las espaldas, que venía á hacer una punta triangular hasta cerca de la cintura, hecho de riquísimas piezas de oro, y en ellas muchos diamantes, rubíes y esmeraldas y perlas de gran valor; una cadena entorchada, que le caía del cuello á los pechos, con muchas y muy gruesas perlas, y la cinta de piezas muy ricas. Las mangas y el jubón eran de tela rica con muchas piedras finas y perlas sembradas, y unas puntas muy ricas, y sobre cada una, asentada con artificio, una pieza de oro, y un ojal de cristal guarnecido de oro, que parecía muy bien. En las muñecas, sus brazaletes de ámbar guarnecidos de oro; los dedos con muchas sortijas de riquísimos diamantes. En la mano izquierda llevaba una riquísima rueda hecha de brazaletes de diamantes, esmeraldas y perlas, con muchos brinquiños de oro en su contorno, puestos á manera de navajas, y con ella una palma de mucho valor, entorchada con gruesas cadenas de oro, hechas las hojas de muy ricos ojales con perlas; y en la derecha una espada desenvainada, cuyo pomo era todo de oro y cubierto de diamantes y otras piedras finas, y la corona imperial de Maxencio compuesta de ricas cadenas de oro.»
Segueix Sant Ramon de Penyafort en la llista dels varons il·lustres del convent, Fra Pere de Sant Ponç, que va florir pels mateixos anys que el sant, i que no ELS CARRERS DE BARCELONA 135
Llegir l’original en castellà
Sigue á San Raimundo de Peñafort en la lista de los varones ilustres del convento, Fr. Pedro de San Ponce, que floreció por los mismos años que el santo, y que no LAS CALLES DE BARCELONA I35
és altre que aquell de qui conten les tradicions que, estant una nit a l'església de Santa Caterina de Barcelona, en companyia d'alguns religiosos grans, va veure els cels oberts i una llum molt clara que d'ells baixava, no volent significar la llum altra cosa, segons els seus propis comentaris, que la Inquisició, que venia a il·luminar les tenebres de l'heretgia amb els seus brillants fulgors.
Llegir l’original en castellà
es otro que aquél de quien cuentan las tradiciones que, estando una noche en la iglesia de Santa Catalina de Barcelona, en compañía de algunos religiosos ancianos, vio los cielos abiertos y una luz muy clara que de ellos bajaba, no queriendo significar la luz otra cosa, según sus propios comentarios, que la Inquisición, que venía á alumbrar las tinieblas de la herejía con sus brillantes fulgores.
Citarem també, entre els fills famosos del monestir, Fra Arnau Lluís, anomenat el pare dels pobres, que és certament un honrós títol; Fra Ferrer d'Abella, bisbe de Barcelona; Fra Jofre, descendent de la il·lustre família de Blanes, deixeble de Sant Vicent Ferrer, que va merèixer per la seva eloqüència que els reis i papes concedissin favors i indulgències als qui a sentir anessin els seus sermons; Fra Joan de Casanova, natural de Barcelona i creat cardenal per premi a les seves virtuts; Fra Fèlix Fajadelli, confessor del rei d'Aragó; Fra Gabriel Cassasages, que va ser el que va sostenir la disputa pública contra els franciscans a Roma sobre la sang de Crist, del qual assumpte ja hem tractat; Fra Arnau de Belvis, gran escriptor i consumat teòleg, i, per fi, Fra Jaume Rebullosa, escriptor notable, infatigable i fecund.
Llegir l’original en castellà
Citaremos también, entre los hijos famosos del monasterio, á Fr. Arnaldo Luí, llamado el padre de los pobres, que es ciertamente un honroso título; á Fr. Ferrer de Abella, obispo de Barcelona; á Fr. Jofré, descendiente de la ilustre familia de Blanes, discípulo de San Vicente Ferrer, que mereció por su elocuencia que los reyes y papas concediesen favores é indulgencias á los que á oir fuesen sus sermones; á Fr. Juan de Casanova, natural de Barcelona y creado cardenal por premio á sus virtudes; á Fr. Félix Fajadelli, confesor del rey de Aragón; á Fr. Gabriel Cassasages, que fué el que sostuvo la disputa pública contra los franciscanos en Roma sobre la sangre de Cristo, de cuyo asunto hemos ya tratado; á Fr. Arnaldo de Belvis, gran escritor y consumado teólogo, y, por fin, á Fr. Jaime Rebullosa, escritor notable, infatigable y fecundo.
Els annals de Santa Caterina ens diuen que s'han celebrat en aquest convent cinc capítols generals de l'orde, dinou provincials i quatre congregacions.
Llegir l’original en castellà
Los anales de Santa Catalina nos dicen que se han celebrado en este convento cinco capítulos generales de la orden, diez y nueve provinciales y cuatro congregaciones.
Posseïa el temple diverses imatges i pintures de mèrit, entre les quals sobresortien una de Nostra Senyora del Rosari, treballada en marbre blanc per Tomàs Orsolino, que sembla havia regalat Sant Pius V, i avui es venera a l'església de l'Hospital de Santa Marta; un quadre que representava la vinguda de l'Esperit Sant, pintura del català D. Antoni Viladomat; dos grans 136 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Poseía el templo varias imágenes y pinturas de mérito, ei^fre las cuales sobresalían una de Nuestra Señora del Rosario, labrada en mármol blanco por Tomás Orsolino, que parece había regalado San Pío V, y hoy se venera en la iglesia del Hospital de Santa Marta; un cuadro que representaba la venida del Espíritu Santo, pintura del catalán D. Antonio Viladomat; dos grandes I36 VÍCTOR BALAGUER
quadres als costats del presbiteri, un de Sant Domènec de Guzmán, fundador de l'orde, i un altre de Santa Caterina, verge i màrtir, titular del convent i església, i, finalment, un altre quadre a la sagristia que representava la divina Mare tenint el nen Jesús a la falda, i que era reputat com una de les millors obres del Ticià.
Llegir l’original en castellà
cuadros á los lados del presbiterio, uno de Santo Domingo de Guzmán, fundador de la orden, y otro de Santa Catalina, virgen y mártir, titular del convento é iglesia, y, finalmente, otro cuadro en la sacristía que representaba á la divina Madre teniendo al niño Jesús en el regazo, y que era reputado como una de las mejores obras del Tiziano.
Preciós era el temple, amb la seva arquitectura d'estil gòtic, amb la seva sola nau i amb la seva grandiositat, que corria parella amb les millors i més reconegudes fàbriques del seu gènere.
Llegir l’original en castellà
Precioso era el templo, con su arquitectura de estilo gótico, con su sola nave y con su grandiosidad, que corría parejas con las mejores y más renombradas fábricas de su género.
Preciós era també el seu claustre, elegant mostra del gust i puresa de l'art gòtic, acabat a principis del segle xiv i sense rival a Barcelona. El seu paviment estava ple de tombes, igual que d'urnes sepulcrals les parets. Jeien en elles les restes de persones distingides, de personatges i nobles ciutadans, respectats un dia per les seves virtuts, valor, il·lustració o noblesa.
Llegir l’original en castellà
Precioso era también su claustro, elegante muestra del gusto y pureza del arte gótico, concluido á principios del siglo xiv y sin rival en Barcelona. Su pavimento estaba lleno de tumbas, lo mismo que de urnas sepulcrales las paredes. Yacían en ellas los restos de personas distinguidas, de personajes y nobles ciudadanos, respetados un día por sus virtudes, valor, ilustración ó nobleza.
Es notaven en particular tres sepulcres gòtics, en què jeien les despulles de tres persones reials. En un d'ells, adornat amb prodigalitat de labors, descansava el cos del primogènit d'un comte d'Empúries, infant d'Aragó, que moriria de tendra edat, segons les dimensions de l'urna i l'estàtua amb vestit infantil que es veia estesa sobre la tapa. Les altres dues urnes mostraven una figura ben esculpida de mida natural cadascuna, representant dues dames amb corona al cap. Descansaven allí la senyora Maria Álvarez, esposa del comte d'Empúries, i la senyora Blanca, filles naturals les dues del rei Jaume II d'Aragó.
Llegir l’original en castellà
Notábanse en particular tres sepulcros góticos, en que yacían los despojos de otras tantas personas reales. En uno de ellos, adornado con prodigalidad de labores, descansaba el cuerpo del primogénito de un conde de Ampurias, infante de Aragón, que moriría de tierna edad, según las dimensiones de la urna y la estatua con traje infantil que se veía tendida sobre la tapa. Las otras dos urnas mostraban una bien labrada figura de tamaño natural cada una, representando dos damas con corona en la cabeza. Descansaban allí Doña María Alvarez, esposa del conde de Ampurias, y Doña flanea, hijas naturales las dos del rey D. Jaime II de Aragón.
Sobre la segona capella immediata a la sagristia, es llançava a l'aire l'esvelt i airós campanar. Era senzill, però del més vistós efecte. Rematava en figura piramidal, i a les seves arestes es veien col·locats ELS CARRERS DE BARCELONA 137
Llegir l’original en castellà
Sobre la segunda capilla inmediata á la sacristía, lanzábase á los aires el esbelto y airoso campanario. Era sencillo, pero del más vistoso efecto. Remataba en figura piramidal, y en sus aristas veíanse colocados LAS CALLES DE BARCELONA I37
uns tascons de pedra en forma de conills que, a més del seu bell aspecte, podien molt bé fer de graons per a pujar al cim. «Que profundament, exclama Piferrer, devia ressonar a les entranyes de l'edifici el primer cop que va fer caure la pedra del capdamunt del punxegut, lleuger i sonor campanar!» El convent de Santa Caterina va ser un dels que les turbes van lliurar a les flames durant la nit fatídica del 27 de juliol de 1835.
Llegir l’original en castellà
unos tarugos de piedra en forma de conejos que, ade-* más de su bello aspecto, podían muy bien hacer veces de peldaños para subir á la cúspide. «¡Cuan profundamente, exclama Piferrer, debió de resonar en las entrañas del edificio «1 primer golpe que echó abajo la piedra de la punta del agudo, ligero y sonoro campanario!» El convento de Santa Catalina fué uno de los que las turbas entregaron á las llamas durante la noche fatal del 27 de Julio de i835.
El foc s'havia aturat a mig camí de la seva tasca, com si es negués a concloure amb la joia artística respectada durant segles. Els homes, més decidits que el voraç element, van decidir dur a terme la seva ruïna.
Llegir l’original en castellà
El fuego se había detenido á mitad de su tarea, como si se negara á concluir con la joya artística respetada por una serie de siglos. Los hombres, más decididos que el voraz elemento, decidieron llevar á cabo su ruina.
Aquell monument, tresor de l'art, va desaparèixer sota l'aixada del jornaler.
Llegir l’original en castellà
Aquel monumento, tesoro del arte, desapareció bajo la azada del jornalero.
Avui, el que era convent, és una bonica plaça mercat.
Llegir l’original en castellà
Hoy, lo que era convento, es una hermosa plazamercado.
Per mitjà d'una Reial ordre del 30 de juliol de 1844, es va concedir a l'Ajuntament de Barcelona el terreny que ocupaven l'església i convent de Santa Caterina, verge i màrtir, amb l'objecte de formar-hi una plaça de mercat, que per aquest motiu es va denominar d'Isabel II. Va posar la seva primera pedra el 10 d'octubre el cap superior polític, com a president del Cos municipal, concorrent al solemne acte diverses corporacions i persones distingides. Juntament amb la indicada pedra es van col·locar també l'acta de la cerimònia, algunes monedes i una medalla de les que la Diputació provincial havia manat encunyar en celebració i commemoració del retorn a Espanya de la reina mare Doña María Cristina. La nova plaça de mercat va ser inaugurada el 15 d'agost de 1848. Forma el cos principal d'aquest edifici un gran rectangle amb dues espaioses portes corresponents entre si en cadascun 138 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Por medio de una Real orden de 3o de Julio de 1844, se concedió al Ayuntamiento de Barcelona el terreno que ocupaban la iglesia y convento de Santa Catalina, virgen y mártir, con el objeto de formar en él una plaza de mercado, que por este motivo se denominó de Isabel II. Puso su primera piedra en 10 de Octubre el jefe superior político, como presidente del Cuerpo municipal, concurriendo al solemne acto varias corporaciones y personas distinguidas. Junto con la indicada piedra colocáronse también el acta de la ceremonia, algunas monedas y una medalla de las que la Diputación provincial había mandado acuñar en celebridad y conmemoración del regreso á España de la reina madre Doña María Cristina. La nueva plaza de mercado fué inaugurada en 1 5 de Agosto de 1848. Forma el cuerpo principal de este edificio un gran rectángulo con dos espaciosas puertas ccrrespondientes entre sí en cada uno I38 VÍCTOR BALAGUER
dels costats majors, i una en els menors. Distribuït l'interior en naus i un passatge que les posa en comunicació unes amb altres, i als costats del qual s'obren multitud de botigues per a la venda de diferents articles, constitueix sens dubte el primer mercat de Barcelona per la comoditat que ofereix tant a venedors com a compradors.
Llegir l’original en castellà
de los lados mayores, y una en los menores. Distribuido el interior en naves y un pasaje que las pone en comunicación unas con otras, y á cuyos costados se abren multitud de tiendas para la venta de diferentes artículos, constituye sin duda el primer mercado de Barcelona por la comodidad que ofrece así á vendedores como á compradores.
Fi de l’entrada original