Tornar a l'atles

Cuch (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 376–380

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És a dir, del cuc.

Llegir l’original en castellà

Es decir, del gusano.

Creua des de l'Alta a la Baixa de Sant Pere.

Llegir l’original en castellà

Cruza desde la Alta á la Baja de San Pedro.

Existeix en ella una capella dedicada a la Verge del Pilar de Saragossa, en memòria d'haver-se encomanat a ella els veïns del carrer durant una certa epidèmia que va regnar a Barcelona. Cap persona del veïnat va ser atacada de la malaltia regnant, i atribuint-se això a la devoció de la Verge del Pilar, se li va aixecar una modesta capella, que encara existeix.

Llegir l’original en castellà

Existe en ella una capilla dedicada á la Virgen del Pilar de Zaragoza, en memoria de haberse encomendado á ella los vecinos de la calle durante cierta epidemia que reinó en Barcelona. Ninguna persona de la vecindad se vio acometida de la enfermedad reinante, y atribuyéndose esto á la devoción de la Virgen del Pilar, se le levantó una modesta capilla, que todavía existe.

En parlar del beat Oriol, quan ho hem fet de la plaça del seu nom, hem dit que en arribar a aquest carrer donaríem més extenses notícies d'aquell pietós varó, per haver nascut en ell.

Llegir l’original en castellà

Al hablar del beato Oriol, cuando lo hemos hecho de la plaza de su nombre, hemos dicho que al llegar á esta calle daríamos más extensas noticias de aquel piadoso varón, por haber nacido en ella.

Complirem la paraula.

Llegir l’original en castellà

Vamos á cumplir la palabra.

A l'entrada d'aquest carrer per la part de la de Sant Pere Baixa, es conservava encara fa deu o dotze anys una caseta baixa, la segona de la dreta, que era d'antiquíssima aparença, i en el seu únic pis existia una finestra amb arcs de figura semi-gòtica. L'Ajuntament va manar enderrocar-la el 1854, per oferir perill el seu estat ruïnós, i en el lloc que ocupava s'ha aixecat un altre edifici de moderna aparença, sobre les portes del qual es troba gravada la següent inscripció:

Llegir l’original en castellà

A la entrada de esta calle por la parte de la de San Pedro Baja, se conservaba aún hace diez ó doce años una casita baja, la segunda de la derecha, que era de antiquísima apariencia, y en cuyo único piso existía una ventana con arcos de figura semi -gótica. El Ayuntamiento mandó derribarla en 1854, por ofrecer peligro su estado ruinoso, y en el puesto que ocupaba se ha levantado otro edificio de moderna apariencia, sobre cuyas puertas se halla grabada la siguiente inscripción:

En 23 de Novembre de 1650,

Llegir l’original en castellà

En 23 de Noviembre de i65o,

en el local que ocupa aquesta casa,

Llegir l’original en castellà

en el local que ocupa esta casa,

reedificada, en [8a

Llegir l’original en castellà

reedificada, en [8«

va néixer el beat Josep Oriol,

Llegir l’original en castellà

nació el beato José Oriol,

model de santedat, glòria de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

modelo de santidad, gloria de Barcelona.

Efectivament, a la casa enderrocada, i precisament en l'habitació que rebia llum per l'esmentada finestra, va néixer el 23 de novembre de 1650 el nen Josep, fill de Joan Oriol, mestre velluter, i de Gertrudis Buguñá, el qual va ser batejat a la parròquia de Sant Pere, passant al cap d'un any, i ocorreguda ja la defunció del seu pare, a habitar una casa al carrer dels Julians, que existia prop del Born; després, exercint el càrrec de preceptor dels fills de la noble família de Gisnerí, va habitar durant alguns anys a la placeta de la Dagueria, que ja avui no existeix, i en ser nomenat beneficiat de la parroquial del Pi, època en què va justificar la seva santedat amb repetides curacions i portentosos miracles, va viure a les golfes de la casa que existeix a l'extrem d'un carreró sense sortida del carrer de la Canuda, fins que, sentint-se ja malalt, va venir a acabar els seus dies a la vivenda del seu amic Llobet, que estava situada al carrer de la Dagueria, precisament en el lloc travessat avui pel carrer de Jaume I. Els principals fets de la seva vida exemplar es troben consignats en un compendi que d'ella es va publicar a la llibreria de Suriá i Burgada, de Barcelona, el 1790. Era avantatjada la seva afició a l'estudi, especialment en els pri-primers anys de la seva carrera literària, ja que consta que el 1674 va fer una brillant oposició a la càtedra d'hebreu d'aquesta Universitat de Barcelona, i el mateix any va prendre, amb gran lluïment, la borla de doctor en sagrada teologia.

Llegir l’original en castellà

Efectivamente, en la casa derribada, y precisamente en el cuarto que recibía luz por la citada ventana, nació en 23 de Noviembre de i65o el niño José, hijo de Juan ( )riol, maestro terciopelero, y de Gertrudis Buguñá, el que fué bautizado en la parroquia de San Pedro, pasando al cabo de un año, y ocurrida ya la defunción de su padre, á habitar una casa en la calle deis Julians, que existía cerca del Born; después, ejerciendo el cargo de preceptor de los hijos de la noble familia de Gisnerí, habitó durante algunos años en la plazuela de la Daguería, que ya en el día no existe, y al ser nombrado beneficiado de la parroquial del Pino, en cuya época justificó su santidad con repetidas curaciones y portentosos milagros, vivió en la buhardilla de la casa que existe á lo último de un callejón sin salida de la calle de la Canuda, hasta que, sintiéndose ya enfermo, vino á acabar sus días en la vivienda de su amigo Llobet, que estaba situada en la calle de la Daguería, precisamente en el sitio atravesado hoy por la calle de Jaime I. Los principales hechos de su vida ejemplar se hallan consignados en un compendio qne de ella se publicó en la librería de Suriá y Burgada, de Barcelona, en 1790. Era aventajada su afición al estudio, especialmente en los primeros años de su carrera literaria, pues consta que en 1674 hizo una brillante oposición á la cátedra de hebreo de esta Universidad de Barcelona, y en el mismo año tomó, con gran lucimiento, la borla de doctor en sagrada teología.

Va morir el 23 de Març de 1702, produint la notícia del seu traspàs la major consternació a Barcelona, i celebrant-se-li unes sumptuoses exèquies, recorrent els principals carrers de la ciutat el seguici fúnebre, del qual formaven part els individus de l'Acadèmia de Sant Tomàs, a la qual pertanyia el Beat; 12 patges del bisbe de Barcelona, i 12 lacais del virrei. El seu cos va ser sepultat a la capella de Sant Leopard, que és la que està situada a la dreta del presbiteri de l'església del Pi, veient-se encara resguardat amb una petita reixa de ferro el lloc en què va estar enterrat.

Llegir l’original en castellà

Murió en 23 de Marzo de 1702, produciendo la noticia de su fallecimiento la mayor consternación en Barcelona, y celebrándosele unas suntuosas exequias, recorriendo las principales calles de la ciudad el cortejo fúnebre, del cual formaban parte los individuos de la Academia de Santo Tomás, á la cual pertenecía el Beato; 12 pajes del obispo de Barcelona, y 12 lacayos del virrey. Su cuerpo fué sepultado en la capilla de San Leopardo, que es la que está situada á la derecha del presbiterio de la iglesia del Pino, viéndose aún resguardado con una pequeña verja de hierro el lugar en que estuvo enterrado.

Instruït el procés de beatificació, tasca que va durar molts anys, es van celebrar per solemnitzar-la sumptuoses festes que van tenir lloc a mitjans de 1807; festes de la sumptuositat de les quals parlen encara amb lloança els nostres avis.

Llegir l’original en castellà

Instruido el proceso de beatificación, tarea que duró muchos años, se celebraron para solemnizarla suntuosas fiestas que tuvieron lugar á mediados de 1807; fiestas de cuya suntuosidad hablan aún con encomio nuestros abuelos.

L'actual propietari de l'antiga casa del carrer d'en Cuch, D. Bernabé Espeso y Madriguera, persona molt coneguda i apreciada en els cercles barcelonins i redactor distingit que per espai de molts anys ha estat del Diario de Barcelona, en disposar l'enderrocament de la dita casa, procurà perpetuar la memòria del natalici que hi tingué lloc, disposant la col·locació en la novíssima façana de la inscripció que hem copiat més amunt; conservant acuradament una vista que féu treure de la dita caseta abans d'enderrocar-la, i disposant que els maons de l'habitació en què nasqué el Beat i les pedres que formaven la finestra de la mateixa es col·loquessin, mentre no s'erigeixi un oratori públic o privat, en una petita capelleta, a l'interior de l'habitació. El Sr. Espeso es creia obligat a fer-ho així, com a deute de la seva especial devoció al Beat, tant major quant, a més de posseir la casa en què aquest home va néixer, recorda haver llegit en diversos documents, i sobretot en la vida que va escriure el pare Nadal, les següents línies: ((Es conserva encara »a ] Barcelona el seu llinatge i descendència per línia recta, » encara que no masculina, en la persona de Maria Teresa »Serra, consort de D. Fèlix Puig; i es manté també en una altra família de cognom Madriguera, podent, »per consegüent, ambdues famílies barcelonines vanagloriar-se amb veritat de trobar-se emparentades amb el i) beat Oriol.»

Llegir l’original en castellà

El actual propietario de la antigua casa de la calle den Cuch, D. Bernabé Espeso y Madriguera, persona muy conocida y apreciada en los círculos barceloneses y redactor distinguido que por espacio de muchos años ha sido del Diario de Barcelona, al disponer el derribo de dicha casa, procuró perpetuar la memoria del natalicio que en ella tuvo lugar, disponiendo la colocación en la nueví. fachada de la inscripción que hemos copiado más arriba; conservando cuidadosamente una vista que hizo sacar de dicha casita antes de derribarla, y disponiendo que los ladrillos del cuarto en que nació el Beato y las piedras que formaban la ventana de la misma se colocasen, en tanto que no se erija un oratorio público ó privado, en una pequeña capillita, en el interior de la habitación. El Sr. Espeso se creía obligado á hacerlo así, como deuda de su especial devoción al Beato, tanto mayor cuanto, además de poseer la casa en que este varón nació, recuerda haber leído en varios documentos, y sobre todo en la vida que escribió el padre Nadal, las siguientes líneas: ((Consérvase todavía »en ] Barcelona su linaje y descendencia por línea recta, » aunque no masculina, en la persona de María Teresa »Serra, consorte de D. Félix Puig; y mantiénese también en otra familia de apellido Madriguera, pudiendo, »por consiguiente, ambas familias barcelonesas vanagloriarse con verdad de hallarse emparentadas con el i) beato Oriol.»

A més del compendi de la vida d'aquest Beat de què hem fet esment, el 1808 es va publicar una en italià, que després va ser traduïda al castellà pel seu mateix autor l'abat D. Joan Francesc de Masdeu. L'edició castellana, impresa a Barcelona per la companyia de Jordi, Roca i Gaspar, és una de les de més luxe que aleshores es feien. L'enriqueix un gran nombre de làmines que van dibuixar els cèlebres artistes Flauger, Sola (D. Antoni), Vicent López (de València), Illa, Rodríguez i Planella, gravades per Ametller, Fabri, Gamborino, Stagnon i Coromina. — L'altra història, que consta de dos toms en 4t, la va escriure, en el difús estil que li era característic, però amb gran quantitat de dades, el P. D. Francesc Nadal, prevere de l'Oratori de Sant Felip Neri, i autor de moltes altres obres. La va imprimir en aquesta ciutat l'impressor D. Joan Ignasi Jordi l'any 1815.

Llegir l’original en castellà

Además del compendio de la vida de dicho Beato de que hemos hecho mención, en 1808 se publicó una en italiano, que después fué traducida al español por su mismo autor el abate D. Juan Francisco de Masdeu. La edición castallana, impresa en Barcelona por la compañía de Jordi, Roca y Gaspar, es una de las de más lujo que entonces se hacían. Enriquécela gran número de láminas que dibujaron los célebres artistas Flauger, Sola (D. Antonio), Vicente López (de Valencia), Illa, Rodríguez y Planella, grabadas por Ametller, Fabri, Gamborino, Stagnon y Coromina. — La otra historia, que consta de dos tomos en 4.0, la escribió, en el difuso estilo que le era característico, pero con gran copia de datos, el P. D. Francisco Nadal, presbítero del Oratorio de San Felipe Neri, y autor de otras muchas obras. La imprimió en esta ciudad el impresor D. Juan Ignacio Jordi en el año i8i5.

3 So VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

3 So VÍCTOR BALAGUER

D

Llegir l’original en castellà

D

Fi de l’entrada original