Tornar a l'atles

Fusteria (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 42–43

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És la que va del carrer Ample a la plaça de Sant Sebastià o dels Encants,

Llegir l’original en castellà

Es la que va de la calle Ancha á la plaza de San Sebastian ó de los Encantes,

Es diu que en la seva primera època es va anomenar del Sarrahí o dels Sarrahins (del sarraí o dels sarraïns). Pujades, a la seva Crònica de Catalunya, ens explica l'origen d'aquest nom, dient-nos que quan Lluís el Pietós va recobrar Barcelona arrencant-la al poder dels moros, va donar permís a un cabdill sarraí perquè amb diversos dels seus s'aposentés als arrabals de la ciutat, mentre es comprometessin a no fer armes contra els cristians. Assentint a això els sarraïns, es van quedar a habitar aquest país, fixant-se en un barri que estava extramurs, al costat de la platja, i que per aquesta raó va ser denominat dels Sarrahins.

Llegir l’original en castellà

Dícese que en su primera época se llamó del Sarrahí ó deis Sarrahins (del sarraceno ó de los sarracenos). Pujades, en su Crónica de Cataluña, nos explica el origen de este nombre, diciéndonos que cuando Ludovico Pío recobró Barcelona arrancándola al poder de los moros, dio permiso á un caudillo sarraceno para que con varios de los suyos se aposentase en los arrabales de la ciudad, mientras se comprometieran á no hacer armas contra los cristianos. Allanándose á esto los sarracenos, quedáronse á habitar este país, fijándose en un barrio que estaba extramuros, junto á la playa, y que por esta razón fué denominado deis Sarrahins.

Possible és que això fos així; però s'ha de tenir en compte que el terreny sobre el qual estan assentats avui el carrer que ens ocupa i els 5 immediats, es trobava encara inundat per les aigües del mar en temps de Lluís. La platja ocupava el que avui és carrer Ample i la drassana es trobava en el que avui és carrer del Regomir. En temps dels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, germans i corregnants, època molt posterior a la de Lluís, es va fer una escriptura per a partició de diversos alous entre ambdós germans, i en aquesta escriptura es parla d'uns edificis qui sunt subtus Regiunir, ubi fuerunt factcz naves.

Llegir l’original en castellà

Posible es que esto fuera así; pero debe tenerse en cuenta que el terreno sobre que están asentadas hoy la calle que nos ocupa y la 5 inmediatas, hallábase todavía inundado por las aguas del mar en tiempo de Ludovico. La playa ocupaba lo que hoy es calle Ancha y el astillero se hallaba en lo que hoy es calle del Regomir. En tiempo de los condes de Barcelona, Ramón Berenguer y Berenguer Ramón, hermanos y correinantes, época muy posterior á la de Ludovico, se hizo una escritura para partición de varios alodios entre ambos hermanos, y en esta escritura se habla de unos edificios qui sunt subtus Regiunir, ubi fuerunt factcz naves.

Podria ser, tanmateix, que els sarraïns a què al·ludeix Pujades s'establissin per les immediacions de la drassana vella, i que el primer carrer que s'obrís, després de retirades les aigües, prengués el nom dels que van habitar-hi a prop.

Llegir l’original en castellà

Pudo, sin embargo, ser que los sarracenos á que alude Pujades se establecieran por las inmediaciones del astillero viejo, y que la primera calle que se abriese, después de retiradas las aguas, tomase el nombre de los que moraron en sus cercanías.

Quan la platja del mar era al lloc que avui ocupa la plaça de Sant Sebastià, al costat dels arcs dels Encants, i la drassana es trobava també per aquelles immediacions, el carrer de què parlem va ser poblat pels fusters de ribera, que hi van establir els seus tallers. Llavors va ser quan, per aquest motiu, va prendre el nom de Carpintería, o en català Fusteria, el qual ha conservat des d'aleshores ençà.

Llegir l’original en castellà

Cuando la playa del mar estaba en el sitio que hoy ocupa la plaza de San Sebastián, junto á los arcos de los Encantes, y el astillero se hallaba también por aquellas inmediaciones, la calle de que hablamos fué poblada por los carpinteros de ribera, que establecieron en ella sus talleres. Entonces fué cuando, por este motivo, tomó el nombre de Carpintería, ó en catalán Fusterta, el cual ha conservado de entonces más.

G

Llegir l’original en castellà

G

Fi de l’entrada original