LA HISTÒRIA DEL NOM161 / 528
Corts Catalanes
Gran Via de les Corts Catalanes
1283La tradició del dret negociat
El rei no podia governar sol.
La gran avinguda de Barcelona recorda una assemblea i una idea: el poder podia ser limitat mitjançant lleis acordades amb els representants del país.
IMATGES DEL PASSAT

Representació històrica de les Corts catalanes, la institució parlamentària que recorda el nom.
Autor desconegut · Domini públic · Font SEGONS BALAGUER
Balaguer dona a una de les noves vies més importants el nom de Corts en memòria perpètua de les antigues assemblees catalanes. Basant-se en els seus propis escrits sobre la llibertat constitucional, emfatitza les lleis fetes d'acord amb el monarca i els controls històrics sobre l'autoritat reial. El seu exemple central és l’acord de 1283: el rei no podia crear ni derogar lleis sense l’assemblea. També en necessitava el consentiment per obtenir impostos, tropes i vaixells.
EL VINCLE AMB BARCELONA
Les Corts reunien el rei amb els estaments eclesiàstic, nobiliari i municipal. Els pactes de 1283 van esdevenir un punt de referència en aquesta tradició de govern negociat. Eren estaments privilegiats, més que no pas un electorat democràtic modern, però la seva memòria importava profundament a un liberal del segle XIX com Balaguer.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“Ha de ser un dels més principals de l'eixample, i per aquesta raó se li va posar aquest nom en record i perenne memòria de les antigues Corts de Catalunya, que tan alts exemples van donar, en tan distintes ocasions, d'abnegació, de patriotisme i de zel pels interessos del país.
De «Cortes (calle de las)» · tom 1, pàg. 365 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Institucions: Corts commemora l'antiga assemblea legislativa catalana. La institució de govern, no una reunió concreta, determina la categoria.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts