És un dels de l'eixample. Parteix del carrer de la Ronda en direcció a Montjuïc, travessat pels de Muntaner, Casanovas, Villarroel, Urgell, Borrell, Viladomat, Calàbria, Rocafort, Entença, Vilamarí i Llança.
Llegir l’original en castellà
Es una de las del ensanche. Parte de la calle de Ronda en dirección á Montjuich, atravesada por las de Muntaner, Casanovas, Villarroel, Urgel, Borrell, V liado - mat, Calabria, Rocafort, Entenza, Vilamarí y Llansa.
Queixant-se el Sr. Pí i Arimón en el seu Diccionari de carrers i places de Barcelona, que només té el defecte de ser molt concret, ja que, si no fos així, hagués fet inútil la present obra, de certs noms estrafolaris i ridículs posats a alguns carrers, exclama: «Noms de preclares famílies, de fets i institucions cèlebres conserva la història de Barcelona, que prou mereixen els honors que se'ls dediqui un carrer per a eterna memòria i exemple de les generacions presents i futures. Fer-ho així vindria a ser un mitjà senzill i indirecte de popularitzar els coneixements històrics, i de despertar en cert mode l'afició d'alguns a aquells estudis. Consignem aquí aquesta idea, referint-nos en general a tots els carrers que de nou s'obrin d'ara endavant.»
Llegir l’original en castellà
Quejándose el Sr. Pí y Arimón en su Diccionario de calles y plazas de Barcelona, que sólo tiene el defe cto de ser muy concreto, pues, á no ser así, hubiera hecho inútil la presente obra, de ciertos nombres estrafalarios y ridículos puestos á algunas calles, exclama: «Nombres de preclaras familias, de hechos é instituciones célebres conserva la historia de Barcelona, que harto merecen los honores de que se les dedique una calle para eterna memoria y ejemplo de las generaciones presentes y futuras. El hacerlo así vendría á ser un medio sencillo é indirecto de popularizar los conocimientos históricos, y de despertar en cierto modo la afición de algunos á aquellos estudios. Consignamos aquí esta idea, refiriéndonos en general á todas las calles que de nuevo se abran en lo sucesivo.»
Tenint en compte aquest consell, i compartint les mateixes idees, quan es va tractar de batejar els carrers de la nova Barcelona, l'autor d'aquesta obra va enviar a l'Ajuntament una llarga llista de noms, relatius tots a fets històrics del Principat, i va tenir la sort que la gran majoria d'ells fossin acceptats per donar nom als nous carrers, excepte alguns pocs que per raons especials, dignes de tota consideració i respecte, van ser substituïts pel Cos municipal amb els de Floridablanca, Sepúlveda, Enna, Campo Sagrado, Pelayo, Vergara, Ronda, Trafalgar i altres.
Llegir l’original en castellà
Teniendo en cuenta este consejo, y abundando en las mismas ideas, cuando se trató de bautizar las calles de la nueva Barcelona, el autor de esta obra envió al Ayuntamiento una larga lista de nombres, relativos todos á hechos históricos del Principado, y tuvo la suerte de que la gran mayoría de ellos fuesen aceptados para dar nombre á las nuevas calles, excepto algunos pocos que por razones especiales, dignas de toda consideración y respeto, fueron sustituidos por el Cuerpo municipal con los de Floridablanca, Sepidveda, Enna, Campo Sagrado, Pclayo} Ver gara, Ronda, Trafalgar y otros.
Estan perfectament aplicats aquests noms, substituïts als que per a aquests carrers havia donat l'autor; però atès que l'ocasió ho porta, bé serà prevenir futures crítiques dient que quan l'autor d'aquestes línies es va encarregar de posar noms a tots els carrers de l'eixample, va concebre el pla que tots fossin acomodats a fets, glòries i institucions pertanyents a la història de Catalunya, a fi de formar un conjunt general, històric i harmònic. Va ser exposat el pla a un dels senyors regidors que formaven la comissió de l'Ajuntament encarregada de donar dictamen, 30 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Están perfectamente aplicados estos nombres, sustituidos á los que para estas calles había dado el autor; pero puesto que la ocasión lo trae, bueno será prevenir futuras críticas diciendo que cuando el autor de estas líneas se encargó de poner nombres á todas las calles del ensanche, concibió el plan de que todos fuesen acomodados á hechos, glorias é instituciones pertenecientes á la historia de Cataluña, á fin de formar un conjunto general, histórico y armónico. Fué expuesto el plan á uno de los señores concejales que formaban la comisión del Ayuntamiento encargada de dar dictamen, 3 O VÍCTOR BA LAGUER
i va merèixer per complet l'aprovació d'aquell il·lustrat individu del Cos municipal. No va ser culpa seva, ni molt menys de l'autor d'aquestes línies, si el pla va deixar de realitzar-se complet a causa de no haver estat aprovats tots els noms.
Llegir l’original en castellà
y mereció por completo la aprobación de aquel ilustrado individuo del Cuerpo municipal. No fué culpa suya, ni mucho menos del autor de estas líneas, si el plan dejó de realizarse completo á causa de no haber sido aprobados todos los nombres.
De totes maneres, si bé ara necessàriament ha degut quedar incompleta la idea que es proposava l'autor d'aquesta obra, ja que del conjunt de tots els noms n'hagués aquella ressaltat clara i evident, tanmateix, el pla concebut pot conèixer-se bastant pels noms que han estat respectats als carrers de l'eixample; noms que ens permetrem reunir aquí en algunes agrupacions perquè el lector pugui fer-se càrrec en part del pensament que va presidir la seva elecció.
Llegir l’original en castellà
De todas maneras, si bien ahora necesariamente ha debido quedar incompleta la idea que se propusiera el autor de esta obra, pues que del conjunto de todos los nombres hubiera aquélla resaltado clara y evidente, sin embargo, el plan concebido puede conocerse bastante por los nombres que han sido respetados en las calles del ensanche; nombres que nos permitiremos reunir aquí en algunas agrupaciones para que el lector pueda hacerse cargo en parte del pensamiento que presidió á su elección.
Així, per exemple, l'antiga Corona d'Aragó, el seu poder i la seva importància, estan representats pels noms dels carrers que porten els d'aquells estats i nacions que la formaven, unes per llaç federal, altres per annexió o per conquesta: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Provença, Sicília, Nàpols, Calàbria, Còrsega i Sardenya.
Llegir l’original en castellà
Así, por ejemplo, la antigua Corona de Aragón, su poderío y su importancia, están representados por los nombres de las calles que llevan los de aquellos estados y naciones que la formaban, unas por lazo federal, otras por anexión ó por conquista: Aragón, Cataluña, Valencia, Mallorca, Rosellón, Provenza, Sicilia, Ñapóles, Calabria, Córcega y Cerdeña.
Els orígens de la pàtria catalana estan recordats pel carrer que porta el nom dels comtes d'Urgell; i el que porta el de Villena recorda, alhora que a un literat il·lustre, a l'últim descendent de la família que es va asseure al tron de la Corona d'Aragó.
Llegir l’original en castellà
Los orígenes de la patria catalana están recordados por la calle que lleva el nombre de los condes de Urgel; y la que lleva el de Villena recuerda, al propio tiempo que á un literato ilustre, al último descendiente de la familia que se sentó en el trono de la Corona de Aragón.
Porten a la memòria les glòries populars i cíviques de la nacionalitat catalana i les seves lliures institucions les que tenen els noms de Corts, Parlament, Diputació, Consell de Cent. Recorden els seus cèlebres magistrats i els seus grans homes polítics les que guarden els noms de Pau Claris, el diputat eclesiàstic; Tamarit, el diputat militar; Casanova, l'últimconseller; Fontanella, el gran jurisconsult. Commemoren les seves glòries literàries i científiques les que ostenten els noms d'Ausiàs March, el poeta valencià; Ramon Llull, el poeta mallorquí; Aribau, el modern poeta català; Muntaner i Pujades, els cronistes; Vilanova, el gran filòsof antic; Balmes, el gran filòsof modern; Alí Bey, el viatger il·lustre; Viladomat, l'eminent pintor. Consignen les seves glòries militars les que recorden els noms de Borrell, el comte que va consolidar la seva independència; de Pallars, el valent capità que tant va lluitar per les llibertats pàtries; de Roger de Flor, Entença i Rocafort, cabdills famosos de la cèlebre expedició a Orient; Villarroel, l'heroic defensor de Barcelona el 1714; i per fi, desperten el record de les seves glòries marítimes les que porten inscrits els noms dels cèlebres almiralls Roger de Llúria, Conrad de Llança i Bernat de Vilamarí.
Llegir l’original en castellà
Traen á la memoria las glorias populares y cívicas de la nacionalidad catalana y sus libres instituciones las que tienen los nombres de Cortes, Parlamento, Diputación, Consejo de Ciento. Recuerdan á sus célebres magistrados y á sus grandes hombres políticos las que guardan los nombres de Pablo Claris, el diputado eclesiástico; Tamarit, el diputado militar; Casanova, el último conceller; Fonlanclla, el gran jurisconsulto. Conmemoran sus glorias literarias y científicas las que ostentan los nombres de Ansias ManJi, el poeta valenciano; Ramón Luí l, el poeta mallorquín; Aribau, el moderno poeta catalán; Montana- y Pnjades, los cronistas; Vilanova, el gran filósofo antiguo; Balines, el gran filósofo moderno; Ali-Bey, el viajero ilustre; Viladomat, el eminente pintor. Consignan sus glorias militares las que recuerdan los nombres de Borrell, el conde que consolidó su independencia; de Pallas, el valiente capitán que tanto lidió por las libertades patrias; de Roger de Flor, Entenza y Rocafovt, caudillos famosos de la célebre expedición á Oriente; Villarroel, el heroico defensor de Barcelona en 1714; y por fin, despiertan el recuerdo de sus glorias marítimas las que llevan inscritos los nombres de los célebres almirantes Roger de Lauria, Conrado de Lianza y Bernardo de V ilamarl.
Pel que fa a les glòries de la Catalunya moderna, recordades estan pels noms del Bruch, teatre de la humiliació de les àguiles franceses; Girona i Tarragona, les ciutats que aquí van saber millor i més heroicament resistir als estrangers invasors; Manso, el més famós cabdill de la guerra de la Independència, i Guad-Ras o Vad-Ras, la darrera batalla d'Àfrica, on tan immarcescible glòria van adquirir els voluntaris catalans.
Llegir l’original en castellà
Por lo que toca á las glorias de la Cataluña moderna, recordadas están por los nombres del Bruch, teatro de la humillación de las águilas francesas; Gerona y Tarragona, las ciudades que aquí supieron mejor y más heroicamente resistir á los extranjeros invasores; Manso, el más famoso caudillo de la guerra de la Independencia, y Gnaldrds ó Vad-Ras, la última batalla de África, donde tan inmarcesible gloria adquirieron los voluntarios catalanes.
Només resta ara dir que hi ha altres tres carrers, amb els noms dels quals s'ha retut el degut tribut al Comerç, a la Marina i a la Indústria de Barcelona; tres branques importants de les quals sempre, des d'èpoques remotes, s'han mostrat orgullosos els catalans, deguent-los altes i memorables glòries, no menys honorables per cert que les assolides als camps de batalla.
Llegir l’original en castellà
Falta sólo ahora decir que hay otras tres calles, con cuyos nombres se ha prestado debido tributo al Comercio, á la Marina y á la Industria de Barcelona; tres ramos importantes de que siempre, desde remotas épocas, se han mostrado orgullosos los catalanes, debiendo á ellos altas y memorables glorias, no menos honrosas por cierto que las alcanzadas en los campos de batalla.
Si s'haguessin inclòs els deu o dotze noms més que van haver de suprimir-se per causes que no són d'aquest lloc, el lector hagués pogut jutjar de com el pla que ens havíem proposat era complet, i de com s'havia procurat no oblidar cap representació gloriosa per deixar ben dibuixada la fesomia històricopolítica de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
A estar continuados los diez ó doce nombres más que hubieron de suprimirse por causas que no son de este lugar, el lector hubiera podido juzgar de cómo el plan que nos habíamos propuesto era completo, y de cómo se había procurado no olvidar ninguna representación gloriosa para dejar bien dibujada la fisonomía históricopolítica de Cataluña.
Fi de l’entrada original