Tornar a l'atles

Gerona (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 44–45

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Formarà part de l'eixample. Està al mig dels carrers del Bruc i de Bailen; comença al de Còrsega;

Llegir l’original en castellà

Formará parte del ensanche. Está en medio de las calles del Bruch y de Bailen; comienza en la de Córcega;

1 Ja avui no existeix aquest jardí (1888).

Llegir l’original en castellà

1 Ya hoy no existe este jardín (1888).

conclou al de Ronda, i és travessat pels de Rosselló, Provença, Mallorca, València, Aragó, Consell de Cent, Diputació, Corts, Casp i Ausiàs March.

Llegir l’original en castellà

concluye en la de Ronda, y es cruzada por las de Rosellón, Provenza, Mallorca, Valencia, Aragón, Consejo de Ciento, Diputación, Cortes, Caspe y Ansias March.

Se li va donar aquest nom en honra i glòria de la immortal ciutat de Girona. Cèlebre és aquesta ciutat invicta en els annals històrics de Catalunya, i va pujar de punt la seva fama en aquest segle amb el setge admirable que va sostenir contra els francesos, conquerint-se llavors el renom d'immortal, que ja, tanmateix, tenia ben merescut per altes proeses anteriors.

Llegir l’original en castellà

Diósele este nombre en honra y gloria de la inmortal ciudad de Gerona. Célebre es esta ciudad invicta en los anales históricos de Cataluña, y subió de punto su fama en este siglo con el sitio admirable que sostuvo contra los franceses, conquistándose entonces el renombre de inmortal, que ya, sin embargo, tenía bien merecido por altas proezas anteriores.

Fi de l’entrada original