És un carrer bonic i recte que, des del camp i des de l'eixample, arriba a desembocar a la Rambla. Se li va donar aquest nom en obsequi al capità general de l'exèrcit i Principat de Catalunya, senyor comte de l'Assalt, sota el govern del qual es va obrir proporcionant una gran millora a la ciutat.
Llegir l’original en castellà
Es una hermosa y recta calle que, desde el campo y desde el ensanche, viene á desembocar en la Rambla. Diósele este nombre en obsequio al capitán general del ejército y Principado de Cataluña, señor conde del Asalto, bajo cuyo gobierno se abrió proporcionando una gran mejora á la ciudad.
El poble la coneix pel nom de carrer Nou de la Rambla, o millor carrer Nou.
Llegir l’original en castellà
El vulgo la conoce por el nombre de calle Nueva de la Rambla, ó mejor calle Nueva.
S'hi troba establert l'Institut industrial, a càrrec de la Junta de fàbriques. Aquesta Junta, si bé representa la indústria en general, està constituïda només per representació de les classes de filats, teixits, tintura i estampats, seda, llana, lli i cotó. Els socis de l'Institut industrial tenen a la seva disposició una biblioteca i un saló de lectura de diaris.
Llegir l’original en castellà
Se halla establecido en ella el Instituto industrial, á cargo de la Junta de fábricas. Esta Junta, si bien representa á la industria en general, está constituida sólo por representación de las clases de hilados, tejidos, tintura y estampados, seda, lana, lino y algodón. Los socios del Instituto industrial tienen á su disposición una biblioteca y un salón de lectura de periódicos.
Durant molt de temps hi va viure l'erudit Don José Antonio Llobet i Vallosera, subjecte molt entès en arts, ciències i lletres, que amb la seva mort ha deixat un buit difícil d'omplir entre els literats catalans. Llobet posseïa una biblioteca composta de 3.000 volums, entre els quals hi figuraven obres històriques i científiques de gran valor, algunes edicions summament rares i diversos manuscrits. També posseïa un abundant monetari i un petit museu d'història natural.
Llegir l’original en castellà
Durante mucho tiempo vivió en ella el erudito Don José Antonio Llobet y Vallosera, sujeto muy entendido en artes, en ciencias y letras, que con su muerte ha dejado un vacío difícil de llenar entre los literatos catalanes. Llobet poseía una biblioteca compuesta de 3.000 volúmenes, entre los que figuraban obras históricas y científicas de gran valor, algunas ediciones sumamente raras y varios manuscritos. También poseía un abundante monetario y un pequeño museo de historia natural.
També va viure durant molts anys en aquest carrer l'intel·ligent literat i profund historiador Don Fernando Patxot, més conegut en la república de les lletres amb el pseudònim d'Ortiz de la Vega.
Llegir l’original en castellà
También vivió por espacio de muchos años en esta calle el inteligente literato y profundo historiador Don Fernando Patxot, más conocido en la república de las letras con el pseudónimo de Ortiz de la Vega.
D. Fernando Patxot va néixer a Maó, de pares catalans, el dia 24 de setembre de 1812, i des de nen va mostrar tal afició a l'estudi, que bé es pot dir que els llibres van ser els amics de la seva infància. Va estudiar jurisprudència a la universitat de Cervera els anys de 1829 a 1835; però preveient ja des d'aleshores que no era l'advocacia la carrera a la qual Déu el destinava, es va dedicar allí, enmig dels seus estudis, al conreu de les lletres, en les quals havia d'arribar un dia a una alçada tan gran. D'aquesta manera va començar des de la seva primera joventut una vida d'una activitat sorprenent que va prosseguir portant fins als seus últims moments.
Llegir l’original en castellà
D. Fernando Patxot nació en Mahón, de padres catalanes, el día 24 de Setiembre de 1812, y desde niño mostró tal afición al estudio, que bien puede decirse que los libros fueron los amigos de su infancia. Estudió jurisprudencia en la universidad de Cervera en los años de 1829 á i835; pero previendo ya desde entonces que no era la abogacía la carrera á que Dios le destinaba, dióse allí en medio de sus estudios al cultivo de las letras, en las que debía un día colocarse á tan grande altura. De este modo empezó desde su primera mocedad una vida de una actividad asombrosa que prosiguió llevando hasta sus últimos momentos.
Les moltes traduccions que va dur a terme en el segon terç de la seva vida i les obres originals que van sortir de la seva ploma durant l'últim, serien suficients per si soles per formar una biblioteca. Una modèstia suma realçava en ell totes les dots del seu enginy. Diversos van ser els pseudònims sota els quals va ocultar el seu nom en els seus primers treballs fins que el 1847 va adoptar el d'Ortiz de la Vega, que va conservar en tots els seus escrits posteriors, excepte en les Ruinas de mi convento, Mi claustro i Delicias de mi claustro, que va publicar sense nom d'autor algun. De les Ruinas de mi convento s'han fet traduccions en alemany, francès, italià i portuguès, i algunes revistes estrangeres van publicar a propòsit d'aquesta obra articles notables, en els quals els seus autors es lliuraven a diverses presumpcions i raonaments per endevinar el nom veritable de l'autor.
Llegir l’original en castellà
Las muchas traducciones que llevó á cabo en el segundo tercio de su vida y las obras originales que salieron de su pluma durante el último, bastarían por sí solas para formar una biblioteca. Una modestia suma realzaba en él todas las dotes de su ingenio. Varios fueron los pseudónimos bajo los cuales ocultó su nombre en sus primeros trabajos hasta que en 1847 adoptó el de Ortiz de la Vega, que conservó en todos sus escritos posteriores, excepto en las Ruinas de mi convento, Mi claustro y Delicias de mi claustro, que publicó sin nombre de autor alguno. De las Ruinas de mi convento se han hecho traducciones en alemán, francés, italiano y portugués, y algunas revistas extranjeras publicaron á propósito de esta obra artículos notables, en los cuales sus autores se entregaban á diversas presunciones y raciocinios para adivinar el nombre verdadero del autor.
Es va dedicar especialment a estudis històrics: va escriure i publicar, entre altres obres importants, la continuació de Mariana i Miñana; la d'Anquetil, en la part que respecta a Espanya; les vides de viatgers espanyols, inserides en l'obra El Universo; les Glorias nacionales, els Héroes i les Grandezas de la tierra, i finalment uns Anales de España, des dels seus orígens fins al temps present, en la qual obra, particularment en els seus primers volums, va revelar grans dots d'historiador.
Llegir l’original en castellà
Dedicóse especialmente á estudios históricos: escribió y publicó, entre otras obras importantes, la continuación de Mariana y Miñana; la de Anquetil, en la parte que respecta á España; las vidas de viajeros españoles, insertas en la obra El Universo; las Glorias nacionales, los Héroes y las <¿rande::as de la tierra, y por fin unos Anales de España, desde sus orígenes hasta el tiempo presente, en cuya obra, particularmente en sus primeros volúmenes, reveló grandes dotes de historiador.
Va ser també el fundador del diari polític El ■'<>, que encara viu, en el qual va publicar una sèrie de notabilíssims articles sobre diversos assumptes, que és gran llàstima que no s'hagin imprès col·leccionats en un volum.
Llegir l’original en castellà
Fué también el fundador del periódico político El ■'<>, que todavía vive, en el cual publicó una serie de notabilísimos artículos sobre diversos asuntos, que es grande lástima no se hayan impreso coleccionados en un volumen.
Patxot tenia un estil especial, que a cap altre autor conegut s'assemblava, i escrivia en un castellà tan correcte i tan castís, que un poeta català, molt conegut en els cercles literaris per les seves agudeses i excentricitats, solia dir d'ell: «Ortiz de la Vega té un castellà de bota de xarol i guant blanc.»
Llegir l’original en castellà
Patxot tenía un estilo especial, que al de ningún otro autor conocido se parecía, y escribía en un castellano tan correcto y tan castizo, que un poeta catalán, muy conocido en los círculos literarios por sus agudezas y excentricidades, solía decir de él: «Ortiz de la Vega tiene un castellano de bota de charol y guante blanco.»
El juny de 1859 Patxot va patir un terrible cop. Va perdre Enric, el segon dels seus fills, i heus aquí l'admirable carta amb què va comunicar aquesta sensible pèrdua a l'autor d'aquestes línies, que es trobava aleshores viatjant per Itàlia:
Llegir l’original en castellà
En Junio de i85g Patxot sufrió un terrible golpe. Perdió á Enrique, el segundo de sus hijos, y he aquí la admirable carta con que comunicó esta sensible pérdida al autor de estas líneas, que se hallaba á la sazón viajando por Italia:
«Amic de l'ànima: A penes he pogut passar els ulls per les vostres dues cartes de Marsella. Enric era també un amic meu, i s'ha absentat per molt de temps. Ja el vau conèixer. Mai m'havia donat cap sentiment ni jo a ell, i ara m'ha donat un en marxar. No plorem, perquè dirien que plorem per egoisme, ja que l'absent està, sense el menor dubte, millor que nosaltres. Dos minuts abans d'absentar-se estava assegut al seu costat, i somreia amb mi, i em deia que ja s'estava alleujant. I somrient em va dir que desitjava descansar una estona. Es va estirar al llit de costat dret, i va dir que no li anava bé. Es va girar de costat esquerre, i aquest va ser el seu últim moviment. Per a l'ànima, amic meu, no hi ha agonia més que en la vida. Només el cos la troba en això que anomenem mort. No sé si vaig errat en els meus conceptes o si converteixo en realitats els desitjos; però jo tremolava per si descobria en l'agonia una expressió de dolor, i no he vist en ella més que un efecte orgànic. Enric es va absentar dur- ELS CARRERS DE BARCELONA 307
Llegir l’original en castellà
«Amigo del alma: Apenas he podido pasar los ojos por vuestras dos cartas de Marsella. Enrique era también un amigo mío, y se ha ausentado para mucho tiempo. Ya le conocisteis. Jamás me había dado ningún sentimiento ni yo á él, y ahora me ha dado uno partiendo. No lloremos, porque dirían que lloramos por egoísmo, pues el ausente está, sin la menor duda, mejor que nosotros. Dos minutos antes de ausentarse estaba sentado á su lado, y se sonreía conmigo, y me decía que ya se iba aliviando. Y sonriéndose me dijo que deseaba descansar un rato. Tendióse en la cama sobre el costado derecho, y dijo que no le iba bien. Volvióse sobre el izquierdo, y éste fué su postrer movimiento. Para el alma, amigo mío, no hay agonía más que en la vida. Sólo el cuerpo la halla en esto que llamamos muerte. No sé si voy errado en mis conceptos ó si convierto en realidades los deseos; pero yo temblaba por si descubría en la agonía una expresión de dolor, y no he visto en ella más que un efecto orgánico. Enrique se ausentó dur- LAS CALLES DE BARCELONA Z°7
dormint. Digueu-me, si ho sabeu, on haurà despertat. L'estic buscant i el tinc ficat al pit. Em diuen i aconsellen que faci un viatge, i el faré per l'alta Catalunya. Mentre vos recorrereu la Llombardia, el vostre amic anirà errant no sé per on, buscant el que està segur de no trobar enlloc. Us dono cita per al 15 d'agost a Puigcerdà, on meditarem un altre viatge i em contareu el que
Llegir l’original en castellà
miendo. Decidme, si lo sabéis, en dónde habrá despertado. Le voy buscando y le tengo metido en el pecho. Me dicen y aconsejan que haga un viaje, y voy á hacerle por la alta Cataluña. Mientras vos recorreréis la Lombardía, vuestro amigo andará errante no sé por dónde, buscando lo que está seguro de no hallar en ninguna parte. Os doy cita para el i5 de Agosto en Puigcerdá, donde meditaremos otro viaje y me contaréis lo que
hagi passat en el vostre, ja que segons serà la meva correria dubto que fins aleshores sàpiga de vos. Amic meu, dispenseu-me el to d'aquesta carta, i estimeu-me com entranyablement us vol el vostre Fernando.»
Llegir l’original en castellà
haya pasado en el vuestro, pues según será mi correlía dudo que hasta entonces sepa de vos. Amigo mío, dispensadme el tono de esta carta, y queredme como entrañablemente os quiere vuestro Fernando.»
A l'autor d'aquesta obra no li va ser ja possible complir la cita que Patxot li donava. Ortiz de la Vega va ser arrencat de l'afecte de la seva família i amics el dia 3 d'agost de
Llegir l’original en castellà
Al autor de esta obra no le fué ya posible cumplir la cita que Patxot le daba. Ovtiz de la Vega era arrebatado al cariño de su familia y amigos el día 3 de Agosto de
1859, a la primerenca edat de quaranta-set anys.
Llegir l’original en castellà
.19, á la temprana edad de cuarenta y siete años.
Fi de l’entrada original