És una que travessa des de la Bovia a la de Cotoners.
Llegir l’original en castellà
Es una que atraviesa desde la Bovia á la de Cotoncrs.
Primerament s'anomenà d'en Simó Febrer i després del Forn dels Cotoners; però canvià el seu nom per l'actual amb motiu del que es dirà.
Llegir l’original en castellà
Primeramente se llamó den Simón Febrer y después del Fovn deis Cotoners; pero cambió su nombre por el actual con motivo de lo que va á decirse.
Sabut és que Ignasi de Loiola, el cèlebre fundador de la Companyia de Jesús, després d'haver servit a la seva pàtria com a soldat en el setge de Pamplona, va venir a Catalunya i va vetllar les seves armes a l'església de Montserrat, demanant a la Verge de les muntanyes el suport del cel per seguir amb fe la nova senda en què anava a penetrar. De Montserrat va passar a Manresa, i després d'haver romàs per llarg temps com a penitent en una cova que avui és objecte de veneració i respecte, es va traslladar a Barcelona, on es va embarcar a principis de 1523. Sembla que durant la seva estada en aquesta població va viure en una casa d'aquest carrer, per la qual cosa la ciutat, després de la seva canonització, la va denominar així en obsequi al sant, i donant aleshores a l'oblit els seus antics noms.
Llegir l’original en castellà
Sabido es que Ignacio de Loyola, el célebre fundador de la Compañía de Jesús, después de haber servido á su patria como soldado en el sitio de Pamplona, se vino á Cataluña y veló sus armas en la iglesia de Montserrat, pidiendo á la Virgen de las montañas el apoyo del cielo para seguir con fe la nueva senda en que iba á penetrar. De Montserrat pasó á Manresa, y después de haber permanecido por largo tiempo como penitente en una cueva que hoy es objeto de veneración y respeto, se trasladó á Barcelona, en donde se embarcó á principios de i523. Parece que durante su estancia en esta población vivió en una casa de esta calle, por lo que la ciudad, después de su canonización, denominóla así en obsequio al santo, y dando entonces al olvido sus antiguos nombres.
Fi de l’entrada original