Comença al de Gignàs i acaba al de Jupí.
Llegir l’original en castellà
Comienza en la de Gignds y termina en la de Jupí.
Porta el nom d'una distingida família catalana. L'any 1150 hi havia un Ramon Dufort, el qual va ser capità de dues galeres que Berenguer Ramon de Montcada va fer construir a les seves despeses i després va regalar al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, quan aquest va passar a Provença per a sufocar el moviment revolucionari dels Bauçs. (V. baixada de Viladecols.)
Llegir l’original en castellà
Lleva el nombre de una distinguida familia catalana. En 1 1 5o había un Ramón Dufort, el cual fué capitán de dos galeras que Berenguer Ramón de Moneada hizo construir á sus expensas y luego regaló al conde de Barcelona Ramón Berenguer IV, cuando éste pasó á Provenza para sofocar el movimiento revolucionario de los Baucios. (V. bajada de Viladecols.)
1 De l'obra de l'autor, Les ruïnes de Poblet.
Llegir l’original en castellà
1 De la obra del autor, Las ruinas de Poblet.
Se sap que aquest carrer va tenir primerament el nom de Jaupí i després el d'Oliver, que és el d'una altra família catalana.
Llegir l’original en castellà
Se sabe que esta calle tuvo primeramente el nombre de Jaupí y luego el de Oliver, que es el de otra familia catalana.
Han existit diversos homes cèlebres d'aquest últim cognom, entre ells alguns escriptors i dos poetes antics. D'un d'aquests, Guillem Oliver, hi ha una obra en el cançoner que amb el títol de Jardinet de orats es guarda a la biblioteca pública d'aquesta capital. De l'altre, Francesc Oliver, es conserva una traducció catalana de la Dame sais mercy, d'Alain Chartier, en els cançoners de Saragossa i París.
Llegir l’original en castellà
Han existido varios hombres célebres de este último apellido, entre ellos algunos escritores y dos poetas antiguos. De uno de éstos, Guillermo Oliver, hay una obra en el cancionero que con el título de Jardinet de orats se guarda en la biblioteca pública de esta capital. Del otro, Francisco Oliver, se conserva una traducción catalana de la Dame sais mercy, de Alain Chartier, en los cancioneros de Zaragoza y París.
D'un altre Francesc Oliver es fa també menció en la nostra història, digne i virtuós varó, acèrrim defensor que va ser dels drets de Catalunya, abat del monestir de Poblet, i president de la Diputació, com a representant del Braç eclesiàstic, durant el trienni de 1596 a 99.
Llegir l’original en castellà
De otro Francisco Oliver se hace también mención en nuestra historia, digno y virtuoso varón, acérrimo defensor que fué de los derechos de Cataluña, abad del monasterio de Poblet, y presidente de la Diputación, como representante del Brazo eclesiástico, durante el trienio de i5g6 á 99.
Va adquirir Francesc Oliver gran renom com a diputat, i durant l'època del seu govern es van fer algunes reformes beneficioses per a les llibertats catalanes. Va ser també el que va promoure l'eixample del palau de la Diputació i va començar l'obra del mateix, no sense haver de vèncer grans i poderosos obstacles. Com a record seu i dels seus dos companys de Diputació, per haver ideat i començat aquesta obra, van disposar els diputats successors que al frontis d'aquest palau i a l'interior de la capella que es distingeix al balcó del centre s'ostentessin els busts dels tres diputats en l'època dels quals es va aixecar aquella grandiosa fàbrica. Així es va fer, i encara es poden veure avui en aquell lloc els busts de Francesc Oliver, del Braç eclesiàstic; Francesc de Tamarit, del Braç militar, i Jaume Riu, del Braç reial.
Llegir l’original en castellà
Adquirió Francisco Oliver gran nombradía como diputado, y durante la época de su gobierno se hicieron algunas reformas beneficiosas para las libertades catalanas. Fué también el que promovió el ensanche del palacio de la Diputación y comenzó la obra del mismo, no sin tener que vencer grandes y poderosos obstáculos. Para recuerdo suyo y de sus dos compañeros de Diputación, por haber ideado y comenzado esta obra, dispusieron los diputados sucesores que en el frontis de dicho palacio y en el interior de la capilla que se distingue en el balcón del centro se ostentasen los bustos de los tres diputados en cuya época se levantó aquella grandiosa fábrica. Así se hizo, y pueden aún verse hoy en aquel sitio los bustos de Francisco Oliver, del Brazo eclesiástico; Francisco de Tamarit, del Brazo militar, y Jaime Riu, del Brazo real.
També com a abat de Poblet va tenir ocasió de prestar importants serveis, distingint-se pel seu esperitindependent i reformador, pel seu clar talent i per les seves altes dots d'exemplars virtuts i de fermesa de caràcter, amb la qual cosa, si va saber conquistar-se moltes simpaties, va aconseguir també fer-se poderosos i terribles enemics.
Llegir l’original en castellà
También como abad de Poblet tuvo ocasión de prestar importantes servicios, distinguiéndose por su espíritu independiente y reformador, por su claro talento y por sus altas dotes de ejemplares virtudes y de firmeza de carácter, con lo cual, si supo conquistarse muchas simpatías, logró también hacerse poderosos y terribles enemigos.
Durant el mandat d'aquest abat va succeir al monestir de Poblet un cèlebre episodi, al qual de segur no va poder ser aliè Oliver i que amb marcada intenció relaten alguns cronistes.
Llegir l’original en castellà
Durante el mando de este abad sucedió en el monasterio de Poblet un célebre lance, al cual de seguro no pudo ser extraño Oliver y que con marcada intención relatan algunos cronistas.
Era l'any 1585. El rei Felip II, que havia arribat a Catalunya, es dirigia amb luxós acompanyament a visitar el famós monestir de Poblet, a l'abat del qual s'havia donat preventivament notícia de l'arribada del monarca. Malgrat això, en arribar el correu reial, que precedia la regia comitiva, al peu dels murs de Poblet, va trobar la porta tancada i els voltants del monestir plens de gent, admirada, com el mateix correu, d'aquella singular novetat. El correu, que només de pocs passos precedia el rei, es va apressar a trucar a la porta; però només es va obrir a les seves picades la reixa de la mateixa, apareixent-hi el rostre del germà porter, que va preguntar des de dins: — Qui truca?
Llegir l’original en castellà
Era el año i5S5. El rey Felipe II, que había llegado á Cataluña, se dirigía con lujoso acompañamiento á visitar el famoso monasterio de Poblet, á cuyo abad se había dado preventivamente noticia del arribo del monarca. Sin embargo de esto, al llegar el correo real, que precedía á la regia comitiva, al pie de los muros de Poblet, halló la puerta cerrada y los alrededores del monasterio llenos de gente, admirada, como el mismo correo, de aquella singular novedad. El correo, que sólo de pocos pasos precedía al rey, se apresuró á llamar á la puerta; pero sólo se abrió á sus aldabonazos la rejilla de la misma, asomando por ella el rostro del hermano portero, que preguntó desde dentro: — ¿Quién llama?
— Obriu de seguida, — va contestar el correu. — Afanyeu-vos, perquè el rei arriba darrere meu. — Quin rei? — va preguntar el porter. — El d'Espanya.
Llegir l’original en castellà
— Abrid en seguida, — contestó el correo. — Apresuraos, porque el rey llega tras de mí. — ¿Qué rey? — preguntó el portero. — El de España.
— Aquí no coneixem aquest senyor rei. — Esteu boig? — va exclamar amb airat semblant el correu. — Obriu a Sa Majestat el rei d'Espanya Felip II.
Llegir l’original en castellà
— Aquí no conocemos á ese señor rey. — ¿Estáis loco? — exclamó con airado semblante el correo. — Abrid á S. M. el rey de España D. Felipe II.
— Us dic i repeteixo — va insistir el monjo, — que aquí no coneixem el rei d'Espanya, i que no podem en aquesta ocasió albergar-lo per estar esperant el nostre sobirà.
Llegir l’original en castellà
— Os digo y repito — insistió el monje, — que aquí no conocemos al rey de España, y que no podemos en esta ocasión albergarle por estar esperando á nuestro soberano.
El correu va retrocedir, i va anar a explicar al rei el que passava, i és fama que Felip II li va dir:
Llegir l’original en castellà
El correo retrocedió, y fué á contar al rey lo que pasaba, y es fama que Felipe II le dijo:
— Haguéssiu dit que anàveu en nom del comte de Barcelona i us haurien obert.
Llegir l’original en castellà
— Hubierais dicho que ibais en nombre del conde de Barcelona y os hubiesen abierto.
Va tornar el correu de nou a la porta i, tornant a trucar, va cridar:
Llegir l’original en castellà
Tornó el correo de nuevo á la puerta y, volviendo á llamar, gritó:
A aquest nom es van obrir de bat a bat les portes de Poblet i es va poder veure a l'atri l'abat Oliver, envoltat dels seus monjos, amb tota la grandesa i esplendor de la pompa religiosa, esperant el comte de Barcelona Felip II.
Llegir l’original en castellà
A este nombre se abrieron de par en par las puertas de Poblet y púdose ver en el atrio al abad Oliver, rodeado de sus monjes, con toda la grandeza y esplendor de la pompa religiosa, esperando al conde de Barcelona D. Felipe II.
Sens dubte va ser aquest episodi el que va donar motiu a l'escriptor Alvarado per dir erròniament que això mateix succeïa a Barcelona, quan a ella arribaven per primera vegada els reis. Diu així dit autor en el seu Arte de bien vivir, tom II, obra impresa el 1608:
Llegir l’original en castellà
Sin duda fué este lance el que dio motivo al escritor Alvarado para decir equivocadamente que esto mismo sucedía en Barcelona, cuando á ella llegaban por primera vez los reyes. Dice así dicho autor en su Arte de bien vivir, tomo II, obra impresa en ióoS:
«Estant tancades les portes (de Barcelona), arriben alguns cavallers que van davant de S. M., i diuen als porters que obrin, els quals pregunten: «Qui és?» Responen que el rei d'Espanya. Truquen després els que venen al costat de S. M., els quals preguntats: «Qui truca?» responen que el comte de Barcelona; i al punt obren les portes i el reben amb molta pompa i grandesa.»
Llegir l’original en castellà
«Estando cerradas las puertas (de Barcelona), llegan algunos caballeros que van delante de S. M., y dicen á los porteros que abran, los cuales preguntan: «¿Quién es?» Responden que el rey de España. Llaman después los que vienen al lado de S. M., los cuales preguntados: «¿Quién llama?» responden que el conde de Barcelona; y al punto abren las puertas y lo reciben con mucha pompa y grandeza.»
Fi de l’entrada original