Ha de ser un dels més principals de l'eixample, i per aquesta raó se li va posar aquest nom en record i perenne memòria de les antigues Corts de Catalunya, que tan alts exemples van donar, en tan distintes ocasions, d'abnegació, de patriotisme i de zel pels interessos del país.
Llegir l’original en castellà
Debe ser una de las más principales del ensanche, y por esta razón se le puso este nombre en recuerdo y perenne memoria de las antiguas Cortes de Cataluña, que tan altos ejemplos dieron, en tan distintas ocasiones, de abnegación, de patriotismo y de celo por los intereses del país.
Creuarà aquest carrer la nova Barcelona en tota la seva extensió, des del de Marina fins al del Llobregat.
Llegir l’original en castellà
Cruzará esta calle la nueva Barcelona en toda su extensión, desde la de Marina hasta la del Llobregat.
Per tenir una idea — i només una idea molt lleu — del que eren les Corts catalanes, reproduirem part del que d'elles vam dir en la nostra obreta La llibertat constitucional:
Llegir l’original en castellà
Para tener una idea — y sólo una idea muy leve — de lo que eran las Cortes catalanas, reproduciremos parte de lo que de ellas dijimos en nuestra obrita La libertad constitucional:
«El primer Congrés solemne de què hi ha memòria a Catalunya, es va reunir cap al final del segle xi. Aquesta assemblea va donar com a fruit aquell magnífic i tan justamentencertadament elogiat codi dels Usatges, un dels més antics que es coneix complet a Occident i que va ser per espai de més de set segles la pedra fonamental de les constitucions catalanes.
Llegir l’original en castellà
«El primer Congreso solemne de que hay memoria en Cataluña, se reunió hacia el fin del siglo xi. Esta asamblea dio por fruto aquel magnífico y tan justamente encomiado código de los Usatges, uno de los más antiguos que se conoce completo en Occidente y que fué por espacio de más de siete siglos la piedra fundamental de las constituciones catalanas.
» Després d'aquesta assemblea, que va ser convocada i presidida pel comte de Barcelona D. Ramon Berenguer el Vell, van tenir lloc altres successivament, en les quals es van ampliar els Usatges i es van discutir altres lleis que anaven fent necessàries les circumstàncies de progrés i desenvolupament del país.
Llegir l’original en castellà
» Después de esta asamblea, que fué convocada y presidida por el conde de Barcelona D. Ramón Berenguer el Viejo, tuvieron lugar otras sucesivamente, en las cuales se adicionaron los Usatges y se discutieron otras leyes que iban haciendo necesarias las circunstancias de progreso y desarrollo del país.
»Les Corts al principi no tenien l'autoritat que més tard van assolir; però el 1228 Jaume I el Conqueridor va ser el primer rei que decididament es va avenir a entrar en una marxa més franca, partint realment el poder legislatiu amb la nació i reunint i convocant assemblees més nombroses i solemnes, establint-se que tenien dret a concórrer-hi els ciutadans i homes de vila i quantes persones eren per la seva posició social mereixedores de figurar en el Cos representatiu.
Llegir l’original en castellà
»Las Cortes en su principio no tenían la autoridad que más tarde alcanzaron; pero en 1228 Jaime I el Conquistador fué el primer rey que decididamente se avino á entrar en una marcha más franca, partiendo realmente el poder legislativo con la nación y reuniendo y convocando asambleas más numerosas y solemnes, estableciéndose que tenían derecho á concurrir á ellas los ciudadanos y hombres de villa y cuantas personas eran por su posición social merecedoras de figurar en el Cuerpo representativo.
»Les Corts que aquest any es van celebrar van establir, de comú acord amb el rei D. Pere III el Gran, que les lleis de Catalunya fossin pactades i tinguessin força de contracte, és a dir, que el rei no pogués fer ni derogar cap sense concurs i autorització de les Corts.
Llegir l’original en castellà
»Las Cortes que en este año se celebraron establecieron, de común acuerdo con el rey D. Pedro III el Grande, que las leyes de Cataluña fuesen pactadas y tuviesen fuerza de contrato, es decir, que el rey no pudiese hacer ni derogar ninguna sin concurso y autorización de las Cortes.
»Les dates citades són les més notables i les de més significació en quants estudis es pretenguin fer sobre el sistema representatiu o el règim constitucional dels catalans. D'aquestes dates han de partir totes les investigacions que sobre aquest punt es facin.
Llegir l’original en castellà
»Las fechas citadas son las más notables y las de más significación en cuantos estudios se pretendan hacer sobre el sistema representativo ó el régimen constitucional de los catalanes. De estas fechas deben partir todas las investigaciones que sobre este punto se hicieren.
»En els segles en què moltes nacions modernes només feien els seus primers passos en el camí de la civilitza-ció i del progrés, buscant per imitar-les o copiar-les les lleis dels pobles més antics, Catalunya ja tenia un codi nacional de les seves lleis polítiques i civils, tan notable per la puresa, per l'elegància del seu estil i per la seva clara redacció, com per la profunda saviesa que tancaven les seves previsores i saludables disposicions.
Llegir l’original en castellà
»En los siglos en que muchas naciones modernas daban sólo sus primeros pasos en el camino de la civilización y del progreso, buscando para imitarlas ó copiarlas las leyes de los pueblos más antiguos, Cataluña tenía ya un código nacional de sus leyes políticas y civiles, tan notable por la pureza, por la elegancia de su estilo y por su clara redacción, como por la profunda sabiduría que encerraban sus previsoras y saludables disposiciones.
«Els nostres antics diputats professaven molt assenyadament el principi que per més que el govern d'una nació estigui en harmonia amb els costums i amb els interessos del poble, tanmateix, li ha de ser impossible llaurar la felicitat del país sense estar recolzat per tres grans institucions: la bona organització dels tribunals de justícia, l'esperit popular de les municipalitats i una bona administració.
Llegir l’original en castellà
«Nuestros antiguos diputados profesaban muy cuerdamente el principio de que por más que el gobierno de una nación esté en armonía con las costumbres y con los intereses del pueblo, sin embargo, le ha de ser imposible labrar la felicidad del país sin estar apoyado por tres grandes instituciones: la buena organización de los tribunales de justicia, el espíritu popular de las municipalidades y una buena administración.
»A enfortir i a millorar aquests tres elements, acompanyant-los d'una sàvia, preveïdora i prudent descentralització, és a això que les Corts catalanes dedicaven els seus esforços.
Llegir l’original en castellà
»A robustecer y á mejorar estos tres elementos, acompañándolos de una sabia, previsora y prudente descentralización, es á lo que consagraban sus esfuerzos las Cortes catalanas.
» Totes les millores, addicions, projectes i lleis es proposaven en el si de les Corts, i després de ser àmpliament discutides, eren aprovades i passades al segell de la sanció reial, sense la qual les lleis no eren vàlides, com tampoc ho eren les que promulgava el sobirà sense el previ examen i consegüent aprovació de l'assemblea.
Llegir l’original en castellà
» Todas las mejoras, adiciones, proyectos y leyes se proponían en el seno de las Cortes, y después de ser ampliamente discutidas, eran aprobadas y pasadas al sello de la sanción real, sin la cual las leyes no eran válidas, como no lo eran tampoco las que promulgara el soberano sin el previo examen y consiguiente aprobación de la asamblea.
»Les Corts eren també les que tenien poder i facultat per concedir al monarca el permís d'exigir subsidis i contribucions; elles les que ordenaven se li donessin les tropes, els bucs o els diners que demanava.
Llegir l’original en castellà
»Las Cortes eran también las que tenían poder y facultad para conceder al monarca el permiso de exigir subsidios y contribuciones; ellas las que ordenaban se le diesen las tropas, los buques ó el dinero que demandaba.
»El poder i influència d'aquest Cos legislatiu va arribar a ser tan alt, i tan respectat es va veure, que va ser l'admiració de les nacions estrangeres i va donar fama merescuda al nostre país, que era reconegut arreu com a terra clàssica de la lleialtat i del patriotisme.
Llegir l’original en castellà
»E1 poderío é influjo de este Cuerpo legislativo llegó á rayar tan alto, y tan respetado se vio, que fué la admiración de las naciones extranjeras y dio fama merecida á nuestro país, que era reconocido do quiera como suelo clásico de la lealtad y del patriotismo.
»Les Corts, llaç d'amor que unia el poble amb el rei, eren tan zeloses dels drets d'aquell com dels seus propis. Amb una sol·licitud que mai no va ser desmentida, vetllaven acuradament perquè ni en un bri fossin coartades les prerrogatives del tron; però també cuidaven que ni en un punt fossin menyscabats els drets del país.
Llegir l’original en castellà
»Las Cortes, lazo de amor que unía al pueblo con el rey, eran tan celosas de los derechos de aquél como de los suyos propios. Con una solicitud que jamás fué desmentida, velaban cuidadosamente para que ni en un ápice fuesen coartadas las prerrogativas del trono; pero también cuidaban de que ni en un punto fueran menoscabados los derechos del país.
» Quan veia que el rei es rodejava de persones o tenia tractes amb subjectes que podien aconsellar-lo malament o entelar el llustre de la seva fama, es manifestava aquell Cos zelós guardador de l'honor reial, com va succeir a les Corts de 1388, les quals van requerir el rei, que ho era aleshores D. Joan I, perquè reformés el seu palau i hi fes fora diversos cortesans que amb els seus costums llicenciosos i manejos polítics comprometien el bon nom i reputació del monarca, particularment, segons el parlament, una dama anomenada Dona Carroza de Vilaregut, favorita de la reina.
Llegir l’original en castellà
» Cuando veía que el rey se rodeaba de personas ó tenía tratos con sujetos que podían aconsejarle mal ó empañar el lustre de su fama, se manifestaba aquel Cuerpo celoso guardador de la honra real, como sucedió en las Cortes de i388, las cuales requirieron al rey, que lo era entonces D. Juan I, para que reformase su palacio y arrojase de él á varios cortesanos que con sus costumbres licenciosas y manejos políticos comprometían el buen nombre y reputación del monarca, particularmente, según el parlamento, una dama llamada Doña Carroza de Vilaregut, favorita de la reina.
»Però si aquest exemple i altres que podria citar, proven que vetllaven per l'honor del rei, altres exemples ens ofereix la història que amb no menor sol·licitud vetllaven per l'honor del poble i del país.
Llegir l’original en castellà
»Pero si este ejemplo y otros que citar pudiera, prueban que velaban por la honra del rey, otros ejemplos nos ofrece la historia de que con no menor solicitud velaban por la honra del pueblo y del país.
»Si alguna vegada, que poques van ser i escassíssimes en temps dels reis d'Aragó, el monarca trencava el seu solemne jurament de guardar i fer complir les lleis, les Corts, si no bastaven les respectuoses i repetides súpliques i manifestacions que feien per tornar al camí al príncep extraviat, no dubtaven llavors a posar-se al capdavant del país, aclamar-ne un altre com a comte de Barcelona i jurar-li fidelitat, "després que ell l'hagués jurat a les lleis i constitucions.
Llegir l’original en castellà
»Si alguna vez, que pocas fueron y escasísimas en tiempo de los reyes de Aragón, el monarca quebrantaba su solemne juramento de guardar y hacer cumplir las leyes, las Cortes, si no bastaban las respetuosas y repetidas súplicas y manifestaciones que hacían para volver al camino al extraviado príncipe, no vacilaban entonces en ponerse á la cabeza del país, en aclamar á otro por conde de Barcelona y en jurarle fidelidad," después que él la hubiese jurado á las leyes y constituciones.
«Cada vegada que el rei moria, el primogènit o successor es presentava a les Corts, i davant d'elles jurava solemnement com a comte de Barcelona «tenir i observar, fer tenir i observar les constitucions, estatu- »tos, furs i privilegis de Catalunya i de cadascun »dels seus habitants en particular,» després de la qual cosa, i no abans, rebia d'elles el jurament de fidelitat.
Llegir l’original en castellà
«Cada vez que el rey moría, el primogénito ó sucesor se presentaba á las Cortes, y ante ellas juraba solemnemente como conde de Barcelona «tener y observar, hacer tener y observar las constituciones, estatu- »tos, fueros y privilegios de Cataluña y de cada uno de »sus habitantes en particular,» después de lo cual, y no antes, recibía de ellas el juramento de fidelidad.
»Els diputats de les antigues Corts catalanes es poden presentar com a model i exemple de patriotisme, de lleialtat, d'amor al tron i al poble, de noblesa, de rectes intencions, de totes les virtuts, en una paraula, que són necessàries als legítims representants del país que, només per amor a ell, es presentaven als escons del Congrés a fer ressonar la seva autoritzada i desinteressada veu, que sonava influent i poderosa sota les voltes del palau de les nostres antigues lleis.
Llegir l’original en castellà
»Los diputados de las antiguas Cortes catalanas pueden presentarse como dechado y ejemplo de patriotismo, de lealtad, de amor al trono y al pueblo, de hidalguía, de rectas intenciones, de cuantas virtudes, en una palabra, son necesarias á los legítimos representantes del país que, sólo por amor á él, se presentaban en los escaños del Congreso á hacer resonar su autorizada y desinteresada voz, que sonaba influyente y poderosa bajo las bóvedas del palacio de nuestras antiguas leyes.
»I en aquest punt el mateix eren els diputats que pertanyien a la noblesa, que els que pertanyien al poble, que els que eren membres del clergat. El clergat en particular, s'ha de dir en el seu obsequi, era a Catalunya el més zelós defensor de la llibertat i de la constitució.
Llegir l’original en castellà
»Y en este punto lo mismo eran Jos diputados que pertenecían á la nobleza, que los que pertenecían al pueblo, que los que eran miembros del clero. El clero en particular, debe decirse en su obsequio, era en Cataluña el más celoso defensor de la libertad y de la constitución.
» Pobre, per altra banda, del diputat que no complia com a bo i lleial, o que es manifestava indiferent als interessos del país! Escarni dels seus conciutadans, blanc dels seus trets, es veia obligat a abandonar la ciutat l.
Llegir l’original en castellà
» ¡Infeliz, por otra parte, del diputado que no cumplía como bueno y leal, ó que se manifestaba indiferente á los intereses del país! Escarnio de sus conciudadanos, blanco de sus tiros, se veía precisado á abandonar la ciudad l.
»La Diputació, o General, veritable tribunal del país, era el centinella avançat d'aquest, i davant d'ella es residenciava qualsevol diputat que hagués faltat obertament als interessos sagrats que se li confiessin o hagués admès càrrecs. El país era inexorable envers un diputat traïdor o venut. Provat el suborn, se l'esborrava de la llista dels ciutadans honrats, i quedava inhabilitat per a tota classe d'ocupacions i distincions. Pitjor era això al nostre país que la pena capital. Si aquest costum hagués continuat
Llegir l’original en castellà
»La Diputación, ó General, verdadero tribunal del país, era el centinela avanzando de éste, y ante ella se residenciaba a cualquier diputado que hubiese faltado abiertamente á los intereses sagrados que se le confiaran ó hubiese admitido empleos. El país era inexorable para con un diputado traidor ó vendido. Probado el cohecho, se le borraba de la lista de los ciudadanos honrados, y quedaba inhabilitado para toda clase de empleos y distinciones. Peor era esto en nuestro país que la pena capital. ¡Si esta costumbre hubiese continuado
TOMO XXI 24 a Catalunya, més d'un diputat en aquests últims anys hagués estat potser residenciat davant el tribunal del país!
Llegir l’original en castellà
TOMO XXI 24 en Cataluña, más de un diputado en estos últimos años hubiera sido quizá residenciado ante el tribunal del país!
»L'esperit català era eminent i essencialment liberal, i aquest esperit es nota així en totes les institucions de l'edat d'or de Catalunya. No eren només les Corts les que descol·laven pel seu lliure esperit: eren tots els tribunals, totes les corporacions, com en els capítols successius m'encarregaré de deixar provat. Més llibertat existia a Catalunya sent el govern monàrquic, que en la primera república del món.
Llegir l’original en castellà
»E1 espíritu catalán era eminente y esencialmente liberal, y este espíritu se nota así en todas las instituciones de la edad de oro de Cataluña. No eran sólo las Cortes las que descollaban por su libre espíritu: eran todos los tribunales, todas las corporaciones, como en los capítulos sucesivos me encargaré de dejar probado. Más libertad existía en Cataluña siendo el gobierno monárquico, que en la primera república del mundo.
»Per això va dir amb molta raó Fr. Gabriel Agustín Rius el 1646 i:
Llegir l’original en castellà
»Por esto dijo con mucha razón Fr. Gabriel Agustín Rius en 1646 i:
«Són més lliures, francs i privilegiats els pobles »de Catalunya que els que ho són de repúbliques, que és »a on sembla que està la llibertat i franquesa dels »pobles en majors amplades. Perquè no hi ha república »a on, sense treure a cadascú de la seva esfera, hi hagi les »preeminències i franqueses per a tots tan proporcio- »nalment iguals, com a Catalunya. En alguns els »nobles governen, i els plebeus són més subjectes que »si fossin esclaus. En altres, de les preeminències i »llocs honrosos estan els de la plebs exclosos. En «altres, les franqueses les gaudeixen només els nobles. I en »altres, per haver-se de subjectar en la llibertat de repúbliques, són tantes les imposicions que en algunes ocasions s'han de tirar sobre, que és un veritable captiveri i la llibertat només nom. Però a Catalunya »gaudeix de les llibertats, preeminències, honors i fran- »queses cadascú en el seu estat, sense que de les de més »estimació i lloc estigui exclòs el més plebeu de la »major, ni que per això minvi del seu estat el més no- »ble o s'envileixi la seva noblesa, ni s'hagin de carregar «de tributs els uns i els altres; i amb ser catalans són tan lli-
Llegir l’original en castellà
«Son más libres, francos y privilegiados los pueblos »de Cataluña que los que lo son de repúblicas, que es á » donde parece que está la libertad y franqueza de los ») pueblos en mayores anchuras. Porque no hay república »á donde, sin sacar á cada uno de su esfera, haya las » preeminencias y franquezas para todos tan proporcio- »nalmente iguales, como en Cataluña. En algunos los » nobles gobiernan, y los plebeyos son más sujetos que »si fueran esclavos. En otras, de las preeminencias y » puestos honrosos están los de la plebe excluidos. En «otras, las franquezas las gozan sólo los nobles. Y en » otras, para haberse de sujetar en la libertad de repúblicas, son tantas las imposiciones que en algunas ocasiones se han de echar sobre, que es un verdadero cautiverio y la libertad sólo nombre. Pero en Cataluña »goza de las libertades, preeminencias, honras y fran- »quezas cada uno en su estado, sin que de las de más » estimación y puesto esté excluido el más plebeyo de la » mayor, ni que por éste mengüe de su estado el más no- »ble ó se envilezca su nobleza, ni se hayan de cargar «de pechos unos y otros; y con ser catalanes son tan li-
1 En la seva obra Cristal de la verdad y espejo de Cataluña.
Llegir l’original en castellà
1 En su obra Cristal de la verdad y espejo de Cataluña.
»bres, que sembla que pel que fa al rei no els que- »da sinó el nom de subjectes.»
Llegir l’original en castellà
»bres, que parece que por lo que toca al rey no les que- »da sino el nombre de sujetos.»
Fi de l’entrada original