És el que va des de la Freneria a la plaça de la Catedral.
Llegir l’original en castellà
Es la que va desde la Frenerla á la plaza Catedral.
Abans portava el nom de carrer de la Inquisició, perquè en ell es trobava situat aquest terrible tribunal; però quan per fortuna va desaparèixer aquesta institució, se li va donar oportunament el que porta ara.
Llegir l’original en castellà
Antes llevaba el nombre de calle de la Inquisición, porque en ella se hallaba situado este terrible tribunal; pero cuando por fortuna desapareció esta institución, diósele oportunamente el que lleva ahora.
Tenia en ella una de les seves entrades principals el palau reial antic dels comtes de Barcelona, del qual parlarem extensament en tractar de la Plaça del Rei. Va ser cedit aquest palau a la Inquisició, com veurem, i d'aquí el nom anterior d'aquest carrer.
Llegir l’original en castellà
Tenía en ella una de sus entradas principales el palacio real antiguo de los condes de Barcelona, del cual hablaremos extensamente al tratar de la Plaza del Rey. Fué cedido este palacio á la Inquisición, conforme veremos, y de ahí el nombre anterior de esta calle.
A meitat del mateix, davant d'una de les portes de la catedral, té una de les seves entrades l'església de les monges de Santa Clara, del qual convent i temple ens ocuparem també en arribar a la Plaça del Rei.
Llegir l’original en castellà
A mitad de la misma, frente á una de las puertas de la catedral, tiene una de sus entradas la iglesia de las monjas de Santa Clara, de cuyo convento y templo nos ocuparemos también al llegar á la Plaza del Rey.
Una mica més enllà hi ha l'arxiu de la Corona d'Aragó, el qual ocupa part de l'antic palau.
Llegir l’original en castellà
Un poco más allá está el archivo de la Corona de Aragón, el cual ocupa parte del antiguo palacio.
És indiscutiblement aquest arxiu un dels més antics, complets i ordenats d'Europa. Es pot dir que deu el seu ésser al rei D. Pere IV el Cerimoniós, qui va expedir una pragmàtica manant que tots els diplomes, registres, papers de cancelleria, etc., es guardessin a l'arxiu reial custodiats per un escriba de la seva cancelleria, al qual tots els anys el protonotari i secretaris deguessin lliurar els registres conclosos, quedant a càrrec del susdit escriba fer els extractes i formar els índexs per a la ràpida troballa de qualsevol notícia que se li demanés. Els monarques successors de D. Pere van prosseguir dispensant la seva protecció a aquest arxiu, que ha arribat a ser amb el temps un riquíssim i abundant dipòsit diplomàtic.
Llegir l’original en castellà
Es sin disputa alguna este archivo uno de los más antiguos, completos y ordenados de Europa. Puede decirse que debe su ser al rey D. Pedro IV el Ceremonioso, quien expidió una pragmática mandando que todos los diplomas, registros, papeles de cancillería, etc., se guardasen en el archivo real custodiados por un escribano de su cancillería, al cual todos los años el protonotario y secretarios debiesen entregar los registros concluidos, quedando á cargo del susodicho escribano hacer los extractos y formar los índices para el pronto hallazgo de cualquier noticia que se le pidiese. Los monarcas sucesores de D. Pedro prosiguieron dispensando su protección á este archivo, que ha llegado á ser con el tiempo un riquísimo y abundante depósito diplomático.
Antigament es denominava Archivus regius, arxiu reial, per comptar amb la protecció dels monarques i estar situat en el seu palau; però va començar a ser conegut pel nom que avui porta a mitjans del segle xvi quan Felip II va manar erigir l'arxiu de Simancas. El 1770 va ser traslladat aquest arxiu des del palau reial a la casa de l'antiga Diputació, assenyalant-se-li el lloc que avui ocupa la secretaria de l'Audiència; però el 1853 es va tornar a traslladar a l'antic palau dels comtes de Barcelona, on fins al present continua.
Llegir l’original en castellà
Antiguamente denominábase Archivus regius, archivo real, por contar con la protección de los monarcas y estar situado en su palacio; pero comenzó á ser conocido por el nombre que hoy lleva á mediados del siglo xvi cuando Felipe II mandó erigir el archivo de Simancas. En 1770 fué trasladado este archivo desde el palacio real á la casa de la antigua Diputación, señalándosele el lugar que hoy ocupa la secretaría de la Audiencia; pero en i853 se volvió á trasladar al antiguo palacio de los condes de Barcelona, donde hasta el presente continúa.
Donarem una lleugera idea del que conté el reial i general arxiu de la Corona d'Aragó.
Llegir l’original en castellà
Daremos una ligera idea de lo que encierra el real y general archivo de la Corona de Aragón.
La sala del pis principal conté tots els registres des del temps de Jaume I en endavant, el conjunt dels quals forma el número de 6.417 volums. En uns grans armaris es custodien, entre altres importants papers, tots els de l'interessant arxiu particular de l'antiga Diputació de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
La sala del piso principal contiene todos los registros desde el tiempo de Jaime I en adelante, cuyo conjunto forma el número de 6.417 volúmenes. En unos grandes armarios se custodian, entre otros importantes papeles, todos los del interesante archivo particular de la antigua Diputación de Cataluña.
La sala primera del segon pis conté les col·leccions de registres i escriptures soltes en pergamí, a ELS CARRERS DE BARCELONA 309
Llegir l’original en castellà
La sala primera del segundo piso contiene las colecciones de registros y escrituras sueltas en pergamino, á LAS CALLES DE BARCELONA 3O9
datar des del 12 de maig de 874 fins al 31 de maig de 1410. El número d'aquests registres és el de 844 i el de pergamins el de 17.333.
Llegir l’original en castellà
datar desde el 12 de Mayo de 874 hasta 3i de Mayo de 1 410. El número de dichos registros es el de 844 y el de pergaminos el de 17.333.
La sala segona abraça des del 31 de maig de 1810 fins als nostres dies, custodiant 4.045 registres i 1.142 pergamins.
Llegir l’original en castellà
La sala segunda abraza desde 31 de Mayo de 1810 hasta nuestros días, custodiando 4.045 registros y 1.142 pergaminos.
Existeixen a més en aquestes sales una col·lecció de processos i causes cèlebres, entre ells els que es van formar als templers, a D. Jaume de Mallorca i al comte d'Urgell; molts manuscrits i còdexs que van ser de la Mercè; una gran col·lecció de cartes, i 800 butlles pontifícies.
Llegir l’original en castellà
Existen además en estas salas una colección de procesos y causas célebres, entre ellos los que se formaron á los templarios, á D. Jaime de Mallorca y al conde de Urgel; muchos manuscritos y códices que fueron de la rced; una gran colección de cartas, y 800 bulas pontificias.
La sala tercera guarda molts papers del temps de la Guerra de la Independència.
Llegir l’original en castellà
La sala tercera guarda muchos papeles del tiempo de uerra de la Independencia.
En el despatx de l'arxiu es troba l'urna que conté les restes del comte de Barcelona D. Ramon Berenguer III, salvades de l'incendi que va patir el monestir de Ripoll, i un armari amb una col·lecció de segells originals usats pels reis de la Corona d'Aragó en els seus diplomes.
Llegir l’original en castellà
En el despacho del archivo se halla la urna que encierra los restos del conde de Barcelona D. Ramón Berenguer III, salvados del incendio que sufrió el monasterio de Ripoll, y un armario con una colección de sellos originales usados por los reyes de la Corona de Aragón en sus diplomas.
L'ordre i mètode que es nota actualment en aquest
Llegir l’original en castellà
El orden y método que se nota actualmente en este
arxiu es deu principalment a l'antic arxiver D. Pròsper de Bofarull i Mascaró.
Llegir l’original en castellà
chivo se debe principalmente al antiguo archivero D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
Existeix també en una de les sales una petita biblioteca formada de les obres més importants, i als baixos de l'edifici una impremta i un taller d'enquadernació per a ús del mateix arxiu.
Llegir l’original en castellà
Existe también en una de las salas una pequeña biblioteca formada de las obras más importantes, y en los bajos del edificio una imprenta y un taller de encuadernación para uso del mismo archivo.
L'arxiver té una part de l'edifici destinada per a la seva habitació, i aquí va morir, el 29 de desembre de 1859, el reputat historiador D. Pròsper de Bofarull, de qui hem de dir alguna cosa amb aquest motiu.
Llegir l’original en castellà
El archivero tiene una parte del edificio destinada para su habitación, y aquí murió, á 29 de Diciembre de 1859, el reputado historiador D. Próspero de Bofarull, de quien debemos decir algo con este motivo.
El Sr. Bofarull va néixer a Barcelona el darrer dia d'agost de 1777; va estudiar jurisprudència a la universitat de Cervera i Osca, i després d'haver servit lleialment al govern en alguns càrrecs d'importàn-cia, fou nomenat arxiver de la Corona d'Aragó el 1814. Grans serveis va prestar en aquest destí a la literatura i a la història pàtries, no sent el menor per cert la publicació dels Comtes de Barcelona vindicats, obra de bona crítica històrica i de mèrit real i positiu, amb la qual es va conquistar un nom il·lustre i que no s'esborrarà fàcilment de la memòria de tots els qui estimin les glòries i tradicions de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
Nació el Sr. Bofarull en Barcelona el último día de Agosto de 1777; estudió jurisprudencia en la universidad de Cervera y Huesca, y después de haber servido lealmente al gobierno en algunos destinos de importancia, fué nombrado archivero de la Corona de Aragón en 1814. Grandes servicios prestó en este destino á la literatura y á la historia patrias, no siendo el menor por cierto la publicación de los Condes de Barcelona vindicados, obra de buena crítica histórica y de mérito real y positivo, con la cual se conquistó un nombre ilustre y que no se borrará fácilmente de la memoria de cuantos amen las glorias y tradiciones de Cataluña.
Fi de l’entrada original