Tornar a l'atles

Honorato (calle de San)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 105–106

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Travessa des del de Sant Sever a la plaça de la Constitució.

Llegir l’original en castellà

Cruza desde la de San Severo á la plaza de la Constitución.

Va néixer en aquest carrer el 1568 el cèlebre cronista català Jeroni Pujades, de qui es parlarà en fer-ho del carrer d'aquest nom.

Llegir l’original en castellà

Nació en esta calle en i568 el célebre cronista catalán Jerónimo Pujades, de quien se hablará al hacerlo de la calle de este nombre.

Si cal donar crèdit a antigues i per altra banda molt fundades tradicions, el ciutadà barceloní Jaume Fivaller, ascendent de l'il·lustre magistrat que de tan justa celebritat gaudeix en els annals d'aquesta capital, va descobrir un dia, trobant-se de caça, una deu d'aigua pura i excel·lent al mont de Collcerola. Va participar el seu descobriment als magistrats populars, i a proposta seva es va tractar d'utilitzar aquelles aigües conduint-les a Barcelona, emprenent-se al punt els treballs. Succeïa això el 1355, i el 4 de juliol de 1356 començava a brollar l'aigua de la primera font que creiem va tenir aquesta ciutat, anomenada font de Sant Honorat, i aixecada al carrer que conserva avui encara aquest nom. Es deia font de Sant Honorat per haver al seu capdamunt una imatge d'aquest sant, tallada en pedra del país. Aquesta circumstància és la que va donar nom al carrer.

Llegir l’original en castellà

Si hay que dar crédito á antiguas y por otra parte muy fundadas tradiciones, el ciudadano barcelonés Jaime Fivaller, ascendiente del ilustre magistrado que de tan justa celebridad goza en los anales de esta capital, descubrió un día, hallándose de caza, un manantial de agua pura y excelente en el monte de Collcerola. Participó su descubrimiento á los magistrados populares, y á propuesta suya tratóse de utilizar aquellas aguas conduciéndolas á Barcelona, emprendiéndose al punto los trabajos. Sucedía esto en i355, y el 4 de Julio de 1 3 56 comenzaba á manar el agua de la primera fuente que creemos tuvo esta ciudad, llamada fuente de San Honorato, y levantada en la calle que conserva hoy aún este nombre. Llamábase fuente de San Honorato por haber en su remate una imagen de este santo, labrada en piedra del país. Esta circunstancia es la que dio nombre á la calle.

En temps més moderns la font va ser traslladada a la veïna plaça de Sant Jaume; però la imatge del sant es va quedar al carrer, passant a ocupar una fornícula oberta a la façana d'una casa immediata. Més tard va desaparèixer també la font de la citada plaça, i últimament, en reconstruir-se la casa en què hi havia la imatge del sant, va desaparèixer aquesta així mateix.

Llegir l’original en castellà

En tiempos más modernos la fuente fué trasladada á la vecina plaza de San Jaime; pero la imagen del santo se quedó en la calle, pasando á ocupar un nicho abierto en la fachada de una casa inmediata. Más tarde desapareció también la fuente de la citada plaza, y últimamente, al reconstruirse la casa en que había la imagen del santo, desapareció ésta asimismo.

Durant molt de temps, i encara segueix el costum, el poble ha anomenat aquest carrer dels Mossos, perquè en ell tenien la seva caserneta els mossos d'esquadra.

Llegir l’original en castellà

Durante mucho tiempo, y aún sigue la costumbre, el vulgo ha llamado á esta calle deis Mossos, porque en ella tenían su cuartelillo los mozos de la escuadra.

Viu en aquest carrer el conegut procurador D. Jaume de Puiguriguer, el qual, com a persona intel·ligent, aficionada a recollir i guardar antiguitats, posseeix diversos objectes notables, i entre altres coses una col·lecció completa (única sens dubte) de segells de tots els Ajuntaments de les quatre províncies de Catalunya, que amb bastants d'altres pobles que no constitueixen Ajuntament, sinó que són agregats, formen un total de prop de 1.300 segells.

Llegir l’original en castellà

Vive en esta calle el conocido procurador D. Jaime de Puiguriguer, el cual, como persona inteligente, aficionada á recoger y guardar antigüedades, posee varios objetos notables, y entre otras cosas una colección completa (única sin duda) de sellos de todos los Ayuntamientos de las cuatro provincias de Cataluña, que con bastantes de otros pueblos que no constituyen Ayuntamiento, sino que son agregados, forman un total de cerca de i.3oo sellos.

Fi de l’entrada original