Tornar a l'atles

Encantes (arcos de los)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 496–498

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Quan encara no existia el moll ni tampoc el llenç de muralla que avui tanca la plaça de Sant Sebastià, aquesta era una platja oberta amb una filera d'arcs i voltes, que es deien voltes o voltes del Guaita, és a dir, del Vigilant.

Llegir l’original en castellà

Cuando aún no existía el muelle ni tampoco el lienzo de muralla que hoy cierra la plaza de San Sebastián, era ésta una playa abierta con una hilera de arcos y bóvedas, que se llamaban voltas ó bóvedas del Guayte, es decir, del Vigilante.

Antigament, en tots els castells i cases senyorials hi havia un guaita o vigilant que, apostat a la torre talaia, tenia al seu càrrec el senyalar amb un toc de banya l'hora de l'alba i de la sortida del sol, així com l'avisar amb altres tocs quan s'acostava una comitiva o una partida de gent d'armes, etc. Ben podria ser que en aquests arcs hi hagués alguna torre o talaia on es col·loqués un centinella o guaita apostat per la ciutat o pel consolat per a donar avís de les armades i embarcacions que arribessin al port. Eren llavors, en aquest cas, el que avui és el vigia de Montjuïc.

Llegir l’original en castellà

Antiguamente, en todos los castillos y casas señoriales había un guayte ó vigilante que, apostado en la torre atalaya, tenía á su cargo el señalar con un toque de bocina la hora del alba y de la salida del sol, así como el avisar con otros toques cuando se acercaba una comitiva ó una partida de gente de armas, etc. Bien pudiera ser que en estos arcos hubiese alguna torre ó atalaya donde se colocase un centinela ó guayte apostado por la ciudad ó por el consulado para dar aviso de las armadas y embarcaciones que llegasen al puerto. Eran entonces, en este caso, lo que hoy es el vigía de Montjuich.

Quant al nom d'Encants que avui es dona a aquests arcs, degueren prendre'l quan van començar a celebrar-se al carrer del Consolat, que és davant d'ells, els encants o subhastes de mobles, robes, utensilis, etc., conforme s'efectua en el dia. Encantar en català vol dir vendre en pública subhasta, i en aquest punt és on se celebra tots els dies senars de la setmana, segons ja hem esmentat, la fira d'objectes vells o de segona mà.

Llegir l’original en castellà

En cuanto al nombre de Encantes que hoy se da á estos arcos, hubieron de tomarlo cuando comenzaron á celebrarse en la calle del Consulado, que está delante de ellos, los encantes ó subastas de muebles, ropas, utensilios, etc., conforme se efectúa en el día. Encantar en catalán quiere decir vender en pública subasta, y en ese punto es donde se celebra todos los días impares de la semana, según ya hemos mencionado, la feria de objetos viejos ó de segunda mano.

Es conta que des d'una casa d'aquests arcs va presenciar el rei d'Aragó D. Pere el Cerimoniós el combat naval que al juny de 1359 es va trabar en el mateix port de Barcelona entre les armades catalana i castellana.

Llegir l’original en castellà

Cuéntase que desde una casa de estos arcos presenció el rey de Aragón D. Pedro el Ceremonioso el combate naval que en Junio de i35g se trabó en el mismo puerto de Barcelona entre las armadas catalana y castellana.

Ardia el 1359 la guerra entre els dos Peres, el de Castella anomenat el Cruel i el d'Aragó conegut com el Cerimoniós, més vulgarment com el del Punyalet o sigui el del punyal, i que ben podria ser-ho també com el Cruel, potser amb més propietat que el castellà. El diumenge 9 de juny del citat any es va posar el rei D. Pere de Castella a la vista de Barcelona amb una esquadra nombrosa i imponent. Es trobaven només al port de la nostra ciutat 10 galeres ben armades i algunes naus, entre les quals destacava una de gran port, manades pels generals Bernat de Cabrera, comte d'Osona, i Hug, vescomte de Cardona.

Llegir l’original en castellà

Ardía en i35g la guerra entre los dos Pedros, el de Castilla llamado el Cruel y el de Aragón conocido por el Ceremonioso, más vulgarmente por el del Punyalet ó sea el del puñal, y que bien pudiera serlo también por el Cruel, quizá con más propiedad que el castellano. El domingo 9 de Junio del citado año púsose el rey Don Pedro de Castilla á la vista de Barcelona con una escuadra numerosa é imponente. Hallábanse sólo en el puerto de nuestra ciudad 10 galeras bien armadas y algunas naves, entre las cuales descollaba una de gran porte, mandadas por los generales Bernardo de Cabrera, conde de Osuna, y Hugo, vizconde de Cardona.

En divisar el rei d'Aragó l'esquadra enemiga, va manar posar en bon ordre la seva, disposant que la citada nau de gran port se situés dins de les Tasques, davant del convent de Sant Francesc d'Assís; s'estenguessin en línia les restants des d'aquest punt fins al lloc fronter al carrer del Regomir, i es muntessin quatre màquines anomenades brigoles de dues caixes per a defensar des de terra les embarcacions. Es va armar també al moment tota la ciutat, dividint-se la gent en companyies segons els seus oficis i gremis, enarborant cadascuna la seva bandera respectiva, i van entrar en tom xxi 32 la plaça, procedents del Vallès, moltes altres companyies de ballesters capitanejades per renombrats cavallers.

Llegir l’original en castellà

Al divisar el rey de Aragón la escuadra enemiga, mandó poner en buen orden la suya, disponiendo que la citada nave de gran porte se situase dentro de las Tascas, delante del convento de San Francisco de Asís; se extendiesen en línea las restantes desde este punto hasta el sitio frontero á la calle del Regomir, y se montasen cuatro máquinas llamadas brigolas de dos cajas para defender desde tierra las embarcaciones. Armóse también al momento toda la ciudad, dividiéndose la gente en compañías según sus oficios y gremios, enarbolando cada una su bandera respectiva, y entraron en tomo xxi 32 la plaza, procedentes del Valles, otras muchas compañías de ballesteros capitaneadas por renombrados caballeros.

Si s'ha de donar crèdit al cronista castellà -López de Ayala-, a la nit els mariners de la nostra esquadra van tirar moltes àncores al mar davant de la línia de batalla, perquè quan els vaixells enemics intentessin acometre, s'enclavessin i detinguessin en elles; celada que va descobrir als de Castella un esclau que era a Barcelona i es va passar a l'enemic. No obstant això, al matí següent les naus castellanes van passar les Tasques, i van travar combat amb les nostres. Aferrissada va ser la lluita i heroics esforços es van fer pels nostres, que, com amb gallarda frase va dir Zurita, més temien l'afronta de no vèncer que el perill de ser vençuts.

Llegir l’original en castellà

Si se ha de dar crédito al cronista castellano -López de Ayala, por la noche los marineros de nuestra escuadra echaron muchas anclas en el mar delante de la línea de batalla, para que cuando los buques enemigos intentaran acometer, se enclavaran y detuvieran en ellas; celada que descubrió á los de Castilla un esclavo que estaba en Barcelona y se pasó al enemigo. No obstante esto, á la mañana siguiente las naves castellanas pasaron las Tascas, y trabáronse de combate con las nuestras. Empeñada fué la lucha y heroicos esfuerzos se hicieron por los nuestros, que, como con gallarda frase dijo Zurita, más temían la afrenta de no vencer que el peligro de ser vencidos.

El combat va durar fins al vespre, moment en què l'esquadra castellana va haver de retirar-se vençuda, contribuint molt al triomf els ballesters de Barcelona i del Vallès que cobrien la llargada de la platja, causant amb la seva punteria encertada gran estrall entre els seus enemics. També va contribuir molt a decidir la victòria a favor dels barcelonins una bombarda posada al castell de proa de la nau més gran. Els seus trets, que van ser, sens dubte, la primera aplicació de l'artilleria a la marina, van fer tant d'estrall en una de les naus del rei de Castella, que li van endur els castells i l'arbre, ferint molta gent amb només dos trets que va disparar.

Llegir l’original en castellà

Duró el combate hasta el anochecer, en que la escuadra castellana tuvo que retirarse vencida, contribuyendo mucho al triunfo los ballesteros de Barcelona y del Valles que cubrían lo largo de la playa, causando con su certera puntería grande estrago entre sus enemigos. También contribuyó mucho á decidir la victoria en favor de los barceloneses una bombarda puesta en el castillo de proa de la nave más grande. Sus disparos, que fueron, sin duda ninguna, la primera aplicación de la artillería á la marina, hicieron tanto estrago en una de las naves del rey de Castilla, que le llevaron los castillos y el árbol, hiriendo mucha gente con dos solos tiros que disparó.

L'armada castellana es va retirar vençuda i perseguida per la nostra.

Llegir l’original en castellà

La armada castellana se retiró vencida y perseguida por la nuestra.

Fi de l’entrada original