Tornar a l'atles

Dormitorio de San Francisco (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 384–467

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Comença a la Rambla, al peu de la pujada a la muralla del mar, i acaba a la plaça del Duc de Medinaceli.

Llegir l’original en castellà

Comienza en la Rambla, al pie de la subida á la muralla del mar, y termina en la plaza del Duque de Medinaceli.

Antigament es denominava del Moll Vell o del Muelle viejo, perquè en efecte estava al costat d'aquest; però va començar a canviar el seu nom pel que avui té, a causa de retirar-se a dormir en algunes casetes que hi havia diversos religiosos del convent de Sant Francesc, els quals, per no cabre en la primitiva fàbrica de dit convent, se n'anaven a aixoplugar de nit a les citades cases.

Llegir l’original en castellà

Antiguamente se denominaba del Molí vell ó del Muelle viejo, porque en efecto estaba junto á éste; pero comenzó á trocar su nombre por el que hoy tiene, á causa de retirarse á dormir en algunas casitas que en ella había varios religiosos del convento de San Francisco, quienes, por no coger en la primitiva fábrica de dicho convento, se iban á guarecer de noche en las citadas casas.

Tota la vorera dreta d'aquest carrer, en la qual avui s'aixequen la Mestrança d'artilleria, la Casa del Crèdit Català i alguns bells edificis, estava ocupada pel magnífic convent que tenien en aquesta ciutat els religiosos observants de l'orde de Sant Francesc d'Assís. Cal dir alguna cosa d'ell, aprofitant aquesta ocasió, ja que ho mereixen les seves avui desaparegudes belleses artístiques, els seus avui oblidats records religiosos i històrics; i a aquest efecte, copiant-nos a nosaltres mateixos, inserim a continuació el que vam escriure fa alguns anys:

Llegir l’original en castellà

Toda la acera derecha de esta calle, en la cual hoy. se levantan la Maestranza de artillería, la Casa del Crédito Catalán y algunos hermosos edificios, estaba ocupada por el magnífico convento que tenían en esta ciudad los religiosos observantes de la orden de San Francisco de Asís. Debe decirse algo de él, aprovechando esta ocasión, pues lo merecen sus hoy desaparecidas bellezas artísticas, sus hoy olvidados recuerdos religiosos é históricos; y á este efecto, copiándonos á nosotros mismos, insertamos á continuación lo que escribimos hace algunos años:

EL CONVENT DE SANT FRANCESC.

Llegir l’original en castellà

EL CONVENTO DE SAN FRANCISCO.

I.

Llegir l’original en castellà

I.

LA PROFECIA.

Llegir l’original en castellà

LA PROFECÍA.

Un dia de l'any 1211 es va difondre sobtadament per Barcelona la veu que havia arribat a l'eremitori de Sant Cebrià, prop d'Horta, Francesc d'Assís, el pobre monjo que gaudia d'una fama universal, mentre esperava la seva mort per assolir una santedat eterna.

Llegir l’original en castellà

Vn día del año 1211 difundióse repentinamente por Barcelona la voz de que había llegado al eremitorio de San Cipriano, cerca de Horta, Francisco de Asís, el pobre monje que gozaba de una fama universal, ínterin aguardaba su muerte para alcanzar una santidad eterna.

A aquesta notícia, el poble va sortir en tropell de la ciutat, ansiós de veure i admirar el sant que travessava la Península per arribar fins al sepulcre de Santiago.

Llegir l’original en castellà

A esta noticia, el pueblo salió en tropel de la ciudad, ansioso de ver y admirar al santo que atravesaba la Península para llegar hasta el sepulcro de Santiago.

Immediatament el Consell de Barcelona li va enviar diputats per convidar-lo a entrar a la ciutat honrant-la amb la seva presència. Va accedir el digne baró i va passar amb els seus companys a la cort dels comtes; però no permetent-li la seva excessiva humilitat admetre els favors i honors que li feien els nobles ciutadans, es va dirigir en línia recta a l'hospital de Sant Nicolau bisbe, situat en aquell temps extramurs, a la vora de la mar.

Llegir l’original en castellà

Inmediatamente el Consejo de Barcelona le envió diputados para invitarle á entrar en la ciudad honrándola con su presencia. Accedió el digno varón y pasó con sus compañeros á la corte de los condes; pero no permitiéndole su excesiva humildad admitir los favores y honras que le hacían los nobles ciudadanos, se dirigió en línea recta al hospital de San Nicolás obispo, situado en aquel entonces extramuros, á orillas de la mar.

En saber el Consell que l'hoste esperat es trobava a l'hospital, va anar immediatament en corporació a retre-li el seu homenatge i a demanar-li que prediqués als seus individus un breu sermó, ja que desitjaven, diu una crònica, sentir a la terra un home que miraven com vingut del cel.

Llegir l’original en castellà

Al saber el Consejo que el huésped esperado se hallaba en el hospital, fué inmediatamente en corporación á rendirle su homenaje y á pedirle que predicase á sus individuos un breve sermón, pues deseaban, dice una crónica, oir en la tierra á un hombre que miraban como venido del cielo.

Va accedir també a això Francesc, i diuen que va concloure

Llegir l’original en castellà

Accedió también á ello Francisco, y diz que conclu-

TOM XXI 25 el seu discurs amb aquestes paraules, la responsabilitat de les quals deixem sencera a un cronista de l'orde, Fra Jaume Coll, que ens les refereix:

Llegir l’original en castellà

TOMO XXI 25 yó su discurso con estas palabras, cuya responsabilidad dejamos entera á un cronista de la orden, Fr. Jaime Coll, que nos las refiere:

«Amics meus, tingueu especial devoció a la gloriosa Verge que Déu us ha donat aquí, la meva senyora Santa Eulàlia, que en veritat us dic que Déu pels seus mèrits té en guarda aquesta ciutat, els murs de la qual, encara que tan avall i distants, vindran a tancar dins si mateixos aquesta capella. Sabeu que en aquest lloc hi haurà un notable monestir de frares del meu orde. Us ho encarrego i recomano per amor de Jesucrist.»

Llegir l’original en castellà

«Amigos míos, tened especial devoción á la gloriosa Virgen que Dios os ha dado acá, mi señora Santa Eulalia, que en verdad os digo que Dios por sus méritos tiene en guarda esta ciudad, cuyos muros, aunque tan abajo y distantes, vendrán á encerrar dentro de sí esta capilla. Sabed que en este lugar habrá un notable monasterio de frailes de mi orden. Os lo encargo y recomiendo por amor de Jesucristo.»

També es llegien aquestes paraules en llengua catalana, com asseguren que les va dir el sant, en un gran i antiquíssim quadre que estava a la porteria del convent. Representava el llenç a Sant Francesc en un púlpit com predicant, i als magistrats de la ciutat oient atents, en forma consular, al voltant del púlpit.

Llegir l’original en castellà

También se leían estas palabras en lengua catalana, como aseguran que las dijo el santo, en un grande y antiquísimo cuadro que estaba en la portería del convento. Representaba el lienzo á San Francisco en un pulpito como predicando, y á los magistrados de la ciudad oyendo atentos, en forma consular, alrededor del pulpito.

Acabat el sermó, és fama que el Consell, cristianament agraït, va correspondre a Francesc oferint-li aquell hospital perquè en ell edifiqués convent del seu orde. Va acceptar l'hoste l'oferta que se li feia de tan bon grat, i immediatament es va posar mans a l'obra.

Llegir l’original en castellà

Terminado el sermón, es fama que el Consejo, cristianamente agradecido, correspondió á Francisco ofreciéndole aquel hospital para que en él edificase convento de su orden. Aceptó el huésped oferta que se le hacía de tan buen grado, é inmediatamente puso manos á la obra.

Tots els llibres i manuscrits que hem consultat ens diuen que Francesc va manar formar un petit claustre amb cel·les tan curtes, per correspondre a l'estretor del lloc i a la seva exemplar pobresa, que més semblaven sepultures per a cossos morts que habitacions per a vius. Sobre la porta d'una de les cel·letes sembla que es llegia aquesta inscripció:

Llegir l’original en castellà

Todos los libros y manuscritos que hemos consultado nos dicen que Francisco mandó formar un pequeño claustrillo con celdas tan cortas, por correspondientes á la estrechez del lugar y á su ejemplar pobreza, que más parecían sepulturas para cuerpos muertos que habitaciones para vivos. Sobre la puerta de una de las celdillas parece que se leía esta inscripción:

Cella fratris Francisci de Assissio.

Llegir l’original en castellà

Celia fratris Francisci de Assissio.

Aquesta cel·la, igual que les altres, fou enderrocada més endavant per formar dues belles capelles, i només se va conservar, arribant fins als nostres dies, el claustre, tal com el va fer edificar el mateix patriarca.

Llegir l’original en castellà

Esta celda, lo propio que las otras, fué derribada más adelante para formar dos hermosas capillas, y sólo se conservó, llegando hasta nuestros días, el claustrillo, tal como le hizo edificar el mismo patriarca.

En breu va quedar conclosa la fàbrica del convent, per a la cura del qual, com també perquè es concedís l'hàbit als molts que el demanaven, va deixar el sant a dos dels seus companys, anomenats Fra Il·luminat i Fra Pere de Cede.

Llegir l’original en castellà

En breve quedó concluida la fábrica del convento, para cuyo cuidado, como también para que se concediese el hábito á los muchos que lo pedían, dejó el santo á dos de sus compañeros, llamados Fr. Iluminato y Fr. Pedro de Cede.

La profecia de Francesc anava, doncs, a complir-se. No va tardar l'edifici a ser un opulent monestir, com anem a veure.

Llegir l’original en castellà

La profecía de Francisco iba, pues, á cumplirse. No tardó el edificio en ser un opulento monasterio, como vamos á ver.

No va tardar tampoc a quedar dins el mur de la ciutat, ja que en ser més endavant virrei de Catalunya el duc de Gandia, aquell que avui venera l'Església com Sant Francesc de Borja, va manar córrer una muralla tota la vora del mar, deixant amb aquesta disposició tancat l'hospital o convent.

Llegir l’original en castellà

No tardó tampoco en quedar dentro del muro de la ciudad, pues que al ser más adelante virrey de Cataluña el duque de Gandía, aquél que hoy venera la Iglesia como San Francisco de Borja, mandó correr una muralla toda la orilla del mar, dejando con esta disposición encerrado el hospital ó convento.

El 1232 consta, segons acte reial, que D. Jaume I va concedir al síndic apostòlic, guardià i religiosos de l'hospital i convent de Sant Nicolau, tot el terreny per franc alou fins a la vora del mar, contribuint al mateix temps amb grans sumes per a la nova fàbrica. Van contribuir així mateix el Comú de la ciutat i molts cavallers de la primera noblesa, com ho testificaven els escuts i armes que d'uns i altres es veien gravades, per a perpètua memòria, en diverses parts de l'església i convent.

Llegir l’original en castellà

En 1232 consta, según auto real, que D. Jaime I concedió al síndico apostólico, guardián y religiosos del hospital y convento de San Nicolás, todo el terreno per francum alodium hasta la orilla del mar, contribuyendo al mismo tiempo con grandes sumas para la nueva fábrica. Contribuyeron asimismo el Común de la ciudad y muchos caballeros de la primera nobleza, como lo testificaban los escudos y armas que de unos y otros veíanse grabadas, para perpetua memoria, en diversas partes de la iglesia y convento.

Quan en el nou edifici hi va haver habitació capaç i més adequada, van passar els religiosos del petit a habitar en el gran, però conservant el primer en la mateixa clausura, com es va conservar sempre pel que fa al claustret i les dues capelles, en memòria de ser obra del sant patriarca i haver honrat aquell lloc amb fer-lo la seva morada.

Llegir l’original en castellà

Cuando en el nuevo edificio hubo habitación capaz y más acomodada, pasaron los religiosos del pequeño á habitar en el grande, pero conservando el primero en la misma clausura, como se conservó siempre en lo tocante al claustrillo y las dos capillas, en memoria de ser obra del santo patriarca y haber honrado aquel lugar con hacerlo su morada.

Les nostres cròniques catalanes ignoren el dia i any en què efectuaren els religiosos el trànsit del convent pe-tit al gran i nou. El que però se sap per un rètol que hi havia posat en taulells al voltant d'una de les dues capelles del claustret, és que havent quedat aquell petit convent del tot derruït per una sortida furiosa del mar, esdevinguda al novembre de 1500, va tornar a reedificar la capella l'any 1600, fabricant una altra peça al costat d'aquesta i el claustret com estava abans, l'il·lustre Sr. D. Fra Adrià Maimó, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i gran prior que era de Catalunya, per la molta devoció que al sant patriarca tenia.

Llegir l’original en castellà

Nuestras crónicas catalanas ignoran el día y año en que efectuaron los religiosos el tránsito del convento pequeño al grande y nuevo. Lo que empero se sabe por un letrero que había puesto en azulejos alrededor de una de las dos capillas del claustrillo, es que habiendo quedado aquel pequeño convento del todo derruido por una salida furiosa del mar, acaecida en Noviembre de i5oo, volvió á reedificar la capilla el año de 1600, fabricando otra pieza al lado de ésta y el claustrillo como estaba antes, el ilustre Sr. D. Fr. Adrián Maimó, de la orden de San Juan de Jerusalén y gran prior que era de Cataluña, por la mucha devoción que al santo patriarca tenía.

Segons trobem en una crònica, aquest il·lustre senyor no només no es va conformar amb reedificar, sinó que va millorar la capella, fent treballar un bonic retaule que va manar daurar per posar al centre una pintura de mèrit de l'escola romana, representant a Sant Francesc en la forma que està en el seu sepulcre d'Assís.

Llegir l’original en castellà

Según hallamos en una crónica, ese esclarecido señor no sólo no se contentó con reedificar, sino que mejoró la capilla, haciendo labrar un hermoso retablo que mandó dorar para poner en el centro una pintura de mérito de la escuela romana, representando á San Francisco en la forma que está en su sepulcro de Asís.

Tot el voltant d'aquesta capella es veia adornat amb taulells en els quals estaven pintades diverses escenes i miracles de la vida del seràfic patriarca. De la mateixa manera es trobava adornada una altra peça o capella contigua que va manar edificar l'esmentat personatge, i era creença comuna ser aquest el lloc del petit dormitori i cel·les que van quedar enderrocats. A un costat, al costat de la porta d'aquesta capella, es veia una llosa, i esculpit en ella un personatge armat. Una inscripció llatina recordava que era allà on s'havia manat enterrar el devot benfactor del convent, D. Fr. Adrià Maimó.

Llegir l’original en castellà

Todo el rededor de esta capilla veíase adornado de azulejos en los que estaban pintadas varias escenas y milagros de la vida del seráfico patriarca. De idéntica manera hallábase adornada otra pieza ó capilla que inmediata mandó edificar el citado personaje, y era común creencia ser éste el lugar del pequeño dormitorio y celdas que quedaron derribados. A un lado, junto á la puerta de esta capilla, veíase una lápida, y esculpida en ella un personaje armado. Una inscripción latina recordaba que era allí donde se había mandado enterrar el devoto bienhechor del convento, D. Fr. Adrián Maimó.

Els pocs paràgrafs dedicats a aquesta capella ens han apartat una mica del curs natural de la nostra relació.

Llegir l’original en castellà

Los pocos párrafos dedicados á esta capilla nos han apartado un tanto del curso natural de nuestra relación.

Retrocedim, doncs, per seguir millor el fil.

Llegir l’original en castellà

Retrocedamos, pues, para seguir mejor el hilo.

Asseguren les cròniques que l'any 1297, a 15 del mes de juliol, fou consagrada l'església del convent, juntament amb l'altar i capella de Sant Francesc que hi havia, pel bisbe de Tolosa, religiós de la orde franciscà, Sant Lluís, fill primogènit del rei de Nàpols Carles II. El va assistir en la consagració de l'església i capella l'il·lustríssim Sr. D. Fr. Bernat Pelegrí, bisbe aleshores de Barcelona i religiós menor 1. Potser va voler aquest sant bisbe de Tolosa fer ell mateix la consagració, agraït al molt que va deure en ensenyament religiós als seus frares, particularment al venerable Fr. Pons o Toncio Carbonell, en els set anys que va estar a Barcelona presoner. Ja en aquella època el jove Lluís, desenganyat de les vanitats del món, havia demanat l'hàbit al guardià del convent de Barcelona, i no havent-se-li volgut concedir per la por dels seus pares, va fer vot solemne en la mateixa església d'entrar a la religió seràfica.

Llegir l’original en castellà

Aseguran las crónicas que en el año de 1297, á i5 del mes de Julio, fué consagrada la iglesia del convento, junto con el altar y capilla de San Francisco que estaba en ella, por el obispo de Tolosa, religioso de la orden franciscana, San Luis, hijo primogénito del rey de t pules Carlos II. Asistióle en la consagración de la iglesia y capilla el limo. Sr. D. Fr. Bernardo Pelegrí, obispo entonces de Barcelona y religioso menor i. Tal vez quiso este santo obispo de Tolosa hacer por mismo la consagración, agradecido á lo mucho que debió en enseñanza religiosa á sus frailes, particularmente al venerable Fr. Pons ó Toncio Carbonell, en los siete años que estuvo en Barcelona prisionero. Ya en aquella época el joven Luis, desengañado de las vanidades del mundo, había demandado el hábito al guardián del convento de Barcelona, y no habiéndosele querido conceder por el temor de sus padres, hizo voto solemne en la misma iglesia de entrar en la religión seráfica.

Es guardava al temple, en un relicari gran, la mateixa capa pluvial amb què el sant va fer la consagració, i també en un altre relicari un dels seus dits.

Llegir l’original en castellà

Guardábase en el templo, en un relicario grande, la misma capa pluvial con que el santo hizo la consagración, y también en otro relicario uno de sus dedos.

L'infant D. Joan, fill tercer del rei D. Jaume II, nebot de Sant Lluís, sent arquebisbe de Tarragona i patriarca d'Alexandria el 1326, va fer fabricar una capella a l'església del convent de què parlem, a honor i glòria del seu oncle Sant Lluís, bisbe, a qui ja havia canonitzat i escrit en el catàleg dels sants el papa Joan XII [sic: Joan XXII].

Llegir l’original en castellà

El infante D. Juan, hijo tercero del rey D. Jaime II, sobrino de San Luis, siendo arzobispo de Tarragona y patriarca de Alejandría en i326, hizo fabricar una capilla en la iglesia del convento de que hablamos, á honor y gloria de su tío San Luis, obispo, á quien había ya canonizado y escrito en el catálogo de los santos el papa Juan XII.

Era la capella que estava al costat de la porta de l'església, anomenada la porta de Sant Antoni. Amb el temps sembla que un devot de Santa Rosa de Viterbo va manar fabricar un bell retaule de la santa que en aquesta capella es va posar, i a la part alta d'aquest retaule es veia

Llegir l’original en castellà

Lia la capilla que estaba al lado de la puerta de la iglesia, llamada la puerta de San Antonio. Con el tiempo parece que un devoto de Santa Rosa de Viterbo mandó fabricar un hermoso retablo de la santa que en dicha capilla se puso, y en lo alto de este retablo se veía

1 Aquest Sant Lluís, bisbe de Tolosa, era nebot de Sant Lluís, rei de França, i fill de Carles d'Anjou, rei de Nàpols. Trobant-se presoner de guerra a Barcelona amb altres dos germans seus, el duc de Calàbria i el príncep de Salern, després d'una de les més cèlebres victòries de l'almirall Roger de Lauria, va prendre l'hàbit d'aquest orde, i en aquest convent va cursar els seus estudis.

Llegir l’original en castellà

1 Este San Luis, obispo de Tolosa, era sobrino de San Luis, rey de Francia, é hijo .de Carlos de Anjou, rey de Ñapóles. Hallándose prisionero de guerra en Barcelona con otros do-> hermanos suyos, el duque de Calabria y el príncipe de Salerno, después de una de las más célebres victorias del almirante Roger de Lauria, tomó el hábito de esta orden, y en este convento cursó sus estudios.

a Sant Lluís, bisbe de Tolosa, i també a l'altre Sant Lluís, rei de França.

Llegir l’original en castellà

á San Luis, obispo de Tolosa, y también al otro San Luis, rey de Francia.

II.

Llegir l’original en castellà

II.

HONORS I PRIVILEGIS.

Llegir l’original en castellà

HONORES Y PRIVILEGIOS.

Són tan curiosos, i alguns especialment notables, els privilegis i favors fets al convent de Sant Francesc, que no podem deixar de consagrar-los un capítol, traient-los de l'oblit en què potser caurien si no ens afanyéssim a recollir-los dels rosegats pergamins.

Llegir l’original en castellà

Son altamente curiosos, y algunos especialmente notables, los privilegios y favores hechos al convento de San Francisco, para que dejemos de consagrarles un capítulo, sacándolos del olvido en que acaso caerían si á recogerlos no nos apresuráramos de los roídos pergaminos.

Ja hem dit el que va deure en la seva fundació a Don Jaume el Conqueridor. Doncs bé: el seu fill D. Pere III va heretar la devoció del seu pare concedint reial privilegi el 27 de juny de 1277, en què es va oferir a tenir sota el seu reial empar i sobirana protecció al convent de Sant Francesc de Barcelona, recomanant fer el mateix a tots els reis seus descendents i successors en la Corona.

Llegir l’original en castellà

Ya hemos dicho lo que debió en su fundación a Don Jaime el Conquistador. Pues bien: su hijo D. Pedro III heredó la devoción de su padre concediendo real privilegio en 27 de Junio de 1277, en que se ofreció á tener bajo su real amparo y soberana protección al convento de San Francisco de Barcelona, recomendando hacer lo mismo á todos los reyes sus descendientes y sucesores en la Corona.

El rei D. Joan I d'Aragó, fill de D. Pere IV, trobant-se a Barcelona, va despatxar reial privilegi a favor del convent; curiós privilegi a la veritat, ja que va manar que en cap casa veïna a dit monestir es poguessin obrir finestres de les quals fos possible registrar la clausura del convent i ser vistos en ella els religiosos. Així va ser que l'any 1396, Felip d'Otino, ciutadà de Barcelona, va pretendre obrir una finestra a la seva casa que corresponia a la plaça del convent; es van oposar els religiosos; van entaular-li plet fundats en el privilegi de D. Jaume, i arribant a notícia del monarca aleshores regnant, D. Martí, va despatxar a Barcelona un reial decret en què va manar suspendre la causa, amb perpetu silenci i prohibició sota ELS CARRERS DE BARCELONA 391

Llegir l’original en castellà

El rey D. Juan I de Aragón, hijo de D. Pedro IV, hallándose en Barcelona, despachó real privilegio á favor del convento; curioso privilegio á la verdad, pues mandó que en ninguna casa vecina á dicho monasterio se pudiesen abrir ventanas de las cuales fuese posible registrar la clausura del convento y ser vistos en ella los religiosos. Así fué que en el año 1396, Felipe de Otino, ciudadano de Barcelona, pretendió abrir una ventana en su casa que correspondía á la plaza del convento; opusiéronse los religiosos; formáronle pleito fundados en el privilegio de D. Jaime, y llegando á noticia del monarca entonces reinante, D. Martín, despachó en Barcelona un real decreto en que mandó suspender la causa, con perpetuo silencio y prohibición bajo LAS CALLES DE BARCELONA 39I

greus penes que no s'obrís la finestra, ni un altre

Llegir l’original en castellà

ravcs penas que no se abriese la ventana, ni otro en

mai intentés fer cosa semblant, declarant ser la

Llegir l’original en castellà

inte intentase hacer cosa semejante, declarando ser la

seva convent de Sant Francesc privilegiada, i que

Llegir l’original en castellà

su convento de San Francisco privilegiada, y que

en les cases situades en ella no es pogués obrir finestres amb

Llegir l’original en castellà

: en Lis casas sitas en ella pudiese abrir ventanas con

perill de ser vistos en la seva clausura els religiosos.

Llegir l’original en castellà

perj: poder ser vistos en su clausura los religiosos.

D. Pere IV d'Aragó va concedir així mateix un singular privilegi, ja que el 1340 i el 10 de desembre, trobant-se a Barcelona, va manar al seu batlle general que en tot el districte, des de les seves Reials Drassanes fins a la plaça del convent de Sant Francesc inclosa; des de les dites Drassanes fins a la porta d'Escudellers, i des d'aquesta fins a la cantonada del carrer, vulgarment anomenat dels Codols, incloent tot el carrer, es cuidés que els ministres de la seva justícia no permetessin que "en tot el sobredit districte i lloc habitessin dones de mala fama". Va renovar aquest privilegi el rei Felip III d'Espanya el 13 de juliol de 1599.

Llegir l’original en castellà

D. Pedro IV de Aragón concedió asimismo un singular privilegio, pues que en 1340 y á 10 de Diciembre, hallándose en Barcelona, mandó á su bayle general que en todo el distrito, desde sus reales Atarazanas hasta la plaza del convento de San Francisco inclusive; desde las dichas Atarazanas hasta la puerta de Escudillers, y desde ésta hasta la esquina de la calle, vulgarmente llamada de los Codols, incluyendo toda la calle, cuidase que los ministros de su justicia no permitiesen que "en todo el sobredicho distrito y lugar habitasen mujeres de mala fama. Renovó este privilegio el rey Felipe III de España en i3 de julio de 1599.

També trobem en un manuscrit que, a instàncies dels frares franciscans de Barcelona, va donar el rei d'Aragó D. Martí aquell seu famós decret manant que tots els confissors de la casa reial fossin religiosos de l'orde de Sant Francesc i naturals d'alguna de les províncies de la Corona d'Aragó.

Llegir l’original en castellà

También hallamos en un manuscrito que, á instancia de los frailes franciscanos de Barcelona, dio el rey de Aragón D. Martín aquél su famoso decreto mandando que todos los confesores de la casa real fuesen religiosos de la orden de San Francisco y naturales de alguna de las provincias de la Corona de Aragón.

L'esposa del rei d'Aragó D. Alfons el Savi va fundar a l'església d'aquest convent la confraria de Sant Nicolau, bisbe de Bari, titular de la indicada església. Aquesta confraria va arribar a ser una de les més cèlebres de Barcelona, on es va conservar fins fa pocs anys.

Llegir l’original en castellà

La esposa del rey de Aragón D. Alfonso el Sabio fundó en la iglesia de este convento la cofradía de San Nicolás, obispo de Bari, titular de la indicada iglesia. Esta cofradía llegó á ser una de las más célebres de Barcelona, donde se conservó hasta hace pocos años.

Eren també especials i de la major honra les sancions que van establir per reial pragmàtica els monarques d'Aragó, i van observar sempre en tot o en part els successors de la Corona. Una era que els reis d'Aragó havien de fer el jurament solemne d'observar les lleis i furs de Catalunya, Sicília, Nàpols, Jerusalem, Sardenya, Còrsega i Mallorca, en mans del guar-dià de Sant Francesc de Barcelona, el dia de la seva entrada pública en dita ciutat.

Llegir l’original en castellà

Eran también especiales y de la mayor honra las sanciones que establecieron por real pragmática los monarcas de Aragón, y observaron siempre en todo ó en parte los sucesores de la Corona. Una era que los reyes de Aragón debían hacer el juramento solemne de observar las leyes y fueros de Cataluña, Sicilia, Ñapóles, Jerusalén, Cerdeña, Córcega y Mallorca, en manos del guardián de San Francisco de Barcelona, el día de su entrada pública en dicha ciudad.

Una altra que les Corts generals del Principat amb assistència dels reis haguessin de celebrar-se precisament en el mateix convent. Així ho va fer Felip V el 1701, quan al principi del seu regnat va venir a celebrar Corts generals a Barcelona amb la presència dels tres estats eclesiàstic, militar i reial.

Llegir l’original en castellà

Otra que las Cortes generales del Principado con asistencia de los reyes hubiesen de celebrarse precisamente en el mismo convento. Así lo hizo Felipe V en 1701, cuando en el principio de su reinado vino á celebrar Cortes generales en Barcelona con la presencia de los tres estados eclesiástico, militar y real.

Van establir també els reis d'Aragó, i es va observar fins a l'any 1715, que el guardià de Sant Francesc de Barcelona fos procurador dels presos en les reials presons, amb l'encàrrec d'assistir per si o per un altre religiós en el seu nom tots els dissabtes a la visita que feia la Reial Audiència als dits empresonats. També en les visites generals que tres vegades a l'any feien els reis per si mateixos, i en la seva absència els capitans generals, amb tota l'Audiència, assistia el guardià, predicant amb aquest objecte al Congrés sobre la misericòrdia que s'havia d'usar amb els pobres empresonats, i acabant el discurs per demanar la llibertat d'alguns, que se li concedia.

Llegir l’original en castellà

Establecieron también los reyes de Aragón, y se observó hasta el año de 171.5, que el guardián de San Francisco de Barcelona fuese procurador de los presos en las reales cárceles, con el cargo de asistir por sí ó por otro religioso en su nombre todos los sábados á la visita que hacía la real Audiencia á los dichos encarcelados. También en las visitas generales que tres veces al año hacían los reyes por sí mismos, y en su ausencia los capitanes generales, con toda la Audiencia, asistía el guardián, predicando con este objeto al Congreso sobre la misericordia que se debía usar con los míseros encarcelados, y acabando el discurso por pedir la libertad de algunos, que se le concedía.

El 1342 trobem que el convent va servir de morada als reis de Mallorca D. Jaume III i Na Constança, germana de D. Pere IV d'Aragó. Es va formar un gran i vast pont de fusta que, des del convent i aposent que estava previngut per a dits reis, entrés bon tros al mar, cobert per totes bandes de curioses i riques taules, amb les seves finestres a un i altre costat, perquè des de la galera en què venien embarcats els reis poguessin introduir-se per dit pont a l'edifici. Hi van estar dos dies, fins que va tornar el rei a Mallorca, quedant-se Na Constança amb el seu germà D. Pere al palau de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

En 1342 hallamos que el convento sirvió de morada á los reyes de Mallorca D. Jaime III y Doña Constanza, hermana de D. Pedro IV de Aragón. Formóse un grande y vasto puente de madera que, desde el convento y aposento que estaba prevenido para dichos reyes, entrase buen trecho en el mar, cubierto por todas partes de curiosas y ricas tablas, con sus ventanas á uno y otro lado, para que desde la galera en que venían embarcados los reyes pudiesen introducirse por dicho puente en el edificio. En él estuvieron dos días, hasta que se volvió el rey á Mallorca, quedándose Doña Constanza con su hermano D. Pedro en el palacio de Barcelona.

Dos capítols generals de l'orde ens citen les crò-níques com a celebrats en el convent de què es tracta. El primer es va tenir el 1313, sent summe pontífex Climent V i rei d'Aragó D. Jaume II el Just. Hi va quedar elegit general de tot l'orde seràfic Fr. Alexandre d'Alexandria, ministre provincial que era de la província de Gènova.

Llegir l’original en castellà

Dos capítulos generales de la orden nos citan las erónicas como celebrados en el convento de que se trata. El primero se tuvo en i3i3, siendo sumo pontífice Clemente V y rey de Aragón D. Jaime II el Justo. Quedó en él elegido general de toda la orden seráfica Fr. Alejandro de Alejandría, ministro provincial que era de la provincia de Genova.

El segon capítol general que es va celebrar va ser el 1357, sent pontífex Innocenci VI i rei d'Aragó D. Pere IV, el qual va costejar tota la despesa als capitulars amb règia munificència. Va ser aquest un dels més cèlebres capítols en atenció a haver assistit el mateix rei en persona, no sortint del convent a cap hora del dia fins que haguessin acabat tots els actes capitulars, que va voler presenciar i en els quals va prendre part com un simple religiós. Va sortir elegit en aquest capítol ministre general de l'orde el reverend P. Fr. Joan de Buchio, de la província d'Aquitània.

Llegir l’original en castellà

El segundo capítulo general que se celebró fué en 1357, siendo pontífice Inocencio VI y rey de Aragón D. Pedro IV, el cual costeó todo el gasto á los capitulares con regia munificencia. Fué éste uno de los más célebres capítulos en atención á haber asistido el mismo rey en persona, no saliendo del convento á ninguna hora del día hasta que hubieron terminado todos los actos capitulares, que quiso presenciar y en los que tomó parte como un simple religioso. Salió electo en este capítulo ministro general de la orden el reverendo P. Fr. Juan de Buchio, de la provincia de Aquitania.

També l'any 1344 el mateix rei D. Pere, en formar una junta dels subjectes més savis del seu regne per disputar i justificar les seves operacions contra el rei D. Jaume III de Mallorca, havia disposat que se celebrés en aquest mateix convent, com es va celebrar en efecte, nomenant per president del Congrés al reverend P. Fr. Arnau de Descallar, subjecte, al dir de les cròniques, de gran veneració per les seves moltes lletres, virtut i noblesa, i religiós del mateix claustre.

Llegir l’original en castellà

También en el año 1344 el mismo rey D. Pedro, al formar una junta de los sujetos más sabios de su reino para disputar y justificar sus operaciones contra el rey D. Jaime III de Mallorca, había dispuesto que se celebrara en este mismo convento, como se celebró en efecto, nombrando para presidente del Congreso al reverendo P. Fr. Arnaldo de Descallar, sujeto, al decir de las crónicas, de gran veneración por sus muchas letras, virtud y nobleza, y religioso del mismo claustro.

III.

Llegir l’original en castellà

III.

LLUITES ESCOLÀSTIQUES.

Llegir l’original en castellà

LUCHAS ESCOLÁSTICAS.

Si de complir tractem amb la idea que ens hem proposat, i si desitgem que ens quedi la satisfacció d'haver estat bons i veraços cronistes, cal que parlem de dues tan cèlebres com sorolloses qües-cions, amb el record de les quals es glorien els annals del convent de Sant Francesc.

Llegir l’original en castellà

Si de cumplir tratamos con la idea que nos hemos propuesto, y si deseamos que nos quede la satisfacción de haber sido buenos y veraces cronistas, preciso es que hablemos de dos tan célebres como ruidosas cuestiones, con cuyo recuerdo se glorían los anales del convento de San Francisco.

I gloriar-se'n poden, ja que, en batalla campal de palestra escolàstica, per dues vegades diferents van vèncer a la Inquisició els franciscans.

Llegir l’original en castellà

Y gloriarse pueden, pues que, en batalla campal de palenque escolástico, por dos distintas veces vencieron á la Inquisición los franciscanos.

Quedi'ls aquesta glòria, i quedi'ls per complet.

Llegir l’original en castellà

Quédeles esta gloria, y quédeles por completo.

Altres l'han disputat en va.

Llegir l’original en castellà

Otros la han disputado en vano.

Anem, doncs, al cas.

Llegir l’original en castellà

Vamos, pues, al caso.

El 17 del mes d'abril de 1351, dia de Divendres Sant, el reverend Fr. Francesc Batlle, guardià del convent de Sant Francesc, al parer teòleg molt cèlebre i de gran fama, va predicar a l'església de dit convent:

Llegir l’original en castellà

El 17 del mes de Abril de i35i, día de Viernes Santo, el reverendo Fr. Francisco Batlle, guardián del convento de San Francisco, al parecer teólogo muy célebre y de grande fama, predicó en la iglesia de dicho convento:

«Que la sang de Crist nostre Redemptor vessada en la seva passió, mentre va estar separada del cos difunt en els tres dies de la seva mort, no va romandre unida a la divinitat, i per conseqüència no s'havia d'adorar amb culte de latria.»

Llegir l’original en castellà

«Que la sangre de Cristo nuestro Redentor derramada en su pasión, mientras estuvo separada del cuerpo difunto en los tres días de su muerte, no permaneció unida á la divinidad, y por consecuencia no debía adorarse con culto de latría.»

Va arribar la notícia del que el guardià de Sant Francesc havia predicat, al P. Fr. Nicolau Rossell, de la religió de Sant Domènec, inquisidor general aleshores en els regnes d'Aragó i Principat de Catalunya; i pareixent-li que aquella proposició era errònia, va pretendre amb l'autoritat d'inquisidor obligar el dit guardià a desdir-se.

Llegir l’original en castellà

Llegó la noticia de lo que el guardián de San Francisco había predicado, al P. Fr. Nicolás Rossell, de la religión de Santo Domingo, inquisidor general entonces en los reinos de Aragón y Principado de Cataluña; y pareciéndole que aquella proposición era errónea, pretendió con la autoridad de inquisidor obligar á dicho guardián á que se desdijese.

Però com el guardià era teòleg consumat i estava molt versat en els escrits del doctor de l'Església Sant Bonaventura, de Fr. Francesc Mayrons i Ricard de Mediavilla, que opinen el mateix, no va voler desdir-se, sinó romandre constant en defensar la seva proposició.

Llegir l’original en castellà

Pero como el guardián era teólogo consumado y estaba muy versado en los escritos del doctor de la Iglesia San Buenaventura, de Fr. Francisco Mayrons y Ricardo de Mediavilla, que opinan lo mismo, no quiso desdecirse, sino permanecer constante en defender su proposición.

Es va disputar la matèria.

Llegir l’original en castellà

Disputóse la materia.

Van sortir els menors en defensa del seu guardià; van atacar els dominics als menors.

Llegir l’original en castellà

Salieron los menores en defensa de su guardián; atacaron los dominicos á los menores.

La lluita va quedar oberta i va ser acarnissada; es van enviar uns a altres grossos in folio.

Llegir l’original en castellà

La lucha quedó abierta y fué encarnizada; despidiéronse unos á otros gruesos in folio.

El Papa se'n va assabentar, ja que la qüestió es va fer general en el món cristià, i va expedir un breu perquè una i altra opinió, la dels menors, que era que la sang de Crist vessada en el temps de la seva passió no va estar el tridu de la seva mort unida a la divinitat, i la dels dominics, que afirmaven que va estar aquells tres dies a la divinitat unida, es poguessin defensar i disputar lliurement a les escoles.

Llegir l’original en castellà

El Papa se enteró, pues que la cuestión se hizo general en el mundo cristiano, y expidió un breve para que una y otra opinión, la de los menores, que era que la sangre de Cristo derramada en el tiempo de su pasión no estuvo el triduo de su muerte unida á la divinidad, y la de los dominicos, que afirmaban que estuvo aquellos tres días á la divinidad unida, se pudiesen defender y disputar libremente en las escuelas.

Largs anys va durar la contesa, i en l'ínterim va morir el causant de tota aquella lluita, el pare guardià del convent de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Largos años duró la contienda, y en el ínterin murió el causante de toda aquella lucha, el padre guardián del convento de Barcelona.

Tot just havia tancat els ulls, quan va córrer la veu, i el que és més, es va afirmar per escrit, que el guardià havia estat condemnat com a heretge pel papa Climent VI, difunt també, i que l'havia obligat l'inquisidor general Fr. Nicolau Rossell, a la cúria i en presència del bisbe de Barcelona, a desdir-se i abjurar del seu error.

Llegir l’original en castellà

Apenas hubo cerrado los ojos, cuando corrió la voz, y lo que es más se afirmó por escrito , que el guardián había sido condenado como hereje por el papa Clemente VI, difunto también, y que le había obligado el inquisidor general Fr. Nicolás Rossell, en la curia y en presencia del obispo de Barcelona, á desdecirse y abjujar de su error.

Qui així ho assegurava era un inquisidor, un dominicà.

Llegir l’original en castellà

Quien así lo aseguraba era un inquisidor, un dominico.

Els franciscans van clamar contra aquesta calúmnia.

Llegir l’original en castellà

Clamaron los franciscanos contra esta calumnia.

La qüestió es va acarnissar, i gairebé va arribar a ratllar l'escàndol.

Llegir l’original en castellà

La cuestión se ensañó, y casi llegó á rayar en escándalo.

Va continuar existint la lluita per un altre llarg espai, i potser s'anava a donar ja per acabada pels hereus d'aquells que la van començar, quan es va veure ficar-se de ple en ella, donant suport als menors, aquell que després havia de ser Sant Jaume de la Marca.

Llegir l’original en castellà

Continuó existiendo la lucha por otro largo espacio, y acaso se iba á dar ya como terminada por los herederos de aquéllos que la empezaran, cuando vióse meterse de lleno en ella, apoyando á los menores, al que después debía ser San Jacomé de la Marca.

També va trobar aquest, com el guardià del convent de Barcelona, un inquisidor general que li va voler fer abjurar de la dita proposició.

Llegir l’original en castellà

También encontró éste, como el guardián del convento de Barcelona, un inquisidor general que le quiso hacer abjurar la dicha proposición.

Sant Jaume de la Marca es va mantenir ferm, i va aconseguir un permís del Papa per tenir a Roma públiques controvèrsies sobre l'assumpte.

Llegir l’original en castellà

San Jacomé de la Marca se mantuvo firme, y consiguió un permiso del Papa para tener en Roma públicas controversias sobre el asunto.

Es van tenir i van ser renyidíssimes.

Llegir l’original en castellà

Tuviéronse y fueron reñidísimas.

Mentrestant la calúmnia continuava pesant sobre el difunt Fr. Francesc Batlle, del qual continuaven dient en les seves obres els dominicans que per heretge havia estat condemnat.

Llegir l’original en castellà

Entre tanto la calumnia continuaba pesando sobre el difunto Fr. Francisco Batlle, del cual continuaban diciendo en sus obras los dominicos que por hereje había sido condenado.

Sant Jaume de la Marca es va encarregar de la seva vindicació i de rehabilitar-lo davant la pública opinió.

Llegir l’original en castellà

San Jacomé de la Marca se encargó de su vindicación y de rehabilitarle ante la pública opinión.

A la cúria romana estava registrat el procés que devia haver-se format secretament a Barcelona contra el guardià de Sant Francesc: es va esbrinar, es van comprovar tots els autos, es va veure que faltava la signatura del notari, que mancava d'altres circumstàncies legals; i ben pensat i meditat tot, va manifestar el sant el seu parer al Papa, qui per mitjà d'un solemne breu va declarar fals el tal procés i calúmnia tot el que fins aleshores sobre l'assumpte s'havia dit.

Llegir l’original en castellà

En la curia romana estaba registrado el proceso que debía haberse formado secretamente en Barcelona contra el guardián de San Francisco: averiguóse, comprobáronse todos los autos, vióse que faltaba la firma del notario, que carecía de otras circunstancias legales; y bien pensado y meditado todo, manifestó el santo su parecer al Papa, quien por medio de un solemne breve declaró falso el tal proceso y calumnia todo lo que hasta entonces sobre el asunto se había dicho.

Tot seguit, a conseqüència de les controvèrsies tingudes davant del consistori dels cardenals i dels homes més eminents que de tota Itàlia van ser convocats, presidits per Pius II, aquest va imposar perpetu silenci als dominicans sobre la qüestió.

Llegir l’original en castellà

En seguida, á consecuencia de las controversias tenidas delante del consistorio de los cardenales y de los primeros hombres que de toda Italia fueron llamados, presididos por Pío II, éste impuso perpetuo silencio á los dominicos sobre la cuestión.

Els menors van quedar, doncs, triomfants, i lliures van sortir de mans dels inquisidors, que no va ser en veritat poca sort.

Llegir l’original en castellà

Los menores quedaron, pues, triunfantes, y libres salieron de manos de los inquisidores, que no fué en verdad poca suerte.

No va ser menys cèlebre ni menys gloriosa tampoc l'altra contesa.

Llegir l’original en castellà

No fué menos célebre ni menos gloriosa tampoco la otra contienda.

El 3 de Desembre de 1407 un religiós franciscà, el nom del qual no hem pogut trobar, famós teòleg i orador de gran nom, va predicar sobre el misteri de la Concepció de la Verge.

Llegir l’original en castellà

El 3 de Diciembre de 1407 un religioso franciscano, cuyo nombre no hemos podido hallar, famoso teólogo y orador de gran nombre, predicó sobre el misterio de la Concepción de la Virgen.

«Provà, diuen els annals, en el discurs del sermó, la gràcia original amb què fou concebuda la divina Reina, amb textos de la Sagrada Escriptura, autoritats de sants pares, i amb raons teologals tan eficaces, que no deixà lloc per al dubte en ordre a la veritat d'aquest gran misteri. Com en aquells temps hi havia molts que seguien amb gran afany el partit de l'opinió menys pia, afegeixen els annals citats, i menys segura en aquest punt de la gràcia original de Maria, no va faltar qui es donés per ofès de les llums clares de la veritat amb què el religiós havia manifestat el candor de la gràcia original amb què l'omnipotent Déu va prevenir aquell instant primer de la seva concepció, perquè no quedés tacada amb la lletja taca de la culpa original la que des de l'eternitat havia elegit per Mare seva. Ofesos, doncs, alguns com del major greuge, van acudir amb les queixes a la Inquisició, fent càrrecs a l'orador de sospitós en la fe i escandalós sobre el punt que havia tocat.»

Llegir l’original en castellà

«Probó, dicen los anales, en el discurso del sermón, la gracia original con que fué concebida la divina Reina, con textos de la Sagrada Escritura, autoridades de santos padres, y con tan eficaces razones teologales, que no dejó lugar para la duda en orden á la verdad de este gran misterio. Como en aquellos tiempos había muchos que seguían con grande conato el partido de la opinión menos pía, añaden los anales citados, y menos segura en este punto de la gracia original de María, no faltó quien se diese por ofendido de las luces claras de la verdad con que el religioso había manifestado el candor de la original gracia con que el omnipotente Dios previno aquel instante primero de su concepción, para que no quedase manchada con el feo borrón de la culpa original la que desde la eternidad había elegido por Madre suya. Ofendidos, pues, algunos como del mayor agravio, acudieron con las quejas á la Inquisición, haciendo cargos al orador de sospechoso en la fe y escandaloso sobre el punto que había tocado.»

Ara bé; posada en tal estat la qüestió, la notícia va arribar aviat a oïdes del rei D. Martí d'Aragó, que a Barcelona es trobava, i mediant en l'assumpte i avocant-se la causa, va impedir de bon començament a l'inquisidor general que procedís contra dit religiós pel que al seu tribunal s'havia declarat, i tot seguit va manar tenir un acte públic en què el frare actués i defensés la conclusió que Maria, Mare i Senyora nostra, havia estat concebuda en gràcia original.

Llegir l’original en castellà

Ahora bien; puesta en tal estado la cuestión, la noticia llegó pronto á oídos del rey D. Martín de Aragón, que en Barcelona se hallaba, y mediando en el asunto y avocándose la causa, impidió por el pronto al inquisidor general que procediese contra dicho religioso por lo que á su tribunal se había declarado, y en seguida mandó tener un acto público en que el fraile actuase y defendiese la conclusión de que María, Madre y Señora nuestra, había sido concebida en gracia original.

Va ser elegit pel mateix rei per a teatre de la palestra el temple de Sant Francesc, i va manar convocar a tots els teòlegs i homes més doctes i savis de Barcelona, així de les religions com d'altres estats, perquè, previnguts, cadascú proposés les raons que se li oferissin contra el punt de la Concepció Puríssima de la Verge, i que el religiós respongués a elles.

Llegir l’original en castellà

Fué elegido por el mismo rey para teatro de la palestra el templo de San Francisco, y mandó convocar á todos los teólogos y hombres más doctos y sabios de Barcelona, así de las religiones como de otros estados, para que, prevenidos, cada uno propusiese las razones que se le ofreciesen contra el punto de la Concepción Purísima de la Virgen, y que el religioso respondiese á ellas.

Va arribar el dia assenyalat, que va ser el 20 d'Abril de 1408. Es va omplir el temple d'una concurrència tan docta com solemne, assistint també el rei amb tota la seva cort, i arribada l'hora del combat escolàstic, posat el religiós al mig d'aquell majestuós teatre, van començar per ordre, els que eren de contrari sentir a l'opinió pia, a proposar cadascú amb la major eficàcia les seves raons, als quals va satisfer amb gran enginy, subtilesa i dialèctica el fill de Sant Francesc, aconseguint l'èxit més sorollós i més merescut pel seu talent.

Llegir l’original en castellà

Llegó el día señalado, que fué el 20 de Abril de 1408. Llenóse el templo de un tan docto como grave concurso, asistiendo también el rey con toda su corte, y llegada la hora del escolástico combate, puesto el religioso en medio de aquel majestuoso teatro, comenzaron por su orden, los que eran de contrario sentir á la opinión piadosa, á proponer cada uno con la mayor eficacia sus razones, á los cuales satisfizo con grande ingenio, sutileza y dialéctica el hijo de San Francisco, alcanzando el éxito más ruidoso y más merecido por su talento.

Gran va ser el goig del monarca; tant, que per manifestar el molt que li complaïa aquella victòria, va manar l'endemà que es fes una corona de flors, i que posada al cap del religiós, acompanyat del principal de la seva cort i dels primers homes doctes que el dia abans havien assistit a la contesa, precedint a tots molts músics amb varietat de sonors instruments, anessin pels principals carrers de Barcelona, portant al mig com a vencedor al religiós i publicant la victòria que aconseguit havia.

Llegir l’original en castellà

Grande fué el júbilo del monarca; tanto, que para manifestar lo mucho que le complacía aquella victoria, mandó el día siguiente que se hiciese una corona de flores, y que puesta en la cabeza del religioso, acompañado de lo principal de su corte y de los primeros hombres doctos que el día antes habían asistido á la contienda, precediendo á todos muchos músicos con variedad de sonoros instrumentos, fuesen por las principales calles de Barcelona, llevando en medio como á vencedor al religioso y publicando la victoria que conseguido había.

Es va fer com el rei va manar.

Llegir l’original en castellà

Hízose como el rey mandó.

El triomf va ser complet per al fill de Sant Francesc.

Llegir l’original en castellà

El triunfo fué completo para el hijo de San Francisco.

IV.

Llegir l’original en castellà

IV.

EL PELEGRÍ AL COSTAT DELS SEPULCRES.

Llegir l’original en castellà

EL PEREGRINO JUNTO Á LOS SEPULCROS.

Entornada està la porta.

Llegir l’original en castellà

Entornada está la puerta.

Entrem.

Llegir l’original en castellà

Entremos.

Hem travessat el claustre que mostra tota la puresa i esplendor del gènere gòtic; hem detingut un moment la nostra mirada en els 25 famosos quadres del cèlebre Viladomat que adornen les seves parets.

Llegir l’original en castellà

Hemos atravesado el claustro que muestra toda la pureza y esplendor del género gótico; hemos detenido un momento nuestra mirada en los 25 famosos cuadros del célebre Viladomat que adornan sus paredes.

Ja som al temple.

Llegir l’original en castellà

Ya estamos en el templo.

És de nit; és l'hora del recolliment i de la solitud, de la meditació i del misteri.

Llegir l’original en castellà

Es de noche; es la hora del recogimiento y de la soledad, de la meditación y del misterio.

Els frares s'han anat lliscant un a un al llarg del presbiteri, després d'haver deixat sentir els seus monòtons cants; l'orgue ja no batega a impulsos de la jadejant respiració dels seus metàl·lics tubs; els llums de plata pengen melancòlics a les capelles, deixant vagar a l'aire la seva oscil·lant llengüeta de foc; els morts descansen en pau en els seus sepulcres.

Llegir l’original en castellà

Los frailes se han ido deslizando uno á uno á lo largo del presbiterio, después de haber dejado oir sus monótonos cantos; el órgano no late ya á impulsos de la jadeante respiración de sus metálicos tubos; las lámparas de plata penden melancólicas en las capillas, dejando vagar al aire su oscilante lengüecita de fuego; los muertos descansan en paz en sus sepulcros.

Els morts! Anem a visitar les seves últimes morades; anem a pregar, a plorar, a recordar sobre cadascuna de les tombes.

Llegir l’original en castellà

jLos muertos! Vamos á visitar sus postreras moradas; vamos á rogar, á llorar, á recordar sobre cada una de las tumbas.

Qui ens servirà de guia? Qui pot dir-nos, sobre els que dormen sota el fred marbre l'eternitat del seu somni, el nom que han deixat al món, la pàgina que han il·lustrat en la història, la tradició que han llegat a les seves famílies?

Llegir l’original en castellà

¿Quién nos servirá de guía? ¿Quién puede decirnos, acerca de los que duermen bajo el frío mármol la eternidad de su sueño, el nombre que han dejado en el mundo, la página que han ilustrado en la historia, la tradición que han legado á sus familias?

Al claustre ha passat al nostre costat un pelegrí: acaba de creuar el temple, perdent-se entre les ombres que s'agrupen sota la nau. Hoste assidu d'aquests llocs, ell serà el nostre guia.

Llegir l’original en castellà

En el claustro ha pasado por junto á nosotros un peregrino: acaba de cruzar el templo, perdiéndose entre las sombras que se agrupan bajo la nave. Huésped asiduo de estos sitios, él será nuestro guía.

— Bon pelegrí, desitjaríem visitar un a un els sepulcres; però ens falta un guia. Si d'ells estàs assabentat, vols ser-ho nostre?

Llegir l’original en castellà

— Buen peregrino, desearíamos visitar uno á uno los sepulcros; pero nos falta un guía. Si de ellos estás enterado, ¿quieres serlo nuestro?

— D'ells estic assabentat. Seré el vostre guia.

Llegir l’original en castellà

— De ellos estoy enterado. Seré vuestro guía.

— Quin sepulcre és aquest amb què ensopeguem el primer, pelegrí?

Llegir l’original en castellà

— ¿Qué sepulcro es ese con que tropezamos el primero, peregrino?

— Aquest de marbre que està al costat de la sagristia, fix a la paret i sostingut per dos caps d'animals amb l'escut d'armes dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó?

Llegir l’original en castellà

— ¿Ese de mármol que está junto á la sacristía, fijo en la pared y sostenido por dos cabezas de animales con el escudo de armas de los condes de Barcelona y reyes de Aragón?

És d'un il·lustre missioner, el d'un infant que va prendre l'hàbit en aquest mateix convent. Mireu l'epitafi: Aquí jeu Fr. Joan d'Aragó, arquebisbe de Càller. La Bòsnia i la Croàcia van estar plenes un dia de la seva glòria; els pobles sortien a rebre'l amb palmes; els heretges es convertien a l'eloqüència de les seves paraules; les famílies el beneïen per les seves virtuts, els reis pels seus consells, els pobles per les seves almoines. Expliquen d'ell que, com el seu pare en religió Sant Francesc, veient que no arribava a convertir uns heretges, va manar encendre una foguera i va predicar entre les flames un sermó. Va ser després per les seves virtuts nomenat arquebisbe de Càller, i el seu nebot D. Pere IV d'Aragó el va fer el seu confessor en tornar al seu país. Mort el rei, i sent ja de gran edat l'infant, es va retirar a aquest convent, on va morir amb la calma d'una consciència tranquil·la i amb l'esperança dels justos.

Llegir l’original en castellà

Es de un ilustre misionero, el de un infante que tomó el hábito en este mismo convento. Mirad el epitafio: Aquí descansa Fr. Juan de Aragón, arzobispo de Cáller. La Bosna y la Croacia estuvieron llenas un día de su gloria; los pueblos salían á recibirle con palmas; los herejes se convertían á la elocuencia de sus palabras; las familias le bendecían por sus virtudes, los reyes por sus consejos, los pueblos por sus limosnas. Cuentan de él que, como su padre en religión San Francisco, viendo que no alcanzaba á convertir á unos herejes, mandó encender una hoguera y predicó entre las llamas un sermón. Fué después por sus virtudes nombrado arzobispo de Cáller, y su sobrino D. Pedro IV de Aragón le hizo su confesor al regresar á su país. Muerto el rey, y siendo ya de avanzada edad el infante, retiróse á este convento, donde murió con la calma de una conciencia tranquila y con la esperanza de los justos.

Entrem en aquesta capella. És la de Sant Nicolau. Veieu aquest senzill mausoleu?

Llegir l’original en castellà

Entremos en esta capilla. Es la de San Nicolás. ¿Veis ese sencillo mausoleo?

— Sí: qui dorm en ell?

Llegir l’original en castellà

— Sí: ¿quién duerme en él?

— Un rei d'Aragó: D. Alfons III, que va morir el 17 de Juny de 1291. Va ser fill de D. Pere el Gran i de Doña Constança, i nét del famós monarca que va merèixer ser anomenat el Conqueridor. Es trobava a Barcelona preparant el seu casament amb la infanta Doña Elionor, filla d'Eduard, rei d'Anglaterra, quan es va sentir ferit de la malaltia mortal que el va portar al sepulcre. Pobre monarca! Tenia només vint-i-quatre anys quan va haver de renunciar als seus somnis d'amor, d'ambició i de glòria! El seu llit nupcial va ser una tomba.

Llegir l’original en castellà

— Un rey de Aragón: D. Alfonso III, que falleció el 17 de Junio de 1291. Fué hijo de D. Pedro el Grande y de Doña Constanza, y nieto del famoso monarca que mereció ser llamado el Conquistador. Hallábase en Barcelona preparando su desposorio con la infanta Doña Leonor, hija de Eduardo, rey de Inglaterra, cuando se sintió herido de la enfermedad mortal que le llevó al sepulcro. ¡Pobre monarca! ¡Tenía sólo veinticuatro años cuando tuvo que renunciar á sus sueños de amor, de ambición y de gloria! Su lecho nupcial fué una tumba.

Seguim endavant.

Llegir l’original en castellà

Seguimos adelante.

El pelegrí ens va assenyalar una llosa.

Llegir l’original en castellà

El peregrino nos señaló una lápida.

— Aquesta fou una reina. La història us deu haver ensenyat a estimar les seves virtuts. Es digué en el món Constança i fou esposa de Pere el Gran, essent filla de Manfred de Sicília el destronat i cosina de Corradí el degollat. Mare de tres reis i dues reines, suportà amb valor, amb altesa, amb majestat tots els dolors que Déu li envià quan era, en nom del seu marit, governadora de Sicília, després que aquest s'hagué apoderat d'aquell país que li pertanyia de dret, així que cessà el toc fúnebre que havia cridat per a les sagnants vespres. Ella fou qui donà una esquadra al fill del valor i de la sort, Roger de Llúria; ella ELS CARRERS DE BARCELONA 401

Llegir l’original en castellà

— Esta fué una reina. La historia debe haberos enseñado á estimar sus virtudes. Se llamó en el mundo Constanza y fué esposa de Pedro el Grande, siendo hija de Manfredo de Sicilia el destronado y prima de Coradino el degollado. Madre de tres reyes y dos reinas, soportó con valor, con alteza, con majestad todos los dolores que Dios le envió cuando era, en nombre de su marido, gobernadora de Sicilia, luego que éste se hubo apoderado de aquel país que le pertenecía de derecho, así que cesó el toque fúnebre que había llamado para las sangrientas vísperas. Ella fué quien dio una escuadra al hijo del valor y de la suerte, Roger de Lauria; ella LAS CALLES DE BARCELONA 4OI

qui, contra un poble amotinat que demanava el seu cap, va concedir la llibertat al príncep de Salern; ella, en fi, qui, perdonant magnànimament i generosament als que van matar el seu pare, van degollar el seu cosí i van penjar els seus més fidels partidaris, es va fer admirar d'amics i enemics. Quan va morir el seu marit, quan proscrita va haver de sortir del mateix regne en què triomfant havia entrat un dia, Constança va venir a Barcelona, on va professar al convent de Santa Clara, sent-hi enterrada el 17 de juny de 1301, no lluny del sepulcre al qual havia baixat pocs anys abans el seu fill primogènit. Va ser una gran dona i una gran reina!

Llegir l’original en castellà

quien, contra un pueblo amotinado que pedía su cabeza, concedió la libertad al príncipe de Salerno; ella, en fin, quien, perdonando magnánima y generosamente á los que mataron á su padre, degollaron á su primo y ahorcaron á sus más fieles partidarios, se hizo admirar de amigos y enemigos. Cuando hubo muerto su marido, cuando proscrita tuvo que salir del mismo reino en que triunfante había entrado un día, Constanza se vino á 1 Barcelona, donde profesó en el convento de Santa Clara, siendo enterrada en él á 17 de Junio de i3oi, no lejos del sepulcro al cual bajara pocos años antes su hijo primogénito. ¡Fué una gran mujer y una gran reina!

Ens vam disposar a sortir de la capella.

Llegir l’original en castellà

Nos dispusimos á salir de la capilla.

— Espereu — va dir el pelegrí. — Veieu aquest sumptuós sepulcre al costat de l'altar? Aquí va estar per espai de trenta-tres anys Alfons IV el Benigne, fins que, segons la seva última voluntat, va ser traslladat a l'església de frares menors de Lleida. No obstant això, no està buida aquesta tomba. En ella va ser sepultada, gairebé un segle després, la quarta dona de D. Pere el Cerimoniós.

Llegir l’original en castellà

— Aguardad — dijo el peregrino. — ¿Veis este suntuoso sepulcro junto al altar? Aquí estuvo por espacio de treinta y tres años Alfonso IV el Benigno, hasta que, según su postrera voluntad, fué trasladado á la iglesia de frailes menores de Lérida. Sin embargo, no está vacía esta tumba. En ella fué sepultada, casi un siglo después, la cuarta mujer de D. Pedro el Ceremonioso.

— Doña Sibil·la de Forcià la catalana, la filla d'un simple cavaller de l'Empordà?

Llegir l’original en castellà

— ¿Doña Sibila de Forciá la catalana, la hija de un simple caballero del Ampurdán?

— Sí. Aquí està la que amb tota la majestat i tota l'altivesa del seu caràcter va lluitar amb Domingo Cerdán, el famós Justícia d'Aragó; aquí la mal aconsellada esposa que va tenir la debilitat d'influir en l'ànim del rei perquè privés al fill de la seva tercera dona, el veritable hereu de la corona, del dret que per la seva primogenitura li pertanyia. Déu li hagi perdonat els seus consells. Era mare del comte de Morella: què té d'estrany que obrés com a madrastra amb D. Joan?

Llegir l’original en castellà

— Sí. Aquí está la que con toda la majestad y toda la altivez de su carácter luchó con Domingo Ce-rdán, el famoso Justicia de Aragón; aquí la mal aconsejada esposa que tuvo la debilidad de influir en el ánimo del rey para que privara al hijo de su tercera mujer, el verdadero heredero de la corona, del derecho que por su primogenitura le pertenecía. Dios le haya perdonado sus consejos. Era madre del conde de Morella: ¿qué mucho que obrase como madrastra con D. Juan?

— Oblidem això: no la recordem com a esposa, sinó com a vídua.

Llegir l’original en castellà

— Olvidemos esto: no la recordemos como esposa, sino como viuda.

— Oh! — digué el pelegrí, — ben tristament pagà el seu tom xxt 26 culpa la pobra reina! Ben tristament se li va fer apurar fins a les últimes gotes el calze! A les seves instàncies, D. Pere, enutjat pel casament del seu fill amb Violant, filla dels ducs de Bar, va privar el seu hereu de l'administració dels negocis, i amb públic pregó va manar que ningú li obeís ni el tingués pel seu primogènit. Heus aquí el que va fer com a esposa; vegem el que va ser com a vídua.

Llegir l’original en castellà

— ¡Oh! — dijo el peregrino, — ¡bien tristemente pagó su tomo xxt 26 culpa la pobre reina! ¡Bien tristemente se le hizo apurar hasta las heces el cáliz! A sus instancias, D. Pedro, enojado por el casamiento de su hijo con Violante, hija de los duques de Bar, privó á su heredero de la administración de los negocios, y con público pregón mandó que ninguno le obedeciese ni le tuviese por su primogénito. He ahí lo que hizo como esposa; veamos lo que fué como viuda.

Moribund estava el rei a Barcelona, afectat d'aquesta malaltia que els partidaris de D. Joan propalaven ser deguda a les bruixeries de la reina. Ja abans havien atemptat a la seva honestedat amb veus les més ofensives. L'havien proclamat primer adúltera, després bruixa, més tard homicida. Contra la voluntat del seu pare, Joan anava a ser nomenat rei així que tanqués els ulls el Cerimoniós.

Llegir l’original en castellà

Moribundo estaba el rey en Barcelona, afectado de esa enfermedad que los partidarios de D. Juan propalaban ser debida á las brujerías de la reina. Ya antes habían atentado á su honestidad con voces las más ofensivas. Habíanla primero proclamado adúltera, después hechicera, más tarde homicida. Contra la voluntad de su padre, Juan iba á ser nombrado rey así que cerrase sus ojos el Ceremonioso.

Era el dissabte 29 de desembre de 1386. Per consell del moribund D. Pere, Sibil·la, que tot ho devia témer de les ires de D. Joan, va sortir fugitiva del palau en companyia del seu germà D. Bernat de Forcià, el comte de Pallars i alguns fidels cavallers. El rei va quedar agonitzant.

Llegir l’original en castellà

Era el sábado 29 de Diciembre de i386. Por consejo del moribundo D. Pedro, Sibila, que todo lo debía temer de las iras de D. Juan, salió fugitiva del palacio en compañía de su hermano D. Bernardo de Forciá, el conde de Pallars y algunos fieles caballeros. El rey quedó agonizando.

Crua era la nit i freda: plovisquejava, rugia el vent. A peu i embolicada en el seu mantell, Sibil·la va travessar els carrers i va sortir al camp.

Llegir l’original en castellà

Cruda era la noche y fría: lloviznaba, rugía el viento. A pie y envuelta en su manto, Sibila atravesó las calles y salió al campo.

Es va estendre en breu per Barcelona la nova d'aquesta fugida; la gravetat de les circumstàncies va augmentar amb això; es va tenir gairebé al mateix temps notícia de la mort del rei, i propagant-se el rumor de boca en boca, passant pel sedàs de la malícia del bàndol contrari, es va arribar a dir que la reina, en abandonar D. Pere en la seva agonia, havia robat el seu palau emportant-se'n el de més preu.

Llegir l’original en castellà

Cundió en breve por Barcelona la nueva de esta fuga; la gravedad de las circunstancias aumentó con ello; túvose casi al mismo tiempo noticia de la muerte del rey, y propalándose el rumor de boca en boca, pasando por el tamiz de la malicia del bando contrario, llegóse á decir que la reina, al abandonar á D. Pedro en su agonía, había robado su palacio llevándose lo de más precio.

Nobles, consellers, prelats, guerrers, palatins, tots es van reunir acceleradament, i allí, al costat de la mateixa cambra on hi havia l'espòs, sense haver encara ELS CARRERS DE BARCELONA 403

Llegir l’original en castellà

Nobles, concelleres, prelados, guerreros, palaciegos, todos se reunieron aceleradamente, y allí, junto á la misma cámara donde estaba el esposo, sin haber aún LAS CALLES DE BARCELONA 4O3

hagut temps de refredar-se el seu cadàver, declararen que s'havia de perseguir l'esposa com a una malfactora.

Llegir l’original en castellà

tenido tiempo de enfriarse su cadáver, declararon que debía perseguirse á la esposa como á una malhechora.

Es va donar l'ordre; la campana va llançar a l'aire el senyal, i el toc de sometent va retumbar de poble en poble. Perseguits els fugitius com uns miserables bandolers,

Llegir l’original en castellà

Dióse la orden; la campana lanzó al aire la señal, y el toque de somatén retumbó de pueblo en pueblo. Perseguidos los fugitivos como unos miserables bandidos,

en sentir sonar a les seves esquenes les veus dels seus perseguidors i passar per sobre dels seus caps l'eco de les campanes, es van tancar al castell de Sant Martí Sarroca; però assetjats per les tropes que després d'ells es van despatxar, van haver de demanar quarter i van ser conduïts a Barcelona.

Llegir l’original en castellà

cndo sonar á sus espaldas las voces de sus perseguidores y pasar por sobre sus cabezas el eco de las campanas, encerráronse en el castillo de San Martín de Zarroca; pero cercados por las tropas que tras ellos se despacharon, tuvieron que darse á cuartel y fueron conducidos á Barcelona.

Malalt estava D. Joan a Girona; però tant va poder en ell la força de la seva ira que, sense consultar el perill que corria, es va posar en camí per a la ciutat desitjós de venjar-se de la reina. En arribar es va augmentar la seva malaltia a conseqüència de les fatigues del viatge i natural agitació del seu ànim: alguns dels seus metges van opinar que estava encisat, opinió deguda al suborn, a l'adulació o potser millor a la ignorància. Totes les veus van esclatar llavors en malediccions contra la infeliç Sibil·la, i agregant-se a això les declaracions de dos jueus que van dir havien pres part en els encanteris, sense consideració al seu sexe, a la seva posició, a la seva noblesa, al seu nom, la desgraciada reina va ser condemnada al torment.

Llegir l’original en castellà

Enfermo estaba D. Juan en Gerona; pero tanto pudo en él la fuerza de su ira que, sin consultar el peligro que corría, púsose en camino para la ciudad deseoso de vengarse de la reina. Al llegar se aumentó su enfermedad á consecuencia de las fatigas del viaje y natural agitación de su ánimo: algunos de sus médicos opinaron que estaba hechizado, opinión debida al soborno, á la adulación ó acaso mejor á la ignorancia. Todas las voces estallaron entonces en maldiciones contra la infeliz Sibila, y agregándose á ello las declaraciones de dos judíos que dijeron habían tomado parte en los hechizos, sin consideración á su sexo, á su posición, á su nobleza, á su nombre, la desgraciada reina fué condenada al tormento.

Va patir-ho amb resignació, amb valor, amb enteresa; però temorosa de ser sentenciada a mort, va fer entrega a D. Joan de tots els seus estats i béns. Aquest els va rebre i els va donar a la seva dona, na Violant; i aplacada la seva còlera algun tant amb aquesta cessió, i mediant l'autoritat d'un venerable prelat, va perdonar la vida de Sibil·la, del seu germà i del comte de Pallars, però va fer degollar a tots els que els havien acompanyat i seguit.

Llegir l’original en castellà

Sufriólo con resignación, con valor, con entereza; pero temerosa de ser sentenciada á muerte, hizo entrega á D. Juan de todos sus estados y bienes. Este los recibió y donó á su mujer Doña Violante; y aplacada su cólera algún tanto con esta cesión, y mediando la autoridad de un venerable prelado, perdonó la vida de Sibila, de su hermano y del conde de Pallars, pero hizo degollar á todos los que les habían acompañado y seguido.

Una miserable pensió que se li va assenyalar va bastar a la pobra reina per passar tranquil·la en el retir els últims anys de la seva vida, fins que a la seva mort, esdevinguda el 24 de novembre de 1406, es va donar descans etern a les seves restes en aquest sepulcre.

Llegir l’original en castellà

Una miserable pensión que se le señaló bastó á la pobre reina para pasar tranquila en el retiro los últimos años de su vida, hasta que á su muerte, acaecida en 24 de Noviembre de 1406, dióse descanso eterno á sus restos en este sepulcro.

Tal és la història.

Llegir l’original en castellà

Tal es la historia.

— Història ben trista certament, i exemple clar per provar que els desenganys i grandeses d'aquest món poden ser arrabassats en un instant com ploma que arrabassa entre les seves ales el vent impetuós.

Llegir l’original en castellà

— Historia bien triste por cierto, y ejemplo claro para probar que los desengaños y grandezas de este mundo pueden ser arrebatados en un instante como pluma que arrebata entre sus alas el viento impetuoso.

Seguim al pelegrí.

Llegir l’original en castellà

Seguimos al peregrino.

— Per què passem de llarg per davant d'aquesta capella?

Llegir l’original en castellà

— ¿Por qué pasamos de largo por delante de esta capilla?

— És la capella de Santa Isabel. Només hi ha dues tombes que semblen bessones. Les veieu per entre els ferros? Són les de dos fills de reis. En la una hi jeu Frederic, fill del primer Alfons, que va morir el 1320; en l'altra Pere, fill del rei D. Pere, que va morir el 1370. Arribeu-vos a aquesta altra capella. És la de Sant Esteve i ens hi hem d'aturar.

Llegir l’original en castellà

— Es la capilla de Santa Isabel. Sólo hay dos tumbas que parecen gemelas. ¿Las veis por entre los hierros? Son las de dos hijos de reyes. En la una yace Federico, hijo del primer Alfonso, que murió en i320; en la otra Pedro, hijo del rey D. Pedro, que falleció en 1870. Llegaos á esa otra capilla. Es la de San Esteban y debemos detenernos en ella.

— De qui és aquest bonic sepulcre de marbre?

Llegir l’original en castellà

— ¿De quién es ese hermoso sepulcro de mármol?

— De la reina d'Aragó Donya Maria, filla de Lusignan, el rei de Jerusalem i Xipre, i dona segona de D. Jaume el Just. Al costat d'ella va estar dipositat el cadàver del seu marit, aquell que va subjectar la Sardenya i va portar les seves armes fins a la frontera del regne de Granada; però no va estar molt de temps en aquest convent, ja que va ser traslladat al monestir de Santes Creus, on se li va esculpir un magnífic panteó, honra de l'art.

Llegir l’original en castellà

— De la reina de Aragón Doña María, hija de Lusiñán, el rey de Jerusalén y Chipre, y mujer segunda de D. Jaime el Justo. Junto á ella estuvo depositado el cadáver de su marido, aquél que sujetó la Cerdeña y llevó sus armas hasta la frontera del reino de Granada; pero no estuvo mucho tiempo en este convento, pues que fué trasladado al monasterio de Santas Creus, donde se le labró un magnífico panteón, honra del arte.

— I aquesta llosa?

Llegir l’original en castellà

— ¿Y esa lápida?

— És la que recorda a la memòria dels catalans el nom de l'antepenúltim comte d'Urgell. En efecte, aquí jeu D. Jaume, que va ser fill dels reis D. Alfons IV d'Aragó i de Donya Teresa d'Entença i germà de D. Pere el Cerimoniós. També és la seva història tot un drama. Ja sabeu la famosa Unió que ELS CARRERS DE BARCELONA 405

Llegir l’original en castellà

— Es la que recuerda á la memoria de los catalanes el nombre del antepenúltimo conde de Urgel. En efecto, aquí yace D. Jaime, que fué hijo de los reyes Don Alfonso IV de Aragón y de Doña Teresa de Entenza y hermano de D. Pedro el Ceremonioso. También es su historia todo un drama. Ya sabéis la famosa Unión que LAS CALLES DE BARCELONA 4O5

a Aragó s'havia format per no admetre per successora de la corona la infanta, filla única del rei. D. Jaume es va fer partidari de la Unió, la va capitanejar i es va declarar aspirant a la corona.

Llegir l’original en castellà

en Aragón se había formado para no admitir por sucesora de la corona á la infanta, hija única del rey. Don Jaime se hizo partidario de la Unión, la capitaneó y se declaró aspirante á la corona.

Des d'aquell moment Pere li va agafar un odi de mort.

Llegir l’original en castellà

Desde aquel momento Pedro le cobró un odio á muerte.

Celebrava Corts a Barcelona el Cerimoniós quan va tenir notícia de l'arribada de D. Jaume. Li va sortir a rebre i va disposar festes per solemnitzar la seva entrada. El comte d'Urgell va arribar dèbil, emmalaltit, sentint-se ferit d'una estranya dolença. Quan va veure el rei que, al capdavant de la seva cort, va anar a la seva trobada tendint-li els braços, el va mirar fixament i li va dir amb veu sorda: — Germà, crec que estic enverinat.

Llegir l’original en castellà

Celebraba Cortes en Barcelona el Ceremonioso cuando tuvo noticia de la llegada de D. Jaime. Salióle á recibir y dispuso festejos para solemnizar su entrada. El conde de Urge] llegó débil, enfermizo, sintiéndose herido de una extraña dolencia. Cuando vio al rey que, al frente de su corte, fué á su encuentro tendiéndole los brazos, le miró fijamente y le dijo con voz sorda: — Hermano, creo que estoy envenenado.

El Cerimoniós es va posar pàl·lid; tanmateix, va procurar somriure. Van començar tot seguit les festes, però van haver de suspendre's perquè es va agreujar la dolença de D. Jaume. Va ser transportat a la seva posada, i l'endemà havia mort.

Llegir l’original en castellà

El Ceremonioso se puso pálido; sin embargo, procuró sonreírse. Comenzaron en seguida los festejos, pero tuvieron que suspenderse porque se agravó la dolencia de D. Jaime. Fué transportado á su posada, y al día siguiente había muerto.

— Oh! L'ambició a la corona, que van semblar heretar tots els comtes d'Urgell, va ser ben fatal a aquesta casa!

Llegir l’original en castellà

— ;Oh! La ambición á la corona, que parecieron heredar todos los condes de Urgel, fué bien fatal á esa casa!

— Aquí teniu l'exemple. Veieu aquesta altra tomba? Doncs bé; en ella jeu la infanta Donya Isabel, comtessa d'Urgell, filla del mateix rei D. Pere IV i de la desgraciada Sibil·la i germana de D. Martí, per la mort del qual havia de succeir al tron. Es va casar amb D. Jaume, nét de l'altre D. Jaume d'Urgell: el seu marit va aspirar a la corona quan la mort sense fills de D. Martí. Li acudia el dret, el recolzava la raó, el volia el poble. Tanmateix, els manejos de Sant Vicent Ferrer van aconseguir aquella estranya decisió del Parlament de Casp, i D. Ferran el d'Antequera va ser cridat al tron. Incitat per la seva mare Donya Margarida de Montserrat, que en el decurs d'aquells esdeveniments va donar mostres 406

Llegir l’original en castellà

— Ahí tenéis el ejemplo. ¿Veis esa otra tumba? Pues bien; en ella yace la infanta Doña Isabel, condesa de Urgel, hija del mismo rey D. Pedro IV y de la desgraciada Sibila y hermana de D. Martín, por cuya muerte debía suceder en el trono. Casó con D. Jaime, nieto del otro D. Jaime de Urgel: su esposo aspiró á la corona cuando la muerte sin hijos de D. Martín. Le acudía el derecho, le apoyaba la razón, le quería el pueblo. Sin embargo, los manejos de San Vicente Ferrer consiguieron aquella extraña decisión del Parlamento de Caspe, y D. Fernando el de Antequera fué llamado al trono. Incitado por su madre Doña Margarita de Montserrat, que en el decurso de aquellos acontecimientos dio mués- 406

sobrades del seu ànim viril i ambiciós, s'oposà D. Jaume, a qui la història ha anomenat el desditxat comte, al nomenament del nou monarca, i apel·là a les armes. Va anar perdent les seves viles una a una, i reduït per fi a la ciutat de Balaguer, el seu últim baluard, va haver de lliurar-se després d'una obstinada resistència. Amb ell van acabar els comtes d'Urgell. Aquí teniu la làpida mortuòria que cobreix a l'última comtessa.

Llegir l’original en castellà

tra sobrada de su ánimo varonil y ambicioso, opúsose D. Jaime, á quien la historia ha llamado el desdichado conde, al nombramiento del nuevo monarca, y apeló á las armas. Fué perdiendo sus villas una á una, y reducido por fin á la ciudad de Balaguer, su último baluarte, tuvo que entregarse después de una obstinada resistencia. Con él acabaron los condes de Urgel. Aquí tenéis la mortuoria lápida que cubre á la última condesa.

Ara, veniu, seguiu-me. Travessem el cor i consagrem de passada una mirada a les tombes que guarden les restes de l'infant D. Ramon Berenguer, germà d'Alfons IV; de la infanta de Sicília, Donya Blanca; de la infanta Donya Joana, comtessa de Prades; de la comtessa de Mòdica, dona del famós D. Bernat de Cabrera; de l'il·lustre bisbe de Sogorb, Joan, i del bisbe de Barcelona, Fr. Bernat Pelegrí. Sí; vegem-les totes de passada, i detinguem-nos només davant d'aquest sepulcre que està al costat del presbiteri.

Llegir l’original en castellà

Ahora, venid, seguidme. Atravesemos el coro y consagremos de paso una mirada á las tumbas que guardan los restos del infante D. Ramón Berenguer, hermano de Alfonso IV; de la infanta de Sicilia, Doña Blanca; de la infanta Doña Juana, condesa de Prades; de la condesa de Módica, mujer del famoso D. Bernardo de Cabrera; del ilustre obispo de Segorbe, Juan, y del obispo de Barcelona, Fr. Bernardo Pelegrí. Sí; veámoslas todas de paso, y detengámonos sólo ante este sepulcro que está junto al presbiterio.

— Preciós sepulcre! Una gran pedra de jaspi en què està esculpida l'efígie d'una monja amb el bàcul d'abadessa a la mà i al voltant un nom

Llegir l’original en castellà

— ¡Precioso sepulcro! Una gran piedra de jaspe en que está esculpida la efigie de una monja con el báculo de abadesa en la mano y alrededor un nombre

— El nom dels Montcada: aquí dorm el seu últim somni Na Violant de Montcada, abadessa del reial monestir de senyores de Pedralbes. Aquesta dama mostrà alè viril i tingué ocasió de desplegar tot el caràcter orgullós i resolt de la seva estirp. Des de la fundació del monestir de Pedralbes, les abadesses hi havien estat sempre vitalícies. Ho era pels anys de 1500 Na Violant, quan volent D. Ferran i el cardenal Cisneros introduir una reforma, tractaren que les monges elegissin una altra abadessa deposant la que tenien. A l'efecte, se'ls assenyalà per elegir en el seu lloc a Na Teresa Enríquez, religiosa d'un convent d'Andalusia. S'oposaren les monges; s'oposà sobre tot Donya Violant, fundant-se aquesta en la injustícia que se li feia volent-la deposar sense justa causa, fundant-se aquelles en la novetat que imposar se'ls volia que fossin triennals les abadesses.

Llegir l’original en castellà

— El nombre de los Moneadas: aquí duerme su último sueño Doña Violante de Moneada, abadesa del real monasterio de señoras de Pedralves. Mostró esta dama varonil aliento y tuvo ocasión de desplegar todo el carácter orgulloso y resuelto de su estirpe. Desde la fundación del monasterio de Pedralves, habían sido siempre en él las abadesas de por vida. Éralo por los años de i5oo Doña Violante, cuando queriendo D. Fernando y el cardenal Cisneros introducir una reforma, trataron de que las monjas eligiesen otra abadesa deponiendo á la que tenían. Al efecto, se les señaló para elegir en su lugar á Doña Teresa Enríquez, religiosa de un convento de Andalucía. Opusiéronse las monjas; opúsose sobre todo Doña Violante, fundándose ésta en la injusticia que se le hacía queriéndola deponer sin justa causa, fundándose aquéllas en la novedad que imponer se les quería de que fuesen trienales las abadesas.

Ofès el rei D. Ferran de l'oposició que es va fer a la noble Donya Teresa Enríquez, a qui es van negar a admetre, va enviar una filla natural que tenia monja en un convent de Castella, anomenada Donya Maria d'Aragó, amb diverses religioses d'altres monestirs i una del convent de Nostra Senyora de Jerusalem de Barcelona, prima del mateix rei D. Ferran i anomenada Donya Teresa de Cardona, amb ordre expressa que la seva filla fos elegida per superiora.

Llegir l’original en castellà

Ofendido el rey D. Fernando de la oposición que se hizo á la noble Doña Teresa Enríquez, á quien se negaron á admitir, envió una hija natural que tenía monja en un convento de Castilla, llamada Doña María de Aragón, con varias religiosas de otros monasterios y una del convento de Nuestra Señora de Jerusalén de Barcelona, prima del mismo rey D. Fernando y llamada Doña Teresa de Cardona, con orden expresa de que su hija fuese elegida por superiora.

Va protestar de la violència la descendent dels Moncada, i va apel·lar de la injustícia al Summe Pontífex. Va fer més: va sortir de la clausura, i acompanyada d'una sola monja, va partir cap a Roma, on va aconseguir del Sant Pare sentència per tornar a Pedralbes, i continuar mentre durés la seva vida en el càrrec d'abadessa.

Llegir l’original en castellà

Protestó de la violencia la descendiente de los Moneadas, y apeló de la injusticia al Sumo Pontífice. Hizo más: salióse de la clausura, y acompañada de una sola monja, partió para Roma, donde consiguió del Santo Padre sentencia para volver á Pedralves, y continuar mientras durase su vida en el puesto de abadesa.

Va apel·lar el rei, i el plet es va fer sorollós; però mentrestant Donya Violant, que estava a Barcelona al palau del seu germà el marquès d'Aitona, va morir sobtadament, declarant en morir que desitjava ser enterrada al convent de Sant Francesc d'Assís.

Llegir l’original en castellà

Apeló el rey, y el pleito se hizo ruidoso; pero en el ínterin Doña Violante, que estaba en Barcelona en el palacio de su hermano el marqués de Aitona, murió repentinamente, declarando al morir que deseaba ser enterrada en el convento de San Francisco de Asís.

Complerta va quedar, com veieu, la seva postrera voluntat.

Llegir l’original en castellà

Cumplida quedó, como veis, su postrera voluntad.

Acostem-nos ara a l'altar major, i contempleu aquest riquíssim sepulcre de marbre. Tota aquesta pompa, tot aquest luxe de treballs i detalls, us indicarà que aquí jeu una persona que ha deixat un gran nom. I és veritat: es guarden aquí les restes de Donya Elionor, reina de Xipre. Llegiu el seu epitafi llatí 1, que així diu traduït:

Llegir l’original en castellà

Acerquémonos ahora al altar mayor, y contemplad ese riquísimo sepulcro de mármol. Toda esa pompa, todo ese lujo de labores y detalles, os indicará que aquí yace una persona que ha dejado un gran nombre. Y es verdad: guárdanse aquí los restos de Doña Leonor, reina de Chipre. Leed su epitafio latino i, que así dice traducido:

1 Aquest epitafi el va compondre en molt correctes versos llatins D. Joan Ripoll, doctor en lleis i ciutadà de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

1 Este epitafio lo compuso en muy correctos versos latinos D. Juan Ripoll, doctor en leyes y ciudadano de Barcelona.

408 VÍCTOR BALAGI

Llegir l’original en castellà

408 VÍCTOR BALAGl

A Déu òptim, màxim.

Llegir l’original en castellà

A Dios óptimo, máximo.

Aquí jeu Elionor, reina de Xipre, branca de l'arbre reial d'Aragó. No hi va haver en el seu segle dona que en costums, mansuetud, bondat, honestedat, discreció i vida arreglada l'avantatgés. Va merèixer en la feble condició del seu femení sexe els elogis i lloances dels homes més il·lustres, ja que castigada i venjada l'alevosa i tirana mort del seu marit, va redimir el regne de Xipre per al seu fill de la vexació injusta amb què el seu oncle l'afligia amb guerres cruels. Ploreu, doncs, oh castes donzelles, la mort del vostre millor blasó. Ploreu, matrones i honestes vídues, i vosaltres, homes, afavoriu amb el vostre plor a la difunta. Va ser Elionor nova virago, perquè va ser dona d'ànim el més viril. Va ser terror i càstig per als dolents, única esperança per als bons, escut per als forts, asil per als caiguts, joios consol per als desconsolats, socors dolcíssim per als pobres, i la que per aquesta excelsa caritat i compassió es movia a dotar a les pobres donzelles i donar crescudes almoines per redimir als captius. D'aquí era impulsada a lliurar dels enganys que els orfes podien patir, i reparar els temples i cases de Déu, mantenint amb aquests heroics actes de virtut inviolable la seva devoció i pietat. És, doncs, de creure que la seva ànima està al cel, com el seu cadàver dins d'aquest marbre. Va morir, en fi, deslligant la mort el llaç de la seva vida, en el segon dia de la Pasqua del naixement de l'etern Rei l'any 1417.

Llegir l’original en castellà

Aquí yace Leonor, reina de Chipre, rama del árbol real de Aragón. No hubo en su siglo mujer que en costumbres, mansedumbre, bondad, honestidad, discreción y arreglada vida la aventajase. Mereció en la débil condición de su femenil sexo los elogios y alabanzas de los varones más esclarecidos, pues castigada y vengada la aleve y tirana muerte de su marido, redimió el reino de Chipre para su hijo de la vejación injusta con que su tío le afligía con guerras crueles. Llorad, pues, oh castas doncellas, la muerte de vuestro mejor blasón. Llorad, matronas y honestas viudas, y vosotros, varones, favoreced con vuestro llanto á la difunta. Fué Leonor nueva virago, porque fué mujer de ánimo el más varonil. Fué terror y castigo para los malos, única esperanza para los buenos, escudo para los fuertes, asilo para los caídos, gozoso consuelo para los desconsolados, socorro dulcísimo para los pobres, y la que por esta excelsa caridad y compasión se movía á dotar á las pobres doncellas y dar crecidas limosnas para redimir á los cautivos. De ahí era impelida á librar de los engaños que los huérfanos podían padecer, y reparar los templos y casas de Dios, manteniendo con estos heroicos actos de virtud inviolable sil devoción y piedad. Es, pues, de creer que su alma está en el cielo, como su cadáver dentro de este mármol. Murió, en fin, desatando la muerte el lazo de su vida, en el segundo día de la Pascua del nacimiento del eterno Rey el año 14 17.

I ara que l'epitafi heu llegit, escolteu la seva història, que és tota una interessant i dramàtica relació.

Llegir l’original en castellà

Y ahora que el epitafio habéis leído, oid su historia, que es toda una interesante y dramática relación.

— Però abans, digueu, bon pelegrí, no va tenir aquesta reina per pare un home il·lustre, l'espòs il·lustre d'aquesta mateixa Joana de Foix, el nom de la qual hem vist gravat en passar, en una llosa?

Llegir l’original en castellà

— Pero antes, decid, buen peregrino, ¿no tuvo esa reina por padre á un varón ilustre, al esposo esclarecido de esa misma Juana de Foix, cuyo nombre hemos visto grabado al pasar, en una lápida?

— Sí, al mateix que després d'haver enviudat va prendre ELS CARRERS DE BARCELONA 409

Llegir l’original en castellà

— Sí, al mismo que después de haber enviudado to- LAS CALLES DE BARCELONA 4O9

l'hàbit en aquest convent, al venerable Fr. Pere d'Aragó.

Llegir l’original en castellà

mó el hábito en este convento, al venerable Fr. Pedro de Aragón.

— Conteu-nos la seva història.

Llegir l’original en castellà

— Contadnos su historia.

— Com vulgueu. Coneixerem primer el pare. De totes maneres, és just que li tributem un record. Com seria possible, estant al convent de Sant Francesc, oblidar el qui assenyalen les cròniques com un dels seus fills més il·lustres?

Llegir l’original en castellà

— Como gustéis. Conoceremos primero al padre. De todos modos, es justo que le tributemos un recuerdo. ¿Cómo fuera posible, estando en el convento de San Francisco, olvidar al que señalan las crónicas como á uno de sus hijos más esclarecidos?

— Comenceu, doncs.

Llegir l’original en castellà

— Empezad, pues.

— Assegueu-vos a les graderies d'aquesta capella. La relació és llarga.

Llegir l’original en castellà

— Sentaos en las gradas de esta capilla. La relación es larga.

I així va començar el pelegrí:

Llegir l’original en castellà

Y así empezó el peregrino:

V.

Llegir l’original en castellà

V.

GUERRER, POETA I FRARE. Història de l'infant D. Pere d'Aragó.

Llegir l’original en castellà

GUERRERO, POETA Y FRAILE. Historia del infante D. Pedro de Aragón.

Curiosa vida és per cert la seva.

Llegir l’original en castellà

Curiosa vida es por cierto la suya.

Va néixer a les graderies d'un tron, va habitar els salons d'un palau, va morir entre les austeritats d'un claustre.

Llegir l’original en castellà

Nació en las gradas de un trono, habitó los salones de un palacio, murió entre las austeridades de un claustro.

Va ser fill dels reis D. Jaume II el Just i Donya Blanca, general de les armades de Catalunya, procurador general d'Aragó i Catalunya, comte de Ribagorça, d'Empúries i de Prades, poeta elegantíssim, teòleg famós, bon justador i galant airós, i va acabar la seva vida sent frare.

Llegir l’original en castellà

Fué hijo de los reyes D. Jaime II el Justo y Doña Blanca, general de las armadas de Cataluña, procurador general de Aragón y Cataluña, conde de Ribagorza, de Ampurias y de Prades, poeta elegantísimo, teólogo famoso, buen justador y airoso galán, y terminó su vida siendo fraile.

Tals són les diverses i variades fases que la seva vida ofereix.

Llegir l’original en castellà

Tales son las diversas y variadas fases que su vida ofrece.

Nascut a Barcelona, la història el segueix pas a pas i troba que, des de la seva curta edat de dotze anys fins a la que tenia en prendre l'hàbit de menor, no hi hagué empresa militar dins i fora del seu regne, ja con-contra moros, ja contra els reis de Mallorca i de Castella, a què ell no assistís i en què no prengués part activa.

Llegir l’original en castellà

Nacido en Barcelona, la historia le sigue paso á paso y encuentra que, desde su corta edad de doce años hasta la que tenía al tomar el hábito de menor, no hubo empresa militar dentro y fuera de su reino, ya contra moros, ya contra los reyes de Mallorca y de Castilla, á que él no asistiese y en que no tomase activa parte.

Era, d'altra banda, el noi més gentil que hi havia en els dos països units, el més galant i una de les millors llances de la cavalleria.

Llegir l’original en castellà

Era, por lo demás, el mozo más gentil que había en los dos países unidos, el más galán y una de las mejores lanzas de la caballería.

La gaia ciència el comptava entre els seus privilegiats adeptes.

Llegir l’original en castellà

La Gaya ciencia le contaba entre sus privilegiados adeptos.

Les cròniques ens han conservat el record de l'ocasió en què es va donar a conèixer com a poeta.

Llegir l’original en castellà

Las crónicas nos han conservado el recuerdo de la ocasión en que se dio á conocer como poeta.

Va ser durant la coronació del seu germà D. Alfons III.

Llegir l’original en castellà

Fué cuando la coronación de su hermano D. Alfonso III.

Tenia aleshores vint-i-quatre anys, i amb 800 cavalls que manava va passar de Barcelona a Saragossa.

Llegir l’original en castellà

Tenía entonces veinticuatro años, y con 800 caballos que mandaba pasó de Barcelona á Zaragoza.

En el banquet reial, ell fou qui va voler servir les viandes al seu germà fent l'ofici de majordom, i portant a tal grau la gallardia i galanteria, que totes les deu vegades que va servir el plat a taula va treure diferent vestit. El vestit que es treia, que era de tela d'or folrat d'erminis i ple de perles, el donava a un dels servidors.

Llegir l’original en castellà

En el regio banquete, él fué quien quiso servir las viandas á su hermano haciendo el oficio de mayordomo, y llevando á tal grado la bizarría y galantería, que todas las diez veces que sirvió el plato á la mesa sacó diferente traje. El vestido que se quitaba, que era de tela de oro forrado de armiños y lleno de perlas, se lo daba á uno de los servidores.

Acabat el dinar, es van treure les taules i es va disposar un ric cadafal, al mig del qual es va asseure el rei en el seu tron amb la seva corona d'or al cap i ceptre a la mà. Al seu costat, encara que una mica apartats, els arquebisbes, i als peus els rics-homes, cavallers i ciutadans.

Llegir l’original en castellà

Acabada que fué la comida, quitáronse las mesas y se dispuso un rico tablado, en medio del cual se sentó el rey en su trono con su corona de oro en la cabeza y cetro en la mano. Junto á él, aunque algo apartados, los arzobispos, y á los pies los ricos-homes, caballeros y ciudadanos.

En tal disposició el concurs, es presentà un jove cantor de molt bonica veu, anomenat Romaset, i demanà permís al rei per a cantar una villanesca composta per l'infant D. Pere.

Llegir l’original en castellà

En tal disposición el concurso, presentóse un joven cantor de muy linda voz, llamado Romaset, y pidió permiso al rey para cantar una villanesca compuesta por el infante D. Pedro.

El monarca hi va accedir, i Romaset va cantar una bella cançó escrita a propòsit per a aquell moment per l'infant, ja que contenia la declaració del que significaven les insígnies reials que havia rebut el rei.

Llegir l’original en castellà

Accedió el monarca, y Romaset cantó una bella canción escrita á propósito para aquel momento por el infante, pues que contenía la declaración de lo que significaban las insignias reales que había recibido el rey.

ELS CARRERS DE BARCELONA 4II

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA 4II

La corona, deia, en ser rodona i no tenir principi ni fi, denotava Déu totpoderós que era sense principi ni fi, en el qual havia de tenir sempre el rei posat el seu enteniment, memòria i voluntat, i que per això se l'havien posat al cap, on aquestes tres potències tenen el seu seient.

Llegir l’original en castellà

La corona, decía, en ser redonda y no tener principio ni fin, denotaba á Dios todopoderoso que era sin principio ni fin, en el cual había de tener siempre el rey puesto su entendimiento, memoria y voluntad, y que por esto se la habían puesto en la cabeza, donde estas tres potencias tienen su asiento.

El ceptre, en ser vara dreta, denotava la justícia que sobre totes les coses li estava encomanada; justícia que havia d'executar amb tots igualment, castigant els delictes i premiant les virtuts.

Llegir l’original en castellà

El cetro, en ser vara derecha, denotaba la justicia que sobre todas las cosas le estaba encomendada; justicia que había de ejecutar con todos igualmente, castigando los delitos y premiando las virtudes.

El pom, amb tenir-lo el rei a la mà, denotava que de la mateixa manera podia, com volgués, tenir a la mà tots els cors dels súbdits que Déu li havia encomanat, i així havia de procurar fer-ho mantenint-los en pau i justícia, no permetent que se'ls fes cap greuge.

Llegir l’original en castellà

El pomo, con tenerlo el rey en su mano, denotaba que de la misma manera podía, como quisiera, tener en su mano todos los corazones de los subditos que Dios le había encomendado, y así había de procurar hacerlo manteniéndoles en paz y justicia, no permitiendo se les hiciese ningún agravio.

Conclòs, el mateix Romaset va cantar una altra trova composta igualment per l'esmentat infant en lloança del rei; i de seguida va entrar un altre joglar, anomenat Novevellet, el qual va recitar més de 700 versos que també D. Pere havia compost, i contenien l'ordre i manera que el rei havia de guardar en el govern i disposició de la seva casa i en la provisió de tots els seus oficials i ministres.

Llegir l’original en castellà

Concluido, el mismo Romaset cantó otra trova compuesta igualmente por el dicho infante en alabanza del rey; y en seguida entró otro juglar, llamado Novevellet, el cual recitó más de 700 versos que también D. Pedro había compuesto, y contenían el orden y modo que el rey había de guardar en el gobierno y disposición de su casa y en la provisión de todos sus oficiales y ministros.

L'anomenada de l'infant va augmentar amb això, i va créixer del tot quan, en la justa del dia següent, se'l va veure ser el vencedor i rebre el premi del triomf.

Llegir l’original en castellà

La nombradía del infante se aumentó con ello, y creció de todo punto cuando, en la justa del siguiente día, se le vio ser el vencedor y recibir el premio del triunfo.

Si bon poeta tenia la gaia ciència, amb bona llança podia comptar el rei.

Llegir l’original en castellà

Si buen poeta tenía la Gaya ciencia, con buena lanza podía contar el rey.

Però encara tenia aquest últim una altra cosa millor: tenia en ell un lleial i decidit germà, un fidel i pundonós vassall.

Llegir l’original en castellà

Pero aún tenía este último otra cosa mejor: tenía en él un leal y decidido hermano, un fiel y pundonoroso vasallo.

Vet aquí, si no, el cas:

Llegir l’original en castellà

He ahí, si no, el caso:

Abans de ser coronat rei D. Alfons, en vida del seu pare D. Jaume II, fou enviat a l'illa de Sardenya amb una poderosa armada, deixant a Saragossa la seva muller Teresa d'Entença i als seus dos fills Pere i Jaume, dels quals el primer tenia tot just cinc anys.

Llegir l’original en castellà

Antes de ser coronado rey D. Alfonso, en vida de su padre D. Jaime II, fué enviado á la isla de Cerdeña con una poderosa armada, dejando en Zaragoza á su mujer Teresa de Enteriza y á sus dos hijos Pedro y Jaime, de los que el primero tenía apenas cinco años.

Vell i malaltís estava el rei D. Jaume, i mentre D. Alfons partia a Sardenya a la recerca d'aventures i perilloses batalles, es va moure una gran disputa als regnes sobre si l'infant D. Pere, germà de D. Alfons, havia d'heretar la corona en cas de morir aquest últim a Sardenya.

Llegir l’original en castellà

Viejo y achacoso estaba el rey D. Jaime, y mientras D. Alfonso partía á Cerdeña en busca de aventuras y peligrosas batallas, movióse gran disputa en los reinos sobre si el infante D. Pedro, hermano de D. Alfonso, debía heredar la corona en caso de morir este último en Cerdeña.

El rei D. Jaume, que estimava molt el seu fill Pere, fou d'aquest parer, i aleshores el famós cavaller Don Jimén de Cornel va fer que gairebé tots els rics-homes i cavallers de la cort es declaressin per l'infant, amb preferència al fill de D. Alfons, el nen Pere.

Llegir l’original en castellà

El rey D. Jaime, que quería mucho á su hijo Pedro, fué de este parecer, y entonces el famoso caballero Don Jimén de Cornel hizo que casi todos los ricos-homes y caballeros de la corte se declarasen por el infante, con preferencia al hijo de D. Alfonso, el niño Pedro.

Ho va saber a temps la senyora Teresa d'Entença, i vestint-se de dol es va presentar a les habitacions de l'infant Pere.

Llegir l’original en castellà

Súpolo á tiempo Doña Teresa de Entenza, y vistiéndose de luto se presentó en las habitaciones del infante D. Pedro.

— Què és això, senyora? — va dir aquest en veure amb tal vestit la seva cunyada. — Per què aquestes robes de dol? Déu meu! Serà que el meu germà

Llegir l’original en castellà

— ¿Qué es eso, señora? — dijo éste al ver en tal traje á su cuñada. — ¿Por qué esas enlutadas ropas? ¡Dios mío! Será que mi hermano

—El vostre germà i el meu marit, gràcies a Déu, lluita sa i bo contra els enemics. No és per ell per qui vesteixo dol.

Llegir l’original en castellà

— Vuestro hermano y mi marido, gracias á Dios, pelea sano y bueno contra los enemigos. No es por él por quien visto luto.

— Doncs per qui?

Llegir l’original en castellà

— ¿Pues por quién?

— Pel meu fill de cinc anys, pel meu Pere.

Llegir l’original en castellà

— Por mi hijo de cinco años, por mi Pedro.

— Ha mort, senyora?

Llegir l’original en castellà

— ¿Ha muerto, señora?

— Tampoc és això. Viu, però l'han llançat del tron.

Llegir l’original en castellà

— Tampoco es esto. Vive, pero le han arrojado del trono.

— No ho entenc

Llegir l’original en castellà

— No entiendo

— Oïu-me — digué Na Teresa amb ànim viril, — oïu-me i responeu-me per la vostra fe de cavaller. Si D. Jaume mor, a qui pertany el tron?

Llegir l’original en castellà

— Oidme — dijo Doña Teresa con ánimo varonil, — oidme y respondedme por vuestra fe de caballero. Si D. Jaime muere, ¿á quién pertenece el trono?

— Al vostre marit i el meu germà.

Llegir l’original en castellà

— A vuestro marido y mi hermano.

— I si aquest morís també?

Llegir l’original en castellà

— ¿Y si éste muriese también?

— És clar que al vostre fill Pere.

Llegir l’original en castellà

— Claro está que á vuestro hijo Pedro.

La d'Entença va respirar.

Llegir l’original en castellà

La de Entenza respiró.

— Oh, gràcies, gràcies! Vós reconeixeu el seu dret: puc treure'm el meu dol.

Llegir l’original en castellà

— ¡Oh, gracias, gracias! Vos reconocéis su derecho: quitarme puedo mi luto.

— Però m'explicareu

Llegir l’original en castellà

— Pero me explicaréis

—Us ho diré breument. El vostre pare, tots els rics-homes, us han designat per ocupar el tron en cas que mori a Sardenya el meu senyor espòs.

Llegir l’original en castellà

— Os lo diré brevemente. Vuestro padre, los ricos-homes todos, os han designado para ocupar el trono en caso de que muera en Cerdeña mi señor esposo.

— A mi! — A vós.

Llegir l’original en castellà

— jA mí! — A vos.

D. Pere va somriure.

Llegir l’original en castellà

D. Pedro se sonrió.

— No temeu pel dret del vostre fill, senyora. D. Pere us l'assegura i us dóna la seva paraula de cavaller. Si el meu germà mor, el fill del meu germà és el que ha de regnar; i si m'ofereixen la corona, creieu-ho, la refusaré.

Llegir l’original en castellà

— No temáis por el derecho de vuestro hijo, señora. D. Pedro os lo asegura y os da su palabra de caballero. vSi mi hermano muere, el hijo de mi hermano es el que reinar debe; y si me ofrecen la corona, creedlo, la rehusaré.

— I si us obliguen a acceptar-la?

Llegir l’original en castellà

— ¿Y si os obligan á aceptarla?

— No em poden obligar.

Llegir l’original en castellà

— No pueden obligarme.

— Però, en fi, si us obliguessin?

Llegir l’original en castellà

— ¿Pero, en fin, si os obligasen?

— Aleshores em retiraria a un claustre.

Llegir l’original en castellà

— Entonces me retiraría á un claustro.

Tal era D. Pere.

Llegir l’original en castellà

Tal era D. Pedro.

Aquell mateix dia, després d'haver despatxat i acabat de tranquil·litzar a la senyora Teresa, anà a buscar el seu pare, anà a buscar els rics-homes, i d'ell i d'ells aconseguí que la corona fos assenyalada a qui pertanyia de dret. Les seves súpliques amb uns, amb altres les seves instàncies i les seves amenaces, aconseguiren que tots cedissin en el seu afany, i tingué el gust de veure reunir-se Corts a Saragossa per fer-se la proclamació. Ell fou dels primers a jurar al seu nebot; i després de pronunciades les sacres paraules, com un adulador cortesà li digués a l'oïda:

Llegir l’original en castellà

Aquel mismo día, luego de haber despedido y acabado de tranquilizar á Doña Teresa, fué en busca de su padre, fué en busca de los ricos-homes, y de él y de ellos consiguió que la corona fuese señalada á quien pertenecía de derecho. Sus súplicas con unos, con otros sus instancias y sus amenazas, alcanzaron que todos cediesen en su empeño, y tuvo el gusto de ver reunirse Cortes en Zaragoza para hacerse la proclamación. El fué de los primeros en jurar á su sobrino; y luego de pronunciadas las sacras palabras, como un adulador cortesano le dijese al oído:

— Aquest jurament us costa una corona,

Llegir l’original en castellà

— Este juramento os cuesta una corona,

Li va contestar amb una dignitat heroica:

Llegir l’original en castellà

El contestó con una dignidad heroica:

— I què importa, si assegura la pau del regne?

Llegir l’original en castellà

— ¿Y qué importa, si asegura la paz del reino?

Feliçment, D. Alfons va tornar de la seva expedició, i ja s'ha dit el que va esdevenir quan la seva coronació.

Llegir l’original en castellà

Felizmente, regresó de su expedición D. Alfonso, y ya está dicho lo que acaeció cuando su coronación.

Volgué D. Alfons, en asseure's al tron, casar el seu germà amb la senyora Joana de Foix, germana del comte de Foix, en qui es trobaven a competència els mèrits de l'ànima amb les dots del cos.

Llegir l’original en castellà

Quiso D. Alfonso al sentarse en el trono casar á su hermano con Doña Juana de Foix, hermana del conde de Foix, en quien se hallaban á competencia los méritos del alma con las dotes del cuerpo.

S'ajustaren els tractats, i el 1331 s'efectuà l'enllaç.

Llegir l’original en castellà

Ajustáronse los tratados, y en i33i efectuóse el enlace.

Alfons tingué en el seu germà el millor guerrer del seu regne, i en cent glorioses empreses degué la victòria al seu consell i al seu braç.

Llegir l’original en castellà

D. Alfonso tuvo en su hermano el mejor guerrero de su reino, y en cien gloriosas empresas debió la victoria á su consejo y á su brazo.

Mentrestant, la seva dona, la bella i virtuosa Dama Joana, li va donar successivament quatre fills: el primer es va dir D. Alfons i va ser comte de Ribagorça; el segon D. Joan i va ser comte de les Muntanyes de Prades; el tercer D. Jaume i va ser bisbe de Tortosa i arquebisbe de València; la seva quarta filla va ser Elionor, que amb el temps va ser reina de Xipre.

Llegir l’original en castellà

En el ínterin, dióle sucesivamente cuatro hijos su mujer, la bella y virtuosa Doña Juana: el primero se llamó D. Alfonso y fué conde de Ribagorza; el segundo D. Juan y fué conde de las montañas de Prades; el tercero D. Jaime y fué obispo de Tortosa y arzobispo de Valencia; fué su cuarta hija Leonor, con el tiempo reina de Chipre.

Es trobava retirat a la seva baronia d'Entença, quan l'infant va perdre la seva esposa. Gran va ser el dolor que va sentir amb aquesta pèrdua, tan gran que els seus parents, els seus amics, els seus servidors van témer perdre'l a ell darrere d'ella.

Llegir l’original en castellà

Retirado se hallaba en su baronía de Entenza, cuando perdió el infante á su esposa. Grande fué el dolor que sintió con esta pérdida, tan grande que sus deudos, sus amigos, sus servidores temieron perderle á él en pos de ella.

Des d'aquell moment la malenconia va començar a rosegar aquella noble ànima, la tristesa no l'abandonava un moment, l'amargor l'acompanyava sempre.

Llegir l’original en castellà

Desde aquel momento la melancolía empezó á roer aquella noble alma, la tristeza no le abandonaba un momento, la amargura le acompañaba siempre.

Els negocis públics el reclamaven en va.

Llegir l’original en castellà

Los negocios públicos le reclamaron en vano.

Només un cop, un sol cop, se'l va veure tornar a presentar-se al teatre polític.

Llegir l’original en castellà

Sólo una vez, una vez sola, se le vio volverá presentarse en el teatro político.

Era el cas que es trobava avalotada Catalunya amb les sagnants baralles entre l'infant D. Ramon Berenguer, germà de D. Pere, i el vescomte de Rocabertí; la lluita amenaçava de perllongar-se; Catalunya anava a submergir-se en un llac de sang i d'horrors.

Llegir l’original en castellà

Era el caso que se hallaba alborotada Cataluña con los sangrientos bandos entre el infante D. Ramón Berenguer, hermano de D. Pedro, y el vizconde de Rocaberti; la lucha amenazaba prolongarse; Cataluña iba á sumirse en un lago de sangre y de horrores.

Aquell va ser el moment que D. Pere va semblar escollir per presentar-se per última vegada a l'arena dels combats, i no va ser com a guerrer, va ser com a mediador.

Llegir l’original en castellà

Aquél fué el momento que D. Pedro pareció escoger para presentarse por última vez en la arena de los combates, y no fué como guerrero, fué como mediador.

El que no havia pogut contenir el rei, el que no havien aconseguit remeiar les Corts, ho va poder apaivagar D. Pere que, com a iris de pau i de bonança, es va presentar entre els dos bàndols, i a l'un i a l'altre va exigir comptes en nom de Déu de la sang que impíament vessaven.

Llegir l’original en castellà

Lo que no había podido contener el rey, lo que no habían logrado remediar las Cortes, pudo apaciguarlo D. Pedro que, como iris de paz y de bonanza, se presentó entre los dos bandos, y á uno y á otro exigió cuenta en nombre de Dios de la sangre que impíamente derramaban.

La seva mediació i la seva gran autoritat van bastar. A la seva veu, els combatents van dipositar les armes.

Llegir l’original en castellà

Su mediación y su gran autoridad bastaron. A su voz, los combatientes depusieron sus armas.

Poc temps després, la cort, el regne, el poble, tots van sentir amb sorpresa circular la notícia que l'infant ja no pertanyia al món.

Llegir l’original en castellà

Poco tiempo después, la corte, el reino, el pueblo, todos oyeron con asombro circular la nueva de que el infante ya no pertenecía al mundo.

En efecte, acabava de canviar l'espasa pel cilici, pel sac la cota de malla, pel retir d'una cel·la el bullici d'un palau.

Llegir l’original en castellà

En efecto, .acababa de trocar la espada por el cilicio, por el sayal la cota de malla, por el retiro de una celda el bullicio de un palacio.

Què és el que va poder motivar en ell tan sobtada deter-

Llegir l’original en castellà

¿Qué es lo que pudo motivar en él tan súbita deter-

minació?

Llegir l’original en castellà

minación?

S'ignora.

Llegir l’original en castellà

Se ignora.

Les cròniques del convent de Sant Francesc han cregut trobar, tanmateix, la veritat en un somni que diuen haver tingut l'infant i que no dubten a anomenar miracle.

Llegir l’original en castellà

Las crónicas del convento de San Francisco han creído hallar, sin embargo, la verdad en un sueño que dicen haber tenido el infante y que no dudan en apellidar milagro.

Heus aquí el que diu una de les més autoritzades:

Llegir l’original en castellà

He ahí lo que dice una de las más autorizadas:

«Entre les moltes nits, una va tenir l'infant tan plorós que vessava moltes llàgrimes i oferia a Déu els seus vots i els seus precs. Es trobava a l'oratori, i es va sentir assaltat d'un dolcíssim i profund somni. Havent-se adormit, li va semblar que s'omplia de llums celestials l'oratori, i que entrava per la porta el P. Fra Bernat Brun o Brú, de nació català, ministre provincial de la província, a qui l'infant coneixia molt, i aleshores es trobava al seu convent de Sant Francesc de Barcelona. Li semblava que arribant-se a ell el provincial li deia apressat: — Lleveu-vos, infant, i sortiu a rebre el vostre oncle Fra Lluís, que amb altres sants religiosos de la nostra orde ve a visitar-vos.

Llegir l’original en castellà

«Entre las muchas noches, una le tuvo al infante tan lloroso que derramaba muchas lágrimas y ofrecía á Dios sus votos y sus ruegos. Hallábase en el oratorio, y se sintió asaltado de un dulcísimo y profundo sueño. Habiéndose dormido, le pareció que se llenaba de luces celestiales el oratorio, y que entraba por la puerta el P. Fr. Bernardo Bruno ó Brú, de nación catalán, ministro provincial de la provincia, á quien el infante conocía mucho, y entonces se hallaba en su convento de San Francisco de Barcelona. Parecíale que llegándose á él el provincial le decía apresurado: — Levantaos, infante, y salid á recibir á vuestro tío Fr. Luis, que con otros santos religiosos de nuestra orden viene á visitaros.

»En les mateixes quietuds del misteriós somni, li va semblar a l'infant, que va sortir a la sala, que va veure el seu oncle Sant Lluís vestit de bisbe, amb la nombrosa comitiva de religiosos sants, i que agenollat li va anar a besar els peus i el sant li va donar els braços i un bes a la galta, que li va banyar en celestials dolçors el cor.

Llegir l’original en castellà

»En las mismas quietudes del misterioso sueño, le pareció al infante, que salió á la sala, que vio á su tío San Luis vestido de obispo, con la numerosa comitiva de religiosos santos, y que hincado de rodillas le fué á besar los pies y el santo le dio los brazos y un ósculo en la mejilla, que le bañó en celestiales dulzuras el corazón.

«Entraren a l'oratori, i havent-li declarat el sant bisbe qui eren aquells que l'acompanyaven, li digué: — Nebot caríssim meu, jo vinc de part de Déu a confirmar-te en els teus bons desitjos i pensaments de sortir del món, perquè assoleixis amb encert els teus desenganys. A aquests de la meva comitiva i a mi ens va posar la seva misericòrdia en la possessió de la felicitat, que mires escrita amb raigs de llum eterna pel generós menyspreu que vam fer de les vanitats del món, per la pobresa evangèlica que professa l'ordre de Sant Francesc. Aquest és el camí que Déu et senyala per al cel.

Llegir l’original en castellà

«Entraron en el oratorio, y habiéndole declarado el santo obispo quiénes eran aquéllos que le acompañaban, le dijo: — Sobrino carísimo mío, yo vengo de parte de Dios á confirmarte en tus buenos deseos y pensamientos de salir del mundo, para que logres con acierto tus desengaños. Á éstos de mi comitiva y á mí nos puso su misericordia en la posesión de la felicidad, que miras escrita con rayos de luz eterna por el generoso desprecio que hicimos de las vanidades del mundo, por la pobreza evangélica que profesa la orden de San Francisco. Este es el camino que Dios te señala para el cielo.

» Dit això, i donant-li segona vegada els braços amb el bes de pau, va desaparèixer aquesta celestial visió, deixant ple de glòries l'esperit del religiós infant.»

Llegir l’original en castellà

» Dicho esto, y dándole segunda vez los brazos con el ósculo de paz, desapareció esta celestial visión, dejando lleno de glorias el espíritu del religioso infante.»

Així refereixen el succés els cronistes de l'orde, afegint que l'endemà va manar cridar l'infant Fra Bernat Brú, i que arribat aquest al seu castell li va explicar el somni. Fra Bernat li va dir que en això estava clarament manifesta la voluntat de Déu; i tot seguit, passant a repartir els seus béns entre els seus fills, l'infant va prendre amb gran secret l'hàbit al convent de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Así refieren el suceso los cronistas de la orden, añadiendo que al siguiente día mandó á llamar el infante á Fr. Bernardo Brú, y que llegado éste á su castillo le contó el sueño. Fr. Bernardo le dijo que en ello estaba claramente manifiesta la voluntad de Dios; y en seguida, pasando á repartir sus bienes entre sus hijos, el infante tomó con gran secreto el hábito en el convento de Barcelona.

Sigui la del somni, que no ofereix certament totes les probabilitats; sigui qualsevol altra la causa, el cert és que el 1358 l'infant D. Pere entrava a formar part de la comunitat de Sant Francesc d'Assís de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Sea la del sueño, que no ofrece por cierto todas las probabilidades; sea otra cualquiera la causa, lo cierto es que en i358 el infante D. Pedro entraba á formar parte de la comunidad de San Francisco de Asís de Barcelona.

Si elogis va merèixer en el món, no menors els va merèixer en el claustre.

Llegir l’original en castellà

Si elogios mereció en el mundo, no menores los mereció en el claustro.

Digne i sant religiós, va començar la seva vida amb obres piadoses, i sota el púlpit, en el qual molt sovint es presentava, veia agrupar-se sol·lícita la gent, desitjosa d'oïr relliscar dels seus llavis les dolces regles de les santes veritats.

Llegir l’original en castellà

Digno y santo religioso, empezó su vida con obras piadosas, y bajo el pulpito, en el que muy á menudo se presentaba, veía agruparse solícita la gente, deseosa de oir resbalar de sus labios las dulces reglas de las santas verdades.

Els reis en van fer gran cas, el consultaven, li demanaven el suport dels seus coneixements i consells, i el pobre franciscà va trepitjar més d'una vegada, per portar la pau i la calma a les agitades corts, les catifes dels palaus mateixos, en què un dia entrava vestit de ferro o de gales, i que aleshores el veien amb el seu modest hàbit i les seves humils sandàlies.

Llegir l’original en castellà

Los reyes hicieron gran caso de él, le consultaban, le pedían el apoyo de sus luces y consejos, y el pobre franciscano pisó más de una vez, para llevar la paz y la calma á las agitadas cortes, las alfombras de los palacios mismos, en que un día entraba vestido de hierro ó de galas, y que entonces le veían con su modesto sayal y sus humildes sandalias.

El monjo del convent de Barcelona es va veure cridat a les més altes dignitats de l'Església; tot ho va refusar, tot ho va dimitir. Un hàbit i una cel·la li bastaven. En va els reis van voler obsequiar-lo; en va el Papa va tractar d'enaltir-lo amb títols eclesiàstics.

Llegir l’original en castellà

El monje del convento de Barcelona vióse llamado á las más altas dignidades de la Iglesia; todo lo rehusó, todo lo dimitió. Un sayal y una celda le bastaban. En vano los reyes quisieron obsequiarle; en vano el Papa trató de enaltecerle con eclesiásticos títulos.

— Un títol només em basta, — deia l'antic infant.

Llegir l’original en castellà

— Un título sólo me basta, — decía el antiguo infante.

— I aquest títol? — li van preguntar un dia.

Llegir l’original en castellà

— ¿Y ese título? — le preguntaron un día.

— És el de servent de Déu, — va contestar modestament.

Llegir l’original en castellà

— Es el de siervo de Dios, — contestó modestamente.

Quan va morir Gregori XI, tots saben el cisma que es va declarar a l'Església. Urbà i Climent es disputaven la tiara.

Llegir l’original en castellà

Cuando murió Gregorio XI, todos saben el cisma que se declaró en la Iglesia. Urbano y Clemente se disputaban la tiara.

Alemanya, Anglaterra, Hongria i Itàlia, menys la Dama Joana de Nàpols, es van declarar per Urbà. Climent va tenir al seu favor Espanya, França i Escòcia.

Llegir l’original en castellà

Alemania, Inglaterra, Hungría é Italia, menos Doña Juana de Ñapóles, se declararon por Urbano. Clemente tuvo en su favor á España, Francia y Escocia.

Els franciscans tots es van posar del costat del primer, i Fra Pere d'Aragó va escriure una carta a Carles V de França i a altres prínceps, perquè obeïssin el veritable Pontífex i successor legítim de Sant Pere. Deia'ls en aquesta carta com li havia estat revelat per celeste visió que el papa Urbà VI havia estat canònicament elegit en el conclau de Roma, i que cauria la ira del cel sobre aquells que no volguessin respectar-lo com a vicari de Crist.

Llegir l’original en castellà

Los franciscanos todos se pusieron de parte del primero, y Fr. Pedro de Aragón escribió una carta á Carlos V de Francia y á otros príncipes, para que obedeciesen al verdadero Pontífice y sucesor legítimo de San Pedro. Decíales en esta carta cómo le había sido revelado por celeste visión que el papa Urbano VI había sido canónicamente electo en el cónclave de Roma, y que caería la ira del cielo sobre aquéllos que no quisiesen respetarle como vicario de Cristo.

tomo xxi 27 Aquí és on els crèduls cronistes s'uneixen tots en cor per exalçar Fra Pere d'Aragó, fent notar la veritat de la seva revelació, ja que tots els reis, reines i prínceps que no van fer cas de la seva carta, van morir, diuen, de mala mort, o amb senyals terribles els va mostrar el cel les seves ires.

Llegir l’original en castellà

tomo xxi 27 Aquí es donde los crédulos cronistas se unen todos en coro para ensalzar á Fr. Pedro de Aragón, haciendo notar la verdad de su revelación, pues que todos los reyes, reinas y príncipes que no hicieron caso de su carta, murieron, dicen, de mala muerte, ó con señales terribles les mostró el cielo sus iras.

Un dels més autoritzats cronistes s'expressa així:

Llegir l’original en castellà

Uno de los más autorizados cronistas se expresa así:

«La reina Joana de Nàpols, que fou la primera protectora del cisma, va tenir una mort tan desastrosa que la ploma s'horroritza en contar-la. Carles, rei de Nàpols, grollerament ingrat i bàrbarament enemic del papa Urbà, va morir violentament en una conspiració a Hongria. El rei Carles V de França va morir quinze dies després que va rebre i no va obeir la carta del seu oncle Fr. Pere. El rei D. Joan I de Castella va morir a Alcalá de Henares precipitat d'un cavall. El seu fill i successor D. Enric III va viure malaltís, deixant el nom del Malaltís, i va morir als vint-i-sis anys. El rei D. Joan I d'Aragó va morir violentament a la caça. Es va complir amb els reis l'amenaça, perquè no van admetre l'avís i les amonestacions del sant Fr. Pere.»

Llegir l’original en castellà

«La reina Juana de Ñapóles, que fué la primera protectora del cisma, hizo una muerte tan desastrosa que se horroriza la pluma al contarla. Carlos, rey de Ñapóles, torpemente ingrato y bárbaramente enemigo del papa Urbano, murió violentamente en una conspiración en Hungría. El rey Carlos V de Francia murió á quince días después que recibió y no obedeció la carta de su tío Fr. Pedro. El rey D. Juan I de Castilla murió en Alcalá de Henares precipitado de un caballo. Su hijo y sucesor D. Enrique III vivió enfermizo, dejando nombre del Doliente, y murió á veintiséis años. El rey D. Juan I de Aragón murió violentamente en la caza. Cumplióse con los reyes la amenaza, porque no admitieron el aviso y amonestaciones del santo Fr. Pedro . »

Així parla un historiador de l'orde, creient cegament que tots aquests danys provenien de no haver seguit els consells del religiós infant.

Llegir l’original en castellà

Así habla un historiador de la orden, creyendo ciegamente provenidos todos estos daños de no haber seguido los consejos del religioso infante.

Li va arribar a Fra Pere l'hora de la seva mort trobant-se a Gandia. Va conèixer que els seus últims moments s'acostaven, i per això es va fer transportar a València, on va tenir la mort del just.

Llegir l’original en castellà

Llególe á Fr. Pedro la hora de su muerte hallándose en Gandía. Conoció que sus últimos momentos se acercaban, y por lo mismo se hizo transportar á Valencia, donde tuvo la muerte del justo.

Tenia llavors setanta-sis anys i vint-i-dos de frare. Va morir el 1380 i va ser enterrat al convent de Sant Francesc de València. Les seves restes estaven amb veneració, i en magnífic sepulcre, a la capella de la noble casa de Cardona, marquesos de Guadalest i almiralls d'Aragó.

Llegir l’original en castellà

Tenía entonces setenta y seis años y veintidós de fraile. Murió en 1380 y fué enterrado en el convento de San Francisco de Valencia. Sus restos estaban con veneración, y en magnífico sepulcro, en la capilla de la noble casa de Cardona, marqueses de Guadaleste y almirantes de Aragón.

Digna de respecte és la seva memòria, com dignes van ser de veneració les seves virtuts.

Llegir l’original en castellà

Digna de respeto es su memoria, como dignas fueron de veneración sus virtudes.

Va viure en la religió tan pobre com si res no hagués posseït al món, i tan humil com si no hagués nascut tan noble. Va oblidar-se enterament del que havia estat, recordant-se només que era religiós de Sant Francesc per a l'observança de la regla, per a la penitència, per al bon exemple i per a la mortificació; va pacificar els reis i els regnes; va predicar a Xipre, a França i a Itàlia; no va tenir en l'orde cap càrrec, i vint-i-dos anys va romandre-hi obeint.

Llegir l’original en castellà

Vivió en la religión tan pobre como si nada hubiera poseído en el mundo, y tan humilde como si no hubiera nacido tan noble. Olvidóse enteramente de lo que había sido, acordándose sólo que era religioso de San Francisco para la observancia de la regla, para la penitencia, para el buen ejemplo y para la mortificación; pacificó á los reyes y los reinos; predicó en Chipre, en Francia y en Italia; no tuvo en la orden ningún empleo, y veintidós años permaneció en ella obedeciendo.

Tal va ser Fra Pere d'Aragó.

Llegir l’original en castellà

Tal fué Fr. Pedro de Aragón.

VI.

Llegir l’original en castellà

VI.

ESPOSA, MARE I SANTA. Història de la Dama Elionor d'Aragó, reina de Xipre.

Llegir l’original en castellà

ESPOSA, MADRE Y SANTA. Historia de Doña Leonor de Aragón, reina de Chipre.

Dos anys feia tot just que havia entrat en la religió l'infant D. Pere, deixant encomanada la seva filla Elionor al seu cosí germà el rei D. Pere IV, quan la jove es va veure sol·licitada pel rei de Xipre, que va demanar la seva mà per a l'hereu d'aquell tron.

Llegir l’original en castellà

Dos años hacía apenas que había entrado en la religión el infante D. Pedro, dejando encomendada su hija Leonora su primo hermano el rey D. Pedro IV, cuando la joven se vio solicitada por el rey de Chipre, que pidió su mano para el heredero de aquel trono.

Conclosos els oficis de les ambaixades, i ajustades totes les coses amb la conclusió dels tractats, va partir Elionor de Barcelona amb gran acompanyament i amb tot el fast degut a la seva alta posició.

Llegir l’original en castellà

Concluidos los oficios de las embajadas, y ajustadas todas las cosas con la conclusión de los tratados, partió Leonor de Barcelona con gran acompañamiento y con todo el fausto debido á su alta posición.

Va arribar la donzella a Xipre, i a la seva capital Nicòsia va donar la mà al jove Pere, hereu de la corona de Xipre i Jerusalem.

Llegir l’original en castellà

Llegó la doncella á Chipre, y en su capital Nicosia dio la mano al joven Pedro, heredero de la corona de Chipre y Jerusalén.

Bonica era Donya Elionor, bonica i d'una ànima que tancava com un santuari totes les virtuts. Va captivar per complet l'amor del príncep el seu marit, i va aconseguir amb la seva influència refrenar els ímpetus furio-sos del seu valent esperit de jove, fent-lo de geni afable, d'honestes costums, de generosos pensaments, estimat del seu pare, unit amb els seus germans i volgut de tots.

Llegir l’original en castellà

Hermosa era Doña Leonor, hermosa y de un alma que encerraba como un santuario todas las virtudes. Cautivóse por completo el amor del príncipe su marido, y logró con su influencia refrenar los ímpetus furiosos de su valiente espíritu de mozo, haciéndole de genio afable, de honestas costumbres, de generosos pensamientos, amado de su padre, unido con sus hermanos y querido de todos.

Tan satisfet va quedar el rei de Xipre en veure contingudes les trapelleries a què abans sense discreció s'havia entregat el príncep, i de tal manera va quedar content del judici i prudència que mostrava, que, trobant-se carregat d'anys i fatigues, va passar voluntàriament a les seves temples la Corona de Xipre i Jerusalem.

Llegir l’original en castellà

Tan satisfecho quedó el rey de Chipre al ver contenidas las travesuras á que antes sin discreción se entregara el príncipe, y de tal modo quedó contento del juicio y prudencia que mostraba, que, hallándose cargado de años y fatigas, pasó voluntariamente á sus sienes la Corona de Chipre y Jerusalén.

Des d'aquell moment, un odi a mort va quedar jurat a la reina Dama Elionor per D. Joan, el seu cunyat.

Llegir l’original en castellà

Desde aquel momento, un odio á muerte quedó jurado á la reina Doña Leonor por D. Juan, su cuñado.

Era que aquest abrigava esperances de cenyir la corona, vistos els desordres a què de continu s'entregava D. Pere i creient que arribaria a fer-se aborrible al seu pare; però en canviar l'afecte i les virtuts de la seva esposa tan completament el seu caràcter; en veure ja efectuada la cerimònia de la seva coronació, D. Joan va jurar un odi mortal a la dona que tan innocentment havia conspirat per esvair els seus ambiciosos castells en l'aire.

Llegir l’original en castellà

Era que éste abrigaba esperanzas de ceñir la corona, vistos los desórdenes á que de continuo se entregaba D. Pedro y creído que llegaría á hacerse aborrecible á su padre; pero al cambiar el afecto y las virtudes de su esposa tan completamente su carácter; al ver ya efectuada la ceremonia de su coronación, D. Juan juró un odio mortal á la mujer que tan inocentemente había conspirado para desvanecer sus ambiciosos castillos en el aire.

En coronar-se rei D. Pere, va jurar aplicar totes les seves forces i sol·licitar els auxilis del Papa i dels prínceps cristians per treure de Terra Santa els turcs i jueus i restituir al si catòlic i possessió dels fidels aquells sants llocs que tant de temps havien estat en poder dels enemics.

Llegir l’original en castellà

Al coronarse rey D. Pedro, juró aplicar todas sus fuerzas y solicitar los auxilios del Papa y de los príncipes cristianos para sacar de la Tierra Santa á los turcos y judíos y restituir al gremio católico y posesión de los fieles aquellos santos lugares que tanto tiempo habían estado en poder de los enemigos.

Tot seguit d'aquest jurament, el rei va armar cavallers els seus dos germans, i va donar a D. Joan el Principat de Galilea i a D. Jaume el de senescal de Xipre, sense conèixer que va ser el mateix que tenir-los més afavorits per fer-los més ingrats.

Llegir l’original en castellà

En seguida de este juramento, el rey armó caballeros á sus dos hermanos, y dio á D. Juan el Principado de Galilea y á D. Jacobo el de senescal de Chipre, sin conecer que fué lo mismo que tenerles más favorecidos para hacerles más ingratos.

Durant els primers anys del seu regnat els dos esposos van viure feliços, xifrant tota la seva joia en el fill que Déu acabava de donar-los, i al qual van anomenar Pe-re, com al seu pare. Impulsat després pels consells de la seva esposa, va començar a idear el rei altes empreses: va armar 50 galeres i 12 fustes, amb algunes catalanes i altres de Rodes, i es va llançar d'improvís sobre la forta ciutat de Sertàlia, i fent-se amo d'ella, va prosseguir les conquestes per les ciutats de Caramània, de Monaguti, d'Escandeloro, espantant Egipte amb la presa d'Alexandria, on es va fer fort.

Llegir l’original en castellà

Durante los primeros años de su reinado los dos esposos vivieron felices, cifrando toda su dicha en el hijo que Dios acababa de darles, y al que llamaron Pedro, como á su padre. Impelido luego por los consejos de su esposa, empezó á idear el rey altas empresas: armó 5o galeras y 12 fustas, con algunas catalanas y etras de Rodas, y se echó de improviso sobre la fuerte ciudad de Sertalia, y haciéndose dueño de ella, prosiguió las conquistas por las ciudades de Caramania, de Monaguti, de Escandeloro, asombrando al Egipto con la toma de Alejandría, donde se hizo fuerte.

Tot i que tots els seus capitans el persuadien que no tallés el fil de les seves victòries, sinó que continués les seves empreses, a D. Pere li va semblar més convenient per als seus alts designis anar a Avinyó, guanyar-se el rei de França, assegurar-se amb el seu parent el rei d'Aragó, conèixer el d'Anglaterra i proposar després al Papa la conquesta de Terra Santa, que era el compromís primer del seu valor, de la seva obligació i de la seva cristiandat.

Llegir l’original en castellà

Aunque todos sus capitanes le persuadían que no cortase el hilo de sus victorias, sino que siguiese en sus empresas, parecióle á D. Pedro más conveniente para sus altos designios ir á Aviñón, ganar al rey de Francia, asegurarse con su pariente el rey de Aragón, conocer al de Inglaterra y proponer después al Papa la conquista de la Tierra Santa, que era el empeño primero de su valor, de su obligación y de su cristiandad.

Mentrestant, tot i que el rei havia deixat en el govern de Xipre el seu germà el príncep D. Joan, la reina Elionor va prendre tan pel seu compte l'administració de justícia, que en res es va notar la falta del monarca, mereixent dignament que la diguessin Virago, diu un cronista, perquè en honor de la justícia va executar el que no hagués fet un ànim viril.

Llegir l’original en castellà

Mientras tanto, aun cuando el rey había dejado en el gobierno de Chipre á su hermano el príncipe D. Juan, tomó tan por su cuenta la reina Doña Leonor la administración de justicia, que en nada se dio á conocer la falta del monarca, mereciendo dignamente que la llamasen Virago, dice un cronista, porque en honor de la justicia ejecutó lo que no hubiera hecho un ánimo varonil.

I afegeix a continuació el mateix cronista, que és l'esmentat Jaume Coll:

Llegir l’original en castellà

Y añade á renglón seguido el mismo cronista, que es el ya citado Jaime Coll:

«Vivia llavors a la cort madama Joana, vídua, que, per les obligacions de la seva sang i les del seu difunt marit, havia de viure menys licenciosa i amb més honestedat. La reina Elionor es va proposar corregir-la i posar-la al convent de Santa Clara de Nicòsia. No va trobar aquesta infeliç altre mitjà de venjar-se de la santa reina que dir per la cort que el rei D. Pere la va deixar embarassada, i que, gelosa la reina, embolicava els seus gelos amb la bonica capa de la justícia. Afegia que la rei-na tenia tracte il·lícit amb el comte de Rocas, i que volia, com a astuta, mantenir-se sense sospites en allò que tan severament castigava.»

Llegir l’original en castellà

«Vivía entonces en la corte madama Juana, viuda, que, por las obligaciones de su sangre y las de su difunto marido, debía vivir menos licenciosa y con más honestidad. Entró la reina Leonor á corregirla y á ponerla en el convento de Santa Clara de Nicosia. No halló esta infeliz otro medio de vengarse de la santa reina que echar por la corte que el rey D. Pedro la dejó embarazada, y que, celosa la reina, envolvía sus celos con la hermosa capa de la justicia. Añadía que la reina tenía trato ilícito con el conde de Rocas, y que quería, como astuta, mantenerse sin sospechas en lo que tan severamente castigaba.»

Va resultar d'això que les veus propagades per madama Joana, com l'anomena el cronista, van fer el seu efecte, ajudant a donar-los crèdit el príncep D. Joan, que li havia agafat un odi mortal a la reina, i no va faltar llavors un cortesà, vil adulador del príncep, que va escriure al rei D. Pere, mostrant-se gelós del seu honor, referint-li tot el que corria a Nicòsia pel que fa a la conducta de la reina la seva esposa.

Llegir l’original en castellà

Resultó de esto que las voces propaladas por madama Juana, como la llama el cronista, hicieron su efecto, ayudando á darlas crédito el príncipe D. Juan, que le había cobrado odio mortal á la reina, y no faltó entonces un cortesano, vil adulador del príncipe, que escribió al rey D. Pedro, mostrándose celoso de su honor, refiriéndole cuanto corría en Nicosia tocante á la conducta de la reina su esposa.

El rei va rebre aquesta carta com un dard al mig del cor. Va abandonar les seves empreses, va sacrificar les seves esperances i va tornar immediatament cap a Xipre, presentant-se inopinadament a la cort.

Llegir l’original en castellà

Recibió el rey esta carta como un dardo en mitad del corazón. Abandonó sus empresas, sacrificó sus esperanzas y dio inmediatamente la vuelta para Chipre, presentándose inopinadamente en la corte.

Leonor el va rebre amb llàgrimes de tendresa, i D. Pere va haver de dissimular rebent les seves abraçades, sense deixar entrellucar tot l'abisme de penes, tot el caos de confusions que portava al pit. Tot seguit, cridant els ministres de la seva corona, prudents i savis homes a la custòdia dels quals havia estat confiada la reina, els va donar a llegir la carta que havia rebut, i els va encarregar que breument s'informessin de tot el que passava, deixant al seu arbitri el que amb la reina s'havia d'executar.

Llegir l’original en castellà

Recibióle Leonor con lágrimas de ternura, y tuvo D. Pedro que disimular recibiendo sus abrazos, sin dejar traslucir todo el abismo de congojas, todo el caos de confusiones que llevaba en su pecho. En seguida, llamando á los ministros de su corona, prudentes y sabios varones á cuya custodia había sido confiado la reina, dióles á leer la carta que recibiera, y les encargó que brevemente se informaran de cuanto pasaba, dejando á su arbitrio lo que con la reina se había de ejecutar.

Els ministres van buscar, interrogar, registrar i es van convèncer de la falsedat de la carta. Van resoldre, doncs, asserenar l'ànim del rei amb raons, de manera que ni rastre de sospites pogués quedar en la seva imaginació de tan lleig delicte; protestar de l'honestedat de la reina amb la seva mateixa virtut, i condemnar a infame mort l'acusador alevós.

Llegir l’original en castellà

Los ministros buscaron, interrogaron, registraron y se convencieron de la falsedad de la carta. Resolvieron, pues, serenar 'el ánimo del rey con razones, de modo que ni rastro de sospechas pudiese quedar en su imaginación de tan feo delito; protestar de la honestidad de la reina con su misma virtud, y condenar á infame muerte al aleve acusador.

Així es va fer tot. D. Pere va haver de quedar plenament satisfet, i el noble que amb tanta lleugeresa havia gosat contra l'honor de la reina, va ser portat al castell de Cerines, on se'l va deixar morir de fam i de set en una fosca presó. Pel que fa a madama Joana, va ser desterrada de la cort.

Llegir l’original en castellà

Así se hizo todo. D. Pedro hubo de quedar plenamente satisfecho, y el noble que con tanta ligereza había osado al honor de la reina, fué llevado al castillo de Cerines, donde se le dejó morir de hambre y de sed en una oscura prisión. En cuanto á madama Juana, fué desterrada de la corte.

En quedar convençut el rei de la innocència de la seva amant esposa, tot li semblava poc per a rentar la sospita que momentàniament li havia fet concebre el dubte, i a força d'afecte es va fer tirà.

Llegir l’original en castellà

Al quedar convencido el rey de la inocencia de su amante esposa, todo le parecía poco para lavar la sospecha que momentáneamente le había hecho concebir la duda, y á fuerza de cariño hízose tirano.

Tirà, sí, cruel tirà.

Llegir l’original en castellà

Tirano, sí, cruel tirano.

Els turments que el seu cor havia patit, els gelos rabiosos que havia experimentat, els dubtes horribles que havia acollit, tot va voler fer pagar amb escreix als qui en tenien la culpa, i el seu esperit es va banyar voluptuosament en els desitjos de la més terrible venjança.

Llegir l’original en castellà

Los tormentos que su corazón había sufrido, los celos rabiosos que había experimentado, las dudas horribles que había cobijado, todo quiso hacerlo pagar con creces á los que de ello habían tenido la culpa, y su espíritu se bañó voluptuosamente en los deseos de la más terrible venganza.

— Els nobles de Xipre — deia cruixint les dents, — han gosat contra el net honor de la meva esposa. Oh! voldria que aquests nobles tinguessin una sola gola, com dels romans ho desitjava Calígula, per a tallar tots els caps d'un sol cop.

Llegir l’original en castellà

— Los nobles de Chipre — decía rechinando los dientes, — han osado contra el limpio honor de mi esposa. ¡Oh! yo quisiera que esos nobles tuvieran una sola garganta, como de los romanos lo deseaba Calígula, para cortar todas las cabezas de un solo tajo.

A tot això, la reina, la noble i virtuosa reina, ignorant de tot, romania a l'interior del seu palau, ocupada en l'educació del seu fill Pere, a qui des de nen guiava ja pel sender de la virtut, per on més tard volia encaminar els seus passos.

Llegir l’original en castellà

A todo esto, la reina, la noble y virtuosa reina, ignorante de todo, permanecía en el interior de su palacio, ocupada en la educación de su hijo Pedro, al que desde niño guiaba ya por el sendero de la virtud, por donde más tarde quería encaminar sus pasos.

Un rabiós esperit de venjança semblava haver-se apoderat del monarca: era un vertigen. Cec contra tots els nobles que havien atemptat contra l'honor de la seva esposa, a uns els desterrava, a altres els tancava en un castell, a alguns els manava decapitar en secret.

Llegir l’original en castellà

Un rabioso espíritu de venganza parecía haberse apoderado del monarca: era un vértigo. Ciego contra todos los nobles que habían atentado á la honra de su esposa, á los unos los desterraba, á los otros los encerraba en un castillo, á algunos los mandaba decapitar en secreto.

Amb això va començar a circular la veu que el rei Don Pere atropellava la vida i l'honra dels nobles; que no estaven segures del seu caprici les seves filles i les seves dones; que a més d'estar dominat pel dictamen de la reina la seva esposa, l'havia revestit de les seves cruels venjances i atrocitats, i que era convenient al bé 424 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Con esto empezó á circular la voz de que el rey Don Pedro atropellaba la vida y la honra de los nobles; que no estaban seguras de su antojo sus hijas y sus mujeres; que fuera de estar dominado por el dictamen de l?c reina su esposa, le había revestido sus crueles venganzas y atrocidades, y que era conveniente al bien 424 VÍCTOR BALAGUEK

comú que el rei morís, perquè d'altra manera no podien viure ells.

Llegir l’original en castellà

común que el rey muriese, porque de otra manera no podían vivir ellos.

Ja es comprendrà qui tractava de fer córrer aquestes idees.

Llegir l’original en castellà

Ya se comprenderá quién trataba de hacer cundir estas ideas.

Era, en efecte, D. Joan. Del seu palau, com un sant i senya, sortien totes les notícies que havien de propagar-se per la ciutat de boca en boca.

Llegir l’original en castellà

Era, en efecto, D. Juan. De su palacio, como un santo y seña, salían todas las noticias que propalarse debían por la ciudad de boca en boca.

Va córrer en aquest temps un altre rumor, reconeixent el mateix origen que els altres, i va ser que el rei organitzava un esplèndid i majestuós banquet al castell de la ciutat, on havien de concórrer tots els grans i poderosos del regne, i que en ell es tractava de degollar a les postres tots els convidats.

Llegir l’original en castellà

Corrió en este tiempo otro rumor, reconociendo el mismo origen que los otros, y fué que el rey disponía un espléndido y majestuoso banquete en el castillo de la ciudad, donde habían de concurrir todos los grandes y poderosos del reino, y que en él se trataba de degollar á los postres á todos los convidados.

Ningú va dubtar d'aquesta crueltat, potser perquè eren molts els que havien de témer.

Llegir l’original en castellà

Nadie dudó de esta crueldad, acaso porque eran muchos los que debían temer.

Així, doncs, tots els principals es van reunir en el silenci de la nit al palau del príncep de Galilea, i allà es va decidir donar mort al sobirà. Es va traçar el pla, es va escollir el moment i tot va quedar arreglat.

Llegir l’original en castellà

Así, pues, todos los principales se reunieron en el silencio de la noche en el palacio del príncipe de Galilea, y allí decidióse dar muerte al soberano. Trazóse el plan, escogióse el momento y quedó todo arreglado.

Pocs dies després, els conspiradors penetraven armats al palau a l'hora de cort, i en obrir-se la porta del gabinet del rei perquè el patge li anunciés a tots els nobles reunits, aquests es van precipitar en tropell a la reial cambra, i caient junts sobre l'indefens D. Pere, li van donar tres estocades deixant-lo sense vida.

Llegir l’original en castellà

Pocos días después, los conspiradores penetraban armados en palacio á la hora de corte, y al abrirse la puerta del gabinete del rey para que el paje le anunciara á todos los nobles reunidos, éstos se precipitaron en tropel en la real cámara, y cayendo juntos sobre el indefenso D. Pedro, diéronle tres estocadas dejándole sin vida.

Tan aviat com es va saber l'infausta i alevosa mort del rei, es va commoure contra els nobles la ciutat sencera; però el príncep D. Joan, que s'havia guanyat l'exèrcit, es va titular a l'acte governador del regne, i desplegant un imponent aparell militar, va fer que forçosament s'apaivaguessin els ànims.

Llegir l’original en castellà

Tan pronto como se supo la infausta y alevosa muerte del rey, conmovióse contra los nobles la ciudad toda; pero el príncipe D. Juan, que ganado tenía el ejército, se hizo titular en el acto gobernador del reino, y desplegando un imponente aparato militar, hizo que forzosamente se calmaran los ánimos.

D. Joan, quan amb prou feines havia calmat el tumult que bullia, va intentar coronar-se, però no es va atrevir. Va témer la còlera del poble si allargava la mà per a robar de les temples d'un nen la corona que a aquest pertanyia de dret.

Llegir l’original en castellà

D. Juan, cuando hubo á duras penas calmado el tumulto que hervía, intentó coronarse, pero no se atrevió. Temió la cólera del pueblo si alargaba su mano para robar de las sienes de un niño la corona que á éste pertenecía de derecho.

Va guardar, doncs, per a millor ocasió el seu desig, i no va voler desplegar en tot el seu vol l'ambició que el rosegava.

Llegir l’original en castellà

Guardó, pues, para mejor ocasión su deseo, y no quiso desplegar en todo su vuelo la ambición que le roía.

Es va conformar amb el títol de governador de moment. Qui pot atrevir-se a descriure el quadre de desolació i d'amargor que, durant el seu govern, va presentar la història de la reina!

Llegir l’original en castellà

Contentóse con el título de gobernador por el pronto. ¡Quién puede atreverse á describir el cuadro de desolación y de amargura que, durante su gobierno, presentó la historia de la reina!

Pobra dona! Pobra santa dona! Rodejada d'alguns fidels servidors, que es partien les hores per a no abandonar-la ni un sol instant, estava lliurada a una pena tan mortal com contínua, tement pel seu fill, pel tros de cor, al qual podien assassinar com havien fet amb el seu pare.

Llegir l’original en castellà

¡Pobre mujer! ¡pobre santa mujer! Rodeada de algunos fieles servidores, que se partían las horas para no abandonarla ni un solo instante, estaba entregada á una congoja tan mortal como continua, temiendo por su hijo, por el pedazo de corazón, al que podían asesinar como habían hecho con su padre.

Les hores passaven per a ella prenyades d'angoixa. Retirada al fons del seu palau, sense perdre de vista ni un instant el seu fill, creient a cada brunzit del vent, a cada porta que s'obria, a cada pas que s'acostava, que eren els botxins que venien per a apoderar-se de l'hereu del tron, la infeliç dona, la desgraciada reina comptava, per les llàgrimes que vessava, els moments de vida que passava.

Llegir l’original en castellà

Las horas pasaban para ella preñadas de zozobra. Retirada en el fondo de su palacio, sin perder de vista ni un instante á su hijo, creyendo á cada zumbido del viento, á cada puerta que se abría, á cada paso que se acercaba, que eran los verdugos que venían para apoderarse del heredero del trono, la infeliz mujer, la desgraciada reina contaba, por las lágrimas que vertía, los momentos de vida que pasaba.

No obstant això, sense que la pobra Elionor en donés notícia, a tota Europa es va saber al moment la seva angoixosa posició, i en saber-la, el primer que va passar a Xipre va ser l'humil franciscà Fra Pere d'Aragó.

Llegir l’original en castellà

No obstante, sin que la pobre Doña Leonor diese de ello noticia, en toda Europa se supo al momento su angustiosa posición, y al saberla, el primero que pasó á Chipre fué el humilde franciscano Fr. Pedro de Aragón.

En trobar-se en braços del seu pare, la reina es va creure salva. Tant havia pregat al cel, que el cel l'havia atès.

Llegir l’original en castellà

Al hallarse en brazos de su padre, la reina se creyó salva. Tanto había rogado al cielo, que el cielo la había atendido.

Li va explicar els seus passats patiments, les seves hores d'insomni i d'amargor, els seus moments de plor i de desesperació; li va dir tot el segle de tortures que havia patit en tan curt temps.

Llegir l’original en castellà

Contóle sus pasados sufrimientos, sus horas de insomnio y de amargura, sus momentos de llanto y de desesperación; díjole todo el siglo de torturas que había sufrido en tan corto tiempo.

Fra Pere va admirar el seu valor heroic, la seva resignació constant, la seva abnegació sublim: la va enfortir, li va donar consells, li va donar esperances.

Llegir l’original en castellà

Fr. Pedro admiró su valor heroico, su resignación constante, su abnegación sublime: fortalecióla, dióle consejos, dióle esperanzas.

En efecte, el partit de D. Joan anava debilitant-se entre els nobles i s'enfortia el de la reina.

Llegir l’original en castellà

En efecto, el partido de D. Juan iba debilitándose entre los nobles y robustecíase el de la reina.

La tirania del príncep els era a tots insuportable; la resignació angèlica amb què Elionor acceptava els seus patiments els era a tots simpàtica.

Llegir l’original en castellà

La tiranía del príncipe les era á todos insoportable; la resignación angélica con que Doña Leonor aceptaba sus sufrimientos les era á todos simpática.

En això, els reis de diverses nacions van enviar ambaixadors i van interposar la seva autoritat en els assumptes de Xipre.

Llegir l’original en castellà

En esto, los reyes de varias naciones enviaron embajadores é interpusieron su autoridad en los asuntos de Chipre.

El nen Pere, fill de l'assassinat monarca, havia complert catorze anys, i el moment havia arribat perquè cenyís les seves temples la diadema.

Llegir l’original en castellà

El niño Pedro, hijo del asesinado monarca, había cumplido catorce años, y el momento era llegado de que ciñera sus sienes la diadema.

D. Joan no va poder oposar-se; va haver de cedir.

Llegir l’original en castellà

D. Juan no pudo oponerse; tuvo que ceder.

Es va celebrar la coronació del jove rei a Nicòsia, el 1371, amb gran aplaudiment i amb majestuosa pompa.

Llegir l’original en castellà

Celebróse la coronación del joven rey en Nicosia, en 1371, con gran aplauso y con majestuosa pompa.

Pocs dies després, el príncep D. Joan, que acabava de rebre l'ordre de desterrament, moria a mans d'una torba que es va precipitar al seu palau i li va donar estocades als crits repetits de «Mort al traïdor, al deslleial, al fratricida!»

Llegir l’original en castellà

Pocos días después, el príncipe D. Juan, que acababa de recibir la orden de destierro, moría á manos de una turba que se precipitó en su palacio y le dio de estocadas á los gritos repetidos de «¡Muera el traidor, el desleal, el fratricida!»

Quan totes les coses de Xipre van estar arreglades; quan va poder veure Elionor assegut al tron dels seus avis el fill estimat, per qui havia passat tants anys de desgarradores angoixes; quan l'havia enllaçat a la bonica Valentina, filla del duc de Milà, el va cridar un dia a la seva cambra i li va manifestar que havia arribat el moment de separar-se.

Llegir l’original en castellà

Cuando todas las cosas de Chipre estuvieron arregladas; cuando pudo ver Doña Leonor sentado en el trono de sus abuelos al hijo querido, por quien había pasado tantos años de desgarradoras angustias; cuando le hubo enlazado á la hermosa Valentina, hija del duque de Milán, llamóle un día á su cámara y le manifestó que había llegado el momento de separarse.

— Separar-nos! — va dir el jove Pere; — doncs què, mare meva, us n'aneu?

Llegir l’original en castellà

— ¡Separarnos! — dijo el joven Pedro; — pues qué, madre mía, ¿os ausentáis?

— Ai! sí.

Llegir l’original en castellà

— ¡Ay! sí.

— Per què, mare?

Llegir l’original en castellà

— ¿Por qué, madre?

— El meu lloc ja no és al costat del tron. Demà parteixo.

Llegir l’original en castellà

— Mi sitio no es ya junto al trono. Mañana parto.

— I on aneu?

Llegir l’original en castellà

— ¿Y dónde vais?

— A Barcelona, a la meva estimada pàtria.

Llegir l’original en castellà

— A Barcelona, á mi querida patria.

— I què hi fareu?

Llegir l’original en castellà

— ¿Y qué vais á hacer allí?

— Vull entrar en un claustre. Retirada del món, al fons d'una cel·la com el meu pare, pregaré a Déu per tu, per mi, per la memòria del teu pare!

Llegir l’original en castellà

— Quiero entrar en un claustro. ¡Retirada del mundo, en el fondo de una celda como mi padre, rogaré á Dios por tí, por mí, por la memoria de tu padre!

Res no va bastar a dissuadir-la d'aquesta opinió.

Llegir l’original en castellà

Nada bastó á disuadirla de esta opinión.

Pere va haver de deixar-la marxar.

Llegir l’original en castellà

Tuvo Pedro que dejarla partir.

Arribada a Barcelona, perseverant la reina de Xipre en la seva resolució, va prendre l'hàbit i va passar els últims anys de la seva vida resant, dejunant, mortificant-se, desitjant guanyar el camí del cel per l'escala de la contemplació, de l'ascetisme i de la penitència.

Llegir l’original en castellà

Llegada á Harcelona, perseverando la reina de Chipre en su resolución, tomó el hábito y pasó los postreros años de su vida rezando, ayunando, mortificándose, deseando ganar el camino del cielo por la escala de la contemplación, del ascetismo y de la penitencia.

Quan va morir, va ser, ja ho sabem, enterrada al convent de Sant Francesc, on el vulgo deia que la seva tomba obrava miracles i.

Llegir l’original en castellà

Cuando murió, fué, ya lo sabemos, enterrada en el convento de San Francisco, donde el vulgo decía que su tumba obraba milagros i .

VII.

Llegir l’original en castellà

VII.

ALTRES RECORDS.

Llegir l’original en castellà

OTROS RECUERDOS.

Ja hem parlat de les tombes.

Llegir l’original en castellà

Hemos ya hablado de las tumbas.

Altres records, dels quals hem de consignar memòria, tenia també el convent de Sant Francesc d'Assís.

Llegir l’original en castellà

Otros recuerdos, de que debemos consignar memoria, tenía también el convento de San Francisco de Asís.

Va tenir els seus apòstols, els seus escriptors, els seus màrtirs, els seus prelats i personatges il·lustres.

Llegir l’original en castellà

Tuvo sus apóstoles, sus escritores, sus mártires, sus prelados y personajes ilustres.

Ja hem citat Fra Joan d'Aragó, arquebisbe de Càller. En els mateixos punts que ell i en altres diferents, va predicar també les santes veritats Fra Berenguer d'Aragó i així mateix el seu parent Fra Guillem

Llegir l’original en castellà

Ya hemos citado á Fr. Juan de Aragón, arzobispo de Cáller. En los mismos puntos que él y en otros distintos, predicó también las santas verdades Fr. Berenguer de Aragón y asimismo su pariente Fr. Guillermo

1 Tenim notícia que el cadàver d'aquesta reina, el de Donya Sibil·la de Forcià, el d'Alfons III el Liberal i alguns altres, van ser salvats de la destrucció general, i aviat Barcelona deurà al zel de la seva Acadèmia de Bones Lletres veure'ls col·locats respectuosament a la catedral i en honroses sepultures.— (Nota de la primera edició.) d'Aragó, prínceps ambdós que prengueren l'hàbit en aquest convent.

Llegir l’original en castellà

1 Tenemos noticia de que el cadáver de esta reina, el de Dofia Sibila de Forciá, el de Alfonso III el Liberal y algunos otros, fueron salvados de la destrucción general, y pronto Barcelona deberá al celo de su Academia de Buenas letras verles colocados respetuosamente en la catedral y en honrosas sepulturas.— (Mía de la primera edición.} de Aragón, príncipes entrambos que tomaron el hábito en este convento.

Entre els prelats i il·lustres personatges que com a fills seus cita en els seus annals el convent de Sant Francesc de Barcelona, hem d'esmentar en primer lloc Fra Bernat Pelegrí, bisbe que arribà a ser de Barcelona, i el mateix que assistí a Sant Lluís, bisbe de Tolosa, en la cerimònia de la consagració de l'església.

Llegir l’original en castellà

Entre los prelados é ilustres personajes que como hijos suyos cita en sus anales el convento de San Francisco de Barcelona, mencionar debemos el primero á Fr. Bernardo Pelegrí, obispo que llegó á ser de Barcelona, y el mismo que asistió á San Luis, obispo de Tolosa, en la ceremonia de la consagración de la iglesia.

Trobem després Fra Donat de Castelló, bisbe de Saona; Fra Joan Toló, bisbe d'Andreavi- 11a al Peloponès, el mateix que ungí rei de Sicília l'infant D. Lluís, fill de D. Pere II, quan ningú no gosava fer-ho per temor al papa Climent VI; Fra Nicolau Bonet, bisbe de Malta, fill de la noble família catalana dels Bonet; Fra Joan de Castelló, bisbe maronense a Còrsega; Fra Guillem de Prats, apòstol entre els tàrtars i arquebisbe de Càmbala; Fra Francesc Bastero, bisbe d'Osca, Jaca i Barbastre; Fra Miquel de Latràs, bisbe de Malta; Fra Guillem Albo, bisbe de la ciutat Niseriense; Fra Jaume de Vilanova, bisbe d'Ossolien a Sardenya; Fra Bernat Rubí, conegut amb el nom de Leonardo, bisbe del mateix lloc que l'anterior; Fra Francesc Fuster, bisbe de Natzaret a Palestina; Fra Gonzalv de Vallbona, bisbe de Granada; Fra Ferran d'Entença, de la noble família dels Entença, bisbe de Guadix, a Granada; Fra Joan Ximénez, confessor del comte d'Urgell D. Jaume el Dissortat, i el seu ambaixador i advocat al Parlament de Casp, bisbe de Malta; Fra Francesc Ximénez, bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem; Fra Joan de Mon-Negra, bisbe de Famagusta a Xipre, i Fra Francesc Vidal de Noya, bisbe de Cephaludium a Sicília.

Llegir l’original en castellà

Encontramos después á Fr. Donato de Castelló, obispo de Saona; á Fr. Juan Tolón, obispo de Andreavi- 11a en el Peloponeso, el mismo que ungió rey de Sicilia al infante D. Luis, hijo de D. Pedro II, cuando nadie se atrevía á hacerlo por temor al papa Clemente VI; á Fr. Nicolás Bonet, obispo de Malta, hijo déla noble familia catalana de los Bonet; á Fr. Juan de Castelló, obispo maronense en Córcega; á Fr. Guillermo dePrats, apóstol entre los tártaros y arzobispo de Cámbala; á Fr. Francisco Bastero, obispo de Huesca, Jaca y Barbastro; á Fr. Miguel de Latrás, obispo de Malta; á Fr. Guillermo Albo, obispo de la ciudad Niseriense; á Fr. Jaime de Vilanova, obispo de Ossolien Cerdeña; á Fr. Bernardo Rubio, conocido con el nombre de Leonardo, obispo del mismo punto que el anterior; á Fray Francisco Fuster, obispo de Nazareth en Palestina; á Fr. Gonzalvo de Vallbona, obispo de Granada; á Fray Fernando de Entenza, de la noble familia de los Entenza, obispo guadicense de Granada; á Fr. Juan Jiménez, confesor del conde de Urgel D. Jaime el Desdichado, y su embajador y abogado en el Parlamento de Caspe, obispo de Malta; á Fr. Francisco Jiménez, obispo de Elna y patriarca de Jerusalén; á Fr. Juan de Mon-Negra, obispo de Famagusta en Chipre, y á Fray Francisco Vidal de Noya, obispo Cephaludense en Sicilia.

Entre els escriptors, es compta com a fills d'aquest con-vent a Fra Ponç Carbonell, mestre a Barcelona de Sant Lluís, bisbe de Tolosa, varó insigne que florí pels volts de 1288; Fra Joan Bassols pels volts de 1313, anomenat per excel·lència el doctor ordenadíssim; Fra Antoni Andreu pels de 1320, que tingué per renom el doctor dolcíssim; Fra Joan Marbres pels de 1329, que fou anomenat el canònic per tan gran canonista com fou; Fra Guillem Rubí pels de 1333, deixeble del Dr. Escot; Fra Joan Quintana, prior de la Sorbona, pels mateixos anys; tot seguit a altres escriptors de menys fama, els noms dels quals, per no molestar l'atenció dels nostres lectors, passarem en silenci.

Llegir l’original en castellà

Entre los escritores, cuéntase como hijos de este convento á Fr. Poncio Carbonell, maestro en Barcelona de San Luis, obispo de Tolosa, varón insigne que floreció por los años de 1288; á Fr. Juan Bassols por los años de i3i3, llamado por excelencia el doctor ordenadísimo; á Fr. Antonio Andreu por los de i320, que tuvo por renombre el doctor dulcísimo; á Fr. Juan Marbres pollos de 1 3 29, que fué llamado el canónico por tan gran canonista como fué; á Fr. Guillermo Rubio por los de i333, discípulo del Dr. Escoto; á Fr. Juan Quintana, prior de la Sorbona, por los mismos años; en seguida á otros escritores de menos fama, cuyos nombres, por no molestar la atención de nuestros lectores, pasaremos en silencio.

Entre els màrtirs, fills d'aquest convent, se cita Fra Pere Arcañano i Fra Català. Predicaven contra els heretges a Llombardia i foren víctimes del seu zel apostòlic. Havent caigut en un parany que els heretges els tendiren, no volgueren abjurar com se'ls demanava: es mantingueren ferms en els seus principis cristians, i reberen una cruentíssima mort, després d'haver suportat amb resignació sublim tots els turments. Moriren l'any 1284.

Llegir l’original en castellà

Entre los mártires, hijos de este convento, se cita á Fr. Pedro Arcañano y á Fr. Catalán. Predicando estaban contra los herejes en Lombardía y fueron víctimas de su celo apostólico. Habiendo caído en un lazo que los herejes les tendieron, no quisieron abjurar como se les pedía: mantuviéronse firmes en sus principios cristianos, y recibieron una cruelísima muerte, después de haber soportado con resignación sublime todos los tormentos. Murieron el año 1284.

Pels volts de 1321 el castell de Monsilio, a França, presencià l'assassinat de dos barons eminents, Fra Pere Pascual i Fra Català Fabra, que havien estat enviats a buscar al convent de Barcelona per Fra Jaume Bernat, inquisidor general en els territoris d'Arles, Ais i Ambrun. Els dos franciscans, complint una missió, acabaven d'arribar al castell de Monsilio, i la mateixa nit de la seva arribada eren no només bàrbarament assassinats, sinó tallats els seus cossos en trossos, que fins a tal extrem arribà el furiós rancor dels seus acarnissats perseguidors.

Llegir l’original en castellà

Por los años de i32i el castillo de Monsilio, en Francia, presenciaba el asesinato de dos varones eminentes, Fr. Pedro Pascual y Fr. Catalán Fabra, que habían sido enviados á buscar al convento de Barcelona por Fray Jaime Bernardo, inquisidor general en los territorios de Arles, Aix y Ambrún. Los dos franciscanos, cumpliendo una misión, acababan de llegar al castillo de Monsilio, y la misma noche de su llegada eran no sólo bárbaramente asesinados, sino cortados sus cuerpos en pedazos, que hasta tal extremo llegó el furioso encono de sus encarnizados perseguidores.

A Tartària moria també el 1372, màrtir de la seva fe i del seu zel, Fra Francesc Puig, i a Egipte, en aquellesplanes ardents regades amb la copiosa sang de tants missioners franciscans, veien acabar els seus dies Fra Martí Català i Fra Gerard de Linares, guardià el primer el 1375 del convent de Betlem a la Terra Santa.

Llegir l’original en castellà

En Tartaria moría también en 1372, mártir de su fe y de su celo, Fr. Francisco Puig, y en Egipto, en aquelias llanuras ardientes regadas con la copiosa sangre de tantos misioneros franciscanos, veían terminar sus días Fr. Martín Catalán y Fr. Gerardo de Linares, guardián el primero en 1375 del convento de Belén en la Tierra Santa.

Un altre màrtir ens citen els annals d'aquest convent, i just és que ens aturem a consagrar-li un record.

Llegir l’original en castellà

Otro mártir nos citan los anales de este convento, y justo es que nos detengamos á consagrarle un recuerdo.

Tant més ho mereix per tal com són poquíssims els cronistes que el citen, i no hi ha entre ells cap que entri a particularitzar els detalls de la seva mort.

Llegir l’original en castellà

Tanto más lo merece cuanto que son poquísimos los cronistas que lo citan, y no hay entre ellos ninguno que entre á particularizar los detalles de su muerte.

Nosaltres creiem ser els primers a fer-ho, ja que la casualitat ens ha proporcionat ocasió de veure i examinar alguns antics manuscrits que d'això tracten, extraient dades i notícies que hem unit a les que donen els annals.

Llegir l’original en castellà

Nosotros creemos ser los primeros en hacerlo, pues que la casualidad nos ha proporcionado ocasión de ver y examinar algunos antiguos manuscritos que de ello tratan, extrayendo datos y noticias que hemos unido á los que dan de sí los anales.

El 1260, poc més o menys, hi havia al convent de Barcelona un frare català anomenat Fra Jaume Puig, varó insigne i entusiasta que, desitjós de visitar els llocs sants de Jerusalem i desitjós també de servir la causa de la religió i de la humanitat, demanà permís als prelats de l'orde per passar a Palestina.

Llegir l’original en castellà

En 1260, poco más ó menos, había en el convento de Barcelona un fraile catalán llamado Fr. Jaime Puig, varón insigne y entusiasta que, deseoso de visitar los santos lugares de Jerusalén y deseoso también de servir á la causa de la religión y de la humanidad, pidió permiso á los prelados de la orden para pasar á Palestina.

Li fou concedit i partí.

Llegir l’original en castellà

Concediósele y partió.

Un cop allà, va fer tant per la religió, exposà tantes vegades la seva vida predicant als infidels, com el seu pare de religió Sant Francesc, i arribà a gaudir tanta fama de virtut i santedat entre els religiosos que vivien als llocs de Jerusalem, que la notícia passà tot seguit als prelats de l'orde i l'elegiren custodi de la Terra Santa.

Llegir l’original en castellà

Una vez allí, hizo tanto por la religión, expuso tantas veces su vida predicando á los infieles, como su padre de religión San Francisco, y llegó á gozar tanta fama de virtud y santidad entre los religiosos que vivían en los lugares de Jerusalén, que la noticia pasó luego á los prelados de la orden y le eligieron custodio de la Tierra Santa.

Per aquella època un esclau comprat a les ribes de l'Oxus, un home decidit i resolut, un soldat de braç de ferro i cor d'acer, es rebel·là a Egipte contra el seu rei, i feu del seu cadàver un esglaó per pujar i usurpar el seu tron. Aquest home fou Bibars.

Llegir l’original en castellà

Por aquel tiempo un esclavo comprado en las márgenes del Oxus, un hombre decidido y resuelto, un soldado de brazo de hierro y corazón de acero, se rebeló en el Egipto contra su rey, é hizo de su cadáver un escalón para subir y usurpar su trono. Este hombre fué Bibars.

Havia après als campaments i a les fac- ELS CARRERS DE BARCELONA 43 I

Llegir l’original en castellà

Había aprendido en los campamentos y en las faccio- LAS CALLES DE BARCELONA 43 I

cions el necessari per saber governar un poble bàrbar com ell; fou proclamat soldà, i tot seguit, fent renàixer el formidable poder de Saladí tan fatal per als croats, emprà totes les forces del nou imperi en fer la guerra més terrible i més acarnissada als francs.

Llegir l’original en castellà

nes lo necesario para saber gobernar á un pueblo bárbaro como él; fué proclamado sultán, y en seguida, haciendo renacer el formidable poder de Saladino tan fatal para los cruzados, empleó todas las fuerzas del nuevo imperio en hacer la guerra más terrible y más encarnizada á los francos.

Fra Jaume Puig, comprenent els seus deures, els seus sants deures de sacerdot, corregué el primer amb Fra Jeremies de Licio als camps de batalla, als llocs de més perill per als cristians, exhortant els uns, donant valor als altres, inflamant en tots els cors el sagrat foc de l'entusiasme religiós.

Llegir l’original en castellà

Fr. Jaime Puig, comprendiendo sus deberes, sus santos deberes de sacerdote, corrió el primero con Fr. Jeremías de Licio á los campos de batalla, á los sitios de más peligro para los cristianos, exhortando á los unos, dando valor á los otros, inflamando en todos los corazones el sacro fuego del entusiasmo religioso.

Mentrestant, Bibars penetrava a sang i foc a Natzaret; es deixava caure tot seguit sobre Cesarea, la població de la qual passava a degolla, i acampava a Arsouf convertit pels seus soldats en un munt de ruïnes.

Llegir l’original en castellà

En el ínterin, Bibars penetraba á sangre y fuego en Nazareth; dejábase caer en seguida sobre Cesárea, cuya población pasaba á degüello, y acampaba en Arsouf convertido por sus soldados en un montón de ruinas.

Acabades aquestes campanyes, Bibars feu una peregrinació a Jerusalem per invocar l'auxili de Mahoma, i tornà amb l'objectiu de posar setge a Sephet, fortalesa edificada a la muntanya més alta de Galilea i defensada pels cavallers templers. Allà es trobava Fra Jaume Puig quan arribà a assetjar la plaça el cap dels bàrbars amb nombrosa host.

Llegir l’original en castellà

Terminadas estas campañas, Bibars hizo una peregrinación á Jerusalén para invocar el auxilio de Mahoma, y volvió con objeto de poner sitio á Sephet, fortaleza edificada en la montaña más alta de la Galilea y defendida por los caballeros templarios. Allí se encontraba Fr. Jaime Puig cuando llegó á sitiar la plaza el jefe de los bárbaros con numerosa hueste.

Després d'una resistència desesperada, els templers hagueren de capitular el 25 de juny de 1266.

Llegir l’original en castellà

Después de una resistencia desesperada, los templarios tuvieron que capitular en 25 de Junio de 1266.

Faltant a tots els pactes i lleis, així que Bibars es va veure amo de la plaça i desarmats els cristians, els manà assegurar en presons, i per mitjà d'un dels seus capitans els envià a dir que aquella nit deliberessin i elegissin entre morir a l'arbitri de la desfermada fúria dels seus soldats, o rebre la dolça llibertat adoptant l'islamisme.

Llegir l’original en castellà

Faltando á todos los pactos y leyes, así que Bibars se vio dueño de la plaza y desarmados los cristianos, les mandó asegurar en prisiones, y por medio de uno de sus capitanes envióles á decir que aquella noche deliberasen y eligiesen entre morir al arbitrio de la desatada furia de sus soldados, ó recibir la dulce libertad adoptando el islamismo.

Tan bàrbara com infame proposició atordí els pobres indefensos, i advertint el primer Fra Jaume Puig que els ànims vacil·laven i que la por conduïa a la indecisió, es llançà entre els captius amb un crucifix a la mà, els predicà amb tant de fervor i els persuadí amb tant de foc a la perseverança en la fe i al sacrifici de la vida, que unànimes tots estengueren la mà sobre el crucifix que el religiós català els presentava, i juraren vessar la sang de les seves venes abans que deixar la fe de Jesucrist.

Llegir l’original en castellà

Tan bárbara como infame proposición aturdió á los pobres indefensos, y advirtiendo el primero Fr. Jaime Puig que los ánimos vacilaban y que el temor conducía á la indecisión, se lanzó entre los cautivos con un crucifijo en la mano, les predicó con tanto fervor y les persuadió con tanto fuego á la perseverancia en la fe y al sacrificio de la vida, que unánimes todos extendieron la mano sobre el crucifijo que el religioso catalán les presentaba, y juraron derramar la sangre de sus venas antes que dejar la fe de Jesucristo.

Bibars, que tot precisament ho estava escoltant, en veure que Fra Jaume Puig i el seu company Fra Jeremies de Licio sortien triomfants en les seves exhortacions i aconseguien dels cristians que preferissin el martiri a l'apostasia, obrí de sobte la porta i es precipità furiós amb els seus satèl·lits, cimitarra en mà, sobre els infeliços presoners.

Llegir l’original en castellà

Bibars, que todo precisamente lo estaba escuchando, al ver que Fr. Jaime Puig y su compañero Fr. Jeremías de Licio salían triunfantes en sus exhortaciones y lograban de los cristianos que prefiriesen el martirio á la apostasía, abrió de repente la puerta y se precipitó furioso con sus satélites, cimitarra en mano, sobre los infelices prisioneros.

En veure'l, els cristians s'agruparen al costat dels dos confessors de Crist i caigueren tots de genolls demanant a Fra Jaume la benedicció. Aquest, dempeus, radiant, sublim, aixecà enlaire les seves mans, una de les quals empunyava el sant crucifix, i després de beneir-los a tots en nom del Senyor, començà a recitar amb veu clara i sonora un salm que anaren repetint els captius mentre els quedà un alè de vida, una gota de sang.

Llegir l’original en castellà

Al verle, los cristianos se agruparon junto á los dos confesores de Cristo y cayeron todos de rodillas pidiendo á Fr. Jaime la bendición. Éste, de pie, radiante, sublime, levantó en alto sus manos, una de las cuales empuñaba el santo crucifijo, y después de bendecirles á todos en nombre del Señor, empezó á recitar con voz clara y sonora un salmo que fueron repitiendo los cautivos ínterin les quedó un soplo de vida, una gota de sangre.

Sense que aquell grup sant els mogués, sense que aquella sublim actitud que havien pres els cristians al costat dels dos venerables sacerdots els fes efecte, els bàrbars anaren repartint ganivetades a tort i a dret mentre quedà un sol captiu amb vida.

Llegir l’original en castellà

Sin que aquel grupo santo les conmoviese, sin que aquella sublime actitud que habían tomado los cristianos junto á los dos venerables sacerdotes les hiciese mella, los bárbaros fueron repartiendo cuchilladas á diestra y siniestra mientras quedó un solo cautivo con vida.

Tots periren al tall de les cimitarres, tots menys dos.

Llegir l’original en castellà

Todos perecieron á los filos de las cimitarras, todos menos dos.

En efecte, per ordre de Bibars es respectà Fra Jaume Puig i Fra Jeremies de Licio.

Llegir l’original en castellà

En efecto, por orden de Bibars se respetó á Fr. Jaime Puig y á Fr. Jeremías de Licio.

Era que els guardava per a un suplici major i més atroç, en gràcia d'haver estat ells qui havien induït els altres a perseverar en la fe de Crist.

Llegir l’original en castellà

Era que les guardaba para mayor y más atroz suplicio, en gracia de haber sido ellos quienes habían inducido á los otros á perseverar en la fe de Cristo.

Quan tot hagué conclòs, els dos sants religiosos caigueren de genolls sobre tolls de sang i entre els cossos mutilats dels seus companys. Pregaren pels difunts, i donaren gràcies a Déu d'haver permès que se'ls reservés els últims per ser més dolorós el seu martiri.

Llegir l’original en castellà

Cuando todo hubo concluido, los dos santos religiosos cayeron de rodillas sobre charcos de sangre y entre los cuerpos mutilados de sus compañeros. Rogaron por los difuntos, y dieron gracias á Dios de haber permitido que se les reservase los últimos para ser más doloroso su martirio.

Bibars s'avançà i els digué que els perdonaria si apostataven.

Llegir l’original en castellà

Bibars se adelantó y les dijo que les perdonaría como apostatasen.

Fra Jaume li contestà amb una mirada de pietat i un somriure de compassió.

Llegir l’original en castellà

Fr. Jaime le contestó con una mirada de piedad y una sonrisa de compasión.

Aleshores el sultà va donar la terrible ordre que se'ls desollés vius, inhumana atrocitat que a la seva satisfacció van executar els botxins. Tan atroç martiri, tan agut dolor no van bastar a fer que emmudissin els dos nobles religiosos, ja que als mateixos que els destrossaven predicaven la fe del Crucificat esforçant-se per persuadir-los que deixessin la llei de Mahoma.

Llegir l’original en castellà

Entonces el sultán dio la terrible orden de que se les desollase vivos, inhumana atrocidad que á su satisfacción ejecutaron los verdugos. Tan atroz martirio, tan agudo dolor no bastaron á hacer que enmudecieran los dos nobles religiosos, pues que á los mismos que les destrozaban predicaban la fe del Crucificado esforzándose para persuadirles que dejaran la ley de Mahoma.

Veient Bibars que ni tan sols d'aquesta manera apagava en ells el seu zel, manà que se'ls apallissés, espantosa ordre que els botxins compliren arrencant-los trossos de carn, ja que els pals ja no trobaven pell.

Llegir l’original en castellà

Viendo Bibars que ni aun de esta manera apagaba en ellos su celo, mandó que se les apalease, espantosa orden que los verdugos cumplieron arrancándoles pedazos de carne, puesto que los palos ya no encontraban piel.

En aquest suplici morí Fra Jeremies pronunciant el nom de Jesús com a darrera paraula.

Llegir l’original en castellà

En este suplicio murió Fr. Jeremías pronunciando el nombre de Jesús por última palabra.

Pel que fa a Fra Jaume Puig, el valent franciscà de Catalunya, el va resistir amb admirable grandesa d'ànima, i fins i tot Bibars l'homicida va haver de donar una nova ordre perquè s'acabés amb ell decapitant-lo.

Llegir l’original en castellà

En cuanto á Fr. Jaime Puig, el valeroso franciscano de Cataluña, lo resistió con admirable grandeza de alma, y aun tuvo Bibars el homicida que dar nueva orden para que se acabara con él decapitándole.

Així es feu, sobre els amuntegats cadàvers dels seus companys.

Llegir l’original en castellà

Así se hizo, sobre los amontonados cadáveres de sus compañeros.

Tal fou la mort gloriosa i sublim de Fra Jaume Puig, el pobre frare que hem vist sortir del convent de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Tal fué la muerte gloriosa y sublime de Fr. Jaime Puig, el pobre fraile que hemos visto salir del convento de Barcelona.

No acabarem aquest capítol sense dedicar també un record a un altre sant i digne religiós sortit un dia del mateix convent d'aquesta ciutat per anar, com el

Llegir l’original en castellà

No terminaremos este capítulo sin dedicar también un recuerdo á otro santo y digno religioso salido un día del mismo convento de esta ciudad para ir, como el

' TOMO XXI 28 màrtir Puig, a predicar en terres llunyanes les precioses màximes de l'Evangeli.

Llegir l’original en castellà

' TOMO XXI 28 mártir Puig, á predicar en lejanas tierras las preciosas máximas del Evangelio.

Fra Francesc de Barcelona, anomenat així per raó de la seva pàtria, caminava a peu i descalç el 1450 per aquelles abrasades planes que guien als llocs sants testimonis de la sublim passió de l'Home-Déu.

Llegir l’original en castellà

Fr. Francisco de Barcelona, llamado así por razón de su patria, caminaba á pie y descalzo en 1450 por aquellas abrasadas llanuras que guían á los santos lugares testigos de la sublime pasión del Hombre-Dios.

Acabava de aturar-se al costat d'un arbre de pàl·lides i emmalaltides fulles per tal que el protegís dels raigs abrasadors del sol d'Agost, quan veié que se li acostava un altre religiós, vestint com ell l'hàbit de la caritat i la pobresa.

Llegir l’original en castellà

Acababa de detenerse junto á un árbol de macilentas y enfermizas hojas para que le protegiera de los rayos abrasadores del sol de Agosto, cuando vio que se le acercaba otro religioso, vistiendo como él el hábito de la caridad y la pobreza.

— On aneu, germà? — digué a Fra Francesc el nouvingut així que estigueren junts i passats els primers i mutus compliments.

Llegir l’original en castellà

— ¿Dónde vais, hermano? — dijo á Fr. Francisco el recién llegado así que estuvieron juntos y pasados los primeros y mutuos saludos.

— A Jerusalem, — contestà el franciscà català.

Llegir l’original en castellà

— A Jerusalén, — contestó el franciscano catalán.

— Com jo — contestà l'altre religiós. — Serà el vostre desig visitar els llocs sants?

Llegir l’original en castellà

— Como yo — contestó el otro religioso. — ¿Será vuestro deseo visitar los santos lugares?

— Sí, per després, fortificada la meva fe — contestà Fra Francesc, — anar per tot arreu predicant la doctrina del Redemptor del món, ja que Déu ens ha dit: «Aneu a predicar l'Evangeli a totes les criatures, i si sou perseguits, penseu que jo també he estat perseguit.»

Llegir l’original en castellà

— Sí , para luego , fortificada mi fe — contestó Fray Francisco, — ir por todas partes predicando la doctrina del Redentor del mundo, puesto que Dios nos ha dicho: «Id á predicar el Evangelio á todas las criaturas, y si sois perseguidos, pensad que yo también he sido perseguido.»

— Em guia el mateix desig, germà. Si voleu, doncs, ja que és un mateix l'objectiu, junts resarem, junts predicarem i junts si convé morirem.

Llegir l’original en castellà

— Me guía el mismo deseo, hermano. Si queréis, pues, ya que es uno el objeto, juntos rezaremos, juntos predicaremos y juntos si conviene moriremos.

— Em plau! — contestà Fra Francesc. — El vostre nom, germà.

Llegir l’original en castellà

— ¡Que me place! — contestó Fr. Francisco. — Vuestro nombre, hermano.

— Fra Griffon de Flandes.

Llegir l’original en castellà

— Fr. Griffon de Flandes.

Des d'aquell moment els dos franciscans ja no es separaren més.

Llegir l’original en castellà

Desde aquel momento los dos franciscanos ya no se separaron más.

Després d'haver resat al costat del sepulcre del Salvador, van partir continuant en el seu sant propòsit, van predicar en diversos punts la doctrina regeneradora de Crist, i no pocs infidels van deure a les seves paraules elo-qüents que se'ls caigués la bena que cegava els seus ulls impedint-los veure la resplendent llum de la veritat. Tingueren llavors notícia que allà, a la part occidental de les muntanyes del Líban, des dels voltants de Beirut fins als de Trípoli, s'estenia una nació que es deia dels maronites. Aquests habitants conservaven el seu nom del famós Maró, el que visqué cap als anys 400 i que superà tots els solitaris del seu segle en l'assiduïtat per la pregària i per la penitència. Maró havia consagrat un temple al veritable Déu, no lluny del Nahr-Gadiska o riu sant que travessa per entre serralades de muntanyes, dalt de les roques punxegudes de les quals es tallaren un dia les seves cel·les penitents molts solitaris.

Llegir l’original en castellà

Después de haber rezado junto al sepulcro del Salvador, partieron continuando en su santo propósito, predicaron en varios puntos la doctrina regeneradora de Cristo, y no pocos infieles debieron á sus palabras elocuentes que se les cayese la venda que cegaba sus ojos impidiéndoles ver la resplandeciente luz de la verdad. Tuvieron entonces noticia de que allá, en la parte occidental de las montañas del Líbano, desde los alrededores de Beyrouth basta los de Trípoli, se extendía una nación que se llamaba de los maronitas. Estos habitantes conservaban su nombre del famoso Marón, el que vivió hacia los años 400 y que subrepujó á todos los solitarios de su siglo en la asiduidad por el rezo y por la penitencia. Marón había consagrado un templo al verdadero Dios, no lejos del Nahr-Gadiska ó río santo que atraviesa por entre cordilleras de montañas, en lo alto de cuyas puntiagudas rocas se labraron un día sus penitentes celdas muchos solitarios.

Els maronites, nodrits en algun temps amb els preceptes i sanes màximes del que es pot considerar com el seu fundador, ja que els llegà el seu nom, havien sentit refredar-se la seva fe i havien vist perpetuar-se en el seu si els abusos amb el roçament i freqüent tracte de les nacions veïnes.

Llegir l’original en castellà

Los maronitas, nutridos en algún tiempo con los preceptos y sanas máximas del que .puede considerarse como su fundador, pues que les legó su nombre, habían sentido entibiarse su fe y habían visto perpetuarse en su seno los abusos con el roce y frecuente trato de las naciones vecinas.

A aquella comarca es cregueren cridats Fr. Francesc de Barcelona i Fr. Griffon de Flandes; aquell fou el país que elegiren en preferència per tornar a elevar enmig de les seves un dia santes roques el gloriós estendard de la creu.

Llegir l’original en castellà

A aquella comarca se creyeron llamados Fr. Francisco de Barcelona y Fr. Griffon de Flandes; aquél fué el país que eligieron en preferencia para volver á elevar en medio de sus un día santas rocas el glorioso estandarte de la cruz.

Els abusos introduïts en l'ús dels sagraments i en les cerimònies de les esglésies, fixaren l'atenció dels dos religiosos. Les seves predicacions tingueren el resultat que podien esperar de la rectitud de les seves intencions i la generositat del seu sacrifici: corregiren molts errors, reformaren els ritus, feren reparar les esglésies, donaren, en una paraula, nova faç a aquella cristiandat.

Llegir l’original en castellà

Los abusos introducidos en el uso de los sacramentos y en las ceremonias de las iglesias, fijaron la atención de los dos religiosos. Sus predicaciones tuvieron el resultado que podían esperanzar de la rectitud de sus intenciones y la generosidad de su sacrificio: corrigieron muchos errores, reformaron los ritos, hicieron reparar las iglesias, dieron, en una palabra, nueva faz á aquella cristiandad.

La reforma no la dugueren però a terme sense obstacle. Ja fos que contrariés els sentiments, ja fos que perjudiqués els interessos del patriarca dels maronites, aquest s'hi oposà amb vigor i només cedí a l'evidència d'un miracle.

Llegir l’original en castellà

La reforma no la llevaron empero á cabo sin obstáculo. Fuese que contrariara los sentimientos, fuese que dañara á los intereses del patriarca de los maronitas, éste opúsose á ella con vigor y sólo cedió á la evidencia de un milagro.

El dia de l'Assumpció, en ocasió en què Griffon, assistit de Francesc, predicava a la tarda en presència del patriarca, obtingué, diuen, que Déu confirmés la veritat de la seva doctrina d'una manera manifesta, fent canviar de lloc la llum del sol; de manera que els raigs que penetraven per la finestra d'Occident s'introduïren de cop per la d'Orient.

Llegir l’original en castellà

El día de la Asunción, en ocasión en que Griffon, asistido de Francisco, predicaba por la tarde en presencia del patriarca, obtuvo, dicen, que Dios confirmara la verdad de su doctrina de una manera manifiesta, haciendo cambiar de sitio la luz del sol; de modo que los rayos que penetraban por la ventana de Occidente se introdujeron de pronto por la de Oriente.

Aquest prodigi, que tingué lloc a la vista d'una immensa multitud, commogué de tal manera els maronites, que des d'aquell instant cregueren amb tota submissió el que els religiosos els deien i ensenyaven.

Llegir l’original en castellà

Este prodigio, que tuvo lugar a la vista de una inmensa muchedumbre, conmovió de tal modo á los maronitas, que desde aquel instante creyeron con toda sumisión lo que los religiosos les decían y enseñaban.

Fr. Francesc de Barcelona i Fr. Griffon visqueren vint-i-cinc anys entre els maronites, gaudint d'una gran reputació de santedat i sent beneïts i estimats de tots.

Llegir l’original en castellà

Fr. Francisco de Barcelona y Fr. Griffon vivieron veinticinco años entre los maronitas, gozando de una gran reputación de santidad y siendo bendecidos y amados de todos.

Molt deu el catolicisme a aquests dos intrèpids missioners.

Llegir l’original en castellà

Mucho debe el catolicismo á esos dos intrépidos misioneros.

Tal és el record que hem dit que havíem de consagrar al fill de Barcelona i del seu convent de Sant Francesc.

Llegir l’original en castellà

Tal es el recuerdo que hemos dicho debíamos consagrar al hijo de Barcelona y de su convento de San Francisco.

Altres coses podríem dir que ofereixen els annals franciscans; però ho jutgem d'inferior importància al que fins aquí s'ha dit i ho creiem, per tant, inútil.

Llegir l’original en castellà

Otras cosas podríamos decir que arrojan los anales franciscanos; pero lo juzgamos de inferior importancia á lo hasta aquí dicho y creémoslo, por lo tanto, inútil.

Tenint, doncs, ja completa notícia del convent, de la seva grandesa, de la seva fama, de la seva importància, dels seus records, passem a la seva destrucció.

Llegir l’original en castellà

Teniendo, pues, ya completa noticia del convento, de su grandeza, de su fama, de su importancia, de sus recuerdos, pasemos á su destrucción.

Per dir el que fou de tota aquella riquesa d'art gòtic, de tot aquell preciós estoig de joies religioses, de tot aquell panteó de records il·lustres, cal que contem tota la història, i la història completa, d'una sola, però terrible i espantosa i sagnant nit.

Llegir l’original en castellà

Para decir lo que fué de toda aquella riqueza de arte gótico, de todo aquel precioso estuche de religiosas joyas, de todo aquel panteón de recuerdos ilustres, preciso nos es contar toda la historia, y la historia completa, de una sola, pero terrible y espantosa y sangrienta noche.

La nit del 25 de Juliol de 1835.

Llegir l’original en castellà

La noche del 25 de Julio de i835.

L'autor d'aquestes línies era aleshores molt nen, però mai mentre visqui oblidarà els horrors d'aquella nit. És un record que està escrit amb caràcters de foc en la seva ment; és una nit que la consigna en pàgines de sang la història i.

Llegir l’original en castellà

El autor de estas líneas era entonces muy niño, pero jamás mientras viva ha de olvidar los horrores de aquella noche. Es un recuerdo que está escrito con caracteres de fuego en su mente; es una noche que la consigna en páginas de sangre la historia i .

VIII.

Llegir l’original en castellà

VIII.

LA NIT DEL 25 DE JULIOL DE 1835.

Llegir l’original en castellà

LA NOCHE DEL 2$ DE JULIO DE 1835.

La ruïna i desaparició dels convents a Espanya tingué lloc de la manera que referiré, cenyint-me principalment a Catalunya, i sobretot a Barcelona, de la qual sagnant nit del 25 de Juliol de 1835 guardo avui, passats ja cinquanta anys, un record tan viu i persistent, que em sembla un succés de fa tres dies. Enmig dels vaivens de la meva agitada vida, mai no s'esborrà de la meva memòria la impressió que, nen encara, vaig rebre en aquella nit terrible. Puc contar aquells successos com si acabés de presenciar-los. És més: de tal manera vaig haver de sentir-los i amb tal consistència arrelaren en mi, que han arribat a esborrar de la meva memòria tots els altres records, fins i tot els més familiars i més íntims d'aquella època. No cal demanar-me dels meus primers anys més record que el d'aquella nit.

Llegir l’original en castellà

La ruina y desaparición de los conventos en España tuvo lugar de la manera que voy á referir, ciñéndome principalmente á Cataluña, y sobre todo á Barcelona, de cuya sangrienta noche del 25 de Julio de i835 guardo hoy, pasados ya cincuenta años, un recuerdo tan vivo y persistente, que me parece un suceso de hace tres días. En medio de los vaivenes de mi agitada vida, jamás se borró de mi memoria la impresión que, niño aún, recibí en aquella noche terrible. Puedo contar aquellos sucesos como si acabara de presenciarlos. Es más: de tal manera hube de sentirlos y con tal consistencia arraigaron en mí, que han llegado á borrar de mi memoria todos los demás recuerdos, hasta los más familiares y más íntimos de aquella época. No hay que pedirme de mis primeros años más recuerdo que el de aquella noche.

Però abans de referir les seves escenes he de posar al corrent dels seus orígens i precedents el lector, traçant, encara que sigui a grans trets, un esbós històric indispensable perquè pugui comprendre com, per una fatal i encadenada sèrie d'esdeveniments, va venir a tenir Barcelona la inevitable i gran desgràcia de comptar en els seus annals la infausta nit del 25 de Juliol de 1835.

Llegir l’original en castellà

Pero antes de referir sus escenas he de poner al corriente de sus orígenes y precedentes al lector, trazando, siquier sea á grandes rasgos, un boceto histórico indispensable para que pueda comprenderse cómo, por una fatal y encadenada serie de acontecimientos, vino á tener Barcelona la inevitable y gran desgracia de contar en sus anales la infausta noche del 25 de Julio de i835.

1 De l'obra de l'autor, Els frares i els seus convents.

Llegir l’original en castellà

i De la obra del autor, Los frailes y sus convenios.

Heus aquí l'origen dels fets:

Llegir l’original en castellà

He aquí el origen de los hechos:

Als generals governadors a Catalunya, Castaños i Campo-Sagrado, que havien governat discretament deixant al país els més grats records, succeí en 1828 el tristament cèlebre comte d'Espanya. Sota el seu ominós manament, cada dia la Ciutadella, com a monstre que mai no aconsegueix veure's satisfet, engolia les víctimes que li enviava el caprici del comte; i les famílies, inhumanament delmades, en va demanaven al cel que les lliurés d'aquell flagell sagnant que amb el comte d'Espanya havia caigut com una maledicció sobre la infeliç Barcelona.

Llegir l’original en castellà

A los generales gobernadores en Cataluña, Castaños y Campo-Sagrado, que habían gobernado discretamente dejando en el país los más gratos recuerdos, sucedió en 1828 el tristemente célebre conde de España. Bajo su ominoso mando, cada día la Ciudadela, como monstruo que nunca logra verse satisfecho, engullía las víctimas que le enviaba el capricho del conde; y las familias, inhumanamente diezmadas, en vano pedían al cielo que las librase de aquel azote sangriento que con el conde de España había caído como una maldición sobre la infeliz Barcelona.

A la mort del rei Ferran VII, D. Manuel Llauder es presentà a substituir el comte d'Espanya.

Llegir l’original en castellà

Al morir el rey Fernando VII, D. Manuel Llauder se presentó á sustituir al conde de España.

L'arribada de Llauder amb el caràcter de capità general de Catalunya, fou un esdeveniment que marca època en la història de Barcelona. Cap rebuda de poble no ha estat més entusiasta que la que hagué de fer-li; cap general no obtingué mai major aura popular; cap ciutadà no pot gloriar-se d'haver tingut com ell a la seva mà els destins de la pàtria.

Llegir l’original en castellà

La llegada de Llauder con el carácter de capitán general de Cataluña, fué un acontecimiento que marca época en la historia de Barcelona. Ningún recibimiento de pueblo ha sido más entusiasta que el que hubo de hacérsele; ningún general obtuvo nunca mayor aura popular; ningún ciudadano puede gloriarse de haber tenido como él en su mano los destinos de la patria.

A l'entrada del nou general a Barcelona, Carles d'Espanya es retirà apedregat, xiulat, maleït. Fou un veritable miracle que escapés amb vida.

Llegir l’original en castellà

A la entrada del nuevo general en Barcelona, Carlos de España se retiró apedreado, silbado, maldecido. Fué un verdadero milagro que escapara con vida.

En donar l'últim sospir Ferran VII, la nació tota es commogué. Havia arribat el moment de la crisi.

Llegir l’original en castellà

Al dar el último suspiro Fernando VII, la nación toda se conmovió. Había llegado el momento de la crisis.

La sedició de l'enganyat Bessieres i l'aixecament dels realistes de Catalunya en 1827, demostraven clarament que el partit antiliberal no volia que la prole de Ferran succeís al tron, i en morir el monarca, o s'havia de permetre que empunyés el ceptre el seu germà l'infant D. Carles, o era necessari cridar en suport de la tendra Isabel els que havien rebut el baptisme regenerador de les idees proclamades per l'heroi de les Cabezas de San Juan.

Llegir l’original en castellà

La sedición del engañado Bessieres y el alzamiento de los realistas de Cataluña en 1827, demostraban claramente que el partido antiliberal no quería que la prole de Fernando sucediera en el trono, y al fallecer el monarca, ó debía permitirse que empuñara el cetro su hermano el infante D. Carlos, ó era necesario llamar en apoyo de la tierna Isabel á los que habían recibido el bautismo regenerador de las ideas proclamadas por el héroe de las Cabezas de San Juan.

Ningú ignora l'entusiasme amb què els liberals abraçaren la causa de l'augusta nena que cenyí la corona; però ningú ignora tampoc l'efecte desconsolador que hagué de causar el manifest del ministeri Zea Bermúdez, anunciant que la vídua de Ferran, governadora del regne, no canviaria de sistema.

Llegir l’original en castellà

Nadie ignora el entusiasmo con que los liberales abrazaron la causa de la augusta niña que ciñó la corona; pero nadie ignora tampoco el efecto desconsolador que hubo de causar el manifiesto del ministerio Zea Bermúdez, anunciando que la viuda de Fernando, gobernadora del reino, no cambiaría de sistema.

Un crit de sorpresa va contestar al manifest. La consternació fou general a Espanya, i tots quants s'havien vist perseguits durant els últims nefastos deu anys i els que acabaven de comprometre's decidint-se per la reina, van creure veure ja suspesa sobre el seu coll la sagnant fulla de tants tirans com el comte d'Espanya.

Llegir l’original en castellà

Un grito de asombro contestó al manifiesto. La consternación fué general en España, y todos cuantos se habían visto perseguidos durante los últimos aciagos diez años y los que acababan de comprometerse decidiéndose por la reina, creyeron ver ya suspendida sobre su cuello la sangrienta cuchilla de otros tantos tiranos como el conde de España.

El general Llauder fou el primer que, amb l'ardor de bon patrici, s'atreví a aixecar la seva veu des del si de la ciutat mateixa on en altre temps també l'havien alçada en favor dels drets del poble els Fivaller, els Tamarit i tants altres il·lustres ciutadans.

Llegir l’original en castellà

El general Llauder fué el primero que, con el ardor de buen patricio, se atrevió á levantar su voz desde el seno de la ciudad misma donde algún día también la alzaran en favor de los derechos del pueblo los Fivaller, los Tamarit y tantos otros ilustres ciudadanos.

Efectivament; Llauder, el 25 de Desembre de 1833, elevava una exposició a la reina governadora, en què feia patents els mals que patia la nació, les seves necessitats i els seus desitjos, i declarava que el ministeri Zea comprometia la pau pública i minava el tron d'Isabel II, que era necessari afirmar sobre ciments liberals. Al mateix temps que prenia aquesta actitud, el general procedia al desarmament dels voluntaris realistes, i armant els d'Isabel, es procurava el suport dels patriotes catalans.

Llegir l’original en castellà

Efectivamente; Llauder, en 25 de Diciembre de i833, elevaba una exposición á la reina gobernadora, en que hacía patentes los males que sufría la nación, sus necesidades y sus deseos, y declaraba que el ministerio Zea comprometía la paz pública y minaba el trono de Isabel II, que era necesario afirmar sobre cimientos liberales. Al propio tiempo que tomaba esta actitud, el general procedía al desarme de los voluntarios realistas, y armando á los de Isabel, se procuraba el apoyo de los patriotas catalanes.

L'opinió pública s'anà accentuant d'una manera molt significativa, i la reina governadora es decidí per fi a canviar el Ministeri i a variar de sistema, renunciant al govern absolut.

Llegir l’original en castellà

La opinión pública fué acentuándose de uha manera muy significativa, y la reina gobernadora se decidió por fin á cambiar el Ministerio y á variar de sistema, renunciando al gobierno absoluto.

Martínez de la Rosa va reemplaçar Zea i va presentar el seu Estatut, aquell Estatut que va envellir tan aviat, i que no obstant estar destinat, segons el discurs de la reina governadora en obrir les sessions de Corts, «a ser el fonament sobre el qual s'havia d'elevar majestuosament l'edifici social,» fou només una veritable i ràpida transició a un altre més necessari i més radical sistema.

Llegir l’original en castellà

Martínez de la Rosa reemplazó á Zea y presentó su Estatuto, aquel Estatuto que envejeció tan pronto, y que no obstante estar destinado, según el discurso de la reina gobernadora al abrir las sesiones de Cortes, «á ser el cimiento sobre el que debía elevarse majestuosamente el edificio social,» fué sólo una verdadera y rápida transición á otro más necesario y más radical sistema.

Pròdiga es mostrà la nació a les demandes del Ministeri. L'amor a la llibertat assolí a la caiguda del gabinet Zea Bermúdez un grau de sublim entusiasme; el país diposità la seva confiança absoluta en un Ministeri que deixà, tanmateix, força a desitjar.

Llegir l’original en castellà

Pródiga se mostró la nación á las demandas del Ministerio. El amor á la libertad alcanzó á la caída del gabinete Zea Bermúdez un grado de sublime entusiasmo; el país depositó su confianza absoluta en un Ministerio que dejó, sin embargo, bastante que desear.

En encarregar-se de les seves carteres els qui componien el Consell presidit per Martínez de la Rosa, a penes hi havia a Espanya un facciós declarat; i, tanmateix, durant la seva administració augmentà amb tanta rapidesa el partit carlista, que de cop i volta es trobà Espanya amb un exèrcit formidable que assetjava i retia ciutats. Les banderes de Carles V es desplegaren al vent, i de totes bandes corrien voluntaris a engrossar les hosts rebels.

Llegir l’original en castellà

Al encargarse de sus carteras los que componían el Consejo presidido por Martínez de la Rosa, apenas había en España un faccioso declarado; y, sin embargo, durante su administración aumentó con tanta rapidez el partido carlista, que á lo mejor se encontró España con un ejército formidable que sitiaba y rendía ciudades. Las banderas de Carlos V desplegáronse al viento, y de todas partes corrían voluntarios á engrosar las huestes rebeldes.

El ministeri Martínez de la Rosa no sabé conèixer el perill, i no pogué per això evitar-lo. Romangué en una inacció completa, sord a les veus d'alguns prohoms, a les reclamacions de la premsa, i fins i tot a l'eco tremend de la campana que tocava a sometent en diversos pobles, anunciant les revoltes i aixecaments de Màlaga, de Saragossa i de la mateixa vila de Madrid.

Llegir l’original en castellà

El ministerio Martínez de la Rosa no supo conocer el peligro, y no pudo por lo mismo evitarlo. Permaneció en una inacción completa, sordo á las voces de algunos proceres, á las reclamaciones de la prensa, y hasta al eco tremendo de la campana que tocaba á rebato en varios pueblos, anunciando las revueltas y asonadas de Málaga, de Zaragoza y de la misma villa de Madrid.

Molt havia esperat la nació de Martínez de la Rosa. Els seus triomfs a la tribuna, les seves declaracions a la premsa, els seus primers passos en la senda de l'emancipació nacional, les persecucions de què havia estat víctima per part del despotisme, tot havia fet creure que era la persona necessària per a la felicitat d'Espanya, i fou per això elevat a l'apogeu de la popularitat.

Llegir l’original en castellà

Mucho había esperado la nación de Martínez de la Rosa. Sus triunfos en la tribuna, sus declaraciones en la prensa, sus primeros pasos en la senda de la emancipación nacional, las persecuciones de que había sido víctima por parte del despotismo, todo había hecho creer que era la persona necesaria para la felicidad de España, y fué por lo mismo elevado al apogeo de la popularidad.

ELS CARRERS DE BARCELONA 441

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA 44 I

Aviat arribà el desengany.

Llegir l’original en castellà

Pronto llegó el desengaño.

Les lentes i tardanes mesures del seu esperit de contemporització, comprometeren greument el futur del país. El primer ministre veié símptomes d'anarquia allà on no existia més que l'ardor del patriotisme; veié anuncis revolucionaris on no hi havia més que entusiasme constitucional, i tement una paròdia de la revolució francesa, no s'atreví a concedir tot el que la necessitat reclamava en nom de les exigències del segle, entestat a fer triomfar el seu absurd just mig, que consistia en una fusió de l'antic i del nou règim.

Llegir l’original en castellà

Las lentas y tardías medidas de su espíritu de contemporización, comprometieron gravemente el porvenir del país. El primer ministro vio síntomas de anarquía allí donde no existía más que el ardor del patriotismo; vio anuncios revolucionarios donde no había más que entusiasmo constitucional, y temiendo una parodia de la revolución francesa, no se atrevió á conceder todo cuanto la necesidad reclamaba en nombre de las exigencias del siglo, empeñado en hacer triunfar su absurdo justo medio, que consistía en una fusión del antiguo y del nuevo régimen.

Espanya no volia això: demanava reformes, reformes radicals i completes, tal com les hi havia fet esperar la rehabilitació de 1812 i 1820 en la persona de Martínez de la Rosa.

Llegir l’original en castellà

España no quería esto: pedía reformas, reformas radicales y completas, tales como se las había hecho esperar la rehabilitación de 1812 y 1820 en la persona de Martínez de la Rosa.

El Ministeri hagué aleshores d'al·legar, per sostenir les seves errònies doctrines, que la nació no es trobava encara en estat de gaudir dels seus drets; paraules aventurades i imprudents que costaren la vida al Gabinet.

Llegir l’original en castellà

El Ministerio tuvo entonces que alegar, para sostener sus erróneas doctrinas, que la nación no se hallaba todavía en estado de gozar de sus derechos; palabras aventuradas é imprudentes que costaron la vida al Gabinete.

A tot això Llauder havia estat nomenat ministre de la Guerra; però feia poc que era al Ministeri quan hagué de retirar-se davant el motí que costà la vida al general Canterac, tornant-se al seu comandament de Catalunya que s'havia reservat.

Llegir l’original en castellà

A todo esto Llauder había sido nombrado ministro de la Guerra; pero hacía poco que estaba en el Ministerio cuando hubo de retirarse ante el motín que costó la vida al general Canterac, volviéndose á su mando de Cataluña que se había reservado.

Es tancaren les Corts; hi hagué a Madrid alguns desordres dirigits contra la persona del primer ministre, i aquest, al súmmum de la impopularitat, cedí el seu lloc al comte de Toreno.

Llegir l’original en castellà

Cerráronse las Cortes; hubo en Madrid algunos desórdenes dirigidos contra la persona del primer ministro, y éste, en el colmo de la impopularidad, cedió su puesto al conde de Toreno.

Mentrestant, les forces del pretendent havien anat engrossint: el mateix D. Carles es trobava ja entre els seus partidaris, i la jornada i victòria de les Amezcuas havien acabat d'esquinçar el vel, apareixent els carlins en tota la seva veritable importància.

Llegir l’original en castellà

Mientras tanto, las fuerzas del pretendiente habían ido engrosando: el mismo D. Carlos se hallaba ya entre sus partidarios, y la jornada y victoria de las Amezcuas habían acabado de rasgar el velo, apareciendo los carlistas en toda su verdadera importancia.

Llauder a Catalunya semblava voler seguir un sistema semblant al del Govern, i la seva popularitat antiga, ja molt minvada, anava decaient precipitadament. Mentre que amb la seva policia s'entestava a descobrir anarquistes i revolucionaris, conspiraven els carlins gairebé a la llum del dia, i s'anaven engrossint les files dels facciosos, els quals amb les seves correries i desordres tenien aterrades les comarques.

Llegir l’original en castellà

Llauder en Cataluña parecía querer seguir un sistema parecido al del Gobierno, y su popularidad antigua, ya muy menguada, iba decayendo precipitadamente. Mientras que con su policía se empeñaba en descubrir anarquistas y revolucionarios, conspiraban los carlistas casi á la luz del día, é iban engrosándose las filas de los facciosos, quienes con sus correrías y desmanes tenían aterradas las comarcas.

Catalunya presentava un quadre desolador, i els honrats patricis veien un trist avenir.

Llegir l’original en castellà

Cataluña presentaba un cuadro desolador, y los honrados patricios veían un triste porvenir.

Era arribada l'hora de plorar per la pobra pàtria..

Llegir l’original en castellà

Era llegada la hora de llorar por la pobre patria..

La guerra civil s'oferia en primer terme, i on vulgui que es fixaven els ulls només apareixien incendis, morts, alevosies, horrors i catàstrofes. La discòrdia recorria les files dels espanyols, i incitava el pare contra el fill, el germà contra el germà, l'amic contra l'amic.

Llegir l’original en castellà

La guerra civil se ofrecía en primer término, y donde quiera que se fijaban los ojos sólo aparecían incendios, muertes, alevosías, horrores y catástrofes. La discordia recorría las filas de los españoles, é incitaba al padre contra el hijo, al hermano contra el hermano, al amigo contra el amigo.

A tan trist espectacle, que afligits i preocupats tenia tothom, es va ajuntar la indignació nascuda d'un rumor que amb insistència va començar a córrer per tot arreu. S'assegurava, que, faltant a les santes lleis del sacerdoci, cada convent era un focus de rebel·lió, i que en el silenci i misteri dels claustres es tramaven sordes maquinacions contra el tron de la innocent Isabel.

Llegir l’original en castellà

Á tan triste espectáculo, que afligidos y preocupados tenía á todos, se juntó la indignación nacida de un rumor que con insistencia comenzó á correr por todas partes. Asegurábase, que, faltando á las santas leyes del sacerdocio, cada convento era un foco de rebelión, y que en el silencio y misterio de los claustros se tramaban sordas maquinaciones contra el trono de la inocente Isabel.

Se sabia que els frares, en general, no ocultaven els seus desitjos d'afavorir la causa del pretendent; es deia, i això era per desgràcia una trista veritat, que alguns havien abandonat els seus convents per anar a encoratjar amb la seva presència les hosts carlistes o per posar-se al seu cap, somiant amb una altra guerra de la Independència; es donaven detalls i pormenors de les conjures i assemblees misterioses celebrades en el fons dels monestirs; se citaven i s'assenyalaven amb el dit els religiosos que en veu alta i amb culpable gosadia gosaven negar el dret hereditari de la reina; s'arribava a dir, i ja això era calúmnia de la passió excitada, que havien enverinat les aigües per acabar d'una vegada amb els liberals.

Llegir l’original en castellà

Sabíase que los frailes, en general, no ocultaban sus deseos de favorecer la causa del pretendiente; decíase, y esto era por desgracia una triste verdad, que algunos habían abandonado sus conventos para ir á alentar con su presencia las huestes carlistas ó para ponerse á su cabeza, soñando con otra guerra de la Independencia; dábanse detalles y pormenores de las conjuras y asambleas misteriosas celebradas en el fondo de los monasterios; citábanse y señalábanse con el dedo los religiosos que en voz alta y con culpable osadía osaban negar el derecho hereditario de la reina; llegábase á decir, y ya esto era calumnia de la pasión excitada, que habían envenenado las aguas para acabar de una vez con los liberales.

Tot semblava unir-se per convertir les comunitats religioses en blanc de la ira del poble.

Llegir l’original en castellà

Todo parecía unirse para convertir á las comunidades religiosas en blanco de la ira del pueblo.

Els caps fermentaven, els cors bullien, la passió cegava, els odis s'anaven avivant per instants. L'opinió pública estava unida i compacta en acusar els frares. En cadascun d'aquests es creia veure un carlí, i la indignació general anava cada vegada embravint-se, sobretot en considerar que les ordres monàstiques, temeràriament convertides en elements polítics, no podien ocultar el seu disgust i enuig.

Llegir l’original en castellà

Las cabezas fermentaban, los corazones hervían, la pasión cegaba, los odios se iban avivando por instantes. La opinión pública estaba unida y compacta en acusar á los frailes. En cada uno de éstos se creía ver á un carlista, y la indignación general iba cada vez embraveciéndose, sobre todo al considerar que las órdenes monásticas, temerariamente convertidas en elementos políticos, no podían ocultar su desplacer y enojo.

Aquest va ser el seu gran error. Donada la seva actitud, i també, forçós és dir-ho, la seva provocació, el xoc era inevitable.

Llegir l’original en castellà

Este fué su gran error. Dada su actitud, y también, forzoso es decirlo, su provocación, el choque era inevitable.

Així les coses, no podia tardar el conflicte.

Llegir l’original en castellà

Así las cosas, no podía tardar el conflicto.

No hi va haver cap pla, cap conjuració, cap trama contra els frares; tanmateix, la seva ruïna estava decretada per la Providència. Els ànims es trobaven preparats per al combat. Tots esperaven instintivament un senyal que ningú va dir que s'havia de donar, però que tots sabien que es donaria.

Llegir l’original en castellà

Xo hubo ningún plan, ninguna conjuración, ninguna trama contra los frailes; sin embargo, su ruina estaba decretada por la Providencia. Los ánimos se hallaban preparados para el combate. Todos esperaban instintivamente una señal que nadie dijo que debía darse, pero que todos sabían que se iba á dar.

Saragossa va ser la primera a donar-la.

Llegir l’original en castellà

Zaragoza fué la primera en darla.

La notícia de les seves sagnants escenes va córrer amb la rapidesa del llamp, agitant i commovent els ànims.

Llegir l’original en castellà

La noticia de sus sangrientas escenas cundió con la rapidez del rayo, agitando y conmoviendo los ánimos.

La consternació de tots els bons patricis, l'exaltació i efervescència dels esperits havien arribat al súmmum, quan es va saber a Reus la nova que un destacament dels seus urbans, tornant de Gandesa, havia estat sorprès pels facciosos, els quals van fer perir miserablement el seu capità Montserrat i sis voluntaris, a un dels quals, pare de vuit fills, es va dir que havia ordenat crucificar-lo i treure els ulls un frare que anava amb els rebels.

Llegir l’original en castellà

La consternación de todos los buenos patricios, la exaltación y efervescencia de los espíritus habían llegado á su colmo, cuando se supo en Reus la nueva de que un destamento de sus urbanos, regresando de Gandesa, había sido sorprendido por los facciosos, quienes hicieron perecer miserablemente á su capitán Montserrat y á seis voluntarios, á uno de los cuales, padre de ocho hijos, se dijo que había ordenado crucificarle y sacar los ojos un fraile que iba con los rebeldes.

S'ignora el grau de certesa que va poder tenir aquest últim fet; fet, tanmateix, que es troba confirmat en tots els impresos de l'època, i que van garantir els veïns de Reus; però, fins i tot admetent exageració en la notícia, queda fora de tot dubte que va ser un frare qui va incitar els facciosos a llevar la vida als ja rendits i indefensos urbans. Aquesta notícia, corrent amb la rapidesa de les males noves, va fer esclatar la població en crits d'ira i de venjança. La metxa acabava de prendre en la pólvora.

Llegir l’original en castellà

Se ignora el grado de certeza que pudo tener este último hecho; hecho, sin embargo, que se halla confirmado en todos los impresos de la época, y que garantizaron los vecinos de Reus; pero, aun admitiendo exageración en la noticia, queda fuera de toda duda que fué un fraile quien incitó á los facciosos á quitar la vida á los ya rendidos é indefensos urbanos. Esta noticia, cundiendo con la rapidez de las malas nuevas, hizo estallar á la población en gritos de ira y de venganza. • La mecha acababa de prender en la pólvora.

El poble de Reus, contagiat pel recent exemple de Saragossa, va trencar tots els dics en la seva desbordada còlera, va saltar la tanca de les lleis divines i humanes, i aquella mateixa nit veia la vila cremar en el seu recinte dos dels seus tres convents, al mateix temps que eren inhumanament assassinats quants frares queien en poder de la desenfrenada plebs.

Llegir l’original en castellà

El pueblo de Reus, contagiado por el reciente ejemplo de Zaragoza, rompió todos los diques en su desbordada cólera, saltó la valla de las leyes divinas y humanas, y aquella misma noche veía la villa arder en su recinto dos de sus tres conventos, al propio tiempo que eran inhumanamente asesinados cuantos frailes caían en poder de la desenfrenada plebe.

En rebre Llauder la comunicació que li participava aquest atemptat, va enviar a Colubí, governador de Tarragona, amplis poders per obrar conforme ho exigissin les circumstàncies; però el poble de Reus va tancar les seves portes i va negar l'entrada al governador, a qui, com que va dir que acudia per restablir l'ordre, se li va contestar amb un laconisme veritablement espartà que l'ordre ja estava restablert.

Llegir l’original en castellà

Al recibir Llauder la comunicación que le participaba este atentado, envió á Colubí, gobernador de Tarragona, amplios poderes para obrar conforme lo exigiesen las circunstancias; pero el pueblo de Reus cerró sus puertas y negó la entrada al gobernador, á quien, como dijera que acudía para restablecer el orden, se contestó con laconismo verdaderamente espartano que el orden estaba ya restablecido.

L'assonada de Reus va produir per mala ventura el seu efecte, i va ser aquest tant més desgraciat per tal com, com a pregó a mal reprimides fúries, va circular la veu d'haver-se trobat en els convents dipòsits d'armes, uniformes, proclames i retrats del pretendent.

Llegir l’original en castellà

La asonada de Reus produjo por mala ventura su efecto, y fué éste tanto más desdichado, cuanto que, como pregón á mal reprimidos furores, circuló la voz de haberse encontrado en los conventos depósitos de armas, uniformes, proclamas y retratos del pretendiente.

Això va acabar d'encendre l'enuig popular.

Llegir l’original en castellà

Esto acabó de encender el enojo popular.

Justament alarmats els religiosos de Barcelona en veure la tempesta que els amenaçava a punt de caure sobre ells, es van acollir al general Llauder demanant-li la seva protecció i manifestant-li els seus desitjos d'abandonar secretament les seves morades; però el general es va entestar a no consentir-ho. Fiat en la seva previsió i en les seves baionetes, els va dir:

Llegir l’original en castellà

Justamente alarmados los religiosos de Barcelona al ver la tempestad que les amenazaba pronta á caer sobre ellos, se acogieron al general Llauder pidiéndole su protección y manifestándole sus deseos de abandonar secretamente sus moradas; pero el general se empeñó en no consentirlo. Fiado en su previsión y en sus bayonetas, les dijo:

— Dormiu tranquils, bons pares. Aquí sóc jo.

Llegir l’original en castellà

— Duerman tranquilos, buenos padres. Aquí estoy yo.

Ai! no, allà no hi era ell. Era la revolució la que allà hi era; era la còlera del poble, que poques vegades para sinó en sang.

Llegir l’original en castellà

¡Ay! no, allí no estaba él. Era la revolución la que allí estaba; era la cólera del pueblo, que pocas veces para sino en sangre.

Si Llauder hagués meditat una mica; si la seva vanitat hagués fet lloc a la seva prudència; si hagués volgut fixar-se en la situació, en l'època, en el moment; si, per fi, hagués estat atent als símptomes visibles que es marcaven amb insistència i que tots, menys ell, veien, hagués convingut a considerar com el més assenyat i polític en aquells crítics instants, la separació dels religiosos i l'apartament de les seves morades.

Llegir l’original en castellà

Si Llauder hubiese meditado un poco; si su vanidad hubiese hecho lugar á su prudencia; si hubiese querido fijarse en la situación, en la época, en el momento; si, por fin, hubiese estado atento á los síntomas visibles que se marcaban con insistencia y que todos, menos él, veían, hubiera convenido en considerar como lo más cuerdo y político en aquellos críticos instantes, la separación de los religiosos y el apartamiento de sus moradas.

Això, que devia fer, va ser el que no va fer.

Llegir l’original en castellà

Esto, que debía hacer, fué lo que no hizo.

Tenint cega confiança en el cap del Principat, els religiosos van seguir habitant els seus convents.

Llegir l’original en castellà

Teniendo ciega confianza en el jefe del Principado, los religiosos siguieron habitando sus conventos.

Va arribar el 25 de Juliol.

Llegir l’original en castellà

Llegó el 25 de Julio.

Des de feia algun temps es donaven a Barcelona corregudes de toros, i amb motiu de la celebració dels dies de la reina Cristina, els periòdics havien anunciat la setena funció per a la tarda del 25, dia festiu per ser el de Sant Jaume, patró d'Espanya.

Llegir l’original en castellà

Desde algún tiempo se daban en Barcelona corridas de toros, y con motivo de la celebridad de los días de la reina Cristina, los periódicos habían anunciado la sétima función para la tarde del 25, día festivo por ser el de Santiago, patrón de España.

Els toros lidiats en la corrida anterior havien estat excel·lents, i la plaça estava plena; però va voler la mala sort que aquella tarda la funció fos dolenta, desagradant al públic. Aquest, amb aquella natural llibertat que se li concedeix, i de què algunes vegades abusa, en una corrida de toros, va començar a mostrar el seu disgust, i embriagant-se amb les veus, l'estrèpit, la confusió i el brogit, va llançar els ventalls a la plaça, darrere els ventalls les cadires, darrere les cadires els bancs, darrere els bancs les columnes de les llotges.

Llegir l’original en castellà

Los toros lidiados en la anterior corrida habían sido excelentes, y la plaza estaba llena; pero quiso la mala suerte que aquella tarde la función fuese mala, desagradando al público. Éste, con aquella natural libertad que se le concede, y de que algunas veces abusa, en una corrida de toros, comenzó á mostrar su disgusto, y embriagándose con las voces, el estruendo, la confusión y el barullo, arrojó los abanicos á la plaza, tras los abanicos las sillas, tras las sillas los bancos, tras los bancos las columnas de los palcos.

Ben aviat el circ va presentar una escena difícil, quan no impossible de descriure. Hi va haver esvaniments de senyores, atropellaments, baralles, protestes, arravataments, i alguns espectadors es van llançar a la plaça per matar a bastonades l'últim toro, i també el pitjor de la lidia.

Llegir l’original en castellà

Bien pronto el circo presentó una escena difícil, cuando no imposible de describir. Hubo desmayos de señoras, atropellos, riñas, protestas, arrebatos, y algunos espectadores se arrojaron á la plaza para matar á palos el último toro, y también el peor de la lidia.

En això, alguns nois van trencar les cordes que escudaven la contrabarrera, i lligant un tros a la cornamenta del toro, van començar a cridar que havia de ser arrossegat, per escarni, pels carrers de Barcelona. El pensament va ser acollit amb entusiasme, i ben aviat una munió nombrosa, amb estrèpit i cridòria, donant crits desaforats, va penetrar a la ciutat arrossegant la bèstia pels carrers.

Llegir l’original en castellà

En esto, algunos muchachos rompieron las maromas que escudaban la contrabarrera, y atando un pedazo á la cornamenta del toro, empezaron á gritar que debía ser arrastrado, para escarnio, por las calles de Barcelona. El pensamiento fué acogido con entusiasmo, y bien pronto una turba numerosa, con estrépito y algazara, dando gritos desaforados, penetró en la ciudad arrastrando la res por las calles.

Tot just la gent sensata sortia a fer el seu passeig ordinari per la Rambla cap a dos quarts de vuit, quan ja va començar l'alarma; i es va veure una turba llançar algunes pedres a les finestres del convent dels Agustins calçats. La guàrdia del fort de les Drassanes va tancar el rastell i es va posar sobre les armes, perquè veia anar-se formant un grup nombrós a prop del convent dels Franciscans, que estava molt pròxim a la fortalesa.

Llegir l’original en castellà

Apenas la gente sensata salía á dar su ordinario paseo por la Rambla á cosa de las siete y media, cuando principió ya la alarma; y vióse á una turba arrojar algunas piedras á las ventanas del convento de Agustinos calzados. La guardia del fuerte de Atarazanas cerró el rastrillo y se puso sobre las armas, porque veía irse formando un grupo numeroso junto al convento de Franciscanos, que estaba muy próximo á la fortaleza.

Preludi semblava tot d'una assonada. Tanmateix, ningú creia en tumult; la gent tímida es retirava a les seves cases; els curiosos discorrien per tot arreu; la munió de nois continuava arrossegant el toro al so de crits descompassats i incomprensibles, amb els quals es van començar a barrejar alguns de 'Morin els frares!' en passar davant del convent dels Franciscans.

Llegir l’original en castellà

Preludio parecía todo de una asonada. Sin embargo, nadie creía en tumulto; la gente tímida se iba retirando á sus casas; los curiosos discurrían por todas partes; la turba de muchachos continuaba arrastrando el toro al son de gritos descompasados é incomprensibles, con los que se empezaron á mezclar algunos de ¡Mueran los frailes! al pasar por delante del convento de los Franciscanos.

Davant de la seva porta principal es trobava la revoltada multitud, quan se li va acudir a un dir que es podria calar foc a les portes del convent per torrar el toro. Grans aclamacions van celebrar aquesta infeliç agudesa, i, en efecte, es va tractar d'incendiar les portes de l'edifici, a les quals ja s'havia aconseguit calar foc foc, quan van acudir els veïns i van dissuadir la munió, que es va allunyar deixant-los en llibertat per contenir els progressos de l'incendi.

Llegir l’original en castellà

Frente á su puerta principal se hallaba la revuelta multitud, cuando se le ocurrió á uno decir que se podría pegar fuego á las puertas del convento para tostar el toro. Grandes aclamaciones celebraron esta infeliz agudeza, y, en efecto, se trató de incendiar las puertas del edificio, á las cuales se había ya conseguido prender fuego, cuando acudieron los vecinos y disuadieron á la turba, que se alejó dejándoles en libertad para contener los progresos del incendio. .

Ja a tot això havia arribat la nit; una tranquil·la i dolça nit d'estiu.

Llegir l’original en castellà

Ya á todo esto había llegado la noche; una tranquila y dulce noche de verano.

Qui, de tots els que la van presenciar, no recorda aquella lastimosa nit?

Llegir l’original en castellà

¿Quién, de cuantos la presenciaron, no recuerda aquella lastimosa noche?

Entre dos quarts de nou i les nou es van anar formant alguns grups a la plaça del Teatre i a la de la Boqueria; grups que anaven engrossint per moments i que en va intentaren dissoldre la guàrdia del Teatre i un piquet de soldats de cavalleria destacat de les Drassanes.

Llegir l’original en castellà

Entre ocho y media y nueve se fueron formando algunos grupos en la plaza del Teatro y en la de la Boquería; grupos que iban engrosando por momentos y que en vano intentaron disolver la guardia del Teatro y un piquete de soldados de caballería destacado de Atarazanas.

Aconseguien només que s'apartessin d'un punt per reunir-se en un altre, podent-se conèixer que l'opinió estava pronunciada. Fàcil va ser llavors preveure la tempesta que avançava.

Llegir l’original en castellà

Lograban sólo que se apartasen de un punto para reunirse en otro, pudiendo conocerse que la opinión estaba pronunciada. Fácil fué entonces prever la tempestad que avanzaba.

Desencadenat anava el populatxo pels carrers de la ciutat vociferant davant les portes de diversos convents; i com que el capità general i el governador de la plaça es trobaven absents, l'infatigable tinent de Rei, senyor Ayerbe, recorria tots els punts, procurant en va distreure amb les seves exhortacions el perill, que a cada instant es feia més imminent.

Llegir l’original en castellà

Desatado andaba el populacho por las calles de la ciudad vociferando ante las puertas de varios conventos; y como el capitán general y el gobernador de la plaza se hallaban ausentes, el infatigable teniente de Rey, señor Ayerbe, recorría todos los puntos, procurando en vano distraer con sus exhortaciones el peligro, que á cada instante se hacía más inminente.

Els crits de 'Morin els frares!' van començar a fer-se més freqüents. Les veus que els donaven eren cada vegada més nombroses, i cada vegada també més fosques i ombrívoles. Es va veure de sobte agitar-se entre les masses alguns braços armats, mentre que altres brandaven flamígeres torxes que il·luminaven rostres pàl·lids de fúria, d'odi i de venjança.

Llegir l’original en castellà

Los gritos de ¡Mueran los frailes! comenzaron á menudear. Las voces que los daban eran cada vez más numerosas, y cada vez también más oscuras y sombrías. Vióse de pronto agitarse entre las masas algunos brazos armados, mientras que otros blandían flamígeras teas que alumbraban rostros pálidos de furor, de odio y de venganza.

Les munions es van precipitar en torrent pels carrers, incitades per algunes dones que corrien per entre els grups com insanes fúries, solta a l'aire la cabellera despentinada, brandant en la seva contraïda dreta el punyal 44S VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Las turbas se precipitaron en torrente por las calles, incitadas por algunas mujeres que corrían por entre los grupos como insanas furias, suelta al aire la desgreñada cabellera, blandiendo en su contraída diestra el pu- 44S VÍCTOR BALAGUER

o la torxa, donant crits iracunds que eren secundats per rugits de la desenfrenada i frenètica multitud.

Llegir l’original en castellà

nal ó la tea, dando gritos iracundos que eran secundados por rugidos de la desatentada y frenética muchedumbre.

Nit infausta va ser aquella, nit de ruïna; d'incendi i de sang!

Llegir l’original en castellà

¡Noche infausta fué aquélla, noche de ruína; de incendio y de sangre!

Va cremar el primer el convent dels Carmelites descalços anomenat de Sant Josep, que s'alçava a la Rambla de la Boqueria i en el lloc que avui és plaça-mercat. En veure els amotinats les flames que amb les seves serpentejants llengües llepaven les rogenques pedres allí col·locades pel segle xvi, van semblar cobrar nou alè per seguir en la seva idea destructora. Havia pujat de punt la seva audàcia amb el seu primer triomf. Trist triomf!

Llegir l’original en castellà

Ardió el primero el convento de Carmelitas descalzos llamado de San José, que se alzaba en la Rambla de la Boquería y en el sitio que hoy es plaza-mercado. Al ver los amotinados las llamas que con sus serpenteadoras lenguas lamían las rojizas piedras allí colocadas por el siglo xvi, parecieron cobrar nuevo aliento para seguir en su idea destructora. Había subido de punto su audacia con su primer triunfo. ¡Triste triunfo!

La torxa incendiària corria pels carrers il·luminant els sinistres semblants de quants prenien part en aquella bacanal de sang.

Llegir l’original en castellà

La tea incendiaria corría por las calles iluminando los siniestros semblantes de cuantos tomaban parte en aquella bacanal de sangre.

Es va precipitar la munió pel carrer del Carme i es va aturar davant la porta del convent dels Carmelites calçats, que no va tardar a llançar a l'aire el seu fumejant plomall de flames.

Llegir l’original en castellà

Precipitóse la turba por la calle del Carmen y se detuvo ante la puerta del convento de Carmelitas calzados, que no tardó en lanzar al aire su humeante penacho de llamas.

Ja en això, una densa fumareda planava sobre el bell i grandiós edifici de Santa Caterina, que era presa del voraç incendi i que veia el seu claustre, joia de l'art gòtic, envaït per un tropell desalmat que corria cec de fúria rere fugitius i espantats religiosos.

Llegir l’original en castellà

Ya en esto, una densa humareda se cernía sobre el bello y grandioso edificio de Santa Catalina, que era presa del voraz incendio y que veía su claustro, joya del arte gótico, invadido por un desalmado tropel que corría ciego de furor tras de fugitivos y despavoridos religiosos.

Els habitants del convent de Trinitaris descalços i del d'Agustins calçats, veien també al mateix temps torbada la seva habitual soledat per l'incendi, hoste inesperat i terrible que apareixia al so de la cridòria, de l'aplaudiment i de les riallades de la multitud.

Llegir l’original en castellà

Los moradores del convento de Trinitarios descalzos y del de Agustinos calzados, veían también al mismo tiempo turbada su habitual soledad por el incendio, huésped inesperado y terrible que aparecía al son de la gritería, del aplauso y de las carcajadas de la muchedumbre.

La capital del Principat era teatre d'espantoses escenes.

Llegir l’original en castellà

La capital del Principado era teatro de espantosas escenas.

Mentre que en un costat ressonaven els cops del mar-tell que obria les reixes dels monestirs, en un altre se sentia l'estrèpit d'una volta que s'ensorrava; mentre que per un costat sonava la cridòria de la plebs anunciant la matança, per un altre els desventurats religiosos, fugint del ferro i del foc, s'escampaven en totes direccions buscant la salvació en la fuga.

Llegir l’original en castellà

Mientras que en un lado resonaban los golpes del martillo que abría las verjas de los monasterios, en otro se oía el estrépito de una bóveda que se desplomaba; mientras que por un lado sonaba el griterío de la plebe anunciando la matanza, por otro los desventurados religiosos, huyendo del hierro y del fuego, se esparcían en todas direcciones buscando la salvación en la fuga.

Lluny de minvar, l'enuig semblava avivar-se amb l'incendi dels cinc convents convertits en altres tantes ardents forges.

Llegir l’original en castellà

Lejos de menguar, el encono parecía avivarse con el incendio de los cinco conventos convertidos en otras tantas ardientes fraguas.

On era l'home que havia dit als religiosos: dormiu tranquils, que jo vetllo?

Llegir l’original en castellà

¿Dónde estaba el hombre que había dicho á los religiosos: dormid tranquilos, que yo velo?

Anava la multitud a calar foc al convent de Caputxins i al de Trinitaris calçats; però desistí en veure que les flames haurien inevitablement fet presa en les cases immediates.

Llegir l’original en castellà

Iba la multitud á prender fuego al convento de Capuchinos y al de Trinitarios calzados; pero desistió al ver que las llamas hubieran inevitablemente hecho presa en las casas inmediatas.

Tampoc fou incendiat el dels Servites, per la veu que es va córrer que el cos d'artilleria tenia molt immediat el seu magatzem de pertrets.

Llegir l’original en castellà

Tampoco fué incendiado el de los Servitas, por la voz que cundió de que el cuerpo de artillería tenía muy inmediato su almacén de pertrechos.

A les repetides instàncies i súpliques dels veïns, es va deure també que fos respectat el de la Mercè. Els incendiaris van passar de llarg, sense que els edificis rebessin més insult que el d'algunes pedres llançades a les seves portes i finestres.

Llegir l’original en castellà

A las repetidas instancias y súplicas de los vecinos, se debió también el que fuese respetado el de la Merced. Los incendiarios pasaron de largo, sin que los edificios recibieran más insulto que el de algunas piedras arrojadas á sus puertas y ventanas.

— Al Seminari! — havia cridat una veu ronca i ombrívola.

Llegir l’original en castellà

— ¡Al Seminario! — había gritado una voz ronca y sombría.

— Al Seminari! — va repetir la turba.

Llegir l’original en castellà

— ¡Al Seminario! — repitió la turba.

I tots es van llançar en tropell.

Llegir l’original en castellà

Y todos se lanzaron en tropel.

Era el Seminari un majestuós edifici encara no acabat i que s'elevava en un extrem de la ciutat, on després es va habilitar la presó de l'Estat. Servia de morada als sacerdots seculars de la congregació de la missió.

Llegir l’original en castellà

Era el Seminario un majestuoso edificio todavía no terminado y que se elevaba en un extremo de la ciudad, donde luego se habilitó la cárcel del Estado. Servía de morada á los sacerdotes seculares de la congregación de la misión.

Donant crits desembocava la desordenada plebs pel carrer on s'alçava el convent, quan els primers que van avançar per consumar la seva obra de destruc-

Llegir l’original en castellà

Dando gritos desembocaba la desordenada plebe por la calle donde se alzaba el convento, cuando los primeros que avanzaron para consumar su obra de destruc-

TOM XXI 29 ció, van caure morts o ferits a la inesperada descàrrega de diversos trets de fusell.

Llegir l’original en castellà

TOMO XXI 29 ción, cayeron muertos ó heridos á la inesperada descarga de varios tiros de fusil.

Davant aquell inopinat accident, la turba, la marxa de la qual fins aleshores ningú no havia detingut, va alçar amb sorpresa el cap, i va veure

Llegir l’original en castellà

Ante aquel inopinado accidente, la turba, cuya marcha hasta entonces nadie había detenido, levantó con asombro la cabeza, y vio

Va veure les finestres del Seminari coronades de religiosos que, fusell en mà, esperaven l'atac.

Llegir l’original en castellà

Vio las ventanas del Seminario coronadas de religiosos que, fusil en mano, aguardaban el ataque.

El Seminari va ser respectat. Tots van girar l'esquena.

Llegir l’original en castellà

El Seminario fué respetado. Todos volvieron las espaldas.

Ben diferent escena tenia al mateix temps lloc al convent d'Agustins calçats. Em va tocar presenciar la part més tràgica des de la galeria de la meva casa, i amb tot l'horror que em va inspirar la referiré.

Llegir l’original en castellà

Bien distinta escena tenía al mismo tiempo lugar en el convento de Agustinos calzados. Tocóme presenciar la parte más trágica desde la galería de mi casa, y con todo el horror que me inspiró voy á referirla.

Cal dir primer que el convent de Sant Agustí ocupava una vasta extensió de terreny entre el carrer de Sant Pau i el de l'Hospital, on tenia la seva façana.

Llegir l’original en castellà

Es preciso decir primero que el convento de San Agustín ocupaba una vasta extensión de terreno entre la calle de San Pablo y la del Hospital, en donde tenía su fachada.

Als clamors del populatxo que rugia davant les seves portes incendiades, els infeliços frares, espantats i aterrats, van decidir apel·lar a la fuga; fuga difícil i perillosa atesa la situació de l'edifici, envoltat tot ell de cases els veïns de les quals podien ser addictes al moviment.

Llegir l’original en castellà

A los clamores del populacho que rugía ante sus puertas incendiadas, los infelices frailes, despavoridos y asustados, decidieron apelar á la fuga; fuga difícil y peligrosa atendida la situación del edificio, cercado todo él de casas cuyos vecinos podían ser adictos al movimiento.

Es van reunir tots els religiosos al refectori per deliberar, i es van exposar de pressa i atropelladament alguns parers. La cosa urgia; s'oïen els crits i es sentia la calor de les flames.

Llegir l’original en castellà

Reuniéronse todos los religiosos en el refectorio para deliberar, y expusiéronse de prisa y atropelladamente algunos pareceres. La cosa urgía; oíanse los gritos y sentíase el calor de las llamas.

De sobte van sonar terribles cops que van despertar tots els ecos del convent. Era que alguns homes del poble tiraven a terra una porta lateral, amb objecte de penetrar a l'edifici i assassinar els seus habitants.

Llegir l’original en castellà

De pronto sonaron terribles golpes que fueron á despertar todos los ecos del convento. Era que algunos hombres del pueblo echaban abajo una puerta lateral, con objeto de penetrar en el edificio y asesinar á sus moradores.

Els frares aleshores, sobrecollits de terror, es van desbandar pel convent, buscant manera de fugir o amagar-se.

Llegir l’original en castellà

Los frailes entonces, sobrecogidos de terror, se desbandaron por el convento, buscando manera de huir ó esconderse.

Un grup es va refugiar a la biblioteca. Les finestres d'aquesta queien a un pati, a l'altre costat del qual s'elevava una casa particular. Una de les finestres de la biblioteca estava davant d'una altra que donava llum a l'escala de la casa del costat.

Llegir l’original en castellà

Un grupo se refugió en la biblioteca. Las ventanas de ésta caían á un patio, al otro lado del cual se elevaba una casa particular. Una de las ventanas de la biblioteca estaba frente á otra que daba luz á la escalera de la casa contigua.

Amb la ràpida lucidesa de pensament que en situacions apurades ocorre, un religiós va creure trobar en allò un mitjà de salvació, i ho va proposar als seus companys.

Llegir l’original en castellà

Con la rápida lucidez de pensamiento que en situaciones apuradas ocurre, un religioso creyó hallar en aquello un medio de salvación, y se lo propuso á sus compañeros.

Es tractava de posar una biga, un pal, una taula entre les dues finestres, i passar així del convent a l'escala de la casa.

Llegir l’original en castellà

Tratábase de poner una viga, un madero, una tabla entre las dos ventanas, y pasar así del convento á la escalera de la casa.

Aventurat era el mitjà, però l'ocasió no permetia el dubte.

Llegir l’original en castellà

Aventurado era el medio, pero la ocasión no permitía Ja duda.

Un rere l'altre, divuit frares, genets sobre el pal, van travessar el pati a una alçada immensa del terra, passant amb ajut d'una fràgil taula per sobre d'un veritable abisme.

Llegir l’original en castellà

Uno tras otro, diez y ocho frailes, jinetes sobre el madero, atravesaron el patio á una altura inmensa del suelo, pasando con auxilio de una frágil tabla por encima de un verdadero abismo.

Van arribar d'aquesta manera a l'escala; però, i allà? què fer? on fugir? on refugiar-se?

Llegir l’original en castellà

Llegaron de este modo a la escalera; pero, ¿y allí? ¿qué hacer? ¿dónde huir? ¿dónde refugiarse?

Un veí de la casa, a qui havia semblat sentir rumor i veus confuses, va obrir la porta de la seva habitació per assegurar-se. Jutgeu del seu espant en veure divuit frares que van caure als seus peus, pàl·lids, espantats, creuant les mans. Res no li van dir, però tot ho va comprendre.

Llegir l’original en castellà

Un vecino de la casa, á quien había parecido oir rumor y voces confusas, abrió la puerta de su habitación para cerciorarse. Juzgúese de su asombro al ver á diez y ocho frailes que cayeron á sus pies, pálidos, despavoridos, cruzando las manos. Nada le dijeron, pero todo lo comprendió.

Era un home honrat. Els va fer pujar al terrat en silenci, i els va obrir la porta d'unes golfes, on tots es van precipitar beneint el seu salvador.

Llegir l’original en castellà

Era un hombre honrado. Hízoles subir á la azotea en silencio, y les abrió la puerta de un desván, donde todos se precipitaron bendiciendo á su salvador.

Allà van passar la nit aquells infeliços en mortal angoixa, en terrible congoixa, esperant a cada instant veure aparèixer els seus assassins.

Llegir l’original en castellà

Allí pasaron la noche aquellos infelices en mortal angustia, en terrible congoja, esperando á cada instante ver aparecer á sus asesinos.

Afortunadament no va ser així, i van poder salvar-se l'endemà.

Llegir l’original en castellà

Afortunadamente no fué así, y pudieron salvarse al siguiente día.

Mentrestant, aquells dels seus companys que ha-havien buscat la salvació per un altre costat, es veien en més imminent perill i alguns acabaven de manera tràgica.

Llegir l’original en castellà

En el ínterin, aquéllos de sus compañeros que habían buscado la salvación por otro lado, se veían en más inminente peligro y terminaban algunos de manera trágica.

A l'esquena del convent corria un carreró reservat per a ús de les dependències, i un mur separava aquest carreró dels jardins i horts de les cases immediates, en una de les quals vivia jo, nen de deu anys, amb la meva pobra mare, vídua, i dues criades.

Llegir l’original en castellà

A espaldas del convento corría una calleja reservada para uso de las dependencias, y un muro separaba esta calleja de los jardines y huertos de las casas inmediatas, en una de las cuales vivía yo, niño de diez años, con mi pobre madre, viuda, y dos criadas.

Amagat darrere un balcó de la galeria, i amb la meva curiositat de nen, vaig poder presenciar part de l'escena que referiré, mentre la meva pobra mare i les criades resaven, plenes de neguit, en una sala contigua.

Llegir l’original en castellà

Escondido tras un balcón de la galería, y con mi curiosidad de niño, pude presenciar parte de la escena que voy á referir, mientras mi pobre madre y las criadas rezaban, llenas de zozobra, en una sala contigua.

En abandonar els religiosos el refectori en completa fuga, alguns van intentar fugir pel carreró, refugiant-se al veïnat; però com que l'incendi, ja viu, els impedia travessar el claustre per assolir el carreró, van decidir baixar-hi des d'una de les finestres del primer pis, amb ajut d'una corda.

Llegir l’original en castellà

Al abandonar los religiosos el refectorio en completa fuga, algunos intentaron huir por la calleja, refugiándose en la vecindad; pero como el incendio, ya vivo, les impedía atravesar el claustro para alcanzar la callejuela, decidieron bajar á ella desde una de las ventanas del primer piso, con auxilio de una cuerda.

Ho van fer així, en efecte. Un rere l'altre, set o vuit frares van anar despenjant-se enmig del silenci més gran, només torbat pels crits de la multitud, que pugnava per entrar al convent, ja presa de les flames. La nit era clara, i jo distingia perfectament, distingeixo encara avui, com aquells tristos frares s'anaven penjant de la corda, deixant-se lliscar per ella a poc a poc.

Llegir l’original en castellà

Hiciéronlo así, en efecto. Uno tras otro, siete ú ocho frailes fueron descolgándose en medio del mayor silencio, sólo turbado por los alaridos de la muchedumbre, que pugnaba por entrar en el convento, presa ya de las llamas. La noche estaba clara, y yo distinguía perfectamente, distingo aún hoy, cómo aquellos tristes frailes se iban colgando de la cuerda, dejándose deslizar por ella poco á poco.

La porta lateral que a cops de destral estaven enderrocant els incendiaris, va acabar per caure als seus repetits cops, i un grup d'homes amb armes va envair el convent.

Llegir l’original en castellà

La puerta lateral que á hachazos estaban derribando los incendiarios, acabó por caer á sus repetidos golpes, y un grupo de hombres con armas invadió el convento.

Els infeliços monjos, que sentien a prop els passos i veus dels seus assassins, s'afanyaven a fugir. La corda tallava les mans dels religiosos i estava plena de sang.

Llegir l’original en castellà

Los infelices monjes, que oían cerca los pasos y voces de sus asesinos, se daban prisa á huir. La cuerda cortaba las manos de los religiosos y estaba llena de sangre.

Mentre que el darrer frare baixava, la corda es va trencar. El trist, caient des de bastant altura, es va dislocar un braç. No obstant, ni un ai! va sortir dels seus llavis.

Llegir l’original en castellà

Mientras que el último fraile bajaba, la cuerda se rompió. El triste, cayendo desde bastante altura, se dislocó un brazo. No obstante, ni un ¡ay! salió de sus labios.

Van sonar precisament en aquell moment repetits cops de picaporta i forts crits.

Llegir l’original en castellà

Sonaron precisamente en aquel momento repetidos aldabazos y fuertes gritos.

Eren els incendiaris que, tement que els religiosos s'escapessin, trucaven a les cases contigües per impedir-ho.

Llegir l’original en castellà

Eran los incendiarios que, temiendo que los religiosos se escaparan, llamaban á las casas contiguas para impedirlo.

Els frares que es trobaven al carreró reunits en grup al costat del seu company ferit, es van desbandar en totes direccions a la proximitat d'aquell nou perill.

Llegir l’original en castellà

Los frailes que se hallaban en la calleja reunidos en grupo junto á su compañero herido, se desbandaron en todas direcciones á la proximidad de aquel nuevo peligro.

Només un llec es va quedar al costat del caigut, i el va ajudar a posar-se dret i també a saltar una tàpia per arribar a un hort públic, anomenat de Morlà per ser aquest el nom del seu amo.

Llegir l’original en castellà

Sólo un lego se quedó junto al caído, y ayudóle á ponerse en pie y también á saltar una tapia para llegar á un huerto público, llamado de Morlá por ser éste el nombre de su dueño.

En el moment en què els dos fugitius acabaven de saltar la tàpia, la porta de l'hort s'obria per a donar pas a diversos homes armats que anaven a apostar-se allí amb l'objectiu d'impedir la fuga dels frares.

Llegir l’original en castellà

En el momento en que los dos fugitivos acababan de saltar la tapia, la puerta del huerto se abría para dar paso á varios hombres armados que iban á apostarse allí con objeto de impedir la fuga de los frailes.

Els infeliços es van veure perduts.

Llegir l’original en castellà

Los infelices se vieron perdidos.

— Fuig, fuig i abandona'm, — va dir el ferit al llec.

Llegir l’original en castellà

— Huye, huye y abandóname, — dijo el herido al lego.

— Silenci! — contestà aquest.

Llegir l’original en castellà

— ¡Silencio! — contestó éste.

Es trobaven al costat d'una mena de cobert, sota el qual hi havia un vast safareig públic. El llec va fer arraulir el ferit al costat d'un dels bancs que sostenien el cobert; li va encarregar que reprimís els seus dolors, que suspengués fins i tot l'alè, i de seguida d'haver deixat allà el frare, no veient cap altre lloc on ocultar-se al seu torn, i creient sens dubte que l'entrada dels homes a l'hort seria momentània, es va submergir amb tota la cautela possible a l'aigua de l'aljub, traient només el cap, que va procurar emparar darrere d'un cistell allà abandonat i flotant. Tot i que la nit era bastant clara, va creure poder ocultar-se a les mirades.

Llegir l’original en castellà

Hallábanse junto á una especie de cobertizo, bajo el cual había un vasto lavadero público. El lego hizo acurrucar al herido junto á uno de los poyos que sostenían el cobertizo; encargóle que reprimiese sus dolores, que suspendiese hasta el aliento, y en seguida de haber de • jado allí al fraile, no viendo otro sitio donde ocultarse á su vez, y creyendo sin duda que la entrada de los hombres en el huerto sería momentánea, se sumergió con todo el tiento posible en el agua del algibe, sacando sólo su cabeza, que procuró amparar tras de un cesto allí abandonado y flotante. A pesar de que la noche era bastante clara, creyó poder ocultarse á las miradas.

Per molta cura que posés, algun soroll degué sentir-se, tanmateix, ja que un dels nouvinguts va girar el cap.

Llegir l’original en castellà

Por mucho cuidado que pusiera, algún ruido debió oirse, sin embargo, pues que uno de los recién llegados volvió la cabeza.

— Hola! — va dir, — sembla que en aquell safareig hi ha granotes.

Llegir l’original en castellà

— ¡Hola! — dijo, — parece que en aquel lavadero hay ranas.

— Per què ho dius? — va preguntar un altre.

Llegir l’original en castellà

— ¿Por qué lo dices? — preguntó otro.

— No ho sé; però se m'ha figurat sentir un soroll, i juraria que hi ha granotes i granotes amb hàbit, que és més.

Llegir l’original en castellà

— No sé; pero se me ha figurado oir un ruido, y juraría que hay ranas y ranas con hábito, que es más.

— Estarem a l'aguait.

Llegir l’original en castellà

— Estaremos á la mira.

— Amb el fusell preparat.

Llegir l’original en castellà

— Con el fusil preparado.

I, en efecte, va preparar l'arma homicida.

Llegir l’original en castellà

Y, en efecto, preparó el arma homicida.

Al cap d'uns instants va sonar el tret.

Llegir l’original en castellà

Al cabo de unos instantes sonó el tiro.

— Què és això? — van preguntar els seus companys.

Llegir l’original en castellà

— ¿Qué es eso? — preguntaron sus compañeros.

— Ja ho deia jo. He vist treure un cap.

Llegir l’original en castellà

— Bien decía yo. He visto asomar una cabeza.

— Anem a registrar l'aljub, — van dir alguns.

Llegir l’original en castellà

— Vamos á registrar el algibe, — dijeron algunos.

— No. Serà més entretingut. Prepareu les vostres armes; fixeu-vos en aquell cistell, el veieu? que apareix surant, i si es mou alguna cosa al costat, dispararem alhora.

Llegir l’original en castellà

— No. Será más entretenido. Preparad vuestras armas; fijaos en aquel cesto ¿veis? que aparece sobrenadando, y si se mueve algo junto á él, dispararemos á un tiempo.

Tots van preparar les seves armes i van fixar les seves àvides mirades en el safareig i en el punt indicat.

Llegir l’original en castellà

Todos prepararon sus armas y fijaron sus ávidas miradas en el lavadero y en el punto indicado.

Hi va haver un moment en què només va regnar un silenci sepulcral, silenci de mort.

Llegir l’original en castellà

Hubo un rato en que sólo reinó un silencio sepulcral, silencio de muerte.

El llec, la posició del qual era violenta, devia moure el cap que tenia gairebé submergit en l'aigua.

Llegir l’original en castellà

El lego, cuya posición era violenta, debió mover la cabeza que tenía casi sumergida en el agua.

Tres o quatre trets van sonar alhora; es va sentir un gemec, l'aigua es va agitar, i una exclamació de triomf va sortir dels llavis dels assassins.

Llegir l’original en castellà

Tres ó cuatro tiros sonaron á un tiempo; oyóse un gemido, el agua se agitó, y una exclamación de triunfo salió de labios de los asesinos.

— Hem donat en el blanc, — va cridar un.

Llegir l’original en castellà

— Dimos en el blanco, — gritó uno.

— Ja en té prou, — va dir un altre.

Llegir l’original en castellà

— Ya tiene su cuenta, — dijo otro.

En efecte, els bàrbars havien assassinat el pobre llec.

Llegir l’original en castellà

En efecto, los bárbaros habían asesinado al pobre lego.

— Què faràs allà? — va exclamar un veient un altre que pas a pas, com un rèptil, s'anava apropant al safareig, introduint-se sota el cobert.

Llegir l’original en castellà

— ¿Qué vas á hacer ahí? — exclamó uno viendo á otro que paso á paso, como un reptil, se iba acercando al lavadero, introduciéndose bajo el cobertizo.

— M'ha semblat que alguna cosa es remenia per aquí amb els nostres trets,— va contestar un interpel·lat.

Llegir l’original en castellà

— Me ha parecido que algo se removía por aquí á nuestros tiros,— contestó un interpelado.

Tinc bon olfacte, i apostaria el meu cap que ronda per aquí algun altre frare.

Llegir l’original en castellà

Tengo buen olfato, y apostaría mi cabeza á que anda por ahí algún otro fraile.

Se li van reunir els seus camarades, van registrar junts, i no van trigar a trobar el pobre agustí ferit, que, en veure's descobert, va fer un esforç per posar-se de genolls. Ja que no podia evitar els assassins, va voler almenys que el trobessin de genolls i resant.

Llegir l’original en castellà

Reuniéronsele sus camaradas, registraron juntos, y no tardaron en hallar al pobre agustino herido, que, al verse descubierto, hizo un esfuerzo para ponerse de rodillas. Ya que no podía evitar á los asesinos, quiso al menos que le hallasen de hinojos y rezando.

— Ja el tinc, — va cridar el primer que s'havia avançat, agafant el frare pel coll.

Llegir l’original en castellà

— Ya le tengo, — gritó el primero que se había adelantado, cogiendo al fraile por el cuello.

Diferents veus van sonar aleshores.

Llegir l’original en castellà

Diferentes voces sonaron entonces.

— Fereix-lo!

Llegir l’original en castellà

— ¡Hiérele!

— Mata'l!

Llegir l’original en castellà

— ¡Mátale!

— Llancem aquest pocavergonya a l'aigua!

Llegir l’original en castellà

— ¡Arrojemos á ese pillo al agua!

— Cremem-lo viu!

Llegir l’original en castellà

— ¡Quemémosle vivo!

— No, millor és afusellar-lo!

Llegir l’original en castellà

— ¡No, mejor es fusilarle!

— Que ens digui primer on són els fanàtics companys seus.

Llegir l’original en castellà

— Que nos diga primero dónde están los fanáticos sus compañeros.

— Digues, frare! on s'han amagat els altres?

Llegir l’original en castellà

— ¡Di, fraile! ¿dónde se han ocultado los demás?

El desgraciat no va contestar. De genolls entre aquell grup d'homes frenètics, el religiós, pàl·lid, però serè, continuava resant en veu baixa.

Llegir l’original en castellà

El desventurado no contestó. De rodillas entre aquel grupo de hombres frenéticos, el religioso, pálido, pero sereno, continuaba rezando en voz baja.

— No vols parlar, frare? — va preguntar un.

Llegir l’original en castellà

— ¿No quieres hablar, fraile? — preguntó uno.

Tampoc va contestar l'agustí.

Llegir l’original en castellà

Tampoco contestó el agustino.

Llavors un d'aquells infames, infames davant del cel i davant de la terra, es va avançar i li va donar amb la culata del fusell un terrible cop al cap.

Llegir l’original en castellà

Entonces uno de aquellos infames, infames ante el cielo y ante la tierra, se adelantó y le dio con la culata del fusil un terrible golpe en la cabeza.

— Jesús, Déu meu! — va murmurar el religiós caient a terra.

Llegir l’original en castellà

— ¡ Jesús, Dios mío! — murmuró el religioso cayendo al suelo.

— Ah! No vols parlar, pocavergonya? — va cridar un altre d'aquells malvats amb veu ronca. — Doncs jo t'he de fer parlar, mal que et pesi. On són els altres, digues?

Llegir l’original en castellà

— ¡Ah! ¿No quieres hablar, bribón? — gritó otro de aquellos malvados con voz ronca. — Pues yo he de hacerte hablar, mal que te pese. ¿Dónde están los otros, di?

I li va donar una baionetada al ventre, acompanyant la seva acció amb una blasfèmia.

Llegir l’original en castellà

Y le dio un bayonetazo en el vientre, acompañando su acción con una blasfemia.

— Jesús, Déu meu!— repetí el trist dirigint els ulls al cel amb resignació sublim. — Jesús, Déu meu! — va murmurar de nou, ja amb veu apagada, en sentir la punta d'un sabre que li esquinçava les carns.

Llegir l’original en castellà

— ¡Jesús, Dios mío!— repitió el triste dirigiendo los ojos al cielo con resignación sublime. — ¡Jesús, Dios mío! — murmuró de nuevo, ya con voz apagada, al sentir la punta de un sable que rasgaba sus carnes.

I ja no va tornar a obrir els llavis.

Llegir l’original en castellà

Y ya no volvió á abrir sus labios.

Llavors aquella miserable gent, llançada ja per tan fatals camins equivocats, es va acarnissar amb la víctima que expirant veia als seus peus.

Llegir l’original en castellà

Entonces aquella miserable gente, lanzada ya por tan fatales descaminos, se cebó en la víctima que espirando veía á sus pies.

Altres episodis van tenir lloc durant aquella nit.

Llegir l’original en castellà

Otros episodios tuvieron lugar durante aquella noche.

A Santa Caterina, pres el convent per les flames, els pobres religiosos, atordits i fugint de la matança amb què els amenaçaven els crits furiosos que partien del claustre, on les turbes havien aconseguit penetrar, es van llançar tots junts per un corredor buscant la sortida d'un hort a l'esquena de la seva morada.

Llegir l’original en castellà

En Santa Catalina, presa ya el convento de las llamas, los pobres religiosos, aturdidos y huyendo de la matanza con que les amenazaban los gritos furiosos que partían del claustro, donde las turbas habían logrado penetrar, se lanzaron todos juntos por un corredor buscando la salida de un huerto á espaldas de su morada.

Només un, prenent direcció contrària, es disposava a baixar per l'escala del claustre.

Llegir l’original en castellà

Sólo uno, tomando dirección contraria, se disponía á bajar por la escalera del claustro.

— On aneu, pare? — li van cridar els altres. — Per allà us perdeu.

Llegir l’original en castellà

— ¿Dónde vais, padre? — le gritaron los demás. — Por ahí os perdéis.

— No; per aquí em salvo, — va dir el religiós seguint el seu camí.

Llegir l’original en castellà

— No; por aquí me salvo, — dijo el religioso siguiendo su camino.

I va seguir endavant, mentre els seus germans es donaven a la fuga.

Llegir l’original en castellà

Y siguió adelante, mientras sus hermanos se daban á la fuga.

Es va dirigir tranquil·lament a l'església, però en entrar el va enlluernar el viu resplendor de l'incendi. Part del temple era una foguera.

Llegir l’original en castellà

Dirigióse tranquilamente á la iglesia, pero al entrar le deslumhró el vivo resplandor del incendio. Parte del templo era una hoguera.

El digne sacerdot que voluntari s'oferia al sacrifici, va arribar al peu d'un altar, on es va prosternar, oblidant-se de tot per no pensar més que en Déu, a qui fervent pregava pels seus germans, per ell, pels sacrílegs mateixos que gosaven profanar la santa morada.

Llegir l’original en castellà

El digno sacerdote que voluntario se ofrecía al sacrificio, llegó al pie de un altar, donde se prosternó, olvidándose de todo para no pensar más que en Dios, al que ferviente rogaba por sus hermanos, por él, por los sacrilegos mismos que osaban profanar la santa morada.

Estava orant, quan una horda indisciplinada va envair el temple donant crits i fent ressonar amb impies blasfèmies aquelles voltes, en què tantes vegades havien repercutit els cants religiosos, banyades per les onades-de l'encens que fins a elles arribava brollant dels altars.

Llegir l’original en castellà

Orando se hallaba, cuando una indisciplinada horda invadió el templo dando alaridos y haciendo resonar con impías blasfemias aquellas bóvedas, en que tantas veces repercutieran los cantos religiosos, bañadas por las oleadas del incienso que hasta ellas llegaba brotando de los altares.

Es va girar el religiós en sentir a prop la turba, i redreçant-se davant d'ella tan alt com era i alçant mans i braços al cel, com si anés a fulminar un anatema,

Llegir l’original en castellà

Volvióse el religioso al sentir cerca la turba, é irguiéndose ante ella cuan alto era y alzando manos y brazos al cielo, como si fuera á fulminar un anatema,

— On aneu, assassins? — exclamà. — On dirigiu els passos, incendiaris? Aquí hi ha Déu! Abaixeu les armes! Abaixeu les torxes! Enrere els sacrílegs!

Llegir l’original en castellà

— ¿Dónde vais, asesinos? — exclamó. — ¿Dónde dirigís los pasos, incendiarios? ¡Aquí está Dios! ¡Abajo las armas! ¡Abajo las teas! ¡Atrás los sacrilegos!

Sublim d'expressió i admirable d'heroisme estava el sacerdot.

Llegir l’original en castellà

Sublime de expresión y admirable de heroísmo estaba el sacerdote.

Mereixia haver-se salvat.

Llegir l’original en castellà

Merecía haberse salvado.

La multitud va passar per damunt del seu cadàver seguint la seva obra de destrucció.

Llegir l’original en castellà

La multitud pasó por encima de su cadáver siguiendo su obra de destrucción.

L'escena era molt diferent al convent de Franciscans, situat, com sabem, en l'avui anomenada plaça de Medinaceli, contigu a la muralla del mar.

Llegir l’original en castellà

La escena era muy distinta en el convento de Franciscanos, situado, como sabemos, en la hoy llamada plaza de Medinaceli, contiguo á la muralla del mar.

En arribar a oïdes dels franciscans els primers udols populars, en veure els primers resplendors de l'incendi que cremava les seves portes, els frares, que anaven a entrar al refectori per ser l'hora del sopar, es van arremolinar en tropell al costat del superior, pàl·lids, cadavèrics de terror i por.

Llegir l’original en castellà

Al llegar á oídos de los franciscanos los primeros alaridos populares, al ver los primeros resplandores del incendio que abrasaba sus puertas, los frailes, que iban á entrar en el refectorio por ser la hora de la cena, arremolináronse en tropel junto al superior, pálidos, cadavéricos de terror y miedo.

— No temeu — va dir el superior a la comunitat. — Ordre! Seguiu-me, i, sobretot, silenci!

Llegir l’original en castellà

— No temáis — dijo el superior á la comunidad. — ¡Orden! ¡Seguidme, y, sobre todo, silencio!

Tots van abaixar el cap i ningú no va obrir els llavis.

Llegir l’original en castellà

Todos bajaron la cabeza y nadie desplegó los labios.

El superior va començar a caminar, seguint-lo la comunitat en filera, muda, silenciosa, com si fos una processó de fantasmes.

Llegir l’original en castellà

El superior comenzó á andar, siguiéndole la comunidad en hilera, muda, silenciosa, como si fuese una procesión de fantasmas.

Van travessar el corredor, el pati, el claustre, diversos departaments.

Llegir l’original en castellà

Atravesaron el corredor, el patio, el claustro, varios departamentos.

Van arribar a un lloc ombrívol, espècie de subterrani, i el superior va manar desembarassar l'entrada d'una cova. Un camí fosc, misteriós, estrany, es va presentar als ulls de la comunitat sorpresa.

Llegir l’original en castellà

Llegaron á un lugar sombrío, especie de subterráneo, y el superior mandó desembarazar la entrada de una cueva. Un camino oscuro, misterioso, extraño, se presentó á los ojos de la comunidad sorprendida.

El pare guardià va ser el primer a penetrar-hi.

Llegir l’original en castellà

El padre guardián fué el primero en penetrar por él.

Tots el van seguir.

Llegir l’original en castellà

Todos le siguieron.

Era una antiga claveguera romana, de gran capacitat. Per ella podia caminar un home sense inclinar-se, i conduïa per sota de la muralla, a la qual ja s'ha dit que estava enganxat el convent, fins a les roques que s'alcen a les ribes del mar.

Llegir l’original en castellà

Era una antigua cloaca romana, de gran capacidad. Por ella podía marchar un hombre sin inclinarse, y conducía por debajo de la muralla, á la cual ya se ha dicho que estaba pegado el convento, hasta las rocas que se alzan á orillas del mar.

Van caminar una estona entre tenebres, però no van tardar a sortir a l'aire lliure, a la dolça i tènue claredat dels estels.

Llegir l’original en castellà

Caminaron un rato por entre tinieblas, pero no hubieron de tardar en salir al aire libre, á la dulce y tenue claridad de las estrellas.

En deixar la claveguera es van trobar a les roques. Les tranquil·les aigües del mar en bonança arribaven a besar els seus peus, gemegant amb melancòlic arrull com si ploressin el seu infortuni. De tant en tant l'aire portava a les seves orelles els clamors del populatxo que recorria els carrers de la capital.

Llegir l’original en castellà

Al dejar la cloaca se encontraron en las rocas. Las tranquilas aguas del mar en bonanza llegaban á besar sus pies, gimiendo con melancólico arrullo como si llorasen su infortunio. De vez en cuando el aire llevaba á sus oídos los clamores del populacho que recorría las calles de la capital.

Els religiosos van lliscar al llarg de la muralla, i a la seva ombra van seguir el seu camí entre roques i en direcció al fort de les Drassanes, que es destacava no lluny avançant al mar la punta del seu baluard com la proa d'un monstruós vaixell.

Llegir l’original en castellà

Los religiosos se deslizaron á lo largo de la muralla, y á su sombra siguieron su camino por entre rocas y en dirección al fuerte de Atarazanas, que se destacaba no lejos avanzando en el mar la punta de su baluarte como la proa de un monstruoso buque.

El centinella de la muralla es va sorprendre en veure aquella filera d'ombres o fantasmes que s'acostava.

Llegir l’original en castellà

El centinela de la muralla se sorprendió al ver aquella hilera de sombras ó fantasmas que se acercaba.

Es va inclinar sobre el mur i va cridar:

Llegir l’original en castellà

Inclinóse sobre el muro y gritó:

— Qui va?

Llegir l’original en castellà

— ¿Quién vive?

— Els frares de Sant Francesc, — va contestar el superior amb veu feble.

Llegir l’original en castellà

— Los frailes de San Francisco, — contestó el superior con voz débil.

El centinella va cridar el caporal de guàrdia, a qui no va sorprendre menys veure aquell grup misteriós a la vora del mar i al peu de la muralla.

Llegir l’original en castellà

El centinela llamó al cabo de guardia, á quien no sorprendió menos ver aquel grupo misterioso á orillas del mar y al pie de la muralla.

— Diuen que són els frares de Sant Francesc, — va exclamar el centinella.

Llegir l’original en castellà

— Dicen que son los frailes de San Francisco, — exclamó el centinela.

— Però d'on dimonis vénen? — va preguntar el caporal.

Llegir l’original en castellà

— Pero ¿de dónde diablos vienen? — preguntó el cabo.

— Passeu avís al governador — digué en això des de ba-ix el pare guardià, — i demaneu-li que ens faci acostar escales perquè hi pugem.

Llegir l’original en castellà

— Pasad aviso al gobernador — dijo en esto desde abajo el padre guardián, — y pedidle que nos haga arrimar escalas para que subamos.

El caporal va anar, en efecte, a donar coneixement del que ocorria al governador, qui va acudir tot seguit a la muralla, mogut per l'estranyesa del cas. Reconeguts els frares, que semblaven sortir del mar, ja que un altre camí no conduïa al fort per aquell costat, va manar el governador de les Drassanes acostar escales al mur, i els franciscans van pujar a la fortalesa, on tot va ser explicat i on van trobar refugi i protecció.

Llegir l’original en castellà

El cabo fué, en efecto, á dar conocimiento de lo que ocurría al gobernador, quien acudió en seguida á la muralla, movido por la extrañeza del caso. Reconocidos los frailes, que parecían salir del mar, pues otro camino no conducía al fuerte por aquel lado, mandó el gobernador de Atarazanas arrimar escalas al muro, y los franciscanos subieron á la fortaleza, donde todo fué explicado y donde encontraron refugio y protección.

Tota la nit van prosseguir les turbes recorrent els carrers de Barcelona sense que cap autoritat posés fre als seus desordres, penetrant en els claustres i habitacions dels convents assaltats, a la llum de l'incendi, mentre cruixien les bigues, mentre es desplomaven les voltes, mentre que columnes de fum es llançaven als aires.

Llegir l’original en castellà

Toda la noche prosiguieron las turbas recorriendo las calles de Barcelona sin que autoridad alguna pusiera coto á sus desmanes, penetrando en los claustros y habitaciones de los conventos asaltados, á la luz del incendio, mientras crujían las vigas, mientras se desplomaban las bóvedas, mientras que columnas de humo se lanzaban á los aires.

No hi va haver més víctimes que de deu o dotze religiosos, i prou van ser per desgràcia: es va aconseguir salvar els altres amb la generosa acollida que se'ls va poder donar a les cases on es van emparar, i els veïns de les quals van saber afrontar la ira del poble per posar-los en seguretat.

Llegir l’original en castellà

No hubo más víctimas que de diez ó doce religiosos, y hartas fueron por desgracia: se consiguió salvar á los demás con la generosa acogida que pudo dárseles en las casas de que se ampararon, y cuyos vecinos supieron arrostrar la ira del pueblo para ponerles en seguridad.

Molts van ser els habitants de Barcelona, cal dir-ho en el seu obsequi, que van rivalitzar aquella nit en generositat i noblesa i van donar als infeliços fugitius una hospitalitat que podia costar ben cara certament als seus afavoridors.

Llegir l’original en castellà

Muchos fueron los habitantes de Barcelona, es preciso decirlo en su obsequio, que rivalizaron aquella noche en generosidad é hidalguía y dieron á los infortunados fugitivos una hospitalidad que podía costar bien cara ciertamente á sus favorecedores.

Just és consignar així mateix, la rectitud i la imparcialitat ho exigeixen, que no animava de cap manera els incendiaris l'esperança del pillatge, perquè gairebé tot el que no va ser devorat per les flames es va trobar intacte en els temples i en les cel·les.

Llegir l’original en castellà

Justo es consignar asimismo, la rectitud y la imparcialidad lo exigen, que no animaba en manera alguna á los incendiarios la esperanza del pillaje, porque casi todo lo que no fué devorado por las llamas se encontró intacto en los templos y en las celdas.

D'altra banda, cap convent de monges va patir el menor atac; cap clergue va rebre un insult; ni tampoc cap d'aquelles lletges malifetes, que ordinàriamentacompanyen a semblants commocions nocturnes, va tenir lloc aquella nit; ans al contrari, moltes cases van romandre obertes, sense que ningú recelés ni temés els insults ni el saqueig.

Llegir l’original en castellà

Por lo demás, ningún convento de monjas sufrió el menor ataque; ningún clérigo recibió un insulto; ni tampoco ninguna de esas feas maldades, que ordinariamente acompañan á semejantes conmociones nocturnas, tuvo lugar aquella noche; antes, por el contrario, muchas casas permanecieron abiertas, sin que nadie recelara ni temiera los insultos ni el saqueo.

I ben cert que tot ho haguessin pogut, ja que Barcelona va estar, durant tota la nit, a completa mercè de les turbes, que lliures i sense cap obstacle recorrien els carrers.

Llegir l’original en castellà

Y á f e que todo lo hubieran podido, pues Barcelona estuvo, durante toda la noche, á completa merced de las turbas, que libres y sin ningún obstáculo recorrían las calles.

Amb el primer somriure de l'alba va cessar el tumult.

Llegir l’original en castellà

Con la primera sonrisa del alba cesó el tumulto.

Hom hauria dit que, espantats de la seva obra, havien corregut a amagar-se tots els que van prendre part en el desordre. La llum del dia, la llum clara del sol, que es presentava a il·luminar tants horrors, els enfonsava al fons de les seves miserables guarides, d'on només havien sortit, amb reprovació eterna dels segles, per a consumar la seva obra de sang, de foc i de sacrilegi.

Llegir l’original en castellà

Hubiérase dicho que, espantados de su obra, habían corrido á esconderse cuantos tomaron parte en el desorden. La luz del día, la luz clara del sol, que se presentaba á iluminar tantos horrores, les hundía en el fondo de sus miserables guaridas, de donde sólo salieran, con reprobación eterna de los siglos, para consumar su obra de sangre, de fuego y de sacrilegio.

La catàstrofe d'aquella nit va ser reprovada per tots els homes d'honor, per tots els ciutadans, sense distinció de partits. Res, tanmateix, més fàcil d'evitar si els encarregats de l'ordre i de la vigilància pública haguessin accedit amb bon acord i previsió que els frares es retiressin a temps de les seves morades. A l'estat a què havien arribat les coses; donada la situació i la crisi per què travessava el país; tenint en compte les imperdonables imprudències de les ordres monàstiques en prendre ostensiblement un caràcter polític; considerant la culpable tenacitat del Govern en negar pas a les corrents liberals, úniques llavors salvadores; fixant-se en l'estat dels ànims, en les passions exacerbades, en la provocació que natural i lògicament resultava de les partides faccioses manades i dirigides per frares; atès tot això, repeteixo, la catàstrofe es veia venir, i criminal va ser no preveure-ho. Tot allò humà està subjecte per la Providència a una lògica inflexible.

Llegir l’original en castellà

La catástrofe de aquella noche fué reprobada por todos los hombres de honor, por todos los ciudadanos, sin distinción de partidos. Nada, sin embargo, más fácil de evitar si los encargados del orden y de la vigilancia pública hubiesen accedido con buen acuerdo y previsión á que los frailes se retiraran á tiempo de sus moradas. Al estado á que habían llegado las cosas; dadas la situación y la crisis porque atravesaba el país; teniendo en cuenta las imperdonables imprudencias de las órdenes monásticas al tomar ostensiblemente un carácter político; considerando la culpable tenacidad del Gobierno en negar paso á las corrientes liberales, únicas entonces salvadoras; fijándose en el estado de los ánimos, en las pasiones exacerbadas, en la provocación que natural y lógicamente resultaba de las partidas facciosas mandadas y dirigidas por frailes; atendido todo esto, repito, la catástrofe se veía venir, y criminal fué no preverlo. Todo lo humano está sujeto por la Providencia á una lógica inflexible.

ELS CARRERS DE BARCELONA 46 I

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA 46 I

El partit liberal creia que les ordres monàstiques havien acabat la seva missió, i que, per tant, no tenien ja raó de ser. És més: creia, i creia bé, que en la crisi per què travessava Espanya eren un gran perill per a tots, i una amenaça per al tron i futura dinastia de la reina Isabel. Però no per això podrà mai culpar-se als partits liberals de l'incendi dels convents i matança dels frares. Obra van ser aquests successos d'homes il·lusos i mal aconsellats, que a cap partit polític pertanyien; obra van ser de l'escòria del poble; obra d'aquells éssers d'estranya naturalesa i anormals condicions, que en totes èpoques i en tots els països són matèria dúctil per al vici, apta per al crim i apropiada per a tot el que sigui maldat, escàndol o desordre.

Llegir l’original en castellà

El partido liberal creía que las órdenes monásticas habían terminado su misión, y que, por lo mismo, no tenían ya razón de ser. Es más: creía, y creía bien, que en la crisis porque atravesaba España eran un gran peligro para todos, y una amenaza para el trono y futura dinastía de la reina Isabel. Pero no por esto podrá jamás culparse á los partidos liberales del incendio de los conventos y matanza de los frailes. Obra fueron estos sucesos de hombres ilusos y mal aconsejados, que á ningún partido político pertenecían; obra fueron de la hez del pueblo; obra de aquellos seres de extraña naturaleza y anormales condiciones, que en todas épocas y en todos los países son materia dúctil para el vicio, apta para el crimen y apropiada para cuanto sea maldad, escándalo ó desorden.

Per això aquella nit ho va ser de dol per a tots.

Llegir l’original en castellà

Por esto aquella noche lo fué de luto para todos.

Des de l'albada del dia següent els carrers es van poblar de gent que anava a visitar el teatre de les escenes nocturnes, i nombrosos piquets de tropa i Milícia nacional creuaven per tot arreu, enviats per l'autoritat, a recollir els frares que havien aconseguit trobar refugi a les cases particulars, o aconseguissin amagar-se en els seus propis convents. Els religiosos eren traslladats per la seva seguretat personal als forts de la plaça, però no sense rebre pel camí grollers insults del poble, al qual amb admirable tesó sabia mantenir a ratlla, impedint-li els desordres, la Milícia ciutadana, gran mantenedora en aquella ocasió de la causa de l'ordre.

Llegir l’original en castellà

Desde el amanecer del siguiente día las calles se poblaron de gente que iba á visitar el teatro de las escenas nocturnas, y numerosos piquetes de tropa y Milicia nacional cruzaban por todas partes, enviados por la autoridad, á recoger los frailes que habían logrado encontrar refugio en las casas particulares, ó consiguieran esconderse en sus propios conventos. Los religiosos eran trasladados para su seguridad personal á los fuertes de la plaza, pero no sin recibir por el camino groseros insultos del pueblo, al que con admirable tesón sabía mantener á raya, impidiéndole los desmanes, la Milicia ciudadana, gran mantenedora en aquella ocasión de la causa del orden.

El tinent de Rei, D. Joaquim Ayerbe, va estar, sobretot, admirable. Anava a recollir en persona els frares, i, fent-los pujar al seu propi cotxe, els acompanyava a Montjuïc o a les Drassanes, afrontant les ires de la munió i imposant-se a ella amb la seva serenitat.

Llegir l’original en castellà

El teniente de Rey, D. Joaquín Ayerbe, estuvo, sobre todo, admirable. Iba á recoger en persona á los frailes, y, haciéndoles subir á su propio coche, les acompañaba á Montjuich ó á Atarazanas, arrostrando las iras de la muchedumbre é imponiéndose á ella con su serenidad.

Es van tancar les portes de la ciutat, sense permetre la entrada a la gent del camp, i per aquell dia es va limitar l'autoritat civil a manar que els amos de fàbriques i tallers no els tanquessin sota cap pretext.

Llegir l’original en castellà

Cerráronse las puertas de la ciudad, sin permitir la entrada á la gente del campo, y por aquel día limitóse la autoridad civil á mandar que los dueños de fábricas y talleres no los cerrasen bajo ningún pretexto.

Les monges, previ el consentiment de l'autoritat eclesiàstica, van ser convidades a retirar-se del claustre, amb facultat per a allotjar-se a casa dels seus pares, parents o amics, i es van posar fortes guàrdies en tots els convents.

Llegir l’original en castellà

Las monjas, previo el consentimiento de la autoridad eclesiástica, fueron invitadas á retirarse del claustro, con facultad para alojarse en casa de sus padres, parientes ó amigos, y pusiéronse fuertes guardias en todos los conventos.

L'endemà, 27, el comandant general de les armes i el governador civil, que en la tempestuosa nit de l'incendi van donar ostensibles mostres d'ànim desmaiat, van publicar una proclama en què pintaven la gravetat dels successos, i concloïa d'aquesta manera:

Llegir l’original en castellà

Al otro día, 27, el comandante general de las armas y el gobernador civil, que en la aborrascada noche del incendio dieron ostensibles muestras de ánimo desmayado, publicaron una proclama en que pintaban la gravedad de los sucesos, y concluía de esta manera:

«Disposicions fortes, enèrgiques, sense contemplació ni mirament a classes ni persones, se seguiran en breu, i la terrible espasa de la justícia caurà ràpidament sobre els caps dels conspiradors i els seus satèl·lits. Els malvats sucumbiran del mateix mode per

Llegir l’original en castellà

«Disposiciones fuertes, enérgicas, sin contemplación ni miramiento á clases ni personas, se seguirán en breve, y la terrible espada de la justicia caerá rápidamente sobre las cabezas de los conspiradores y sus satélites Los malvados sucumbirán del mismo modo por

el pes de la llei en un judici executiu que fallarà la comissió militar, d'acord amb les ordres vigents. En recordar-vos l'existència d'aquell tribunal d'excepció, és just advertir-vos que incorrereu en delicte subjecte al seu coneixement, si a les insinuacions de l'autoritat competent no es desallotja qualsevol grup que infongui recel a la mateixa. L'arrest seguirà a la infracció, el fall a la culpa, i les llàgrimes del penediment seran una tardana expiació del crim.»

Llegir l’original en castellà

el peso de la ley en un juicio ejecutivo que fallará la comisión militar, con arreglo á Jas órdenes vigentes. Al recordaros la existencia de aquel tribunal de excepción, es justo advertiros que incurriréis en delito sujeto á su conocimiento, si á las insinuaciones de la autoridad competente no se despeja cualquier grupo que infunda recelo á la misma. El arresto seguirá á la infracción, el fallo á la culpa, y las lágrimas del arrepentimiento serán una tardía expiación del crimen.»

Va ser aquesta proclama l'anunci de l'arribada de Llauder.

Llegir l’original en castellà

Fué esta proclama el anuncio de la llegada de Llauder.

L'alarma va haver de ser llavors general.

Llegir l’original en castellà

La alarma hubo de ser entonces general.

Els termes violents en què estava redactada la proclama; el voler culpar a Barcelona del que havia ocorregut, quan la veritable culpa estava en les autoritats, que res van fer per reprimir; les intencions que se suposaven en Llauder, tot va ser causa de general disgust.

Llegir l’original en castellà

Los términos violentos en que estaba redactada la proclama; el querer culpar á Barcelona de lo ocurrido, cuando la verdadera culpa estaba en las autoridades, que nada hicieron para reprimir; las intenciones que se suponían en Llauder, todo fué causa de general disgusto.

I Barcelona, que no se sentia culpada, ja que no pertanyien al seu si ni a la seva família els homes que la nit del 25 van recórrer els seus carrers armats amb el punyal de l'assassí i la torxa de l'incendi; Barcelona, que era la primera a deplorar els successos, es va sentir ferida en la seva dignitat i en els seus nobles sentiments en veure que es tractava de castigar-la com si fos ella la culpable.

Llegir l’original en castellà

I Barcelona, que no se sentía culpada, pues no pertenecían á su seno ni á su familia los hombres que en la noche del 25 recorrieron sus calles armados con el puñal del asesino y la tea del incendio; Barcelona, que era la primera en deplorar los sucesos, sintióse herida en su dignidad y en sus nobles sentimientos al ver que se trataba de castigarla como si fuese ella la culpable.

Un crit unànime es va aixecar: el de Mori Llauder! mori el tirà!

Llegir l’original en castellà

Un grito unánime se levantó: el de ¡Muera Llanda! ¡uniera el tirano!

El general va entrar a la ciutat el 27, però en assabentar-se del que ocorria i en conèixer l'actitud del poble, es va tancar a la Ciutadella amb part de la tropa que portava, i a l'alba del dia següent, 28, va sortir cap a Mataró, desallotjant després el palau, del qual va fer treure tot el seu equipatge.

Llegir l’original en castellà

El general entró en la ciudad el 27, pero al enterarse de lo que ocurría y al conocer la actitud del pueblo, se encerró en la Ciudadela con parte de la tropa que traía, y al amanecer del día siguiente, 28, salió para Mataró, desalojando después el palacio, del que hizo sacar todo su equipaje.

Mentre que aquestes escenes tenien lloc a Barcelona, conseqüència de la nit del 25, en altres punts del Principat es secundava el moviment.

Llegir l’original en castellà

Mientras que estas escenas tenían lugar en Barcelona, consecuencia de la noche del 25, en otros puntos del Principado se secundaba el movimiento.

Cremaven alhora el convent de Recoletos de Riudoms, el preciós monestir de Benedictins de Sant Cugat del Vallès, i el general Llauder i la seva comitiva feien parada a Montgat per contemplar el torrent de flames que s'escapava del de Sant Jeroni de la Murtra. Més tard, com si s'hagués donat per tot arreu l'implacable senyal d'extermini, devorava l'incendi el convent de Caputxins de Mataró; el de la mateixa ordre d'Arenys; un altre d'Igualada; el monestir de Scala Dei, que era el primer i més ric monestir de Cartoixans a Espanya; un altre del mateix orde, el de Mont-Alegre, col·locat com una àguila al cim d'una pintoresca muntanya, i ocorrien a Poblet les escenes descrites en els records d'aquest monestir.

Llegir l’original en castellà

Ardían á un tiempo el convento de Recoletos de Riudoms, el precioso monasterio de Benedictinos de San Cucufate del Valles, y el general Llauder y su comitiva hacían alto en Mongat para contemplar el torrente de llamas que se escapaba del de San Jerónimo de la Murtra. Más tarde, como si se hubiese dado por todas partes la implacable señal de exterminio, devoraba el incendio el convento de Capuchinos de Mataró; el de la misma orden de Arenys; otro de Igualada; el monasterio de Scala-Dei, que era el primero y más rico monasterio de Cartujos en España; otro de igual religión, el de Monte-Alegre, colocado como un águila en la cima de una pintoresca montaña, y ocurrían en Poblet las escenas descritas en los recuerdos de este monasterio.

Mentrestant, l'agitació i l'alarma regnaven a Barcelona. El desordre tornava a presentar la seva negra cara.

Llegir l’original en castellà

Mientras tanto, la agitación y la alarma reinaban en Barcelona. El desorden volvía á presentar su negra faz.

Es va donar una disposició justíssima i encertada, per la qual es prohibia a tota persona, fos de la classe que fos, penetrar en el recinte de cap convent de la capital sense exprés permís de l'autoritat competent; afegint que qui contravingués, encara que no n'extragués efecte algun d'aquests llocs, seria tractat com a atemptador a la propietat aliena.

Llegir l’original en castellà

Dióse una disposición justísima y acertada, por la que se prohibía á toda persona, fuese de la clase que fuera, penetrar en el recinto de convento alguno de la capital sin expreso permiso de la autoridad competente; añadiendo que quien contraviniese, aun cuando no extrajera efecto alguno de dichos lugares, sería tratado como atentador á la propiedad ajena.

Terrible cadena de successos va seguir a la nit del 25.

Llegir l’original en castellà

Terrible cadena de sucesos siguió á la noche del 25.

Barcelona estava sobre un volcà.

Llegir l’original en castellà

Barcelona estaba sobre un volcán.

Inquiets, agitats, febrosos van ser els dies que van mediar fins al 5 d'Agost.

Llegir l’original en castellà

Inquietos, agitados, calenturientos fueron los días que mediaron hasta el 5 de Agosto.

A les deu del matí d'aquest dia es va escampar amb la rapidesa del llamp la notícia que havia entrat el general Bassa, amb la seva columna d'operacions, portador de severes ordres de Llauder per a reprimir el moviment polític que s'iniciava, i escarmentar durament els que intentessin secundar-lo.

Llegir l’original en castellà

A las diez de la mañana de este día se esparció con la rapidez del rayo la noticia de que había entrado el general Bassa, con su columna de operaciones, portador de severas órdenes de Llauder para reprimir el movimiento político que se iniciaba, y escarmentar duramente á los que intentaran secundarlo.

En difondre's aquesta veu s'encenen els ànims, se senten a la Rambla crits subversius, acudeixen alguns patriotes a la plaça de Palau on era el general, recorren altres els quarters, fugen espantades les dones que anaven a les seves feines, desapareixen els curiosos, es tanquen precipitadament les portes de les cases i botigues, i, per fi, a les dotze del dia les Drassanes donen el senyal d'alarma amb una canonada, al qual respon amb el seu ronc estrèpit el canó de la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

Al difundirse esta voz enciéndense los ánimos, óyense en la Rambla gritos subversivos, acuden algunos patriotas á la plaza de Palacio donde estaba el general, recorren otros los cuarteles, huyen despavoridas las mujeres que iban á sus faenas, desaparecen los curiosos, ciérranse precipitadamente las puertas de las casas y tiendas, y, por fin, á las doce del día Atarazanas da la señal de alarma con un cañonazo, al que responde con su ronco estampido el cañón de la Ciudadela.

Lluny d'atemorir aquest senyal al poble, inflama per contra els ànims. Se sent per totes bandes el crit de «a les armes!» i el moviment és general. Es dirigeix la Milícia urbana a la plaça de Palau, tambor batent i banderes desplegades: avança la tropa que Bassa havia deixat a les portes de la ciutat i ocupa l'edifici de la Llotja, però no hostilitza el poble: comissions de l'Ajuntament, de la Diputació provincial, de la Milícia, persones respectables de totes opinions, pugen a Palau per a pregar al general Bassa que faci dimissió del seu càrrec, que no anegui en sang i en plany la segona capital d'Espanya. El general resisteix, arriba a vacil·lar en certs moments, lluita per llarg temps entre els seus desitjos com a ciutadà i els seus deures com a militar; però triomfant, per últim, la veu d'aquests últims, exclama resoludament:

Llegir l’original en castellà

Lejos de atemorizar esta señal al pueblo, inflama por el contrarío los ánimos. Óyese por todas partes el grito de ¡á las armas! y el movimiento es general. Dirígese la Milicia urbana á la plaza de Palacio, tambor batiente y banderas desplegadas: avanza la tropa que Bassa había dejado á las puertas de la ciudad y ocupa el edificio de la Lonja, pero no hostiliza al pueblo: comisiones del Ayuntamiento, de la Diputación provincial, de la Milicia, personas respetables de todas opiniones, suben á Palacio para rogar al general Bassa que haga dimisión de su cargo, que no anegue en sangre y en llanto la segunda capital de España. El general resiste, llega á vacilar en ciertos momentos, lucha por largo tiempo entre sus deseos como ciudadano y sus deberes como militar; pero triunfando, por último, la voz de estos últimos, exclama resueltamente:

■ — O jo, o el poble.

Llegir l’original en castellà

■ — O yo, ó el pueblo.

O jo, o el poble! Paraules fatals, temeràries, potser imprudents en aquella situació, però paraules dignes i pròpies d'un valent.

Llegir l’original en castellà

¡< I yo, ó el pueblo! Palabras fatales, temerarias, tal vez imprudentes en aquella situación, pero palabras dignas y propias de un valiente.

La resposta de Bassa s'escampa amb rapidesa. A penes acaba de pronunciar la seva frase, quan ja el poble amotinat a la plaça se n'assabenta, i un crit unànime de milers de veus contesta al repte. Amb la celeritat del pensament una torba desaforada envaeix la veïna església de Santa Maria; escala una tribuna que comunicava per un pont, les restes del qual existeixen encara, amb el Palau del general; entra com un torrent a les habitacions; penetra al gabinet on es troba Bassa dictant ordres per començar la lluita, i un tret de pistola estén sense vida el cavallerós militar als peus dels seus assassins.

Llegir l’original en castellà

La respuesta de Bassa se esparce con rapidez. Acaba apenas de pronunciar su frase, cuando ya el pueblo amotinado en la plaza se entera, y un grito unánime de millares de voces contesta al reto. Con la celeridad del pensamiento una turba desaforada invade la vecina iglesia de Santa María; escala una tribuna que comunicaba por un puente, cuyos restos existen aún, con el Palacio del general; entra como un torrente en las habitaciones; penetra en el gabinete donde se halla Bassa dictando órdenes para comenzar la lucha, y un pistoletazo tiende sin vida al caballeroso militar á los pies de sus asesinos.

El cadàver és llançat pel balcó a la plaça, arrossegat pels carrers, i, com si Barcelona s'hagués convertit en un poble de salvatges, cremat i consumit en una pira que es va formar amb els efectes i papers de la Delegació de policia.

Llegir l’original en castellà

El cadáver es arrojado por el balcón á la plaza, arrastrado por las calles, y, como si Barcelona se hubiese convertido en un pueblo de salvajes, quemado y consumido en una pira que se formó con los efectos y papeles de la Delegación de policía.

Tot això abans que l'exèrcit pogués tornar del seu estupor; tot això abans que ningú s'adonés del que estava passant; tot això abans que la Milícia urbana pogués, amb la seva mediació, reprimir aquell indigne i bàrbar atemptat.

Llegir l’original en castellà

Todo esto antes que el ejército pudiera volver de su estupor; todo esto antes que nadie se diera cuenta de lo que estaba pasando; todo esto antes que la Milicia urbana pudiera, con su mediación, reprimir aquel indigno y bárbaro atentado.

Els homes honrats de tots els partits lamen- TOM XXI 30 taren aquell fatal succés, que va omplir de consternació el veïnat de la capital.

Llegir l’original en castellà

Los hombres honrados de todos los partidos lamentomo xxi 30 taron aquel fatal suceso, que llenó de consternación al vecindario de la capital.

Mentrestant el populatxo, desbandat per carrers i places, assaltava alhora les oficines dels comissaris de policia; prenia tot el que s'oferia a la vista; queien pels balcons de les oficines lligalls, i papers, i mobles, tot en revoltada confusió, i amb tot es feien fogueres, mentre que un altre grup a la plaça de Palau enderrocava l'estàtua de bronze de Ferran VII, que allí va manar col·locar al seu temps Carles d'Espanya, en actitud veritablement superba i amenaçadora per al poble.

Llegir l’original en castellà

Mientras tanto el populacho, desbandado por calles y plazas, asaltaba á un tiempo las oficinas de los comisarios de policía; echaba mano de cuanto se ofrecía á su vista; llovían por los balcones de las oficinas legajos, y papeles, y muebles, todo en revuelta confusión, y con todo se hacían hogueras, mientras que otro grupo en la plaza de Palacio derribaba la estatua de bronce de Fernando VII, que allí mandara colocar en su tiempo Carlos de España, en actitud verdaderamente soberbia y amenazadora para el pueblo.

Desbordada la plebs, va perdre tot fre, i aquella nit una torba de malvats reduïa a cendres la fàbrica de vapor anomenada de Bonaplata.

Llegir l’original en castellà

Desbordada la plebe, perdió todo freno, y aquella noche una turba de malvados reducía á cenizas la fábrica de vapor llamada de Bonaplata.

No és aquest el lloc adequat per referir tot el que llavors va ocórrer, ja que només em vaig proposar, amb motiu de la ruïna de Poblet, traçar a grans trets la història dels successos que van tenir lloc a Barcelona durant la infausta nit del 25 de juliol de 1835; successos que, com he dit, em va tocar presenciar en part, deixant-me tristes records que mai no s'han apartat ni s'apartaran de la meva memòria.

Llegir l’original en castellà

No es éste el sitio adecuado para referir todo cuanto entonces ocurrió, pues que sólo me propuse, con motivo de la ruina de Poblet, trazar á grandes rasgos la historia de los sucesos que tuvieron lugar en Barcelona durante la infausta noche del 25 de Julio de i835; sucesos que, como he dicho, me tocó presenciar en parte, dejándome tristes recuerdos que jamás se apartaron ni se apartarán de mi memoria.

Referits queden ja aquells successos, així com els que més immediatament els van seguir, podent-se dir que en ells van tenir origen. Només diré, en conclusió, que la Milícia i els bons ciutadans van saber unir-se per a llançar les torbes que tenien consternada Barcelona; que es va tractar d'organitzar el moviment; que se li va imprimir un caràcter polític, elevat i seriós; que es va nomenar una Junta auxiliar i consultiva que va reassumir tots els poders, i que aquesta Junta, amb sol·licitud i prudència, va cuidar de posar en seguretat els frares, va donar totes les disposicions que requerien les circumstàncies, i es va entendre amb Aragó i València per a for-mar una confederació liberal que tingués per ègida, símbol i bandera, el tron constitucional de na Isabel II.

Llegir l’original en castellà

Referidos quedan ya aquellos sucesos, así como los que más inmediatamente les siguieron, pudiéndose decir que en ellos tuvieron origen. Sólo diré, en conclusión, que la Milicia y los buenos ciudadanos supieron unirse para arrojar á las turbas que tenían consternada á Barcelona; que se trató de organizar el movimiento; que se le imprimió un carácter político, levantado y serio; que se nombró una Junta auxiliar y consultiva que reasumió todos los poderes, y que esta Junta, con solicitud y prudencia, cuidó de poner en seguridad á los frailes, dio cuantas disposiciones requerían las circunstancias, y se entendió con Aragón y Valencia para formar una confederación lihcral que tuviese por égida, símbolo y bandera, el trono constitucional de Doña Isabel II.

La situació de Barcelona va ser llavors imponent i marca època en la seva història aquell període, que hagués estat molt més brillant i gallard si no hagués hagut de lamentar els dols i tristeses del seu començament.

Llegir l’original en castellà

La situación de Barcelona fué entonces imponente y marca época en su historia aquel período, que hubiera sido mucho más brillante y gallardo á no tener que lamentar los duelos y tristezas de su comienzo.

La crisi tota va concloure amb el nomenament del ministeri Mendizábal i amb l'arribada del famós Mina com a capità general del Principat i.

Llegir l’original en castellà

La crisis toda concluyó con el nombramiento del ministerio Mendizábal y con la llegada del famoso Mina como capitán general del Principado i.

Fi de l’entrada original