Va del de Fonollar al de Giralt Pellisser.
Llegir l’original en castellà
Dirige de la de Fonollav á la de Giralt Pellisser.
És vulgarment anomenada de la Mare de Déu de la Parra, i hem llegit en un dietari, que al segle xvii era coneguda pel poble amb el nom de carrer de les Bruixes, a causa d'haver-hi habitat unes infelices dones, mare i filla, que foren sentenciades com a bruixes per la Inquisició.
Llegir l’original en castellà
Es vulgarmente llamada de la Mare de Deu de la Parra, y tenemos leído en un dietario, que en el siglo xvn era conocida por el vulgo con el nombre de calle de las Brujas, á causa de haber habitado en ella unas infelices mujeres, madre é hija, que fueron sentenciadas como brujas por la Inquisición.
Recordem amb aquest motiu que no fa gaire temps, gràcies a la condescendència d'un amic, se'ns va proporcionar ocasió de fullejar un curiosíssim procés que l'any 1619 es va formar a la vila de Terrassa a unes infelices dones, o miserablement seduïdes o crèdulament supersticioses, acusades de bruixeria i d'haver celebrat pacte amb el dimoni.
Llegir l’original en castellà
Recordamos con este motivo que no hace mucho tiempo, gracias á la condescendencia de un amigo, se nos proporcionó ocasión de hojear un curiosísimo proceso que el año 16 19 se formó en la villa de Tarrasa á unas infelices mujeres, ó miserablemente seducidas ó crédulamente supersticiosas, acusadas de brujería y de haber celebrado pacto con el demonio.
Sota molts conceptes és notable aquest procés, del qual donarem un lleuger extracte als lectors.
Llegir l’original en castellà
Bajo muchos conceptos es notable este proceso, del cual vamos á dar un ligero extracto á los lectores.
Consta d'actes que al maig del citat any 1619 foren preses per ordre del batlle de Terrassa diverses dones, acusades de bruixeria, anomenades Margarita Tafanera, Juana de Toy, Juana Sabina, Micaela Casanovas (a) Esclopera, Eulalia Totxa i Guillerma Font (a) Miramunda.
Llegir l’original en castellà
Consta de autos que en Mayo del citado año 1619 fueron presas por orden del bayle de Tarrasa varias mujeres, acusadas de brujería, llamadas Margarita Tafanera, Juana de Toy, Juana Sabina, Micaela Casanovas (a) Esclopera, Eulalia Totxa y Guillerma Font (a) Miramunda.
En les primeres declaracions preses als testimonis acusadors i delators, es llegeixen coses summament originals, les quals revelen l'estúpida candidesa de certs homes d'aquell temps. En una declaració que dona el propi germà de Margarita Tafanera, assegura ser aquesta veritable bruixa, afegint que des de molt temps el tenia encisat a ell i a la seva dona per un malefici a fi que no tingués fills i poguessin passar així els seus béns a la dita Margarita.
Llegir l’original en castellà
En las primeras declaraciones tomadas á los testigos acusadores y delatores, se leen cosas sumamente originales, las cuales revelan la estúpida candidez de ciertos hombres de aquel tiempo. En una declaración que da el propio hermano de Margarita Tafanera, asegura ser ésta verdadera bruja, añadiendo que desde mucho tiempo le tenía hechizado á él y á su mujer por un maleficio á fin de que no tuviera hijos y pudiesen pasar así sus bienes á la dicha Margarita.
En una altra declaració donada per Antonio Ubres es diu que les citades dones es reunien els dijous a la nit en un lloc solitari prop de Terrassa, al peu d'una casa anomenada la Quadra den Palet; que allí, sota un pi, les esperava el diable assegut en una cadira, vestit de vellut; que una rere l'altra s'acostaven al diable per fer-li acatament i homenatge i li besaven la mà; que després Satanàs començava a tocar una flauta i totes les dones, sense ser mestresses de si mateixes, es lliuraven a un ball desenfrenat, el qual acabava amb un escàs sopar que els servia el mateix diable, lliurant-se després tots junts als escàndols d'una orgia abominable. També en la mateixa declaració i en altres s'acusa les dones citades d'haver assassinat alguna criatura, d'haver encisat diverses persones causant-los la mort, d'haver fet que la calamarsa destruís diverses collites i d'altres crims i malifetes.
Llegir l’original en castellà
En otra declaración dada por Antonio Ubres se dice que las citadas mujeres se reunían los jueves por la noche en un lugar solitario cerca de Tarrasa, al pie de una casa llamada la Quadra den Palet; que allí, debajo de un pino, las esperaba el diablo sentado en una silla, vestido de terciopelo; que una tras otra se acercaban al diablo para hacerle acatamiento y homenaje y lé besaban la mano; que luego Satanás comenzaba á tañer una flauta y todas las mujeres, sin ser dueñas de sí mismas, se libraban á un baile desenfrenado, el cual terminaba por una parca cena que les servía el mismo diablo, entregándose luego todos juntos á los escándalos de una orgía abominable. También en la misma declaración y en otras se acusa á las mujeres citadas de haber asesinado alguna criatura, de haber hechizado á varias personas causándoles la muerte, de haber hecho que el pedrisco destruyera varias cosechas y de otros crímenes y maldades.
Després d'aquestes declaracions ve la de Juan Font, pregoner de la vila de Sellent, el qual, segons de la seva pròpia confessió es desprèn, viatjava d'ofici pel Principat de Catalunya per reconèixer i descobrir les dones que eren bruixes. Font assegura haver reconegut, en presència del senyor batlle i consellers de Terrassa, les citades Margarita Tafanera i Juana de Toy, en el muscle esquerre de les quals, després de rentat amb aigua beneïda, diu haver trobat el senyal amb què el diable marcava les bruixes.
Llegir l’original en castellà
Después de estas declaraciones viene la de Juan Font, pregonero de la villa de Sellent, el cual, según de su propia confesión se desprende, viajaba de oficio por el Principado de Cataluña para reconocer y descubrir las mujeres que eran brujas. Font asegura haber reconocido, en presencia del señor bayle y concelleres de Tarrasa, á las citadas Margarita Tafanera y Juana de Toy, en cuyo hombro izquierdo, después de lavado con agua bendita, dice haber hallado la señal con que el diablo marcaba á las brujas.
María Tafanera, en la seva declaració, confessa ser bruixa. Diu que li va ensenyar l'ofici una francesa anomenada Juana Ferrés; que diverses vegades es va reunir a casa d'aquesta amb Juana Toy; que es fregaven amb un cert ungüent sota les aixelles i en altres parts del cos, i que tot seguit sortien cavalcant per una finestra i eren portades pels aires al punt on les esperava el dimoni; que aquest es trobava comunament sota un pi, en forma d'un gentil jove vestit d'escarlata; que tocava la flauta; que després es posaven a ballar, i que acabaven per lliurar-se a una immunda orgia, els detalls de la qual refereix d'una manera repugnant.
Llegir l’original en castellà
María Tafanera, en su declaración, confiesa ser bruja. Dice que le enseñó el oficio una francesa llamada Juana Ferrés; que varias veces se reunió en casa de ésta con Juana Toy; que se frotaban con cierto ungüento debajo de los sobacos y en otras partes del cuerpo, y que en seguida salían cabalgando por una ventana y eran llevadas por los aires al punto donde las esperaba el demonio; que éste se hallaba comunmente debajo de un pino, en forma de un gentil mancebo vestido de encarnado; que tocaba la flauta; que luego se ponían á bailar, y que acababan por entregarse á una inmunda orgía, cuyos detalles refiere de una manera repugnante.
En arribar el torn a Juana de Toy, preguntada pel seu nom i altres coses, contesta ser francesa, del poble d'Aux, germana de Juan de la Boquerie; nega ser bruixa, i diu no conèixer Margarita Tafanera ni les altres dones.
Llegir l’original en castellà
Al llegar el turno á Juana de Toy, preguntada por su nombre y demás, contesta ser francesa, del pueblo de Aux, hermana de Juan de la Boquerie; niega ser bruja, y dice no conocer á Margarita Tafanera ni á las otras mujeres.
Tancant-se Juana de Toy en una negativa completa, es va manar sentenciar-la a la tortura per fer-la confessar, i no es pot llegir sense estremiments d'horror l'acte pel qual es dóna compte d'haver-se complert en aquella dona la sentència de tortura. Comença així:
Llegir l’original en castellà
Encerrándose Juana de Toy en una negativa completa, se mandó sentenciarla á la tortura para hacerla confesar, y no puede leerse sin estremecimientos de horror el auto por el cual se da cuenta de haberse cumplido en aquella mujer la sentencia de tortura. Comienza así:
«El divendres 28 de juny de 1616, constituïts personalment l'honorable Montserrat Ullastrell, per la S. C. i R. Majestat batlle de la vila i terme de Terrassa, i el magnífic Miquel Gilavert en quiscun dret doctor i ciutadà de Barcelona, assessor de dit honorable batlle i jutge de la present causa, i Bartomeu Quelles, procurador fiscal de la cort de l'honorable batlle i Mossèn Hernando Martínez cirurgià, juntament amb mi Pere Cornell, notari públic de la vila de Terrassa i servent de la cort del dit honorable batlle, i del present procés, juntament amb els ministres, per a fer la tortura davall escrita dins d'una sala gran construïdada dins del Castell o Palau de Terrassa anomenada sala gran, en el qual Castell o Palau estan construïdes les presons Reals, en la qual sala sobre una taula hi havia pa, vi, llum, foc i altres coses necessàries per la dita tortura, fou portada la dita Joana de Toy, la qual asseguda sobre del banc en presència dels temors com dels altres aparells de la dita tortura, per el dit magnífic Jutge fou manat als ministres que despullessin a la dita Joana, i despullada, fou per el dit honorable batlle exhortada en aquesta forma, etc. »
Llegir l’original en castellà
«Lo divendres 28 de juin de 1616, constituits personaliter lo honorable Montserrat Ullastrell, per la S. C. y R. Majestad batlle de la vila y terme de T arrasa, y lo magnifich Miquel Gilahert en quiscun dret doctor e cuitada de Barcelona, asesor de dit honorable batlle y jutge de la present cansa, y Bartomen Quclles, procurador fiscal de la cort del honorable batlle y Mosen Hernando Martínez cirurjiá, juntament ab mi Pere Crnell, notari pxiblich de la vila de Tarrasa y servent de la cort del dit honorable batlle, y del present procés, juntament ab los ministres, pera fer la tortura devall escrita dins de una sala gran construída dins del Castell ó Palait de Tarrasa anomenada sala gran, en lo cual Castell ó Palau están construides las careéis Reals, en la cual sala sobre una taula habia pa, vi, Ilion, foch y altres coses necesarias per la dita tortura, fonch aportada la dita Joan a de Toy, la cual asseguda sobre del bancli en presencia deis temáis com deis altres aparatos de la dita tortura, per lo dit magnifich Jutge fonch manat ais ministres que despullasen á la dita Joana, y despullada, fonch per lo dit honorable batlle exhortada en esta forma, etc. »
Exhortada a que confessés la veritat davant aquells terribles aparells de tortura, Juana va contestar que no sabia res del que se li preguntava, i llavors continua així l'acte:
Llegir l’original en castellà
Exhortada á que confesase la verdad ante aquellos terribles aparatos de tortura, Juana contestó que no sabía nada de cuanto se le preguntaba, y entonces continúa así el auto:
«Immediatament després del manament del dit magnífic Jutge, la dita Joana de Toy fou posada en el banc al torment dit del Potro, i lligada amb els braços per darrere pels dits ministres, i fou altra vegada exhortada pel dit magnífic Jutge que digués la veritat, i aquesta negant, fou manat als ministres que estiressin les cordes, i la dita Joana de Toy va començar a cridar dient: «He Senyor, he » Senyor, Senyor, perdona'm, ai pobra, ai Mare de 9 Déu, ajuda'm Mare de Déu, Mare de Déu, ai, ai, ai, no, ai senyors ja ho diré, ja ho diré, traeu-me d'aquí, Mare )>de Déu. » I immediatament fou manat afluixar les cordes, »
Llegir l’original en castellà
((En continent del manament del dit magnifich Jutge, la dita Joana de Toy fonch posada en lo banch al torment dit del Potro, y lligada ab los brasos per derrera per los dits ministves, y fonch altre vegada exhortada per lo dit magnifich Jutge que diga la veritat, y aquella negant, fonch manat ais ministres que tirassen las cordas, y la dita Joana de Toy comensd a cridar dieut: «He Senyor , he » Senyor, Senyor, perdónateme, ay pobreta, ay Mare de 9 Deu, ajuddume Mare de Deu, Mare de Deu, ay, ay, ay, nay, ay senyors jau diré, jau diré, traheume de assi, Mare )>de Deu. » Y en continent fonch manat afluxar las cordas, »
Llavors Juana ho confessa tot i confirma la declaració de Margarita Tafanera, afegint que li va ensenyar l'ofici de bruixa una francesa anomenada Peyrona, que vivia a Martorell *, amb moltes altres coses que no havia dit Margarita referents a la mort d'una criatura i algunes altres malifetes.
Llegir l’original en castellà
Entonces Juana lo confiesa todo y confirma la declaración de Margarita Tafanera, añadiendo que le enseñó el oficio de bruja una francesa llamada Peyrona, que vivía en Martorell *, con otras muchas cosas que no había dicho Margarita referentes á la muerte de una criatura y algunas otras maldades.
Hem trobat notícia d'aquesta Peyrona en unes notes que té l' il·lustrat escriptor català D. José Subirana, segons les quals dita Peyrona, reconeguda per bruixa, va anar a parar a Centelles, on va morir.
Llegir l’original en castellà
l Hemos hallado noticia de esta Peyrona en unas notas que tiene el ilustrado escritor catalán D. José Subirana, según las cuales dicha Peyrona, reconocida por bruja, fué á parar á Centellas, donde murió.
Com que Margarita nega el dit per Juana, recau per a ella sentència de torment. En anar a ser torturada, és requerida perquè confessi; però diu no saber res més del que ha dit, i a la segona exhortació del jutge contesta: «Morir-me que ben donaren compte a Déu.»
Llegir l’original en castellà
Como Margarita niega lo dicho por Juana, recae para ella sentencia de tormento. Al ir á ser atormentada, es requerida para que confiese; pero dice no saber nada más de lo que ha dicho, y á la segunda exhortación del juez contesta: ((Muíanme que ben donaren compte á Deu.»
La relació del torment de Margarita és horrorosa. Per tres o quatre vegades és aplicada al torment i per altres tantes la'n retiren, sense poder arrencar-li una paraula de confessió. El notari anota i apunta els crits donats durant la tortura, els ai-ai, les invocacions a Déu i a la Verge. Llegint aquesta acta, sembla que se senten els laments i que es veu patir aquella infeliç.
Llegir l’original en castellà
La relación del tormento de Margarita es horrorosa. Por tres ó cuatro veces es aplicada al tormento y por otras tantas se la retira de él, sin poder arrancarle una palabra de confesión. El notario anota y apunta los gritos dados durante la tortura, los ayes, las invocaciones á Dios y á la Virgen. Leyendo este auto, parece que se oyen los lamentos y que se ve sufrir á aquella infeliz.
El procés conté les altres diligències i declaracions amb altres actes de torment patit per alguna de les altres acusades, fins a recaure la sentència, segons la qual Margarita Tafanera, Eulalia Totxa, Juana Sabina, Guillerma Font i Micaela Casanovas foren penjades públicament el 27 d'Octubre de 1619 al lloc de Terrassa anomenat La pedra blanca.
Llegir l’original en castellà
El proceso contiene las demás diligencias y declaraciones con otros autos de tormento sufrido por alguna de las otras acusadas, hasta recaer la sentencia, según la cual Margarita Tafanera, Eulalia Totxa, Juana Sabina, Guillerma Font y Micaela Casanovas fueron ahorcadas públicamente el 27 de Octubre de 1619 en el lugar de Tarrasa llamado La pedra blanca.
Quant a Juana de Toy, no consta el que va ser d'ella.
Llegir l’original en castellà
En cuanto á Juana de Toy, no consta lo que fué de ella.
Fi de l’entrada original