La seva entrada devia estar en la del Peu de la Creu i la seva sortida en la de la Ferlandina.
Llegir l’original en castellà
Su entrada debía estar en la del Peu de la Cveu y su salida en la de Ferlandina.
Sabut és el que eren els Estaments, en memòria i honra dels quals es va donar semblant nom a aquest carrer, que avui porta un altre, segons veurem.
Llegir l’original en castellà
Sabido es lo que eran los Estamentos, en memoria y honra de los cuales se dio semejante nombre á esta calle, que hoy lleva otro, según veremos.
Els tres Estaments, més vulgarment anomenats els tres Braços, componien les Corts de Catalunya, i es titulaven Braços o Estaments eclesiàstic, militar i reial, constituint el primer el clergat, el segon els cavallers o orde eqüestre, i el tercer la Diputació dels Comuns o sigui el poble.
Llegir l’original en castellà
Los tres Estamentos, más vulgarmente llamados los tres Brazos, componían las Cortes de Cataluña, y se titulaban Brazos ó Estamentos eclesiástico, militar y real, constituyendo el primero el clero, el segundo los caballeros ú orden ecuestre, y el tercero la Diputación de los Comunes ó sea el pueblo.
L'anomenat Braç eclesiàstic tenia per president nat l'arquebisbe de Tarragona i es componia dels bisbes, dels abats i superiors dels monestirs que tenien capítol i posseïen senyories amb el mer i mixt imperi, dels síndics de certs capítols, del castlà d'Amposta, prior de Catalunya i comanadors de l'orde de Sant Joan.
Llegir l’original en castellà
El llamado Brazo eclesiástico tenía por presidente nato al arzobispo de Tarragona y se componía de los obispos, de los abades y superiores de los monasterios que tenían cabildo y poseían señoríos con el mero y mixto imperio, de los síndicos de ciertos cabildos, del castellán de Amposta, prior de Cataluña y comendadores de la orden de San Juan.
El Braç militar tenia per president nat el duc de Cardona i es componia dels comtes, vescomtes, marquesos, nobles i cavallers del país i dels plebeus o ciutadans nobles que posseïen terres jurisdiccionals.
Llegir l’original en castellà
El Brazo militar tenía por presidente nato al duque de Cardona y se componía de los condes, vizcondes, marqueses, nobles y caballeros del país y de los plebeyos ó ciudadanos nobles que poseían tierras jurisdiccionales.
El Braç reial tenia per president el representant de la ciutat de Barcelona i es componia dels diputats o síndics de les ciutats, viles i pobles que tenien vot en Corts.
Llegir l’original en castellà
El Brazo real tenía por presidente al representante de la ciudad de Barcelona y se componía de los diputados ó síndicos de las ciudades, villas y pueblos que tenían voto en Cortes.
Aquest Braç, a semblança dels dos anteriors, comprenia així mateix nobles i plebeus, i aquesta forma singular dels tres ordres o Braços, diu un autor modern; aquesta barreja o unió de nobles i plebeus en cadascun; aquesta intervenció, no només de les ciutats i viles, sinó també dels llocs i poblacions petites, eren molt raonables i legítimes, sobretot si s'atén al fet que no tenint els sobirans facultat de fer lleis a Catalunya, sinó en l'assemblea nacional i amb el consentiment de les Corts, i que els socors de tropes i diners que la província els donava havien de ser deliberats per elles, sembla tan just com indispensable que els que havien d'obeir les lleis i aprestar les contribucions personals i pecuniàries in-tervinguessin com a individus d'un poble lliure en les resolucions del cos legislatiu per si mateix o pels seus diputats.
Llegir l’original en castellà
Este Brazo, á semejanza de los dos anteriores, comprendía asimismo nobles y plebeyos, y esta forma singular de los tres órdenes ó Brazos, dice un autor moderno; esta mezcla ó unión de nobles y plebeyos en cada uno; esta intervención, no sólo de las ciudades y villas, sino también de los lugares y poblaciones pequeñas, eran muy razonables y legítimas, sobre todo si se atiende á que no siendo facultativo á los soberanos hacer leyes en Cataluña, sino en la asamblea nacional y con el consentimiento de las Cortes, y á que los socorros de tropas y dinero que la provincia les daba debían ser deliberados por ellas, parece tan justo cuan indispensable que los que debían obedecer las leyes y aprontar las contribuciones personales y pecuniarias interviniesen como individuos de un pueblo libre en las resoluciones del cuerpo legislativo por sí mismo ó por sus diputados.
Fi de l’entrada original