Tornar a l'atles

Corders (calle dels)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 362

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Creua, de la plaça de la Llana a la placeta de Bernat Marcús.

Llegir l’original en castellà

Cruza, de la plaza de la Lana á la plazuela de Bernardo Marcas.

És més vulgarment coneguda pel nom de Calderers, per allò que després es dirà.

Llegir l’original en castellà

Es más vulgarmente conocida por el nombre de Cal* derers, por lo que luego se dirá.

Va prendre el de Corders, o sigui cordellers en castellà, per ser els que habitaven aquest carrer. L'existència com a corporació gremial d'aquest ofici es remunta a principis del segle xiv, i el seu gremi comprenia els soguers de cànem i els espardenyers, aquests dos units des del 1682.

Llegir l’original en castellà

Tomó el de Corders, ó sea cordeleros en castellano, por ser los que habitaban esta calle. La existencia como corporación gremial de este oficio se remonta á principios del siglo xiv, y su gremio comprendía los sogueros de cáñamo y los alpargateros, estos dos unidos desde 1682.

Els cordellers van ser substituïts a poc a poc en les botigues d'aquest carrer pels calderers, i d'aquí que avui sigui més coneguda amb el nom de Calderers.

Llegir l’original en castellà

A los cordeleros fueron poco á poco sustituyendo en las tiendas de esta calle los caldereros, y de aquí el ser hoy más conocida con el nombre de Calderers.

Segons ens diu Capmany, els primers estatuts que es llegeixen sobre la policia de l'ofici de calderers, són de l'any 1395. En ells es tracta de la llei del coure i bondat de l'obra en els càntirs, calderes, galledes i altres artefactes, que havien de ser reconeguts per certa persona diputada per l'Ajuntament per posar-los la marca. Després, el 1446, es va promulgar un edicte municipal assenyalant els barris i paratges on únicament es podia exercir dit ofici per a la quietud pública. El 1456 va ser publicat un altre sobre l'observança de la referida demarcació.

Llegir l’original en castellà

Según nos dice Capmany, los primeros estatutos que se leen sobre la policía del oficio de caldereros, son del año 1395. En ellos se trata de la ley del cobre y bondad de la obra en los cántaros, calderos, cubos y otros artefactos, que debían ser reconocidos por cierta persona diputada por el Ayuntamiento para ponerles la marca. Después, en 1446, se promulgó un edicto municipal señalando los barrios y parajes donde únicamente se podía ejercer dicho oficio para la quietud pública. En 1456 fué publicado otro sobre la observancia de la referida demarcación.

Fi de l’entrada original