Formarà part de l'eixample i seguirà en línia paral·lela a la del Comerç.
Llegir l’original en castellà
Formará parte del ensanche y seguirá en línea paralela á la del Comercio.
Era de justícia que es consagrés un record a la indústria catalana, i per aquesta raó, quan el Municipi ens va fer l'honor de consultar-nos sobre els noms que havien de donar-se als carrers de l'eixample, vam posar el de la Indústria al carrer que amb el Co- ELS CARRERS DE BARCELONA 113
Llegir l’original en castellà
Era de justicia que se consagrase un recuerdo á la industria catalana, y por esta razón, cuando el Municipio nos hizo la honra de consultarnos acerca de los nombres que debían darse á las calles del ensanche, pusimos el de la Industria á la calle que con la del Co- LAS CALLES DE BARCELONA II3
merç s'han d'enllaçar amb la de la Marina per mitjà de la de la Ribera.
Llegir l’original en castellà
mcrcio se han de enlazar con la de la Marina por medio de la de la Ribera.
En tots temps, ja des de molt antic, Barcelona s'ha distingit i s'ha conquerit justa celebritat per la seva indústria.
Llegir l’original en castellà
En todos tiempos, ya desde muy antiguo, Barcelona se ha distinguido y se ha conquistado justa celebridad por su industria.
En l'època dels romans, segons testimonis escrits en pedra, un col·legi d'artífexs barcelonins erigia un monument en honor de la deessa Minerva.
Llegir l’original en castellà
En la época de los romanos, según testimonios escritos en piedra, un colegio de artífices barceloneses erigía un monumento en honor de la diosa Minerva.
En l'època dels comtes de Barcelona, les indústries particulars florien de tal manera i proporcionaven tanta comoditat, tanta riquesa i tal independència en el caràcter i en la manera de viure als qui s'hi dedicaven, que va haver de ser aquesta causa no poca part a què el comte D. Ramon Berenguer IV donés aquella seva famosa Chartae Universitatis atorgada a les ciutats, viles i llocs dels seus dominis, per la qual restituïa la llibertat als seus veïns, esborrant tota senyal de servitud, i sent el gran pas per a la creació dels comuns o municipis. A les arts i a la indústria, al treball i a la laboriositat, deuen, doncs, els catalans el que aquí a penes fos conegut el feudalisme, i el que, a l'ombra d'una beneficiosa llibertat, poguessin desenvolupar-se, en progressiva escala, el geni, el mèrit i l'activitat constant dels fills d'aquest país.
Llegir l’original en castellà
En la época de los condes de Barcelona, las industrias particulares florecían de tal modo y proporcionaban tanta comodidad, tanta riqueza y tal independencia en el carácter y en el modo de vivir á los que á ellas se dedicaban, que hubo de ser esta causa no poca parte á que el conde D. Ramón Berenguer IV diese aquella su famosa Chartae Universitatis otorgada á las ciudades, villas y lugares de sus dominios, por la cual restituía la libertad á sus vecinos, borrando toda señal de servidumbre, y siendo el gran paso para la creación de los comunes ó municipios. A las artes y á la industria, al trabajo y á la laboriosidad, deben, pues, los catalanes el que aquí apenas fuese conocido el feudalismo, y el que, á la sombra de una bienhechora libertad, pudiesen desarrollarse, en progresiva escala, el genio, el mérito y la actividad constante de los hijos de este país.
Quan els comtes-reis, la indústria va assolir el seu període àlgid d'esplendor i floriment. Aquí estan, per dir-nos-ho, aquelles cèlebres ordenances gremials. Cadascuna d'elles ens dóna patent mostra de l'estat florint en què es trobava el gremi. Les corts, els municipis, els reis, cadascun per la seva part, tendien a protegir amb sàvia previsió i amb pròdiga mà les arts i la indústria, coneixent que en elles estava el germen de progrés d'aquest poble i el secret de la viril enteresa dels fills d'aquesta terra, als qui l'amor al treball ha donat sempre la natural indepen-
Llegir l’original en castellà
Cuando los condes-reyes, la industria alcanzó su período álgido de esplendor y florecimiento. Ahí están, para decírnoslo, aquellas célebres ordenanzas gremiales. Cada una de ellas nos da patente muestra del estado floreciente en que se hallaba el gremio. Las cortes, los municipios, los reyes, cada uno por su parte, tendían á proteger con sabia previsión y con pródiga mano las artes y la industria, conociendo que en ellas estaba el germen de progreso de este pueblo y el secreto de la varonil entereza de los hijos de esta tierra, á quienes el amor al trabajo ha dado siempre la natural indepen-
TOM XXI 8 dència per manifestar, alta i francament, el seu amor a la pàtria i el seu amor a la llibertat. Un autor, al qual per cert no es pot retreure provincialisme, com s'ha donat en anomenar el mòbil que ens inspira a escriure de les nostres glòries, ha dit amb encertat judici:
Llegir l’original en castellà
TOMO XXI 8 dencia para manifestar, alta y francamente, su amor á la patria y su amor á la libertad. Un autor, al cual por cierto no puede tacharse de provincialismo, como se ha dado en llamar al móvil que nos inspira á escribir de nuestras glorias, ha dicho con acertado juicio:
«L'exercici d'una professió, encara que fos mecànica, donava dret a l'obtenció dels càrrecs municipals, tant més apetibles com estaven agraciats amb amplis privilegis i regalies, que revestien els representants del poble amb l'autoritat i elevat concepte indispensables per al sosteniment de les institucions lliures. Essent, doncs, la pràctica d'un ofici com un esglaó per a pujar als primers càrrecs de la república, i exigint-se d'altra banda a la noblesa que per a arribar-hi deposés temporàriament els furs de tal i es confongués amb els individus de l'estat pla, les classes menestrals gaudien d'una representació i honor tan insignes, que no ha d'estranyar-se que es mostressin orgulloses en extrem de la seva posició social, no estimant menys la seva inscripció en les matrícules gremials que els fillsdalgo els il·lustres timbres de la seva casa pairal. Encara en la del gremi dels sabaters s'admiren els retrats de dos magistrats municipals pertanyents al mateix, posats a les parets de la sala de juntes, a manera de models a què havien d'arreglar la seva conducta els individus de l'associació. L'honradesa i laboriositat, que no l'alta nissaga i els títols, s'asseien als escons del Consistori, i vestien la gramalla del conseller. Aquesta distinció, que dels individus es comunicava a les famílies, va engendrar, sens dubte, el prestigi que a Barcelona era inherent a la classe general d'artesans, en tot anivellada amb les altres, i va donar també marge al costum escrupolós i amb perseverança seguit d'escriure els magistrats al costat dels seus noms l'art mecànic que conreaven. En quin catàleg de consellers, qualsevol que sigui de la seva època, s'omet aquesta qualitat principal? En quina làpida notem la seva falta? Vet aquí per què fins i tot en els actes més trivials d'aquells dies s'adverteix el desig de presentar-se a la societat cadascú, no ja direm el governant, sinó fins a l'últim súbdit, ostentant i fent-se un mèrit de l'ofici a què consagrava les seves tasques. Cent memòries que ens ho revelen tenim a la vista. Els paviments dels antics santuaris i claustres d'aquesta ciutat estan socavats per sepultures pròpies, la major part de menestrals. Què es llegeix en els seus epitafis, què s'adverteix en les lloses que les tanquen? Un, per exemple, diu: Vas de N. sabater y deis seus, i té al mig esculpida una sabata; un altre: Vas de N. veler y deis seus, amb una llançadora; Vas de N. fusier, amb una serra; Vas de N. inev, amb un xapí; Vas de N. ferrer, amb una enclusa; Vas de X. flequer, amb una pala: sempre sota el nom del difunt la marca o mostra del seu respectiu ofici, en senyal de tenir-lo en tanta estima i orgull els seus descendents, com els seus blasons de torres, serps i armadures les famílies dels nobles i cavallers que jeuen en les tombes contigües.
Llegir l’original en castellà
«El ejercicio de una profesión, aunque fuese mecánica, daba derecho á la obtención de los cargos municipales, tanto más apetecibles cuanto estaban agraciados con amplios privilegios y regalías, que revestían á los representantes del pueblo con la autoridad y elevado concepto indispensables para el sostenimiento de las instituciones libres. Siendo, pues, la práctica de un oficio como un escalón para subir á los primeros empleos de la república, y exigiéndose por otra parte á la nobleza que para llegar á ellos depusiese temporariamente los fueros de tal y se confundiese con los individuos del estado llano, las clases menestrales gozaban de una representación y honor tan insignes, que no debe extrañarse se mostraran orgullosas en extremo de su posición social, no estimando menos su inscripción en las matrículas gremiales que los hijodalgos los ilustres timbres de su casa solariega. Todavía en la del gremio de los zapateros se admiran los retratos de dos magistrados municipales pertenecientes al mismo, puestos en las paredes de la sala de juntas, á manera de dechados á que debían arreglar su conducta los individuos de la asociación. La honradez y laboriosidad, que no la alta alcurnia y los títulos, se sentaban en los escaños del Consistorio, y vestían la gramalla del conceller. Esta distinción, que de los individuos se comunicaba á las familias, engendró, sin duda, el prestigio que en Barcelona era inherente á la clase general de artesanos, en todo nivelada con las demás, y dio también margen á la costumbre escrupulosa y con perseverancia seguida de escribir los magistrados junto á sus nombres el arte mecánico que cultivaban. ¿En qué catálogo de concelleres, cualquiera que sea de su época, se omite esta calidad principal? ¿En qué lápida notamos su falta? Ved ahí por qué aun en los actos más triviales de aquellos días se advierte el deseo de presentarse á la sociedad cada cual, no ya diremos el gobernante, sino hasta el último subdito, ostentando y haciéndose un mérito del oficio á que consagraba sus tareas. Cien memorias que nos lo revelan tenemos á la vista. Los pavimentos de los antiguos santuarios y claustros de esta ciudad están socavados por sepulturas propias, la mayor parte de menestrales. ¿Qué se lee en sus epitafios, qué se advierte en las losas que las cierran? Uno, por ejemplo, dice: Vas de N. sabater y deis seus, y tiene en medio esculpido un zapato; otro: Vas de N. veler y deis seus, con una lanzadera; Vas de N. f usier, con una sierra; Vas de N. inev, con un chapín; Vas de N. ferrer, con un yunque; Vas de X. flequer, con una pala: siempre debajo del nombre del difunto la marca ó muestra de su respectivo oficio, en señal de tenerlo en tanta estima y orgullo sus descendientes, como sus blasones de torres, culebras y armaduras las familias de los nobles y caballeros que yacen en las tumbas contiguas.»
Quan va acabar la guerra de successió, les arts i la indústria, que ja abans començaven a estar abatudes, van decaure del tot. No és d'estranyar que així succeís. Per viure necessiten respirar l'aire de la llibertat. Una mica es van reposar durant l'època de Carles III; però aviat van tornar a decaure, i ja no va tornar a començar per a elles una nova era de floriment fins que van arribar en aquest segle els albors de l'època constitucional.
Llegir l’original en castellà
Cuando terminó la guerra de sucesión, las artes y la industria, que ya antes comenzaban á estar abatidas, decayeron del todo. No es de extrañar que así sucediese. Para vivir necesitan respirar el aire de la libertad. Algún tanto se repusieron durante la época de Carlos III; pero pronto tornaron á decaer, y ya no volvió á comenzar para ellas una nueva era de florescencia hasta que llegaron en este siglo los albores de la época constitucional.
Els anys que acaben de transcórrer han vist la indústria catalana a gran altura, i no és culpa seva si no ha assolit tota la brillantor i tot l'esplendor Il6 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Los años que acaban de transcurrir han visto la industria catalana á grande altura, y no es culpa suya si no ha alcanzado toda la brillantez y todo el esplendor Il6 VÍCTOR BALAGUER
que de segur obtindria amb institucions més lliures i amb lleis més protectores.
Llegir l’original en castellà
que de seguro obtendría con instituciones más libres y con leyes más protectoras.
Fi de l’entrada original