Tornar a l'atles

Infern (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 116–122

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És a dir, de l'Infern. Travessa de la de Ripoll a la Riera de Sant Joan.

Llegir l’original en castellà

Es decir, del Infierno. Atraviesa de la de Ripoll á la Riera de San Juan.

Entre els contes de vella i populars rondalles de Catalunya existeix una tradició, que anem a relatar pel que de novel·lesca i poètica té, i per referir-se també al carrer que ens ocupem. Ja aquesta rondalla es troba relatada en una obra manuscrita de l'autor valencià D. Gaspar Antist, el títol del qual és: Memories de coses senyalades que se han seguit en la ciutat de Valencia y regne d'Aragó, obra que es conservava inèdita en un convent de València, i el volum del qual haurà desaparegut, com tants altres, per a desgràcia de les lletres.

Llegir l’original en castellà

Entre los cuentos de vieja y populares consejas de Cataluña existe una tradición, que vamos á relatar por lo que de novelesca y poética tiene, y por referirse también á la calle de que nos ocupamos. Ya esta conseja se halla relatada en una obra manuscrita del autor valenciano D. Gaspar Antist, cuyo título es: Memories de coses senyalades que se han seguit en la ciutat de Valencia y regne d'Aragó, obra que se conservaba inédita en un convento de Valencia, y cuyo volumen habrá desaparecido, como tantos otros, para desgracia de las letras.

En l'any de gràcia de 1603, essent virrei de Catalunya el Sr. D. Hèctor Pignatelli, duc de Montelè, succeí que vivia a la vila de Tordera, del vescomtat de Bas, un pagès anomenat Pere Boter. Feia molt de temps que aquest bon home, en vida encara del seu pare, havia contret un deute que, segons ell mateix assegurava, va poder satisfer en el termini assenyalat, per a la qual cosa es van cancel·lar les fiances que presentés. Els seus creditors però, o fent desaparèixer la cancel·lació o per altres mitjans d'iniquitat, van aconseguir un auto d'execució contra l'atabalat pagès, qui, veient embargats els seus pocs béns i renovat el deute que es trobava satisfet ja, i propers a morir en la misèria la seva dona i els seus fills, va suplicar que se li concedissin deu dies de termini, mentre es traslladava al veí lloc de Cruañes, amb objecte de cobrar algunes quantitats que se li devien i poder així parar el cop terrible que amenaçava destruir els seus escassos béns de fortuna. Concedit aquest termini, va emprendre immediatament el seu camí l'infeliç Boter, deixant la seva família en la més desoladora aflicció i desconsol.

Llegir l’original en castellà

En el año de gracia de i6o3, siendo virrey de Cataluña el Sr. D. Héctor Pignatelli, duque de Monteleón, sucedió que vivía en la villa de Tordera, del vizcondado de Bas, un labrador llamado Pedro Boter. Hacía mucho tiempo que este buen hombre, en vida aún de su padre, había contraído una deuda que, según él mismo aseguraba, pudo satisfacer en el plazo señalado, para lo cual se cancelaron las fianzas que presentara. Sus acreedores empero, ó haciendo desaparecer la cancelación ó por otros medios de iniquidad, consiguieron un auto de ejecución contra el atribulado labrador, quien, viendo embargados sus pocos bienes y renovada la deuda que se hallaba satisfecha ya, y próximos á perecer en la miseria su mujer y sus hijos, suplicó que se le concedieran diez días de plazo, mientras se trasladaba al vecino lugar de Cruañes, con objeto de cobrar algunas cantidades que se le adeudaban y poder así parar el golpe terrible que amenazaba destruir sus escasos bienes de fortuna. Concedido este plazo, emprendió inmediatamente su camino el infeliz Boter, dejando á su familia en la mas desoladora aflicción y desconsuelo.

Anava trist i pensatiu, donant-se ja a Déu, ja al diable, ja enviant a Barrabàs els seus creditors i els seus jutges, quan en arribar a una vereda estreta i solitària li va sortir a l'encontre un gentil jove, molt ben plantat i cavaller en un corser, portant-ne un altre que el seguia com un podenc. Tot just van arribar a la vista l'un de l'altre, va saludar el jove a Boter, que, abismat en les seves amargues reflexions, no va contestar al cortès viatger.

Llegir l’original en castellà

Iba triste y pensativo, dándose ya á Dios, ya al diablo, ya mandando á Barrabás á sus acreedores y á sus jueces, cuando al llegar á una vereSa estrecha y solitaria le salió al encuentro un gentil mancebo, muy apuesto y caballero en un corcel, llevando otro que le seguía como un podenco. Apenas llegaron á la vista uno de otro, saludó el mancebo á Boter, que, abismado en sus amargas reflexiones, no contestó al cumplido viajero.

— Bon dia — li va cridar una altra vegada el jove.

Llegir l’original en castellà

— Buenos días, — le gritó otra vez el mancebo.

— Déu el guardi — va contestar llavors el pagès.

Llegir l’original en castellà

— Guárdele Dios, — contestó entonces el labrador.

I sense afegir més paraula va prosseguir el seu camí.

Llegir l’original en castellà

Y sin añadir más palabra prosiguió su camino.

— Bon dia — li va tornar a cridar el del cavall seguint-lo sempre.

Llegir l’original en castellà

— Buenos días,— le volvió á gritar el del caballo siguiéndole siempre.

— Deixeu-me en pau — va contestar Boter sense aturar-se.

Llegir l’original en castellà

— Dejadme en paz, — contestó Boter sin detenerse.

— Us veig trist i afligit, i vinc a consolar-vos — va replicar llavors el jove.

Llegir l’original en castellà

— Os veo triste y afligido, y vengo á consolaros, — replicó entonces el mancebo.

— Moltes gràcies, però no necessito consol de ningú.

Llegir l’original en castellà

— Muchas gracias, pero no necesito consuelos de nadie.

I el pagès va seguir el seu camí, sense que per això l'abandonés el tenaç viatger, qui va tornar a renovar-li la seva oferta. Tanta insistència va cridar per fi seriosament l'atenció del bon Boter, el qual parant-se tot seguit, va contemplar el seu interlocutor i no va poder menys de respondre-li:

Llegir l’original en castellà

Y el labrador siguió su camino, sin que por esto le abandonara el tenaz viajero, quien volvió á renovarle su oferta. Tanta insistencia llamó por fin seriamente la atención del buen Boter, el cual parándose en seguida, contempló á su interlocutor y no pudo menos de responderle:

— Són tan grans les meves desgràcies, que només Déu pot remeiar-les.

Llegir l’original en castellà

— Son tan grandes mis desgracias, que sólo Dios puede remediarlas.

— No us espanteu, amic — li va contestar el jove. — De vegades, quan més terribles són les calamitats, més prompt i més eficaç és el remei. Serviu-vos respondre'm, i potser jo trobaré mitjà de donar-vos-lo. Anem a veure, a on aneu?

Llegir l’original en castellà

— Xo os arredréis, amigo — le contestó el mancebo. — A veces, cuando más terribles son las calamidades, más pronto y más eficaz es el remedio. Servios responderme, y acaso yo halle medio de dároslo. Vamos á ver, ¿á dónde vais?

— A Cruañes.

Llegir l’original en castellà

— A Cruañes.

— Doncs també aquest és el meu camí i vaig a acompanyar- Il8 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

— Pues también éste es mi camino y voy á acompa- Il8 VÍCTOR BALAGUER

vos. Tingueu confiança en mi i conteu-me la vostra desventura.

Llegir l’original en castellà

ñaros. Tened confianza en mí y contadme vuestra desventura.

Tornà el pagès a mirar amb algun recel el seu acompanyant; però, concebent una esperança remota, es va decidir a satisfer la seva curiositat.

Llegir l’original en castellà

Tornó el labrador á mirar con algún recelo á su acompañante; pero, concibiendo una esperanza remota, se decidió á satisfacer su curiosidad.

—Senyor jove —li va dir—, sàpiga vostra mercè que jo em dic Pere Boter, natural de la vila de Tordera, fill de Pau Boter, pagès com jo, i com mitjançant Déu ho seran els meus fills. Fa alguns anys que, experimentant-se molta carestia, el meu pare, que estigui en glòria, i jo vam prendre prestada una certa quantitat de diners, que el meu propi pare ja va satisfer abans de la seva mort. Vint anys han passat, i ara em demanen una altra vegada aquella quantitat, havent-me embargat els meus béns mentre no la satisfaci. Per aquesta raó vaig a Cruañes, on espero recollir alguns diners.

Llegir l’original en castellà

— Señor mancebo — le dijo, — sepa vuestra merced que yo me llamo Pedro Boter, natural de la villa de Tordera, hijo de Pablo Boter, labrador como yo, y como mediante Dios lo serán mis hijos. Hace algunos años que, experimentándose mucha carestía, mi padre, que esté en gloria, y yo tomamos prestada cierta contidad de dinero, que mi propio padre satisfizo ya antes de su muerte. Veinte años van pasados, y ahora me piden otra vez aquella cantidad, habiéndoseme embargado mis bienes ínterin no la satisfaga. Por esta razón voy á Cruañes, donde espero recoger algún dinero.

Durant aquesta trista relació caminava a peu el pagès, i amb prou feines podia avançar a causa de com era d'escabrosa la senda, la qual cada vegada anava sent més pedregosa i es feia més difícil. Llavors va observar que el cavall que de recanvi portava el jove se li avançava i es detenia al seu costat, gairebé estenent-se als seus peus, com convidant-lo a que el muntés.

Llegir l’original en castellà

Durante esta triste relación caminaba á pie el labrador, y apenas podía adelantar á causa de lo muy escabrosa que era la senda, la cual cada vez iba siendo más pedregosa y se hacía más difícil. Entonces observó que el caballo que de repuesto llevaba el mancebo se le adelantaba y se detenía á su lado, casi tendiéndose á sus pies, como invitándole á que le montase.

— Ja ho veieu — li va dir el desconegut; — fins el meu cavall se us acosta com per dir-vos que tingueu confiança en mi. Digueu-me, doncs — va prosseguir, — com es deia el notari que va fer la cancel·lació?

Llegir l’original en castellà

— Ya lo veis — le dijo el desconocido; — hasta mi caballo se os acerca como para deciros que tengáis confianza en mí. Decidme, pues — prosiguió, — ¿cómo se llamaba el notario que hizo la cancelación?

— Gaspar Bastons, d'Hostalric.

Llegir l’original en castellà

— Gaspar Bastons, de Hostalrich.

I en seguida li va referir punt per punt tot el que havia passat en aquell desgraciat negoci. Mentre estaven conversant van arribar ambdós viatgers a les ribes d'un estany conegut per Estany de Sils, que s'estén entre Tordera i Cruañes. El camí, però, es presentava cada vegada més difícil, i aleshores el cavall solt es va acostar al pagès, estenent-se com abans perquè el muntés. A la vista de tanta tenacitat del brut i de les instàncies de l'amo, ja no va dubtar Boter a aprofitar aquella conjuntura, i va cavalcar en l'animal amb permís del jove. Van continuar així un bon tros el seu camí, fins que, després d'alguns moments de silenci, va dir el desconegut al pagès:

Llegir l’original en castellà

Y en seguida le refirió punto por punto cuanto había ocurrido en aquel desgraciado negocio. Mientras estaban conversando llegaron ambos viajeros á las orillas de un estanque conocido por Vcstany de Sils, que se extiende entre Tordera y Cruañes. El camino empero se presentaba cada vez más difícil, y entonces el caballo suelto se acercó al labrador, tendiéndose como antes para que le montase. Á vista de tanta tenacidad del bruto y de las instancias del dueño, ya no dudó Boter en aprovechar aquella coyuntura, y cabalgó en el animal con permiso del mancebo. Continuaron así un buen trecho su camino, hasta que, después de algunos momentos de silencio, dijo el desconocido al labrador:

— M'heu relatat les vostres desventures, i compadit d'elles vaig a presentar-vos al notari Bastons.

Llegir l’original en castellà

— Habéisme relatado vuestras desventuras, y compadecido de ellas voy á presentaros al notario Bastons.

— Però, senyor, si el bon home va morir fa ja alguns anys.

Llegir l’original en castellà

— Pero, señor, si el buen hombre murió hace ya algunos años.

— No importa. Jo faré que pugueu parlar-li. Agafeu-vos bé, perquè correrem molt de pressa.

Llegir l’original en castellà

— No importa. Yo haré que podáis hablarle. Agarraos bien, porque vamos á correr muy de prisa.

— Com, senyor! Doncs a on anem?

Llegir l’original en castellà

— ¡Cómo, señor! ¿Pues á dónde vamos?

— A casa meva, a l'infern.

Llegir l’original en castellà

— A mi casa, al infierno.

— Déu meu! — va exclamar l'espantat Boter.

Llegir l’original en castellà

— ¡Dios mío! — exclamó el asustado Boter.

I no va tenir temps de dir res més ni de fer el menor gest per descavalcar, perquè, de sobte, ambdós cavalls amb els seus genets es van precipitar a l'estany de Sils; van fendre veloçment les seves tranquil·les aigües, deixant al darrere amples petjades d'escuma; i mentre es veien embolicats en una boira opaca i un aire fètid, van travessar rius, muntanyes i les soledats del mar fins a albirar la boca d'una profundíssima i fosca cova, per la qual van penetrar de seguida.

Llegir l’original en castellà

Y no tuvo tiempo de decir nada más ni de hacer el menor ademán para apearse, porque, de pronto, ambos caballos con sus jinetes se precipitaron en el estanque de Sils; hendieron velozmente sus tranquilas aguas, dejando en pos anchas huellas de espuma; y mientras se veían envueltos en una niebla opoca y un aire fétido, atravesaron ríos, montes y las soledades del mar hasta avistar la boca de una profundísima y oscura cueva, por la cual penetraron en seguida.

Els cavalls van deixar de córrer, i el pagès, invocant amb tota la seva ànima l'àngel de la guarda, va sentir amb terror udols estranys, soroll de cascades subterrànies, va veure llums misterioses i errants, i va distingir uns ulls que se li clavaven i el seguien allà on mirés. Finalment, ell i el seu acompanyant van penetrar en una gran plana on hi havia un llac les onades del qual eren de foc, i per entre les flames del qual saltaven fantasmes informes que ja es percebien entre la resplendor rogenca d'aquell immens cràter, ja desapareixien entre les columnes d'un fum espès i d'un color particular. A la vista de tan horrible espectacle, Boter, aterrit, va preguntar al seu acompanyant:

Llegir l’original en castellà

Dejaron entonces los caballos de correr, y el labrador, invocando con toda su alma al ángel de su guarda, oyó con terror aullidos extraños, ruido de cascadas subterráneas, vio luces misteriosas y errantes, y distinguió unos ojos que se clavaban en él y le seguían do quiera que mirase. Penetraron, finalmente, él y su acompañante en una gran llanura donde había un lago cuyas olas eran de fuego, y por entre cuyas llamas saltaban fantasmas informes que ya se percibían entre el rojizo resplandor de aquel inmenso cráter, ya desaparecían entre las columnas de un humo espeso y de un color particular. Á vista de tan horrendo espectáculo, Boter, aterrado, preguntó á su acompañante:

— Qui m'ha portat aquí? O jo somio, o això és l'infern.

Llegir l’original en castellà

— ¿Quién me ha traído aquí? O yo sueño, ó esto es el infierno.

— Sí — li va contestar el diable conductor. — Estàs a l'infern. I digues, coneixeries tu el notari si te'l posés davant?

Llegir l’original en castellà

— Sí — le contestó el diablo conductor. — Estás en el infierno. Y di, ¿conocerías tú al notario si te lo pusiese delante?

— Jo ho crec — va contestar Boter.

Llegir l’original en castellà

— Yo lo creo, — contestó Boter.

En aquell moment es va sentir una espantosa detonació que va retumbar pels antres d'aquelles cavernes, i el pagès va veure sortir un confús tropell de diables apinyats, premsats i confusos conduint l'ànima de Jaume Villamor, que portava a les mans un procés que havia falsificat per enganyar un home; però que havent-se descobert el van empresonar, tornant a sortir lliure amb fiança poc després, morint als pocs dies, precisament quan Boter emprenia el seu camí. Darrere l'ànima de Villamor va veure el pagès amb espant les ànimes d'altres, coneguts uns, altres d'elevada posició, o per la seva noblesa o pels alts càrrecs que havien exercit a Catalunya. A cada una d'aquestes visions llançava un crit de terror, fins que per fi va veure arribar l'ànima de Gaspar Bastons, a qui una veu aspra com el rugit d'un lleó va preguntar si coneixia aquell pagès.

Llegir l’original en castellà

En aquel momento oyóse una espantosa detonación que retumbó por los antros de aquellas cavernas, y el labrador vio salir un confuso tropel de diablos apiñados, prensados y confusos conduciendo el alma de Jaime Villamor, que llevaba en las manos un proceso que había falsificado para engañar á un hombre; pero que habiéndose descubierto lo encarcelaron, volviendo á salir libre con fianza poco después, muriendo á los pocos días, precisamente cuando Boter emprendía su camino. En pos del alma de Villamor vio el labrador con espanto las almas de otros, conocidos unos, otros de elevada posición, ó por su nobleza ó por los altos empleos que habían desempeñado en Cataluña. A cada una de estas visiones lanzaba un grito de terror, hasta que por fin vio llegar el alma de Gaspar Bastons, á quien una voz áspera como el rugido de un león preguntó si conocía á aquel labrador.

— Tant el conec — va contestar el notari, — que per ell estic a l'infern.

Llegir l’original en castellà

— Tanto le conozco — contestó el notario, — que por él estoy en el infierno.

— Jesús! — va exclamar Boter.

Llegir l’original en castellà

— ¡Jesús! — exclamó Boter.

I aquesta exclamació va fer udolar horrorosament aquella multitud de diables que es van estremir en escoltar aquest nom sagrat. Després van colpejar Bastons, el van tenallar i torturar perquè descobrís el lloc en què es trobava amagat l'auto de cancel·lació la pèrdua del qual causava la desgràcia de Boter, i llavors el miserable condemnat va respondre que el trobarien a casa seva d'Hostalric, al terra d'un armari que hi havia, sota el setè maó, on l'havia amagat per enemistat que amb el pare de Boter havia tingut.

Llegir l’original en castellà

Y esta exclamación hizo aullar horrorosamente á aquella multitud de diablos que se estremecieron al escuchar este nombre sagrado. Después golpearon á Bastons, le atenacearon y atormentaron para que descubriese el lugar en que se hallaba escondido el auto de cancelación cuya pérdida causaba la desgracia de Boter, y entonces el miserable condenado respondió que lo hallarían en su casa de Hostalrich, en el suelo de un armario que había, debajo del sétimo ladrillo, donde lo escondiera por enemistad que con el padre de Boter había tenido.

Acabat això, el pagès es va girar amb gran inquietud cap al diable el seu acompanyant, i li va dir:

Llegir l’original en castellà

Terminado esto, el labrador se volvió con grande inquietud hacia el diablo su acompañante, y le dijo:

— Ja estic satisfet. Traieu-me ara d'aquí.

Llegir l’original en castellà

— Ya estoy satisfecho. Sacadme ahora de aquí.

— Això sí que no ho faré — va contestar el diable, — perquè ni vull ni puc.

Llegir l’original en castellà

— Eso sí que no lo haré — contestó el diablo, — porque ni quiero ni puedo.

— Ensenyeu-me almenys el camí per sortir.

Llegir l’original en castellà

—Enseñadme al menos el camino para salir.

— Tampoc.

Llegir l’original en castellà

— Tampoco.

— Jesús em valgui! — va exclamar llavors Boter.

Llegir l’original en castellà

— ¡Jesús me valga! — exclamó entonces Boter.

I a l'instant se li va aparèixer un personatge vestit de pelegrí, i entregant a Boter el bordó que li servia de bàcul, li va dir:

Llegir l’original en castellà

Y al instante se le apareció un personaje vestido de peregrino, y entregando á Boter el bordón que le servía de báculo, le dijo:

— Segueix-me.

Llegir l’original en castellà

— Sigúeme.

Immediatament se li van enfosquir els ulls, va cessar el soroll al seu voltant i un aire més apacible va banyar el seu front. Moments després, sentint rumor de veus humanes, va obrir els ulls i es va trobar en un carrer d'una gran ciutat. Pel seu costat anava i venia gent que ni tan sols reparava en ell, i acostant-se el pagès a un transeünt, li va preguntar:

Llegir l’original en castellà

Inmediatamente se oscurecieron sus ojos, cesó el ruido en torno suyo y un aire más apacible bañó su frente. Momentos después, oyendo rumor de voces humanas, abrió los ojos y se encontró en una calle de una gran ciudad. Por su lado iban y venían gentes que ni siquiera reparaban en él, y acercándose el labrador á un transeúnte, le preguntó:

— Em faríeu el favor de dir-me en quin lloc sóc?

Llegir l’original en castellà

— ¿Me haríais el favor de decirme en qué sitio estoy?

El transeünt, que pel que semblava anava una mica de pressa i preocupat, creient que Boter li preguntava quin carrer era aquell, li va contestar:

Llegir l’original en castellà

El transeúnte, que al parecer iba algo de prisa y preocupado, creyendo que Boter le preguntaba qué calle era aquélla, le contestó:

— Aquest és el carrer de l'Infern.

Llegir l’original en castellà

— Esta es la calle del Infierno.

Efectivament, el pagès, sense poder-se adonar del que li havia succeït, acabava d'aparèixer a Barcelona i al carrer de l'Infern.

Llegir l’original en castellà

Efectivamente, el labrador, sin poderse dar cuenta de lo que le sucediera, acababa de aparecer en Barcelona y en la calle del Infevn.

L'endemà va regressar a la seva vila de Tordera, i va donar avís a l'autoritat del lloc en què estava amagat el paper de Bastons, el descobriment del qual va sorprendre a tothom. Boter llavors no va tenir inconvenient a dir el que havia vist i li havia passat, citant els noms de les persones les ànimes de les quals habitaven a l'infern. Aquesta revelació li va costar veure's tancat a la Inquisició, d'on va sortir lliure al poc temps, i va viure després dos anys, però trist, meditabund i solitari. Uns deien que estava embruixat i altres que estava boig.

Llegir l’original en castellà

Al día siguiente regresó á su villa de Tordera, y dio aviso á la autoridad del sitio en que estaba escondido el papel de Bastons, cuyo descubrimiento sorprendió á todos. Boter entonces no tuvo inconveniente en decir lo que había visto y le había pasado, citando los nombres de las personas cuyas almas habitaban en el infierno. Esta revelación le costó verse encerrado en la Inquisición, de donde salió libre al poco tiempo, y vivió después dos años, pero triste, meditabundo y solitario. Unos decían que estaba hechizado y otros que estaba loco.

Tal és la relació del succés.

Llegir l’original en castellà

Tal es la relación del suceso.

I si, lector, diguessis ser conte, Com m'ho van contar t'ho conto.

Llegir l’original en castellà

Y si, lector, dijeres ser comento, Como me lo contaron te lo cuento.

Fi de l’entrada original