Tornar a l'atles

Escudillers (calle dels)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 501–502

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Comença al carrer Ample i va a acabar a la Rambla. És un dels carrers més concorreguts de Barcelona, i per desgràcia dels més estrets.

Llegir l’original en castellà

Comienza en la calle Ancha y va á terminar en la Rambla. Es una de las calles más concurridas de Barcelona, y por desgracia de las más estrechas.

Es deia antigament de Trentaclaus, perquè al seu extrem, avui corresponent a la plaça del Teatre, existia una altra de les portes de les muralles del segon recinte, denominada de Trentaclaus.

Llegir l’original en castellà

Llamábase antiguamente de Trentacíaus, porque á su extremo, hoy correspondiente á la plaza del Teatro, existía otra de las puertas de las murallas del segundo recinto, denominada de Trentacíaus.

Es va anomenar també aquest carrer, igual que un altre immediat que avui s'anomena dels Escudellers blanchs, carrer dels Ollers, el nom del qual és sinònim del que ara tenen, equivalent en castellà a alfareros (terrissaires). Allà vivien aquests abans d'eixamplar-se la ciutat per aquella part.

Llegir l’original en castellà

Llamóse también esta calle, lo propio que otra inmediata que hoy se llama deis Escudülers blanchs, calle deis Ollers, cuyo nombre es sinónimo del que ahora tienen, equivalente en castellano á alfareros. Allí vivían éstos antes de ensancharse la ciudad por aquella parte.

Capmany assegura que l'ofici de terrisseria és un dels més antics de Barcelona, i no dels menys importants i útils, pel gran despatx que tenien les seves obres als països estrangers, i particularment a Itàlia, fins a mitjans del segle passat. L'època fixa de la corporació política dels terrissaires és difícil de determinar; però s'ha de suposar com a mínim de mitjans del segle xiii, perquè sota el nom d'Ollers consta que el seu Comú tenia dues places annexes al gran Consell municipal al temps de la seva erecció, que va ser el 1257.

Llegir l’original en castellà

Capmany asegura que el oficio de alfarería es uno de los más antiguos de Barcelona, y no de los menos importantes y útiles, por el gran despacho que tenían sus obras en los países extranjeros, y particularmente en Italia, hasta mediados del siglo pasado. La época fija de la corporación política de los alfareros es difícil de determinar; pero debe suponérsela á lo menos de mediados del siglo xiii, porque bajo el nombre de Olleros consta que su Común tenía dos plazas anexas al gran Concejo municipal al tiempo de su erección, que fué en 1257.

Fi de l’entrada original